SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
Download to read offline
Tercera jornada webquest  març 2010 Ramon Grau
Per què treballar cooperativament? perquè millora l’aprenentatge …. perquè incideix sobre múltiples competències …. perquè s’aprenen continguts que es difícil aprendre si no es treballa cooperativament.
Valorar la feina feta i suggerir accions de millora tant referits a un mateix com als altres. Exposar les opinions personals i defensar-les amb els arguments adequats Entendre i acceptar altres punts de vista en cas de ser millors que el propi Identificar un problema i analitzar diverses components Buscar, amb altres, alternatives a la solució d’un problema Discutir sobre la planificació d’una recerca o d’un seguit d’accions per aconseguir una finalitat, organitzar la feina Cooperar en la realització dels treballs i ajudar als altres quan tenen dubtes Fer el paper o la feina que el grup assigni Valorar els recursos disponibles i seleccionar-ne els més adients Explicar el significat d’un determinat concepte o coneixement (mirant d’assegurar que els companys i companyes ho entenguin), Comunicar els resultats i conclusions de la feina personal, Escoltar els altres i no imposar les pròpies opinions  Col·laborar en que hi hagi bon ambient de treball Posar-se d’acord sobre un problema, un procediment, una resposta…. Habilitats necessàries per treballar cooperativament
Competència comunicativa Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència social i ciutadana
Cooperar ,[object Object],Treball Cooperatiu Execució d’una tasca per part d’un grup de persones que actuen de forma coordinada . Aprenentatge Cooperatiu Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú. Imatges de Promising practices, Judi Harris
Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú. treball coordinat dels estudiants petits grups objectiu comú aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna Revisió del funcionament
l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip Interdependència positiva aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
Interdependència positiva Responsabilitat individual execució de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara diàleg obert entre els membres d’un equip, és dóna en qualsevol moment en què un integrant del grup requereix l’ajuda d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha après a la resta de companys  aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna desenvolupament de  les intel·ligències intra i interpersonal, que ens faciliten la interacció amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona com pel seu entorn social (novament els altres)
Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna Revisió del funcionament l’oportunitat de reflexionar, conversar i decidir sobre diferents aspectes de la tasca realitzada, tant individuals com col•lectius
Treball Cooperatiu Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials Revisió del funcionament Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa? Com s’ensenya a treballar cooperativament?
Estructures cooperatives sistema d’organització de les feines de l’alumnat dirigida a garantir la interacció entre els integrants d'un equip de treball Senzilles Complexes curta durada organització molt simple fàcils d’aprendre incideixen sobre una o molt poques habilitats una o més sessions de classe associades a ABP, TPP … mobilitzen un conjunt ampli d’habilitats Com s’ensenya a treballar cooperativament? Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa?
Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Un integrant llegeix el primer paràgraf,  El següent component haurà d’explicar o fer un resum del que s’ha llegit.  El tercer haurà d’avaluar la correcció del que ha dit el segon.  En acabar salten els papers i s’inicia un nou cicle amb el segon paràgraf. Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Un full amb tantes preguntes com integrants del grup  S’assigna una qüestió a cada estudiant.  El primer llegeix la qüestió assignada i entre tots elaboren la resposta. Cal que tots els components del grup entenguin la resposta i la sàpiguen explicar.  Mentre ha durat aquest procés ningú pot escriure, només parlar i escoltar. Quan tothom té clar el que cal fer i contestar en aquella pregunta, cadascú agafa el seu llapis i contesta la qüestió.  Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. Una feina amb més d’una tasca al grup de treball.  Es llegeix l’enunciat de la primera tasca i quan tothom entén què es demana  cadascú intenta resoldre-la individualment. No es pot interaccionar amb els companys.  Després s’explica un a un com s’ha resolt i el seu resultat o conclusió. Finalment decideixen en comú la resposta a la tasca, i l’escriuen al seu quadern o dossier a continuació de la resposta que havien elaborat individualment.  Llavors repeteixen el mateix procés amb la resta de tasques Estructures cooperatives senzilles
Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. S’assigna un número a cada alumne de la classe. Una tasca a tota la classe (una lectura més activitat de reforç, un qüestionari, un problema, ...).  L’alumnat resol la tasca en equip, assegurant-se que tots els integrants del grup aprenen a fer-la sols.  Se sorteja  un número entre els que s’han assignat. Aquell alumne que li toca ha de sortir i explicar a tota la classe la tasca realitzada. El professor pot assignar a tot el grup la nota que decideixi posar a alumne que ha fet l’explicació. Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. Estructures cooperatives senzilles Aplica! Tots els alumnes d’un grup comparteixen una informació relacionada amb una classificació, una diferenciació de conceptes o en l’evidència de diverses categories.  S’asseguren que entenen el significat. Tot seguit el professor reparteix a cada membre del grup un exemple, s’ha d’identificar la categoria o grup que il·lustra l’exemple i explicar-ne la causa.
Camí d’Estructures cooperatives complexes Transició cap a estructures cooperatives complexes Increment de la complexitat de les tasques  (en relació a les habilitats que cal mobilitzar) Durada superior del treball individual Major grau de responsabilitat individual
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Equips de 3 persones   Lectura el document comú, el testimoni, per tal d’introduir-se en el cas i també per compartir una primera aproximació a la problemàtica. Segueixen la tècnica de la lectura compartida i parlen lliurement sobre la situació   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Presentació als altres dos companys/es de les conclusions de la feina. Mentre un explica, al voltant de cinc minuts, els altres omplen la mateixa graella que el company ha fet servir en la feina individual (Pòster + debat + saber més) ANORÈXIA Camí d’Estructures cooperatives complexes
(...) Quan tenia 15 anys, una companya de classe també volia ser model i vaig trobar en ella la meva confident perfecta. Jo menjava al menjador de l’escola, però ella anava a casa a dinar. Quan tornava sempre em preguntava: - Què has menjat avui? - Avui he menjat un pastís de xocolata amb una mica de nata  –li vaig dir un dia ingènuament.   - Estàs boja!!! Et posaràs com una vaca. A partir d’ara prohibits els dolços. I em diràs tot el que menges  –em va contestar autoritària   (...) Quan em vaig començar a aprimar, cada quilo era una victòria. Em sentia millor i millor i millor ..., fins que em vaig obsessionar brutalment. Em mirava contínuament al mirall i em pesava varis cops al dia. Em veia més atractiva quan més prima estava, així que cada cop reduïa més la dieta (evitava esmorzar, una fruita per dinar, deixava mig sopar). Com que dinava a l’escola m’inventava formes d’enganyar als monitors del menjador. Només tenia 15 anys i començava a caure en un pou negre, però jo no m’adonava. (...) El que més m’agradava d’aquelles noies que jo veia a la televisió era l’encant del món en que es movien. Jo m’imaginava entre elles, elegància, luxe, alegria. Sovint em quedava enganxada a la pantalla de la “tele”  per on veia desfilar models espectaculars. Sentia una mena de calfred que em travessava l’esquena i recordo que li vaig dir a la meva mare: - Mama, algun dia jo desfilaré com elles! ANORÈXIA
Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa):  Tra storn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%.La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments .   Una nova epidèmia entre les adolescents L’anorèxia i la bulímia constitueixen la tercera malaltia més freqüent entre les adolescents del nostre país. Hores d’ara aproximadament una de cada 100 adolescents d’entre 14 i 18 anys, ha entrat en el món fosc de l’anorèxia i més d’un 2% desenvolupa bulímia. I no afecta només al sexe femení (l’anorèxia afecta 15 vegades més a les dones que als homes), també entre els nois comença incrementar-se la incidència d’aquesta malaltia. Sembla que disposem d’algunes respostes al perquè d’aquestes dades tan esfereïdores, quines són les raons que condueixen a una persona per un camí de difícil retorn.   Canvis socials: la cultura del cos esvelt. L’anorèxia i la bulímia són patologies modernes que han sabut aprofitar-se de les tendències socials en els països desenvolupats. En els darrers vint anys estar prim, estat associat a una “bona imatge” s’ha convertit en la targeta de visita d’home i dones que desitgen triomfar. Els missatges publicitaris que (…) ANORÈXIA
Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa):  Trastorn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments     Víctimes d’una malaltia greu Perfil de les víctimes. Sexe: femení. Edat: 14 a 18 anys l’època de major risc, tot i que els estudis situen el perill de presentar-se trastorns alimentaris entre els 12 i els 25 anys. Classe social: mitja-alta. Aquests han estat tradicionalment tres dels trets més comuns entre les noies anorèxiques. Avui, els trastorns en l’alimentació han saltat les barreres socials i, fins i tot, les fronteres de l’adolescència; afecten persones de tota classe social i comencen a presentar-se casos de persones que pateixen anorèxia a una edat que va més enllà del trenta anys.  Hi ha dades que permeten d’entendre la dimensió de la malaltia: 30 dones britàniques de més de 60 anys han estat diagnosticades com anorèxiques. El risc de contagi.  L’anorèxia no és una malaltia infecciosa, però es pot contagiar.   (…) ANORÈXIA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],ANORÈXIA
1  Després d’alguns esforços em costava respirar, ho feia ràpidament i amb respiracions poc profundes. A més a més sovint em venia tos. Alguns cops semblava que m’ofegués. Per exemple els dies freds de l'hivern tenia una respiració bleixant. Els meus pares es van preocupar i em van portar al metge. El doctor em va examinar. Va trobar que tenia  asma .  2  El fred i l’exercici eren els desencadenants, però també podia ser que tingués   al·lèrgia a la pols, al pol·len, al pèl dels animals...  M’havien de fer unes proves. L’asma fa que els meus bronquis es facin molt estrets. Tan estrets que gairebé no passa l’aire! He de fer servir l'inhalador de forma regular. Segueixo les instruccions al peu de la lletra. Inspiro ben fort la medicina i després aguanto un instant la respiració. És molt difícil viure evitant els factors que desencadenen l’asma. Es veu que n’hi ha per tot arreu!  3 Si faig servir l'inhalador que dilata els meus bronquis regularment i tal com em va indicar el metge, l’asma està controlada.  Aquest any m’han escollit per l’equip de bàsquet de l’escola. L'esport ajuda a enfortir els meus pulmons. Entreno i jugo com la millor. Sempre porto un inhalador a la bossa d’esport, tot i que encara no he hagut de fer-lo servir mai. Crec que la meva entrenadora ha oblidat que tinc asma. Potser és perquè jo mateixa em controlo i tampoc me'n recordo. Camí d’Estructures cooperatives complexes ASMA
A partir del mapa conceptual que heu elaborat entre tots els membres del grup, intenteu definir què teniu clar en relació a l’asma i què no està tan clar. Les preguntes següents us poden ajudar . ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Repartiu-vos la recerca d’informació entre els integrants del grup (3 blocs d’informació). Podeu cercar les respostes en el següents webs. TASCA + PROCÉS http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_asma.html http://www.tuotromedico.com/temas/asma.htm  http://www.mgc.es/ca/ps/ps_especialitat?esp=esp4#subesp14 http://contenidos.proyectoagrega.es/visualizador-1/es/pode/presentacion/visualizadorSinSecuencia/visualizar-datos.jsp http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm Camí d’Estructures cooperatives complexes ASMA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Què heu de fer? Camí d’Estructures cooperatives complexes TASCA + PROCÉS ASMA Què has de fer? Què necessites? Per què? On ho pots trobar? Com ho has de fer? Què s’espera de tu?
Estructures cooperatives complexes Major grau d’organització Integració de més habilitats Durada superior Possibilitat de combinar-les  amb enfocaments globalitzadors  Estructures cooperatives complexes Problemes, projectes, casos, debats ,[object Object],[object Object],[object Object],tasques autèntiques
Terratrèmol a Haití El 12 de gener del 2010 … Què és un terratrèmol? On n’hi ha?  Efectes destructors. Mesures Per què hi ha terratrèmols? Delimitar què cal buscar i on fer-ho. Destriar la informació rellevant de la que no ho és. Preparar la forma en què es presentarà la informació. Explicar als companys el que s’ha après. Respondre a preguntes i aclariments (a partir d’un testimoni)
sempre amb possibilitat de suport dins l’equip TÈCNICA COOPERATIVA FEINA DELS DIFERENTS GRUPS FEINA DE CADA COMPONENT Equips clàssics La mateixa tots els grups Diferent cada component (individual) Grups d’experts La mateixa tots els grups Diferent cada component (grup d’experts) Equips d’investigació Diferent cada grup Investigació lliure de cada component (diferent o similar)  (individual)
1.   El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder assignar responsabilitats individuals.  No és indispensable que les parts siguin equivalents. Tampoc ho és que tots els grups facin la mateixa feina. Estructures cooperatives complexes A.   Observació amb lupa de textures de roques magmàtiques. Dibuixos de les estructures observades Interpretació de les observacions amb ajut d’una guia. B.   Visionat d’un fragment de vídeo sobre els processos de consolidació magmàtica. Aplicació dels conceptes introduïts en diferents situacions problema. C.   Lectura d’un text sobre la classificació de les roques magmàtiques. Elaboració d’un mapa conceptual a partir de la lectura. Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.
Estructures cooperatives complexes A.   Lectura sobre els diversos tipus de malalties i la seva relació amb els estils de vida. Petita recerca entre els companys de l’aula de les malalties més freqüents. Tractament de dades i elaboració de gràfics. Petita recerca sobre determinades conductes que caracteritzen alguns estils de vida B.   Petita recerca a internet. Estudi de dues malalties seleccionades pel grup a partir d’una llista. En què consisteix la malaltia, els seus símptomes, les seves causes, la població de risc i la relació amb l’estil de vida i el tractament si n’existeix algun. Elaboració d’un multimèdia per comunicar els resultats. C.   Activitat pràctica a partir d’una col·lecció de capsetes de medicaments amb els seus respectius prospectes. Elaboració d’una taula de tres columnes (tipus de fàrmac, acció terapèutica, exemple de principi actiu i medicament) on es classifiquen els fàrmacs segons la seva acció sobre l’organisme.   Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.
Estructures cooperatives complexes 2.  Es poden fer propostes als equips de treball  · sobre el contingut,  · sobre el repartiment de tasques,  · sobre les accions a realitzar,  · sobre els recursos a utilitzar,  · sobre la forma de treballar,  · sobre el producte final que s’espera de la feina individual i col·lectiva).  El  grau de concreció  de les propostes dependrà del  grau d’autonomia  en què treballa l’alumnat.
Estructures cooperatives complexes (…) Problema o elecció tema d’estudi Determinació de la informació necessària Localització recursos Determinació accions Organització feines Realització accions professorat professorat professorat professorat alumnat professorat professorat professorat alumnat alumnat professorat professorat alumnat alumnat alumnat professorat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat professorat professorat alumnat alumnat
  E l professorat intervé delimitant els recursos, la informació necessària,  i les accions que cal efectuar. També controla el temps i la progressió de la feina Autonomia limitada Màxima autonomia Estructures cooperatives complexes L’alumnat determina l’organització del procés, decideix quina informació necessita i els recursos que utilitzarà. També decideix sobre temps i el control del ritme de la feina. El professorat negocia algunes de les atribucions amb l’alumnat per tal que els nois i noies adquireixin responsabilitats i compromisos .
Estructures cooperatives complexes 4.   Sempre caldrà comptar amb  espais de discussió  sobre la feina individual.  En aquests espais cal que cada persona expliqui allò que ha après a la resta de companys, presenti les feines i les conclusions, sigui objecte de preguntes i hagi de reformular, si és el cas, les seves explicacions 5.   Val la pena programar una  activitat final  en la que cada grup hagi de  presentar la feina feta .  Estimula la interdependència positiva el fet que es designi qui presentarà la feina en el darrer moment. 3. No es pot oblidar l’elaboració d’una  pauta/guió de la feina  que s’ha de fer  (subministrada pel professorat/elaborada per l’alumnat).  Accions més criteris de realització.
6.   També afavoreix la interdependència positiva el fet de  valorar les feines del grup  (dossiers, murals, altra mena de presentacions, ...) en el moment de la  qualificació , així com tenir en compte les autoavaluacions o avaluacions mútues. 7.   És indispensable disposar de  moments de reflexió  sobre el  grau d’aprenentage  dels continguts així com del  funcionament del grup , tant des de la perspectiva global com des de la individual.

More Related Content

What's hot

Graella d'observació
Graella d'observacióGraella d'observació
Graella d'observacióTxei Ferrando
 
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsEstrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsBeatriu Palau
 
Els objectius de la formació
Els objectius de la formacióEls objectius de la formació
Els objectius de la formaciójjcobmkars
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralangelsalegre
 
Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.Carme Agustí
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupMonica Roige Sedo
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notíciaMprof
 
Treball per projectes a la Primària
Treball per projectes a la PrimàriaTreball per projectes a la Primària
Treball per projectes a la Primàriamcarmendz
 
Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)vedruna_tona
 
Substàncies pures i mescles
Substàncies pures i mesclesSubstàncies pures i mescles
Substàncies pures i mesclesESO1
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Guida Allès Pons
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreBeatriu Palau
 
Pràctica del cor laura
Pràctica del cor lauraPràctica del cor laura
Pràctica del cor lauravagullo
 

What's hot (20)

3. treball cooperatiu
3. treball cooperatiu3. treball cooperatiu
3. treball cooperatiu
 
Graella d'observació
Graella d'observacióGraella d'observació
Graella d'observació
 
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors graficsEstrategies lectores . Organitzadors grafics
Estrategies lectores . Organitzadors grafics
 
Els objectius de la formació
Els objectius de la formacióEls objectius de la formació
Els objectius de la formació
 
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oralRúbrica per avaluar l'exposició oral
Rúbrica per avaluar l'exposició oral
 
Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.Treball per projectes. Base d'orientació.
Treball per projectes. Base d'orientació.
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
Autoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grupAutoavaluació del treball en grup
Autoavaluació del treball en grup
 
Passos expressió escrita
Passos expressió escritaPassos expressió escrita
Passos expressió escrita
 
Textos argumentatius
Textos argumentatiusTextos argumentatius
Textos argumentatius
 
Reciclem l'escola
Reciclem l'escolaReciclem l'escola
Reciclem l'escola
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notícia
 
El diàleg
El diàlegEl diàleg
El diàleg
 
Treball per projectes a la Primària
Treball per projectes a la PrimàriaTreball per projectes a la Primària
Treball per projectes a la Primària
 
La planificació textual
La planificació textual La planificació textual
La planificació textual
 
Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)
 
Substàncies pures i mescles
Substàncies pures i mesclesSubstàncies pures i mescles
Substàncies pures i mescles
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
 
Pràctica del cor laura
Pràctica del cor lauraPràctica del cor laura
Pràctica del cor laura
 

Similar to Sobre el treball cooperatiu

Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08mentscurioses
 
Power Interaccio Tutors
Power Interaccio TutorsPower Interaccio Tutors
Power Interaccio Tutorsmcunille
 
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups Cooperatius
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups CooperatiusTreball De La Comprensió Lectora Amb Grups Cooperatius
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups CooperatiusMontserrat Mora Bonbehí
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaRamon Grau
 
LECTURA COOPERATIVA
LECTURA COOPERATIVALECTURA COOPERATIVA
LECTURA COOPERATIVAguestce0d8f
 
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)guestce0d8f
 
Aprenentatge Cooperatiu I
Aprenentatge Cooperatiu IAprenentatge Cooperatiu I
Aprenentatge Cooperatiu Imcunille
 
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbia
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbiaSensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbia
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbiaRaquel Gómez Paredes
 
Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Laura Monzo
 
Taller treball cooperatiu
Taller treball cooperatiuTaller treball cooperatiu
Taller treball cooperatiumentscurioses
 
Pla d'orientació
Pla d'orientacióPla d'orientació
Pla d'orientaciótermusa1
 
13 07 05_jornada_ife_barcelona
13 07 05_jornada_ife_barcelona13 07 05_jornada_ife_barcelona
13 07 05_jornada_ife_barcelonaFundación Impuls
 
Aprenentatge cooperatiu
Aprenentatge cooperatiuAprenentatge cooperatiu
Aprenentatge cooperatiuElisia fs
 
MotivacioCatL2
MotivacioCatL2MotivacioCatL2
MotivacioCatL2lcomajoa
 
Tècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleTècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleCristinaBE
 

Similar to Sobre el treball cooperatiu (20)

Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiu
 
Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08Treball Cooperatiu 08
Treball Cooperatiu 08
 
Tc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatíTc a l'aula de llatí
Tc a l'aula de llatí
 
Power Interaccio Tutors
Power Interaccio TutorsPower Interaccio Tutors
Power Interaccio Tutors
 
Aprendre a aprendre'ns
Aprendre a aprendre'nsAprendre a aprendre'ns
Aprendre a aprendre'ns
 
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups Cooperatius
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups CooperatiusTreball De La Comprensió Lectora Amb Grups Cooperatius
Treball De La Comprensió Lectora Amb Grups Cooperatius
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
 
LECTURA COOPERATIVA
LECTURA COOPERATIVALECTURA COOPERATIVA
LECTURA COOPERATIVA
 
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)
Lectura Coopertiva Ies Barres I Ones (2)
 
Aprenentatge Cooperatiu I
Aprenentatge Cooperatiu IAprenentatge Cooperatiu I
Aprenentatge Cooperatiu I
 
ConferèNcia Ana Del Barrio
ConferèNcia Ana Del BarrioConferèNcia Ana Del Barrio
ConferèNcia Ana Del Barrio
 
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbia
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbiaSensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbia
Sensibilització Aprenentatge Cooperatiu xàbia
 
Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)Treball cooper atiu.pptx(1)
Treball cooper atiu.pptx(1)
 
Taller treball cooperatiu
Taller treball cooperatiuTaller treball cooperatiu
Taller treball cooperatiu
 
Pla d'orientació
Pla d'orientacióPla d'orientació
Pla d'orientació
 
13 07 05_jornada_ife_barcelona
13 07 05_jornada_ife_barcelona13 07 05_jornada_ife_barcelona
13 07 05_jornada_ife_barcelona
 
Treball ConferèNcia Auditori
Treball ConferèNcia AuditoriTreball ConferèNcia Auditori
Treball ConferèNcia Auditori
 
Aprenentatge cooperatiu
Aprenentatge cooperatiuAprenentatge cooperatiu
Aprenentatge cooperatiu
 
MotivacioCatL2
MotivacioCatL2MotivacioCatL2
MotivacioCatL2
 
Tècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzleTècniques cooperatives puzzle
Tècniques cooperatives puzzle
 

More from Ramon Grau

Avaluar competències.pptx
Avaluar competències.pptxAvaluar competències.pptx
Avaluar competències.pptxRamon Grau
 
BRCS QC-ASPACE
BRCS QC-ASPACEBRCS QC-ASPACE
BRCS QC-ASPACERamon Grau
 
Quatre Cantons basics
Quatre Cantons basicsQuatre Cantons basics
Quatre Cantons basicsRamon Grau
 
Portes obertes Quatre Cantons 18-19
Portes obertes Quatre Cantons 18-19Portes obertes Quatre Cantons 18-19
Portes obertes Quatre Cantons 18-19Ramon Grau
 
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Ramon Grau
 
Presentació 17 18 slideshare
Presentació 17 18 slidesharePresentació 17 18 slideshare
Presentació 17 18 slideshareRamon Grau
 
Presentació Treball Globalitzat Proposta Externa
Presentació Treball Globalitzat Proposta ExternaPresentació Treball Globalitzat Proposta Externa
Presentació Treball Globalitzat Proposta ExternaRamon Grau
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Ramon Grau
 
Què hem après?
Què hem après?Què hem après?
Què hem après?Ramon Grau
 
Esquema bàsic batxillerat
Esquema bàsic batxilleratEsquema bàsic batxillerat
Esquema bàsic batxilleratRamon Grau
 
Organització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre CantonsOrganització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre CantonsRamon Grau
 
Els boscos encantats
Els boscos encantatsEls boscos encantats
Els boscos encantatsRamon Grau
 
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)Ramon Grau
 
Treball Globalitzat de Proposta Externa
Treball Globalitzat de Proposta ExternaTreball Globalitzat de Proposta Externa
Treball Globalitzat de Proposta ExternaRamon Grau
 
Institut Quatre Cantons 2014/15
Institut Quatre Cantons 2014/15Institut Quatre Cantons 2014/15
Institut Quatre Cantons 2014/15Ramon Grau
 
Espiral: Instrument intencionals
Espiral: Instrument intencionalsEspiral: Instrument intencionals
Espiral: Instrument intencionalsRamon Grau
 

More from Ramon Grau (20)

Avaluar competències.pptx
Avaluar competències.pptxAvaluar competències.pptx
Avaluar competències.pptx
 
BRCS QC-ASPACE
BRCS QC-ASPACEBRCS QC-ASPACE
BRCS QC-ASPACE
 
Quatre Cantons basics
Quatre Cantons basicsQuatre Cantons basics
Quatre Cantons basics
 
Portes obertes Quatre Cantons 18-19
Portes obertes Quatre Cantons 18-19Portes obertes Quatre Cantons 18-19
Portes obertes Quatre Cantons 18-19
 
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
Organització i funcionament Ins Quatre Cantons (17-18)
 
Presentació 17 18 slideshare
Presentació 17 18 slidesharePresentació 17 18 slideshare
Presentació 17 18 slideshare
 
Habitable
HabitableHabitable
Habitable
 
Presentació Treball Globalitzat Proposta Externa
Presentació Treball Globalitzat Proposta ExternaPresentació Treball Globalitzat Proposta Externa
Presentació Treball Globalitzat Proposta Externa
 
Aire i aigua
Aire i aiguaAire i aigua
Aire i aigua
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)Elements i compostos (1)
Elements i compostos (1)
 
Què hem après?
Què hem après?Què hem après?
Què hem après?
 
Ossos
OssosOssos
Ossos
 
Esquema bàsic batxillerat
Esquema bàsic batxilleratEsquema bàsic batxillerat
Esquema bàsic batxillerat
 
Organització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre CantonsOrganització i funcionament. Quatre Cantons
Organització i funcionament. Quatre Cantons
 
Els boscos encantats
Els boscos encantatsEls boscos encantats
Els boscos encantats
 
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)
Treball globalitzat de proposta externa (versió estesa)
 
Treball Globalitzat de Proposta Externa
Treball Globalitzat de Proposta ExternaTreball Globalitzat de Proposta Externa
Treball Globalitzat de Proposta Externa
 
Institut Quatre Cantons 2014/15
Institut Quatre Cantons 2014/15Institut Quatre Cantons 2014/15
Institut Quatre Cantons 2014/15
 
Espiral: Instrument intencionals
Espiral: Instrument intencionalsEspiral: Instrument intencionals
Espiral: Instrument intencionals
 

Recently uploaded

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdfEmpresa i Emprenedoria Granollers
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Recently uploaded (8)

Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024    .pdfConcurs literari Sant Jordi 2024    .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
 

Sobre el treball cooperatiu

  • 1. Tercera jornada webquest març 2010 Ramon Grau
  • 2. Per què treballar cooperativament? perquè millora l’aprenentatge …. perquè incideix sobre múltiples competències …. perquè s’aprenen continguts que es difícil aprendre si no es treballa cooperativament.
  • 3. Valorar la feina feta i suggerir accions de millora tant referits a un mateix com als altres. Exposar les opinions personals i defensar-les amb els arguments adequats Entendre i acceptar altres punts de vista en cas de ser millors que el propi Identificar un problema i analitzar diverses components Buscar, amb altres, alternatives a la solució d’un problema Discutir sobre la planificació d’una recerca o d’un seguit d’accions per aconseguir una finalitat, organitzar la feina Cooperar en la realització dels treballs i ajudar als altres quan tenen dubtes Fer el paper o la feina que el grup assigni Valorar els recursos disponibles i seleccionar-ne els més adients Explicar el significat d’un determinat concepte o coneixement (mirant d’assegurar que els companys i companyes ho entenguin), Comunicar els resultats i conclusions de la feina personal, Escoltar els altres i no imposar les pròpies opinions Col·laborar en que hi hagi bon ambient de treball Posar-se d’acord sobre un problema, un procediment, una resposta…. Habilitats necessàries per treballar cooperativament
  • 4. Competència comunicativa Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència social i ciutadana
  • 5.
  • 6. Aquell que es deriva del treball coordinat dels estudiants, organitzats en petits grups, per tal d’assolir un objectiu comú. treball coordinat dels estudiants petits grups objectiu comú aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
  • 7. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna Revisió del funcionament
  • 8. l’aprenentatge dels diferents components del grup depèn de les accions que realitzi cadascun dels membres de l’equip Interdependència positiva aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
  • 9. Interdependència positiva Responsabilitat individual execució de les feines que cadascun dels integrants del grup haurà d’afrontar personalment, com a encàrrec de l’equip de treball aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
  • 10. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara diàleg obert entre els membres d’un equip, és dóna en qualsevol moment en què un integrant del grup requereix l’ajuda d’altres, i és obligada quan cada estudiant presenta allò que ha après a la resta de companys aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna
  • 11. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna desenvolupament de les intel·ligències intra i interpersonal, que ens faciliten la interacció amb els altres amb resultats beneficiosos tant per la pròpia persona com pel seu entorn social (novament els altres)
  • 12. Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials aprendre tots a través de la interacció amb una organització interna Revisió del funcionament l’oportunitat de reflexionar, conversar i decidir sobre diferents aspectes de la tasca realitzada, tant individuals com col•lectius
  • 13. Treball Cooperatiu Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció cara a cara Exercici de destreses socials Revisió del funcionament Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa? Com s’ensenya a treballar cooperativament?
  • 14. Estructures cooperatives sistema d’organització de les feines de l’alumnat dirigida a garantir la interacció entre els integrants d'un equip de treball Senzilles Complexes curta durada organització molt simple fàcils d’aprendre incideixen sobre una o molt poques habilitats una o més sessions de classe associades a ABP, TPP … mobilitzen un conjunt ampli d’habilitats Com s’ensenya a treballar cooperativament? Com organitzar les activitats d’aprenentatge per tal de dotar-les d’una organització cooperativa?
  • 15. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Un integrant llegeix el primer paràgraf, El següent component haurà d’explicar o fer un resum del que s’ha llegit. El tercer haurà d’avaluar la correcció del que ha dit el segon. En acabar salten els papers i s’inicia un nou cicle amb el segon paràgraf. Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
  • 16. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Un full amb tantes preguntes com integrants del grup S’assigna una qüestió a cada estudiant. El primer llegeix la qüestió assignada i entre tots elaboren la resposta. Cal que tots els components del grup entenguin la resposta i la sàpiguen explicar. Mentre ha durat aquest procés ningú pot escriure, només parlar i escoltar. Quan tothom té clar el que cal fer i contestar en aquella pregunta, cadascú agafa el seu llapis i contesta la qüestió. Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
  • 17. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. Una feina amb més d’una tasca al grup de treball. Es llegeix l’enunciat de la primera tasca i quan tothom entén què es demana cadascú intenta resoldre-la individualment. No es pot interaccionar amb els companys. Després s’explica un a un com s’ha resolt i el seu resultat o conclusió. Finalment decideixen en comú la resposta a la tasca, i l’escriuen al seu quadern o dossier a continuació de la resposta que havien elaborat individualment. Llavors repeteixen el mateix procés amb la resta de tasques Estructures cooperatives senzilles
  • 18. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. S’assigna un número a cada alumne de la classe. Una tasca a tota la classe (una lectura més activitat de reforç, un qüestionari, un problema, ...). L’alumnat resol la tasca en equip, assegurant-se que tots els integrants del grup aprenen a fer-la sols. Se sorteja un número entre els que s’han assignat. Aquell alumne que li toca ha de sortir i explicar a tota la classe la tasca realitzada. El professor pot assignar a tot el grup la nota que decideixi posar a alumne que ha fet l’explicació. Estructures cooperatives senzilles recollit per Pere Pujolàs
  • 19. Estructures cooperatives senzilles Lectura compartida. Llapis al centre (o Fora bolis!). Resposta comuna. El número. Estructures cooperatives senzilles Aplica! Tots els alumnes d’un grup comparteixen una informació relacionada amb una classificació, una diferenciació de conceptes o en l’evidència de diverses categories. S’asseguren que entenen el significat. Tot seguit el professor reparteix a cada membre del grup un exemple, s’ha d’identificar la categoria o grup que il·lustra l’exemple i explicar-ne la causa.
  • 20. Camí d’Estructures cooperatives complexes Transició cap a estructures cooperatives complexes Increment de la complexitat de les tasques (en relació a les habilitats que cal mobilitzar) Durada superior del treball individual Major grau de responsabilitat individual
  • 21.
  • 22. (...) Quan tenia 15 anys, una companya de classe també volia ser model i vaig trobar en ella la meva confident perfecta. Jo menjava al menjador de l’escola, però ella anava a casa a dinar. Quan tornava sempre em preguntava: - Què has menjat avui? - Avui he menjat un pastís de xocolata amb una mica de nata –li vaig dir un dia ingènuament. - Estàs boja!!! Et posaràs com una vaca. A partir d’ara prohibits els dolços. I em diràs tot el que menges –em va contestar autoritària   (...) Quan em vaig començar a aprimar, cada quilo era una victòria. Em sentia millor i millor i millor ..., fins que em vaig obsessionar brutalment. Em mirava contínuament al mirall i em pesava varis cops al dia. Em veia més atractiva quan més prima estava, així que cada cop reduïa més la dieta (evitava esmorzar, una fruita per dinar, deixava mig sopar). Com que dinava a l’escola m’inventava formes d’enganyar als monitors del menjador. Només tenia 15 anys i començava a caure en un pou negre, però jo no m’adonava. (...) El que més m’agradava d’aquelles noies que jo veia a la televisió era l’encant del món en que es movien. Jo m’imaginava entre elles, elegància, luxe, alegria. Sovint em quedava enganxada a la pantalla de la “tele” per on veia desfilar models espectaculars. Sentia una mena de calfred que em travessava l’esquena i recordo que li vaig dir a la meva mare: - Mama, algun dia jo desfilaré com elles! ANORÈXIA
  • 23. Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa): Tra storn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%.La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments .   Una nova epidèmia entre les adolescents L’anorèxia i la bulímia constitueixen la tercera malaltia més freqüent entre les adolescents del nostre país. Hores d’ara aproximadament una de cada 100 adolescents d’entre 14 i 18 anys, ha entrat en el món fosc de l’anorèxia i més d’un 2% desenvolupa bulímia. I no afecta només al sexe femení (l’anorèxia afecta 15 vegades més a les dones que als homes), també entre els nois comença incrementar-se la incidència d’aquesta malaltia. Sembla que disposem d’algunes respostes al perquè d’aquestes dades tan esfereïdores, quines són les raons que condueixen a una persona per un camí de difícil retorn.   Canvis socials: la cultura del cos esvelt. L’anorèxia i la bulímia són patologies modernes que han sabut aprofitar-se de les tendències socials en els països desenvolupats. En els darrers vint anys estar prim, estat associat a una “bona imatge” s’ha convertit en la targeta de visita d’home i dones que desitgen triomfar. Els missatges publicitaris que (…) ANORÈXIA
  • 24. Anorèxia (també coneguda com anorèxia nerviosa): Trastorn greu de la conducta alimentària que afecta sobre tot a joves en edat adolescent o preadolescent. Les persones afectades tenen molt alterada la pròpia imatge corporal i una por malaltissa a la obesitat. La taxa de mortalitat es situa entre el 10 i el 20%. La causa de l'anorèxia és aparentment psíquica deguda a tensions sexuals i socials, en la major part dels casos produïdes pels canvis físics associats a la pubertat, que es presenta com una fòbia als aliments     Víctimes d’una malaltia greu Perfil de les víctimes. Sexe: femení. Edat: 14 a 18 anys l’època de major risc, tot i que els estudis situen el perill de presentar-se trastorns alimentaris entre els 12 i els 25 anys. Classe social: mitja-alta. Aquests han estat tradicionalment tres dels trets més comuns entre les noies anorèxiques. Avui, els trastorns en l’alimentació han saltat les barreres socials i, fins i tot, les fronteres de l’adolescència; afecten persones de tota classe social i comencen a presentar-se casos de persones que pateixen anorèxia a una edat que va més enllà del trenta anys. Hi ha dades que permeten d’entendre la dimensió de la malaltia: 30 dones britàniques de més de 60 anys han estat diagnosticades com anorèxiques. El risc de contagi. L’anorèxia no és una malaltia infecciosa, però es pot contagiar. (…) ANORÈXIA
  • 25.
  • 26. 1 Després d’alguns esforços em costava respirar, ho feia ràpidament i amb respiracions poc profundes. A més a més sovint em venia tos. Alguns cops semblava que m’ofegués. Per exemple els dies freds de l'hivern tenia una respiració bleixant. Els meus pares es van preocupar i em van portar al metge. El doctor em va examinar. Va trobar que tenia asma . 2 El fred i l’exercici eren els desencadenants, però també podia ser que tingués al·lèrgia a la pols, al pol·len, al pèl dels animals... M’havien de fer unes proves. L’asma fa que els meus bronquis es facin molt estrets. Tan estrets que gairebé no passa l’aire! He de fer servir l'inhalador de forma regular. Segueixo les instruccions al peu de la lletra. Inspiro ben fort la medicina i després aguanto un instant la respiració. És molt difícil viure evitant els factors que desencadenen l’asma. Es veu que n’hi ha per tot arreu! 3 Si faig servir l'inhalador que dilata els meus bronquis regularment i tal com em va indicar el metge, l’asma està controlada. Aquest any m’han escollit per l’equip de bàsquet de l’escola. L'esport ajuda a enfortir els meus pulmons. Entreno i jugo com la millor. Sempre porto un inhalador a la bossa d’esport, tot i que encara no he hagut de fer-lo servir mai. Crec que la meva entrenadora ha oblidat que tinc asma. Potser és perquè jo mateixa em controlo i tampoc me'n recordo. Camí d’Estructures cooperatives complexes ASMA
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30. Terratrèmol a Haití El 12 de gener del 2010 … Què és un terratrèmol? On n’hi ha? Efectes destructors. Mesures Per què hi ha terratrèmols? Delimitar què cal buscar i on fer-ho. Destriar la informació rellevant de la que no ho és. Preparar la forma en què es presentarà la informació. Explicar als companys el que s’ha après. Respondre a preguntes i aclariments (a partir d’un testimoni)
  • 31. sempre amb possibilitat de suport dins l’equip TÈCNICA COOPERATIVA FEINA DELS DIFERENTS GRUPS FEINA DE CADA COMPONENT Equips clàssics La mateixa tots els grups Diferent cada component (individual) Grups d’experts La mateixa tots els grups Diferent cada component (grup d’experts) Equips d’investigació Diferent cada grup Investigació lliure de cada component (diferent o similar) (individual)
  • 32. 1. El tema s’ha de poder dividir en parts, per tal de poder assignar responsabilitats individuals. No és indispensable que les parts siguin equivalents. Tampoc ho és que tots els grups facin la mateixa feina. Estructures cooperatives complexes A. Observació amb lupa de textures de roques magmàtiques. Dibuixos de les estructures observades Interpretació de les observacions amb ajut d’una guia. B. Visionat d’un fragment de vídeo sobre els processos de consolidació magmàtica. Aplicació dels conceptes introduïts en diferents situacions problema. C. Lectura d’un text sobre la classificació de les roques magmàtiques. Elaboració d’un mapa conceptual a partir de la lectura. Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.
  • 33. Estructures cooperatives complexes A. Lectura sobre els diversos tipus de malalties i la seva relació amb els estils de vida. Petita recerca entre els companys de l’aula de les malalties més freqüents. Tractament de dades i elaboració de gràfics. Petita recerca sobre determinades conductes que caracteritzen alguns estils de vida B. Petita recerca a internet. Estudi de dues malalties seleccionades pel grup a partir d’una llista. En què consisteix la malaltia, els seus símptomes, les seves causes, la població de risc i la relació amb l’estil de vida i el tractament si n’existeix algun. Elaboració d’un multimèdia per comunicar els resultats. C. Activitat pràctica a partir d’una col·lecció de capsetes de medicaments amb els seus respectius prospectes. Elaboració d’una taula de tres columnes (tipus de fàrmac, acció terapèutica, exemple de principi actiu i medicament) on es classifiquen els fàrmacs segons la seva acció sobre l’organisme. Treballar o reforçar diferents capacitats de l’alumnat.
  • 34. Estructures cooperatives complexes 2. Es poden fer propostes als equips de treball · sobre el contingut, · sobre el repartiment de tasques, · sobre les accions a realitzar, · sobre els recursos a utilitzar, · sobre la forma de treballar, · sobre el producte final que s’espera de la feina individual i col·lectiva). El grau de concreció de les propostes dependrà del grau d’autonomia en què treballa l’alumnat.
  • 35. Estructures cooperatives complexes (…) Problema o elecció tema d’estudi Determinació de la informació necessària Localització recursos Determinació accions Organització feines Realització accions professorat professorat professorat professorat alumnat professorat professorat professorat alumnat alumnat professorat professorat alumnat alumnat alumnat professorat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat alumnat professorat professorat alumnat alumnat
  • 36.   E l professorat intervé delimitant els recursos, la informació necessària, i les accions que cal efectuar. També controla el temps i la progressió de la feina Autonomia limitada Màxima autonomia Estructures cooperatives complexes L’alumnat determina l’organització del procés, decideix quina informació necessita i els recursos que utilitzarà. També decideix sobre temps i el control del ritme de la feina. El professorat negocia algunes de les atribucions amb l’alumnat per tal que els nois i noies adquireixin responsabilitats i compromisos .
  • 37. Estructures cooperatives complexes 4. Sempre caldrà comptar amb espais de discussió sobre la feina individual. En aquests espais cal que cada persona expliqui allò que ha après a la resta de companys, presenti les feines i les conclusions, sigui objecte de preguntes i hagi de reformular, si és el cas, les seves explicacions 5. Val la pena programar una activitat final en la que cada grup hagi de presentar la feina feta . Estimula la interdependència positiva el fet que es designi qui presentarà la feina en el darrer moment. 3. No es pot oblidar l’elaboració d’una pauta/guió de la feina que s’ha de fer (subministrada pel professorat/elaborada per l’alumnat). Accions més criteris de realització.
  • 38. 6. També afavoreix la interdependència positiva el fet de valorar les feines del grup (dossiers, murals, altra mena de presentacions, ...) en el moment de la qualificació , així com tenir en compte les autoavaluacions o avaluacions mútues. 7. És indispensable disposar de moments de reflexió sobre el grau d’aprenentage dels continguts així com del funcionament del grup , tant des de la perspectiva global com des de la individual.