INTRODUCCIÓ A LA CALIGRAFIA ROMANA

1. capitalis
monvmentalis
La ploma de Safo
projecte d’innovació educativa
departament de cvltvra clàssica
ies cotes baixes
alcoi 2016-7
TALLER D’ INTRODUCCIÓ
A LA CALIGRAFIA ROMANA

2. origen i evolució
DESCRIPCIÓ
INFLUÈNCIA POSTERIOR
bibliografia I imatges
INDEX
TALLER

3. origen i evolució

4. La capital monumentalis és el tipus de lletra romana més antiga.
S’elabora a principis del s. I a.C. als tallers dels lapicides (lapidarius)
Arriba al seu major grau de perfecció al s. I d.C.

5. S’emprava per a les inscripcions en pedra públiques (monuments institucionals i
arcs de triomf) o privades (sepulcures).
Era una escritura associada al poder i la propaganda política.
Tenia una clara finalitat de perdurabilitat.

6. La inscripció en la base de la columna
de Trajà a Roma (114 d.C.) és un clar
exemple.
Ha esdevingut un model de la capital
romana per la seua bellesa i grau de
perfecció.

7. No sabem si el lapicida va seguir algunes indicacions (ordinatio) dibuixades
prèviament sobre la pedra amb pinzell a l’ocre roig o amb carbó, o si les lletres
foren esculpides directament sobre la pedra amb cisell.

8. Cal fixar-se en la gradació que hi ha en el tamany dels succesius renglons.

9. La finalitat és que les lletres donaren l’ impresió de
tenir el mateix tamany quan es veien des d’abaix.

10. Només apareixen senceres algunes paraules, com ara les del primer renglò
(sovint abreviat SPQR). Per estalviar espai s’empren majoritàriament
abreviatures molt conegudes en el món romà, com ara TRIB POT
(TRIBVNICIA POTESTATE).

11. No es separen les frases (scriptio continua);
S’empren punts a mitja altura que separen les paraules (interpuctus).
No es tallen les paraules al finalitzar una línea.

12. DESCRIPCIÓ

13. !
Les lletres están construides seguint principis geomètrics bàsics, prenent com a
base el quadrat i subdivisions del mateix en cercles i triangles. Per això, fins al s. XV
els caligrafs pensaven que la clau per a reproduir aquesta tipologia era emprar
regla i compàs. Hui tendim a pensar que els lapicides gaudien de certa llibertat
artística.
!

14. Les linies horitzontals i verticals són completament rectes.
Tenen xicotetes “serifes” en les terminacions.
Les curves son suaus, pràcticament circulars.

15. !
Les lletres tenen generalment la mateixa altura, però amplaria diferent.
A l’interior de les paraules les lletres están a poca distància.
!

16. !
!
El pes de l’escriptura és l’altura del cos de la lletra determinat per el nombre
d’amplis de la ploma. Quan més amplis tinga la lletra resultará més lleugera.
En la capitalis monumentalis el pes és de 10 amplis de la ploma.
!

17. !
Cada tipus d’escriptura seguix un determinat angle o posició de l’instrument
de l’escriba respecte a la pauta o linea base.
Per a la majoria de traços en la capitalis monumentalis l’angle d’inclinació de la
mà és d’uns 30º
!

18. !
L’angle d’inclinació es manté constant.
Açò provoca la successió de traços grosos o prims, segons van traçant-se les
lletres.
!

19. !
!Els traços verticals i diagonals es fan de dalt a abaix i els horizontals d’esquerra
a dreta.

20. !
Les lletres no es solen fer d’un sola pasada, sinó que requerix diversos traços.
Al final de cada secció s’alça la ploma i es col·loca sobre el següent punt per
iniciar un altre traç.
!

21. !
El ductus (del llatí digitus) és l’ordre o sentit dels traços que formen una lletra.
!

22. INFLUÈNCIA
POSTERIOR

23. Les formes caligrafiades majúscules de l’alfabet llatí van sentar les bases de la
caligrafia a Europa occidental. La capitalis monumentalis és la que més ha perdurat
en la nostra cultura gràfica occidental.

24. La influència de l’escriptura gràfica antiga ha arribat fins als nostres ordinadors
mitjançant els tipus de lletres (“fonts”), com ara la Times New Roman, que
s’inspiren i evoquen les capitals romanes antigues.

26. LEttering

28. TALLER

29. !
Materials, instruments i suport
tinta xina i pinzell quadrat (n. 4)
regla, esquadra i cartabó
cartolina
!

30. 1ª part:
pràctica de traços i lletres separades sobre plantilla

31. 2ª part:
reproducció inscripció de la columna de Trajà

32. 1. mesurar rectangle
encaixar renglons i espais entre línies
dibuixar lletres a llapis
28
65

33. 2,5
1,5
1. mesurar rectangle
2. encaixar renglons i espais entre línies
dibuixar lletres a llapis
2
3
2
3
2

34. senatvs popvlvsqve romanvs
1. mesurar rectangle
2. encaixar renglons i espais entre línies
3. dibuixar lletres a llapis

35. 1. mesurar rectangle
2. encaixar renglons i espais entre línies
3. dibuixar lletres a llapis

36. 4. repasar amb tinta i pinzell
1. mesurar rectangle
2. encaixar renglons i espais entre línies
3. dibuixar lletres a llapis

37. en classe de llatí:
traducció del text!
El senat i el poble romà
al cèsar
t r a j à
diví
cònsul
fill de nerva

38. bibliografia I imatges
Claude Mediavilla, Caligrafia, Campgràfic, València 2005
Blogs
- Salvador Muñoz: http://scriptaantiqua.blogspot.com.es/
- Fernando Lillo: http://fernandolillo.blogspot.com.es/2009/03/taller-de-epigrafia-latina.html
- Art Legacy league: http://artlegacyleague.blogspot.com.es/2012/05/father-edward-michael-catich.html
Webs:
- R. Vicente: http://www.ricardovicente.com/
- Oriol Miró: http://www.urimiro.com/