1. Clàudia Escribano
Miriam Cano
Marta Sopeña
Sandra Polaina
2n Batxillerat B

2. ÍNDEX:

El Met de les Conques Idil·li Xorc
 Justificació del títol  Justificació del títol
 Argument  Argument
 Tema  Tema
 Personatges  Personatges
 Punt de vist  Punt de vist

3. EL MET DE LES
CONQUES


4. Justificació del títol

En Met és un noi, el personatge principal del
relat, i les conques són la seva mare i la seva àvia,
per tant, és una relació directa entre el títol i
l’argument i els personatges de l’obra.
A tot el poble és conegut amb aquest nom, per la
mala fama.

5. Argument

 El Met neix amb mala fama per culpa de la seva mare i la seva
àvia, les Conques, que el poble creien que eren bruixes. Degut
a això, va créixer sol i mai va tenir amics. Als 14 anys va morir
l’àvia. Però quan va créixer, la gent li va anar perdent la por.
 Durant la Setmana Santa, va venir un predicador foraster, i en
Met va descobrir la religió gràcies a ell i li va fascinar. Però quan
va acabar la setmana, va perdre l’interès per tot. Se li apareix la
figura de Jesús. Després mor la seva mare a causa d’uns bolets
enverinats.
 Fent penitència per la seva mare, va caure en un forat a la
muntanya, on va quedar atrapat. Torna a teniu una visió de
Jesús i finalment mor.

6. Tema

Un home que no ha estat educat emocionalment
troba refugi en la religió. Aquest fet fa que basi la
seva vida en seguir la paraula de Jesús i lluitar fins
la mort seguint els seus ideals.

7. Personatges

PRIMARIS SECUNDARIS
 Met: Molt prim i alt.
Rebutjat per tot el  Predicador: Introdueix
poble, degut a la mala en Met a la religió.
fama de la seva família.  Habitants del poble:
 Les Conques: La mare i Marginen a la família
l’àvia d’en Met. Eren d’en Met i des de petit li
considerades bruixes fan la vida impossible.
per tot el poble. Tenien
mala reputació.

8. Punt de vista narratiu

El narrador és omniscient, és a dir, narra els fets
en tercera persona, així com en la resta de
contes.
Exemple: “El pobret Met havia vingut al món com
per art d’encantament”

9. IDIL· LI XORC


10. Justificació del títol

 Idil·li: gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors
dels pastors, en una vida ideal.
Xorc: és sinònim d’estèril.
 Idil·li xorc ,en la relació que té amb el conte, és la historia
amorosa entre els dos protagonistes, en Tit i la Laia. Té
referència degut a que té un final tràgic, degut a que en
Tit mor després del seu casament i aleshores la relació
acaba en aquell instant, per això es diu que l’ idil·li és xorc.

11. Argument

 Aquest conte tracta de dos captaries que un dia van junts a
recaptar i acaben enamorant-se. Decideixen casar-se tot i que no
tenen gaire diners. Tot es molt maco fins que la resta de captaires
comencen a riure-se’n d’ells pel sol fet de ser ells, sense motiu
algun. Per molestar-los comencen a fer sorolls una nit al seu carrer.
 Finalment decideixen anar a l’església i casar-se. Aleshores tota la
gent del poble es reuneix fora de l’església i comencen a tirar
pedres, tot i que la protagonista, el rector i els testimonis
aconsegueixen entrar a la capella per refugiar-se excepte en Tit.
Surten a buscar-lo però ja és massa tard ja que se’l troben mort a
terra per culpa d’una pedrada i l’únic que poden fer és resar perquè
la seva ànima ascendeixi al cel.

12. Tema

L’amor que hauria de ser perfecte a vegades se’n
va al no res. Poden haver casaments per
interessos, com és el cas d’en Tit , que es casa
amb la Laia per poder marxar de casa seva ja que
el maltracten.

13. Personatges

PRIMARIS SECUNDARIS
 Tit o Josep: Era un
captaire que tenia 60  Gonya: Líder dels captaires
anys. Era petit i rabassut.  Xisca Llosca, Queló, Nen
 Laia: Era una captaire de Bec i Cec o Pla de Juli:
d’uns 53 anys. Era alta i Membres dels capataires.
prima, molt presumida i  Campaner: Fa de
estava malalta de testimoni en el casament.
càncer, però li faltava un
bull.

14. Punt de vista narratiu

El narrador és omniscient, és a dir, narra els fets
en tercera persona, així com en la resta de
contes.
Exemple: “Així que el senyor rector se ficà a la
sagristia, la comitiva s’encaminà cap a l’aigua
beneita, ella satisfeta i presumida com un
gall[...]”