SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 61
Baixar para ler offline
SOSTENIBILITAT
Què significa
desenvolupament
  sostenible?
L'ANTROPOCÈ
A partir de la revolució industrial, l'explotació incontrolada de recursos y, la
contaminació ambiental, l'explosió demogràfica, la degradació d'ecosistemes i
altres problemes associats han començat a despertar preocupació pel futur de
la nostra espècie.

Saps que...!
... el 10% de la població mundial
acumula el 90% de la riquesa.!
...la població s'ha multiplicat per 4 i
la urbanització per 10.!
...l'economia mundial s'ha multiplicat
per 16.!
...el consum d'aigua s'ha incrementat
per 6 i les captures de peixos per 36.!
...les emissions de diòxid de carboni
van augmentar en un 30%.
Creixement!
       vs.!
Desenvolupament
Quantitat!
  vs.!
Qualitat
Maslow, 1934
Té limits el
desenvolupament?
Dues formes de veure
  el creixement i el
desenvolupament de
    les poblacions

 Robert Malthus!
 David Ricardo
R. Malthus, 1766-1834
R. Malthus, 1766-1834
D. Ricardo, 1772-1823
Límit de càrrega
http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclockes/

Data:!
Població actual:________________!
Creixement de la població: ________________!
Creixement de la població pressa: ________________!
Deforestació: ________________!
Temperatura de la Terra: ________________!
Infectats per VIH: ________________!
Producció de petroli: ________________!
La petjada ecològica.
La petjada ecològica d'un individu o d'una població és la superfície de territori
productiu (cultius, pastures, boscos i ecosistemes aquàtics) que genera els
recursos necessaris per a la població i és capaç d'absorbir els seus residus.!
Es mesura en ha / persona · any.!
El seu valor ens indica quant consumim. Com més baix és la petjada ecològica
d'una població, més a prop es troba de la sostenibilitat desitjable.!
Per mantenir una gestió sostenible, la petjada ecològica ha de ser menor que la
biocapacitat.
Saps que...!
... si repartim el terreny productiu del planeta entre tota la població
del món, ens corresponen 1,8 ha per individu.!
... la petjada ecològica mitjana és de 2,2 ha, però la seva
distribució és molt desigual: la mitjana d'un nord-americà és de 9,6
ha i la d'un afganès, 0,2 ha.!
... si el consum de recursos dels països més desenvolupats
s'estengués entre la resta de poblacions es necessitarien 6 Terres.!
... la petjada ecològica continua augmentant tant en països pobres
com en rics.
Calcula la teva petjada ecològica.!
http://www.miliarium.com/formularios/huellaecologicaa.asp

1 Fruites i verdures: _____!
Consumeix fruites i verdures de la seva regió sense envasar (2)!
Consumeix fruites i verdures de la seva regió de vegades envasades (5)!
No consumeix fruites i verdures de la seva regió, són d'altres i moltes vegades
envasades (10)!
2 Restes del menjar que sobra: _____!
Els tira (150)!
Procura aprofitar (50)!
Separa les restes per reciclar (130)!
3 Transport: _____!
Utilitza el transport públic (5)!
Va caminant, en bicicleta o ciclomotor (3)!
Va al seu cotxe (70)!
4 Energia. elèctrica: _____!
Usa energia de la xarxa (45)!
Usa algun tipus d'energia renovable (5)!
5 Rentadora i rentaplats: _____!
Espera que estiguin plens sense importar el consum (85)!
Els utilitza sense tenir en compte la quan quantitat ni el consum (100)!
Són de baix consum energètic i s'utilitzen quan estan plens (40)!
6 Calefacció i Aire condicionat: _____!
La posa alta (15)!
Quan fa molta calor obre la finestra sense apagar l'aire (40)!
La posa de manera moderada encara que tingues ga d'abrigar una mica (5)!
7 Residus: _____!
Els posa en una única borsa i els fa fora el contenidor (70)!
Intenta reutilitzar, i la resta els separa i els fa fora al contenidor adequat (55 )!
8 Aigua: _____!
Per a rentar-se les dents utilitza l'aigua d'un got i obre l'aixeta només el necessari (5)!
Deixa que corri l'aigua amb l'aixeta oberta (15)!
Es banya (15)!
Es dutxa (5)
Resultats
600


450


300


150


 0
          punts
Recursos
Renovables!
Potencialment renovables!
No renovables
Recursos
Energètics!
 Hídrics!
 Minerals
Energia
  Fonts renovables!
Fonts no renovables:
   fòssils / nuclears
Consum energètic espanyol
       Carbó: 1.719 ktep!
      Petroli: 48.147 ktep!
       Gas: 16.298 ktep!
    Renovables: 5.588 ktep!
    Electricitat: 21.418 ktep!
                !
       Total: 93.170 ktep!
                !
Distribució fonts primàries
Distribució fonts elèctriques
Observa la taula i contesta
 les següents preguntes:

1 En quines unitats es troben expressades les
dades de la taula?!
!
2 Quins són els 3 recursos energètics més
consumits?!
!
3 Quins són els sectors que consumeixen més
energia?
Aigua
                  !
 Des de 2010, l'Assemblea General de
l'ONU reconeix l'aigua potable com un
          "dret humà bàsic"!
Aigua!


     Oceans 97,4%!
    Casquets 2,57%!
 Subterrànies 0,68%!
  Superficials 0,14%!
  Atmosfera 0,001%!
      Rius 0,0001%!
Biomassa 0,00004%
Saps que...
 !

• Hi ha 783 milions de
  persones, al voltant del 11%
  de la població mundial, que
  no té accés a l'aigua potable
  i que majoritàriament,
  gairebé el 40%, resideixen a
  l'Àfrica Subsahariana.

• 1,1 milions d'adults i 1,4 milions de nens moren cada any al món per
  les males condicions de l'aigua.!

• 1/4 de la població urbana del món no té un sistema de sanejament
  adequat de les aigües.!

• Per produir 1kg de cereal cal gastar 1.500 l d'aigua. Per produir 1kg
  de carn es necessiten 15.000 l.
Consum

280 hm3
Mallorca: 231 hm3!
   Eivissa: 26 hm3!
 Menorca: 21 hm3!
Formentera: 1 hm3!
Població: 132 hm3!
Agricultura i ramaderia: 115 hm3!
        Indústria i altres: 33 hm3!
D'on prové l'aigua de les IB?



 A. Subter.!   A. Superf.!   A. Desala.!

 80%!           15%!            5%!
 (223 hm3)     (42 hm3)      (15 hm3)
Activitat: contaminació de l'aigua
Eutrofització
22 / 03    !
Dia mundial de l'aigua!
           !
Gestió responsable d'un recurs biològic


                                                    Impactes
   Ordenació pesquera
                                                   ambientals

                          Vigilància i control


    Aspectes
    socials i
   econòmics                                     Campanyes de
                        Recurs pesquer            prospecció


Règim d'explotació                 Evaluació
                                   del recurs
Gestió responsable d'un recurs biològic

 Aspectes
                                           Impactes
 socials i     Ordenació pesquera
                                          ambientals
econòmics


                 Vigilància i control
                                        Campanyes de
                                         prospecció
                 Règim d'explotació



                                          Evaluació
                  Recurs pesquer
                                          del recurs
Minerals
Minerals
Els impactes ambientals de la mineria varien segons el
tipus de mineral que s'extreu. No obstant això, en tots
els casos, es tracta d'una activitat que no és sostenible,
perquè explota un recurs no renovable mitjançant
processos destructius o contaminants.
Tipus
• Mineria subterrània.!
• Mineria de superfície.
  • Les mines a cel obert (generalment per a metalls de
    roca dura).!
  • Les pedreres (per a materials de construcció i
    industrials, com sorra, granit, pissarra, marbre, grava,
    argila, etc).!
  • La mineria per lixiviació (aplicació de productes
    químics per filtrar i separar el metall de la resta dels
    minerals).
Efectes
En la mineria per lixiviació s'utilitzen productes químics
(àcids sulfúric en el cas del coure o una solució de
cianur i sodi en el cas de l'or) per dissoldre (lixiviar) els
metalls del mineral que els conté. Les solucions
químiques utilitzades també mobilitzen altres metalls
pesats (com el cadmi), per la qual cosa, les aigües
superficials i subterrànies es poden contaminar.
El cas d'Aznalcollar




                       8 hm3 de fang tòxic
Altres efectes
• Deforestació!

• Pèrdua de terreny!

• Contaminació d'aqüífers!

• Elevat cost energètic i hídric!

• Destrucció del paissatge
Saps que...
• Un estadoudinense utilitza 22 quilograms d'alumini a
  l'any, el ciutadà mitjà de l'Índia utilitza 2 quilograms i
  l'africà no arriba als 0,7 quilograms.!
• Per produir un anell d'or, la mitjana de residus de roca
  generats en una mina és de més de 3 tones!!
• La mineria que s'encarrega de l'extracció de metalls
  preciosos empra menys del 0,1% de la força laboral
  mundial però consumeix entre el 7 i 10% de l'energia
  del planeta.
Impacte social
!
Els beneficis no solen arribar a les comunitats que habiten les
àrees on els recursos minerals són explotats.!
Com a resultat de la mineria, comunitats, que abans
depenien dels recursos naturals, pateixen pèrdues
immediates, per exemple, dels llocs de treball en l'agricultura.!
Tampoc com a font de treball la mineria és sostenible. Quan
els dipòsits de minerals s'esgoten, desapareixen els llocs de
treball. La majoria dels projectes miners tenen una durada de
10 a 40 anys, després dels quals les companyies mineres es
traslladen a altres llocs deixant un entorn degradat.
Quins són els principals exportadors de: crom, or, coure i platí?!
On es troben? Per què?
Risc ambiental, és la possibilitat de què es produeixi un
succés d'ordre catastròfic en el medi ambient natural o social
a causa d'un fenomen natural o una acció humana. És tota
situació de perill que implica danys a les persones o altres
éssers vius, problemes per al medi ambient o pèrdues
econòmiques. Per evitar-s'han d'adoptar mesures
predictives, preventives i correctores.!
!
Impacte ambiental és l'efecte que produeix un fenomen
natural o una activitat humana sobre el medi ambient, en
general de tipus catastròfic. És l'alteració del medi ambient
per l'acció antropogènica o per esdeveniments naturals.
Emergència planetària
         calentament global

            capa de ozó

       contaminació de l'aigua

           desforestació

           superpoblació

         pèrdua d'espècies

         degradació del sòl
Emergència planetària
El calentament global de l'atmosfera per l'augment de l'efecte hivernacle degut a
l'emissió, per part de la indústria i l'agricultura, de gasos (diòxid de carboni, metà,
monòxid de nitrogen i CFCs) que atrapen la radiació reflectida per la superfície de
la Terra.!
L'esgotament de la capa de ozó de l'estratosfera, escut protector del planeta, por
l'acció de productes químics basats en el clor i el brom, que permeten una major
penetració de llum ultraviolada.!
L'augment de la contaminació de l'aigua i la terra pels vessaments i
descàrregues de residus industrials y agrícoles.!
                                         desforestació
L'esgotament de la coberta forestal (desforestació), especialment en els tròpics,
per l'explotació per a llenya i l'expansió de l'agricultura.!
El creixement il·limitat, l'hiperconsum, enfront de la pobresa extrema i la
superpoblació de les ciutats.!
La pèrdua d'espècies, tant silvestres com domesticades, de plantes i animals per
            d'espècies
la destrucció dels seus hàbitats.!
La degradació del sòl en els hàbitats agrícoles i naturals, incloent l'erosió i la
    degradació
salinització.
Impactes "glocals"
Impactes glocals
    • destrucció de la capa d'ozó!

    • augment de l'efecte hivernacle!

    • desertització!

    • pèrdua de biodiversitat!

    • contaminació atmosfèrica!

    • pluja àcida
I, què hem fet nosaltres?
Inform presentat per Gro Harlem Brundtland a petició de
       l'ONU. Entre els punts més importants es troba una agenda
1987   per aconseguir un canvi global amb els següents objectius:!

       • Avaluar de forma crítica l'estat del medi ambient i el
         desenvolpupament i proposar mesures realistes de
         millora.!

       • Crear noves formes de cooperació internacional que
         puguin servir per orientar les polítiques nacionals i la
         pressa de accions.!

       • Augmentar els nivells de concienciació ciutadana i del
         compromís pel desenvolupament sostenible.!

       Com a resultat, en aquest inform es descriuen dos
       possibles planetes, un viable i un altre que no ho és,
       l'actual.
1992   Conferència de Rio.!
       !
       Hi participaren un total de 178 governs que volien instaurar
       les bases per al desenvolupament sostenible. Amb aquests
       objectius s'el.laboren: la Constitució del planeta Terra i el
       programa d'accions per al nou segle, conegut com
       Agenda 21.!
1997   Protocol de Kioto.!
       !
       Els seus objectius es fixen en 1997, els països el signaren
       en 2001 i entrà en vigor en 2005. En ell s'estableix el
       compromís de què els païssos desenvolupats haurien de
       reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle un
       5,2% entre els anys 2008 i 2012 respecte als de 1990.
2000   Els 8 objectius del Mil.lenni.!
       !
       Signats l'any 2000 a l'Assamblea General de les Nacions
       Unides, tenen el compromís de tots per aconseguir "un
       concepte més ampli de llibertat: desenvolupament,
       seguretat i drets humans"!
       Amb aquesta finalitat, els signants es marquen vuit
       objectius per al nou mil.lenni.
2000   Els 8 objectius del Mil.lenni.!
       !
       1. Erradicar la pobressa extrema (menys d'un
          dolar/dia) i la fam.!
       2. Aconseguir l'ensenyament primari universal.!
       3. Promoure la igualtat entre sexes i l'autonomia
          de la dona.!
       4. Reduir la mortalitat infantil.!
       5. Millorar la salut materna.!
       6. Combatre el VIH, el paludisme i altres malalties.!
       7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.!
       8. Fomentar una associació mundial per al
          desenvolupament.
2002   Conferència de Johannesburgo.!
       Hi participen un total de 191 països que signen una
       declaració amb els següents compromissos:!

       • Reduir a la meitat en 2015 la població mundial que es
         troba sense aigua potable.!

       • Recuperar per a l'any 2015 les reserves pesqueres i
         crear abans de 2012 una xarxa d'àrees marítimes
         protegides, alhora que s'aconsegueix un nombre de
         captures compatibles amb la supervivència del recurs.!

       • Reduir de forma significativa la pèrdua de biodiversitat.!

       • Minimitzar, abans de 2020, els impactes produïts per la
         contaminació de productes químics.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Causes perdua biodiversitat
Causes perdua biodiversitatCauses perdua biodiversitat
Causes perdua biodiversitat
rmataro2
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminació
David Busquets
 
04. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 204. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 2
jcorbala
 
Les Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi AmbientLes Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi Ambient
marti
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
geografia2nB
 

Mais procurados (20)

Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
 
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Jaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitatJaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitat
 
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Causes perdua biodiversitat
Causes perdua biodiversitatCauses perdua biodiversitat
Causes perdua biodiversitat
 
Pèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La BiodiversitatPèrdua De La Biodiversitat
Pèrdua De La Biodiversitat
 
Ecologia
EcologiaEcologia
Ecologia
 
Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
 
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUAGEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
 
Unitat 9 riscos i contaminació
Unitat 9   riscos i contaminacióUnitat 9   riscos i contaminació
Unitat 9 riscos i contaminació
 
04. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 204. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 2
 
Coneguem el riu ripoll
Coneguem el riu ripollConeguem el riu ripoll
Coneguem el riu ripoll
 
Les Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi AmbientLes Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi Ambient
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
 
Presentació terme núm. 28. coordinadora sant llorenç
Presentació terme núm. 28. coordinadora sant llorençPresentació terme núm. 28. coordinadora sant llorenç
Presentació terme núm. 28. coordinadora sant llorenç
 
2 Energia Pdf
2   Energia Pdf2   Energia Pdf
2 Energia Pdf
 
Recursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera IRecursos de la biosfera I
Recursos de la biosfera I
 

Destaque (9)

Fish Creature
Fish CreatureFish Creature
Fish Creature
 
Jornades sostenibilitat ies severo ochoa
Jornades sostenibilitat ies severo ochoaJornades sostenibilitat ies severo ochoa
Jornades sostenibilitat ies severo ochoa
 
Temes sostenibilitat
Temes sostenibilitatTemes sostenibilitat
Temes sostenibilitat
 
Aigües subterrànies
Aigües subterràniesAigües subterrànies
Aigües subterrànies
 
La meva alimentació
La meva alimentacióLa meva alimentació
La meva alimentació
 
Problemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona lleiProblemes de genètica primera i segona llei
Problemes de genètica primera i segona llei
 
28 problemes resolts
28 problemes resolts28 problemes resolts
28 problemes resolts
 
Problemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendelianaProblemes genetica mendeliana
Problemes genetica mendeliana
 
La meva alimentació 1
La meva alimentació 1La meva alimentació 1
La meva alimentació 1
 

Semelhante a Sostenibilitat

Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
jordimanero
 
Charla biodiversitat
Charla biodiversitatCharla biodiversitat
Charla biodiversitat
ieslasenia
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
Núria Albert
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
jcorbala
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenible
scuadras
 
Les Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi AmbientLes Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi Ambient
marti
 
Consciència ecològica i desenvolupament sostenible
Consciència ecològica i desenvolupament sostenibleConsciència ecològica i desenvolupament sostenible
Consciència ecològica i desenvolupament sostenible
Escola Vedruna-Àngels
 
L'aigua rev02
L'aigua rev02L'aigua rev02
L'aigua rev02
jserra69
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
Annapujolo
 

Semelhante a Sostenibilitat (20)

Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESO
 
Natura i societat
Natura i societatNatura i societat
Natura i societat
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
Els Residus
Els ResidusEls Residus
Els Residus
 
Charla biodiversitat
Charla biodiversitatCharla biodiversitat
Charla biodiversitat
 
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc RosPresentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
Presentació a .tecno del catedràtic d'Ecologia Joandomènc Ros
 
Power point c.medi tema 5 geología
Power point c.medi tema 5 geología Power point c.medi tema 5 geología
Power point c.medi tema 5 geología
 
El medi i la societat
El medi i la societatEl medi i la societat
El medi i la societat
 
Tema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemesTema 5, vivim en ecosistemes
Tema 5, vivim en ecosistemes
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Tema 5 Elements del ecosistema
Tema 5 Elements del ecosistemaTema 5 Elements del ecosistema
Tema 5 Elements del ecosistema
 
Green Footprint
Green FootprintGreen Footprint
Green Footprint
 
Tema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenibleTema 5 desenvolupament sostenible
Tema 5 desenvolupament sostenible
 
Recursos naturals potencialmente renovables 2
Recursos naturals potencialmente renovables  2Recursos naturals potencialmente renovables  2
Recursos naturals potencialmente renovables 2
 
Les Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi AmbientLes Persones I El Medi Ambient
Les Persones I El Medi Ambient
 
Consciència ecològica i desenvolupament sostenible
Consciència ecològica i desenvolupament sostenibleConsciència ecològica i desenvolupament sostenible
Consciència ecològica i desenvolupament sostenible
 
L'aigua rev02
L'aigua rev02L'aigua rev02
L'aigua rev02
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
 
Els ecosistemes
Els ecosistemesEls ecosistemes
Els ecosistemes
 
Power ud ciencies medi ambient
Power ud ciencies medi ambientPower ud ciencies medi ambient
Power ud ciencies medi ambient
 

Mais de Biologia i Geologia

Respostes preguntes bloc sobre les vitamines
Respostes preguntes bloc sobre les vitaminesRespostes preguntes bloc sobre les vitamines
Respostes preguntes bloc sobre les vitamines
Biologia i Geologia
 

Mais de Biologia i Geologia (20)

Activitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràficActivitats perfil topogràfic
Activitats perfil topogràfic
 
Problemes de genètica
Problemes de genèticaProblemes de genètica
Problemes de genètica
 
Dossier ecosistemes
Dossier ecosistemesDossier ecosistemes
Dossier ecosistemes
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
La cèl·lula
La cèl·lulaLa cèl·lula
La cèl·lula
 
Dossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolucióDossier activitats unitat 9 evolució
Dossier activitats unitat 9 evolució
 
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vidaUnitat1 la cèl·lula, unitat de vida
Unitat1 la cèl·lula, unitat de vida
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitivaProgramació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva
 
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
Instruccions 3r d'ESO curs 16-17
 
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
Instruccions 1r d'ESO curs 2016-17
 
Feina pendents 3r eso
Feina pendents 3r esoFeina pendents 3r eso
Feina pendents 3r eso
 
Feina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’esoFeina pendents 1r d’eso
Feina pendents 1r d’eso
 
L'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautesL'aigua dels astronautes
L'aigua dels astronautes
 
Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16
Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16
Programació didàctica biologia i geologia curs 15 16
 
Biologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentacióBiologia 2n batx, presentació
Biologia 2n batx, presentació
 
Normes inici del curs 2015 16 eso
Normes inici del curs 2015 16 esoNormes inici del curs 2015 16 eso
Normes inici del curs 2015 16 eso
 
Electrocardiograma
ElectrocardiogramaElectrocardiograma
Electrocardiograma
 
Respostes preguntes bloc sobre les vitamines
Respostes preguntes bloc sobre les vitaminesRespostes preguntes bloc sobre les vitamines
Respostes preguntes bloc sobre les vitamines
 
Gametogènesi
GametogènesiGametogènesi
Gametogènesi
 

Sostenibilitat

  • 3. L'ANTROPOCÈ A partir de la revolució industrial, l'explotació incontrolada de recursos y, la contaminació ambiental, l'explosió demogràfica, la degradació d'ecosistemes i altres problemes associats han començat a despertar preocupació pel futur de la nostra espècie. Saps que...! ... el 10% de la població mundial acumula el 90% de la riquesa.! ...la població s'ha multiplicat per 4 i la urbanització per 10.! ...l'economia mundial s'ha multiplicat per 16.! ...el consum d'aigua s'ha incrementat per 6 i les captures de peixos per 36.! ...les emissions de diòxid de carboni van augmentar en un 30%.
  • 4. Creixement! vs.! Desenvolupament
  • 8. Dues formes de veure el creixement i el desenvolupament de les poblacions Robert Malthus! David Ricardo
  • 13.
  • 14. http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclockes/ Data:! Població actual:________________! Creixement de la població: ________________! Creixement de la població pressa: ________________! Deforestació: ________________! Temperatura de la Terra: ________________! Infectats per VIH: ________________! Producció de petroli: ________________!
  • 15. La petjada ecològica. La petjada ecològica d'un individu o d'una població és la superfície de territori productiu (cultius, pastures, boscos i ecosistemes aquàtics) que genera els recursos necessaris per a la població i és capaç d'absorbir els seus residus.! Es mesura en ha / persona · any.! El seu valor ens indica quant consumim. Com més baix és la petjada ecològica d'una població, més a prop es troba de la sostenibilitat desitjable.! Per mantenir una gestió sostenible, la petjada ecològica ha de ser menor que la biocapacitat.
  • 16. Saps que...! ... si repartim el terreny productiu del planeta entre tota la població del món, ens corresponen 1,8 ha per individu.! ... la petjada ecològica mitjana és de 2,2 ha, però la seva distribució és molt desigual: la mitjana d'un nord-americà és de 9,6 ha i la d'un afganès, 0,2 ha.! ... si el consum de recursos dels països més desenvolupats s'estengués entre la resta de poblacions es necessitarien 6 Terres.! ... la petjada ecològica continua augmentant tant en països pobres com en rics.
  • 17.
  • 18. Calcula la teva petjada ecològica.! http://www.miliarium.com/formularios/huellaecologicaa.asp 1 Fruites i verdures: _____! Consumeix fruites i verdures de la seva regió sense envasar (2)! Consumeix fruites i verdures de la seva regió de vegades envasades (5)! No consumeix fruites i verdures de la seva regió, són d'altres i moltes vegades envasades (10)! 2 Restes del menjar que sobra: _____! Els tira (150)! Procura aprofitar (50)! Separa les restes per reciclar (130)! 3 Transport: _____! Utilitza el transport públic (5)! Va caminant, en bicicleta o ciclomotor (3)! Va al seu cotxe (70)! 4 Energia. elèctrica: _____! Usa energia de la xarxa (45)! Usa algun tipus d'energia renovable (5)!
  • 19. 5 Rentadora i rentaplats: _____! Espera que estiguin plens sense importar el consum (85)! Els utilitza sense tenir en compte la quan quantitat ni el consum (100)! Són de baix consum energètic i s'utilitzen quan estan plens (40)! 6 Calefacció i Aire condicionat: _____! La posa alta (15)! Quan fa molta calor obre la finestra sense apagar l'aire (40)! La posa de manera moderada encara que tingues ga d'abrigar una mica (5)! 7 Residus: _____! Els posa en una única borsa i els fa fora el contenidor (70)! Intenta reutilitzar, i la resta els separa i els fa fora al contenidor adequat (55 )! 8 Aigua: _____! Per a rentar-se les dents utilitza l'aigua d'un got i obre l'aixeta només el necessari (5)! Deixa que corri l'aigua amb l'aixeta oberta (15)! Es banya (15)! Es dutxa (5)
  • 23. Energia Fonts renovables! Fonts no renovables: fòssils / nuclears
  • 24. Consum energètic espanyol Carbó: 1.719 ktep! Petroli: 48.147 ktep! Gas: 16.298 ktep! Renovables: 5.588 ktep! Electricitat: 21.418 ktep! ! Total: 93.170 ktep! !
  • 27.
  • 28. Observa la taula i contesta les següents preguntes: 1 En quines unitats es troben expressades les dades de la taula?! ! 2 Quins són els 3 recursos energètics més consumits?! ! 3 Quins són els sectors que consumeixen més energia?
  • 29. Aigua ! Des de 2010, l'Assemblea General de l'ONU reconeix l'aigua potable com un "dret humà bàsic"!
  • 30. Aigua! Oceans 97,4%! Casquets 2,57%! Subterrànies 0,68%! Superficials 0,14%! Atmosfera 0,001%! Rius 0,0001%! Biomassa 0,00004%
  • 31. Saps que... ! • Hi ha 783 milions de persones, al voltant del 11% de la població mundial, que no té accés a l'aigua potable i que majoritàriament, gairebé el 40%, resideixen a l'Àfrica Subsahariana. • 1,1 milions d'adults i 1,4 milions de nens moren cada any al món per les males condicions de l'aigua.! • 1/4 de la població urbana del món no té un sistema de sanejament adequat de les aigües.! • Per produir 1kg de cereal cal gastar 1.500 l d'aigua. Per produir 1kg de carn es necessiten 15.000 l.
  • 33. Mallorca: 231 hm3! Eivissa: 26 hm3! Menorca: 21 hm3! Formentera: 1 hm3!
  • 34. Població: 132 hm3! Agricultura i ramaderia: 115 hm3! Indústria i altres: 33 hm3!
  • 35. D'on prové l'aigua de les IB? A. Subter.! A. Superf.! A. Desala.! 80%! 15%! 5%! (223 hm3) (42 hm3) (15 hm3)
  • 38. 22 / 03 ! Dia mundial de l'aigua! !
  • 39. Gestió responsable d'un recurs biològic Impactes Ordenació pesquera ambientals Vigilància i control Aspectes socials i econòmics Campanyes de Recurs pesquer prospecció Règim d'explotació Evaluació del recurs
  • 40. Gestió responsable d'un recurs biològic Aspectes Impactes socials i Ordenació pesquera ambientals econòmics Vigilància i control Campanyes de prospecció Règim d'explotació Evaluació Recurs pesquer del recurs
  • 42. Minerals Els impactes ambientals de la mineria varien segons el tipus de mineral que s'extreu. No obstant això, en tots els casos, es tracta d'una activitat que no és sostenible, perquè explota un recurs no renovable mitjançant processos destructius o contaminants.
  • 43. Tipus • Mineria subterrània.! • Mineria de superfície. • Les mines a cel obert (generalment per a metalls de roca dura).! • Les pedreres (per a materials de construcció i industrials, com sorra, granit, pissarra, marbre, grava, argila, etc).! • La mineria per lixiviació (aplicació de productes químics per filtrar i separar el metall de la resta dels minerals).
  • 44. Efectes En la mineria per lixiviació s'utilitzen productes químics (àcids sulfúric en el cas del coure o una solució de cianur i sodi en el cas de l'or) per dissoldre (lixiviar) els metalls del mineral que els conté. Les solucions químiques utilitzades també mobilitzen altres metalls pesats (com el cadmi), per la qual cosa, les aigües superficials i subterrànies es poden contaminar.
  • 45. El cas d'Aznalcollar 8 hm3 de fang tòxic
  • 46. Altres efectes • Deforestació! • Pèrdua de terreny! • Contaminació d'aqüífers! • Elevat cost energètic i hídric! • Destrucció del paissatge
  • 47. Saps que... • Un estadoudinense utilitza 22 quilograms d'alumini a l'any, el ciutadà mitjà de l'Índia utilitza 2 quilograms i l'africà no arriba als 0,7 quilograms.! • Per produir un anell d'or, la mitjana de residus de roca generats en una mina és de més de 3 tones!! • La mineria que s'encarrega de l'extracció de metalls preciosos empra menys del 0,1% de la força laboral mundial però consumeix entre el 7 i 10% de l'energia del planeta.
  • 48. Impacte social ! Els beneficis no solen arribar a les comunitats que habiten les àrees on els recursos minerals són explotats.! Com a resultat de la mineria, comunitats, que abans depenien dels recursos naturals, pateixen pèrdues immediates, per exemple, dels llocs de treball en l'agricultura.! Tampoc com a font de treball la mineria és sostenible. Quan els dipòsits de minerals s'esgoten, desapareixen els llocs de treball. La majoria dels projectes miners tenen una durada de 10 a 40 anys, després dels quals les companyies mineres es traslladen a altres llocs deixant un entorn degradat.
  • 49. Quins són els principals exportadors de: crom, or, coure i platí?! On es troben? Per què?
  • 50. Risc ambiental, és la possibilitat de què es produeixi un succés d'ordre catastròfic en el medi ambient natural o social a causa d'un fenomen natural o una acció humana. És tota situació de perill que implica danys a les persones o altres éssers vius, problemes per al medi ambient o pèrdues econòmiques. Per evitar-s'han d'adoptar mesures predictives, preventives i correctores.! ! Impacte ambiental és l'efecte que produeix un fenomen natural o una activitat humana sobre el medi ambient, en general de tipus catastròfic. És l'alteració del medi ambient per l'acció antropogènica o per esdeveniments naturals.
  • 51. Emergència planetària calentament global capa de ozó contaminació de l'aigua desforestació superpoblació pèrdua d'espècies degradació del sòl
  • 52. Emergència planetària El calentament global de l'atmosfera per l'augment de l'efecte hivernacle degut a l'emissió, per part de la indústria i l'agricultura, de gasos (diòxid de carboni, metà, monòxid de nitrogen i CFCs) que atrapen la radiació reflectida per la superfície de la Terra.! L'esgotament de la capa de ozó de l'estratosfera, escut protector del planeta, por l'acció de productes químics basats en el clor i el brom, que permeten una major penetració de llum ultraviolada.! L'augment de la contaminació de l'aigua i la terra pels vessaments i descàrregues de residus industrials y agrícoles.! desforestació L'esgotament de la coberta forestal (desforestació), especialment en els tròpics, per l'explotació per a llenya i l'expansió de l'agricultura.! El creixement il·limitat, l'hiperconsum, enfront de la pobresa extrema i la superpoblació de les ciutats.! La pèrdua d'espècies, tant silvestres com domesticades, de plantes i animals per d'espècies la destrucció dels seus hàbitats.! La degradació del sòl en els hàbitats agrícoles i naturals, incloent l'erosió i la degradació salinització.
  • 54. Impactes glocals • destrucció de la capa d'ozó! • augment de l'efecte hivernacle! • desertització! • pèrdua de biodiversitat! • contaminació atmosfèrica! • pluja àcida
  • 55. I, què hem fet nosaltres?
  • 56. Inform presentat per Gro Harlem Brundtland a petició de l'ONU. Entre els punts més importants es troba una agenda 1987 per aconseguir un canvi global amb els següents objectius:! • Avaluar de forma crítica l'estat del medi ambient i el desenvolpupament i proposar mesures realistes de millora.! • Crear noves formes de cooperació internacional que puguin servir per orientar les polítiques nacionals i la pressa de accions.! • Augmentar els nivells de concienciació ciutadana i del compromís pel desenvolupament sostenible.! Com a resultat, en aquest inform es descriuen dos possibles planetes, un viable i un altre que no ho és, l'actual.
  • 57. 1992 Conferència de Rio.! ! Hi participaren un total de 178 governs que volien instaurar les bases per al desenvolupament sostenible. Amb aquests objectius s'el.laboren: la Constitució del planeta Terra i el programa d'accions per al nou segle, conegut com Agenda 21.!
  • 58. 1997 Protocol de Kioto.! ! Els seus objectius es fixen en 1997, els països el signaren en 2001 i entrà en vigor en 2005. En ell s'estableix el compromís de què els païssos desenvolupats haurien de reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle un 5,2% entre els anys 2008 i 2012 respecte als de 1990.
  • 59. 2000 Els 8 objectius del Mil.lenni.! ! Signats l'any 2000 a l'Assamblea General de les Nacions Unides, tenen el compromís de tots per aconseguir "un concepte més ampli de llibertat: desenvolupament, seguretat i drets humans"! Amb aquesta finalitat, els signants es marquen vuit objectius per al nou mil.lenni.
  • 60. 2000 Els 8 objectius del Mil.lenni.! ! 1. Erradicar la pobressa extrema (menys d'un dolar/dia) i la fam.! 2. Aconseguir l'ensenyament primari universal.! 3. Promoure la igualtat entre sexes i l'autonomia de la dona.! 4. Reduir la mortalitat infantil.! 5. Millorar la salut materna.! 6. Combatre el VIH, el paludisme i altres malalties.! 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.! 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
  • 61. 2002 Conferència de Johannesburgo.! Hi participen un total de 191 països que signen una declaració amb els següents compromissos:! • Reduir a la meitat en 2015 la població mundial que es troba sense aigua potable.! • Recuperar per a l'any 2015 les reserves pesqueres i crear abans de 2012 una xarxa d'àrees marítimes protegides, alhora que s'aconsegueix un nombre de captures compatibles amb la supervivència del recurs.! • Reduir de forma significativa la pèrdua de biodiversitat.! • Minimitzar, abans de 2020, els impactes produïts per la contaminació de productes químics.