1. “L’EFECTE DE LES INTEGRACIONS D’ESPECIALITATS EN LA DESPESA DEL SAP
BAGES-BERGUEDÀ, 2009 I 2010 Julià Girona, Esther; Comet Jaumet, Dolors
Introducció:
en els últims anys ha crescut arreu l'interès per conèixer la despesa de salut el més ajustada a la realitat possible. Els treballs realitzats en aquest camp en
països desenvolupats assenyalen que per comptabilizar correctament la despesa sanitària cal conèixer i integrar en aquesta comptabiliat el component
assistencial, orientant la comptabilitat a obtenir el cost/pacient. Amb aquesta filosofia i sense referències anteriors en estudis d'atenció primària en l'àmbit de
l'ICS, començem a estudiar una part de la despesa, el Producte Intermedi (PI). És en els any 2009 i 2010 que es desenvolupa la integració de les especialitats
de cirugia, endocrinologia, cardiologia, oftalmologia i traumatologia.
Objectius:
- conèixer la variació de la despesa total del SAP en PI (inclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en que s’han produït
les integracions)
- conèixer la variació de la despesa generada per professionals dels EAP (exclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en
que s’han produït les integracions)
- conèixer la distribució de la despesa de PI segons els tipus de proves demanades
Materials i mètodes:
- Disseny: estudi descriptiu transversal en dos talls, al tancament dels anys 2009 i 2010.
- Objecte d’estudi: l’import de les proves demanades en els anys 2009 i 2010 als usuaris assignats / atesos al SAP Bages-Berguedà, exclosa la despesa de
laboratori
- Variables: despesa de les proves, tipus de prova demanada, orígen de la sol·licitud
- Fonts d’informació: dades extretes del SIAP, basades en el recompte de les etiquetes de derivació registrades pel personal administratiu (que són
equiparables al terme comanda per al proveïdor de PI) tenint en compte només les proves facturades dins el pressupost anual. Les dades d'import de despesa
les obtenim dels informes de despesa de PI rebuts de Centre Corporatiu de l’ICS, i els detalls corresponents a la mateixa de Sistemes d’Informació de la
Gerència Territorial. Després aquestes dades s'han tractat amb el programa de gestió de bases de dades Acces i el full de càlcul Excel pel seu estudi.
Variació de la despesa global del SAP 2009/10 – inclou especialistes Variació de la despesa generada per metges de família 2009/10
TOTALS -3,6% TOTALS 23,26%
MNU -12,3% MNU 41,82%
ECOCARDIOGRAMES -16,0% ECOCARDIOGRAMES 43,01%
RESSONÀNCIA MAGNÈTICA -10,5% RESSONÀNCIA MAGNÈTICA 43,78%
TAC -5,2% TAC 12,52%
RADIOLOGIA AMB CONTRAST 2,2% RADIOLOGIA AMB CONTRAST 14,92%
RADIOLOGIA SIMPLE -2,5% RADIOLOGIA SIMPLE -3,24%
PATOLOGIA VASCULAR PATOLOGIA VASCULAR -8,33%
-10,2%
PATOLOGIA DE LA MAMA 23,09%
PATOLOGIA DE LA MAMA -8,1%
ECOGRAFIES 29,92%
ECOGRAFIES -1,5%
NEUROFISIOLOGIA 42,81%
NEUROFISIOLOGIA 11,3%
FIBROENDOSCÒPIES 5,73%
FIBROENDOSCÒPIES 18,5%
DENSITOMETRIES 48,50%
DENSITOMETRIES 35,7%
RESTA PROVES GABINET 44,71%
RESTA PROVES GABINET -10,4%
-20,00% -10,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%
-20,0% -10,0% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%
Distribució de la despesa per grups de proves, al tancament de 2010 Resultats:
si mirem la despesa global del SAP, inclòs el PI generat per
DENSITOMETRIES 4%
RESTA PROVES GABINET
FIBROENDOSCÒPIES 14% especialistes, disminueix d’un 3,6%. En concret en Ressonàncies,
10% Tomografies, Ecocardiografies, Radiografies, Patologia Vascular, Resta
NEUROFISIOLOGIA 4%
MNU 6% Proves Gabinet, Medicina Nuclear, i Patologia de la Mama, des d’un
ECOGRAFIES 7%
1,5% a un 16% segons el tipus de prova.
ECOCARDIOGRAMES 4%
TANCAMENT 2010
Si fem recompte de la despesa generada només pels metges de família,
PATOLOGIA DE LA MAMA trobem un augment generalitzat de la derivació de proves, en total d’un
3% 23,26%. Per sobre del 40% trobem la Medicina Nuclear,
PATOLOGIA VASCULAR Ecocardiogrames, Ressonàncies magnètiques, Neurofisiologia, i Resta
1%
proves de Gabinet, a més de Densitometries.
RESSONÀNCIA RADIOLOGIA SIMPLE 3%
TAC 15%
MAGNÈTICA 28% RADIOLOGIA AMB Hem exclòs el grup d’Ecografies obstètriques del recompte a causa de la
CONTRAST 1%
dificultat per validar com a fiable el registre d’aquestes dades
Conclusions:
Si bé ha disminuït la despesa global del SAP després de les integracions d’alguns especialistes, que generaven la major part del consum, també veiem un
augment destacable de la derivació de proves per part dels Equips d’Atenció Primària.
Podríem suposar doncs, que una part d’aquest augment es deu al trasllat d’aquestes sol·licituds als metges de família. (Exceptuem el cas de les
Densitometries, perque a 2010 s’amplia pressupost d’aquesta partida d’un 35%, però la demanda no augmenta, només que no ha quedat cap sol·licitud
pendent en acabar l’any). Hem de tenir present a més, que les integracions s’han fet efectives en dates diferents del període analitzat, cosa que podria suposar
un biax (creiem que petit) sobre els resultats
Discussió:
Possiblement el pes del PI ha augmentat considerablement en el cost/usuari atès del nostre SAP, tot i que no s’ha pogut precisar de moment, degut a la
complexitat de registre, obtenció i estudi de les dades. És difícil quantificar dades d’activitat d’altres nivells assistencials, i d’altres entitats proveïdores de
serveis i d’activitats no assistencials que també generen despesa. També és necessari incloure perfils clínics i/o poblacionals per fer el càlcul cost/pacient el
més real possible.
Els resultats també suggereixen la conveniència de valorar l'adequació i indicació correcta de les proves, el grau de resolució dels processos assistencials pel
metge de família i el percentatge de derivacions a l'atenció especialitzada en l'estudi del cost del producte intermedi poblacional.
Tot això fa pensar en un estudi més ambiciós de cara al futur, amb l’objectiu d’obtenir costos/pacient que siguin útils per a la gestió assistencial
Paraules clau: Producte Intermedi, cost/pacient, despesa
Institut Català de la Salut
Servei d’Atenció Primària
Bages-Berguedà-Solsonès