PdT53

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
53 Any 6
15 de març de 2012
Publicació independent d’informació i opinió

Dones contra corrent
Darrerament tenim la sensació d’estar fent un dolorós viatge cap enrere: els salaris, les presta-
cions socials, les condicions laborals, el sistema sanitari, l’educatiu... Tot el que realment és la
seguretat de qui només compta amb el propi treball per viure sembla que està en risc. Tot plegat
en nom d’una economia sense rostre que il·legítimament se situa per damunt dels sistemes po-
lítics i que diu crear llocs de treball mentre els destrueix i garantir-los mentre els fa més precaris.
Però hi ha coses que, sortosament, tenen difícil marxa enrere. Les dones, a Occident, han estat
protagonistes i capdavanteres de canvis espectaculars durant el passat segle en favor de la
igualtat. Uns canvis aconseguits pam a pam, amb constància, lluita i molt de sacrifici i amb un
horitzó igualitari encara llunyà: participació política, capacitat de decisió, formació, autonomia
econòmica i personal, atenció compartida a les persones, protagonisme respecte a la pròpia
vida, en definitiva. Queden pendents molts aspectes, sobretot superar la desigualtat laboral i
acabar amb la violència de gènere. Però és impensable tornar enrere.
Amb tot, caldrà continuar lluitant, aquest cop especialment contra corrent: el suport a les famí-
lies fa aigües, l’atur se centra en les dones, de la conciliació d’horaris laborals i familiars ja no
se’n parla. Les dones en general no tenen poder ni riqueses. Però ja han experimentat que són
corredores de fons i que la seva força prové de la mútua solidaritat, de la diversitat, d’allò que
és petit i poc valorat, però que amaga una gran força transformadora.
Ens en sortirem, perquè l’alliberament de les dones és l’alliberament de tothom, i sens dubte
una bona alternativa a aquesta mena de societat de la desigualtat social, del consum i l’indivi-
dualisme, del guany immediat i de la irresponsabilitat.

Sumari
2 Eurovegas: el retaule del flautista. José Luis Atienza
Equip de redacció
3 Eurovegas, el darrer despropòsit. Bàrbara Lligadas
Anna Besora
4 “El saben aquel ....”. Jordi Mazon M. Carmen Castellano
5 Primera assemblea contra l’Eurovegas al Baix Llobregat. Ri- Maria Comas
card Caba Josep Ginjaume

6 Una trobada amb l’alcalde Carles Ruiz. Josep Lligadas
Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
7 Descargas ilegales. David Rebollo Mercè Solé
7 Aclariment a l’article “Obras son amores”. Vicenç Mazon (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
8 Ha caducat, la Constitució? Miguel de la Rubia aquest butlletí es puguin expressar).

9 L’Assemblea Nacional Catalana, la societat civil cap a la rup- La distribució d’aquest butlletí es fa
tura democràtica. Albert Buigues per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
10 El Día de Andalucía. M. Carmen Carbonero comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
12 Mirar la Torre Roja. Josep Lligadas nos arribar la seva adreça. Gràcies.
13 La mirada aguda: Territ de Temmninck. Eio Ramon Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
14 Les nostres entitats: La Asociación de Vecinos La Riera. signats i no sobrepassar les 40 ratlles
Faustino Murillo o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
15 Recerca històrica: L’origen del barri de Sales (1922-1931).
Xavier Calderé El nostre correu electrònic:

17 Històries de Viladecans: Celestino Bravo, el barris de Ponent puntviladecans@telefonica.net

i el seu temple (2ª part). Andreu Comellas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
19 Conèixer Viladecans: De què morien els viladecanencs Segueix-nos al Facebook
ara fa cent anys? Jaume Lligadas

Eurovegas: el retaule del flautista

T
inc una amiga que sem- La foto de l’amic americà publi- l’Eixample de Barcelona, que no
pre insisteix que cal dis- cada en la premsa sembla d’un té més de les 746 hs. Una ciutat.
tingir entre informació i dolent de pel·lícula de Scorse- La ciutat del joc.
coneixement. La infor- se on els capos dels casinos de Parlen de la cultura de l’esforç i
mació són dades, però el coneixe- Las Vegas feien volar pels aires, davant del diner fàcil es compor-
ment dóna un pas més enllà i ens no els ànecs del Remolar, sinó els ten com els dolents de les pel·
ajuda a saber, per prendre una competidors del negoci. Encara lícules americanes, que volen fer
decisió, o per crear-nos una opi- que parlant d’ànecs, a mi em re- projectes faraònics sobre fràgils
nió sobre algun tema. D’alguna corda el tio Gilito, parent del Pato paisatges. A nosaltres ens falten
manera el coneixement s’apropa Donald, que sempre ensenyava els diaris que incendien a les pel·
a allò que anomenem la veritat, els bitllets de dòlars a la mà, però lícules per portar la contrària al
però com deia Manuel Vázquez mai els deixava anar. Llegei- poder.
Montalbán “el hombre moderno xo que portarà una inversió de
Els mitjans, amb alguna excep-
cree saber muchas cosas. La re- 18.000 milions de dòlars, però no
ció, estan fent de flauta del flau-
alidad es que apenas sabe más llegeixo, no deu semblar infor-
tista d’Hammelin que per cobrar
allá de unas cuantas verdades mativament rellevant, que Izqui-
els deutes ens vol portar els nens
a medias, epidérmicas, superfi- erda Unida denuncia que aquests
i els aturats, no al riu ni a l’hort
ciales, del mundo en el cual se diners sortiran d’un préstec del
sinó al casino, on podran entrar
mueve… Estamos habituados a Banc Europeu, avalat per l’estat
menors d’edat. Parlen de cente-
un tipo de información donde la espanyol.
nars de milers de llocs de treball
verdad suele quedar oculta, por El control de la informació, la baixen i pugen com les cotitza-
debajo de la noticia”. concentració de poder informatiu cions de Borsa, sense mencionar
He rescatat aquesta reflexió d’un en molt poques empreses perio- la probabilitat de que no siguin
llibre, Informe sobre la Informa- dístiques dominades pels grans d’aquí, que Eurovegas vulgui ser
ción, de 1963, que dibuixava un grups econòmics és gairebé un com una colònia tèxtil del segle
panorama informatiu que en co- monopoli. Un gairebé monopoli XXI. Els treballadors ja no vin-
ses ha empitjorat, malgrat unes que s’estén sobre la informació i dran del camp, ni d’Andalusia,
llibertats democràtiques que ja fa que cada partit important per vindran de la santa forca o de
van cap a la quarantena i ens a la nostra vida col·lectiva el ju- l’Extrem Orient.
hauria de preocupar, perquè ja guem a camp contrari, amb un
Per aquestes inversions el món és
se sap que a partir dels quaran- àrbitre que veurà penals a l’àrea
un mocador, i el treball una mer-
ta, cadascú és responsable de la pròpia i ignorarà els de l’àrea
caderia i un cost a reduir. Volen
seva pròpia cara. En el cas d’Eu- contrària, que ens traurà targetes
ser un país dins d’un altre país,
rovegas hi ha hagut una alineació en cada entrada i permetrà les
amb les seves lleis i els seus jut-
informativa a favor dels interes- trepitjades del contrari.
ges. Com diuen a Las Vegas, “el
sos de Míster Sheldon Adelson, Les pàgines parlen de les hectàre- que passa a Las Vegas, es queda
donant xifres sense contrastar es com si fossin pams, perquè a la a Las Vegas”.
i afegint moltes dades que més perifèria no li ve d’un pam. Igual
que aclarir, ens amaguen la re- diuen 120 que 800. Més gran que José Luis Atienza
alitat.

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 53 - Març 2012 2

Eurovegas, el darrer despropòsit

F
a dies que una notícia va fent “xup-xup”,
ocupant portades i tertúlies, desconcertant
ciutadania i alcaldes. L’objecte d’aquesta
notícia és l’anunci de la possibilitat d’enca-
bir l’Eurovegas en terrenys catalans, concretament,
en terrenys baixllobregatins.
Tots els avaladors de l’statu quo han estat aquests
dies preparant l’opinió pública en favor d’aquest
macroprojecte, apel·lant el sentit comú i jugant amb
l’alta xifra d’aturats. Segons aquestes persones el
que el Sr. Adelson posa sobre la taula és una gran
oportunitat per al país, pel turisme que portarà i la
gran quantitat de llocs de treball que crearà.
natural perquè quatre, dels de sempre, facin quatre
Per què no reflexionem una mica abans de dei- calerons?
xar-nos enlluernar pel neó? No podem deixar-nos
I encara hi ha més. Quina mena de gent vindrà a
entabanar per uns suposats llocs de treball que
un espai on el joc i l’aposta són el seu eix central?
difícilment es poden quantificar. Ara bé, suposant
Volem aquest turisme? O preferim apostar per un
que la xifra és elevada i es creessin molts llocs de
turisme de qualitat i respectuós amb el nostre patri-
treball... cometrem el mateix error que amb la cons-
moni cultural i natural?
trucció? Per a mi aquest no és el model, jo vull que
ens emmirallem en models nòrdics i germànics, Jo ho tinc clar, aquest no és el meu model. Vull que
adaptant-t’ho a la nostra cultura i les nostres possi- el meu país aposti pel coneixement, per la difusió
bilitats; però no apostant de nou pel diner fàcil de de les nostres potencialitats, sense subestimar-nos
poc recorregut i menys valor afegit. ni vendre’ns per l’opció més fàcil. No vull que ens
agenollem davant una fortuna mundial que a canvi
Per altra banda, els terrenys que la Generalitat
de muntar el seu “xiringuito” provoca greus exter-
ofereix afecten considerablement el Delta del Llo-
nalitats negatives i a sobre exigeix que se li apliqui
bregat, la reserva del Remolar-Filipines. Gran part
la llei a mida.
dels terrenys són els famosos i “foscos” terrenys
del Barça, limítrofs amb un espai de gran riquesa Bàrbara Lligadas
mediambiental. Hipotecarem el nostre patrimoni

31 de març de 2012, dissabte, a les 22 hores
a l’Àtrium. 15 euros No et vesteixis per sopar
Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer
Riure. Per què riem? Per manifestar un esta d’ànim? Per mostrar sim-
Durada de l’espectacle: 2 hores, amb entreacte
patia amb aquells que ens envolten? Per què és una reacció instintiva
davant d’allò positivament sorprenent i inesperat? O senzillament,
perquè sí. Perquè volem. Perquè ens fa sentir millor. La comèdia és el
gènere teatral destinat a divertir-nos, a fer-nos riure. A l’antiga Grècia,
Aristòtil deia que les comèdies havien de presentar personatges quo-
tidians a través dels quals l’espectador podia veure els defectes de ca-
ràcter de les persones o de la societat. La que l’Agrupació presenta ara
és “No et vesteixis per sopar”. Es tracta d’una obra àgil, fresca i sorpre-
nent de l’autor francès Marc Camoletti estrenada el 1988 a París, ciutat
on va restar-hi durant dos anys. Atrets per les divertides situacions
d’aquest vodevil, l’hem volgut representar al nostre teatre. Així que,
benvolgut espectador, en aquest espectacle, si ho desitja, pot buscar el
metafísic secret del riure o els trascendentals defectes del món de la pa-
rella o un bon grapat de corcons que amenacen de menjar-se l’escenari.
Però sobretot segui, relaxi’s i gaudeixi: ara toca comèdia.


“El saben aquel ....”
“Saben aquel que diu que un cacic americà amb molts ció científica i tecnològica, en la producció de béns i
dòlars es presenta un dia a la plaça Sant Jaume i el serveis d’alt valor afegit, útils per a la societat en el
rep al president de la Generalitat, l’Artur Mas, i li seu conjunt. Em pensava també que el caciquisme,
diu: Tu, t’instal·lo unes Vegas al costat de Barcelona, com molts virus, s’havia eradicat en la nostra socie-
al Delta del Llobregat, amb tat. Però res més lluny
36.000 llits, uns quants casi- de la realitat.
nos, una Venècia en minia- L’EuroVegas, a més
tura, des de Viladecans fins a més de violar més
al riu Llobregat... Si m’ho d’una trentena de lleis
deixes fer creo 200.000 llocs estatals i nacionals, és
de treball... Ara, m’has de fa- un negoci basat en el
cilitar els terrenys catalogats foment de l’especula-
ZEPA i dins del Parc Agrari, ció, del joc, l’atzar, que
i permetre que em salti unes genera llocs de treball
quantes lleis del teu país, poc qualificats, que
fins i tot la laboral... els meus no aporta cap valor
200.000 treballadors viuran del qual puguem sen-
en els 10.000 pisos que jo els tir-nos orgullosos. No
construiré, com les colònies genera riquesa d’alt
tèxtils de principis del segle valor afegit, cap co-
XX teníeu una mica més amunt del Llobregat... Vull neixement, cap bé o servei útil i necessari per a la
que sigui, com a Nevada, una zona franca, fora de nostra societat... Res de res... Que Viladecans, Bar-
la legislació del teu país... celona, siguin coneguts a nivell mundial per acollir
“... I va i el president li diu: SÍ, SISPLAU ...” aquest tipus de negoci no deixa de ser vergonyós
Llàstima que no sigui un acudit de l’Eugenio, sinó per qui signa aquest escrit.
un lamentable fet real. Sóc un il·lús. Ho admeto. Em En fi... En el fons crec que no hem de patir. Ben aviat
pensava que la crisi del totxo havia estat una lliçó des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de
per a alguns dels nostres governants, tant els d’es- la Generalitat, així com el Consell Assessor per al
querra com els de dreta, que els darrers anys no han Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, i les
fet més que fomentar una economia especulativa, diferents regidories de medi ambient dels munici-
basada en la construcció descontrolada, irracional. pis afectats, el consorci del Parc Agrari, etc... es ma-
Em pensava que per fi, havien vist la llum, i que nifestaran i deixaran ben clar que l’EuroVegas no és
seguirien, després del desastre del totxo, el camí un projecte sostenible... I si no, sempre ens queda el
d’altres països, apostant per una economia d’alt va- sentit comú de la comissió europea.
lor afegit, basada en el coneixement, en la innova-
Jordi Mazon


Primera assemblea contra l’Eurovegas
al Baix Llobregat

M
és de 20 associacions ecologistes (Eco-
logistes en Acció, Depana, WWF-Bcn,
SEO/BirdLife-Bcn, Quercus), plata-
formes (S.O.S. Delta Llobregat, Sal-
vem Oliveretes, Llobregat SOStenible), sindicats
(Unió de Pagesos), partits polítics (ICV, ERC, CUP,
Revolta Global, Joves d’Esquerra Verda, etc.), enti-
tats ciutadanes (associacions de veïns, acampades,
cooperatives, centres excursionistes, centres cultu-
rals, etc.), entre altres, ens vam reunir a l’epicentre
del projecte Eurovegas a Catalunya: concretament,
segons les últimes notícies, al terme municipal de es que han sortit) i recollir firmes per aconseguir
Viladecans i Sant Boi de Llobregat. un gran suport ciutadà, accions com una cami-
Desprès d’explicar les raons i objectius d’aquesta nada popular pels terrenys afectats, entre altres,
trobada, i la situació actual del projecte (fins ara presentar mocions als ajuntaments, fer assem-
en l’aire) es va mostrar un video sobre els valors blees als pobles afectats, etc. A més a més es cre-
naturals del delta del Llobregat i de denúncia de aran equips de comunicació i dinamització per
l’especulació urbanística, i es va passar a la presen- fer xerrades, activitats i arribar a l’opinió pública.
tació de les entitats i una taula rodona. Les veus Aquesta primera reunió ha sigut un gran èxit i una
contra el projecte van ser unànimes al condemnar primera crida d’atenció a les autoritats, amb aquest
no només la destrucció del medi sinó com a mo- missatge: Ni un Pam més!!! No ens quedarem de
del de comarca i de país, i es va titlar de “valen- braços creuats!
cianizació” la tendència actual. Es va constatar la L’Eurovegas no sabem si acabarà apostant per
desinformació que existeix als mitjans de comuni- instal·lar-se al Delta del Llobregat, però el que ha
cació massius, com al parlar de la “riquesa” que es fet, és anunciar a tot el món que aquí hi han uns
generarà (quan ja han dit que no volen pagar im- terrenys i uns polítics que poden i volen aco-
postos, a sobre demanaran un crèdit al Banc Euro- llir uns projectes d’aquesta magnitud sobre un
peu, i es necessitarà construir infraestructures amb parc agrari i dins un espai natural. De fet ja ha
diners públics), els habitatges (que precisament mostrat interès uns promotors xinesos que vo-
sobren a l’àrea metropolitana) o el xantatge dels len instal·lar a Catalunya “un resort turístic fa-
llocs de treball (probablement fins i tot se’n des- miliar amb un toc xinès”, i diuen que els seus
truiran, ja que es portaran treballadors estrangers, impulsors “coneixen bé Catalunya i són molt afici-
i faran tancar a altres activitats que reben els turis- onats al Barça”. No voleu Eurovegas? Tres tasses!!!
tes ara). Es van defensar els serveis ambientals del Es convoca una segona assemblea el proper diven-
delta (l’aqüífer és una reserva estratègica d’aigua), dres 16 de març a les 18:30 al Ateneu Pablo Picas-
socials (l’agricultura de proximitat, turisme rural) so de Viladecans. Si vols informació o donar-nos
i culturals (paisatgístics, d’educació ambiental) suport, escriu a: stopeurovegas@gmail.com.
com a model de construcció d’un altre tipus d’eco- Més informació a
nomia, per la qual es porta molts anys lluitant... http://sosdeltallobregat.wordpress.com/
A continuació es va fer una pluja d’idees, i es http://salvemoliveretes.blogspot.com/
va proposar fer un manifest (amb totes les ide-
Ricard Caba


Rehabilitar la Torre Modolell:
una trobada amb l’alcalde Carles Ruiz

A
ra ja és un tema urgent, que no pot espe-
rar més. La Torre Modolell i el seu jardí,
no poden continuar en l’actual situació,
cada cop més degradada. Certament
que ara no és moment de grans obres, perquè es-
tem en crisi, però sí de fer el mínim imprescindi-
ble perquè el conjunt no es continuï fent malbé i es
pugui començar ja a experimentar que entre tots
valorem aquest símbol de la nostra ciutat i que és
un orgull per a tots.
Per aquest motiu, i amb el lema “La Torre Modo-
lell és el nostre símbol. Rehabilitem-la!”, el Grup
Tres Torres ha començat una campanya per dema-
nar que, de moment, es comenci a treballar en cinc
punts bàsics: 1) Recuperació de la façana, que actu- conversa, l’alcalde ens ha manifestat el seu interès
alment presenta una imatge molt malmesa; 2) Re- per aconseguir que la Torre tingui la prestància que
habilitació i impermeabilització de la terrassa de les li correspon, malgrat que ara amb la crisi no sigui
antigues escoles, per on actualment es filtra aigua a possible afrontar tot el que caldria fer. De moment,
l’interior de l’edifici i pot provocar greus danys; 3) és previst treballar en la restauració de la façana, la
Dignificació de les escales que porten a la terrassa, impermeabilització de les teulades degradades, i el
que són l’element monumental més fet malbé de tot millorament de l’estat del jardí i les escales. Igual-
el conjunt. 4) Recuperació del jardí, perquè tingui la ment, es buscarà la manera de tenir oberta, en dates
dignitat i bellesa que tenen tants altres espais enjar- determinades, la porta principal del palau.
dinats de la ciutat; i 5) Que es torni a obrir la porta Per part del Grup Tres Torres, cal dir que continu-
principal del palau, la que dóna pas al jardí, per tal arem duent a terme accions per conscienciar del
de poder admirar l’escala monumental, que es una valor de la Torre Modolell i de la necessitat de la
de les joies del palau. seva rehabilitació. Entre altres, una exposició, que
I el primer pas de la campanya ha estat presentar a preveiem realitzar de cara a la primavera i l’estiu,
l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, una carta sol· en què volem donar a conèixer més i millor el valor
licitant que s’iniciïn ja aquestes tasques. La carta històric, cultural i arquitectònic d’aquest edifici, per
l’han signada un ampli nombre de persones signifi- remarcar també la importància que ha tingut en la
catives de la nostra vida social i ciutadana: des del nostra vida ciutadana, i per fer adonar de com cal
Síndic de Greuges fins als que van rebre les dues actuar de manera immediata.
primeres Medalles d’Honor de la ciutat, un d’ells re- La Torre Modolell és el principal símbol de Vila-
presentat per la seva viuda; des de presidents d’as- decans. Tenir-la en les millors condicions i fer que
sociacions de veïns fins a persones compromeses en llueixi tot el que pot lluir ha de ser un gran objec-
entitats culturals; des de regidors i exregidors fins tiu col·lectiu, per fer-nos sentir més orgullosos de la
a responsables d’associacions de lleure infantil; des nostra ciutat i més contents de viure-hi. És llàstima
de titulars de comerços fins als rectors de les parrò- que entre tots hàgim permès que es degradi tant.
quies; des d’arquitectes a metges; des de dirigents Però no podem permetre que es degradi més. I en-
d’entitats socials fins a professors universitaris; des cara que ara estiguem en crisi i no sigui moment de
d’antigues masoveres i mestresses de masies fins a grans actuacions, seria imperdonable que no féssim
activistes antifranquistes històrics. el mínim imprescindible per evitar que la degrada-
En l’entrevista que hem tingut per presentar la car- ció continuï.
ta, a més de l’alcalde Carles Ruiz hi han assistit la Josep Lligadas Vendrell
primera tinenta d’alcalde, Maria Salmerón, i el se-
gon tinent d’alcalde, José Luis Atienza. Al llarg de la


Descargas
Aclariment a l’article
ilegales
“Obras son amores”
D L
esde hace unos me-
ses, tenemos un perro. legint la revista núm. 52 del Viladecans Punt de Trobada,
Evidentemente es una hem trobat l’article “Obras son amores”, en el qual es
responsabilidad, pero fa referència al Síndic de Greuges i la resposta que va
nada que no compense tenerlo con rebre a una problemàtica plantejada.
nosotros. Com a Síndic Municipal de Greuges de Viladecans no tinc cons-
Como a todo el mundo, me moles- tància d’aquesta queixa, per tant vull informar que hi ha dife-
ta las heces que dejan los irrespon- rents Sindicatures de Greuges a Catalunya que actuen amb la
sables al pasear a sus mascotas, seva pròpia independència; el Síndic de Catalunya i els Síndics
solo que ahora me doy más cuenta municipals.
porque paseo por los lugares ade- Aprofito l’ocasió per indicar que vaig ser nomenat al febrer de
cuados para ello y me preocupa la 2007, i que acabo de complir el període del meu mandat de 5 anys,
salud de mi perro y la de mi fami- he presentat al Ple Municipal els informes de cada any. En aquest
lia. període he tractat 260 expedients, dels quals 17 han estat relaci-
Pasear por Can Ginestar donde onats amb la circulació de vehicles i d’aparcament. D’aquests he
juegan niños resulta una experien- realitzat 11 recomanacions, de les quals n’han estat acceptades
cia poco agradable siendo penoso totalment 8, parcialment 2 i 1 està pendent resposta. A més a més
circular por sus caminos. 2 queixes s’han resolt per mediació a favor del ciutadà davant
l’Ajuntament de Viladecans. Per tant, de les queixes d’aquesta
La riera es un buen sitio para que
temàtica, el 70 % s’han resolt favorablement per al ciutadà.
los perros paseen y se socialicen.
Los dueños comparten también un Els informes que tinc publicats al llarg de tots aquests anys estan
buen rato de esa experiencia. a disposició de consultar-los a la pàgina web de la Sindicatura
www.sindicatura.viladecans.cat, a l’apartat “informes anuals”.
Pero ninguno queremos compartir
Contenen una síntesi de tots els casos tractats i diferenciats per
lo que algunos dueños no recogen.
temàtica. També consta la resposta que dóna l’Ajuntament a les
Esta no es la manera de protestar recomanacions que els he realitzat.
contra de la ley Sinde-Wert.
Aquesta institució va ser creada per la defensa dels drets i lliber-
Nos gusta pasear con nuestro pe- tats de les ciutadanes i els ciutadans en relació amb l’actuació de
rro y no dejar más que buenos re- l’Ajuntament de Viladecans i els seus organismes dependents.
cuerdos.
Vicenç Mazon
David Rebollo


Ha caducat, la Constitució?

V
an passant els anys i
aquella llei de lleis, la
Constitució de 1978
que havien votat
molts del espanyols que avui no
hi són i que molts del que hi són
no la van poder votar, comença
a desdibuixar-se en determinats
aspectes.
I és que la Constitució de 1978
va ser un joc d’equilibris pel qual
l’esquerra i els nacionalistes van
cedir en algunes coses davant un
aparell político-militar que pre-
tenia perpetuar les lleis del fran-
quisme. L’esquerra i els naciona-
listes van cedir entre altres coses
en aspectes com la Monarquia,
la relació Estat - Església Catò-
lica i l’organització territorial
de l’Estat. També i amb un gran
Unes instàncies judicials, que Possiblement, si al final aconse-
sentit de la responsabilitat histò-
per exemple han estat capaces de gueixen treure el caràcter social,
rica van optar per no demanar en
retallar un Estatut, quan ja havia democràtic i de dret de la Cons-
aquell moment responsabilitats
estat votat pel poble de Catalu- titució hauran posat en dubte el
a aquells que havien comès tor-
nya o el procés judicial, premedi- caràcter de consensos que signifi-
tures i assassinats sota l’ombra
tat, amb nocturnitat i traïdoria a cava, i podria ser que arribés un
d’un règim feixista. El canvi, era
un jutge per tocar coses que no es moment d’encetar un nou procés
iniciar un procés democràtic que
poden tocar, mentre veiem un re- constitucional en què es tornin
permetés construir un Estat De-
sultat de “no culpable” al procés a discutir molts dels temes que
mocràtic i Social.
de l’expresident de la Generalitat avui afecten la nostra societat.
En aquest moment, si girem la Valenciana, el Sr. Camps.
vista enrere veiem com a poc a Miguel de la Rubia
Però l’hegemonia política de la
poc aquella llavor de democràcia
dreta és tal que no es tallen al poc
que va néixer al 1978, allunyava
d’arribar al govern de dir frases
la possibilitat d’involució mili-
com “esta reforma me va a cos-
tar però també com s’havia estat
tar una huelga” o “ va a ser una
maltractant per diferents governs
reforma laboral muy agresiva”. I
de l’Estat espanyol. Reformes la-
al final, no ens han enganyat, ens
borals, de pensions, terrorisme
han fet la retallada de drets labo-
d’estat, llei de partits i altres as-
rals mes forta de la nostra demo-
pectes retallaven la qualitat de
cràcia.
la nostra jove democràcia. Però
està sent ara, aquest darrers anys, Encara que durant molts anys
amb l’excusa d’una maleïda crisi, s’hagin anant anomenant els de-
quan la Constitució de 1978 està mòcrates o els constitucionalis-
perdent tot el seu plomatge soci- tes, res més allunyat de la realitat,
al i moral i arribem a veure esce- ells mai han volgut la Constitució
nes que farien tornar vermell el del 78 i ara se l’estan carregant.
més agosarat.


L’Assemblea Nacional Catalana,
la societat civil cap a la ruptura
democràtica

E
l dissabte 25 de febrer es va pre- pendentista (sobretot amb l’aparició de
sentar a Viladecans, a l’Auditori Terra Lliure primer i del MDT després,
Pau Picasso, l’Assemblea Naci- i actualment amb la CUP com a traduc-
onal Catalana, amb un èxit sor- ció política) no hi hauria la consciència
prenent d’assistència (ni més ni menys independentista que hi ha actualment ni
que unes 120 persones). existirien forces independentistes amb
L’ANC es configura com un moviment de interessos de classe ben diferents (des de
la societat civil organitzada que, des de la l’aposta d’ERC per l’independentisme el
transversalitat política i una organització 1992) i l’aparició d’organitzacions polí-
tiques com Reagrupament o Solidaritat
Catalana per la Independència. En Carles
Benítez va desgranar això molt correcta-
ment a l’acte de presentació, i ens feia re-
flexionar que l’independentisme no seria
actualment el que és sense les morts de
molts caiguts en combat com Fèlix Goñi o
Martí Marcó, i sense la lluita al carrer que
es va generar en l’etapa del Moviment de
Defensa de la Terra dels anys 80.
Però perquè es produeixi un procès de
ruptura a la nació sencera (els Països Ca-
talans), contra tot interès de perpetuar
el fals regionalisme imposat per l’espa-
nyolisme en l’elaboració de les provínci-
es primer, i de les autonomies després, i
perpetuat per les forces sucursalistes du-
rant tots aquests anys, cal que l’ANC faci
el pas d’organitzar-se també a nivell de la
territorial de base (i també d’àmbit secto- nació sencera, per tal de donar un sentit
rial), treballa per la ruptura democrática veritablement nacional al procés de rup-
amb els estats espanyol i francés. L’ANC tura.
sorgeix amb la voluntat d’empènyer a I perquè es doni el procés de ruptura, cal
les diverses opcions polítiques a deixar que l’ANC respongui als interessos de
de banda l’autonomisme i el sucursalis- les classes populars, donat que aquestes
me que han dominat aquests quaranta i formen la majoria social en tota societat
escaig anys de la nostra malanomenada capitalista. Això s’ha de basar en un pro-
democràcia i a apostar clarament per la grama clar d’Unitat Popular (República
ruptura independentista com l’única via Catalana, creació llocs de treball en l’àm-
per avançar a un futur de justícia social bit públic i privat, control del futur estat
per a les classes populars. català dels sectors econòmics estratègics
Sens dubte que, sense l’aparició del pri- clau i defensa i impuls del català i la cul-
mer independentisme contemporani tura catalana com a cultura pròpia del
el 1968 amb la creació del PSAN (Partit nostre país).
Socialista d’Alliberament Nacional), i la
Albert Buigues
posterior vertebració de l’Esquerra Inde-


El Día de Andalucía
U
n saludo a todas las
personas que asistieron
a los actos conmemo-
rativos del Día de An-
dalucía los días 25 y 26 de febrero
de 2012 en Viladecans.
Hace tres años, cuando las tres en-
tidades andaluzas de Viladecans
decidieron unirse para organizar
el Festival de Entidades Andalu-
zas de Viladecans, no podíamos
suponer la repercusión que podría
tener y el apoyo que todos/as los
ciudadanos/as de Viladecans nos
transmitirían. Edición tras edición
se han ido cumpliendo todas las
expectativas. Tres entidades loca-
les que se unieron para un bien
común: hacer llegar a todas las
personas que viven en Catalunya
el sentir y la historia de la cultura
andaluza.
Ahora nos sentimos orgullosos,
por defender esta unión por un
sentimiento común como es el
amor a una tierra como Andalucía
y el cariño incondicional a Catalu-
nya. Año tras año unimos la ban-
dera verde y blanca, símbolo de
esperanza y paz, con la senyera de
Catalunya. Una senyera muy im-
portante para todos nosotros, que
hemos creado raíces en este país.
El CCA Peña Bética, CCA Raices
de Andalucía y CCA Sierra Norte
de Viladecans, agradece la gran
participación obtenida porque este
éxito ha sido de todos/as voso-
tros/as. Esta edición, contaba con La organización de las tres entida- En estos momentos estamos in-
la participación de nuestro Mamut des y el esfuerzo de todos sus in- mersos en una situación de crisis
de Viladecans, que había aprendi- tegrantes hicieron posible las exhi- muy importante y es de agradecer
do a bailar unas sevillanas y de los biciones de baile de niños y niñas que toda los/as ciudadanos/as vi-
Grallers. La colaboración de nues- de escuelas de baile, de cuadros de nieran a nuestro festival y que nos
tro Mamut que dió final a nuestros baile flamenco, de un desfile de dieren tanto apoyo en el desarrollo
actos el domingo 26 de Febrero, vestidos de moda flamenca, de las de los actos, ya que sin ellos tam-
fue muy esperada y concurrida. actuaciones de los coros de cada poco hubiera sido posible el reali-
entidad,del grupo Los Sobraos, de zarlos. Para cualquier entidad lo-
El Mamut estuvo todo el fin de
la misa rociera y de la comida po- cal, como son las nuestras, la mejor
semana con nosotros, presidiendo
pular... una garbanzada con muy inyección de energía y de avance,
los actos, como símbolo de unidad
buen gusto.. es la participación que hace animar
con nuestra ciudad, Viladecans.
Signo importante del intercambio Todo este trabajo es fruto de un a organizar el próximo festival.
cultural y de una amistad que se- buen equipo que año tras año lu- Os esperamos en el próximo fes-
guiremos manteniendo a lo largo cha por realizar el denuevo otro tival.
de muchos años. Festival más innovador y del agra-
do de todos/as. M. Carmen Carbonero


L’Arxiu Municipal prepara una exposició sobre
la nevada de l’any 1962
Enguany es compleixen 50 anys de la recordada nevada de l’any 1962. És per aquest motiu, que l’Arxiu
Municipal, tot rememorant aquesta efemèride, prepara una exposició sobre un fet que, de ben segur,
encara està en la memòria de molts veïns i veïnes de la ciutat, per la seva excepcionalitat.
L’exposició, que es presentarà a la població el proper mes de desembre, tindrà per objecte documentar
la nevada a partir de la mostra de material gràfic i documental provinent, majoritàriament, de fotogra-
fies, retalls de diari o, potser, pel·lícules que cadascú pot encara conservar. Per tot plegat, l’Arxiu Mu-
nicipal fa una crida a la col·laboració de la gent, en l’aportació dels documents que puguin documentar
més i millor el fet viscut i, alhora, enriquir l’exposició. El material lliurat a l’Arxiu serà digitalitzat i re-
tornat més tard als seus lliuradors. Hi ha temps
fins al 30 de juny per aportar documents.
Un cop més, l’objectiu és reconstruir, entre tots,
la història de la nostra ciutat i de recuperar la
memòria del nostre passat immediat.
Gràcies per la vostra col·laboració.
Lloc de recollida dels documents:
Arxiu Municipal de Viladecans
Carrer de Guifré el Pelós, 32-36
Tel. 936 352 985
a/e: arxiumunicipal@viladecans.cat
Horari d’atenció de les visites:
De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i dimarts i
dijous, de 16 a 19h.

“ELS DIJOUS D’ÒMNIUM”
Dijous 22 de març de 2012
L’altra història de Catalunya Òmnium Cultural proposa una sèrie de
Xerrada a càrrec d’en Victor Cucurull Miralles, Historiador
trobades “per posar damunt la taula
SINOPSI
Ens han habituat, de grat o per força, a mirar-nos la història de Cata
inquietuds de la llengua, la cultura i el
lunya des del punt de vista d’Espanya. I, és clar, no s’entén res. Amb els país” Es faran a la Sala de l’Escorxador
.
seus tribunals, tres famílies poden imposar un model d’ensenyament a
un milió i mig d’estudiants. Amb la seva constitució ens poden espoliar de l’Ateneu d’Entitats Pablo Picasso. Us
20.000 milions d’euros cada any, més de 2.500,00 d’euros a cada català. n’anirem informant periòdicament. Aquí
Esborrar una llei aprovada pel poble en plebiscit o saltar-se-la a la torera.
Això és intolerable. teniu la primera:
Però, sabem d’on ve tot aquest disbarat? Sabem què vol dir ser català?
Voleu conèixer què feien i com parlaven els catalans abans de l’arribada
dels romans? I, per què aquests dividiren la península en tres provín-
cies? Quin fou el primer projecte nacional? Quan es va acabar? Què
eren les assemblees de Pau i treva? Els Usatges, les constitucions? El
carreratge? I, després, què va passar? Per què Catalunya lidera una
confederació d’estats? Qui va defensar la capital de l’imperi d’orient?
Qui va fer la Roma del renaixement i per què? Amb quin projecte s’arriba
al Nou Món? Què va explicar Ferran Cortès que no es podia saber? Per
què es va signar a Molins de Rei el viatge per fer la primera volta al món?
Hi ha coses que vénen de molt lluny, que quan les coneixes tenen una
explicació molt lògica. Només cal tenir les claus per saber interpretar els
fets. Els d’abans, els d’ara i els de l’esdevenidor. I, si algú, després de la
conferència, no pot dormir en tota la nit, com em va passar a mi mateix,
fa una pila d’anys, quan vaig descobrir l’engany en què hem viscut, feu-
m’ho saber, perquè aquest mal es pot curar.


Mirar Viladecans / 4
Mirar la Torre Roja

A
questa seccioneta que hem anomenat
“Mirar Viladecans” s’acaba, de moment,
avui. En quatre articles haurem mirat les
tres torres de Viladecans: la Torre Modo-
lell, la Torre del Baró i, avui, la Torre Roja.
De la Torre Roja, la part més destacable és la torre cen-
tral, construïda cap a finals del segle XII. Les dues ales
laterals són, en canvi, construccions més recents d’es-
til neogòtic: la de ponent és de finals del segle XIX i la
de llevant es va fer entre els anys 1922 i 1928.
Mirem, doncs, la torre central. Té tota la potència
d’una torre de guaita, i està feta tota ella de carreus
ben tallats, sòlids. El conjunt d’obertures –portes, fi-
nestres– no podem saber si són originals o no, donat
que la torre ha experimentat moltes modificacions al
llarg de la història. Sorprèn la senzillesa de la porta donaven pas als porxos on es guardaven els carros i
d’entrada, que li dóna una bellesa molt tranquil·la i carruatges. A la banda dreta, en canvi, no hi ha aquest
fins i tot relaxant. La finestra del primer pis, neogò- tipus d’arcs. I també, mirant cap enrera, podem veure
tica, és de l’època en què es va reformar l’ala de po- la paret de la torre de guaita, tota massissa. Aquest pati
nent, si bé abans aquí hi havia una finestra gran. Al es va construir al mateix temps que es feia la reforma
segon i tercer pis també hi ha finestres, més petites. I, de l’ala de ponent.
a dalt de tot, tres petits matacans, un al centre i un al- La cosa més destacable de la Torre Roja, i que sor-
tre a cada costat; els matacans servien, recordem-ho, prèn quan un ho sent explicar per primer cop, és que
per defensar-se de possibles atacants i llençar-los aquest edifici –o, més ben dit, la casa-castell que hi
per exemple oli bullent. També podem fixar-nos en devia haver aquí– va ser, durant segles, centre d’una
els merlets de dalt de tot, tan amplis i sòlids, amb jurisdicció diferent de la de Viladecans, i que era co-
espitlleres al mig, construïts, segons es veu per les neguda com la Quadra Burgesa. Eren, en definitiva,
fotografies antigues, quan es va fer la reforma dels i per parlar amb el llenguatge actual, dos municipis
anys vint, però imitant els pocs que quedaven en peu diferents.
de la torre original. I, finalment, ens podem fixar en I ara, fem una ràpida història. El primer propietari
les parets dels dos costats, fortes, sense cap obertura. de la Torre Roja del qual tenim notícia és, segons
Fixem-nos ara en les dues ales a banda i banda. Han sembla, un personatge important del segle XII, que
estat construïdes, com hem dit, en èpoques diferents, té dedicada una plaça a Barcelona: Bernat Marcús.
si bé la de la llevant es va fer imitant la de ponent, D’ell vindria el nom amb què era coneguda la tor-
de manera que mostren una imatge semblant, d’estil re en aquelles èpoques antigues: la Torre Marcusa. I
neogòtic, senzill però ben equilibrat, amb les fines- d’una filla seva vindria l’altre nom que en aquelles
tres del primer pis del mateix estil que la de la torre èpoques va tenir: Torre de Na Sança. L’any 1265 la
central. Aquest tipus de finestres donen la volta a tot torre va passar a ser propietat de la família Burgès, i
l’edifici, excepte a la paret de llevant, on n’hi ha tres des d’aleshores va passar a ser coneguda com a Torre
de quadrades i amb un voraviu coronat amb l’ana- Burgesa, i va donar nom també al territori que depe-
grama religiós IHS (Jesús – Home – Salvador). A la nia de la Torre, la Quadra Burgesa. La Torre Burgesa
paret de darrere de l’edifici, un petit absis assenyala es va dir així fins que l’any 1527 els Burgès la van
el lloc on hi havia, al primer pis, una petita capella; vendre, juntament amb totes les seves propietats, al
podem fixar-nos en les minúscules gàrgoles que el jurista barceloní Esteve Salavardenya. A partir de lla-
decoren, i en la creu que el corona. vors la gent va començar a dir-ne Torre Roja. Després
Si entrem a l’interior de l’edifici, ens trobarem amb un la Torre va passar als marquesos de Puertonuevo, i el
pati presidit per l’escala que duu al primer pis, que era 1907 la va comprar Mercè Pratmarsó, esposa d’Àn-
la residència dels senyors, a la qual s’entra passant sota gel Arañó, la qual a principis dels anys 40 la va ven-
un petit i treballat porxo de fusta. A les finestres es po- dre a Josep Cabaní. I ara és de l’Ajuntament.
den veure els vitralls decorats segons el gust moder-
Josep Lligadas Vendrell
nista. També podem veure, a mà esquerra, els arcs que


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Calidris temminckii- Territ de Temminck
Remolar-Filipines, 3 de març de 2012

Es tracta d’una espècie migratòria, hivernant en llocs amb aigua dolça. Habita en els pan-
tans i aiguamolls de la taigà del nord d’Euràsia. Aquestes aus s’alimenten en el sòl humit
amb vegetació i atrapen el seu menjar mitjançant la vista. S’alimenten principalment
d’insectes, petits crustacis i invertebrats. Són uns territ molt petits, amb uns 13,5-15
cm de longitud mitjana.

Els territ de Temminck tenen un curiós sistema de cria al que mascles i femelles incuben
nius separats, habitualment en llocs diferents. Els mascles estableixen petits territoris i
s’aparellen amb una femella que posa la primera posta d’ous de la qual s’encarrega el pri-
mer mascle. La femella llavors es desplaça a la recerca d’una nova parella i diposita una
segona posta que incuba ella mateixa. Alhora, el primer mascle pot tornar a aparellar-se
amb una segona femella, que pot posar la seva segona posada en el seu territori.

Font: Viquipèdia.


les nostres entitats
La Asociación de Vecinos La Riera

E
sta Asociación fue fundada nuevo local, el cual es
y legalizada el 17 de dici- en el que nos encontra- A.V. LA RIERA
embre del 1980. La docu- mos en la actualidad, Viernes C/ Pi nº 7 Bajo
mentación fue presentada calle Pi nº 7 bajo, se 08840 Viladecans a 20,0
Barcelona
en su día por el Sr. Adolfo Corbac- amplían las activida-  674.612.366
ho. La sede de esta, en principio des, y se elige un nu-  avlariera@hotmail.com
fue instalada en un piso de la calle evo presidente, el Sr.
Roure, y fue su primer presidente José M. Carro.
el Sr. Paz Dorado. Ya habíamos tomado la iniciativa La Riera convoca nueva asamblea
El nacimiento de esta Asociación, en la cual el Sr. Alfonso Vera es
de formar socios con la Mutualidad LA ASOCIACION DE VECINOS LA RIERA
se produjo manifestándose de cara Veinal Sinera. Se formó el club de nombrado nuevo presidente de la
al que fue el primer alcalde demo- Ajedrez (ya desaparecido), que fue EstaAsociación.fundada y legalizada el 17 de diciembre del 198
Asociación fue
El Sr. Vera con entusias-
crático de Viladecans, donde par- mo de dar mejoras a nuestra Asoci-
legalizado con el nombre de Can presentada en su día por el Sr. Adolfo Corbacho. La sede de esta,
ticipaban estos mismos señores. Riera. El Sr. Manuel Martin es nom- ación, convoca una reunión a todos
Poco después nos fuimos dando a los vecinos del barrio. Cual no fue
brado como nuevo presidente de un piso de la calle Roure, y fue su primer presidente el Sr. Paz Do
conocer entre amigos y conocidos. la Asociación, y consigue formar la la sorpresa, que el absentismo de
De este acercamiento se comenzó Asociación de Viudos y Separados. El nacimiento de esta Asociación,Por tal motivo
los vecinos fue nula. se produjo manifestándose de car
a formar algunas reuniones de las Seguidamente damos comienzo a la democrático de de estos,donde participaban estos mismos señor
a partir
Viladecans,
todo se convirtió
cuales se comenzó a tomar nuevas en malas interpretaciones y desáni-
Campaña del Agua, donde se comi- dando a conocer entre amigos y conocidos. De este acercamiento s
decisiones. Unos de estos primeros enza a tomar contacto con partidos mo por lo cual el Sr. Presidente
cambios, se determinó y aprobó políticos, sindicatos y asociaciones reuniones de las cuales Asamblea tomar nuevasen
convoca una se comenzó a General decisiones. Uno
el cambio de lugar nuevo para la de vecinos para formar una mesa en se determinó elaprobó el cambio de lugardecisión la Asociació
la que y Sr. Vera toma la nuevo para
Asociación, alquilando un local en Viladecans por los impuestos que Carretera de San Clemente, dando Gestora, tras asamblea d
de formar una Junta
lugar a convocar una
la Carretera de San Clemente, dan- ser presentada a la Generalidad de
incrementaron al precio del agua. aprobación del primer presupuesto de la asociación, y el nombrami
do lugar a convocar una asamblea Cataluña, al efecto de un nuevo in-
En el transcurso de las visitas a las tento de convocar nueva asamblea
donde se procedió a la aprobación al Sr. Faustino Murillo, y nuevos miembros que dio lugar al comien
asociaciones de vecinos, a la llegada en un tiempo breve, asamblea que
del primer presupuesto de la aso- de Can Palmer, a la falta de tiempo fundamental, como el comienzo de las actividades y algunas reivind
ciación, y el nombramiento como no llega a realizarse, motivo de que
nos vemos obligados a convocar a social o Junta Gestora entre otras.
la la Fiesta del Barrio presentada consis-
nuevo presidente al Sr. Faustino la totalidad de las asociaciones para tían con los siguientes cargos, Pre-
Murillo, y nuevos miembros que así dar comienzo a la movilización. Aproximadamente un año después, se incorpora a nuestra asociació
dio lugar al comienzo de un cambio sidente, Vicepresidente, Secretario,
Tras diversas convocatorias, los re- Hernández, la cual es nombrada presidenta. A este la
Tesorero y 4 Vocales. A tal efecto cambio se suma
fundamental, como el comienzo de presentantes de Alba-rosa, pedían Generalidad entiende y la reconoce
las actividades y algunas reivindi- ser los coordinadores. Finalmen- que como Junta normal, dándole así ladel Barrio, co
se ampliaba junto a otras actividades en la Fiesta
caciones como un local social o la solteros y casados, estos actos se realizaban en la Torre Roja, dándo
te se toma la decisión de crear la validez por dos años.
Fiesta del Barrio entre otras. Federación de Asociaciones de Ve- con una comida conjunta.
Aproximadamente un año después, cinos. Hasta la fecha de hoy, han No tarda en presentar la dimisión
se incorpora a nuestra asociación la irrevocable como presidente. Pasa-
cambiado seis veces la presidencia, En la Feria de San Isidro donde la participación tomaba parte con m
Sra. Francisca Hernández, la cual que dan motivos de pensar si funci- do unos meses, presente la totali-
onan como Federación. En el supu- dad de la Junta en una reunión, es
entretenimiento, solíamos recoger firmas para que se nos concedie
es nombrada presidenta. A este
cambio se suma un equipo de fút- aceptada la dimisión haciéndose
esto caso que fuese afirmativo, qué ayuntamiento. Concedido un nuevo local, el cual es en el que nos e
bol, deporte que se ampliaba junto hacen. cargo el Vicepresidente como co-
calle Pi nº 7 bajo, se amplían las actividades, y se elige un nuevo pr
a otras actividades en la Fiesta del rresponde, convocando Asamblea
La asociación La Riera nombra nue- Carro. General en un breve plazo de tiem-
Barrio, con un partido de futbol en- vo presidente Sr. Antonio Ortiz.
tre solteros y casados, estos actos se po, la fecha fue el pasado 25 de oc-
Dándose por concluida la Campaña Ya habíamosdel 2011 iniciativa de formar socios con la Mutualida
tubre tomado la en la cual se propone
realizaban en la Torre Roja, dándo-
del Agua, se da comienzo a la Cam- clubnueva listadesaparecido), que fuepara la con el nomb
de Ajedrez (ya de candidatos legalizado
se por terminada la jornada con una
paña de recurso del Transporte Me- formación de nueva Junta. Se nom-
comida conjunta.
tropolitano, en esta causa se puntu- bra como presidenta la Sra. Silvia
En la Feria de San Isidro donde aliza que, de catorce Asociaciones Tuca, Vicepresidenta, Secretaria, Te-
la participación tomaba parte con de Vecinos existente en Viladecans, sorero completando la nueva junta
manualidades y entretenimiento, La Riera es la única que participa con ocho vocales.
solíamos recoger firmas para que en la mencionada campaña hasta
se nos concediera un local por parla firma de un acuerdo con entidad Faustino Murillo
te del ayuntamiento. Concedido un Metropolitana.


Recerca històrica
Un baró, un pagès, quatre promotors urbans
i alguns nouvinguts.
L’origen del barri de Sales (1922-1931)

P
er a en Josep Déu i Cas- més de la meitat de la producció
tells, veí i pagès de Vila- de l’oli producte de les oliveres
decans, aquella jornada plantades en aquell conreu.
del 2 de desembre de El cens emfitèutic de l’any 1851
l’any 1922, no havia de ser un dia acordava el següent: “(...) Que
qualsevol. Era dissabte i tenia cita será duradero por el término de no-
a cal notari, a Barcelona. L’espe- venta años a contar desde el presen-
rava Melcior Canal el qual el va te, pasados los cuales y como tam-
rebre en el seu despatx del núme- bién en el caso de morir la mitad de
ro 37 del passeig de Gràcia. Ja feia las cepas deberá darse por finido el
mesos que tractava amb pagesos establecimiento volviendo las tierras
viladecanencs i gairebé sempre al señor estabilente o a los suyos, sin
era per tancar afers semblants. tener que abonar cosa alguna por las
En aquella ocasió, Josep Déu ha- cepas y demás árboles que entonces
via de formalitzar la cancel·lació existieren (...)”. Els termes d’aque-
d’un establiment emfitèutic que lla escriptura eren ben coneguts
la seva família havia conreat a per Josep Déu quan, aquell 2 de-
l’indret de la Parellada del Bisbe sembre de l’any 1922, seia davant
de Viladecans, també anomenat de la taula d’aquell notari barce-
pels veïns com la Vinya del Baró loní. Havien passat 71 anys des
o la Vinya de la Torre. de 1851 i el pagès restava obligat Fotografia aèria del barri de Sales.
El tros conreat pel pagès era prou ara a tornar el dret de conreu de Any 1947. AMVA-ICC
destacat i atorgava plena justifi- la terra als seus legítims senyors
cació al nom del lloc. Eren unes propietaris atès que havien “(...) mort més de la meitat dels ceps?
8 hectàrees, en total, que s’havien muerto más de la mitad de las cepas No ho sabem del cert. Tanma-
dedicat majoritàriament a la vi- de las fincas que fueron objeto del teix, el més raonable és concloure
nya, des del 1851, com a mínim. calendado establecimiento (...)” per que, senzillament, les relacions
El 2 de febrer d’aquell any de la qual cosa el pagès “(...) dimitió entre pagès i senyor de la terra
mitjan del segle XIX, el seu pare, y devolvió dichas fincas, o sea el do- havien canviat substanciament,
en Josep Déu i Monmany –tam- minio útil de las mismas y cuantos en aquell indret, a les darreries
bé pagès, veí del carrer Major derechos en ellas tenía o les corres- del 1922. Efectivament, tan sols
del poble– havia acordat amb el pondía (...)”1. tres dies abans del tràmit del
propietari Ramon de Viala –baró Què havia passat perquè a les pagès a Barcelona, Enric de Via-
de Viala i senyor d’Almenar– darreries de l’any 1922, en Jo- la i Massalles2 –fill d’en Ramon
l’establiment d’un cens agrari sep Déu cancel·lés el contracte de Viala– s’havia venut totes les
pel qual el baró es convertia en de conreu que el seu pare ha- seves terres de Viladecans i Sant
senyor d’una propietat conreada via acordat amb el baró de Via- Climent a quatre advocats barce-
pel pagès, considerat, al seu torn, la, l’any 1851? Realment havien lonins àvids de sòl rústic: Josep
propietari del domini útil de la Feliu Gusiñé, els germans Lluís
mateixa terra, només a canvi de 1 Arxiu Calderé Bel, Escriptura de ven-
da efectuada pels senyors Josep Feliu Guiñé,
i Isidre Riera Modolell i en Lluís
lliurar al senyor baró –el consi- Luis i Isidro Riera Modolell i Lluís Camps
derat propietari eminent– una i Oliva a favor dels cònjuges Bautista Bel 2 www.lavanguardia.com/hemeroteca.
tercera part de la collita anual Royo i Dolores Montfort Sanz, autoritzat pel La Vanguardia, 10 de gener de 1926. Enric
de raïm i resta de fruits, a més a notari Melcior Canal i Soler, 5 de setembre de Viala Masalles va morir a Barcelona,
de 1930, pàg. 6-7. el 2 de gener de 1926.


inflació dels jornals que es cobra-
ven al Delta del Llobregat, es van
decidir a emigrar i deixar el lloc
de naixement. Primer es despla-
çaren al Prat de Llobregat; anys
després, cap al 1928, ho van fer
a Viladecans i van buscar una
modesta casa de lloguer per viu-
re-hi. La trobaren en una caseta
del carrer Rafael Casanova. Van
ser uns dels 250 primers veïns
que poblarien el nou barri, cap al
19305.
La parella de nouvinguts es de-
ien Baptista Bel i Dolors Mont-
fort. El 5 de setembre de 1930 es
decidiren a comprar el solar 136
de la urbanització on ja vivien.
Davant de casa, al carrer de Guifré el Pelós, l’any 1952. S’identifiquen el ma- Per legalitzar l’adquisició, van
trimoni format per Dolors Montfort i Baptista Bel, que té a la falda la seva néta haver d’anar a signar l’escrip-
Rosita Calderé Bel. Amb ells també hi són Guadalupe i Maria Antonieta Bel.
Fotografia d’Ignasi Calderé Zurita, Viladecans. Arxiu Calderé Bel
tura, davant del mateix notari
de Barcelona que havia rebut al
Camps Oliva. I ho varen fer da- terres de conreu, tot arrencant els pagès Josep Déu gairebé set anys
vant el mateix notari barceloní ceps de la Vinya del Baró, davant abans. I davant d’ell, van pagar
que rebria al pagès Josep Déu el de la insistència o les pressions 1.000 pessetes als promotors de
dia 2 de desembre d’aquell any3. dels nous propietaris i així donar la urbanització. Sobre el solar
Així doncs, el que va passar va compliment a allò estipulat en comprat, situat al bell mig del
ser que el senyor baró va vendre l’escriptura del 1851. carrer de Guifré el Pelós, ràpida-
les seves terres de la Parellada ment s’hi van fer una petita casa
Finalment, el 25 d’abril de l’any de planta baixa6, amb més eixida
del Bisbe –entre d’altres– a uns 1923, els nous propietaris de la
barcelonins, els quals ja no es- que la zona dedicada a habitat-
Vinya del Baró van presentar a ge; com moltes de les que es van
tarien gens interessats en obte- l’ajuntament de Viladecans el
nir rendes agràries de les noves construir en aquella zona, durant
projecte d’urbanització de la Pa- aquells anys.
propietats adquirides. Aquests rellada del Bisbe4, tot preveient
quatre promotors urbanístics, bé bona part de la fesomia dels actu- D’aquesta forma va néixer el
mereixeran una biografia en una als carrers d’un barri –apartat del barri de Sales: fruit de la venda
continuació d’aquest article. centre de la vila– que seria cone- d’una propietat agrària, per part
Al capdavall, davant tots quatre gut, a partir d’aquell moment per d’un noble; de la cancel·lació
promotors, el tràmit de la cancel· la gent del Barri Antic amb l’apel· d’un cens agrari sobre un conreu
lació del cens emfitèutic per part latiu de barri Xino, i que cap a de vinya, per part d’un pagès; de
del pagès Josep Déu va esdevenir mitjan de la dècada dels anys cin- l’interès de quatre promotors ur-
un pas més, i potser el més sen- quanta seria batejat, per voluntat bans barcelonins per guanyar di-
zill, en l’objectiu final que cavil· de mossèn Ramon Saborit, amb el ners tot especulant, i de la il·lusió
laven els propietaris: convertir nom de barri de Sales. d’immigrants que cercaven un
els conreus en parcel·les urba- horitzó millor a Viladecans.
Les primeres cases d’aquell nou
nes disposades per a la posterior barri es van construir cap al 1924. Xavier Calderé i Bel
venda; un procés que tot i que no En aquell any, una parella, ori-
era nova al poble, cap als anys ginària d’un poble del nord de
vint del segle passat s’imposava Castelló, tot fugint d’una terra 5 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-
amb força a Viladecans i a altres desagraïda i atreta, alhora, per la cans, Padró Municipal d’Habitants, 1930.
poblacions semblants a la nostra. 6 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-
4 AMVA, Fons Ajuntament de Vila- cans. Llicència urbanística per a la cons-
En aquest canvi podem aventu- decans, Projecte d’urbanització d’uns trucció d’una casa en un solar del carrer Jofre
rar la hipòtesi que en Josep Déu terrenys coneguts com “Parellada de lo Pilós, propietat de Baptista Bel Royo. La
es veiés obligat a abandonar les Bisbe o Vinya de la Torre”. El projecte llicència fou aprovada per la Comissió
va ser aprovat pel Ple Municipal al mes Municipal Permanent de l’ajuntament,
3 Arxiu Calderé Bel. Escriptura…, pàg. 8 d’agost del 1923. el 24 de gener de l’any 1931.


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Celestino Bravo, el barris de Ponent i
el seu temple (2ª part)

E
l Padre Celestino diu que tació abans explicitada de Roca;
en la gènesi i el bastiment els 3.685.000 pessetes aportades
del “temple del tobogan” per la parròquia de Sant Joan, en
el que hi ha és: l’Amis- base a donatius dels feligresos fets
tat. Vol dir que, quan la Cia. Roca públics a totes les misses fins l’any
es desentengué de l’acompliment 1972, en què Mn. Ramon es va ju-
total del projecte del “Poblado”, bilar; l’aportació de 1.823.000 per
mossèn Ramon Saborit, dolgut per part de diferents empreses i enti-
la no-església, va fer partícep del tats; i finalment un préstec de Cai-
seu desencís a l’aparellador Rafa- xa Catalunya de 5.000.000, avalat
el Paulo. Aquest, va transmetre la per una vintena de feligresos del Hispanitat, construïdes en règim
frustració a l’amic arquitecte Ro- mateix Sant Joan, que acabà de pa- de cooperativa, en bona part per
bert Kramreiter. I, a l’arquitecte, la gar-se l’any 1982. El total facturat obrers de Roca, havien estat im-
possibilitat de fer un edifici religiós per Agromán va ser de 12.256.000 pulsades i assessorades per Luís
li va esbatanar els ulls, de manera pessetes i, tot sigui dit, mai va re- Burción, fundador de la coopera-
que li remeté amicalment a mossèn clamar ni afegir demores pels múl- tiva del Sagrat Cor del Poble Nou,
Ramon l’interès de dur-lo a terme. tiples i grans endarreriments de a qui, en gratitud, se li va dedicar
A aquesta amistat, jo hi afegiria al- pagament de la facturació. una de les places. Paral·lelament,
guna conveniència. En Paulo tenia Fer front a la recapta per restituir l’Alba-rosa creixia per les rampes
uns terrenys a prop de Can Batllori, el préstec a la Caixa, fou cosa, so- de la Serra de Miramar a base de
en Kramreiter un projecte dubtós bretot, de mossèn Celestino, amb torres i torretes, gairebé totes sego-
de fer a Lloret i el senyor rector de les més inversemblants iniciatives. na residència de gent barcelonina
Viladecans la necessitat i la deter- És de recordar, per exemple, que la si exceptuem les cases amb parets
minació de crear una nova parrò- Parròquia de Santa Maria de Sales mitgeres del carrer dels Lliris i del
quia més enllà del torrent Ballester. ja als anys seixanta feia participaci- carrer dels Pensaments.
Establerta la bona relació, el primer ons de la Loteria de Nadal. Encara Entrats en la crisi dels setanta i
va cedir els terrenys, el segon el en fa. I és de remarcar que era prac- quan Franco es començava a mo-
projecte de Lloret i el tercer, per co- ticament l’única entitat de la vila rir, es construiren les 188 vivendes
mençar, va anar a trobar-se amb la complidora de la legalitat. Sempre anomenades del Congrés, a tocar
seva vella amiga Àngela Roca, a qui ho ha fet amb l’obligatòria autorit- de Gavà. Fou aquesta una de les
va arrencar el compromís d’aportar zació de la Delegació d’Hisenda. darreres actuacions del Patronat
els 4.800.000 pessetes que li hauria Així doncs, també podríem dir que de Vivendes del Congrés Euca-
costat de fer l’església del projecte fou la fe de molts, convertida en rístic Internacional depenent de
de vivendes del Poblado. suport financer, la que acabà fent l’arquebisbat de Barcelona, que
Després, l’especial habilitat de de Santa Maria de Sales un referent promovia vivendes de protecció
Mn. Ramon de fer amics va incor- geogràfic i religiós per a tots els vi- oficial durant els anys cinquanta i
porar al bastiment del temple a ladecanencs i per l’allau migratòria seixanta. D’aquí que la plaça que
tot un altre personatge: José Ma- dels anys seixanta i setanta. Al seu el conjunt enclou es digui de l’Ar-
ría Aguirre Gonzalo, president voltant va anar pivotant la urbanit- quebisbe Modrego. Quan Franco
d’Agromán S.A. i posteriorment, zació del ponent viladecanenc. ja era mort, arrencava la primera
del Banco Guipuzcoano i del Ban- Coetanis del Poblat Roca, dins els fase-meitat dels blocs amb nom de
co Español de Crédito. D’aquí que seixanta, ho són el conjunt de blocs rius catalans que hi ha a l’avingu-
fos Agromán l’empresa construc- del carrer Comerç, gairebé ados- da del Doctor Fleming, i que en-
tora, després de retirar-se Brycsa. sats al temple, i els de la plaça de cerclen el col·legi del mateix nom,
Sense cap subvenció estatal, els la Hispanitat a tocar de Can Batllo- que fins l’any 1979 es deia Almi-
ingresos del bastir van ser: l’apor- ri. Aquestes vivendes de la plaça rante Carrero Blanco. La majoria


dels nous habitants, ja no érem vint treballadors s’havian tancat
gent vinculada a la fàbrica Roca, jo aquell dimarts a l’interior del Tem-
mateix hi vaig anar a raure durant ple. Quatre dies abans, el dissabte
set anys a l’edifici que duu el nom 28 de febrer, havia començat la pri-
del riu Cardoner, quan començava mera de les vagues de Roca Radia-
la segona vaga de 1976. dors de l’any 1976, i aquesta n’era
Els anys setanta, per mossèn Ce- una acció derivada més.
lestí, amén de ser els anys de les Preciso parlant de primera o sego-
vagues, foren els anys dels vitralls na vaga de 1976, perquè és massa
de Santa Maria. Una de les prin- oblit no recordar, com algú fa, que
cipals fixacions del seu viure era en aquell espaterrant any de la
complementar l’obra del temple. nostra història, primerament, n’hi
Per més que jo, llavors militant del va haver una de 42 dies, entre el 28
PSUC, m’acostés a ell una i altra de febrer i el 9 d’abril i, sis mesos
vegada per veure fins on érem ca- després, la segona de 95, comença-
paços d’anar plegats políticament da l’11 de novembre i acabada l’ 11
i socialment, o conèixer la realitat de febrer del 1977.
28, la secundà la factoria de Vila-
des d’un diferent punt de vista, El tancament dels cent vint durà decans-Gavà. Reprimida violenta-
recordo que sempre acabàvem re- quatre dies, fins el divendres dia ment per part de la Guàrdia Civil
passant la bellesa de les noves re- 5. Va ser escurçat per donar pas a i Policia Nacional i ben embolicada
presentacions bíbliques en format les celebracions religioses del cap per part de la direcció, la vaga dels
vitrall. Any rere any, ell els feia de setmana, però sobretot per la 42 dies acabà amb un esquifit acord
instal·lar tan bon punt aconseguia pesantor i espaordiment dels fets d’augment mensual de 3.000 pes-
els diners necessaris, i cofoi i feliç de la ciutat de Vitòria-Gasteiz del setes, però sense acomiadaments.
me’ls mostrava. L’artista creador dimecres dia 3, quan la Policia Na- Mig acceptat en assemblea, des-
fou el bon muralista i polifacètic cional en el desallotjament d’una prés d’un referèndum previ orga-
Llucià Navarro, mort l’any 2007. assemblea a la parròquia del bar- nitzat per l’empresa, en què no va
No era un artista de floretes i colo- ri de Zaramaga, disparant a tort i participar gairebé ningú de fàbrica,
rins, ho era de la figura humana ei- a dret, matà 5 obrers i en ferí 150. el dia 10 d’abril la gent es va anar
xuta. Qui conegui la revista Cavall Fraga Iribarne era el ministre de incorporant al seu lloc de treball.
Fort el recordarà perquè durant l’Interior. “La calle es mía”, deia. L’assemblearisme agafà volada a
molts anys en fou il·lustrador. Se’n va anar a l’altre barri sense partir d’aquí i marcà el subsegüent
El temple de Santa Maria de Sa- demanar perdó ni expiar culpes, moviment obrer de Roca.
les no és un edifici clàssic ni res- amb honors de la seva patuleia.
L’església del Poblado havia tor-
pon a un projecte estàndard, ja Aquesta primera vaga esclatà tres nat a prendre un protagonisme
que el seu arquitecte, Kramreiter, dies després d’haver acabat victo- que no hauria volgut. Després
era deixeble de Le Corbousier. De riòsament la de 106 dies dels tre- del tancament dels cent vint, fou
planta, parets i sostre fent curva- balladors de Laforsa de Cornellà, vigilada de manera permanent
tures, integra elements puristes en començada la setmana abans de per la Guàrdia Civil. Els barris de
una gran austeritat funcional feta morir Franco. Laforsa havia ar- ponent, patrullats policialment de
a base de formigó armat. L’ele- rosegat centenars d’aturades so- manera continuada per evitar re-
ment més destacable de l’exterior lidàries, durant la setmana del 20 unions de més de tres persones,
és el discutit campanar. Personal- al 28 de gener, en l’anomenada s’emportaren una mala dosi de
ment, sempre he volgut interpre- Vaga General del Baix Llobregat. garrotades i un dels seus veïns,
tar l’edifici com la representació Les accions del moviment obrer l’acomiadat capdavanter Antonio
d’una “haima”, de les que deurien en el marge dret del riu tingueren Plata, una brutal pallissa-tortura
abrigar el Poble d’Israel en la seva menys esclat que les del marge es- al calabós de la Guàrdia Civil de
travessia del desert. El campanar querre, a excepció de les del Prat Gavà. Celestino Bravo, a part de
seria, doncs, per a mi, el faldó ai- de Llobregat, i molt escàs, tot sigui les pressions, rebé una dolorosa
xecat que emmarca l’entrada, cri- dit, a Roca Radiadors. quantitat d’insults i recriminaci-
da, dóna la benvinguda i acull els
Vetaquí que, en desacord a l’hora ons, en forma de carta a l’opinió
parroquians. A l’interior tot gira al
de revisar el conveni, que es feia pública, de cristians a qui costava
voltant de l’altar i el seu presbite-
semestralment per raó de patir molt entendre què és la justicia i,
ri. És a dins on es fa més palesa la
una inflació de preus del 18%, la molt més, la fraternitat.
bellesa dels vitralls i la bondat de
fàbrica d’Alcalà d’Henares es posà En definitiva, acumulació de ràbia
l’espai assembleari en cercle.
en vaga el 26 de febrer per fer front i enemistat per la segona topada.
Aquest espai, fou més assembleari a la minsa oferta empresarial i, el (Continuarà...).
que mai el 2 de març de 1976. Cent


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

De què morien els viladecanencs
ara fa cent anys?

E
l fet que el rector de Vila- la mort del nen Antoni Lligadas
decans d’ara fa cent anys, Salabert d’1 any d’edat, víctima
mossèn Andreu Sama- del paludisme o malària, ma-
ranch, optés per anotar en laltia que fins a finals del segle
el llibre d’òbits la causa de la mort XIX havia castigat fortament
dels viladecanencs, ens ha fet pen- tota la població del delta i que
sar que seria interessant d’explicar en aquell trienni es trobava ja
quines eren aquestes causes, així en clar retrocés.
com altres dades que es deriven La llista la tanquem amb un
d’aquestes anotacions. home que va morir a mitjans
Aixi doncs, trobem que en el trien- de 1911 i que segons consta
ni que va de 1910 fins a 1912 hi ha en el llibre d’òbits el decés va
un total de 73 anotacions, és a dir, ser causat per un accidente en
que en aquest període van morir la construcción del convento. El
73 persones d’un total d’un miler Convent era el nom amb què
i escaig d’habitants que Vilade- es coneixia l’edifici de l’actual
cans comptava en aquells anys. col·legi de la Sagrada Família
D’aquestes 73 defuncions, n’hi ha 9 en les quals no al carrer de l’Estrella, nom que va rebre no pas per
hi consta la causa de la mort o bé l’escriptura ofe- la semblança de l’edifici a un convent, com així ho
reix dificultats d’interpretació. De les 64 restants, havíem pensat molts, sino pel fet que els viladeca-
amb l’assessorament de la metgessa Irene Esteban a nencs sabien que el destí de la construcció, enca-
qui li agraïm la seva col·laboració, les hem agrupat ra en fase molt inicial en el moment de la mort de
per blocs amb el següent resultat: l’operari, era el d’acollir en el futur una comunitat
De les 64 persones, un total de 19 van morir per in- religiosa.
fecció pulmonar, 4 d’elles a causa de la tuberculosi, Per altra banda, si agafem les edats del difunts,
la resta van ser bronquitis, pulmonia o pneumònia. les sumem totes i el resultat el dividim per les 73
Així doncs, mentre que la primera causa de mort inscripcions que hi ha, obtenim la mitjana d’edat
dels viladecanencs de fa cent anys eren les infec- de defunció d’aquest trienni que és de 40,5 anys.
cions pulmonars, ens trobem que la segona causa Aquesta dada s’aproximaria força a la de l’espe-
més freqüuent la determina 13 atacs de feridura, rança de vida, però no s’han de confondre els dos
que així és com s’anomenava el vessament cerebral conceptes: l’esperança de vida es calcula de forma
i l’embòlia. En tercer lloc se situen les patologies diferent i per obtenir-la ens faria falta molta més in-
gastrointestinals amb 7 morts, dos d’ells a conse- formació. En aquest sentit sí que podem dir, a tall
qüència del tifus, després vénen les patologies car- d’informació, que a Espanya a l’any 1910 l’esperan-
díaques amb 5 casos i tot seguit les malalties neu- ça de vida en néixer era de 41,73 anys; avui, sortosa-
rològiques amb 4 casos, 1 d’ells per meningitis. A ment, aquesta xifra s’ha elevat fins els 82 anys.
continuació vénen 3 nounats morts a causa d’un Pel que fa als infants, en aquest període en van mo-
part prematur, 3 morts per vellesa i les insuficièn- rir 19, dels quals 7 son de menys de dues setmanes
cies renals amb 2 casos. A partir d’aquí ens trobem d’edat, la resta van dels 3 mesos fins els 12 anys. Pel
amb un mort per grip, un altre de cirrosi, també un que fa als adults, les edats de defunció en aquest tri-
per malaltia vascular, i un altre mort d’accident per eni que ens ocupa, va des d’una noia que va morir
arma de foc. als 16 anys fins a la longeva Eulàlia Vidal Pahissa
És destacable que del càncer, una de les principals que va morir a l’edat de 91 anys.
causes de mort actuals, només se’n va registrar un
cas en el trienni de 1910 a 1912. És també destacable Jaume Lligadas Vendrell


PdT53

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (13)

Viewers also liked

Viewers also liked (14)

Similar to PdT53

Similar to PdT53 (20)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (10)

PdT53