1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
59 Any 6
15 d’octubre de 2012
Publicació independent d’informació i opinió
A banda i banda de carrer
En aquesta revista apareixen amb una certa freqüència articles referits a temes de la història de Vi-
ladecans, o del seu patrimoni històric i cultural, o dels seus signes d’identitat. A alguns potser els
semblarà que en fem un gra massa, i que d’aquests temes no cal parlar-ne tant.
Però és que, com ja hem dit prou vegades, en aquesta revista publiquem tot el que ens arriba, i resulta
que hi ha força gent interessada a escriure sobre aquests temes. Però, certament, no és només això.
També cal dir que, des de la redacció de la revista, estem convençuts que conèixer i valorar la nostra
història, i la nostra cultura més propera, i els nostres signes d’identitat, ens ajuda a sentir-nos més
arrelats en la nostra ciutat, i a sentir-nos-la més propera i més pròpia.
Evidentment que és fonamental tenir una bona sanitat, i una bona educació, i uns bons serveis soci-
als, i tot allò que fa que la vida de tots pugui tenir una més gran qualitat. I per això ens cal reivindicar,
en aquests temps durs, que les retallades i ajustos que diuen que la situació econòmica exigeix, no
recaiguin, com està passant, en els sectors més febles, en comptes de recaure en els que viuen més bé
i, a més, són els responsables principals de la crisi.
Però tot això no treu que calgui promoure, tant com sigui possible, el coneixement i la valoració de
la nostra història i del nostre patrimoni. I per això en aquest número volem ressaltar el goig que fa
quan, pujant pel carrer d’Àngel Guimerà, podem veure, a la banda esquerra, la bona restauració que
s’ha fet, per iniciativa privada, de Cal Carcereny i, a la banda dreta, el treball de recuperació que
s’està fent, per iniciativa pública, de Ca n’Amat, per convertir-lo en la seu principal del futur Museu
de Viladecans. Esperem que aquestes tasques de recuperació es duguin a terme tan aviat com sigui
possible, i puguem disfrutar tots d’aquest nou equipament. I esperem veure també, ben aviat, i ben a
prop d’aquí, com s’inicien les tasques de recuperació, tan necessàries, de la Torre Modolell.
Sumari
2 Ens hem de queixar i alhora continuar treballant per a un Equip de redacció
futur millor. Agustí Martí
Anna Besora
3 Un futur possible per al delta del Llobregat. Jaume Sans M. Carmen Castellano
4 Acabarem veient ensorrar-se la Torre Modolell? Josep Lliga- Maria Comas
das Josep Lligadas
Miguel de la Rubia
4 Al Sr. Fernández Vara. Manuel González Mercè Solé
5 Diada 2012: Viladecans hi era. Carles Lozano (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
6 Jo no hi vaig ser. Miguel de la Rubia aquest butlletí es puguin expressar).
7 La por. Bàrbara Lligadas
8 Crisi. Joan Pidelaserra La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
9 Sobre el futur de Catalunya. Josep Lligadas geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
10 El Concili Vaticà II, una caixa de sorpreses. Mercè Solé em a un amic o amiga vostres, feu-
11 La mirada aguda: Esparver cendrós. Eio Ramon nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Si voleu enviar articles per publicar,
12 Recerca històrica: El centenari oblidat. 1909, l’Electra arri- tingueu en compte que han d’anar
ba a Viladecans. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
14 Històries viladecanenques: Buramànding Kinte (2ªpart). tenir abans del dia 8 de cada mes.
Andreu Comellas
El nostre correu electrònic:
16 Conèixer Viladecans: Una història d’immigrants: puntviladecans@telefonica.net
la família Castelló. Paulí Castelló
El nostre bloc:
18 La memòria en imatges: Concentració de pagesos davant http://puntviladecans.blogspot.com
la Torre Roja. Jaume Muns. Segueix-nos al Facebook

2. Ens hem de queixar i alhora continuar
treballant per a un futur millor
E
stem vivint uns moments més és viable si s’arriba a un pac- gran font de riquesa per a tothom,
complexos a nivell soci- te de país (desvinculat del partit a la qual els docents no hi volem
al, econòmic i polític que governant de torn) sobre el nostre renunciar. Per tal de poder oferir
es reflecteixen en la vida sistema educatiu: model educatiu, un servei educatiu de qualitat ca-
quotidiana de la gran majoria dels recursos humans i materials, parti- len recursos humans i materials.
ciutadans i ciutadanes del nostre cipació de les famílies en el procés Un país que no inverteix en educa-
país. Personalment sempre he d’ensenyament-aprenentatge, va- ció, en cultura, en innovació, etc.,
pensat que un país es defineix pels lorització de l’activitat docent, etc. és un país sense futur. Tinc el con-
recursos que destina a l’educació, Ara bé, les mesures actuals per fer venciment que tot això no canvia-
a la investigació, a la sanitat, a la front a la manca de recursos de les rà fins que la ciutadania no pren-
cultura i a l’atenció social de les administracions entren en contra- gui consciència i exigeixi als seus
persones. dicció amb el seny que caracteritza governants quines són les seves
Entre molts mèrits, a l’escola cata- el nostre tarannà com a poble; re- prioritats innegociables.
lana, cal reconèixer-li el profund tallades econòmiques que afecten És molt important que el nostre
servei a favor de la cohesió social directament als recursos humans país es doti de mecanismes que
amb la integració de la població i materials de obliguin a les persones amb res-
nouvinguda arribada en aquests ponsabilitats públiques
darrers anys a Catalunya. a retre comptes per la
Amb la intenció de facilitar feina feta i que en el
la inclusió de tots els nens i cas que no complei-
nenes als centres educatius xin les seves fun-
ordinaris els recursos cions de manera
materials i humans havi- eficient comporti
en anat creixent paulati- un cessament en el
nament any rere any. L’ob- càrrec que ocupen.
jectiu era poder atendre Tots els serveis de caràcter pú-
la diversitat i assolir un alt nivell l’alumnat en situacions més desa- blic han de ser d’una gran qualitat
d’èxit escolar de l’alumnat amb la favorides i que repercuteixen di- i els professionals que hi treballen
implicació de tots els sectors de la rectament en l’economia familiar, han d’estar al servei de la ciutada-
comunitat educativa. ja prou debilitada per la precària nia vetllant pel bé comú.
situació del mercat laboral. Estic d’acord que cal reajustar al-
Sembla ser que com a societat ens
ha tocat viure el conte de la Ven- Estem vivint un fet històric: molts guns sectors de l’administració i
tafocs: arribada la mitjanit tot ha centres educatius tornen a tenir el simplificar-los; però fent una anà-
desaparegut i ens retrobem amb mateix nombre d’alumnat d’ara fa lisi de quin model de país volem
un antic escenari que pensàvem més de 15 anys i en canvi el nom- construir i aplicant polítiques amb
que ja formava part del passat. La bre de professorat ha disminuït. projecció de futur que contempli a
crisi econòmica està sent l’excusa Això inicialment no sembla que tothom sense exclusió de cap ciu-
fonamental per a justificar qualse- hagi de ser un problema si no fos tadà (evitant actituds arbitràries
vol canvi en el mal anomenat estat que Catalunya ja fa molts anys en funció de la titularitat de qui
del benestar. L’educació no està que ha apostat per un model edu- ofereix el servei públic).
exempta del retorn a situacions catiu inclusiu que ha comportat la Finalment demanaria als nostres
precàries on l’equitat es va diluint convivència en centres educatius representants polítics que deixin
a una gran velocitat. d’alumnat amb necessitats educa- d’aplicar el tan estès “café para
tives especials (autistes, síndrome todos”, per tal d’evitar situacions
Els centres educatius han d’oferir
de down, trastorns de conducta, d’injustícia social.
al seu alumnat una oportunitat per
retard generalitzat del desenvolu-
a la integració social i laboral a tra- Cal ser valents i plantejar el futur
pament, sords, cecs, trastorns del
vés de metodologies que permetin amb optimisme. Endavant i molt
dèficit de l’atenció, hiperactius,
l’atenció a la diversitat i aconse- bona feina!
nouvinguts...). La diversitat a les
guir que cada nen i nena arribi a
aules dels centres ordinaris és una Agustí Martí
assolir l’excel·lència. Tot això no-
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 2

3. Un futur possible per
al delta del Llobregat
E
n aquest breu article po-
dem plantejar-nos parlar
del delta del Llobregat i
del seu futur. Això no ha-
guera estat possible si finalment
s’hagués escollit construir el fa-
llit projecte Eurovegas al bell mig
de la plana deltaica. I sense cap
mena de dubte, la ràpida resposta
inicial de la societat civil deltaica
en primer terme, ha estat un dels
motius que avui encara puguem
parlar d’aquest delta no construït
i de la seva continuïtat en el futur
com a espai agrari i natural.
L’esdevenir del delta del Llobre-
gat va lligat des de fa segles al de
la ciutat de Barcelona. Això ha Bassa gran de Cal Dimoni (Marina de Sant Boi)
esta així sempre i el delta actu-
En definitiva el futur del del- naturals estrictes. Aquí hi té un
al és fruit d’aquesta relació: una
ta del Llobregat com a espai no paper l’espai agrícola com a co-
gran part de la seva superfície
construït passa per la voluntat ixí essencial per la supervivència
ja es troba urbanitzada i acull
manifestada pels seus ciutadans dels espais naturals. Per reblar el
les principals infraestructures
durant la campanya contra l’Eu- clau de la protecció del delta del
del país; però també conserva el
rovegas de voler preservar i po- Llobregat, el delta hauria de ser
principal espai agrari de la regió
tenciar aquests espais. I per fer- inclòs dins el conveni Ràmsar de
metropolitana i uns espais natu-
ho no cal fer grans inversions les Nacions Unides. Aquest con-
rals de primer ordre.
econòmiques, excusa que ara po- veni és un tractat internacional
Per aquest motiu quan parlem dria ser utilitzada per no tornar a que busca la conservació i l’ús
del futur per aquest territori, en invertir un euro en l’únic sector sostenible de les zones humides,
definitiva estem parlant del mo- econòmic que creix en aquests reconeixent-ne el seu valor eco-
del de país que volem. Perquè moments. Les inversions a fer nòmic, cultural, científic i recrea-
segons com gestionem el futur consistirien, a tall d’exemple, en tiu. A Catalunya ja tenim diver-
d’aquests espais agrícoles i natu- posar al dia tota la xarxa de reg sos espais dins aquest conveni
rals estarem apostant per un mo- procedent del canal de la Dreta, com per exemple els Aiguamolls
del o altre de país. així com el propi canal. Aquesta de l’Empordà o el delta de l’Ebre.
En el cas del nostre delta del Llo- xarxa manté el mateix disseny i Això també és una reindivicació
bregat, com ja s’ha dit, aquests les mateixes regadores o filloles de les entitats ecologistes del ter-
espais no urbans com són la zona des del s. XIX! ritori des de fa anys.
agrícola (Parc Agrari) i els espais Però on indubtablement cal re- I tot això, per què no?, ens hau-
naturals juguen un paper molt flectir aquesta voluntat de pro- ria de conduir a la creació del
important dins una àrea tan den- tecció de tots aquests espais és en Parc Natural de la Vall Baixa i
sament poblada com és el sud de el planejament del territori i les del Delta del Llobregat. Alesho-
Barcelona: una zona productiva figures de protecció que existei- res si que veuríem acomplerta la
agrícolament que aporta un plus xen i que es poden reforçar: cal voluntat de tenir un territori de
de qualitat ambiental, un patri- una ampliació de la Zona d’Es- qualitat definitivament protegit.
moni històric i natural que donen pecial Protecció d’Aus (ZEPA)
personalitat a les grans ciutats Jaume Sans
que vagi més enllà dels espais
del delta...
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 3

4. Acabarem veient ensorrar-se
la Torre Modolell?
F
ixeu-vos en la foto que acompanya aquest
text. Quan un sap d’on és, fa angúnia. Per-
què es tracta de la Torre Modolell. Concre-
tament de la terrassa de les antigues escoles,
la que hi ha al capdamunt de les escales del jardí.
Per aquest forat, i per altres escletxes que hi ha a la
mateixa terrassa, hi entra aigua, que va a parar a la
planta baixa, i es filtra pels febles fonaments de l’edi-
fici. I no afecta només aquell tros concret, sinó que
va fent malbé tot el conjunt.
I un no pot deixar de preguntar-se: Com és que no es
fa res davant d’aquesta situació? És que esperarem
que tot vagi a terra? Tan car seria refer aquesta terras-
sa? No, Viladecans no es mereix això!
Josep Lligadas
Al Sr. Fernández Vara
S
r. Fernández, ¿de dónde ha sacado Sr. Fernández, ¿cómo se atreve a decir que
usted esa historia que Catalunya se- Catalunya le devuelva las 150.000 personas
cuestró a 150.000 extremeños? que los jerifaltes del régimen y los señoritos
¿No es más cierto que esos extreme- obligaron por las necesidades que padecían
ños salieron huyendo del porvenir que les los extremeños a dejar su tierra y sus familias?
esperaba, sin otra perspectiva que la falta de Sr. Fernández Vara, los que llegamos a Cata-
trabajo y la miseria, que unas castas de seño- lunya no vinimos de vacaciones. Llegamos
ritos prepotentes y vencedores de una guerra con unas ganas enormes de trabajar para salir
que creían y siguen creyendo que los pueblos de la situación que teníamos en nuestra tierra,
les pertenecen y nadie más que ellos tiene de- nadie nos regaló nada pero encontramos tra-
recho a vivir? bajo, lo que se nos había negado en nuestros
Sr. Fernández Vara, quien escribe esto fue uno pueblos.
de esos miles de personas que salieron de Ex- Desde el primer día en que empezamos a tra-
tremadura no por gusto, si no por necesidad bajar se nos aplicaron
y dignidad, sin ser extremeño (soy andaluz las leyes laborales de la
de nacimiento), no renuncio a ninguno de los época, cosa que en Ex-
dos pueblos, ni renuncio a Catalunya donde tremadura ocurría en
vivo hace más de cincuenta años, y nunca me muy pocos casos.
sentí discriminado. Todos los pueblos son no- Sr. Fernández Vara, si no vivió el éxodo de la
bles y nada tienen que ver con los elementos España franquista, pregunte a los que lo vi-
nocivos que puedan salir de su seno. vieron y no diga tonterías. YO ME QUEDO.
En los sitios donde viví, después de tener que Octubre 2012
irme de mi tierra por los motivos expuestos,
me sentí a gusto con sus habitantes, y me sentí Manuel González
respetado porque respeté.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 4

5. Diada 2012: Viladecans hi era
U
n milió i mig de catalans ens vam mani-
festar pels carrers de Barcelona el passat
Onze de Setembre. Havíem estat con-
vocats per l’Assemblea Nacional Cata-
lana, amb un lema ben clar: Catalunya, nou Estat
d’Europa.
No cal repassar els motius que van portar a perso-
nes de tot el país a aquest esdeveniment històric. El
que està clar és que res no serà igual a partir d’ara:
per primer cop els ciutadans han pres la paraula
per demanar un nou futur per Catalunya; el Presi-
dent Artur Mas compareteix aquesta determinació,
i ha iniciat el procès per fer-ho realitat; serà un camí
difícil, però amb arguments democràtics i mitjans
pacífics, res no és impossible. Convergència i la JNC de Viladecans en l’ofrena a Rafael
Viladecans també hi era en aquesta manifestació. de Casanovas
Molts viladecanencs van acudir a títol particular, No és el primer pas que donem els viladecanencs.
no podem saber quants són, però feia goig veu- El 10 de setembre, 300 persones es congregaven en
re la nostra estació de Rodalies plena d’estelades; un sopar organitzat per l’ANC, com a mostra de su-
d’altres vam preferir compartir l’experiència, amb port a la manifestació de l’endemà.
l’autocar que vam organitzar conjuntament Con-
Abans, el passat mes de juny, l’Ajuntament de Vi-
vergència i Unió i Esquerra Republicana (un fet in-
ladecans va debatre l’adhesió de la nostra ciutat a
èdit, que fa pensar que alguna cosa positiva s’està
l’Associació de Municipis per la Independència.
movent també en el món nacionalista). Fos com fos,
La moció la impulsava l’ANC de Viladecans, que
era important que se sentís la veu d’una ciutat del
presideix en Tomàs Caroz, i la va presentar el Grup
Baix Llobregat, que alguns pensen que és diferent,
Municipal de CiU. El Ple de l’Ajuntament la va re-
però que té un cor que batega al mateix ritme que el
butjar (només vam votar-hi a favor els regidors de
de tot Catalunya.
Convergència; van votar en contra PSC, PP, ICV i
A títol personal, era emocionant baixar el Passeig un no adscrit; i es van abstenir EUiA i un no ads-
de Gràcia, lentament però amb convicció, al costat crit), però un centenar de persones concentrades al
de companys de viatge de molts anys, i d’altres des- carrer Major donaven testimoni de que els vilade-
coneguts però que mostraven tots el mateix som- canencs també formem part de l’onada que està de-
riure, el que ve de l’esperança en un futur diferent. manant un nou horitzó pel nostre país.
Carles Lozano
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 5

6. Jo no hi vaig ser
E
l passat 11 de setembre, • La intenció de la creació d’un d’un nou Estat o la permanència
Diada de Catalunya, jo Estat Propi, i aquest era el a l’Estat Espanyol.
no vaig ser a la que van lema de la manifestació, no No sé quin camí pendrà Catalu-
anomenar, i no ho dis- significa necessàriament que nya però espero que la societat
cuteixo, “possiblement la més hagi de ser una millora per a catalana tingui present que qual-
gran manifestació de la història les classes populars. sevol avanç en l’aspecte nacio-
de Catalunya”. Jo que sóc defen- • Que aquesta mobilització a nal hauria d’estar acompanyat
sor del dret a decidir del poble la qual una important part d’avanços socials per a les classes
de Catalunya i del dret d’auto- dels catalans ha donat suport populars i treballadores i això
determinació. I puc estar equi- ha estat utilitzada de manera mai no es farà des d’una opció
vocat, però no vaig anar a la ma- barroera pel partit al Govern política consevadora com Conve-
nifestació pels motius que ara us de Catalunya per canviar l’eix niència i Unió.
explicaré. de debat a la situació catalana Ah, i per cert aquests naciona-
• Crec que va ser una mani- per no discutir en els termes listes (espanyols i catalans) tan
festació instrumentalitzada retallades - estat del benestar enfrontats, ¿trencaran uns amb
pel Govern de Catalunya i en i sí fer-ho en la vessant inde- altres els governs del PP de Cas-
especial per un partit, Conve- pendència - Espanya. telldefels i Badalona o altres en
gència i Unió, aprofitant per Jo des de la meva opció federa- els quals es recolzen mútuament?
un costat el sentiment iden- lista destaco que tinc més a veu- Jo no vaig ser en aquella mani-
titari d’una part de la pobla- re amb els milers i milers de tre- festació ni tampoc contribuiré a
ció de Catalunya i per l’altra balladors i treballadores que es l’oblit col·lectiu del que ha signi-
amagant la seva responsabi- manifestaven el 15 S a Madrid, ficat, en l’aspecte social, el darrer
litat en l’actual estat dels ser- que van arribar d’arreu de l’Estat Govern de la Generalitat pels i
veis públics a Catalunya. Espanyol, que amb els dirigents
• Crec que la cobertura per la actuals del
televisió pública i la convo- Govern de
catòria des del diferents mit- Catalunya
jans públics depenents del o amb els
Govern de Catalunya feia d i re c t i u s
presagiar la intenció del par- de “La
tit al Govern. ¿Per què en cap Caixa” o
convocatòria en defensa dels de “Fo-
drets laborals o socials dels i ment del
de les catalanes hi ha hagut Tr e b a l l ” .
una influència tan gran dels Jo sens
mitjans per fer exitosa una d u b t e
convocatòria? aposto per
• Crec que el Dèficit Fiscal, si un Estat
no es modifiquen les polí- Federal
tiques de austeritat, és tan Plurina-
sols una part del problema i cional en
de cap manera el Pacte Fiscal què les
és la totalitat de la solució. A classes dirigents no utilitzin els per les catalanes. Això és el que
Catalunya hi ha dèficit fiscal, termes identitaris per enfrontar he volgut expressar en el mun-
però també hi ha una política treballadors d’un o altre costat. tatge fotogràfic que adjunto a
fiscal que no contribueix, amb Independentment de la meva aquest article.
l’eliminació d’impostos, com aposta federalista, em manifesto
Miguel de la Rubia
el de succesions a les rendes clarament respectuós pel que de-
més altes i un frau fiscal ele- cideixi el poble català, encara que
vat, a mantenir uns ingressos sigui la independència, la creació
per a la Generalitat.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 6

7. La por
L
a por és una eina fonamental del nostre els analfabets democràtics i/o els miops polítics ho
instint de supervivència. Gràcies a la por, van ignorar. Però a poc a poc s’han adonat que no
davant de situacions que desconeixem va ser una batzegada, sinó que va ser una mostra
som previnguts, ens aturem i reflexionem. de quelcom que a poc a poc va prenent forma. És
Com a éssers humans tenim l’instint elemental de per això que, davant la incapacitat per convèncer
sobreviure i fer sobreviure amb xifres o arguments,
la nostra espècie, per això han començat a fer onejar la
necessitem la por, per tal bandera de la por. Una ban-
de no cometre errors que dera que sempre tenen lles-
podrien acabar amb les ta per a prestar-los servei.
nostres vides.
Ara bé, la por també és l’ar- Davant d’això només puc
gument de qui no té argu- recomanar una cosa, com
ments per convèncer. La deia al principi, la por no
por és la feblesa d’aquells ens ha de bloquejar, la por
que no han pogut o no ens ha de servir per atu-
han volgut informar-se, rar-nos i reflexionar. La
d’aquells que han estat víc- tasca de totes les persones
times de la desinformació que tenim clar que la por
programada. La por és l’ei- no pot ser mai fonament
na d’aquells que no volen de res hem d’emprendre la
que les coses canviïn. difícil tasca de combatre-ho
donant arguments. Hem de
Estem vivint un moment
donar eines perquè tothom
històric i només la por pot
pugui decidir de forma re-
aturar-ne el procés. El poble
alment lliure què vol. I ho
de Catalunya ha madurat i
hem de fer de forma civilit-
ha pres consciència que no-
zada i amb il·lusió, tal i com
més nosaltres som respon-
ho vàrem demostrar la nos-
sables del nostre destí, aquesta és la grandesa de
tra històrica Diada.
la democràcia. El dia 11 de setembre vàrem sortir
massivament al carrer, el món ho va veure i només Bàrbara Lligadas
Jaume Cabré a Viladecans:
una invitació a llegir
Aquest dimecres passat, dia 10, es va
omplir la sala de la Biblioteca per escol-
tar Jaume Cabré parlant del seu llibre “Jo
confesso”, una novel·la de novel·les, una
xarxa de relats entrellaçats que enganxa
el lector des de bon començament. Un
bon senyal de l’interès de Viladecans
per la bona literatura. I una invitació a
llegir aquest llibre i tots els que siguin,
que això ajuda a viure!
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 7

8. Crisi
L
a realitat en què i estiguin disposats a cre-
ens trobem és molt mar-se si és el cas, parlant
dura. Ens quedem clar, exposant els camins
astorats veient com que s’han d’obrir, entre
un grup de veïns pateix el aquest bosc de mentides i
flagell de la manca de feina mitges veritats.
i de l’esgotament de les pres- La política de no moure’s
tacions de l’atur, o ciutadans esperant a veure si escam-
que havien posat esperança pa, esperant que l’adversari
en el miratge del capitalisme cometi l’error, només pot dur
popular, esperonat pel sector a una situació de paràlisi,
financer que feia del crèdit un que escombrarà a aquells
nou mannà inesgotable. que la practiquin i pot-
Veiem moltes persones que ser obrirà camí a op-
han dedicat la seva vida a treba- cions populistes que
llar i que havien confiat, ara que els polítics que hem escollit, amb destrossaran la feble co-
ja havien arribat a edat de jubi- un mandat molt clar: fer possi- hesió social que avui encara exis-
lar-se, en un sistema de benestar ble la convivència entre persones teix.
que els prometia serveis efica- que pensem diferent i tenir cura Cal parlar molt clar als ciutadans
ços i universals per encarar amb del que és de tots, amb un objec- i encarar la situació enfrontant-se
tranquil·litat l’últim tram de la tiu igualment clar: que se’n be- amb qui només vol mantenir una
seva vida. neficiï la majoria. situació que ens porta al conflic-
No reaccionem davant les agres- La responsabilitat dels polítics te.
sions que patim els assalariats, que hem elegit és doncs liderar Els partits polítics que majorità-
els autònoms, els petits comerci- aquest procés sense vacil·lacions riament han obtingut la repre-
ants i emprenedors, amb pujades i deixant enrere tots els vicis ad- sentació dels ciutadans, tant a
d’impostos que ens posen en risc quirits en l’època en què els alts nivell nacional com local, han
les il·lusions, no ja de millorar, impostos del totxo donaven per d’assumir aquesta responsabili-
sinó de mantenir la qualitat de fer serveis molts d’ells pensats tat, sense amagar-se darrere de
vida aconseguida amb molt d’es- més en la carrera dins el partit conflictes administratius de com-
forç. que en les necessitats reals del petències. Parlem de fer Política,
Ens fan pagar una festa en la qual ciutadans. que cal fer memòria, és el sis-
la majoria hi hem estat de convi- No és l’hora d’amagar-se i veu- tema de resoldre els problemes
dats de pedra, mentre que una re si escampa la tempesta, no és que comporta la convivència. Si
minoria que l’han fruït a mans el moment de dir que primer cal estem d’acord que ara tenim un
plenes, ara amb les butxaques clarificar la situació, i molt menys problema i que no anem bé, cal
folrades ens culpabilitzen a tots de lamentar-se pel grau de desa- que els polítics facin la seva feina
dels excessos comesos. fecció de la població amb la po- o que obrin pas a d’altres que sí
Ja està bé de que ens diguin uns lítica. que la volen fer.
desconeguts (mercats) el que cal El que cal ara és posar en discus- Joan Pidelaserra i Monmany
fer amb els diners públics, això sió pública idees i esperances de
ho hauríem de decidir tots ple- futur, cal que els polítics facin
gats. Els nostres representants, la seva feina, que no s’amaguin
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 8

9. Sobre el futur de Catalunya
E
s fa difícil, ara, dir que no ets independentista. La sensació ara
és que tothom ho és. I que els qui no ho són prefereixen no dir-
ho. Sembla que sigui una obvietat, que qualsevol català que
s’estimi el seu país ha de voler la independència. Una suma
de factors sentimentals, polítics, culturals i econò-
mics empenyen en aquesta direcció, amb
la inestimable ajuda de les inacabables
ximpleries amb què ens obsequien des
de Madrid (sí, que quedi clar: estic a fa-
vor del sistema educatiu català de totes
totes, i el ministre Wert em sembla un im-
presentable; i que quedi també clar: em
sembla immoral que els accessos al port
que havia de fer Foment estiguin aturats,
amb el gravíssim perjudici que això signifi-
ca no només per a l’economia catalana sinó
també per a l’espanyola), i amb l’ajuda tam-
bé de la molta literatura èpica que es posa en
marxa des d’aquí.
Jo, amb tot el que he viscut i visc, i amb els
sentiments que experimento, i amb la reflexió
política, cultural i econòmica que puc fer, ar-
ribo a la conclusió que no surten els comptes.
Que tot sumat, la independència no és una bona
idea. Ja em perdonareu, ja sé que no és això el
que ara es porta, però continuo apuntant-me a
lluitar per construir una Espanya diferent. Crec
que, per complicat que sigui, és més útil que la lluita independentista.
Sense oblidar, diguem-ho tot, que la independència és un objectiu encara
més complicat…
Veig que, afortunadament, va sortint gent que intenta dir coses semblants
a això que un servidor acabo de dir. A mi m’agradaria que es poguessin fer
debats sobre aquest tema, sense gaire èpica i amb molta reflexió sobre la
taula, tant a nivell polític, com cultural, com econòmic, com també senti-
mental. Però no sé si això és possible, i menys en aquesta època electoral.
Però crec que ens aniria molt bé. No ho sé, potser després de les eleccions
es podria intentar...
I una darrera cosa. Durant l’última Eurocopa, vaig anar pel barri de la
Montserratina diverses vegades, i els balcons eren plens de banderes es-
panyoles. En aquest suposat procés cap a la independència, això, ¿com es
gestionaria?
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 9

10. El Concili Vaticà II,
una caixa de sorpreses
A
cabem de començar un enfilall de cele- I tercer, primera sessió del Concili: els bisbes han
bracions dels 50 anys del Concili Vaticà de votar les comissions de treball i els seus res-
II. Tota la vida n’he sentit a parlar, però ponsables. I uns quants es neguen a votar res sen-
jo mai no hi havia parat gaire atenció. se conèixer-se millor. El resultat de tot plegat: els
Quan es va celebrar, jo era encara molt petita i a documents inicials acaben a la paperera, els teòlegs
casa, que érem cristians sense cap convenciment, anteriorment represaliats o mal vistos fan lliure-
només per l’obligació del nacionalcatolicisme, l’es- ment les seves aportacions. I el Concili comen-
deveniment no va desvetllar cap interès. Única- ça a adquirir el caràcter que li volia donar Joan
ment hi havia una simpatia general per Joan XXIII, XXIII: col·legial entre els bisbes (no jeràrquic des del
el “papa bo”. Papa), “de la vida” i no de la doctrina (amb això de
De més gran, i ja cristiana per voluntat pròpia, la l’aggiornamento, o sigui del posar al dia una fe que
sensació sempre ha estat que el Concili va obrir havia desaparegut sota la norma), obert als cristians
unes expectatives sobre el funcionament de l’Esglé- no catòlics, escoltant les veus del món d’una forma
sia que després no s’han acomplert gaire. I jo de fet confiada, respectuós amb les altres religions, com-
els documents del Concili tampoc no promès en el món de la política i
me’ls havia llegit, perquè en principi de la societat. Retorn a l’evangeli
estic més aviat decebuda de docu- (no només s’autoritza, sinó que
ments eclesiàstics amb grans paraules es promou que els cristians lle-
i pocs fets i desconfio sistemàticament geixin la Bíblia, abans segrestada
de tot allò que escriu la jerarquia. pels homes que s’autoanomenen
savis), ús de les llengües verna-
Doncs ara que es torna a parlar del
cles, reconeixement que l’Esglé-
Concili i que m’hi he aproximat amb
sia no té Déu en exclusiva, sinó
uns altres ulls, m’he quedat molt
que Déu és a tot al món, allà on
sorpresa. En primer lloc, per com va
vol ser..., reconeixement del pa-
anar. Una Església encarcarada, pre-
per dels laics... En fi, una verita-
potent, poderosa, és convocada per
ble revolució.
un papa que havien escollit per vell i amb volun-
tat que fos “de transició” (és a dir, que durés poc i Després el sector carca ha continuat pressionant de
no molestés gaire) per a revisar no pas la doctrina tal manera que s’han fet passes enrere i moltes co-
sinó la fidelitat de la institució al missatge de Jesús. ses no s’han arribat a aplicar, però el canvi va ser
La notícia va agradar tant a la cúria que ni tan sols substancial. A part que el món ha girat a gran velo-
va ser portada de l’Osservatore romano. Van intentar citat aquests anys i ara convindria encara posar-se
que passés desapercebuda. molt més al dia.
L’aparell prepara ponències i mil-i-un documents Avui vivim moments en què la democràcia està en
farragosos per continuar afirmant el de sempre. crisi i sembla que els partits polítics no estan dispo-
L’organització preveu delegats i comissions de tre- sats a moure fitxa. Ens convindria molt una mena
ball ja pactats i pastelejats per endavant. Hi podem de concili laic: com fer que la democràcia ho sigui
reconèixer els mateixos tics de molts congressos i realment? Quines coses han de desaparèixer? Què
assemblees polítiques i sindicals. Primera sorpresa, cal canviar dels mecanismes del partit? Com po-
en l’acte d’inauguració, el papa fa un discurs ab- dem promoure la participació? Em direu que això
solutament en direcció contrària dels documents ja ho ha fet el 15-M i és veritat. Però la gràcia del
preparats. Segona sorpresa, la gent aclama el papa Concili és que qui es va interrogar va ser qui tenia el
a la plaça de sant Pere aquella nit, i en lloc de parlar poder i per tant va afavorir realment molts canvis.
de coses obtuses des de les randes, les capes i les Tant de bo totes les institucions es replantegessin
mitres, el papa té paraules senzilles, casolanes, fra- així la seva funció (i tant de bo els carques de torn
ternes, amables per a tothom (si no el coneixeu, no no poguessin posar-hi, com ha passat dins l’Esglé-
us perdeu el “discurs de la lluna”, que podeu trobar sia, tants pals a les rodes).
a internet molt fàcilment). Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 10

11. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Esparver cendrós (Circus pygargus)
El Remolar 22 Set 2012
De la família dels falcònids. Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115
cm d'envergadura alar. S'alimenta de petits vertebrats i insectes gros-
sos. Migrador parcial. Habita als aiguamolls i als boscos humits.
Amb dades actuals, al Principat n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa
entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat
és en perill mentre que a Europa es considera que és segur.
Font: Viquipèdia.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 11

12. Recerca històrica
El centenari oblidat.
1909, l’Electra arriba a Viladecans
Q uan l’alcalde Josep Pre-
sas va donar per acabat
el Ple Municipal del di-
jous 18 de febrer de l’any
19091, molt segurament confiava,
que s’havia de forma-
litzar per escrit amb el
concurs de l’alcalde, el
regidor síndic i dos regi-
dors més, amb l’interès
hores. D’altra ban-
da, la invenció, per
part de l’austríac
Karl Auer, d’un nou
metxer –la coneguda
reconfortat, que amb aquella sessió que el nou servei po- popularment a Ca-
Viladecans assoliria una fita sense gués facilitar la creació talunya com a cami-
precedents. I és que en aquell Ple de noves indústries que seta Auer– milloraria
el batlle va informar al conjunt dels derivessin en l’engran- la incandescència de
regidors de l’acord verbal que havia diment i els desenvolu- la il·luminació de
tancat amb el propietari benestant pament dels interessos gas, cosa que aportà
barceloní resident a Gavà, Artur del veïnatge. noves perspectives
Costa i Martí, relatiu al subministra- Fins aleshores, els ve- a les possibilitats del
ment de fluid elèctric a Viladecans, ïns i veïnes del poble llum domèstic. Ima-
dependències de l’Ajuntament i jut- s’il·luminaven de nit, a ginem-nos, doncs,
jat. L’acord estipulava que l’empre- les cases, amb quinqués les diverses estances
sa de l’hisendat proporcionaria 45 de petroli, llums d’oli i de les cases i ma-
làmpades de 10 bugies2 cadascuna palmatòries. Al mateix sies de Viladecans
als carrers del poble i que l’import temps, eren ja força co- d’inicis de segle XX
del servei es fixaria en 1.500 pessetes neguts els llums de gas il·luminades amb
anuals, tot obligant a la companyia presents als fanals dels Detall d’una postal on s’hi llums de carbur per
subministradora a instal·lar la línia, carrers de les ciutats, tot detecta una de les pri- a les sales i amb pal-
el transformador i les derivacions i que no tenim constàn- meres làmpades de l’en- matòries o quinqués
del corrent elèctric, allà per on esti- cia que a Viladecans hi llumenat públic al poble. de petroli per a les
més més convenient. Per la part del haguessin fanals de gas Estava situada a la plaça altres cambres .
4
consistori, l’alcalde es comprometia ni, per tant, cap fanaler de la Vila, davant de la Això no obstant,
que l’ajuntament no imposaria cap que se n’ocupés, a cavall reixa d’entrada de la Torre res era semblant a
gravamen ni arbitri en el decurs dels del Baró. La imatge pot ser
dels segles XIX i XX3. De allò que podia ofe-
vint anys propers, durant els quals datada el mateix 1909 o
totes formes, l’arribada a inicis de la dècada dels rir el llum elèctric:
el municipi s’obligava a utilitzar no- per aquelles mateixes anys deu. (Autoria fotogrà- l’energia general-
més el fluid subministrat per la fà- dates del gas d’acetilè fica desconeguda, AMVA, ment anomenada
brica de Gavà, fossin qui fossin els a les llars ­l’anomenat Fons Ajuntament de Vila- aleshores amb el
–
seus propietaris. Els regidors van llum de carburo– asso- decans) terme d’electra. No
subscriure per unanimitat el conve- liria un grau important només millorava
ni verbal acordat entre l’alcalde i el de popularitat atès el preu raona- la il·luminació domèstica sinó que
senyor Costa; si bé tots van coincidir ble d’un combustible que permetia també esdevenia força motriu per a
il·luminar tota una estança durant una indústria que es preparava per
1 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade- viure una segona revolució industri-
cans, Actes del Ple Municipal, acord de 3 AMVA, Fons Ajuntament de Vila- al, al marge de les existències de car-
18 de febrer de 1909; en el mateix sentit, decans, Actes del Ple Municipal, 23 de bó o la presència propera de recursos
Actes de la Comissió Permanent Munici- novembre de 1843. Un acord assolit en hidràulics. Qui més qui menys era
pal, acord de 4 de març de 1909. aquest Ple sembla contradir el que aca- conscient de la importància d’adap-
2 La bugia decimal era l’antiga unitat de bem d’exposar. En aquell dia el Con-
tar-se als nous canvis tecnològics si
mesura emprada en el càlcul de la llumi- sistori va determinar editar pregons
nositat de les làmpades incandescents. públics, celebrar un solemne ofici de Te hom volia millorar l’economia i el
En l’actualitat, aquest paràmetre es cal- Deum amb repic de campanes i encendre confort de la població.
cula en wats, on el valor d’un wat equi- l’enllumenat general del poble arran de S’ha de creure que al Viladecans del
val a una bugia decimal. D’altra banda, l’arribada a la majoria d’edat de la reina 1909 tothom era ben conscient dels
cal dir que en aquell temps, el consum Isabel II. Desconeixem, però, les dimen- beneficis de disposar de llum elèc-
de llum –i per tant la seva facturació pos- sions i característiques reals de l’enllu-
tric. A Sant Boi de Llobregat, per
terior– es calculava en funció del nombre menat general viladecanenc de mitjan
de bombetes subministrades i en raó de del segle XIX, com tampoc el coneixem 4 Sala, Teresa-M. La vida cotidiana en la
llur lluminositat potencial. per tot l’existent anterior a l’any 1909. Barcelona de 1900, Barcelona, Sílex, 2005.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 12

13. torre residencial d’aquest terratinent. La comissió de Foment concloïa que
Concretament en la casa coneguda l’acord municipal del 18 de febrer de
com Villa Carmen, que pocs anys més 1909 era totalment nul de ple dret i,
tard seria el centre de l’establiment per tant, revocable, encara que excu-
d’oci conegut com American Lake. sava a l’alcalde Josep Presas per haver
I des d’aquest punt van començar a actuat de bona fe “en l’afany que sentia
proliferar pals i fils que es van anar de no deixar escapar una millora que efec-
estenent pel poble veí, tot arribant a tivament revestia una importància per a
Viladecans, cap a finals de maig del la població”. Sigui com sigui, sembla
mateix any 19098. que les conclusions de la comissió
Això no obstant, el senyor Costa –en de Foment van servir per millorar les
desconeixem els motius– ràpidament condicions del subministrament de
es vengué l’empresa a l’industrial l’enllumenat públic que rebria Vila-
Lluís Huguet i Furriol. Sigui com si- decans. Així, les làmpades van passar
gui, a partir d’aleshores Lluís Huguet a ser de 25 bugies en comptes de 10,
esdevingué, durant tota la dècada les hores d’encesa i apagament de
dels anys deu i dels anys vint del l’enllumenat es van establir segons
segle passat, l’home que tingué cura les hores de sortida i posta del sol que
Retrat del terratinent Artur Costa i Mar- del subministrament del llum elèctric determinava anualment el calendari
tí. (Autoria fotogràfica desconeguda, a Viladecans i a Gavà. Un subminis- publicat per l’Institut Agrícola Cata-
AMG, Fons Ajuntament de Gavà) trament, sigui dit de passada, que es là de Sant Isidre, de la mateixa forma
mostraria aviat insuficient a conse- que s’acordava que l’empresa submi-
qüència d’una demanda energètica nistradora correria amb les despeses
exemple, l’electra havia arribat l’any de l’augment del nombre de làmpa-
que a poc a poc va anar creixent de
1894, quan l’enginyer de camins des, a mesura que el creixement urba-
forma sostinguda. En el nostre poble,
Aleix Parés i Valls va construir una nístic del poble així ho requerís.
per exemple, un informe generat des
planta productora d’energia elèctrica
de la comissió de Foment de l’ajun- Amb aquestes condicions continuà,
que va entrar en funcionament per
tament, datat cap al mes de febrer de durant uns anys més La Electra del
la Festa Major de 1895, amb l’encesa
19189, criticava severament l’acord es- Llobregat subministrant llum elèc-
de quatre arcs voltaics i d’un potent
tablert entre l’alcalde Josep Presas i el tric a Viladecans. Això no obstant, el
reflector dirigit l’església parroqui-
terratinent Artur Costa, amb el conse-
al5. A Gavà, com ja s’ha pogut intuir
güent acord de Ple Municipal del fe-
en aquest mateix article, el promotor
brer de 1909. La crítica se centrava en
del subministrament elèctric va ser el
la manca d’informació pública prèvia
propietari Artur Costa qui, ja als ini-
i transparència en la tramitació, així
cis del mateix any 1909, buscava amb
com en la falta d’observança dels co-
afany clients potencials tant en aquest
neixements tècnics previs imprescin-
municipi com en altres veïns de la ro-
dibles per a la posada en marxa del
dalia, com fou el cas de Viladecans6.
servei. En qualsevol cas, el gran pro-
Buscava l’oferta necessària que ator- Detall de la façana de la fàbrica ga-
blema radicava en el fet que encara
garia viabilitat a la seva empresa vanenca La Electra del Llobregat.
no s’havia subscrit cap acord per es-
anomenada La Electra del Llobregat (Autoria fotogràfica desconeguda,
crit entre l’ajuntament de Viladecans
la qual hauria de rebre la concessió AMG, Fons Ajuntament de Gavà)
i l’empresa concessionària; un acord
del subministrament elèctric, tant de
formal que hauria d’haver resolt
Gavà com de Viladecans7.
qüestions tècniques bàsiques com 16 de setembre de 1924 la fàbrica de
La fàbrica de fer llum d’Artur Costa es- era qui es faria càrrec del recanvi i de llum de Gavà fou venuda a Fuerzas y
tava situada a Gavà al darrere de la la neteja de les bombetes, de si seria Riegos del Ebro S.A.; companyia que
5 Per a més informació sobre el procés possible modificar la potència contra- esdevingué la concessionària exclusi-
d’electrificació a Sant Boi, podeu llegir l’ar- ctada de les 10 bugies per cadascuna va de l’enllumenat públic de Vilade-
ticle publicat al bloc del museu municipal d’elles o sobre qui determinava l’en- cans, a partir del 16 de març de l’any
d’aquesta població: http://museusantboi. cesa i l’apagament de l’enllumenat 192910.
blogspot.com.es/search/label/1801-1900 públic en funció de les hores de llum
6 Gibert, Alfons. Cent anys de vida gava- solar al llarg de l’any. Xavier Calderé i Bel
nenca, 1840-1940, Ajuntament de Gavà,
1990, pàg. 19-21. 8 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-
7 A Gavà, la concessió del subministra- cans, Actes del Ple Municipal, acord del
ment del llum elèctric per part de l’Elec- 27 de maig de 1909.
tra del Llobregat va derivar en la dedica- 9 AMVA, Fons Ajuntament de Vilade-
ció d’un carrer a Artur Costa, en sessió cans, Expedients de contracte de Serveis,
del 20 de febrer de 1909, i en la declara- Informe de la comissió de Foment sobre 10 Gibert, Alfons (1990), pag. 21 i
ció de fill d’adopció del mateix poble, el les condicions del subministre del fluid AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans,
7 d’agost del mateix any. Fet citat a Gi- elèctric per a l’enllumenat públic del po- Actes del Ple Municipal, acord del 16 de
bert, Alfons (1990). ble, [febrer de 1918]. març de 1929.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 13

14. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Buramànding Kinte (2ªpart)
N
i vuit dies, ni vuit Tosh, col·leccionats pel seu am- Tots havien estat disposats a en-
setmanes. La Creu fitrió, ompliren les estones tendre i a acceptar una pos-
Roja es va fer l’orni d’oci i espera a casa. sible mentida, nascuda
i passaren vuit me- Aquesta llarga espe- de la relació amb un
sos abans que un funcionari del ra acabà finalment a guàrdia desgraciat
Consolat Britànic s’avingués a primers de març de que el detenia per-
endur-se’l aprofitant un viatge l’any 1980. què el dia abans
a Anglaterra, quan la primera Una encaixada de havia vist Raices
ministra Margaret Tatcher tornà mans al portal del i li feia gràcia ser-
a obrir l’aixeta migratòria. Rho- Consolat Britànic a ne el protagonis-
dèsia ja era definitivament Zim- l’avinguda Diagonal ta. Però també tots
babwe, i en Buramànding havia de Barcelona, una abra- constataven que els
aconseguit, per insistència, ser çada i un desitjar-se sort, fo- hauria agradat saber-ne la
admès al curs preuniversitari de ren el comiat entre aquelles dues plena veritat.
Cambridge. Durant tot aquest persones, ara ja amigues, que ha- –Tant se val, deien. Fins que el
temps, treballà al camp amb el vien conviscut respectuosament, temps ens l’esborri de la memòria,
pare i germans del regidor. Fruit tot i que amb la petita i tèrbola tots podrem recordar amb un som-
d’aquest treball, i de només gas- sospita de que una mentida, se- riure un noi de 18 anys de pell com
tar els diners que guanyava en gurament necessària per sobre- el carbó, que va arribar a Viladecans
segells de cartes adreçades a to- viure, quedava pendent d’esvair. fent camí vers el seu somni, tot fu-
tes les universitats i institucions gint de la dissort, que es feia dir Bu-
Passaren, dos, tres i quatre me-
educatives d’Anglaterra dema- ramànding Kinte i que es va estar
sos, i en Buramànding no escri-
nant informació per accedir-hi, vuit mesos a casa entre nosaltres,
via... Als dinars familiars de diu-
aconseguí estalviar més de cent de la manera més digna i exquisida
menge, el no saber-ne res donava
mil pessetes, equivalents alesho- d’imaginar.
peu a fer conjectures, de tant en
res a unes cinc-centes lliures, que
tant, qualsevol cosa: Cinc anys després, a l’abril del
li anaren d’allò més bé quan ar-
–Deu haver mort, deia l’un. 85, quan l’oblit ja havia arraconat
ribà a la fi del seu viatge. El fet
l’espera, el carter passava, per
d’estar de pas, esperant a mar- –...De fred, tot i la roba que li vàrem
sota la porta, una carta plegada
xar en qualsevol moment, o com donar per passar l’hivern, deia l’al-
en forma de tríptic de color blau.
aquell qui diu “a quarts de deu del tre.
Per una cara, duia escrita l’adreça
matí del dimecres de la setmana vi- –...O de fam. O malalt! afegia un de Viladecans amb el segell i un
nent” no el motivà a aprendre les tercer. “Air Mail” imprès. Per l’altra, fi-
llengües autòctones. Tot i així, fi- –Vés a saber si els anglesos no l’han gurava el remitent damunt d’un
nalment xampurrejava paraules repatriat... mapa de Malawi, aquell país de
i frases en català i en castellà.
–Està clar que ha de ser per alguna l’Àfrica.
El seu exquisit comportament raó de força major. Va deixar ben dit –Carta del Kunta, mare! Carta del
feia que sovint el convidessin a que escriuria. Kunta! cridava, entrant a casa,
anar a donar el volt. Ara l’un ara
–A mi em sabrà greu perquè si per- un dels germans del regidor en
l’altre, els germans i amics, s’en-
dem la relació i no escriu, mai no llegir el nom del remitent i d’on
duien en Kunta, que és com acabà
sabrem tota la veritat sobre la seva venia.
essent anomenat, al Camp Nou,
persona i el seu viatge. –De qui dius? I, d’on?
al Montseny, a Montserrat o de
manera més quotidiana i propera –Això mateix. Ni tan sols si de debò –D’en Buramànding, mare, d’en
al Manassas, aquella tasca que hi es deia Kinte, ni si travessà el desert Buramànding. Que ha ressuscitat
havia al carrer de la Poca Farina. del Kalahari, ni si era mandinga, ni a un país de l’Àfrica que li diuen
Llibres en anglès que li deixaren i si passà com si res per Angola ha- Malawi!
els discs de Bob Marley i de Peter vent-hi lleons i guerra.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 14

15. Estava viu, doncs. Explicava que començaments de l’any 1986. No voler, tocant un fil que no toca-
era enginyer elèctric per Cam- duia remitent. Només deia que va o que potser va creure que el
bridge i que feia de professor a la era allà treballant en la construc- desert de Líbia era més petit que
Universitat de Blanthire. Justifi- ció d’una nova central elèctri- el del Kalahari i s’hi va perdre,
cava el seu silenci i agraïa la mai ca aprofitant les vacances, i que o que potser el van prendre per
oblidada hospitalitat, pregunta- en molt poques setmanes, quan espia i que després de les bom-
va per tothom i anunciava una anés camí d’Alemanya a ampliar bes en Gaddafi el feu estronxar
propera visita. Es reprenia així la estudis, passaria per Viladecans amb una simitarra, o que potser
relació i començava la correspon- a saludar tothom i xerrar de tot. un virus maligne dels blancs se’l
dència. Una setmana després d’arribar menjà a ell que no ho era... això
La segona carta, va arribar en aquesta carta, el president Ro- ja seria donar-vos gat per llebre i
menys d’un mes. En ella explica- nald Reagan dels Estats Units contar-vos un conte quan el relat
va amb detalls el que havia estat feia bombardejar els palaus del d’avui és una història viladeca-
la seva vida des d’aquell dia que president Gaddafi a Trípoli i més nenca que a ningú li va agradar
pujà al cotxe del funcionari bri- d’una, de dues i de tres centrals donar per acabada.
tànic a la Diagonal. Parlava dels elèctriques, en resposta a un Així que ja ho veieu: ni viatge
durs anys d’aïllament i d’estudi atemptat prefabricat deu dies ni ampliació d’estudis ni retro-
a Cambridge, de la nova vida a abans a la discoteca La Belle, al bament d’amics ni res relatiu a
Bulawayo i com havia esdevin- Berlín occidental. Moria un fill la Matu o al seu fill... Tot trencat
gut professor a la Universitat de del president i força altra gent. A per un indesitjat silenci. Mai no
Blanthire, al país veí. Justificava partir d’aquí, novament silenci. sabrem del cert què li va passar
el seu llarg silenci per l’entossu- Res més se n’ha sabut. I, passats al bonàs d’en Buramànding, o
diment a centrar-se en els llibres tants anys, aquest silenci ja no- fins a quin punt la seva història
i poder sortir-se’n. Recordava més pot ser de mort. era certa. Mai no sabrem, fil per
tothom de l’any 79, i enviava Acaba aquí la història d’en Bura- randa, allò que va passar des que
una salutació per a tots, un per mànding Kinte. Un dels prede- va trobar-se els pares degollats a
un. Anunciava que s’havia casat cessors dels 30.000 subsaharians Bulawayo fins ser detingut per
amb una noia anomenada Matu que volien saltar les tanques a un guàrdia carcamal de Vila-
Sise de Zimbabwe i que espera- Melilla, l’octubre de l’any 2005. decans, ni la raó de les cicatrius
ven un fill, i que si era nen li po- De continuar com fins ara les als seus braços, ni si de debò era
saria el nom del regidor o el de coses a l’Àfrica, les hauran sal- mandinga, ni la certesa plena del
la seva mare si era nena. Era tot tades altres 30.000 abans d’ado- seu nom. Però una cosa sí que ha
agraïment. nar-nos-en. Perquè com us deia de quedar clara a tothom i així
–... Without your initial help, I en començar, parques i genets convertida en axioma: els que ara
would have been a rascal and even- apocalíptics senyoregen llurs pa- volten pel Gurugú, són buramàn-
tually resort to criminalism. Thank ïsos. És així fins al punt que els dings esperant el dret que se’ls
God you acted promptly for huma- avui descendents dels qui acon- nega. Tots ells són tan dignes de
nity sake irrespective of colour and seguiren no ser esclavitzats al se- ser feliços, com qualsevol altre
kinship. (Sense la teva ajuda ini- gles XVIII i XIX arrisquen la vida, que per necessitat arribi i s’esti-
cial, hauria acabat essent un ber- amb la pretensió de millorar-la, gui a Barcelona o a Tombuctú, i
gant i, més tard o més d’hora, re- esclavitzant-se voluntàriament. I tots ells tenen históries dignes de
corrent a la delinqüència. Gràcies per arrodonir la cruel paradoxa, ser conegudes.
a Déu que vas obrar immediata- l’Occident, que assolí la hegemo- Us l’he explicada tal com va ser. I
ment per raons humanitàries al nia planetària fonamentant-se en aquesta amistat estroncada, és un
marge del color i de l’afinitat). aquell esclavatge desllorigador record tan acontentador com en-
Aquesta carta havia estat escri- i tan responsable del que avui tristidor de la gent que va conèi-
ta a la fi del curs universitari a passa, ara els diu que no. Això sí, xer en Buramànding, però molt
Blanthire, a Malawi. No deixava li dol un poquet assabentar-se a especialment d’aquell regidor
cap altra adreça i com que havien l’hora de sopar mirant la tele, que de Viladecans de l’any 1979 que
començat les vacances, s’aturà el molts hagin pogut esdevenir carn l’acollí, a ca seva, al marge del co-
carteig. Així doncs, tot quedava de peix i que d’altres el vent i la lor i de l’afinitat.
novament a l’espera de la seva sorra els hagi fet llavor de duna.
iniciativa. I tot i que us podria haver arreglat
Una tercera carta va arribar des el final, inventant-me que potser
de Trípoli, la capital de Líbia, a en Kunta es va electrocutar, sense
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 15

16. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
Una història d’immigrants:
la família Castelló
L
a Vall d´Uixó es un poble
de la província de Caste-
lló, molt ben situat entre
la plana i la muntanya. A
la plana es cultivaven tarongers,
i a la muntanya, oliveres. Allà hi
vivia, fa cent anys, la família for-
mada per Vicenç Castelló i Úrsu-
la Segarra (parenta llunyana dels
Segarra del calçat), amb nou fills:
Vicenç, Úrsula, Maria Rosa, Car-
men, Teresa, Paulí, Rosario, Ma-
nuel i Dolors.
En aquella època la familia Segar-
ra començava a comercialitzar a
gran escala tota mena de calçat.
Era l’única indústria que donava Dues generacions de descendents directes de Paulí Castelló i Encarnación
Peirats
feina, per emportar-se a fer a casa,
a la major part del poble. Els ho-
mes fent soles d´espardenyes i les dones cosint els pera Exposició Internacional de 1929, i es guanyava
complements. molt més que per la Vall.
Les necessitats eren molt grans, i per això tots els En Manuel, no s’ho pensa, i així que és llicenciat,
membres de la família havien de contribuir al soste- marxa cap a Barcelona i entra a treballar a les pe-
niment de la casa. Des de jovenets, als 10 o 12 anys, dreres de Montcada. Una vegada aposentat crida
als nens els posaven a filar, és a dir, a transformar el seu germà Paulí, que en aquells temps ja s´havia
les fulles del cànem en fils de diferents calibres per casat amb Encarnación Peirats, i junts treballen a
fer després les soles de les espardenyes. La feina la cantera. És un treball molt dur, però recullen di-
consistia en anar donant voltes a una gran roda de ners i els envien a la família de la Vall, fins que en
fusta, a la qual hi adjuntaven el cànem per fer el fil. Manuel troba un treball millor a Mollet del Vallès, i
A les nenes, les situaven en cases per fer de minyo- en Paulí marxa cap a Viladecans, on feineja un pa-
nes, o de “passejadores”, per cuidar nens petits, a rent llunyà, conegut com el Morret, que cerca feina
fi que les seves mares poguessin dedicar-se a altres dels pagesos i l’ofereix als joves de la Vall. És feina
afers Els joves que podien treballar a la fàbrica, es ben pagada, i allotjament immediat. Però la feina
consideraven privilegiats. A l´escola, ni pensar-hi. sovint és dura: per exemple, anar a “vallejar”, és a
No és gens estrany que la joventut volgués fugir del dir, a mantenir els valls i refer-los si cal. Ell farà els
poble. tractes amb els pagesos, cobrarà, i pagarà als joves
Corria l´any 1917 i la guerra de l’Àfrica s´emportava vallencs. I se’n quedarà, això sí, la corresponent co-
bona part de la joventut que no havien pogut pa- missió.
gar la “quota” de la lleva coresponent. Un d´ells va L´allotjament, situat a l’actual carrer de l’Antiga Ri-
ser en Manuel, el més jove de la família Castelló, el era, número 10, cantonada amb Passatge de la Unió,
qual al poc temps va ser ferit greument, i hospita- consistia en un cobert d´uralita i unes quantes màr-
litzat a Melilla. fegues de fulles de panotxes de blat de moro per
Durant l´estada a l´hospital va conèixer companys dormir. Com que ell coneixia Viladecans millor que
de Catalunya, que li comentaven com es vivia per ningú, trobava cases que necesitaven rellogats, i hi
Barcelona… hi havia molta feina a causa de la pro- anava introduint els nouvinguts. D’aquesta forma
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 16

17. en Paulí va anar a viure a una casa del carrer de la A poc a poc anava invertint a la casa tot el que po-
Poca Farina. Va anar a la Vall a buscar a la seva es- dia i cada vegada es feia més habitable… També
posa, i al fill que ja tenia, i s´acomoden tots tres a Vi- van fer un cobert a l’exterior per cuinar, adaptant
ladecans, en condicions molt precàries, però junts. el pati per posar-hi aviram, conills, ànecs, coloms…
Som al 1924, i el 1925 neix el segon fill, en Paulinet. per el consum de casa. En Paulí feia personalment
En aquells temps, els sogres d’en Paulí, és a dir, els les gàbies, els colomars, les separacions del bestiar.
pares de la seva esposa Encarnación, que es diuen L’aigua per beure i per cuinar havien d’anar a bus-
Vicenç i Encarnación, decideixen també venir a Vi- car-la a la “Font del Moro” a la cruïlla del carrer de
ladecans, i s´allotgen a casa d´una parenta que viu Bertran i Musitu amb Balmes, que aleshores es deia
al carrer Balletbó, número 20. I allà se’n van també Pau Claris. Era el punt de trobada de la mainada
en Paulí, l’Encarnación i els fills. per jugar a bales, a la gepa, cavall fort, a futbol… i
La il·lusió de tots plegats, però, és tenir vivenda les nenes, a corda, a quatre cantons i a cuit i amagar.
pròpia. I comencen a contactar amb el Sr. Quimet, A les cases es feia una vida molt austera, tot era bo
procurador del Sr. Feliu, que estava fent la urba- per estalviar un cèntim. I l’Encarnació, com la res-
nització del que seria el Barri de Sales. Els agraden ta de mestresses de casa emigrants, es multiplicava
els primers solars del que seria carrer de Bertran i per ajudar a l’administració familiar. El repartir una
Musitu. Els sogres es queden els números 2 i 4, i arengada per a dos era normal. Si al vespre es feia
en Paulí el 6. El pagament es faria mitjançant entre- foc a la llar, no calia encendre el llum, perquè amb
gues mensuals de 0.25 pessetes. la flama n’hi havia prou. De carn, només es men-
Mentrestant, però, com que en el carrer de Balletbó java de la que es criava a l’eixida i sols en diades
s´hi troben molt estrets, en Paulí fa tractes amb un assenyalades.
senyor de Barcelona que té un solar al carrer d’Es- Passa el temps, al barri ja han anat arribant famílies
coda on hi ha una caseta en què hi guarden les eines de tot Espanya. De l’Aragó els Montclús, els Pérez,
i trastos. I el senyor li permet anar-hi a viure a canvi els Martí; d´Alacant els Pardo, els Berga, els Saval,
de mantenir el solar en condicions. els Montolio; de Múrcia els Martínez, els Hernán-
A la casa del costat hi viu la família Masana, vingu- dez, els Cazorla; d`Extremadura els Trigueros, els
da de Sallent i que els fills treballen a la Roca. Són el Gerona, els Tena… tots ells, animats d’un esperit de
Ramon i el Domingo. I per aquesta coneixença, en superació, amb moltes ganes de treballar per reco-
Paulí també hi entra a treballar. La feina és dura, i llir un petit capital i fer-s’hi l’aixopluc de per vida.
a més complementa la jornada treballant al camp. Els més joves, alternen entre ells i el natius de les
Collir, regar, carregar o descarregar el carro de les poques cases existents, com eren els Via, els Gusi,
verdures… Ho fa per ca l’Amirall, cal Calic o cal els Domènech, els Balaguer, els Solina, els Vall-llo-
Rosendo. L`Almirall pare li cedeix un trosset de ter- sada...
ra, al costat del carrer del Prat, perquè el cultivi pel Els sogres, a la fi, també han acabat de construír la
seu compte, a la vegada que vigila que la canalla seva casa de plata i pis, en un total de quatre viven-
de la barriada no entri al seus conreus. Tot servia des. Era la casa mes complerta del carrer. Tenia una
per anar pagant el material, per començar a fer-se bomba per abastir d´aigua les quatre vivendes! Qui
la casa. ho havia de dir! Era fantàstic! Feia no més de 10
Per fer-se-la, varen contactar amb l´Aragonès, pale- anys que estava fent i portant llenya per als forns de
ta i propietari de la botiga-taverna situada en el nú- coure el pa de la Vall i ara es trobava a Viladecans,
mero 9 del mateix carrer. Amb aquest paleta, ajudat treballant fix a la fàbrica Roca i propietari d’una
per ell mateix, els sogres, el cunyat, i la dona, van casa amb quatre vivendes.
anar pujant les parets, i cobrint la primera fase que I com aquesta familia d’emigrants, les altres que
consistia senzillament en les quatre parets, dues ha- van anar arribant feien el mateix. En el poble hi van
bitacions, i un menjador a una banda, i un passa- trobar el que els feia falta, treball per guanyarse la
dís cap a l’eixida on hi havia una comuna. El terra vida i formar una familia. I el poble va trobar en
sense enrajolar, una cortina separava l´habitació del ells la mà d’obra necessària per tirar endavant els
passadís, i es cuinava a l´exterior. Entre en Paulí i el diversos proyectes agrícoles, comercials i industri-
seu cunyat, varen fer un pou de 12 metres de pro- als. Tots plegats ho han fet tot, i tots hi han sortit
funditat. A l’estiu l´aigua era molt fresca, i la mare guanyadors.
posava el vi i la fruita en fresc per dinar. I en canvi a
Paulí Castelló Peirats
ple hivern era més calenta, i els matins abans d´anar
a l’escola ens rentàvem a la galleda directament per
aprofitar l’escalfor.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 17

18. la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns
Concentració de pagesos davant la torre roja
Els pagesos del Baix Llobregat ens hem mobilitzat contra el projecte Eurovegas en defensa de la
nostra terra, com tantes altres vegades en el passat. Aquí podeu veure imatges de la concentració
organitzada per la Unió de Pagesos davant de la Torre Roja l’any 1978.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 59 - Octubre 2012 18