3. Por a l'any 1000
Obscura profecia de
l'Apocalipsi de Sant Joan que deia
que en l’any 1000 acabaria el món.
4. Pelegrinatges
Viatges sants.
Al llarg de l’Edat Mitjana, es van
configurar camins de pelegrinació a
llocs sants, amb l’esperança o bé de
guarir-se d’una malaltia, o bé perquè
l’església prometia la salvació eterna
de les ànimes dels pelegrins.
Les rutes de pelegrinació cristiana
més prestigioses eren :
•Jerusalem
•Roma
•Santiago de Compostel·la
Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint
edificacions i a poc a poc el romànic s'estengué per tota l'Europa Occidental.
6. Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres.
Hem de saber L’església
Una ESGLÉSIA és un temple
cristià construït específicament
per al culte religiós. Conté un
altar, on se celebra l'eucaristia Les formes arquitectòniques són senzilles i austeres
per part del sacerdot i un espai
per als fidels.
Tipus d'esglésies:
• CATEDRALS: si és la seu d'un
bisbe, usualment en grans
ciutats.
• BASÍLIQUES: església de grans
dimensions on se celebren
cerimònies especials, és un títol
atorgat pel Papa.
Els murs de pedra són
massissos i de poca
alçada
7. Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres.
L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes
i arquets cecs.
Arquets cecs
Cantàbria
Lesenes o faixes llombardes
8. Arquets cecs
Lesenes o faixes llombardes
L’ornamentació és sòbria. En molts casos consisteix en lesenes o faixes llombardes
i arquets cecs.
9. L’arc de mig punt
Arc de mig punt
Volta de canó
Les cobertes són la volta de canó, la volta de canó amb arcs faixons i la volta d’aresta.
contraforts
Volta de canó amb arcs faixons
Volta d’aresta
10. Absis i absidioles
La capçalera o zona de l'altar, l'absis i les
absidioles és situada a l'est, on surt el sol.
La primera llum del dia entra per
l'espitllera i és identificada en Jesucrist.
Finestres d’espitllera
Pilar robustos
Planta de creu llatina
Les façanes de les esglésies romàniques
estan situades a l’oest -lloc d’on a l’Edat
Mitjana es creia que procedien les
Porta atrompetades
tenebres i tots els mals.
11. arquivoltes
Porta atrompetades amb arquivoltes
21. MARE DE DÉU DE GER Tots dos personatges van
vestits amb túniques, i
Segona meitat del segle XII. Talla en fusta policromada. han perdut les corones
Procedeix de l’església parroquial de Santa Coloma de Ger originals
(Baixa Cerdanya). Expressió hieràtica i sense
Es conserva al MNAC. cap mena d’interrelació entre
Mare i Fill
Les dues figures son
totalment frontals i
gairebé simètriques
Beneeix al seu davant amb
la mà dreta, mentre a La figura del Nen no
l’esquerra sosté un llibre on correspon a un nen, sinó
pot llegir-se Ego sum. que és un adult de petita
mida ja que es vol
remarcar l’ imatge de
Crist jutge i un nen
semblaria massa dolç.
22. MARE DE DÉU
DE NÚRIA
Deixa al descobert
cabells i orelles,
un tret no gaire
comú a la Segle XII o XIII. Talla en fusta
imatgeria
romànica catalana. policromada.
Santa Maria de Núria, Queralbs
(Ripollès)
Els rostres són esquemàtics amb
uns grans ulls ametllats que miren
fixament i un lleu somriure en els
llavis.
Porta un a túnica blava i La mà esquerra de la
un mantell, roig amb Marededéu posada a
estels daurats, cordat al l'espatlla de l'Infant,
coll que li cau per sobre suposa una
les espatlles. humanització de les
figures.
La Marededéu
amb la mà
dreta agafa i
també sosté
l’Infant, trets Asseguda
molt poc damunt d’un
freqüents en tron flanquejat
les imatges per uns pilars
romàniques. coronats amb
un pom de bola.
La Marededéu de Núria, obra romànica
del segle XII o XIII, és una talla en fusta
L'Infant, no policromada que conserva la pintura en
porta corona i perfecte estat.
vesteix amb
túnica i Es presenta asseguda amb l’Infant a la
mantell. falda en actitud de beneir. El seu posat
Beneeix amb
la mà dreta i
és hieràtic i la seva aparença força
amb la mà primitiva.
esquerra Mesura 58 cm d’alçada i es localitza al
aguanta el
Llibre de la
santuari de Santa Maria de Núria a
Llei. Queralbs (Ripollès).
23. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT –LA MORENETA-
Segle XII . Talla en fusta policromada.
Basílica de Montserrat
La Mare de Déu estén la mà dreta,
amb la qual sosté l’orbe esfèric,
que significa tot el cosmos La mà esquerra la
Mare de Déu fa el
gest de posar-la
sobre l’espatlla de
l’Infant
L’Infant amb la mà dreta
beneeix, i amb
l’esquerra, sosté una
pinya, un signe de
fecunditat i de vida
perenne.
L’any 1881 la Mare de Déu de
Montserrat fou proclamada Patrona de
Catalunya pel papa Lleó XIII.
Des del 1947 està entronitzada en un
retaule d’argent, sufragat per
subscripció popular, a la part superior
de l’absis de la basílica de Montserrat
25. La portalada de Ripoll, obra del segle XII, és la millor part de tot el Monestir i l’única que no ha sofert cap tipus de reconstrucció.
Està greument deteriorada pel mal de la pedra, malgrat les mesures de protecció que intenten aïllar-la dels efectes de la pol·lució. Es
va esculpir sobre terra sorrenca, que es deteriora molt fàcilment amb els canvis de temperatura i d’humitat. És per aquest motiu que
s’ha protegit amb vidres el porxo i s’ha climatitzat per evitar que hi hagi modificacions de les condicions atmosfèriques en aquest
recinte.
En el fris superior trobem la figura del
Pantocràtor envoltat d’àngels i els vint-i-
quatre Ancians, que representen els vint-
i-quatre llibres de l’Antic Testament.
En aquests registres trobem esculpides
diferents escenes bíbliques inspirades en
les miniatures de la famosa Bíblia de
Ripoll, una meravella del segle XI, que es
conserva en la Biblioteca Vaticana.
Cinc arcs de mig punt en cada costat de
la porta. Dins dels arcs poder reconèixer
a Crist, a David, a Moisès..
En la part inferior o sòcol i podem veure
uns grans animals barallant-se sota els
A dalt de tot i al centre
que trobem uns medallons que tenen
apareix l’Omnipotent, Déu
esculpits animals feréstecs en el costat
justicier o (1) Pantocràtor,
dret, i condemnats rebent les penes en el
assegut al tron i adorat per
costat esquerre.
dos àngels i, aclamat pels
La porta està formada per set arquivoltes.
vint-i-quatre ancians de
l’Apocalipsi.
EL Pantocràtor està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatre evangelistes:
(2) Mateu-àngel, (3) Joan- àguila, (4) Marc-lleó i (5) Lluc-brau.
Sant Pau (7) i Sant
Pere (6) estan
representats en les
columnes-estàtua
on es recolza la
tercera arquivolta.
Les dues escultures
es presenten
decapitades.
27. L'església de Sant Climent de Taüll a la Vall de Boí, Alta Ribagorça,
data del segles XI.
És un edifici de planta rectangular de tres naus, separades per columnes
cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis semicirculars decorats, a
l’exterior, per arc cecs i faixes llombardes. Adossat a l’església se situa un
esvelt campanar de torre, de planta quadrada.
Però Sant Climent de Taüll és coneguda
sobretot per les pintures del seu absis,
realitzades amb la tècnica del fresc, cap a
l’any 1123. A l’església hi ha una rèplica i les
originals es troben al MNAC, a Barcelona, des
de l’any 1923.
La figura central del absis és el Pantocràtor,
envoltat d’una màndorla i acompanyat pel
tetramorf. El Pantocràtor mostra actitud de
beneir, mentre que amb la mà esquerra
aguanta el Llibre obert en el que es pot llegir
la frase “Ego sum lux mundi”, o el que és el
mateix, “Jo sóc la llum del món”. Just a sota
del Pantocràtor, i sempre respectant la
simetria, hi ha les figures de la Verge Maria,
vestida amb una toga blanca i un mantó blau,
i alguns apòstols.
31. Santa Maria de Taüll es troba en el centre del nucli vell de la localitat de Taüll, i a
pocs metres de l'església de Sant Climent. L'església va ser consagrada el dia 11 de
desembre del 1123.
És una església d'estil llombard amb arcs cecs i faixes llombardes. Té planta
rectangular amb tres naus separades per columnes i capçada amb un absis
semicircular i dues absidioles . Un alt campanar torre s’alça dins la nau lateral sud.
L'interior del temple estava completament decorat amb pintures murals, arrencades
entre el 1919 i 1923 i que avui dia es conserven al MNAC.
La volta de forn de l’absis es
presidida per la Marededéu Maiestas
Mariae, asseguda en un tron i
envoltada d'una màndorla, sosté el
nen Jesús a la falda. L’Infant, porta
un pergamí a la mà esquerra i aixeca
l'altra en senyal de benedicció. Maria
té la mirada fixa, hieràtic, cap a
l'espectador, mentre que Jesús
dirigeix la seva atenció cap al rei
Melcior. Els Reis Mags envolten la
Verge entronitzada, a l'esquerra
Melcior (MELHOR) i a la dreta Gaspar
(GASPAS) i Baltasar (BALDASAR).
Els Reis Mags apareixen
representats segons la
tradició literària com a
representants de les
tres edats de la vida de
l'home, de manera que
un d'ells és imberbe,
l'altre una persona
madura i l'últim un
ancià.
33. Tapís de la Creació. Girona
Segona meitat del segle XI o començament del segle XII.
Catedral de Girona.
Aquest brodat
mesura 4,55 m de
llarg x 3,45 m d’alt.
Dintre d’un gran
cercle, presidit per
la imatge del Crist
Apocalíptic, com a
Pantocràtor,
apareixen
representades
escenes de la
creació amb text
del Gènesi, fins a
la creació d’Eva.
Aquest brodat
mesura 4,55 m de
llarg x 3,45 m d’alt.
