La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata

Índex
La Guerra Civil
(1936-1939)
Història d’Espanya
Professor: Roderic Ortís i Gisbert
https://historiata.wordpress.com/
1

Índex
La Guerra Civil
Índex
1. Causes del conﬂicte
2. La sublevació
3. Forces militars
4. La qüestió internacional
5. L’evolució bèl·lica
6. Política i societat a la zona sublevada
7. Política i societat a la zona republicana
8. Conseqüències de la guerra
9. La qüestió de la repressió
10. Interpretacions historiogràﬁques (bàsiques) de la Guerra Civil 2

Índex
Línia del temps de la Guerra Civil
Història d’Espanya
Professor: Roderic Ortís - https://historiata.wordpress.com/
3

Índex
1. Causes del conﬂicte
- Causa principal: colp d’Estat parcialment fallit, per oposició de les
classes conservadores a les reformes dels governs republicans i
d’esquerres.
● Per als sublevats: evitar la revolució social i restablir l’ordre i els
privilegis tradicionals.
● Per als republicans: defendre la democràcia i les reformes contra els
conservadors i el feixisme.
4

Índex
MANUEL AZAÑA, Las causas de la guerra
(Article escrit en França, en Collonges-sous-Saléveen en 1939)
“Las causas de la guerra y de la revolución que
han asolado a España durante treinta y dos meses
son de dos órdenes: de política interior española y
de política internacional. Ambas series se
sostienen mutuamente, de suerte que faltando una,
la otra no habría sido bastante para desencadenar
tanta calamidad.
Sin el hecho interno español del alzamiento de
julio de 1936, la acción de las potencias
totalitarias, que ha convertido el conﬂicto de
España en un problema internacional, no habría
tenido ocasión de producirse, ni materia donde
clavar la garra. Sin el auxilio previamente
concertado de aquellas potencias, la rebelión y la
guerra civil subsiguiente no se habrían producido. ” 6
● Article sencer: Las causas
de la guerra
● Article “El último Azaña”,
El País, Santos Juliá,
3-11-2015

Índex
Julián Casanova,
España partida en dos
“Per què va haver una Guerra Civil a
Espanya?
“La Guerra Civil es va produir perquè el cop
d’Estat militar no va aconseguir en principi el seu
objectiu fonamental, apoderar-se del poder i
enderrocar el règim republicà, i perquè, al contrari
del que va passar amb altres Repúbliques del
període, va haver una resistència important i àmplia,
militar i civil, enfront a l’intent d’imposar un sistema
autoritari.
Sense aquesta combinació de colp d’Estat,
divisió de forces armades i resistència, mai hagués
esdevingut una guerra civil.” 7
● Selecció de textos
d’aquest llibre

Índex
2. La sublevació
- Conspiració militar i política des de la victòria
electoral del Front Popular (16 febrer 1936),
liderada pels generals Sanjurjo i Mola.
8

Índex
PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT: LES INSTRUCCIONS DEL GENERAL MOLA
«Base 1a. La conquesta del poder ha d'efectuar-se aproﬁtant el primer moment
favorable, i han de contribuir les Forces Armades, conjuntament amb les
aportacions que en homes i elements de totes classes faciliten els grups polítics,
societats i individus aïllats que no pertanyen a partits, sectes i sindicats que reben
inspiracions de l'estranger: socialistes, maçons, anarquistes, comunistes... (...)
Base 5a. Es tindrà en compte que l'acció ha de ser en extrem violenta per a
reduir el més prompte possible a l'enemic, que és fort i ben organitzat. Per
descomptat, seran empresonats tots els directius dels partits polítics, societats o
sindicats no afectes al moviment, aplicant càstigs exemplars a aquests individus
per escanyar els moviments de rebel·lia o vagues.»
Font: Instrucció reservada núm. 1, del 25 d'abril de 1936
9

Índex
Fragment de la pel·lícula La conspiración, director Pedro Olea, 2012
Pel·lícula
completa.
Fragment de
les
Instruccions
Reservades:
39’ 45’’
10

Índex
2. La sublevació
Fets detonants:
● Assassinat del tinent Castillo (12 juliol 1936).
● Assassinat de Calvo Sotelo, líder dretà del Bloque Nacional (13 juliol 1926)
per guàrdies d’assalt que volien venjar la mort del seu company.
11

Índex Soterrament del tinent Castillo 12

Índex
DISCURS DE CALVO SOTELO AL CONGRÉS (del partit Renovación Española)
«Davant d'aquest Estat estèril, jo alce el concepte d'Estat integrador [corporatiu],
que administre la justícia econòmica i que puga dir amb plena autoritat: no més
vagues, no més interessos usuraris, no més fòrmules ﬁnanceres de capitalisme
abusiu, no més salaris de fam, no més salaris polítics no guanyats amb un rendiment
afortunat, no més llibertat anàrquica, no més destrucció criminal contra la producció,
perquè la producció nacional està per sobre de totes les classes, de tots els partits i
de tots els interessos.
A aquest Estat li diuen molts Estat feixista; doncs si aquest és l'Estat feixista, jo,
que participe en la idea d'aquest Estat, jo crec en ell, em declare feixista. No crec que
hi haja actualment a l'exèrcit espanyol... un sol militar disposat a revoltar-se a favor de
la Monarquia i en contra de la República. Si ho hagués seria un boig... tot i que també
seria un boig el militar que no estigués disposat a revoltar-se a favor d'Espanya i
en contra de l'anarquia, si aquesta es produïra.»
Font: Diari de sessions del Parlament, 16 de juny de 1936
14

Índex
2. La sublevació
● Inici: 17 juliol,
sublevació a Melilla
(Marroc).
● 18 jul, sublevació a la
resta del territori
● Per als franquistes
serà el “Glorioso
Alzamiento Nacional”
15

Índex
2. La sublevació
● El colp d’Estat va fracassar parcialment.
● Hi haurà resistència en algunes ciutats i zones rurals.
● Espanya quedarà partida en dos zones:
Zones sublevades: l’Espanya més rural i tradicional, en
concret Galícia, Castella i Lleó, Navarra, part d’Aragó,
Mallorca, Canàries i ciutats com Sevilla, Còrdova, Granada,
Saragossa i Oviedo, i el Protectorat de Marroc.
Zones ﬁdels a la República: Astúries, Cantàbria, País Basc,
Catalunya, Madrid, Castella-La Manxa, bona part
d’Andalusia, Extremadura, València, Múrcia i Menorca.
16

Índex
2. La sublevació
Recolzament de la població civil, grosso modo:
- Sublevats: generalment classes altes, classes
mitjanes conservadores i propietaris agrícoles.
- Fidels a la república: jornalers, obrers de ciutats,
burgesia il·lustrada, intel·lectuals.
- Per a molts espanyols fou un fet geogràﬁc servir en
un bàndol o en un altre (veure l’article d’A. Muñoz
Molina: «guerreros desganados»).
18

Índex
3. Forces militars
- Sublevats: destacarà prompte l’exèrcit professional d’Àfrica
(legionaris i regulars marroquins), comandats per Franco, recolzats per
les milícies de partits de dreta (falangistes, carlins, etc.)
- Republicans:
1. Dissolució de l’exèrcit, en un primer moment.
2. Formació de milícies populars (partits i sindicats com CNT)
3. Brigades Internacionals (voluntaris, a partir de setembre 1936)
4. La República formarà l’Exèrcit Popular (amb les ﬁgures
destacades del Cap de l’Estat Major, el general Vicente Rojo, i el
defensor de Madrid, el general Miaja) 20

Índex
3. Forces militars sublevades
Franco i
Millán Astray,
fundador de
la Legión en
1920
21

Índex
Tropes
regulars
marroquines
(tropes
mercenàries)
Tropes regulars marroquines
22

Índex
3. Forces militars republicanes
25

Índex
Dossier:
Cartells
dona
(Article: “De
miliciana a
prostituta”)
33

Índex 36
General Vicente Rojo
Cap de l’Estat Major republicà
General José Miaja
(defensor de Madrid)

Índex
1. Comitè de No Intervenció de la
Societat de Nacions (SdN):
Gran Bretanya i França acorden no
intervenir en la Guerra d’Espanya i
bloquejar l’ajuda a qualsevol dels dos
bàndols per a evitar tensions amb
Hitler i Mussolini.
La República serà la gran
perdedora, al no tenir cap
recolzament de les democràcies. Al
ﬁnal esclatarà la Segona Guerra
Mundial.
(Reﬂexió: “La Guerra Civil fou la primera
batalla de la Segona Guerra Mundial”) 37
Entrevista entre León Blum (França) i Anthony Eden
(Regne Unit) en Ginebra en estiu de 1936.

Índex
Mapa que mostra les
zones de control dels
quatre països del
Comitè de No
Intervenció:
● roig: Regne Unit
● blau: França
● verd: Itàlia
● gris: Alemanya).
38

Índex
2. Sublevats:
- Ajuda ràpida
- Compres a crèdit
- Material bèl·lic modern i eﬁcaç.
- Països: Alemanya, Itàlia i Portugal.
40

Índex
Pont aeri entre Marroc i la península (juliol-agost 1936) amb avions alemanys 42

Índex 44
Voluntaris
italians
(CTV)

Índex
3. Republicans:
- Aïllament per les democràcies.
- Només els recolzaran obertament l’URSS i Mèxic.
- Compres al comptat (“l’or de Moscou”)
- Molt de material estarà desfasat i en mal estat.
- Voluntaris moguts per la solidaritat: les Brigades Internacionals.
- La República denunciarà contínuament i sense èxit la participació
italiana i alemanya en el bàndol sublevat.
45

Índex
Julian Casanova, España partida en dos
Quants brigadistes internacionals hi van haver?
“Les xifres de brigadistes varien segons les fonts, des dels 100.000 que donaven els
franquistes per a inﬂar la seua inﬂuència i el pes comunista internacional, als 40.000 que
es referia l’estudi ja clàssic sobre la Guerra Civil de Hugh Thomas. Un dels anàlisi més
recents i exhaustius sobre les Brigades Internacionals, el de Michel Lefebvre i Rémi
Skoutelsky, proporciona una xifra propera a 35.000, acceptada avui per nombrosos
historiadors, encara que mai hi va haver més de 20.000 combatents alhora i el 1938 la
quantitat s’havia reduït visiblement. Uns 10.000 van morir en combat i, per països, van
aplegar a Espanya de més de cinquanta: França va aportar quasi 9.000 brigadistes, va
haver 2.000 alemanys, un millar d’austríacs, altres 2.000 britànics i els nord-americans
van sumar quasi 2.500, mentre que els portuguesos no van arribar a 150”.
(Altres: 3000 italians, 3100; polonesos; 2000 balcànics; 1000 txecoslovacs; 500,
canadencs; etc.) 52

Índex
Comiat de les Brigades Internacionals (1-nov-1938)
53

Índex
Discurso de despedida a las Brigadas Internacionales pronunciado por Dolores
Ibárruri "Pasionaria" en Barcelona, el día 1 de noviembre de 1938.
“Es muy difícil pronunciar unas palabras de despedida dirigidas a los héroes de las Brigadas Internacionales, por lo que son y
por lo que representan.
Un sentimiento de angustia, de dolor inﬁnito, sube a nuestras gargantas atenazándolas. Angustia por los que se van,
soldados del más alto ideal de redención humana, desterrados de su patria, perseguidos por la tiranía de todos los pueblos.
Dolor por los que se quedan aquí para siempre, fundiéndose con nuestra tierra y viviendo en lo más hondo de nuestro
corazón aureolados por el sentimiento de nuestra eterna gratitud.
De todos los pueblos y todas las razas, vinisteis a nosotros como hermanos nuestros, como hijos de la España inmortal, y en
los días más duros de nuestra guerra, cuando la capital de la República española se hallaba amenazada, fuisteis vosotros,
bravos camaradas de las Brigadas Internacionales, quienes contribuisteis a salvarla con vuestro entusiasmo combativo y
vuestro heroísmo y espíritu de sacriﬁcio. ( … )
Comunistas, socialistas, anarquistas, republicanos, hombres de distinto color, de ideología diferente, de religiones
antagónicas, pero amando todos ellos profundamente la libertad y la justicia, vinieron a ofrecerse a nosotros
incondicionalmente.
Nos lo daban todo; su juventud o su madurez o su experiencia; su sangre y su vida, sus esperanzas y sus anhelos… Y nada
nos pedían. Es decir, sí: querían un puesto en la lucha, anhelaban el honor de morir por nosotros.
¡Banderas de España! ¡Saludad a tantos héroes, inclinaos ante tantos mártires! (...)” Discurs sencer
54

Índex
5. Evolució bèl·lica (molt resumit)
1. 1936: Objectiu Madrid
2. 1937: Guerra en el Nord
3. 1938: Zona mediterrània
4. 1939: Caiguda de Catalunya i ﬁnal
58

Índex
5. Evolució bèl·lica
1. Madrid: ofensives sobre Madrid (jul 36-març 37). Fracàs dels
sublevats. Símbol resistència antifeixista: “No pasarán”.
2. Guerra en el Nord (abril 37-oct 37). Franco ocupa la borsa del
nord. La República contraataca a Brunete (Madrid) i Belchite
(Saragossa) sense èxit.
3. Batalla de Terol i ofensiva al Mediterrani (nov 37-jun 38).
Conquesta republicana de Terol, contraatac de Franco i aplega al
Mediterrani (Vinaròs, abril 38). Intenta prendre València però es
detingut a la línia XYZ.
4. Batalla de l’Ebre, caiguda de Catalunya i ﬁnal (jul 38-1 abr
1939). 59

Índex
1. Madrid: ofensives sobre Madrid (juliol 1936 - març 37).
● Fracàs dels sublevats
● Símbol internacional de resistència antifeixista: “No pasarán”
a. Atacs des de Guadarrama (nord) juliol… 1936
b. Conquesta d’Andalusia occidental juliol-agost 1936
c. Conquesta de Badajoz (massacre) agost 1936
d. Alliberament de l’Alcàsser de Toledo setembre 1936
e. Batalla de Madrid novembre 1936
f. Batalla del Jarama febrer 1937
g. Batalla de Guadalajara març 1937
62

Índex 63
Situació
inicial
Juliol
1936

Índex
Objectiu dels
sublevats
Madrid
Novembre
1936
64

Índex
Assalt al “Cuartel de la Montaña”, Madrid, 20 juliol 1936 65

Índex
Diversos milicians republicans atacant una posició rebel en el
front de la serra de Guadarrama 66

Índex
Somosierra, al nord de Madrid, rendició de milicians 67

Índex
Miners de Huelva portats a afusellar 68

Índex
Sevilla,
barri
popular
de
Triana,
estiu
1936
69

Índex
Rendició de Constantina (Sevilla), estiu de 1936 70

Índex
Queipo de Llano, general sublevat a Sevilla 71

Índex
La cultura del terror del bàndol sublevat
“Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a los
rojos cobardes lo que signiﬁca ser hombres de verdad. Y de paso
también a sus mujeres. Esto está totalmente justiﬁcado porque
estas comunistas y anarquistas practican el amor libre. Ahora por lo
menos sabrán lo que son hombres y no milicianos maricones. No se
van a librar, por mucho que berreen y pataleen”.
Locució radiofònica de G. Queipo de Llano
Font: “Queipo de Llano: terrorismo radiofónico al servicio de Franco”
72

Índex
Fotograﬁa icònica “Mort d’un milicià” de Robert Capa, a Cerro
Muriano (Còrdova), 5 setembre 1936
Possible
retratat:
Federico
Borrell,
“Taino”
nascut a
Benilloba,
1912
74

Índex Matança de Badajoz (agost 1936) 75

Índex 76
Matança de Badajoz (agost 1936)

Índex
Extracto del famoso artículo de Jay Allen sobre los sucesos de Badajoz:
«Slaughter of 4,000 at Badajoz, City of horrors»
"Esta es la historia más dolorosa que me ha tocado escribir. La escribo a las cuatro de la
madrugada, enfermo de cuerpo y alma, en el hediondo patio de la Pensión Central, en una de las
tortuosas calles blancas de esta empinada ciudad fortiﬁcada. Nunca más encontraré la Pensión Central y
nunca querré hacerlo. Vengo de Badajoz, a algunas millas de aquí, en España. Subí a la azotea para mirar
atrás. Vi fuego. Están quemando cuerpos. Cuatro mil hombres y mujeres han muerto en Badajoz desde
que la legión y los moros del rebelde Francisco Franco treparan por encima de los cuerpos de sus propios
muertos para escalar las murallas tantas veces empapadas de sangre. (...)
De pronto vimos a dos falangistas detener a un muchacho vestido con ropa de trabajo. Mientras le
agarran, un tercero le echa atrás la camisa; descubriendo su hombro derecho se podían ver las señales
negras y azules de la culata del riﬂe. Aun después de una semana se sigue viendo. El informe era
desfavorable. A la plaza de toros fui con él. Fuimos entre vallas al ruedo en cuestión (.) Esta noche
llegará el pienso para el "show" de mañana. Filas de hombres, brazos en aire. Eran jóvenes, en su
mayoría campesinos, mecánicos con monos. Están en capilla. A las cuatro de la mañana les vuelven a
llevar al ruedo por la puerta por donde se inicia el "paseíllo". Hay ametralladoras esperándoles. Después
de la primera noche se creía que la sangre llegaba a un palmo por encima del suelo. No lo dudo, 1800
hombres- había mujeres también- fueron abatidos allí en doce horas. Hay más sangre de la que uno
pueda imaginar en 1800 cuerpos. (...)"
Chicago Tribune, 30 de agosto de 1936 78

Índex 79
Badajoz, 1936
John T. Whitaker envió varias crónicas. Una de ellas
incluía la entrevista con el teniente coronel Yagüe en la
que reconocía abiertamente la matanza.
«El coronel Yagüe, que mandaba las fuerzas
franquistas en Badajoz, se reía al oír los
desmentidos sobre las matanzas.
‘Naturalmente que los hemos fusilado ―me
dijo―. ¿Qué se podía esperar? ¿Pensaban
que me llevaría conmigo a cuatro mil rojos
mientras mi columna avanzaba luchando
contra reloj? ¿Debería dejarlos en libertad a
mis espaldas, permitiéndoles que hicieran
nuevamente de Badajoz una ciudad roja?»

Índex
L’alliberament de l’Alcàsser de Toledo
(setembre 1936)
80

Índex
(setembre 1936)
81

Índex
(setembre 1936)
Coronel Moscardó 82

Índex
(setembre 1936)
Missa en les ruïnes de l’Alcàsser
83
Extra: relat 1937, de Günter Grass

Índex
Batalla de Madrid
(novembre de 1936)
84

Índex
Batalla de Madrid (novembre de 1936)
Madrid, corazón de España,
late con pulsos de fiebre.
Si ayer la sangre le hervía,
hoy con más calor le hierve.
Ya nunca podrá dormirse,
porque si Madrid se duerme,
querrá despertarse un día
y el alba no vendrá a verle.
No olvides, Madrid, la guerra;
jamás olvides que enfrente
los ojos del enemigo
te echan miradas de muerte.
Rafael Alberti,
“Madrid, corazón de España” 85

Índex
Matances de Paracuellos del Jarama, novembre 1936, al
voltant de 2.500 assassinats (12.000 segons els sublevats) 86

Índex
Teoria de la guerra llarga?
Segons diversos historiadors
(Preston, Casanova, etc.) a Franco li
va interessar i va fer a posta una
guerra llarga perquè:
1. Consolida el seu poder enfront
altres competidors.
2. Realitza una neteja sistemàtica
dels seus enemics a Espanya
(assassinats, terror, repressió).
87

Índex
Teoria de la guerra llarga?
Testimonis de Francisco Franco:
● «En una guerra civil, es preferible una
ocupación sistemática de territorio,
acompañada por una limpieza necesaria, a
una rápida derrota de los ejércitos enemigos
que deje al país infectado de adversarios»
(Febrer 1937)
● «Debemos realizar la tarea, necesariamente
lenta, de redención y paciﬁcación, sin la cual
la ocupación militar sería totalmente inútil.»
(Abril 1937)
88

Índex
2. Guerra en el Nord(abril 37-oct 1937).
● Franco ocupa la borsa del nord.
● La República contraataca a Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa)
sense èxit.
Situació
de juliol a
novembre
de
1936
89

Índex
Bombardeig de Gernika
(26 abril 1937)
91

Índex
Pablo Picasso, Guernica, 1937
92

Índex
Documental:
Bombardeig
de Gernika
Alberto Rojo,
2007
93

Índex
Cinturó de ferro de Bilbao (caurà en juny 1937)
94

Índex
Batalla de Brunete (Madrid, 1937)
98

Índex
Batalla de Belchite (Saragossa, 1937)
99

Índex
3. Batalla de Terol i ofensiva al Mediterrani
(Nov 37 - Jun 1938).
● Conquesta republicana de Terol
● Contraatac dels sublevats: apleguen al Mediterrani (Vinaròs, abril 38)
● Ofensiva sobre València però són detinguts a la línia XYZ.
Situació de
desembre
1937 a
juliol de 1938
100

Índex
Batalla de Terol
(desembre 1937-febrer 1938)
102

Índex
Arribada al mediterrani dels sublevats
(15 abril 1938)
103

Índex
Ofensiva sobre Valencia
Detinguts a la línia XYZ o línia Matallana
(maig-juliol 1938)
104
Més info: https://liniaxyz.com/

Índex
4. Batalla de l’Ebre, caiguda de Catalunya i ﬁnal
(juliol 38-1 abril 1939)
● Batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938)
● Caiguda de Catalunya (gener-febrer 1939)
● Final de la guerra (1 abril 1939)
105

Índex
Batalla de l’Ebre
(juliol-novembre 1939)
106

Índex
Caiguda de
Catalunya
Gener i febrer de
1939
107

Índex
Caiguda de Barcelona
26 de gener de 1939
“Un tanque
alemán, a las
afueras de
Barcelona, y
detrás un
T-26B
soviético
capturado”
108

Índex
26 de gener de 1939
“Un grupo de
barcelonesas
desfila con
soldados del
cuerpo
marroquí por
el paseo de
Gràcia, el 27
de enero de
1939”
109

Índex
26 de gener de 1939
“Un grupo de
barcelonesas
desfila con
soldados del
cuerpo
marroquí por
el paseo de
Gràcia, el 27
de enero de
1939”
110

Índex
“La retirada”
L’exili republicà a França
Galeria d’imatges: Els vençuts
111

Índex
1. Sanjurjo, el líder de la sublevació, morirà en accident d’aviació.
2. Es crea una Junta de Defensa Nacional, presidida pel general
Cabanellas.
3. Proclamació del “Generalísimo” Franco (1 octubre 1936).
a. Franco és cap d’Estat, cap de govern i cap de l’exèrcit.
b. Motius: per comandar l’exèrcit d’Àfrica (el més modern i preparat)
i tenir el recolzament internacional de Hitler i Mussolini.
c. Base del poder de Franco: l’exèrcit (el poder, la força) + l’Església
(legitimitat a la sublevació: la guerra és una “Cruzada”) + Falange
Española i forces de dreta (base ideològica i organitzativa).
4. Uniﬁcació política: abril 1937, Franco serà el “Jefe Nacional del
Movimiento”. Creació d’un partit únic: FET y de las JONS (falangistes,
carlins, catòlics i forces conservadores). 114

Índex
1. Sanjurjo, el líder de la sublevació, morirà en accident d’aviació.
115
20 de juliol de
1936, Sanjurjo
moments abans
d’agafar l’avió.

Índex
2. Es crea una Junta de Defensa Nacional, presidida pel general
Cabanellas.
116

Índex
117

Índex
118

Índex
Franco i l’Exèrcit
119

Índex
Franco i l’Església
120

Índex
Franco i “FET y de las JONS”
121

Índex
TEXT PROPAGANDÍSTIC
“Luchamos íntegramente por España y por la
civilización. No luchamos solos; veinte siglos de
civilización occidental y cristiana están movilizados
detrás de nosotros. Peleamos por Dios, por nuestra
tierra y por nuestros muertos… La misión providencial
e histórica de España ha sido siempre ésta: redimir al
mundo civilizado de todos sus peligros: expulsar
moros, detener turcos, bautizar indios… Ahora unos
nuevos turcos, unos nuevos asiáticos rojos y crueles,
vuelven a amenazar a Europa. Pero por Occidente,
España opone su pecho y salva y redime la
civilización… Porque ésta es guerra santa y cruzada
de civilización…”
Font: José María Pemán, poeta monàrquic, locució per
Radio Sevilla, 15/08/1936
122

Índex
Julián Casanova, España partida en dos
Base ideològica del bàndol nacionalista
“Militarisme, feixisme i catolicisme eren els components essencials del Nou
Estat que va emergir conforme la guerra avançava. D’una banda, s’exaltava el
líder, Caudillo, com el Führer o el Duce, s’imposava el braç en alt com salutació
nacional, i la camisa blava; de l’altra, apareixien els ritus i les manifestacions
religioses, les processons, misses de campanya i les cerimònies polític-religioses
de tipus medieval. L’Espanya sublevada començà a ser un territori especialment
apte per a “l’harmonització” del feixisme, del “modern corrent autoritari”, amb la
“gloriosa tradició”. […]
L’apel·lació al “sentit religiós i militar de la vida”, a l’autoritarisme, al
menyspreu pels sistemes democràtics, va acompanyar ja per a sempre el discurs
sobre la croada.”
123

Índex
(Azaña, president de la República)
Governs (3):
1. Continuació del Front Popular (juliol 36-setembre 36). José Giral, president,
entrega armes a les milícies populars.
2. Govern de concentració (set 36-maig 37). Largo Caballero, president, amb
partits antifeixistes i CNT.
3. Govern de Juan Negrín, PSOE (maig 37-abr 39).
a. Estratègia: Resistir es véncer. Vol allargar la guerra per a ajuntar-la amb la
pròxima guerra mundial. Demana ajuda a les democràcies sense èxit.
b. Tindrà recolzament exterior de l’URSS i interior del PCE.
c. Presenta dos propostes de pau negociada a Franco amb amnistia i
absència de represàlies (13 punts). Franco no les acceptà.
d. Final: en març de 1939 el colp de Casado acabarà d’enfosar la República.
124

Índex
● Continuació del Front Popular (juliol 36-setembre 36).
● Dimissió de Casares Quiroga; govern de Martínez Barrios (1 dia)
● José Giral, president del govern, entrega armes a les milícies antifeixistes.
125

Índex
● Govern de concentració (set 36-maig 37).
● Largo Caballero, del PSOE, president, amb partits antifeixistes i CNT.
126

Índex
● Govern de concentració (set 36-maig 37).
● Largo Caballero, del PSOE, president, amb partits antifeixistes i CNT.
127
Foto: Els ministres
Jaume Aiguadé i Miró,
sense cartera (ERC),
Frederica Montseny,
Sanitat (CNT), Juan
García Oliver, Justícia
(CNT) i Anastasio de
Gracia, Treball (PSOE),
en octubre de 1936.

Índex
● DEBAT: guerra o revolució?
128
A. REVOLUCIÓ: la CNT i el POUM volen fer
primer la revolució i després guanyar la
guerra. Imposaran col·lectivitzacions de
fàbriques i terres allà on tinguen el poder
(sobretot a Catalunya, València i Aragó).
B. GUERRA: la resta de partits volen ordre,
organització i unitat per a guanyar la guerra.
En el “Fets de maig” de 1937 el govern
controlarà Barcelona, s’imposarà a la CNT i
declararà il·legal el POUM. Largo Caballero
dimitirà i el substituirà Negrín.

Índex
129
A. REVOLUCIÓ
B. GUERRA

Índex
130
A. REVOLUCIÓ
B. GUERRA

Índex
● Govern de concentració (set 36-maig 37). Largo Caballero, president.
131
● FETS DE MAIG DE 1937:
○ Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el
3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la
Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT
i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del
POUM.
■ La Generalitat vol recuperar el poder que ha perdut davant de la CNT.
■ La CNT vol continuar controlant el poder i fer la revolució.
○ La CNT serà derrotada però aquest fet provocarà la crisi del govern de Largo
Caballero i la seua dimissió.

Índex
● Govern de concentració (set 36-maig 37). Largo Caballero, president.
132
● FETS DE MAIG DE 1937:

Índex
● Govern de Juan Negrín, PSOE (maig 37-abril 39).
pròxima guerra mundial. Demana ajuda a les democràcies, sense èxit.
b. Tindrà recolzament exterior de l’URSS i interior del PCE.
c. Presenta dos propostes de pau negociada a Franco amb amnistia i
absència de represàlies (13 punts). Franco no acceptà.
d. Exili: en març de 1939 el colp de Casado acabarà d’enfosar la República.
133

Índex
pròxima guerra mundial. Demana ajuda a les democràcies sense èxit.
134

Índex
● Govern de Juan Negrín, PSOE (maig 37-abril 39). Tretze punts de pau.
135

Índex
● Govern de Juan Negrín, (maig 37-abril 39). Tretze punts. 30-4-1938
136
1. La independencia de España.
2. Liberarla de militares extranjeros
invasores.
3. República democrática con un
gobierno de plena autoridad.
4. Plebiscito para determinar la
estructuración jurídica y social de la
República Española.
5. Libertades regionales sin
menoscabo de la unidad española.
6. Conciencia ciudadana garantizada
por el Estado.
7. Garantía de la propiedad legítima y
protección al elemento productor.
8. Democracia campesina y liquidación de
la propiedad semifeudal.
9. Legislación social que garantice los
derechos del trabajador.
10. Mejoramiento cultural, físico y moral de
la raza.
11. Ejército al servicio de la Nación,
estando libre de tendencias y partidos.
12. Renuncia a la guerra como instrumento
de política nacional.
13. Amplia amnistía para los
españoles que quieran reconstruir y
engrandecer España.

Índex
● Final: el 5 de març de 1939 el colp del coronel Casado a Madrid amb ajuda
d’oponents de Negrín (una facció del PSOE i CNT) acabarà d’enfonsar la República.
137

Índex
● Alacant, l’últim territori de la República (més info)
138
2638 refugiats en l’Stanbrook, l’últim
vaixell que va poder eixir del port
d’Alacant cap a Orà
Detenció de republicans en el port
d’Alacant, 31 de març de 1939

Índex
8. Conseqüències de la guerra (síntesi)
1. Econòmiques: destrucció enorme d’infraestructures, deute extern molt elevat
pels crèdits a Franco, aïllament comercial (excepte amb Alemanya i Itàlia).
2. Socials i polítiques: hegemonia de les classes poderoses del camp, de la
indústria i de les finances; eliminació de drets i llibertats; Estat totalitari i
confessional; Poder unipersonal de Franco amb el recolzament de l’Església,
l’exèrcit, i un partit únic (FET y de las JONS). Ideologia: nacionalcatolicisme
(conservadorisme + feixisme + Església catòlica).
3. Morals: fractura moral d’un país; cap intent de reconciliació; humiliació, revenja
i repressió als vençuts; l’Església controlarà la moral pública i l’educació;
dones sotmeses; militarisme i nacionalisme exacerbat.
4. Demogràfiques: al voltant de mig milió de morts; mig milió d’exiliats (en
especial la majoria d’intel·lectuals, escriptors, científics, professions liberals,
tècnics, etc.); pèrdua de natalitat i població activa (joves, homes).
139

Índex
8. Conseqüències de la guerra - Econòmiques:
● endarreriment econòmic (20 anys d’endarreriment)
● destrucció enorme d’infraestructures
● deute extern molt elevat pels crèdits a Franco
● aïllament comercial
● política econòmica: autarquia
140

Índex
8. Conseqüències de la guerra - Socials i polítiques
● domini de les classes propietàries del camp, de la
indústria i de les ﬁnances (els “privilegiats”)
● eliminació de drets i llibertats individual i socials
● Estat totalitari i confessional
● Poder unipersonal de Franco amb el recolzament de
l’Església, l’exèrcit i un partit únic (FET y de las
JONS)
● Ideologia: nacionalcatolicisme (conservadorisme +
feixisme + Església catòlica).
141

Índex
8. Conseqüències de la guerra - Morals
● fractura moral d’un país
● cap intent de reconciliació
● humiliació, revenja i repressió als vençuts
● l’Església controlarà la moral pública i l’educació
● dones sotmeses
● militarisme
● nacionalisme exacerbat
142

Índex
8. Conseqüències de la guerra - Demogràﬁques
● al voltant de mig milió de morts
● mig milió d’exiliats (en especial la majoria d’intel·lectuals, escriptors,
cientíﬁcs, professions liberals, tècnics, etc.)
● pèrdua de natalitat i població activa (joves, homes, excedent de dones).
143

Índex
9. Repressió
- Ràpida i molt violenta. Diferències:
144
- Repressió feta pels sublevats:
1. Repressió organitzada, planiﬁcada i
tolerada pel poder. «Política de terror»
2. Continuada i persistent en el temps
(durant i després de la guerra).
3. Augmenta a mesura que conquereixen
més territoris.
4. Xifres: +/- 145.000-150.000 assassinats
(95.000-100.000 durant la guerra + 50.000
després).
5. Repressió de caràcter “legal”: “Ley de
Responsabilidades Políticas” (9 febrer 1939)
- Repressió feta pels republicans:
1. Repressió espontània, desorganitzada i
perseguida pel poder. «Justícia popular»
2. Concentrada en els primers mesos
(sobretot entre juliol 36-maig 37). Des de
maig del 37 és més reduïda i controlada.
3. No s’amplia territorialment perquè la
República perd territoris al llarg de la
guerra.
4. Xifres: 55.000-60.000 assassinats (dels
quals 6800 són del clero).
Font: Paul Preston, L’Holocaust espanyol

Índex
Vídeo: entrevista a José Luis de Vilallonga, en un fragment de la
pel·lícula La vieja memoria de Jaime Camino (1977)
145

Índex
10. Interpretacions bàsiques de la Guerra Civil
A. Interpretació profranquista o
conservadora
B. Interpretació “equidistant”
C. Interpretació democràtica o
republicana
146

Índex
Interpretacions bàsiques de la Guerra Civil
A. Interpretació profranquista o conservadora
a. Franco va salvar Espanya del desordre de la República i del
comunisme.
b. Franco va instaurar un règim de pau i de prosperitat.
c. Sense la sublevació militar Espanya s’haguera trencat.
d. És una actualització de la típica propaganda franquista que va
ser molt difosa durant la dictadura franquista (1939-1975).
e. Defensada per pseudohistoriadors i propagandistes (p. ex.
Ricardo de la Cierva, Pío Moa, César Vidal, Jiménez
Losantos) i per partits i sectors conservadors i de dreta.
147

Índex
A. Interpretació profranquista o conservadora
148

Índex
a. Els radicalismes d’esquerra i dreta van acabar amb la la
Segona República. (“Els extrems es toquen”)
b. Tots van ser responsables del que va passar.
c. Les tensions socials i polítiques no es van poder resoldre
per via pacífica.
d. No s’ha de mirar el passat perquè pot tornar a provocar
inestabilitat (“no tocar el passat”, “no s’han de reobrir
ferides”, “no remenar els morts”, “mirar cap endavant…”).
e. Defensada per historiadors de caràcter més o menys liberal
(p. ex. Stanley Payne, J. Tusell, Santos Julià, etc.) i per
partits i moviments socials de l’anomenat règim de 1978.
149

Índex
150

Índex
C. Interpretació democràtica o republicana
a. La República era un règim que es fonamentava en els valors de la
democràcia i de les llibertats i drets individuals i socials, i va ser
atacada per les classes conservadores i l’extrema dreta, perquè
posava en perill els seus privilegis tradicionals.
b. La violència no va ser igual: una era ofensiva, l’altra era defensiva.
c. Sense el fallit colp d’Estat la República no haguera patit
l’enfonsament de l’autoritat i no s’hagueren produït els assassinats
en la seua zona. Mentretant el bàndol sublevat va utilitzar la violència
indiscriminada com a política de terror i domini.
d. Defensada per historiadors de caràcter social (Viñas, Sevillano,
Preston, Casanova, etc.) i partits i moviments socials que
reivindiquen la memòria històrica, l’antifeixisme, la democràcia i el
valor progressista i reformador de la República.
151

Índex
3. Interpretació democràtica o republicana
152

Índex
TEXT: “Una pau incivil”
“Després del final oficial de la Guerra Civil, l’1 d’abril de 1939, la destrucció del vençut va esdevenir prioritat absoluta.
Va començar en aquest moment un nou període d’execucions massives i de presó i tortura per a milers d’homes i dones.
L’enfonsament de l’exèrcit republicà a la primavera de 1939 va portar a uns quants centenars de milers de soldats vençuts a
presons i improvisats camps de concentració. A finals de 1939 i durant 1940 les fonts oficials donaven més de 270.000
reclusos, una xifra que va minvar de forma contínua en els dos anys següents degut a les nombroses execucions i als milers
de morts per malaltia i desnutrició. Almenys 50.000 persones van ser executades entre 1939 i 1946. [...]
La cultura política de la violència i de la divisió entre vencedors i vençuts, “patriotes i traïdors”, “nacionals i rojos”, es va
imposar en la societat espanyola al menys durant dos dècades després del final de la Guerra Civil. Els vençuts que van poder
seguir vius van haver d’adaptar-se a les formes de convivència imposades pels vencedors. Molts van perdre el treball; d’altres,
especialment en el món rural, van ser obligats a traslladar-se a ciutats o pobles diferents. Perseguits i denunciats, els militants
de les organitzacions polítiques i sindicals del bàndol republicà es van emportar la pitjor part. Als menys compromesos, molts
d’ells analfabets, el franquisme els va imposar el silenci per a sobreviure, obligant-los a tragar-se la seua pròpia identitat. [...]
La victòria incondicional de les tropes del general Francisco Franco, l’1 d’abril de 1939, va inaugurar l’última de les
dictadures que es van establir a Europa abans de la Segona Guerra Mundial. La dictadura de Franco, com la de Hitler,
Mussolini i altres dictadors dretans d’aquests anys, es va recolzar en el rebuig d’amplis sectors de la societat a la democràcia
liberal i a la revolució, els quals demanaven a canvi una solució autoritària que mantinguera l’ordre i enfortira l’Estat. [...]
El projecte reformista de la República i tot el que aquesta forma de govern significava va ser escombrat i escampat per
les tombes de milers de ciutadans; i el moviment obrer, les seues organitzacions i la seua cultura, van resultar sistemàticament
eliminats en un procés més violent i durador que el patit per altres moviments de resistència al feixisme. En açò consistia
també “l’operació quirúrgica en el cos social d’Espanya” reclamada amb tant afany pels militars insurrectes, les classes
posseïdores i l’Església catòlica.” 153

Índex
REFLEXIONS FINALS:
A. Qui va guanyar la
Guerra Civil?
B. Qui la va perdre?
C. Per què encara és tan
incòmode o “delicat”
parlar sobre la Guerra
Civil?
D. Qui ha guanyat i qui
ha perdut en la
“memòria” de la
Guerra Civil?
154

La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata

Similar to La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata (20)

More from Roderic Ortiz Gisbert

More from Roderic Ortiz Gisbert (7)

La guerra civil (1936 1939) roderic ortiz i gisbert historiata