1. EL FENOMEN
URBÀ A
ESPANYA I A
CATALUNYA
Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez, Lorena López Milán
Geografia, tema 12 (segon de batxillerat)
Professor: Rafael Palomero Caro
Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona (novembre del 2013)

2. CALÇADA

A l’imperi romà, via de comunicació que tenia com a
finalitat principal el control militar del territori per l’exèrcit,
i que, igualment, afavoria la mobilitat de mercaderies i
persones.

3. RAVAL
1. A les ciutats antigues, barri sorgit fora de les
muralles de la població, on hi solien viure les
classes socials de nivell econòmic i social baix.
 2. Barri perifèric, suburbi.


4. EIXAMPLE

Ampliació planificada del casc urbà d’una ciutat, realitzada
habitualment amb un pla ortogonal. Es dóna aquesta
denominació especialment als nous barris residencials
burgesos sorgits a les ciutats com a conseqüència de la
revolució industrial.

5. METRÒPOLI

Ciutat que constitueix el centre d’una xarxa urbana.

6. CONURBACIÓ

Continu urbà resultant del creixement simultani,
recíprocament influït, de dues o més ciutats
pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai
rural intersticial.

7. ÀREA METROPOLITANA

Regió urbana que engloba una ciutat central, que dóna
nom a l'àrea, i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden
funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i
serveis, tot això organitzat d'una manera centralitzada.

8. MEGALÒPOLI

Conjunt urbà de dimensió internacional o continental,
constituït per la successió ininterrompuda de grans
conurbacions i àrees metropolitanes.

9. TEIXIT URBÀ

Conjunt d’espais construïts i no construïts que formen la
superfície urbana.

10. AGLOMERACIÓ URBANA
1. Unitat constituïda per una ciutat i la seva àrea
suburbana.
 2. Regió urbanitzada que s’estén sense solució de
continuïtat al llarg de diverses circumscripcions
administratives.


11. REGIÓ METROPOLITANA

Territori més gran que l’àrea metropolitana, que engloba
una sèrie de ciutats vinculades per la proximitat, les
relacions econòmiques, les xarxes de transports i una
problemàtica comuna. Pot incloure també alguna àrea
metropolitana.

12. CIUTAT GLOBAL
1. Ciutats que compleixen amb una sèrie de
característiques nascudes a causa de l'efecte de la
globalització i al constant creixement de la urbanització.
 2. Ciutat on es concentren activitats especialitzades del
sector terciari que assoleixen una irradiació planetària.


13. LOBBY DE CIUTATS

Grup de nuclis urbans que tenen uns interessos
comuns i que s’organitzen per defensar-los.

14. CIUTAT SOSTENIBLE

Ciutat pensada en termes de gestió territorial i
econòmica que responen als supòsits bàsics de la
sostenibilitat.

15. CIUTAT INTEL·LIGENT O SMART CITY

Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents, basats en
tecnologies de la informació i les comunicacions, i
enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis
de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.

16. SISTEMA URBÀ

Conjunt d’elements dinàmics d’una ciutat que
s’interrelacionen (habitants, edificacions,
infraestructures, funcions…).

17. JERARQUIA URBANA

Organització de ciutats segons les seves àrees
d’influència i les seves dimensions demogràfiques, les
seves funcions i serveis, dins del sistema de ciutat d’un
territori.

18. XARXA URBANA / SISTEMA DE CIUTATS

Conjunt reticular format per centres urbans de jerarquies
diferents i les àrees d’influència respectives.

19. HINTERLAND / ÀREA D’INFLUÈNCIA / REREPAÍS
1. Territori que depèn d’una ciutat, sobretot des del punt
de vista econòmic.
 2. Territori de l’interior d’un país, situat a continuació d’una
ciutat, port o regió litoral, amb els quals està lligat per
vincles de dependència, especialment econòmica.


20. EIX URBÀ

Nodes o línies que formen una xarxa urbana i marquen
les relacions que s’estableixen entre els nuclis urbans
que la constitueixen.

21. SEGREGACIÓ URBANA

Separació, exclusió i allunyament d’un grup social
respecte de la resta de la població, a partir de
plantejaments econòmics, socials, radials, religiosos,
etc. A la ciutat es manifesta amb la separació de barris i
la formació de guetos.

22. GHETTO

Àrea segregada d’una ciutat on es concentren
persones d’un determinat origen ètnic, cultural o
religiós, de forma voluntària o involuntària i amb
diferents graus de separació o reclusió.

23. GUETITZACIÓ

Procés per qual un grup de persones que viu en un
barri determinat arriba a una situació de marginalitat.

24. BARRAQUISME

Proliferació d’habitatges d’autoconstrucció, realitzats de
forma espontània i precària (amb materials reciclats o de
baixa qualitat), a la perifèria de nombroses grans ciutats,
especialment al Tercer Món.

25. FAVELA

Habitatge suburbial construït amb materials
aprofitats i en terreny rústics, vora les ciutats, per
albergar la població de classes inferiors.

26. COMUNITAT TANCADA

Zona residencial exclusiva, construïda amb capital privat,
que es troba separada de la resta de la ciutat per murs i
tanques, amb guardes de seguretat que controlen l’accés
de persones no residents.

27. MOBBING IMMOBILIARI

Pressió que s’exerceix sobre la persona o les persones
que ocupen legalment un habitatge, per tal de fer que
l’abandonin; això succeeix sobretot en barris en procés
d’ennobliment o gentrificació.

28. REHABILITACIÓ URBANA

Arranjament d’un barri ja existent per tal de millorar les
condicions de vida dels seus habitants, mantenint les
característiques i funcions inicials.

29. ENNOBLIMENT O GENTRIFICACIÓ

Procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos
econòmics, així com activitats comercials i artístiques de
gran valor afegit s’instal·len a barris fins aleshores
degradats.

30. EMPREMTA ECOLÒGICA URBANA

Extensió de terra necessària per obtenir els productes
d’abastament a una ciutat, per mantenir l’estil de vida dels
seus habitants i per assimilar els seus residus.

31. CIUTAT COMPACTA

Per contraposició a la ciutat dispersa, nucli urbà
constituït per un teixit urbà continu, clarament separat
de les àrees rurals o naturals del territori veí, que no
es veuen afectades pel procés d’urbanització.

32. CASC URBÀ

Espai d’un municipi ocupat per edificis de forma
contínua.

33. ILLA DE CALOR

Zona urbana, que coincideix generalment amb el centre de
la ciutat, on la combustió dels automòbils, indústries i
calefaccions genera un efecte hivernacle local i fa que
augmenti la temperatura respecte de les zones circumdants.

34. VEGUERIA
1. Circumscripció territorial sorgida a l’època medieval per
a l’administració de Catalunya; va desaparèixer el 1716.
 2. Circumscripció territorial, que comprendria diverses
comarques, prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
del 2006 amb l’objectiu de substituir les actuals províncies.


35. CIUTAT EPISCOPAL

Ciutat on té la seu un bisbe i, per tant, centre de la
diòcesi (divisió territorial eclesiàstica).

36. VILA FRANCA

Vila creada per un rei, amb concessió de determinats
privilegis, per afavorir el poblament d’un territori.

37. MUNICIPI RURAL

És aquell que té, a Espanya, menys de 2.000
habitants. Entre 2.000 i 10.000 habitants és
considera una nucli semi urbà.

38. PRIMERA CORONA

Contínuum urbà que inclou la metròpoli i les ciutats
més pròximes que l’envolten dins d’un àrea
metropolitana.
SEGONA CORONA

Cinturó de ciutats adjacents a la primera corona,
encara dins de l’àrea d’influència de la metròpoli.

39. RODALIA / BANLIEUE

Territori constituït pels municipis i ciutats menors que
constitueixen la zona d’influència d’una ciutat important.

40. ÀREA SUBURBANA

Zona dels afores de la ciutat, de baixa densitat,
constituïda per barris residencials de nivell
econòmic mitjà-alt tipus "ciutat-jardí".

41. SUBURBI
1. Zona perifèrica d’una ciutat.
 2. Al llenguatge comú, zona residencial perifèrica de
grups socials de classe baixa, o bé, zona perifèrica molt
degradada.
