32. Distingir entre opinió i fet empíric Entre com creiem que funcionen les coses i com funcionen les coses No és lo mateix una teoria científica que una opinió
33. Eliminar les falses teories subjacents Cal que ens desprenguem d’elles perquè ens limiten.
34. Defugir del one best way o una única manera de ser cap I que hàgim de ser clons
35. SOSTENIBILITAT No és important fer nous fixatges sinó optimitzar el que ja tenim
42. Tota aquella persona que té persones al seu càrrec, que assoleix resultats de manera indirecta mitjançant la participació d’altres persones .
43.
44. Què és ser comandament? Teoria del pernil del sandwich
45.
46.
47.
48. Si ocupar una posició de comandament implica assolir resultats mitjançant altres persones . Llavors la incògnita és com podem fer-ho de la millor manera possible per aconseguir que els nostres col·laboradors assoleixin el que s’ha acordat.
53. INPUT NECESIDAD OUTPUT SATISFACCIÓN Direcció Gestió Coneixement i recerca Planificació i Acció Territorial Desenvolupament i Projecció Difusió i Explotació
57. Sense coordinació global, l’orquestra no pot plasmar bé la simfonia Tots han d’actuar a la vegada, com un tot indivisible Només si el global funciona, podrem assolim el propòsit !!!! Repte principal de la coordinació
82. Com establir prioritats IMPORTANT NO IMPORTANT URGENT NO URGENT Fes-ho ara Delega-ho Pots decidir quan fer-ho Paperera Respecte al temps Respecte a un objectiu primordial
83.
84.
85.
86. Maneres de millorar la gestió del temps Tinc un pot gran, pedres de la mida d’un puny, pedres petites, sorra i aigua. Què fico primer?
87.
88.
89.
90.
91.
92.
93.
94. Reflexions No hi ha res més frustrant a la vida que fixar-se un objectiu, que passi el temps i no assolir-ho... Però pot ser pitjor perseguir un objectiu, assolir-ho i llavors adonar-se de que no serveix per a res. Henry Kissinger.
95. Reflexions Un minut que passa és irrecuperable. Coneixent-ho, ¿com podem malgastar tantes hores? GANDHI Més val una paraula a temps que cent a destemps. CERVANTES Vaig malgastar el meu temps, i ara el temps en malgasta a mi SHAKESPEARE Pren-te temps per deliberar, però quan arribi l’hora de l’acció deixa de pensar i actua. JACKSON Quan insensat és l’home que deixa transcórrer el temps inútilment. GOETHE Time is money. Benjamin Franklin
115. La conducta dels col·laboradors Maduresa tècnica Maduresa psicològica Desmotivat Alta Baixa Alta Baixa Sap i vol Sap però no vol No sap però vol Ni sap ni vol Desastre Passerell Estrella NP 1
116. Maduresa tècnica Maduresa psicològica Desmotivat Alta Baixa Alta Baixa Sap i vol Sap però no vol No sap però vol Ni sap ni vol Desastre Passerell Estrella Participatiu Delegatiu Autoritari Persuasiu Ajust entre el NP i l’EPL EPL 1
117.
118.
119. Orientador Persuasiu Directiu Autoritari Delegador Recolzador Participatiu Estrella Desmotivat Novat Desastre OK OK OK OK Desastre a curt termini Desastre a mig termini Desmotivat a curt termini El cap perd el temps ? Molesta el control ? ? El cap perd el temps Fracàs Desastre a mig termini ? CONSEQÜÈNCIES D’APLICAR UN ESTIL NO CONTINGENT
125. “ Un projecte és un conjunt d’accions amb una finalitat inherent que no es repeteix al llarg del temps i que té un inici i una fi concretes”. “ Un conjunt d’activitats planificades, que, amb recursos limitats, tenen com a objectiu crear un producte o servei únic respectant els requeriments pactats pel que fa al cost, temps i als recursos”
136. cicle de vida d’un projecte especificar planificar controlar executar tancar
137.
138.
139. cicle de vida Especificar planificar controlar executar tancar Executar: fer les tasques, d’acord amb la planificació Controlar: Obtenim els resultats esperats en els temps assignats? Són correctes les previsions de despeses?
140. cicle de vida Especificar planificar controlar executar tancar Tancar: verificar acompliment dels resultats + constatar l’acceptació formal del client + generar i compartir coneixement intern Informe de tancament de projecte
141. GANTT Projecte de gran mitjana o petita escala, en la que es poden ordenar temporalment En una única seqüència temporal totes les accions a portar a terme.
142. PERT Projecte de gran escala, amb la participació de molta gent o organitzacions, que conflueixen en el tems, no rutinaris i amb camins paral·lels que conflueixen posteriorment.
143. Dos conceptes del PERT Camí Crític : el camí més llarg però mínim per completar el projecte en un cas ideal és el camí crític Cadena Crítica : és la sèrie d’activitats que determinen la duració total del projecte. En cas que no existeixi conflicte de recursos, la cadena crítica coincideix amb el camí crític
157. 1. Han de ser adequats organitzativament 2. Han de definir-se en termes de resultat esperat Decàleg per formalitzar un objectiu
158. 3. Han de ser específics 4. Han de ser mesurables Decàleg per formalitzar un objectiu
159. 5. Han de ser breus i comprensibles 6. Han de ser possibles Decàleg per formalitzar un objectiu
160. 7. Han de comptar amb una programació (i per tant un seguiment acurat) 8. Han de ser determinats conjuntament (no és regateig ni unilateralitat , és diàleg, raonabilitat i consens ) 2000 JUNY 1 2 3 4 5 6 9 7 8 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 27 22 23 24 25 26 28 29 30 Decàleg per formalitzar un objectiu
161. 9. No han de ser gaires (fixar prioritats) 10. Han de estar coordinats entre si (els objectius no poden entrar en conflicte) Decàleg per formalitzar un objectiu
162. (E)S específic i simple M mesurable A assignable R realista T temps acotat MARTE ¿Com es defineixen els objectius des del punt de vista tècnic? - regla mnemotècnica - Regles d’or
165. ¿Com es defineixen els objectius des del punt de vista de les persones? - regla mnemotècnica - De les CATARATES DEL NIÀGARA a la FONT DE MONTJUÏC. És un sistema sostenible ja que té en compta els recursos de les persones . Regles d’or
189. Què és l’assertivitat? És saber dir no sense sentir-se incòmode ni generar tensió a l’altra part, mantenint oberta la relació, sense deteriorament de la relació entre les dues parts. És saber demanar allò que volem o necessitem sense ofendre ni pressionar excessivament a l’altre. Assertivitat no és sortir-me sempre amb la meva.
190. Què és l’agressivitat? Passar-se d’assertiu, negant els drets de l’altra part; podem sortir-nos amb la nostra però amb la certesa d’un deteriorament de la relació de cara a un futur.
191. Què és la passivitat? Evadir la defensa de la nostra posició, cedir, abdicar davant D’una petició d’una altra persona. Abaixar el cap.
192. Tipologies de comandaments Un comandament assertiu es centra en el problema, no en la persona. Un comandament agressiu es centra en guanyar a l’altre sense tenir en compte les necessitats o objeccions del col·laborador. Un comandament passiu cedeix als desitjos dels col·laborador tot i tenir-ne de propis.
193. Per poder ser assertiu, cal diferenciar clarament Les emocions que experimentem d’allò que fem amb les emocions Les emocions no són correctes o incorrectes; però el que fem amb elles pot ser eficaç o ineficaç . Regla bàsica de l’assertivitat: DESCRIURE és millor que VALORAR.
195. Com informar Ser directe donant la informació neutra, sense opinions Descrivint la realitat Actuant de manera imparcial No aconsellant (és millor que l’altre resolgui el seu problema)
196. Com opinar Mantenint els nostres drets - la nostra opinió - Fent-nos escoltar – no amagar la nostra opinió - Personalitzant amb un “jo” No disculpant-nos No intimidant
197. Com exposar necessitats Tenir clar què és el que vull Explicitar les nostres suposicions – donar a conèixer allò que pensem – Incitar a l’altre a respondre No soscavar-me a mi mateix
198.
199. Com manegar una crítica Analitza-la, no reaccionis immediatament doncs potser és pertinent No contraataquis immediatament Demana suggeriments Reconeix les teves errades si cal No permetis que et manipulin Si la crítica és il·lògica, ignora-la
200. Com comunicar un sí o un no Decideix la teva postura Usa el sí o el no sense ambigüitat Sigues breu Sigues ferm No abusis del no No et justifiquis
201.
202.
203. L’escolta activa Escolta atentament i reformula el contingut sense reaccionar personalment Demana dades suplementàries Escolta acríticament
204. L’empatia Reconeix els sentiments de l’altre Reflecteix la percepció d’aquests sentiments No alteris aquesta percepció ni li neguis a l’altre
206. Disc rallat Repetir el nostre argument de forma convincent i pacífica una i altra vegada sense aixecar la veu, alterar-nos emocionalment ni atacar a l’altre. La clau està en la persistència
207. Banc de boira Negar el que demana o diu l’altre però sense fer-ho. Es fa servir davant d’una crítica destructiva. Comencem acceptant per després rebutjar el missatge. Si tu ho dius/Potser si que .. però jo crec que ... Jo tampoc canviaré d’opinió. No implica posar-se a al defensiva.
208. Seqüència de l’assertivitat FET NO HAS ACABAT LA TASCA SENTIMENT M’HE AMOÏNAT CONDUCTA DEMANA AJUT CONSEQÜÈNCIA PER TENIR-LA A TEMPS
214. Què és un conflicte ? Què és un problema ? Què és la negociació ?
215. Un conflicte és un problema entre els interessos de dues parts
216. Un problema és un dilema entre dues condicions necessàries
217. Una negociació és el procés mitjançant el qual dues bandes amb interessos, posicions diferents o un problema compartit busquen trobar un acord satisfactori per ambdues parts. Si una de les parts no vol moure la seva posició, no es pot negociar. Així doncs, és un mètode per resoldre conflictes
218. Sovint, un conflicte comporta un problema que conté un dilema o necessitat de lligar dues condicions oposades Mantenir a la persona rendint sense pujar-li el sou
219. Cal diferenciar el conflicte de la persona NO Podem matar el missatger Cal atacar el conflicte, no la persona Cal identificar l’interès de l’altra part, no només les seves peticions
220. El conflicte no és bo o dolent, és funcional o disfuncional, adequat o inadequat El conflicte no és negatiu doncs forma part de la vida. A més, ens ajuda a identificar com podem arribar a un acord mitjançant el coneixement de les necessitats de l’altra part.
221. El primer que hem de fer és decidir què volem aconseguir, definir el nostre objectiu. Hem de identificar la idea principal per establir un full de ruta i unes tàctiques per assolir-ho. ¿Perquè vull això? ¿Per a què ho vull? Una vegada engegada la negociació, hem de descobrir els punts/posicions de l’altra banda així com tractar d’entendre els seus interessos.
222.
223.
224.
225.
226. PA PE PO JO L’ALTRA PART Posicions i interessos PE Benefici màxim Punt d’inici PA Mínim a acceptar PO M’interessa acordar per millor que MAAN PE Benefici màxim Punt d’inici PA Mínim a acceptar PO M’interessa acordar per millor que MAAN
227.
228.
229.
230. Competència Col·laboració Conciliació Evasió Compromís Assertiu Passiu M’interessa col·laborar No puc col·laborar En quin quadrant estic? Com puc negociar amb l’altre part?
231. Competència Es necessita una acció ràpida i decidida En temes importants amb solucions impopulars Si estic convençut de tenir raó Front a persones agressives Col·laboració Per trobar una solució integradora Quan tothom ha de guanyar alguna cosa Quan no és possible arribar al compromís Per ajuntar diferents perspectives necessàries Per resoldre problemes emocionals Compromís Quan la meta és important però no es pot ser més assertiu Igualtat de poder en ambdós parts però amb metes oposades Per assolir acords temporals Per arribar a solucions ràpides o expeditives
232. Evasió Si el tema és trivial o n’hi ha d’altres més importants a curt termini Quan podem donar-li una victòria tàctica a l’altre Si les conseqüències negatives superen a les positives Si volem que es “refredi” la situació Quan necessitem recollir informació abans d’arribar a una solució o acord Conciliació Si és més important pels altres que per mi per demostrar que soc raonable Per mantenir la cooperació Per guanyar punts al meu favor Per minimitzar les pèrdues, si és que estic perdut Si l’harmonia és fonamental Per contribuir al desenvolupament de les persones
233.
234. Què passa si falla la negociació? MEDIACIÓ Un bon mediador és neutral i imparcial, com un jutge.
240. La implicació és el resultat d’aconseguir que una persona estigui motivada per assolir un objectiu o fita. La motivació és el procés (o eines per) que ens ajuda a aconseguir la implicació d’una persona. Es pot parlar d’implicació com a resultat i de motivació com a eina o factor causal.
Lorenzetti Ambroglio ja parlava dels efectes del bon i mal govern S XIV
Els treballadors tenen expectatives; volen autonomia, respecte i implicació
Si em salto un semàfor o fumo: pot ser directa en el temps o diferida, de raó variable o fixa (sempre o de vegades) No són qüestions abstractes, aïllades o separades de la realitat sinó que tenen conseqüències relacions causals-probabilistiques
Heu d’oblidar tot el que penseu respecte a què es ser comandament perquè esteu equivocats
Qualsevol decisió que prenguem té conseqüències en la realitat no és un joc abstracte ni desconnectat de la realitat
Som com el pernill del sandwich, estem entre dues capes
En la vessant física, podem saber que estem estresats si patim qualque dels següents símptomes
Quan juguem amb el temps dels altres, demostrem el poder “formal” o jeràrquic que tenim dintre de l’organització. Quan diem que no tenim temps insinuem que tenim prestigi o poder i que la nostra feina és tan important (i per derivació nosaltres som tan importants) que no ens deixa viure.
Siguem sincers amb nosaltres mateixos a l’hora de distingir entre hores productives dedicades a la feina i hores de rellotge dedicades a la feina. Les hores de rellotge sempre són més que les hores productives. Certament només som productius un terç del temps.
Què és més important que els meus objectius ? Interrogant li pregunto a tothom. La resposta és els objectius de la meva organització
Què és més important que els meus objectius ? Interrogant li pregunto a tothom. La resposta és els objectius de la meva organització
Sistemes d’organització: sistemes de comunicació, GPO, GPP, reunions, treball en equip, sistema d’arxius,..
¿Quines penseu que poden ser les habilitats a analitzar i/o destacar? No ens interessa com és cadascú (personalitat) sinó en habilitats relacionades amb la gestió del temps
La pràctica totalitat de tallers enfoquen la gestió del temps des d’una perspectiva d’habilitat personal. Aqui ho enfocarem des d’un punt de vista més global E/O/P
Podeu pensar en buscar solucions a aquests diferents problemes
Fer una reflexió personal sobre quins són els 2 lladres més importants en el teu cas en particular
A qui creieu que salvarà?
Us ve al cap alguna altra tàctica ?
Primer les pedres grans. L’últim l'aigua.
Els projectes importants per grnas o complexos són com elefants: s’han de dividir en parts i fer una mica cada dia.
Què faríeu vosaltres davant d’un cas d’aquest tipus? Com respondríeu ?
El temps en un partit de bàsquet: queden 50 segons i ja està: no ho podem allargar (ho hem de fer ja) En canvi en un partit de tenis podem jugar amb el temps, ho podem allargar (llançant la pilota al contrari per debilitar-lo tot i que ja li podríem guanyar el punt) per exemple a la feina: retornar una feina amb una excusa i dir que encarà no està prou madur: així guanyem temps.
Un projecte no té perquè repetir-se en el temps té un inici i una finalització concreta i incumbeix sovint a moltes unitats organitzatives
Quan hi ha 1 P, es veuen compromesos recursos, equipaments, pressuposts i hores de les persones de l’equip. Per poder conjugar tots els elements, cal comptar amb: Llista definida dels requeriments i dels objectius que cal desenvolupar - les fases d’actuació i els nusos de decisió que hi hauran per fer el seguiment del projecte A +: Missió i abast: que pretèn i que no Introducció si per tenir una visió compartida, cal posar-la en context Memòria Descriptiva : aspectes ètics que cal considerar / oportunitats, estratègia Pla explotació de resultats: descripció escenaris econòmics associats que el fan viable Annexos, qualsevol documentació que fa + clar i explicita: gràfics, plànols, estudis de mercat...
Subdividir el projecte en components més petits i més senzills de gestionar Fer un esquema de treball que reculli totes les tasques, fites, serveis / productes a obtenir, terminis, participatns Tenir aixi descrit l’abast permet determinar el compliment i acabament de les tasques. La fase 1 (especificar) i la 2 (planificar) estan íntimament molt lligades, i al planificar es molt probable que calgui canviar l’especifiació epr l’aparició de restriccions . Caldrà iterar, posar blanc sobre negre, contrastar moltes vegades fins aconseguir que siguin coherents i factibles. Descompondre el projecte en paquets de treball Assignar responsables a cada paquet de treball Estimar la durada, recursos necessaris i costos Pla de control dels paquets de treball i els lliuraments Planificació en xarxa Gestionar el risc Equilibrat de recursos Determinar la cadena crítica Pla d’activitats i desemborsament Comunicar i documentar Definir les activitats del projecte. Establir les dependencies temporals entre les diferents activitats i conèixer l’ordre de realització Estimar la duració de cada activitat i tasca Desenvolupar el calendari de tasques. Planificació temporal de cada activitat i tasca, i establir el moment que s’han d’obtenir tots i cadascun dels serveis. amb el pressupost previst Preveure i assignar els recursos materials Estimar els cost Fer la proposta de pressupost Validar-la amb l’equip Presentar-la al client Aprovar pressupost
Executar : Fer les tasques, l’activitat prevista, amb la tecnologia específica. Controlar: fer el seguiment , assegurar el compliment dels objectius, mesurant el progrés i iniciant accions correctives quan cal. Monitoritzar el progrés i tractar les desviacions + Gestionar canvis i les reunions de seguiment Responen a les preguntes per mitjà de: Eficiència i Temps a través de reunions regulars d’intercanvi d’informació registrades en actes, en documents Pressupostos i Recursos: a través de revisar balanços de despeses i control de temps en la realització de les tasques (hores persones també entra aquí) Utilitzar el gannt com eina de coordinació, penjat a la paret, actualitzar-lo i tenir sempre present l’estat de progrés Cada persona requereix informació a diferents nivell de detall (caps: resums de progrés i tècnics operatius : informació molt més detallada. Assegurar que arriba) Aran contrastant pla amb progrés per anticipar-se a desviacions del pressupost Independentment del sofisticat que sigui el sistema i mètode de seguiment involucrar-ne, el rol del cap de projecte implica sempre més esforç. Ser flexible en els canvis de temps d’execució, pressupost i plans de treball per mantenir el P en paràmetres inicial. Aprofitar avançaments d’activitats si es donen per començar altres abans (no esperar als terminis previstos, aprofitar les desviacions possibles (ús de les desviacions positives) Reunions (project review meteting process): de coorindació entre integrants / equips. En periodes de temps regulars, moderades per Direccióde Projecte que ha de ser molt expeditiu per no convertir els problemes en focus de noves activiats que compliquin el P. No convertir els problemes en focus de noves activitats que compliquin el P: transferir informació + aclarir punts importants + resoldre problemes . Amb acta distribuida entre tots els memebres de l’equip Monitorització costos: amb eines especials ( ex: control activitat x activitat: anar contrastant al Gannt i amb full de càlcul anar registrant les despeses que generen totes les tasques) (ex: control sobre contingències totals del P: donada la suma de totes les activitats obtenim un total al qual assignem una contingència de n dies i d’x pressupost per cobrir imprevistos i desviacions en el compte “contingències. Dividir-lo en 3 zones d’avis, un semàfor: verd: seguretat taronja: alarma vermell: actuar
Al acabar cal avaluar i documentar la experiència per tenir-la en compte pel futur, aprendre d’èxits i d’errades . També hi ha que tenir per tant feed back amb totes les parts interessades + autoavaluació de resultats i de la gestió Elaborar un informe amb conclusions // Terminació: Tancament administratiu comptes de contractes amb proveïdors... Tenir un pla de seguiment posterior Recollida informació membres equip i client per preparar 1 informe Convocatòria d’1 reunió de revisió del P amb el Director Reconèixer la contribució de cada membre Preparar informe de tancament del projecte Anàlisi CSI post mortem: Revisar tot allò que ha tingut lloc durant i extreure’n lliçons per la millora Fer la revisió amb tots sense evitar als + crítics o d’altres problemes... Animar l’autocrítica i el de sempre: Separar persones de problemes ( no aporta entrar en qüestions personals i desvia l’atenció) + Centrar-se en dades i fets no en rumors o opinions no fonamentades, documentar tot allò que es revisa. + Centrar-se en solució no en problema Si cal perquè ha hagut molta tensió interna potser que la sessió vingui un extern facilitador Es pot fer per etapes, unitats o persones participants ... Qualsevol ordre exhaustiu.. Comparar previst i real de: Objectius Terminis Us dels recursos Altres costos Qualitat resultats Satisfacció client Llista aspectes positius Fets dels que l’equip esta orgullós Aspectes que han fallat (intenten deduir causes i descrivint resposta de l’equip) Situacions més frustrants Recomanació per futurs projectes Bàsic compartir 1) s’han assolit els objectius? 2) en el temps previst? 3) Amb els recursos previstos? El cap de projecte convoca 1 o diverses reunions en cloure el P i assisteixen tots els implicats i analitzen els encerts i dificultats sorgides. El resultat es documenta en registres que recullen els elements crítics (consensuat) se incorpora a especificacions del projecte i així aquesta valuosa informació es pot usar en projectes futurs (cor d’1 BBDD coneixement) Gestionar coneixement: les TIC son un mitjà per aconseguir que el coneixement objectivable generat per l’execució del P sigui accessible a aquells que la puguin requerir
GANTT va ser deixeble de Frederich Taylor
Poder n’hi ha tècnic, personal i d’organigrama Autoritat és poder informal
Formarem grups de treball per respondre a aquests perills habituals a la feina
Evasió: a l’espera de que millori la situació, per refredar-la doncs ara no és possible negociar i és millor batre’s en retirada mútua Conciliació: puc cedir, aparentar que l’altra part em guanya es fa en temes poc importants Competència: haig de guanyar a tota costa, no puc perdre dualitat guanyar - perdre Col·laboració: tothom hi surt guanyant sense renunciar a res Compromís: tothom hi surt guanyant però perdent o renunciant a alguna cosa win - win
Stacey Adams ofereixo proporcionalment al que jo rebo i reben els altres Locke si un treballador té una meta clara, específica i difícil però factible, lluitarà per ella
Identitat per si mateix genera un output perceptible per la persona Importància percepció social de valor
Identitat per si mateix genera un output perceptible per la persona Importància percepció social de valor
Identitat per si mateix genera un output perceptible per la persona Importància percepció social de valor
Identitat per si mateix genera un output perceptible per la persona Importància percepció social de valor
Filtre: són barreres mentals feedback informació de retorn soroll interferències
Filtre: són barreres mentals feedback informació de retorn soroll interferències
EL FALLO DE MUCHOS JEFES: No observan No escuchan
EL FALLO DE MUCHOS JEFES: No observan No escuchan
ESPECIALISTAS EN TIRAR BALONES FUERA. Yo lo hago perfecto. Son los demás que lo hacen mal.