1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
65 Any 7
15 d’abril de 2013
Publicació independent d’informació i opinió
En aquest moment tan dur
No sabem com acabarà tot plegat, però les sensacions no són bones. Els anomenats mercats imposen
unes polítiques que fan mal als més febles, i els nostres representants democràtics no semblen tenir
capacitat ni valentia per obrir altres camins.
I mentrestant, aquí, a Viladecans, molta gent està sense feina. Molta gent pateix perquè no pot pagar
el lloguer o la hipoteca. Molta gent malviu sense calefacció i amb una alimentació al límit. Una po-
bresa severa l’extensió de la qual resultava inimaginable fa pocs anys.
Davant d’això i malgrat les retallades generals, els Serveis Socials de l’Ajuntament van incrementant
el seu pressupost i coordinen la Taula de Necessitats Bàsiques de Viladecans; Càritas i la Creu Roja
aconsegueixen multiplicar-se amb més ingressos i més persones voluntàries; s’ha engegat la campa-
nya que aplega el compromís de les entitats de Viladecans Solidària amb el Punt Solidari de Vilade-
cans... Tot plegat va agafant un volum que impulsa a una bona organització i una millor coordinació
per servir amb dignitat les persones que ho necessiten. També sorgeixen altres iniciatives, com la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). En conjunt, anem trobant respostes modestes, que
sovint ens semblen insuficients en relació al gruix de problemes que veiem. I ens podem imaginar, a
més, que darrere les parets de molts pisos hi ha encara nous problemes, que no surten a la llum i que
caldria fer també alguna cosa per detectar.
No, no sabem com acabarà tot plegat. Voldríem animar des d’aquí tots els esforços de reactivació
econòmica que es puguin fer des de les administracions més properes. I, més encara, voldríem espe-
rar que els nostres dirigents polítics fossin capaços de no limitar-se a fer seguidisme de les directrius
dels anomenats mercats i intentessin obrir altres vies d’actuació. Però en tot cas, sí que creiem que
podem afirmar dues coses. La primera, que la resposta de la ciutat davant la situació actual és re-
alment valuosa, i està fent sortir de dins nostre el millor de nosaltres mateixos. I la segona, que cal
avançar en el treball coordinat per respondre millor a les necessitats que es manifesten, i per detectar
les que, pel motiu que sigui, no arriben a fer-se visibles.
Equip de redacció
Sumari Anna Besora
M. Carmen Castellano
Maria Comas
2 L’ambaixador de Viladecans. El Mamut de Viladecans Josep Lligadas
3 Informe del Síndic de Greuges. Vicenç Mazon Jaume Muns
Montserrat Pastor
4 L’èxit d’una Cash Mob. Bàrbara Lligadas Miguel de la Rubia
5 Els Nou Rals, endavant. Miguel de la Rubia Mercè Solé
(els quals, tot sigui dit, no compartim
6 Fer política. Jordi Miralles necessàriament les opinions que en
7 La libertad de expresión y la censura. David Rebollo aquest butlletí es puguin expressar).
La distribució d’aquest butlletí es fa
7 Bones notícies per al GOAR per correu electrònic. Si no desit-
8 Un nou camp de golf, un nou atac al Delta. Ricard Caba geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
9 L’Institut Miramar celebra el 25è. aniversari. Emili J. Goñi em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 El servei de mediació de l’habitatge de Càritas. Josep Co- Si voleu enviar articles per publicar,
mas
tingueu en compte que han d’anar
12 La mirada aguda: Oreneta cua-rogenca. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
13 Recerca històrica: Juliol de 1958. El naixement del tenir abans del dia 8 de cada mes.
primer càmping de Viladecans. Xavier Calderé
El nostre correu electrònic:
15 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del puntviladecans@telefonica.net
Begues, místic, pagès, fejocista (3). Andreu Comellas El nostre bloc:
17 La memòria en imatges: Les excavacions de l’Ermita de http://puntviladecans.blogspot.com
Sales.Josep Maria Solias i Jaume Muns Segueix-nos al Facebook

2. Que vols tenir l’honor de ser…
Mamutaire d’Honor?
El teu comerç, la teva entitat, la teva associació, la teva família,
o tu mateix personalment, pots tenir un gran honor:
Figurar a la llista dels que fan possible que el nostre gran sím-
bol, el Mamut de Viladecans, pugui continuar sortint per la
Festa Major i pugui ser un referent de la nostra vida ciutadana.
Com ho pots fer?
És molt senzill. Es tracta que facis una aportació de 50 € (o, si
vols, de més, només faltaria!), i et lliurarem el diploma de Ma-
mutaire d’Honor perquè el puguis lluir en un lloc ben visible. I després, a principis de setembre, pocs
dies abans de la Festa Major, el Mamut et vindrà a visitar i et portarà uns mocadors, un domàs i alguna
cosa més, perquè en facis l’ús que consideris oportú.
Si vols ser Mamutaire d’Honor, envia’ns un correu amb les teves dades a aquesta adreça:
mamutviladecans@gmail.com
i ens posarem en contacte amb tu.
L’ambaixador de Viladecans
E
l Ian Bohorguez és un joveníssim ciutadà de Viladecans
que ara viu als Estats Units. L’he conegut a través del
meu facebook i ens hem fet amics: em vaig veure etique-
tat en fotografies del Ian i de la Marcela, la seva mare,
que van anar passejant el meu mocador en els seus viatges. Tam-
poc no es perd cap partit del Barça.
Però ara el Ian, que va fer des de P3 fins a 4rt. al CEIP Martí i Pol,
ha fet un pas més: ensenyar als seus actuals companys de classe a
Los Ángeles què fem per Sant Jordi a Catalunya.
Moltes gràcies, Ian: per la teva estada a Viladecans, on segur que
has deixat molts amics, per continuar sent amic del Mamut i per
ser un excel·lent ambaixador de Catalunya. Un petó del teu Ma-
mut!
El Mamut de Viladecans
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 2

3. El Síndic agraeix la tasca de les persones i organitzacions civils
en atenció a les necessitats de les persones desnonades
E
l dijous 21 de març de vant les dificultats en què es troba el que ha de vetllar i requerir que en
2013, en el Ple Municipal, la ciutadania. En canvi la resta els informes de ratificació dels agents
com a Síndic Municipal d’àmbits, Administració General, es contemplin els fets amb més de-
de Greuges de Vilade- hi ha hagut un 24,5% de les aten- tall, considerant les proves aportades
cans, vaig presentar l’informe de cions i Ordenació del Territori i la i aplicar-les, i així es pugui motivar
les actuacions de l’any 2012. Via Pública oscil·len al voltant del millor la resolució.”
Durant l’any 2012 vaig realitzar 21% cadascuna. També he recordat el suggeriment
188 atencions, de les quals 38 van A l’informe presento una descrip- que vaig fer constar en un expe-
ser queixes, de les quals en vaig ció gràfica del procés de tramita- dient d’ofici en el sentit de la in-
tramitar 25 a l’Ajuntament per ser ció d’una queixa, pet tal que a la clusió en el peu dels recursos de
matèria de la seva competència; ciutadania li siguin més entene- la possibilitat que tenen els ciuta-
les altres queixes van ser deriva- dores les diferents fases que con- dans d’acudir al Síndic municipal
des a altres Síndics o Defensors. formen la tramitació i les diferents de Greuges una vegada esgotada
A més a més es van gestionar alternatives de finalització. la via administrativa; en conse-
18 queixes de l’any anterior que Un dels temes recurrents de la qüència, davant la situació actual
van quedar en tràmit. Del total meva actuació referit al discurs de de la pujada de taxes exigeix una
de queixes gestionades se’n van presentació davant el Ple Munici- consideració especial d’aquesta
resoldre el 77%, de les quals he pal ha estat les diverses recoma- possibilitat, perquè les queixes
plantejat 7 recordatoris, 19 reco- nacions relacionades en el proce- que es formulin al Síndic de Greu-
manacions i 8 suggeriments. diment sancionador en matèria de ges són gratuïtes.
Vaig obrir tres expedients d’ofici trànsit, destacar la importància de Per concloure vaig fer menció a la
relacionats amb la mobilitat i amb la prova per tal d’acreditar la co- situació que pateixen moltes fa-
les sancions de trànsit. Amb pro- missió de la infracció, i el fet que mílies que han perdut l’habitatge
postes adreçades a una adequada moltes vegades aquesta activitat i el lloc de treball, agraint la tasca
senyalització de la via pública i la probatòria es sustenta només en de moltes persones i organitzaci-
correcció de l’ordenança de tràn- la presumpció legal de veracitat ons civils per la seva solidaritat
sit. de les declaracions contingudes que han atès de forma altruista
en les denúncies, sense desplegar les necessitats bàsiques d’aquests
De les atencions globals realitza-
una activitat probatòria i incrimi- ciutadans.
des, queixes i consultes, es desta-
natòria raonablement suficient. El detall de les actuacions està dis-
ca l’àmbit municipal de Serveis a
Per tant, tal i com vaig dir, “cal ponible a la pàgina web www.sin-
les Persones que abasta un 33,5%
tenir present que en un procediment, dicatura.viladecans.cat a l’apartat
de les atencions, motivat per la
l’instructor és la peça clau perquè es d’“Informes anuals”.
necessitat de millorar l’atenció es-
compleixin totes les garanties dels
pecialment de serveis socials, da- Vicenç Mazon
drets de la ciutadania, per tant, és ell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 3

4. L’èxit d’una Cash Mob
E
l passat dia 16 de març va ser un dia molt
emocionant, la ciutadania de Viladecans i
de municipis de l’entorn van demostrar la
seva estima per la cultura. Durant 15 dies
s’havia estat organitzant en silenci una Cash Mob
a la llibreria Els Nou Rals, i la gent va respondre
magníficament bé.
Un grup d’amics vam pensar que calia fer quelcom
per ajudar la llibreria Els Nou Rals, sabíem que es-
tava passant moments durs i volíem retornar d’al-
guna manera tota la tasca feta per a la ciutat. Quan
ens vam assabentar que la cosa era pitjor del que
ens temíem, vam accelerar la maquinària i en quin- tant, que la gent recordi que cal ser coherent, que
ze dies es va gestionar tot: es van planificar les ac- una flor no fa estiu i una llibreria de proximitat,
tivitats, es va redactar el manifest, ens vam posar valenta, lluitadora i promotora de la cultura és un
en contacte amb escriptors que havien passat per patrimoni que no es pot deixar perdre.
la llibreria a presentar la seva obra al llarg de tres
dècades, vam contactar amb la premsa... Dia que Ara teniu una altra cita, Sant Jordi. Durant tota la
passava, idea que s’afegia a la iniciativa, gràcies a la setmana es faran activitats diverses de promoció de
positiva resposta que anàvem rebent de cadascuna la llengua i la cultura catalana gràcies a la implica-
d’elles. ció i col·laboració de moltes entitats de Viladecans
–presentacions de llibre, contacontes, actuacions
Finalment, gràcies a la complicitats de centenars de musicals i danses, entre d’altres. La nostra ciutat
persones, va arribar el dia 16 de març, un dissabte està viva. Malgrat les dificultats que pateix la gent,
on Viladecans va viure una festa cultural i per a la sembla que hem recordat que les coses urgents no
cultura. La resposta massiva de la gent va permetre han d’oblidar pel camí les coses necessàries. Tot-
que l’objectiu fos assolit amb escreix. Més d’un mi- hom ho està passant molt malament, però no po-
ler de persones van passar pel carrer de Sant Joan dem deixar que el país se’ns escoli entre les mans
número 19 a comprar algun llibre. De fet, la majoria com sorra de platja.
de gent se n’enduia més d’un.
Recordeu, del 19 al 23 d’abril passegeu pel carrer de
Però el millor d’aquesta Cash Mob no només ha es- Sant Joan i invertiu en cultura! Comprar un llibre
tat l’àmplia concurrència de gent del dia 16, sinó tot no és una despesa, és una inversió per a vosaltres i
el que ha vingut després. L’èxit mediàtic, la presa els vostres. Hem d’omplir la panxa, però no podem
de consciència de la ciutadania i el replantejament oblidar alimentar el nostre esperit.
del futur de la llibreria. Ara cal que se sigui cons-
Bàrbara Lligadas
Taps per a l’Angelita
Asdivi (Associació per a la integració de les persones amb disca-
pacitat de Viladecans) està recollint taps de plàstic. Amb la ven-
da dels taps, es podrà comprar un programa informàtic perquè
l’Angelita, membre de l’associació que pateix paràlisi cerebral,
vegi facilitada la seva comunicació escrita i per tant la seva qua-
litat de vida. Per què no els ajudes? Pots portar els taps a la seu
d’Asdivi, al carrer del Nord cantonada Carles Altés (a la tarda
sempre hi trobaràs algú!). I en aquesta web, trobaràs informació
de la mena de taps que necessita: http://www.lapalma.diba.es/
IMAG/tipus%20Taps%20Solidaris-1.pdf
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 4

5. Els Nou Rals, endavant
Q uan em va arribar el correu de la convo-
catòria d’una Cash Mob i vaig saber que
es tractava d’una botiga entranyable per
a mi i, suposo, per a molts i moltes vila-
decanenques, no vaig dubtar que era molt important
anar-hi. En principi, tenia programada una sortida
per aquell cap de setmana, però, bé merexia la pena
asistir a aquest acte.
Si es tractava de defensar la que és i ha estat una de
les llibreries més insignes de la nostra vila. Me’n re-
cordo de fa molt de temps, quan esperava per entrar
a alguna reunió al sindicat, que donava un cop d’ull
per aquella interessant llibreria que hi havia al carrer
del Sol. A poc a poc, aquella tenda s’ha fet un racó en i en el veí, més que
cadascun dels veïns i veïnes del nostre poble. Sem- en la individualitat i
pre ens ha acompanyat en la difusió de la cultura i en el jo.
ha estat present de forma molt activa als Sant Jordis
És una altra ma-
i a la vida cultural de la nostra ciutat. S’havia de fer
nera de veure la
alguna cosa i jo estava disposat a participar-hi.
sortida a la crisi i
I va arribar aquell matí, i la meva companya i jo ens que consisteix en la
vàrem encaminar vers la botiga en qüestió , Els Nou col·laboració i el su-
Rals. Quan vàrem arribar sobre les 11 del matí, hora port als que l’estan
de la convocatòria, vaig veure com hi havia unes patint de diverses
taules i ja un bon grapat de persones entorn dels maneres. Però és
Nou Rals i la tenda plena. Però això, només era el important asenya-
començar doncs a partir d’aquell moment va comen- lar que es pot fer
çar a arribar més i més gent al que es va convertir en tant des del àmbit
un dels actes més importants dels darrers temps, en de l’ajuda com el de
defensa d’un element significatiu en la cultura de Vi- la mobilització.
ladecans però també com un acte de solidaritat amb
Què dir de la bona
el Jordi Vicente, el llibreter que tant ha aportat a la
organització d’aquest acte pel grup promotor?
nostra ciutat durant tants i tants anys. Molts amics i
Doncs res, que molt bé. I què dir-li al Jordi? Doncs
amigues havien dedicat un dels seus matins de dis-
que endavant i que som al seu costat.
sabte a col·laborar en un acte com aquest.
Per moments, em va fer tenir esperança que la gent Miguel de la Rubia
pot començar a pensar una mica més en el col·lectiu
Continua el Cicle de Primavera “Els Dijous d’Òmnium” amb
Francesc Escribano
La segona sessió del Cicle de Primavera “Els Dijous d’Òmnium”
tindrà lloc el dijous 18 d’abril a partir de les 20 hores a l’Ateneu
d’Entitats Pablo Picasso amb la presència del periodista, exdirec-
tor de Televisió de Catalunya i actual director de la productora Mi-
noria Absoluta, Francesc Escribano. En aquesta ocasió el convidat
aportarà la seva visió sobre el paper que ha de jugar la televisió
pública, i els mitjans de comunicació en general, davant l’actual
situació històrica que travessa el nostre país. Un rol que no oblidi
el compromís amb la realitat social més propera. Organitza Òmni-
um Cultural Viladecans.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 5

6. Fer política
F
a tres mesos que m’he incorporat a la car-
teria de Viladecans. He retornat a fer de
carter després de 9 anys com a diputat al
Parlament de Catalunya per ICV-EUiA.
El fet de repartir cartes pels carrers Antoni Gaudí,
Salvador Baroné, General Prim, Escultor Llimona,
Ballester (entre d’altres) de Viladecans, s’ha conver-
tit en “noticia”. Diverses televisions, ràdios, premsa
escrita i digital, s’han fet ressò d’una notícia, que no
hauria de ser-ho pas.
La política no és una professió i, per tant, aquells
que assumeixen responsabilitats institucionals, un
cop acabats els mandats, és normal que retornin a
l’activitat laboral, una cosa que fan la majoria de
les persones que passen pels ajuntaments i el Par- política que es fa a la societat i a les institucions. La
lament. El que no és normal –ni ètic– és el perpetu- política útil per a respondre a les necessitats de la
ar-se en els càrrecs i pensar que la política gent.
és una professió. El que no és normal –i Sóc conscient que les injustes retallades i el
condemnable– és aprofitar-se de l’exer- nivell d’atur allunyen la gent de la política,
cici del servei públic i caure en la corrup- perquè no la veuen útil. És evident, també,
ció, un fet que està esquitxat les màximes que la corrupció d’uns quants –que és una de
direccions del PP, CiU, certs dirigents so- les cares del sistema– fa prendre confiança en
cialistes i la Casa reial, que està generant la política. Vivim un moment molt delicat ja
gran desconfiança per part de la ciutada- que la suma de crisi més corrupció, és letal
nia cap a la política i les institucions. per a la democràcia i brou pel populisme fat-
Personalment estic en una nova realitat xa.
personal i laboral, però una cosa que tinc Quina política, doncs? Aquella que prioritzi
molt clara és que continuo i continua- la creació d’ocupació de qualitat i reforci l’Es-
ré fent política. En aquests dies també tat del benestar. La política que contribueix
m’han preguntat: “Has deixat de ser po- a reconstruir de nou comunitat, que és fo-
lític; i ara què?” La resposta és clara: jo namental per a la participació de la ciutada-
continuo fent política. No comparteixo nia. La política que fomenti la participació
una idea molt estesa, a l’opinió publi- popular, per a no reduir-la a la delegació del
cada, de reduir la política –de manera vot cada 4 anys. La política més transparent i
interessada– a la representació institucio- que aparti aquells que han posat la mà al calaix.
nal i tampoc comparteixo l’existència de la classe La política que diu el que pensa i fa el que diu. La
política, ja que defensem interessos ben diferents. política que uneixi més la realitat social i la pràctica
Ara continuo fent política amb els companys i com- institucional.
panyes de Correus, a la comunitat de veïns i a Cas- I l’esquerra? L’esquerra ha d’apostar decididament
telldefels (on visc), a la família i amb amics, a EUiA, per la unitat i obrir-se més, treballar per fronts am-
a ICV-EUiA... És a dir, jo reivindico la política, la plis d’esquerres que vagin més enllà de les sigles.
bona política. La manera de fer política que defensa Són moments d’unitat de les esquerres per a mo-
els drets de les persones i que la gent visqui millor. bilitzar-se, donar alternatives creïbles i oferir horit-
Reivindico la política pensant en les persones, no zons d’esperança amb majories electorals progres-
la política imposada impunement pels mercats. La sistes.
Jordi Miralles i Conte
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 6

7. La libertad de expresión y la censura
A
l parecer, los respon- Nos gastamos 150.000€ en pintar
sables del Chat del señales que en pocas ocasiones
alcalde, han decidi- van a ser respetadas.
do no publicar las Las quejas sobre inseguridad
preguntas, comentarios o suge- y falta de civismo están siendo
rencias que pueda hacer. No se menospreciadas constantemente
trata de incumplimiento de las sin parecer darse cuenta de que
bases del Chat por un tono in- someten a la mayoría cívica ante
apropiado. los pocos incívicos que campan
En el pasado Chat del alcalde del día 8 de abril hago gracias a la falta de la protección necesaria.
saber mi malestar por esta cuestión. Me responden Se vanagloria de la Smart City, recogiendo varios
por email en privado, respondiendo a algunas de premios cuando el acceso a esa red pagada por to-
las preguntas no contestadas anteriormente, pero dos solo alcanza menos de un 4% de la población.
no aquellas más importantes.
La publicación de la alcaldía, bastante poco útil por
Hace un tiempo alegaron un “error” que causó la su carga de maquillaje y autopropaganda no coin-
pérdida de datos. Por ello tengo las imágenes de cide con las inquietudes de los vecinos, llena de
mis envíos y de los avisos de recepción correcta. sonrientes fotos suyas cuando en verdad, tal como
El mail enviado demuestra que lo reciben, pero mi vamos hay poco de qué sonreír y mucho de qué
queja ha sido nuevamente ignorada y no publicada. preocuparse.
Parece ser que cuestiones sobre las promesas de Seguimos siendo una ciudad dormitorio de la que
transparencia tenía letra pequeña o y oculta. hay que despertarse para que haya una gestión más
Las críticas a la falta de acciones referentes a las pla- eficaz.
zas de aparcamiento que sufre la ciudad desde el La censura es un feo y grave asunto.
boom del ladrillo, que él tan bien conoce y que tie-
nen otras consecuencias como la benevolencia ante David Rebollo
esas infracciones. ¿Quizás para evitar reconocer
esta inactividad?
Bones notícies per al GOAR
F
a una llarga, llarga de debò, temporada, que només sentim a
parlar de males notícies. Per això avui us informem d’una de
bona, que fa referència al viatge de final de curs del col·legi
Goar.
Fa unes setmanes totes les entitats de Viladecans vam rebre un cor-
reu de la Sònia Rodríguez, del Departament de Cultura i Comunitat
de l’Ajuntament, en què ens demanava la col·laboració per als alum-
nes d’aquesta escola. És que van tenir la mala sort d’haver reservat
el viatge de final de curs en una agència de viatges que va plegar...
juntament amb la reserva i els diners. Un panorama desolador per
a uns nois i noies que junt amb els seus pares portaven molts mesos
recaptant diners per a una sortida que és molt més que un viatge. Fi-
nalment, una altra agència (Viatges Barceló) s’ha fet càrrec del viatge
contractat sense despeses addicionals. Una bona notícia, sens dubte.
Però també han estat bones notícies que l’ajuntament, amb agilitat,
mobilitzés les entitats de Viladecans a favor de l’escola; que hi hagu-
és un bon grapat d’entitats disposades a fer activitats a benefici dels
alumnes, i l’agraïment de l’escola i de l’AMPA, que farà una festa amb
totes aquestes entitats per celebrar el suport rebut. Felicitats a tots ple-
gats!
Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 7

8. Un nou camp de golf,
un nou atac al Delta
L
a nova terminal de ental dels espais naturals deltaics flectits a la DIA de l’ampliació
l’aeroport es va cons- (mitjançant la Declaració d’Im- de l’aeroport. I què n’ha quedat,
truir sobre el “Pas de pacte Ambiental, DIA). de tot allò? Al corredor de Can
les Vaques”, un dels Territorialment, la part més subs- Sabadell, que hauria de connec-
aiguamolls més extensos i amb tancial d’aquestes compensaci- tar el Remolar-Filipines amb els
més valors ecològics de tota la ons implicava la connexió física Reguerons, AENA ha construït
plana deltaica. La construcció dels diferents espais protegits, un gran aparcament de taxis amb
de la tercera pista va suposar la és a dir, l’enllaç de la RN del Re- tots els seus “serveis”. A les pi-
destrucció d’una vasta àrea amb molar-Filipines amb la RN de la nedes de Viladecans es projecta
hàbitats d’interès prioritari per Ricarda (a través de les pinedes executar un passeig marítim. A
l’anomenat Parc Litoral del Prat
de Llobregat s’ha construït el
club nàutic, bars, el CRAM, etc.,
i aquesta setmana s’ha licitat el
projecte del camp de golf al Prat,
que es vol ubicar també en aques-
ta estreta franja litoral i està pen-
sat com a un atractiu per a una
elit dels passatgers de l’aeroport.
Quant al Pla Especial, que hauria
d’haver tramitat la Generalitat,
tan sols en queda el nom.
Amb una manca de respecte ab-
soluta per la conservació del pa-
trimoni natural i per la llei (la
Fiscalia de Medi Ambient està
investigant el pàrquing de taxis),
AENA i els ens locals actuen per
la via dels fets consumats. Da-
a la UE (pinedes sobre dunes); de l’anomenat Parc Litoral) i amb vant d’això, DEPANA, juntament
les seves capçaleres van sepultar els Reguerons (a través de les ma- amb altres entitats que defensen
una part de les reserves naturals resmes de Can Sabadell). També el territori, Plataforma Delta Viu,
(RN) del Remolar-Filipines i la comportaven la recuperació de Sos Delta i Salvem Oliveretes,
Ricarda, designades des de l’any les pinedes litorals de Vilade- s’han posat en contacte amb par-
1994 com a ZEPA (màxima figura cans, degradades durant dècades lamentaris europeus per interpo-
de protecció de les aus a la UE). pels nombrosos càmpings. Totes sar una pregunta parlamentària
A causa de l’elevat cost ambien- aquestes compensacions haurien a la Comissió Europea sobre la
tal de l’ampliació de l’aeroport, de consolidar-se amb l’elaboració protecció del delta del Llobre-
va ser necessari el vistiplau de i l’aprovació d’un Pla Especial de gat. L’objectiu final de la queixa
la Comissió Europea, de manera Protecció dels Espais Naturals de és que la Comissió Europea forci
que l’Estat espanyol i la Genera- l’entorn aeroportuari. l’Estat i la Generalitat a complir
litat de Catalunya van adquirir el Ja fa gairebé 14 anys que les di- amb els seus compromisos i les
compromís de portar a terme un ferents administracions van ad- seves obligacions.
conjunt de compensacions que quirir aquests compromisos, re-
garantissin la coherència ambi- Ricard Caba
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 8

9. L’Institut Miramar celebra
el 25è. aniversari
T
ots els que formem la gran família de l’Insti- Finalment, el 2 d’octubre de
tut Miramar estem de celebració. Alumnes, 1992, va començar el curs en
professors, personal d’administració i ser- les noves instal·lacions de
veis, i pares ens hem de felicitar perquè el l’Institut Miramar. La inau-
centre compleix 25 anys. guració oficial, a càrrec del
President de la Generalitat,
Una mica d’història Sr. Jordi Pujol, acompanyat
En el curs escolar 1987-88 es van habilitar 6 aules per d’altres autoritats, tindria
a alumnes de BUP en mòduls prefabricats (“caraco- lloc el 27 de febrer de 1993.
las”) en els terrenys que l’Ajuntament havia cedit a
la Generalitat per a construccions escolars en l’avin- Comencen els actes
guda Roureda, cantonada amb l’avinguda Ballester. commemoratius
El curs següent s’hi van afegir 3 barracots més i la Han passat 25 anys i tots els que hem contribuït a fer
primera promoció de COU, en l’Institut de Batxillerat créixer la família del Miramar ho volem celebrar. Mi-
- Extensió Viladecans, va sortir el curs 1990-91. lers d’alumnes i pares, així com centenars de profes-
La precarietat de les instal·lacions i la urgència d’ur- sionals, hem fet possible la consolidació de l’institut
banitzar el Torrent Ballester fa més evident la neces- i hem garantit, sens dubte, un fort impacte educatiu
sitat de construir un nou edifici. I arriben les tensions. entre les generacions de joves que l’han ocupat.
A l’octubre de 1988, l’Ajuntament parla de promeses Ara que la crisi està posant en qüestió les condicions
i compromisos incomplerts pel Departament d’Ense- que garanteixen la qualitat de l’ensenyament, apro-
nyament. Pares, alumnes i professors es manifesten fitem per recordar les dificultats dels primers cursos
al carrer. El Consell Escolar, fins i tot mitjançant un de funcionament del centre i recuperar l’esperit de
comunicat publicat al Butlletí de Viladecans, qüesti- reivindicació col·lectiva que ens va permetre supe-
ona una carta enviada des de l’Ajuntament als pares: rar-les.
Que tanto profesores como alumnos nos hemos visto do- Per recordar la inauguració del nou edifici, el passat
lidos por el término “calidad de enseñanza en los barra- 27 de febrer vam organitzar un acte amb àmplia par-
cones”, ya que aunque falta calidad de instalaciones se ticipació.
intenta suplir con el esfuerzo de los profesores dichas de-
• La presentació va anar acompanyada dels parla-
ficiencias.
ments del director de l’institut, Carlos Mariño, i
El desembre de 1989, l’arquitecte Coque Bianco pre- de professors dels inicis del Miramar, Toni Sala i
senta l’avantprojecte. La planta, una creu en diago- Mireia Gasull. La Pepita Miret, actual regidora de
nal, incorporava dos volums entrecreuats. Un, geo- Gent Gran, i la Maria Comas ho van fer en la seva
mètricament pur i ordenat en tres nivells, per a les condició de membres de l’AMPA dels primers
activitats acadèmiques i administratives; l’altre, amb cursos. I finalment, van intervenir com a antics
sostre ondulant i acabat amb una ona congelada, per alumnes la Gisela Navarro, tinenta d’alcalde de
al gimnàs, sala d’usos múltiples i tallers. A l’interior, l’Ajuntament, i el Martín Montoya, jugador del
un pati triangular i l’àrea de pistes esportives. El pro- Barça.
jecte era fantàstic, però els professors van fer notar
• Seguidament, van actuar alumnes de l’institut, in-
algunes mancances.
tegrants de l’escola de ball “Le Danse” de Vilade-
cans i el grup “Impacto”, que van ser aclamades
pel públic.
• Per acabar, alumnes i professors van participar de
manera entusiasta en una flash-mob, dirigida per la
Maite Escudero, amb la cançó “Bad” de Michael
Jackson que va fer les delícies de tots els assistents.
El programa d’actes commemoratius tindrà noves
fites cap a final de curs.
Emili J. Goñi
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 9

10. El servei de mediació de l’habitatge
de Càritas (SMH)
A
finals de l’any passat jat no en fan cas, no van Entitats financeres o amb els
l’Ajuntament de Vilade- a la seva Entitat per propietaris dels habitat-
cans va signar un Con- por. Cal destacar la ges, a petició del deu-
veni de col·laboració tasca que estan fent tor, com el SMH. És
amb Càritas, pel Servei de Media- els Serveis Socials aquesta l’única via
ció de l’Habitatge tant de propietat del nostre Ajunta- justa per pal·liar la
com de lloguer. L’objectiu d’aquest ment, ja que a més desigualtat entre les
servei és impulsar fórmules per- del problema de parts de la negocia-
què les persones i famílies veïnes la vivenda ens tro- ció.
de Viladecans no es quedin sense bem amb famílies Amb les Entitats fi-
la vivenda que tenen com el seu desestructurades, nanceres en cas dels
habitatge habitual. separacions, mal- préstecs hipotecaris,
Això no és gens fàcil d’aconseguir i tractaments, i les cal establir el sistema
més després de la bombolla inmo- víctimes de tot això de negociació de les qui-
biliària que vam viure. Ara les cir- a la majoria dels casos són els tances o rebaixes dels deutes per
cumstàncies han canviat i els més petits. adaptar les quotes d’amortització
febles ho estan pagant. Davant Intentem reconduir les situacions dels préstecs als llindars d’ingres-
d’aquesta situació des de Càritas des de donar pautes perquè la sos suportables de les famílies.
busquem la forma de reconduir to- família negociï amb l’Entitat Fi- Des que va entrar en funciona-
tes aquestes famílies que ho estan nancera una rebaixa de la quota ment aquest servei a Viladecans fa
passant molt malament. mensual, altres enviem les dades dos mesos hem atès trenta famíli-
La tipologia de famílies i la seva als serveis centrals de Mediació es amb problemes greus de paga-
casuística que ens trobem són de Càritas perquè puguin parar la ment del seu habitatge i tres famí-
molt similars: pèrdua del treball subhasta i el desnonament, quan lies amb problemes de pagament
dels membres de la parella, que veiem que no hi ha cap alternati- del lloguer.
han acabat la prestació l’atur i que va demanem directament la dació
Un altre dels problemes greus que
amb una mica de sort potser els amb opció a lloguer. Càritas nego-
tenim és la manca de Vivendes So-
concediran l’ajut de 426 €, mol- cia directament amb les Entitats,
cials, perquè fins ara cap estament
tes d’aquestes famílies varen fer cal dir que hi ha moltes dificultats
públic tenia aquesta com una de
la compra de la vivenda els anys per aconseguir-ho ja que actual-
les seves preocupacions. Si no te-
2005-2006-2007, que era el mo- ment només dues o tres Entitats
nim vivendes socials es molt difícil
ment en què els habitatges tenien ho accepten.
reconduir moltes de les necessitats
el seu valor més alt i com a conse- Algunes Entitats estan disposades de les famílies, també es parla del
qüència les hipoteques concedides a reestructurar el deute hipotecari famós Banc Dolent SAREB, que
eren molt elevades i que les famíli- per adequar la quota als seus in- és on les Entitats han abocat tots
es hi destinaven un dels dos sous. gressos, aplicant quatre anys de els seus impagats i que segons
A partir de l’any 2008 , amb la pèr- carència, o fent quitances d’una els acords signats uns 6.000 pisos
dua de la feina, totes aquestes pre- part del deute per a tots els deu- aniran per vivendes socials.
visions fetes no es poden complir. tors que estan en el llindar de l’ex-
Crec que el nostre model de vida
Això va suposar moltes vegades clusió social.
està en joc si no som capaços de
un increment del deute inassolible L’objectiu del SMH és oferir a recuperar els valors morals i ètics,
per a les famílies, ja que la majoria les famílies una veritable segona compartir i tirar endavant la reso-
tenien un sobreendeutament. oportunitat, evitant la pèrdua de lució dels conflictes, per això crec
Un dels problemes més importants l’habitatge, i, com a conseqüència, que es molt important el Servei
és que les famílies se senten des- un greu deteriorament de la seva de Mediació per garantir i trans-
protegides i crec que amb aquest salut. Perquè la segona oportuni- metre les possibilitats d’una ne-
servei intentem donar una mica tat sigui possible cal que qualsevol gociació correcta.
d’esperança a una problemàtica nova llei en aquest àmbit contem-
molt complicada ja que la majoria pli la validació i l’obligatorietat de Josep Comas Casany
d’ells quan reben citacions del jut- les instàncies de mediació amb les
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 10

11. Allibera un llibre
per Sant Jordi!
Com l’any passat, el Servei Local de Català de
Viladecans ens proposa
una activitat d’inter-
canvi de llibres per Sant
Jordi. El procediment
és molt senzill; tota per-
sona que cedeixi un lli-
bre (del 2 al 19 d'abril) a
l'Ateneu d'Entitats Pa-
blo Picasso, a l'EOI de
Viladecans o al SLC de
Viladecans obtindrà un
val amb l'adreça d'un
web. A partir del 20
d'abril, es publicarà al
web la relació de tots els llibres que s’hagin re-
collit i el nom del comerç col·laborador que aco-
llirà cadascun. Durant la Diada de Sant Jordi, es “Cançó del matí encalmat”
podrà intercanviar el val pel llibre que s'esculli.
Com podeu observar, a diferència de l'any pas- El caminant i el mur (1954)
sat, hi haurà 3 punts de recollida de llibres, per
tal de facilitar-ne la participació i eixamplar-ne El sol ha anat daurant
l'abast. el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.
Lluny, enllà de la mar,
se’n va anar la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
“Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.”
Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: “Sóc encara.”
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.
Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 11

12. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Cecropis daurica - Oreneta cua-rogenca
Remolar-Filipines 16/03/13.
Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermello-
sos. El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat. S’alimenta d’insectes
que atrapa al vol. Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns
arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. La població d’aquesta espècie
és molt minsa als Països Catalans.
Font: Viquipèdia.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 12

13. Recerca històrica
Juliol de 1958. El naixement del
primer càmping de Viladecans
“N
uevos ba- podia trobar si acudia a aquella adreça
ños de pla- de la Travessera de Gràcia: banys, dut-
ya junto a xes i piscines, a preus populars.3
la autopista Ara bé, cap a finals de la dècada dels
de Castelldefels”. Amb aquest anys cinquanta, els interessos de Baños
titular s’encapçalava una breu Populares, S.A. ja eren uns altres. Pas-
notícia, apareguda a les pàgi- sades les estretors de la postguerra més
nes interiors del diari La Van- crua i ja superats els migrats resultats
guardia de l’11 de juliol de 1958. econòmics de l’autarquia franquista,
Un titular que continuava amb l’empresa amb objectius socials d’Ai-
les següents línies: “Muy cer- El Càmping Albatros. Foto publicada a gües de Barcelona va ensumar un altre
ca de Barcelona ha sido erigido la pàgina web www.gavamar.com filó on poder seguir tenint incidència so-
un nuevo establecimiento (...) al cial i econòmica: el turisme. Aquell inte-
que se ha dado el nombre de La rès per aquella zona propera a Barcelona era, en qualse-
Pineda. Situado entre pinos, dispone de 350 casetas y vol cas, deutor de la importància cabdal que tenia tota
aparcamiento para coches (…)”.1 la costa del Delta del Llobregat i, dins d’ella, la de Vila-
Ara sabem que aquests baños de playa van ser en reali- decans, des dels inicis de la dècada dels anys cinquan-
tat el primer càmping que es va fer en el nostre terme. ta. Un interès que no era pas nou,4 però que a inicis dels
Efectivament, només quatre mesos abans de la seva in- cinquanta cobrava una nova dimensió adquirida per la
auguració, concretament el 18 de març anterior, en Joan recent urbanització de l’autovia de Castelldefels, inicia-
Mercè i Bernet –director de l’empresa Baños Popula- da el 19495 i l’arribada dels primers estiuejants i turistes
res de Barcelona, amb domicili fiscal a la Travessera atrets per la devaluació de la pesseta i la liberalització
de Gràcia, núm 218– adreçava un instància a l’alcalde econòmica del règim dictatorial.
Viladecans Joan Miernau, tot informant de l’interès en
la construcció d’un establiment destinat per a banys de
mar en un solar que l’empresa tenia arrendada a la So- 3 Per consultar com ha estat la història del subministrament
d’aigua a la ciutat de Barcelona i veure el naixement i desen-
cietat General d’Aigües de Barcelona, situat en el parat-
volupament de la SGAB, es pot consultar l’exposició virtual: La
ge proper a l’estany i platja de la Murtra.2 revolució de l’aigua a Barcelona, 1867-1967. http://www.bcn.cat/
El lligam entre Baños Populares S.A. i la Societat Ge- museuhistoriaciutat/docs/revol_agua_bcn_es.pdf
neral d’Aigües de Barcelona era clar i meridià. Ja des 4 Només cal recordar el conegut projecte de Ciutat de Repòs
de finals del segle XIX, la segona de les empreses ha- i de Vacances del 1933 –promogut des de Barcelona pels arqui-
tectes i urbanistes aplegats a redós GATCPAC–, que s’hauria
via iniciat una gran expansió pel que fa a la captació i d’haver fet a la franja litoral de Viladecans, Gavà i Castellde-
distribució de l’aigua potable a la ciutat a Barcelona, i fels, com a fórmula d’oferir lleure a l’abast de totes les classes
després de la Guerra Civil la seva hegemonia era ja tan populars. En aquest mateix sentit d’intervenció de la franja
contundent que s’havia assegurat el monopoli de la ca- costanera cal interpretar alguns dels projectes promoguts des
nalització i el proveïment d’aigua a la majoria dels mu- de l’ajuntament viladecanenc republicà: projecte de passeig
nicipis de la província, entre ells al poble de Viladecans. marítim, des dels estanys de la Murtra i el Remolar (1933), i es-
tudi de millora dels accessos a la platja des del poble des de la
En aquella mateixa època, fins i tot, Aigües de Barcelo- carretera de la Murtra i de les Filipines (1934). Projectes barce-
na es va atrevir amb la creació d’una obra social de la lonins o viladecanencs d’incidència en la franja litoral que van
qual va néixer la societat anònima anomenada Baños acabar en no res a conseqüència dels fets esdevinguts a partir
Populares, creada amb el objectiu originari de reduir de juliol del 1936.
els problemes persistents, en un context de postguer- 5 La idea original de construir una via ràpida de conne-
ra, relatius als dèficits de proveïment d’aigua potable xió entre Barcelona i el massís del Garraf ja havia aparegut en
l’anomenat Pla Macià de desenvolupament de Barcelona del
a molts habitatges. De fet, el nom de l’empresa Baños 1931-1932. Després dels anys de la guerra i de la immediata
Populares, s’explicava per allò que la gent de la capital postguerra, a finals de la dècada dels anys 1940 el projecte es
va reprendre. L’any 1951, el traçat de l’autovia ja havia arribat
1 La Vanguardia digital, 11 de juliol de 1958.
al terme municipal del Prat de Llobregat i cap a l’any 1954 es va
2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Expedient de cons-
inaugurar en arribar al litoral de Castelldefels.
trucció d’un establiment de banys al paratge de la Murtra, 1958.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 13

14. cabal d’aigua; una segona zona on es construiria una
pèrgola amb bar i terrassa i una piscina infantil; i, final-
ment, una tercera d’ús comú situat a tocar de la platja
mateixa, la qual estaria “(...) cercada con alambrada, a
fin de poder velar debidamente para que dentro de los
límites de la concesión puedan cumplirse las normas
de moral dictadas por la Autoridad y el buen sentido
entre el público usuario de les servicios (...)”. En total,
el projecte preveia una inversió de poc més d’un milió
de pessetes.
La crònica de la inauguració del càmping de la Pineda
explica que a inicis del mes de juliol de 1958 hi van as-
sistir els membres dels consistoris de Gavà i Viladecans,
a qui van acompanyar rellevants homes de Barcelona:
El Càmping Tres Estrellas. Foto publicada a la pàgina web entre d’altres, els banquers Josep Garí i Josep Garriga-
www.gavamar.com Nogués, l’hisendat Jesús Cambó –nebot de l’antic cap
del regionalisme conservador català–, els enginyers de
La memòria del projecte ho explicava de la següent for- la SGAB, el director de Baños Populares S.A. i l’arqui-
ma: “La apertura hace pocos años de la autovía de las tecte Ramon Tort. Tampoc van voler faltar a l’acte un
Playas de Castelldefels ha constituido para Barcelona tinent coronel de la Creu Roja Espanyola i el mossèn
un acontecimiento que ha marcado el sector más indi- de la parròquia de Sant Joan de Viladecans, Ramon Sa-
cado como pulmón de la ciudad de cara a los baños borit, qui s’encarregà de beneir les noves instal·lacions
de oleaje. (...) Ciertamente existen ya diversos estable- turístiques i, molt probablement, la sorra mateixa de
cimientos y concesiones, pero cubren tan solo una ín- la platja de la Murtra. La crònica de la notícia seguia
fima parte de la demanda y todos ellos se hallan más dient: “(...) Sirven de fondo grupos de pinos y algunas
alejados de la ciudad y de la carretera, que el estable- palmeras excediendo del millón de palmos de exten-
cimiento objeto del presente proyecto. (...)”. I realment, sión, todo ello situado al mismo lado de tan importante
l’arquitecte que s’havia encarregat d’escriure allò tenia via de comunicaciones. No es pues arriesgado augurar-
coneixement de causa del que expressava. Aquell no le un magnífico porvenir (...)”.
era un altre que Ramon Estrada i Tort, llavors arquitec- Tot contradient els bons auguris periodístics, l’esde-
te municipal de Gavà, el qual havia projectat el 1954, venidor immediat d’aquest primer càmping vilade-
a la veïna població, el restaurant-balnerari Capri, en el canenc quedaria engolit pel projecte ambiciós d’un
qual havia previst la construcció de 90 casetes destina- altre càmping, aquest promogut per l’empresa AISA,
des per al bany, arran de mar. De fet, l’arquitecte era del S.A. de Rafael Paulo Galindo; un projecte nascut tam-
tot coneixedor de l’ocupació i urbanització que l’ajun- bé l’any 1958, però no acabat del tot fins a l’any 1963.
tament de Gavà havia propiciat, en els darrers anys, en La nova instal·lació turística rebria el nom de Ballena
tota la seva franja litoral: construccions dels restaurants Alegre i pocs anys més tard compartia la franja costa-
Gavamar (1947), la Pineda (1955) i la Pava (1948), i pro- nera viladecanenca, juntament amb el Càmping Fili-
jectes dels primers càmpings: el Càmping Las Naciones pinas i el Càmping El Toro Bravo.7
(1954) –més tard, anomenat Càmping Tres Estrellas, Entre 2004 i 2005 els tres càmpings viladecanecs van
encara avui situat a la riba gavanenca de l’estany de haver de tancar a conseqüència de la necessitat d’espai
la Murtra–; i els esmentats Baños Capri (1957). Amb que demanava l’ampliació de l’aeroport del Prat. Gai-
aquell panorama no era gens estrany que el projecte vi- rebé 50 anys enrere, el naixement del Càmping La Pine-
ladecanenc de primer càmping s’encarregués a qui feia da va poder encetar un mateix ús continuat i concret de
llavors d’arquitecte municipal de Gavà.6 l’espai de costa del nostre terme. La seva llarga presèn-
Entre la instància presentada per Baños Populares, S.A. cia, bé mereixeria un estudi més aprofundit amb el qual
i la inauguració del mes de març van passar pocs mesos. poder conèixer com es van unir, en un mateix territori,
Temps suficient per construir a Viladecans tres zones els interessos de rendistes i homes de negocis barcelo-
dins del càmping: uns blocs de cabines-vestidors amb nins, les pràctiques dels pagesos locals, els dignes pro-
els seus serveis de recepció i guarda-roba on també hi jectes d’alguns arquitectes, les il·lusions estiuenques
hauria un dipòsit d’aigua elevat per a la regulació del d’algunes generacions de turistes i la incomprensió de
no pocs viladecanencs als quals se’ls va negar accedir
6 Per a un recorregut històric detallat de la intervenció urba- còmodament a la seva platja durant anys.
nitzadora del municipi de Gavà en tota la seva franja costanera
es pot consultar la pagina web dissenyada per l’Associació de Xavier Calderé i Bel
Veïns de Gavà Mar: www.gavamar.com. Una intervenció que
també es produí a la resta de municipis del Delta i que es va ini- 7 AMVA-Biblioteca: Serra i del Castillo, Enric, Viladecans.
ciar, sobretot, arran de l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbana Les idees del passat, Ajuntament de Viladecans, Àrea de Planifi-
de Barcelona i la Comarca (1953). cació Territorial i Promoció de la Ciutat, 1997.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 14

15. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
El Joanet de cal Menut del Begues,
místic, pagès, fejocista (3)
A
ixí com la fil·loxera a la ser la pubilla de Cal Me-
fi del mil vuit-cents ar- nut del Begues. Amb bona
rasà les vinyes que om- mà esquerra però, plegats
plien vessants, costers i s’ocuparen de fer-ne profit
samontà de Miramar, Montbaig i fonamentats en el treball.
les valls de Sant Climent, la cons- Al meu pare Joan li tocà
trucció a dojo de pous artesians ocupar-se de les feines del
per regar amb motor, caracteritzà camp. La meva tia Rosita,
la transformació agrícola del Vila- alhora que l’ajudava en
decans dels anys trenta. A comen- les feines menys pesades,
çaments del segle XX, substituint tenia com a primera feina
els ceps obligatòriament arrencats, anar a vendre al Born el
els climentons s’havien passat a que no ens haviem de men-
les cireres i els viladecanencs a les jar, i la iaia, finalment, era
garrofes. Els primers continuaren qui manegava la casa, els
Ca l’Anglada, la seu de la Falange viladeca-
fent, bàsicament, pagesia de secà animals de corral. Tot sigui nenca després de la guerra.
i els segons es passaren definitiva- dit, les petites estraperla-
ment al regadiu. Aquests, necessi- des amb els excedents, tan la Falange, el Dr. Ferro com a Cap
taven alimentar bé eugues, cavalls pròpies dels pagesos de després Local i en Joan Miernau com a De-
i matxos, per treure-li el màxim de la guerra, també eren cosa la legat d’Informació i Investigació.
suc a la doble sembrada i doble co- mestressa. Viladecans, que en la dècada de
llita anual de les terres deltaiques Pel que fa al menjar, a molta gent 1920 al 1930 havia passat de 1.500
regades fins aleshores amb sínies. del poble no els rutllava ni de bon a 3.000 habitants, fins ben a prop
Amb l’aigua dels pous extreta a tros tan bé com els rutllava a bona dels anys cinquanta no arribaria
motor, a més d’alliberar al besti- part dels pagesos. Però, amén de als 4.000. En aquells anys era un
ar de la pesantor de pujar-la amb la gana, el Viladecans de la fi de la poble aïllat, incomunicat i tirant
catúfols, s’incrementava altament guerra, patia també de desolació a poca cosa, que continuava mí-
la productivitat de les terres. Tot política, religiosa i social i patia de nimament creixent gràcies a l’en-
i així, i perquè els canvis no són por a la repressió franquista. Una grandiment de la fàbrica Roca de
d’un dia per altre, en terres deltai- desolació que féu que, quinze dies Gavà i al fet que els camps de con-
ques, encara s’hi feren els cereals després de donar per acabada la reu, en la seu traspàs al regadiu i
tan propis del secà fins entrats els guerra, els militars guanyadors en la seva lluita contra de la ma-
anys cinquanta. no trobessin millor alcalde que resma, continuaven admetent com
Aquesta fou l’agricultura que en Pere Masallach, ja massa gran a mà d’obra gent que s’ho passava
heretà en Joan Comellas i Gui- per fer-se càrrec de la nova situa- pitjor a altres llocs.
tart quan l’any 1942 se li morí el ció. Tenia 72 anys, ho fou durant Enderrocada l’església i els locals
pare. Dos anys després de tornar els dos anys següents i ja n’havia parroquials, les misses es feien a
del servei militar, l’any 1945, mo- estat durant la dictadura d’en la plaça de la Vila en aquells pri-
ria també i sense descendència el Primo de Rivera, de l’any 1924 al mers temps de postguerra. “De
seu cunyat Antonet Canals. Però 1930. Amb anterioritat, durant la campaña”, en deien. Després, es
de tots dos n’heretà només la fei- Setmana Tràgica de 1909, en Pere celebraren a la capella del Col·legi
na. El pòndol, és a dir, el govern Masallach ja havia presidit el con- de les monges fins que es pogue-
de la casa i l’administració del pa- sistori com a republicà federal. El ren tornar a aixecar les parets del
trimoni, continuà en mans de la protagonisme polític doncs, a par- nou temple amb els maons i tot-
seva mare, l’àvia Angelona, que tir d’aquell moment l’adquiriren xanes de l’antic edifici parroquial.
per res del món hauria deixat de els convertits en capdavanters de Aquests i aquestes havien estat
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 15

16. utilitzats per fer un mercat durant
la guerra que igualment acabà per
terra després de finalitzar-la. Tor-
nà el senyor rector de 1936, Mn.
Homar. Però no tornà a Vilade-
cans ni l’assassinat Jaume Abril, és
clar, ni a Catalunya l’exiliat carde-
nal Vidal i Barraquer... Tampoc la
Federació de Joves Cristians, que
quedà dissolta, acusada de cata-
lanista. Substituïda per una Acció
Catòlica de caire més conservador,
integrista i espanyolista, la volada
d’aquesta fou molt més fluixa que L’església, encara inacabada, però en ple funcionament. A l’esquerra, Joan
la que havia tingut la Federació. Comellas.
En Joan Comellas, doncs, en tor-
els carrers, com el de la Muntanya, de todos los viladecanenses haber coo-
nar del servei militar a primers
a més a més de començar a bastir perado... para lograr en ella economía
d’agost de 1940, s’arremangava
la nova església de Sant Joan. y llegar a su fin lo más pronto posible
per tornar a cavar amb el magall,
Donant raons a ma mare Antònia para que nuestro pueblo no se encu-
remoure el terra amb arpiots o da-
Doñate del perquè s’havia afiliat entre más tiempo huérfano y tenga la
llar farratge i, altrament, veient de
a Falange sense creure-hi gens, el casa de Dios donde cobije sus ansias,
què anava el bròquil de cara a l’ac-
meu pare li deia: “No hi havia al- sus penas y sus anhelos.” No sé pas
ció política possible, ingressà a la
tra cosa, Antonia, no hi havia altra quin va ser el grau de compliment
“Falange Española Tradicionalista
cosa, i no hi havia altra manera de popular, mai no n’he sentit comen-
y de las JONS” que tenia el local a
poder influir”. “Per influir en què? taris. El que si que sé és quin va
Ca l’Anglada de l’avenida del Ge-
li preguntava la mare, i ell respo- ser el grau de compromís de per
neralísimo, quatre cases més enllà
nia: “Per construir l’església, per vida, de la seva persona envers la
de cal Menut del Begues. El dia 22
reconstruir-la i prou”. seva fe. En aquest sentit recordo
d’aquell mateix mes d’agost era
haver-lo acompanyat, l’any 1957,
nomenat “Jefe Local accidental” Altrament, un posicionar-se en
en diumenge, tenint jo sis anys,
per delegació personal del Dr. Fer- favor de minimitzar la repressió
amb el carro de trabuc de casa a
ro, malalt de tuberculosi, contre- política i frenar, al màxim, el zel
carregar sorra a la riera, com altres
ta en l’anada com a presoner cap del Delegat d’Informació i Inves-
pagesos havien fet, per dur-la, per
a la frontera, en caure Barcelona. tigació, em va ser testimoniat per
última vegada, a l’obra d’aixeca-
Dos mesos després, el 10 de no- en Vicenç Mazón, actual Síndic de
ment del campanar de Sant Joan.
vembre, en Joan Comellas havia Greuges de Viladecans, que m’ex-
Prèviament i de semblant manera,
presentat la dimissió juntament plicava que el seu pare Vicenç
s’havia fet la Rectoria amb els seus
amb el que després va ser el meu Mazón Albadalejo li havia assegu-
locals catequètics i el Centre Par-
padrí Andreu Calvet. No van tenir rat que ell i altres, no van anar a
roquial.
altra ocurrència que la d’anar tots parar a la presó l’any 1940 sinó per
dos, en visita personal, a demanar interposició d’en Joan Comellas. A I és que, a mi mateix, quan treba-
el canvi d’alcalde al Governador ell, el seu cristianisme l’havia por- llava al seu costat cap a la fi dels
Civil, perquè el que Viladecans te- tat a implicar-se en el govern mu- anys seixanta, escatant rengles
nia no servia a les necessitats dels nicipal per activar la construcció de pebroteres o tomaqueres, per
temps. El menyspreu en el tracte de l’església; però alhora, aquest mencionar algun dels cultius ha-
que reberen del delegat enviat a mateix cristianisme l’havia fet ac- bituals, em semblava treballar al
Viladecans pel Governador fou tuar per fer menys dura la situació costat d’un místic girat de cara a
determinant per dimitir i plegar dels vençuts. terra. Avançant silenciosament ai-
ambdós. El mes d’abril següent, xadeta en mà i acaronant la planta
Com a Cap accidental de la FET
però, el de l’any 1941, en Nicasi amb l’altra, a part de no adreçar
i de les JONS va “disposar” una
Marieges va ser nomenat alcalde l’espinada i aixecar el cap al cel
especie de “ordeno y mando”, en
per quatre anys i en Joan Come- fins no ser al capdavall dels socs,
la tardor de 1940, obligant a tot el
llas, tenint-ne llavores vint-i-tres, semblava fer-ho resant. I, exage-
veïnat entre 15 i 55 anys a treballar
l’acompanyà com a regidor a rant una mica més, diria haver-lo
un dia al mes “en la construcción de
l’Ajuntament. Paral·lelament, s’in- sentit demanar perdó a les males
la nueva iglesia, exponente de la cul-
tegrà a la Junta d’obres del Tem- herbes abans de ser arrencades,
tura y espiritualidad de un pueblo, y
ple. Es començaren a fer coses a tot xarcolant alls i cebes.
creyendo que es un deber y un honor
Viladecans, entre altres, asfaltar (continuarà)
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 16

17. la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns
Les excavacions de l’ermita de Sales
Aquest cop aquesta secció no és només un recull de fotografies, sinó que ve acom-
panyada d’una explicació més àmplia, obra del doctor Josep Maria Solias, director
del Museu de l’Hospitalet. Moltes gràcies!
C
orria l’any 1981 i jo sobre el Baix Llobregat d’aquell
acabava de finalitzar moment que estava tractant de
els meus estudis d’ar- reconstruir.
queologia a la Univer- Així que, ja em tens cap a Vilade-
sitat de Barcelona. En el darrer cans. Jo hi havia passat força cops
any a la facultat havia estudiat però sempre dalt de l’autobús o
un conjunt d’àmfores que es tro- el tren i mai hi havia baixat. Vaig
baven al Museu de Gavà sense arribar a la plaça de l’Ajunta-
estudiar i de les quals tan sols se ment i allà m’esperava el Sr. Piera
sabia que havien aparegut a les i vam començar a caminar cap el
sorreres del delta del Llobregat, jaciment romà. I caminant per la
és a dir, les explotacions d’àrids carretera hi vam arribar. I, oh sor-
que hi havia a la carretera de Va- presa: ningú s’havia recordat de
lència entre Viladecans i Castell- dir-me que l’excavació era dins
defels. del cementiri municipal.
Animat pels descobriments que Passada la sorpresa inicial ens
havia fet amb les àmfores vaig vam posar a treballar. Les exca-
pensar que em podria dedicar vacions es van centrar darrere
a investigar (gratis, és clar) com l’absis de l’ermita de Sales i es Edat Mitjana a Catalunya i el fet
i on s’havien assentat els pobla- van netejar les parets i paviments de poder estudiar la seva apa-
dors ibèrics i romans a la comar- del que va resultar ser el celler rició en un context arqueològic
ca del Baix Llobregat. En aquella d’una gran casa de pagès roma- com aquest va fer que els estudis
època tot es centrava en les restes na: una vil·la que es dedicava al poguessin avançar. També ens va
dels escassos jaciments que s’ex- conreu de la vinya i a fer vi per sorprendre molt la troballa d’un
cavaven. Jo el que volia era saber a l’exportació. El que havíem difunt del segle X o XI amb un
què passava si els consideràvem trobat era l’habitació on es tro- aixovar format per una gerra de
com una unitat que explotava un baven les bases de les premses i ceràmica. Va ser molt interessant
territori. els dipòsits on es transvasava el perquè significava que alguns ri-
Amb això estava quan un dia, most i començava la fermentació. tus anteriors al Cristianisme ha-
em va trucar el cap del meu de- Encara que les restes es trobaven vien perviscut, com a mínim fins
partament, Dr. Miquel Tarradell, força arrasades, des d’un punt aquell moment.
premi d’honor de les Lletres Ca- de vista històric constituïa una
Des del punt de vista personal,
talanes, i em va dir que a Vilade- troballa de primera magnitud, ja
aquella excavació va significar
cans hi havia un jaciment romà que era el primer cop que es tro-
per mi un canvi molt important
que estaven excavant i que calia bava un centre productor al Baix
ja que va ser la primera vegada
que hi anés algú amb estudis Llobregat, just al costat del port
que m’enfrontava al fet d’orga-
d’arqueologia ja que la interven- que permetia la seva exportació a
nitzar un treball complex i una
ció l’estaven dirigint el rector de tot l’Imperi. Però és que, a més,
experiència fascinant que em va
la parròquia (Mn. Jaume Bogu- el lloc havia continuat habitat
permetre conèixer Viladecans i el
nyà) i d’un afeccionat que es deia al llarg dels segles i vam poder
tracte amb la seva gent: una ex-
Llibert Piera, amb l’ajut de nois localitzar les restes d’un assen-
periència tremendament positiva
i noies de la parròquia. Jo vaig tament medieval. En aquell mo-
de la qual encara avui disfruto.
dir que d’acord, que em serviria ment encara no es coneixia gaire
per a completar la visió general bé com era la ceràmica de l’Alta Josep Maria Solias i Arís
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 17

18. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 65 - Abril 2013 18