Treball de Lalka i Francis de 1r de batxillerat a la matèria de biologia i geologia.

2. Índex
1. Introducció de flora que poden trobar.
1.1. Classificar-les per zones.
2. Fitxes de la flora més representativa.
3. Fitxes de la flora en perill d’extinció.
3.1. Causes de pèrdua de biodiversitat.
4. Beneficis que ens proporciona la flora.
5. Què podem fer per protegir-la.
6. Bibliografía.

3. 1. INTRODUCCIÓ DE FLORA QUE
PODEM TROBAR.
La vegetació a Espanya és molt variada, a causa de diversos factors
com són:
· La diversitat de relleu.
· La diversitat del clima.
· La seva latitud.
Les regions fitogeogràfiques tenen característiques pròpies i són el
resultat de la interacció de diversos elements, destacant el clima, el
relleu i el tipus de sòl.
Algunes de les espècies més representatives de la flora espanyola
són: l'alzina, roure pènol, Pinal roig, Cytisus oromediterraneus i
alvocat entre altres.

4. 1.1.CLASSIFICACIÓ PER ZONES
La Península Ibèrica presenta 4 tipus de regions per a la flora:
· Mediterrànea: és la regió de major extensió i importancia. Té clima
mediterrani i la flora més representativa és: l'alzina surera, l'olivera i el pí.
· Eurosiberiana: es dona a la part nord de la Península. Té clima oceànic i
plujes regulars. Aquest clima es divideix en dos dominis:
- Atlàntic: la seva flora representativa és el faig, el roure, el bruc, el pí,
l'eucalipte, el castanyer, etc.
- Submediterràni: la seva flora representativa és el roure, el pi i el boix
comú.
· Área boreoalpina: és la que es correspon amb la vegetació d'alta
muntanya, hi ha tres dominis:
- Montanya alpina: la seva flora és la pínida, l'avet i el ginebre comú.
- Montanya de transició: la seva flora és el pí i el enebre.
- Montanya mediterrànea: la seva flora és l'alzina i el roure.
· Illes Canàries: és la zona que més endemismes, presenta boscos de
laurisilva i en quant a flora n'hi ha pí canari, estepes, savines, oliveres,
palmeres canàries, drago i la farigola.

5. MEDITERRÀNEA
Pí
Alzina surera
Olivera
EUROSIBERIANA Eucalìpte
Boix comú
Castanyer Roure

6. ÀREA BOREOALPINA Ginebre Farigola
Avet
Drago
ILLES CANÀRIES
Estepes
Savines
Pí canari

7. MAPA VEGETACIÓ

8. 2. FITXES DE LA FLORA MÉS
REPRESENTATIVA.

9. Arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. És
ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues.
Alzina
Quercus ilex L.

10. Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc
Pi dret i elevat. Les espècies europees tenen totes braquiblasts
amb dues fulles.
Pinus pinaster

11. Les estepes estan adaptades al clima mediterrani. Les
seves arrels creixen i es ramifiquen molt a la primavera.
Estepa Les seves fulles poden caure o es marceixen de manera
reversible en èpoques de sequera
Cistus albidus.

12. Espècie vegetal típica del Bosc sec mediterrani
Drago i matoll suculent d'acàcies i erguenes present a
la Macaronèsia, particularment de les Illes
Dracaena draco Canàries.

13. Farigola Subarbust de la família de les labiades
(lamiaceae).
Thymus vulgaris

14. Olivera Arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia
Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca
mediterrània.
Olea europaea

15. 3.FITXES DE LA FLORA EN PERILL
D'EXTINCIÓ.

16. Silene Planta exclusiva dels penya-segats litorals del nord
d'Eivissa i del nord de la província d'Alacant.
Silene hifacensis

17. Drago de Gran Canaria Epecie vegetal endèmica de
Dracaena tamaranae la illa de Gran Canària.

18. Es troba a tot Europa (especialment
Bedoll als Països Nòrdics)
Betula pendula

19. Malvella Coneguda d'escasses poblacions allunyades entre si: diverses
andaluses i molt poques al centre de la Península, en algunes
no ha estat trobada en les últimes dècades.
Malvella Sherardiana

20. Petrocoptis
Petrocoptis grandiflora Planta que habita en zones rocoses.

21. 3.1. CAUSES DE PÈRDUA DE
BIODIVERSITAT
Es poden enumerar les següents amenaces directes per a la
biodiversitat:
- l’ús insostenible dels ecosistemes i la sobreexplotació de la
biodiversitat (desforestació, sobrepesca);
- la pèrdua i fragmentació dels hàbitats (incendis forestals,
conversió dels ecosistemes naturals en terres de conreu);
- el canvi climàtic (canvi en les dates de floració i els patrons
migratoris que poden alterar les cadenes alimentàries i crear
desequilibris a les cadenes alimentàries);
- el transport de plantes, animals i microorganismes de manera
deliberada o accidental a una zona fora del seu medi geogràfic
habitual, que pot causar danys seriosos a les espècies autòctones,

22. - l’acumulació de substàncies contaminants com el fòsfor o el
nitrogen —deguda en gran mesura a l’excés de fertilitzants—, que
provoca un augment d’algues que, en descompondre’s, consumeixen
una gran quantitat d’oxigen de l’aigua, de manera que creen zones
“mortes” on no poden sobreviure altres espècies.
Com a amenaces indirectes hi ha tots aquells factors que determinen
l'ús dels recursos naturals, com són el creixement de la població
humana o la urbanització.

23. 4. BENEFICIS QUE ENS PROPORCIONA LA
FLORA.
Alguns beneficis que ens proporciona la flora:
-Retorna a l'atmosfera, la mateixa quantitat d'aigua que rep, per efecte de
l'evolució transpiració.
-Disminueix la temperatura a l'estiu, en 3,5 a 4 º, (sota el dosser arbori).
-Una franja de vegetació de 50 m d'ample, disminueix els sorolls ambientals en
20 decibels.
-Acció purificadora per depuració bacteriana. La captació es realitza per
mecanisme igual que en el cas de les partícules. L'efecte benèfic es
completa per la destrucció d'un bon nombre d'elles gràcies a l'ozó, gas d'alt
poder bactericida emès per les superfícies foliars.
-Els gasos tòxics dels vehicles, són alterats per les pantalles verdes properes a
les fonts, actuant aquestes com filtres i protectors.

24. 5. QUÈ PODEM FER PER PROTEGIR-LA.
Algunes coses que podem fer:
- No tirar olis a terra.
- No arrencar plantes.
- No llençar envasos ni plàstics.
- Recollir les deixalles quan anem al camp.
- No trepitjar plantes.
- No invertir fluids tòxics en els camps.
- No introduïr plantes d'altres ecosistemes

25. Bibliografía:
Informació plantes en perill d'extinció.
Causes de la pérdua de biodiversitat.
Beneficis de la flora.
Imatges.
Resta informació: Wikipedia.