presentacio psico p7 ies maragall COPIEU AMB LLIBERTAT ABSOLUTA Pero recordeu l'esforç darrere

1. LA SEXUALITAT
SAMUEL RUBIN
VICENS

2. INDEX DEL TREBALL
1. Introducció
2. La sexualitat humana
3. Comportament sexual
4. La orientació sexual
5. La identitat sexual
6. Diferents tipus d’identitat sexual
7. Antecedents de l’homosexualitat

3. 8. Altres aspectes de l’homosexualitat
i transsexualitat
9. Tracte jurídic i evolució de
l'homosexualitat
10. Homofòbia, lesbofòbia i transfòbia
11. Estudi de l’orientació sexual i la
sexualitat
12. Conclusions del treball de la
sexualitat

4. 1. Introducció
PRINCIPI I: EL DRET AL GAUDI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
Tots els essers humans neixen lliures i iguals
en dignitat i drets. Els essers humans de totes
les orientacions sexuals i identitats de gènere
tenen el dret al ple gaudi de tots els drets
humans.

5. 2. La sexualitat humana
2.1: Que és? De quins trets consta?
2.2: Estudi Kinsey (1948) El primer estudi de la
sexualitat.
2.3: Conclusions de la sexualitat.

6. 2.1: Que és? De quins trets consta?
• Que és? Conjunt de comportaments i fenòmens
relacionats amb el sexe, com són les relacions sexuals,
l'enamorament, la satisfacció sexual ...
- Comprèn un gran nombre de comportaments i
processos amb aspectes psicològics, socials, culturals,
polítics, espirituals i religiosos.
- És present en totes les etapes de la vida.

7. • Hi ha trets específics de la sexualitat humana,
que es resumeixen en:
- recerca del plaer
- normes ètiques que restringeixen el moment,
tipus i implicats en la relació sexual
- la freqüència de l'acte sexual

8. 2.2: Estudi Kinsey (1948)
• Aportacions fonamentals de l’estudi:
1. En la conducta sexual humana hi ha un continu hetero-
homoseual.
2. Les dades sobre les conductes sexuals de la població
recolzen el concepte del continu hetero-homosexual i
mostren uns percentatges molt elevats, impensables i
desconeguts fins aleshores.

9. ESTADÍSTIQUES EN EL SECTOR
MASCULÍ
50%
13%
- 50% HETEROSEXUALS
10% - 27% BISEXUALS
27% - 10% HOMOSEXUALS
- 13% ATRACCIÓ OCASIONAL
ESTADÍSTIQUES EN EL SECTOR
FEMENÍ
7% 59%
- 59% HETEROSEXUALS
- 7% BISEXUALS
- 6% HOMOSEXUALS
28% -
6% 29% ATRACCIÓ OCASIONAL

10. 2.3: Conclusions de la
• Els
sexualitatsom lliures per sentir
homes i les dones
humana i
desitjar tal com vulguem.
• L’afectivitat i la sexualitat són necessitats
universals, i es poden viure de diversa forma.
• L’homosexualitat i l’heterosexualitat poden ser
viscudes de forma diferent en cada cas.
• Existeix una capacitat bàsica de tota persona per
l’homosexualitat i per l’heterosexualitat.

11. 3. Comportament sexual
• L'activitat sexual en els humans és una
forma natural d'intimitat física. Pot exercir
diferents motius (reproducció, afecte... ).
• El comportament sexual humà és per tant
el comportament que desenvolupen els
éssers humans per buscar companys
sexuals, obtenir l'aprovació de possibles
parelles, formar relacions, mostrar desig
sexual, i el coit.
• El comportament sexual humà és una
expressió molt àmplia. Es refereix tant a
comportaments usuals com els menys
freqüents, i inclou tot un seguit de
comportaments sexuals des de les
relacions matrimonials fins a l'abús sexual.

12. La orientació sexual
4.1: Què és l’orientació sexual d’un
individu?
• L'orientació sexual es refereix a la relació entre els sexes d'un
individu i l'objecte dels seus desitjos o relacions sexuals.
Normalment s'acostumen a estudiar tres orientacions
sexuals: l'heterosexualitat, l'homosexualitat i la bisexualitat.
• No es considera que les orientacions suposin cap patologia.
Tanmateix, no es coneixen del tot els mecanismes que
condueixen a una determinada orientació sexual, i hi ha
fortes discussions sobre si són criteris biològics,
d'aprenentatge, del creixement o educatius.

13. 4.2: Definicions i etimologia de les diferents
orientacions sexuals establertes:
• HOMOSEXUALITAT: L’homosexualitat és un sentiment sexual i afectiu
entre persones del mateix sexe. La paraula homosexual significa
literalment "mateix sexe”.
• "Gai", en català, així com "gay" en anglès provenen de l'occità antic gai o
jai i que en totes dues llengües tenen el significat original d' “alegre",
"joiós" o "festiu".
• En anglès, amb el pas del temps, va començar a adquirir una accepció de
viure "sense preocupacions" o "sense inhibicions". Després es va derivar
una accepció d'immoralitat sexual. No seria sinó fins el segle XX que va
adquirir l'accepció d'homosexual masculí. El mot català va adquirir el
mateix significat durant la segona meitat del segle XX.
• Lesbiana: fa referència exclusivament a l'homosexualitat femenina.
Aquesta paraula es deriva del nom de l'illa de Lesbos, on vivia la
poetessa Safo que mitològicament representa l’amor per el sexe femení.

14. • BISEXUALITAT: Bisexualitat és l'orientació sexual que
fa referència a l'estètica, l'amor, o el desig sexual cap a
individus d'ambdós gèneres o de qualsevol sexe.
Actualment es parla de pomosexualitat (o sexualitat
post-moderna), pansexualitat i omnisexualitat, per a
fer referència a aquest concepte.

15. • HETEROSEXUALITAT:
L'heterosexualitat és la relació
sexual i/o romàntica entre dos
individus del sexe oposat. L'adjectiu
"heterosexual" fa referència a la
persona que prefereix les relacions
íntimes o sexuals amb una persona
del sexe oposat, encara que no les
practiquen de forma exclusiva.
• La paraula es deriva del grec heteros
que significa "diferent" i de l'arrel
llatí sex-. El terme va ser encunyat
per Karl Maria Kertbeny el 1868,
publicat per primera vegada el 1869,
en oposició al terme homosexual.

16. 4.3 Altres orientacions sexuals
menys comunes
• A part de les ja mencionades heterosexualitat,
homosexualitat i bisexualitat; alguns autors també
consideren com a orientació sexual l'asexualitat (falta
d'atracció sexual cap a individus del mateix sexe i de
l'oposat) i la pansexualitat (cap a individus dels dos sexes,
de sexe ambigu, transexuals i intersexuals).
• No és clar si la zoosexualitat (cap als animals),
l'autosexualitat (cap a un mateix), la pedofília (cap a
infants) i la necrofília (cap a morts) han de ser
considerades també sexualitats, tot i ser en alguns casos
trastorns.

17. 5. La identitat sexual
• La identitat sexual és el sentiment d'una
persona de pertinença a un determinat
sexe, independentment del gènere,
masculí o femení que tingui assignat.
Habitualment la identitat sexual
concorda amb el gènere de l'individu,
però pot no ser així en el casos de
transsexualitat i en la intersexualitat.
• A partir d'una identitat sexual concreta
es desenvolupa allò que hom anomena
rol sexual.
• Hi ha qui creu que la identitat sexual
només és una qüestió educativa, ja que
n'hi ha una gran necessitat social de
tenir-ne una de pròpia.

18. • La identitat sexual comporta dos conceptes ben
diferenciats:
1. El primer, relatiu a la identitat i a la sexualitat confirma que
nombroses investigacions es centren en la identitat sexual
com el autoconcepte de cada persona segons com es
relacionen el sexe, el gènere, orientació sexual, identitat de
gènere i el conjunt de habilitats amb les que aquestes
desenvolupa la seva vida.
2. El segon que esta relacionat amb la experiència interna de
pertànyer a un sexe. Es la suma de dimensions biològiques
i de consciencia d’un individu que li permeten reconèixer la
pertinència a un determinat sexe.

19. 5.1 Formació de la identitat sexual:
• La formació de la identitat sexual es un
procés que s’inicia amb la concepció, però
que es torna clau durant el procés de
gestació i fins i tot en experiències vitals
posteriors al naixement. La tradició de la
majoria de les societats insta a catalogar
cada individu per l’aparença dels seus
genitals.
• La disfòbia de gènere, és una profunda
inconformitat amb el rol de gènere que li
toca viure, ja que li han assignat socialment.
• Certs estudis indiquen que la identitat
sexual es fixa durant la infància primera (no
més allà dels 2 o 3 anys) i a partir
d’aleshores es immutable.

20. 5.2: Conflictes en l’ identitat sexual.
• Moltes persones neixen amb combinacions de trets d’ambdós sexes,
havent d’afrontar les complicacions que sorgeixen. Això sol ocórrer amb
les persones intersexuals.
• En el cas de les persones transsexuals, poden reduir-se quan poden
passar pel procés de reassignació de sexe, el qual inclou la cirurgia de
reassignació sexual.
• Per un altra banda la identitat sexual sol intentar diferenciar-se de
l’orientació sexual. D’igual manera que la orientació sexual, la identitat
sexual no es pot escollir.
• Investigacions de la Universitat Lliure d’Amsterdam apunten que la
identitat sexual i la orientació sexual son fets absolutament diferents, per
el qual poden donar-se persones transsexuals i amb diferents
orientacions sexuals. De fet hi ha estudis que indiquen que més d’un 30%
de la població transsexual es homosexual o bisexual, molt per sobre del
5% o 10% que sol donar-se en la població no homosexual.

21. 6. Tipus d’identitat sexual
• TRANSSEXUALITAT: És una manifestació
sociopsicològica en persones que se senten
pertanyents a un gènere diferent del seu fisiològic en
néixer, desitjant l'aspecte físic que es correspon al
sexe sentit com a propi.
• Per aconseguir de viure d'una forma coherent amb el
seu sentiment i per aconseguir l'aspecte del sexe que
senten com a propi poden usar medicaments,
hormones, -que masculinitzaran o feminitzaran el seu
aspecte-, o sotmetre's a intervencions quirúrgiques.

22. • Recentment determinats investigadors de neurociència i genètica
semblen haver trobat determinades pautes dels transsexuals en
què físicament diferirien de la resta de la població. Així, un grup
de 54 gens podrien ser la causa de què el fetus rebés un bany
d'hormones contràries a les del sexe genètic.
• Hi ha dones transsexuals, d'home a dona (HaD), i homes
transsexuals, de dona a home (DaH). La creença actual es que la
proporció es del 50% per a cada grup.

23. • Amb la teràpia hormonal s'aconsegueix un aspecte similar a les
persones del sexe desitjat.
• La cirurgia és un recurs utilitzat en ocasions pels transsexuals per
modificar el propi cos.
• Els protocols mèdics més habituals exigeixen, per tal de procedir
a una intervenció quirúrgica de canvi de sexe, que la persona
transsexual hagi viscut, de forma satisfactòria, per un període
d'un a dos anys amb el rol sexual que concordi amb la identitat
sexual sentida.

24. INTERSEXUALITAT
• Es dóna quan un individu presenta uns
genitals externs de forma ambigua.
• Aquestes persones han suscitat gran
controvèrsia pel costum i la necessitat
social d'assignar un sexe definit a cada
persona, de tal manera que sovint s'ha
acudit al cariotip per assignar-los un sexe
i, fins i tot, per transformar els seus
genitals el més d'acord possible amb el
seu sexe genètic.
• La intersexualitat no s'acompanya d'una
orientació sexual ni d'una identitat sexual
unívoques.

25. • TRANSVESTISME: El transvestisme és una activitat consistent a
vestir-se amb roba considerada pròpia dels individus d'un altre
gènere.
• Evidentment aquestes consideracions difereixen a cada cultura.
• El transvestisme pot ser puntual, per a una festa, espectacle o art
escènica, o bé hi ha persones que l'adopten a la vida quotidiana,
sigui en públic o en privat, no necessàriament per transexuals.
• El transvestisme com a fetitxisme sexual és el fetitxisme travestista.

26. 7. Els principis de l’homosexualitat a la
GRÈC història.
• Tradicionalment s’ha considerat que Grècia va ser un paradís
homosexual, però el concepte que nosaltres tenim
d’”homosexualitat” per a la grècia antiga era completament
desconegut, i més aviat imperava el masclisme i la distinció actiu-
passiu.
IA
• Tanmateix, pot existir l’amor i relacions sexuals molt codificades
entre un home adult i un adolescent amb l’objectiu que aquest
amor servís al jove per a passar a l’edat adulta. Aquest adult solia
ser menor de trenta anys. Aquesta mena de relacions es donava
normalment entre la noblesa i els guerrer.
• El masclisme, la subordinació que patien les dones i la manca de
testimonis femenins no han permès que arribi massa informació
sobre les relacions lèsbiques en el període clàssic. Malgrat tot, és
sabut que el lesbianisme rep el seu nom de l’illa grega de Lesbos,
d’on era la poetessa Safo.

27. • Es considerava que el nou ciutadà romà
havia de ser una persona dominadora, ROMA
fins i tot en el terreny sexual; i la
passivitat es considerava problemàtica.
• Un exemple d’amor homosexual fou el
que va tenir l’emperador Adrià amb el
seu amat Antínous, al qual, després de
morir va dedicar-li una ciutat amb el seu
nom (Antinòpolis).
• El 342 les relacions homosexuals van ser
prohibides, i el 6 d’agost del 390,
l’emperador romà Teodosi condemnà a
la foguera els homosexuals coincidint
amb l’adopció del cristianisme com a
religió de l’Imperi.

28. L’Edat Mitjana, època de repressió
a Europa
• A l’Edat Mitjana, i fins a la fi de l’antic règim,
l’homosexualitat comportava la pena de mort.
• Durant tota l’Edat Mitja, l’homosexualitat va ser
combatuda amb el nom de “sodomia”.
Segle XIX
• l codi penal de Napoleó despenalitzà l’homosexualitat i
influí sobre nombroses legislacions europees.

29. Segle XX
• Van aparèixer els primers col·lectius homosexuals.
Alemanya és el bressol de la Comunitat dels iguals i
posteriorment del Comitè Científic i Humanitari l’any
1897.
• Un dels objectius del Comitè era la supressió del paràgraf
175 de la Constitució del 2n. Imperi Alemany, que
condemnava penalment les relacions sexuals
consentides entre homes.

30. • Després de l’accés al poder de Hitler, els homosexuals i
transsexuals foren perseguits.
Alemanya
• A partir de 1933, les organitzacions de dones i homes
homosexuals foren prohibides. La Gestapo elaborà llistes de
persones pressumptament homosexuals i les forçà a respectar
la “normalitat sexual alemanya”.
• Entre 1933 i 1945, 100.000 persones foren detingudes per
Nazi
mantenir relacions sexuals amb persones del seu mateix sexe, i
50.000 foren condemnades. S’estima una població de 1,2
homosexuals a l’Alemanya aquells moments.
• El nombre de víctimes s’estima en 75.000
aproximadament; entre 10.000 i 15.000 d’aquestes persones
foren enviades als camps de concentració i s’ha calculat que
entre 50.000 i 63.000 foren empresonades.
• És difícil d’establir quantes moriren als camps. Rüdiger Lautman,
s’estima la taxa de mortalitat dels del col·lectiu LGBT als camps
fou aproximadament del 60%.

31. 8. Altres aspectes homosexualitat i
transsexualitat:
8.1: L’estudi científic de l’homosexualitat i la
transsexualitat.
8.2: Observacions etològiques.
8.3: Els precedents del Dia de l’Orgull gai o dia de
l’alliberament LGTB.
8.4: Disturbis d’Stonewall.
8.5: Dia de l’Orgull gai o de l’Alliberament LGTB.
8.6: Jornada mundial de la lluita contra l’homofòbia.
8.7: Homosexualitat i religions.

32. 8.1: L’estudi científic de l’homosexualitat i la
transsexualitat.
• Per a classificar la pràctica sense fer ús de l’epítet tradicional
(sodomita), l’austrohongarès Karl Maria Benkert forja el terme
“homosexual”.
• En cercar les raons de l’homosexualitat, el món de la ciència i de la
medicina proposen l’herència, les hormones, les anomalies genitals, les
crisis infantils, la família inadequada, les relacions adolescents amb
consemblants i els desordres mentals com a causes possibles entre
d’altres. Ús tortures; “cura”.
• La tesi segons la qual l’homosexualitat seria una variant sexual (com ho
és la castedat o la poligàmia) conegué un recolzament internacional
considerable els anys vint del segle passat, arran dels treballs de
l’Institut de Ciències Sexuals del Dr. Magnus Hirschfeld a Berlín.
• El 1974 l’Associació Americana de Psiquiatria reconeix els estudis que
demostren que no és possible associar cap aspecte físic ni cap
personalitat particular a l’orientació sexual. L’OMS va voler subscriure
aquesta postura, però la manca de suport polític no va permetre que
fos efectiva fins el 1993.

33. 8.2: Observacions
etològiques.
• Al 1955, la 24a Conferència etològica
internacional va declarar com a legítim
camp d’investigació la diversitat sexual
en el món animal.
• Les darreres observacions etològiques
posen de relleu com els comportaments
homosexual i bisexual entre animals són
habituals. L’investigador Bruce Bagemihl
ha demostrat que el comportament
homosexual existeix en, com a mínim,
prop de 1.500 espècies diferents, des de
primats fins a paràsits intestinals.

34. 8.3: Els precedents del Dia de l’Orgull gai
o dia de l’alliberament LGTB.
• A Nova York, als anys 60, les batudes de la policia als locals sospitosos de ser
freqüentats per homosexuals eren habituals a tot el país.
• Qualsevol excusa era bona per justificar les detencions: tenir les mans agafades,
fer petons, vestir amb roba considerada de l’altra gènere ...
• Posteriorment podien sortir els noms de les persones identificades als diaris
• L’any 1965, el republicà John Lindsay, va ser escollit alcalde de Nova York. El
mateix any, Dick Leitsch va ser escollit president de la Mattachine Society, la
primera organització a favor de les persones homosexuals dels Estats Units.
• Leitsch va mantenir un important activisme a l’entorn d’aquest tipus de batudes,
i fruit de la feina de la Mattachine Society, la política policial va anar sent més
permissiva amb aquests locals.
• Les detencions gais i transsexuals a Nova York van disminuir notablement, i això
va comportar que el nombre de bars gais creixés.
• El 1969, Lindsay, fins aleshores alcalde de Nova York, va perdre les eleccions
primàries, i va decidir realitzar una “neteja” als bars de la ciutat.

35. 8.4: Disturbis
d’Stonewall
• El 28 de juny de 1969, la policia va fer una forta
batuda al l’Stonewall Inn, un bar gai situat al cor del
Greenwich Village, a Nova York.
• A més a més, una setmana abans havia mort Judy
Garland, cantant i actriu nordamericana amb la qual
s’identificava gran part de la comunitat homosexual.
El funeral de Garland havia estat el 27 de juny, al qual
hi van assitir més de 20.000 persones, la meitat de les
quals eren gais.
• Les persones que freqüentaven l’Stonewall Inn encara
estaven commocionades per la pèrdua de Garland
quan, a dos quarts de dues de la matinada, vuit
policies vestits de paisà entraren al bar. El fet, però va
acabar amb unes 2.000 persones llançant ampolles i
pedres a la policia, uns 400 efectius.
• Els disturbis duraren 5 dies, i acabaren amb la primera
manifestació en suport dels drets homosexuals i
transsexuals donant suport als detinguts i cridant i
cantant lemes com “Come Out”, “Gay Pride”

36. 8.5: Dia de l’Orgull gai o de l’Alliberament
LGTB.
• Des d’aleshores, el 28 de juny se
celebra a tot el món com el Dia de
l’Orgull Gai o Dia de l’Alliberament
Gai, una jornada que vol
reivindicar la igualtat de drets de
les persones LGTB en tots els
àmbits, i que pretén contribuir a la
normalització i a la visibilització de
la realitat LGTB.
• La manera pública de mostrar
aquesta reivindicació és l’exhibició
de la bandera de l’arc de Sant
Martí, símbol utilitzat des de la
dècada dels 70 com a suport al
moviment LGBT.

37. 8.6: Jornada mundial de la lluita contra
l’homofòbia.
• El 17 de maig de 1990 es va suprimir l’homosexualitat
de la llista de malalties mentals de l’OMS. 15 anys
després el 17 de maig de 2005, es reconeix com a Dia
Mundial de Lluita contra la Homofòbia.
• Des d’aleshores aquesta data té l’objectiu de
promoure accions de sensibilització i de prevenció per
a lluitar contra l’homofòbia.
• Aquesta jornada es distingeix de les manifestacions de
l’Orgull per diversos sectors:
1 - La Jornada Mundial de Lluita contra l’Homofòbia
mostra que la veritable vergonya recau en l’homofòbia
una actitud que ha de ser deconstruïda en les seves
lògiques socials i combatuda sobre el terreny.
2 - En base a la pràctica: la Jornada Mundial comporta
accedir a la societat civil per a portar el debat al cor
mateix de les institucions, dels centres educatius, dels
barris, etc...
• Jornada viable en països de caràcter molt conservador
on es inviable el concepte del dia de l’orgull gay.

38. 8.7: Homosexualitat i religions:
• La convivència entre ambdues realitats no ha estat fàcil. La gran
majoria de les religions han condemnat històricament la pràctica
homosexual per raons diverses fins el darrer segle.
• Persecució, patiment, condemnes a mort de gais, lesbianes i
transsexuals per motius religiosos a través de les seves jerarquies
que han patit el col·lectiu LGBT històricament.
• Aquesta forta oposició comença a minvar al llarg del segle XX,
quan es comença a esdevenir un punt en l’ordre del dia dels
diversos estaments a nivell mundial.
• A poc a poc, algunes religions han anat canviant les seves
creences envers l’homosexualitat i han modificat les seves
pràctiques religioses. D’altres, però, encara oposen resistència i
mantenen la inèrcia dels seus prejudicis.

39. 9. Tracte jurídic i evolució de
l’homosexualitat en la història

40. 9.1: Marc legal i evolució
històrica
• La influència de la moral judeocristiana va culminar amb
la inclusió del desig pèr les persones del mateix sexe a la
llista de “perversions sexuals”. D’aquesta manera, la
Inquisició va perseguir les persones homosexuals.
• Amb els visigots ja es va preveure la foguera com a
càstig, la castració o l’excomunió.
• A Catalunya la pena proposada era la decapitació.

41. 9.2: Evolució dins de la legislació
espanyola:
• A partir de la promulgació del primer Codi Penal de
l’Estat espanyol, l’any 1822 desapareix del nostre
sistema jurídic la criminalització de les relacions de
les persones a excepció del Codi de Justícia Militar.
• Això fou mantingut 1870. Tot i així, la visió negativa
de l’homosexualitat no canvia realment.
• Ptimo Rivera tornar a sancionar el 1928 les
relacions entre persones del mateix sexe. Durant la
Segona República es despenalitza novament les
pràctiques homosexuals en el Codi de 1932.
• Sota a dictadura franquista aquest rebuig es va anar
endurint.

42. 9.3: Llei de perillositat i rehabilitació
social:
• La Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, creada l’any 1970, va substituir la
“Ley de Vagos y Maleantes”, que van fer que des de l’any 1954, l’Estat
considerés que les persones homosexuals i transsexuals eren individus
perillosos.
• Amb la LPRS, els i les homosexuals ja no eren simplement persones desviades
càstigades, sinó que eren malaltes i, per tant, se les podia obligar a seguir
tractaments de rehabilitació que fessin recobrar “correcció social”.
• Es tractava d’una mesura de seguretat i no d’una condemna de lleis penals.
• El 26 de desembre de 1978, tres dies abans d’entrar en vigor la Constitució, la
LPRS va ser modificada i les persones homosexuals van ser eliminades de la llista
de persones perilloses i necessitades de rehabilitació.

43. 9.4: La lluita contra la repressió i per la
igualtat:
• La lluita pels drets el 1969 a Nova York, va alimentar les bases del primer grup homosexual
clandestí, el MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual), que a la mort del dictador
Franco, esdevení el FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya).
• Després de les primeres manifestacions, els canvis foren successius. A finals de 1978 la
homosexualitat va ser retirada de la Llei de Perillositat Social i al 1980 es va legalitzar el FAGC.
• Al 1989, es reclamen per primera vegada els drets de successió en una parella gai. Va ser
aleshores quan es va fer famós l’eslògan “Estima com vulguis”.
• L’assassinat de la transsexual Sònia el 6 d’octubre de 1991 a mans d’un grup de joves amb estètica
ultradretana al Parc de la Ciutadella va ser especialment dolorós pel col·lectiu LGBT de Barcelona.
Finalment els culpables van ser condemnats.
• Els primers noranta van suposar fites importants pels drets de les persones LGBT: al 1992 hi van
haver diverses sentències judicials, la més important de les quals va ser la del Tribunal
Constitucional, que reconeixia les relacions de les parelles d’homes i dones com a “anàloga
relació d’afectivitat, amb independència de l’orientació sexual”.
• Al 1995 el nou Codi Penal castigava com agravant en sis apartats diversos delictes realitzats amb
ànim de discriminació per causa d’orientació sexual.
• El 21 d’abril de 2005, el Parlament de Catalunya va introduir al Codi de Família el dret d’adopció
per a parelles del mateix sexe, i el 30 de juny del mateix any el Congrés dels Diputats va reformar

44. 10. Homofòbia, lesbofòbia i
transfòbia
• L’homofòbia és el rebuig a
l’homosexualitat, l’hostilitat sistemàtica respecte
de les persones homosexuals. És una
manifestació arbitraria que consisteix en
assenyalar l’altre com a contrari, inferior o
anormal.
• D’altra banda, les dones lesbianes també viuen
una doble discriminació: com a dones i com a
lesbianes.

45. 10.1: Situació mundial:

46. 11. Aspectes psicològics i estudi de
l’orientació sexual i la sexualitat.
11.1: Hipòtesis biològiques sobre l'origen de
l'homosexualitat:
• Teoria hormonal prenatal: Aquesta diu que l'exposició
prenatal d'un fetus a determinats nivells de les hormones
circulants del cos de la mare determinen l'orientació
sexual. No obstant això, aquesta determinació ha
d'incloure el concepte de subjectivitat genètica.
• Diferències psicològiques: Alguns grups de psicòlegs han
declarat que les tendències homosexuals són apreses, i
que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves
tendències. La majoria dels psicòlegs que promouen
aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "teràpia
reparativa", també professen la fe cristiana. No obstant la
majoria de les organitzacions mèdiques no l'han
acceptada.

47. • Resultat de modificacions no genètiques: Freud creia
que tots els adolescents humans són predominantment
homosexuals i transicionen cap a l'heterosexualitat
durant l'adultesa. Aquells que romanien dins
l'homosexualitat durant l'adultesa havien experimentat
un esdeveniment traumàtic que havia aturat el seu
desenvolupament sexual.
• Teoria Queer: La teoria queer defensa que la orientació
sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones
són el resultat d’una construcció social.

48. 11.2: Estudi psicològic de
•
l’homosexualitat: moderna considerava
Richard von Krafft-Ebing, un dels pares de la psiquiatria
l'homosexualitat com una malaltia. El metge Havelock Ellis, el mèdic psiquiatre i
psicoanalista Magnus Hirschfeld, fundador de l'Associació Psicoanalítica de
Berlín, el mèdic psiquiatre Carl Westphal i el mèdic psicoanalista Sándor
Ferenczi defensaven els drets dels homosexuals.
• En 1921 el mèdic psicoanalista Otto Rank, recolzat per Freud, va defensar el
dret dels homosexuals a ingressar a l'Associació Psicoanalítica Internacional.
Ernest Jones, en canvi, es va oposar terminantment.
• La psiquiatria va incloure inicialment l'homosexualitat entre els trastorns que
podien ser tractats. Entre 1898 i 1908 van ser publicats més de mil treballs
psiquiàtrics sobre el tema de l'homosexualitat.
• Freud no va dubtar a afirmar que l'homosexualitat «no és un vici, ni un signe de
degeneració, i no pot classificar-se com una malaltia». Élisabeth Roudinesco, la
presidenta de la Societat internacional de la història de la psiquiatria i altres
sostenen que Freud no considerava l'homosexualitat una «anomalia» com ho
feia la psiquiatria de la seva època i el nombraven defensor de la bisexualitat.

49. • Alguns mèdics psicoanalistes com Alfred Adler o Carl Gustav Jung, es van pronunciar de
manera rotunda considerant la heterosexualidad com la norma i l'homosexualitat com
una desviació.
• Per als psicoanalistes kleinianos l'homosexualitat era una «identificació a un penis sàdic»
o un «trastorn esquizoide de la personalitat». Alguns psicoanalistes poskleinianos
consideraven l'homosexualitat un trastorn Borderline (Transtorn limiti de la personalitat).
• En la dècada de 1940, Sándor Rado afirmava que l'homosexualitat era un trastorn fòbic
cap a les persones del sexe oposat.
• En els anys seixanta, Irving Bieber i altres psiquiatres, partint de l'anàlisi derivada de
l'experiència de treballar amb un considerable nombre d'homosexuals, afirmaven que
l'homosexualitat era un trastorn psicològic derivat de relacions familiars patològiques
durant el període epídic.
• En aquesta mateixa dècada, Charles Socarides defensava, per contra, la tesi que
l'homosexualitat s'originava en una època pre-epídica i que, per tant, resultava més
patològica del que s'havia pensat fins llavors.
• En 1974 l'Associació Nord-americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) va
retirar l'homosexualitat de la llista de les malalties mentals i va recomanar a tots els
professionals de la salut mental renunciar als seus prejudicis homofòbs.

50. 12. Conclusions
SOC GAI I HO DIC AMB ORGULL