SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 23
Baixar para ler offline
http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                                                  puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
                   Viladecans
                                                                                          64           Any 7
                                                                                15 de març de 2013
                   Publicació independent d’informació i opinió


                                                       Simples números
   Cada cop és més clar que per als qui tenen el poder les persones no tenim valor, ni la vida
   concreta i propera, ni les il·lusions i els dolors que vivim. De fet, quan sentim parlar els go-
   vernants sobre les mesures per afrontar la crisi, queda ben clar que les persones no comp-
   ten. Només compten les xifres, i si per aconseguir fer quadrar les xifres cada cop més gent
   ha de patir, això no té cap importància. Mai no surt de la seva boca cap paraula que mostri
   que realment són conscients del dolor que estan provocant.
   Aquesta concepció és el que hi ha, en definitiva, al darrere de les reformes que es volen fer
   en la gestió municipal. Volen reduir ajuntaments, volen reduir les competències dels ajun-
   taments, i volen reduir la pluralitat de la representació en els ajuntaments. Diu que és per
   racionalitzar les despeses i abaratir costos. Potser sí, tot i que a l’hora de fer càlculs econò-
   mics, els que en saben sempre acaben demostrant allò que els interessa demostrar. Però en
   tot cas, l’àmbit municipal és l’àmbit més proper a la ciutadania, un lloc des del qual es pot
   conèixer la realitat millor que des de cap altre, un punt de referència sobre el qual és més
   possible incidir i intervenir. I això permet, entre altres coses, que qui hi tingui interès pugui
   descobrir que l’actuació en la vida col·lectiva –o sigui, la política– no és només una cosa
   de les altures, sinó que és també el treball i la lluita perquè el lloc on visc i els carrers que
   trepitjo siguin un espai on valgui la pena viure. Amb la reforma que volen fer, aquest àmbit
   proper tindrà menys camps d’actuació i menys possibilitats de representar els ciutadans, i
   les decisions es prendran en llocs cada cop més llunyans, per fer que tots ens anem sentint
   cada cop més simples números en les estadístiques i cada cop menys persones amb qui cal
   i val la pena de comptar. I no, no ho hem de permetre.

  Sumari
 2	 Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Mireia Comas
                                                                                     Equip de redacció
 3	 Un paseo por mi ciudad. Manuel González
                                                                                               Anna Besora
 4	 Cinc anys de pèrdua de drets de les dones. Mercè Civit                            M. Carmen Castellano
 5	 Tres anys de la Coordinadora del Mamut. Josep Lligadas                                    Maria Comas
                                                                                             Josep Lligadas
 6	 La Coeducació. Montserrat Pastor
                                                                                               Jaume Muns
 7	 Extra omnes! Mercè Solé                                                                Montserrat Pastor
 8	 Els dijous d’Òmnium continuen. Ricard Caba                                            Miguel de la Rubia
                                                                                                 Mercè Solé
 9	 Viladecans i la independència. Carles Lozano                        (els quals, tot sigui dit, no compartim
 10	 Independents o no, un sol poble. Miguel de la Rubia                necessàriament les opinions que en
                                                                        aquest butlletí es puguin expressar).
 11	 Penjar banderes sarhauís als balcons. Rosa Mercader                La distribució d’aquest butlletí es fa
 12	 Obre un nou espai de restauració. Gabriela Rojman                  per correu electrònic. Si no desit-
                                                                        geu rebre’l només cal que ens ho
 13	 Aturem Eurovegas un any després. Ricard Caba                       comuniqueu. I si voleu que li envi-
                                                                        em a un amic o amiga vostres, feu-
 14	 El 23-F, Sant Ramon sota la neu. Jaume Muns                        nos arribar la seva adreça. Gràcies.
 15	 Manifestar-nos on toca. Mara Pombo                                 Si voleu enviar articles per publicar,
                                                                        tingueu en compte que han d’anar
 15	 Fogons a Viladecans: Crema per Sant Josep. Maria Armengol          signats i no sobrepassar les 40 ratlles
 16	 La mirada aguda: Corriol Camanegre. Eio Ramon                      o les 600 paraules. Els hauríem de
                                                                        tenir abans del dia 8 de cada mes.
 17	 Recerca històrica: La primera Falange de Viladecans. M. Luengo
                                                                        El nostre correu electrònic:
 19	 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Begues,      puntviladecans@telefonica.net
     místic, pagès, fejocista (2). Andreu Comellas                                            El nostre bloc:
 21	 Conèixer Viladecans: 1720: una Festa Major tràgica. J. Lligadas.   http://puntviladecans.blogspot.com
                                                                                    Segueix-nos al Facebook
 23	 La memòria en imatges: El món no avança, gira. Jaume Muns
Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana.
              Una lectura sobre la viduïtat
                  La històriadora viladecanenca Mireia Comas ha estat guardonada, dins els Premis Ciutat de Barce-
                  lona, amb el Premi Agustí Duran i Sampere d’Història, per la seva tesi doctoral titulada “Les dones
                  soles a l’edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat”. Amb aquest motiu, a més de felicitar-la, li hem
                  demanat que ens faci cinc cèntims sobre el seu treball.




A
            mb només una lleu-               gràcies al desenvolupament d’es-
            gera mirada a la do-             tratègies per adaptar-se a les cir-
            cumentació medieval,             cumstàncies canviants de la seva
            descobrim l’abundàn-             vida. D’aquesta manera, podem
cia de textos on apareixen viudes            dir que la viduïtat pot compren-
de totes les condicions socials. Les         dre dues parts: en primer lloc, el
viudes són del tot identificables en         fet d’esdevenir vídua, és a dir,
la documentació. I això és perquè            la pèrdua del marit i, per tant, el
al costat del seu nom s’especifica           canvi d’estatus; i, en segon lloc,
clarament el seu estatus de viuda            la construcció d’un nou rol social
o bé, en molts casos, el de muller           i l’adaptació a les noves circums-
d’un marit difunt. El principal ob-          tàncies de la seva vida.
jectiu del treball guardonat ha es-          A partir de la lectura dels testa-
tat analitzar el paper que les viu-          ments d’homes casats, es pot es-
des jugaren en el si de la societat          tablir la situació en què quedaven
dels segles XIV i XV, especialment           les dones un cop enviudaven. En
pel que fa a la ciutat de Barcelona          general, els marits tendien a dei-
i la seva àrea d’influència.                 xar les seves mullers en millor
Hem volgut fixar-nos en les con-             posició d’allò que dictava la llei,    ci propi o bé una ocupació labo-
seqüències que comportava el fet             que bàsicament només reconeixia        ral, tot i que cal tenir present que
de perdre la condició de dona ca-            la restitució del dot que la dona      aquesta circumstància no sempre
sada, tant a nivell econòmic, com            havia aportat al matrimoni. Això       garantia l’entrada suficient de di-
social i personal, tenint en compte          ens porta a pensar que la majoria      ners a la llar per poder subsistir
que la viduïtat suposa un canvi              de marits intentaven evitar els        d’una manera digna. És per això
profund que implica una altera-              possibles entrebancs amb què es        que convenia trobar altres fonts
ció, en alguns casos dramàtica, de           podia trobar la dona en enviudar,      d’ingressos per cobrir les necessi-
les circumstàncies vitals, especial-         no només de caràcter econòmic,         tats, que es podien trobar tant en
ment de les dones: la seva posició,          sinó també causats pels enfronta-      la caritat institucionalitzada com
així com també les seves obligaci-           ments amb els hereus i els parents     en la que podien exercir familiars
ons i responsabilitats, es podien            del difunt.                            i amics, per tal de contribuir favo-
veure àmpliament afectades, a                Pel que fa a les qüestions econò-      rablement en millorar les condici-
causa de la seva dependència so-             miques, cal dir que aquesta era        ons de vida d’aquestes dones.
cial i econòmica del marit durant            una de les principals dificultats a    En definitiva, amb aquesta recerca
els anys de casada. Aquesta nova             què havien de fer front les vídues.    preteníem establir uns elements
situació feia que, en molts casos,           L’ombra de la pobresa amenaçava        comuns que permetessin definir,
s’haguessin d’enfrontar a vivèn-             en molts casos el seu dia a dia i,     de la millor manera possible, la
cies i problemes per als quals no            fins i tot, algunes d’elles acabaven   condició de la vídua barcelonina
havien rebut cap preparació, ja              patint l’exclusió social. Tanmateix,   de finals de l’Edat Mitjana. Però,
que la seva educació, general-               no podem obviar que moltes ví-         com sempre, la casuística és molt
ment, es limitava al rol tradicional         dues tenien al seu abast una sèrie     variada i podríem trobar tantes
d’esposes i mares. I, a més, havien          de recursos que els permetia fer       històries possibles com vídues
estat sempre sota la tutela d’un             front a les dificultats o almenys      van existir a la Barcelona baixme-
home, primer del pare i després              trampejar-les. Un dels mitjans per     dieval.
del marit. Tanmateix, la superació           mantenir-se era tenir un nego-
d’aquestes dificultats era possible                                                                   Mireia Comas Via


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                            2
Un paseo por mi ciudad

                                                          S
                                                                   i sales a dar un paseo por Vilade-
                                                                   cans, que es mi ciudad, pasarás
                                                                   una tarde agradable. Yo te reco-
                                                                   mendaría que no fueses con mu-
                                                          cha prisa, y te tomases el paseo con inte-
                                                          rés, y observarás que hay cosas que merece
                                                          la pena pararse a mirarlas. Seguramente,
                                                          has pasado infinidad de veces por el
                                                          mismo lugar y no te has dado cuenta que
                                                          hay algunas cosas dignas de contemplar,
                                                          a las cuales antes no le diste importancia.
                                                          Sabes que el responsable de no pararnos a
                                                          contemplar los lugares de interés con de-
                                                          tenimiento, es la falta de tiempo. Vivimos
                                                          en una sociedad que todo tiene un precio
                                                          y el del tiempo es muy caro.
                                                          Yo te sugiero que dejes alguna vez las pri-
                                                          sas a un lado, y contemples los siguientes
                                                          lugares, el edificio Modolell que es don-
                                                          de esta instalado el ayuntamiento, la Torre
                                                          del Baró, la zona del Torrente Ballester, el
                                                          parque Can Xic, la Biblioteca, el Atrium,
                                                          el parque Josep Tarradellas, la Torre Roja,
                                                          y si te sientes cansado baja al Parque de
                                                          la Marina, siéntate frente al lago y mira el
                                                          juego del agua, que con tanta presión sale
                                                          del centro del estanque. Siguiendo este hu-
                                                          milde consejo te sentirás bastante relajado.
                                                          Cuando descanses, súbete a la pasarela
                                                          y observarás el parque en su totalidad y
                                                          quedarás impresionado por su estilo mo-
                                                          derno, su dimensión, y lo mas bonito de
                                                          un parque, su limpieza. Y para terminar,
                                                          sube por el paseo de la Marina que te gus-
                                                          tará mucho, y cruza la carretera siguiendo
                                                          la dirección a Sant Climent, te darás de
                                                          morro con una preciosa avenida que tiene
                                                          una magnifica zona para pasear, carril de
                                                          bicicletas, parques infantiles, y una hermo-
                                                          sa arboleda y muchos bancos para descan-
                                                          sar, y para rematar el paseo pásate por el
                                                          parque de Can Ginestar.
                                                          En fin, no se si habré descrito bien los lu-
                                                          gares de interés de mi ciudad, pero son los
                                                          que para mí tienen más importancia, por
                                                          eso te he invitado a dar este paseo, espe-
                                                          ro que te guste igual que me gusta a mí.
                                                          Gracias.
                                                                          Manuel González Fernández




Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                         3
Cinc anys de pèrdua de drets
                                                de les dones

A
             quest 8 de Març es              econòmica i personal de les do-        S’estan reduint o eliminant les
             compleix el cinquè              nes.                                   encara insuficients polítiques
             any de la crisi econò-          Amb l’excusa de la crisi, moltes       públiques per fomentar la igual-
             mica i financera més            de les reivindicacions històriques     tat real entre homes i dones tant
dura des dels anys 30 del darrer             com són la igualtat salarial, el re-   en l’àmbit públic com privat; es
segle, amb greus conseqüències               partiment equitatiu del treball        redueixen les aportacions de la
socials per a la població i sobretot         entre homes i dones o la coedu-        Generalitat als ajuntaments per
per les dones. També fa un any               cació, ara ja ni se’n                  programes i serveis d’atenció a
que el govern del Partit Popular                          parla.                    les dones que pateixen violèn-
va aprovar amb la complicitat de                                                    cia masclista; s’eliminen progra-
CiU –que es va abstenir– la re-                                                        mes en matèria d’igualtat; el
forma laboral més agressiva per                                                          govern del PP amenaça de
als treballadors i sobretot per a                                                          carregar-se el dret a l’avor-
les treballadores del nostre país.                                                         tament i ara amb la reforma
Les polítiques d’austeritat que                                                            que vol fer a l’administració
estan duent a terme els diver-                                                             local deixa sense competèn-
sos governs porten a una re-                                                              cies als ajuntaments, els que
ducció dràstica de l’Estat del                                                            més han fet en aquest sentit.
Benestar. Retallant en salut                                                             Les dones sempre hem llui-
i educació públiques, en es-                                                             tat pels nostres drets i pels de
coles bressol, en la Llei de                                                            tota la comunitat, i ho haurem
dependència i en polítiques                                                           de continuar fent amb més in-
d’igualtat, incrementen les                                                           tensitat. La defensa dels nivells
desigualtats socials i també les                                                      de benestar aconseguits i del
desigualtats entre els homes                                                          dret a un treball digne per a
i les dones, reduint els seus                                                           tothom i sense discriminaci-
drets.                                                                                      ons per a les dones són els
Les dones estan assumint la feina                                                            reptes que tota la ciutada-
de tenir cura de les persones que                                                            nia progressista hauríem
els governs han deixat de pres-                                                              de defensar, així com els
tar, són les que estan pal·liant els                                                         drets cívics i democràtics
efectes de la crisi en el marc de la         L’aplicació                                 de tota la població. Una so-
família, la qual cosa implica llar-          de la reforma laboral                  cietat on persisteixen les desi-
gues jornades laborals de treball            ha augmentat les desigualtats ja       gualtats de gènere o la violència
remunerat i sobretot de treball              existents en el món laboral tant       masclista no és una societat total-
no remunerat, amb conseqüènci-               en la quantitat com en la qualitat     ment democràtica.
es negatives envers la seva salut            de l’ocupació femenina. Segons         Unes altres polítiques per afron-
i el seu benestar. Fins quan po-             els estudis realitzats pels sindi-     tar la crisi són possibles i neces-
dran assumir aquesta càrrega de              cats CCOO i UGT, a partir de la        sàries per a construir una societat
treball?                                     reforma laboral la bretxa salarial     més justa, equitativa i democràti-
A més, hem de tenir en compte                entre homes i dones s’ha incre-        ca eliminant les situacions de vi-
que un important percentatge                 mentat i les condicions de treball     olència, discriminació i pobresa
d’ocupació de les dones el tro-              s’han precaritzant encara més.         que pateixen les dones arreu del
bem en els serveis públics que               Moltes de les reivindicacions que      món.
ara s’estan desmantellant. La fei-           ja estaven assolides per molts                                  Mercè Civit
na que fins ara era remunerada,              anys de lluita de les dones, avui
la continuen fent sense remune-              estan en qüestió en l’àmbit labo-
rar, amb les conseqüències que               ral, social i ideològic.
això comporta per a l’autonomia


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                            4
Tres anys de la
                                              Coordinadora del Mamut

E
          l febrer del 2010, o sigui ara fa tres anys,
          va néixer la Coordinadora d’Entitats “El
          Mamut de Viladecans”. I ara, com que
          d’acord amb els estatuts ha calgut renovar
les responsabilitats de la Coordinadora, bo serà
recordar una mica com ha anat tot plegat, perquè
aquesta és una bona història de treball conjunt que
ha donat uns magnífics resultats. Només cal veure
la cara dels nens quan s’acosten al Mamut per con-
firmar que, efectivament, la cosa ha anat bé.
Tot va començar quan, en aquesta revista, vam pen-
sar que aniria bé remoure una mica l’ambient de
la ciutat plantejant-nos de fer alguna cosa per do-
nar identitat pròpia a la festa major. I per parlar-ne,
vam convocar, a la festa major d’hivern de 2009,             festa. Després, a la festa major d’hivern del 2011,
una taula rodona amb els partits presents a l’ajun-          va fer la primera cercavila nocturna amb torxes i vi
tament. A la sortida d’aquell acte, algunes entitats         calent. I, a partir d’aquí, ha estat present a les festes
vam decidir reunir-nos per veure com podíem con-             majors d’estiu i d’hivern, a la cavalcada de Reis, i a
cretar tot allò. I, a partir del fet que l’any anterior      un munt de festes de tots nivells, perquè tothom té
s’havia fet pública la troballa de restes de mamuts          ganes de tenir-lo a prop.
a la bassa de laminació de Can Guardiola, va sorgir          Per portar-lo, s’ha creat la Colla del Mamut, que
la idea de crear, com a símbol ciutadà, la figura d’un       està aconseguint que el Mamut vagi aprenent a
Mamut. Seria un símbol molt nou, que no es podria            moure’s, a ballar, a fer una mica de tot. I mentres-
considerar més d’un grup que d’un altre, sinó que            tant, la Coordinadora va fent la seva funció gestora,
d’entrada tothom se’l podia sentir propi.                    alhora que intenta ser també un punt d’encontre de
Aquell any, ja, a la festa major del 8 de setembre,          les diferents entitats de la ciutat que s’hi van ad-
just després del pregó, uns exploradors ens van dir          herint. Aquest objectiu de ser punt d’encontre és
que havien vist el Mamut però que només l’havien             segurament el que més cal treballar perquè sigui
pogut fotografiar. I una gran pancarta amb la imat-          realitat, ja que de les 25 entitats que la formen, són
ge del Mamut va ser penjada del capdamunt de la              encara massa poques les que hi participen de ple.
Torre Modolell, amb una certa desil·lusió de la gent         Però tot arribarà…
que esperava un Mamut pròpiament dit… Però ja                Ara, després de la renovació de responsabilitats, la
aquell any un munt de mocadors grocs van mostrar             presidenta és Mercè Solé, el vicepresident Joan Ni-
que aquell símbol era assumit per tothom.                    eto (que també és el Cap de Colla de la Colla del
El febrer següent, neix la Coordinadora, ja amb un           Mamut), el secretari Vicenç Castelló i el tresorer Mi-
bon nombre d’entitats incorporades, i amb Josep              guel de la Rubia. El repte principal és continuar fent
Lligadas de president, Josefa Delgado de vicepre-            que el Mamut sigui vist per tothom com un símbol
sidenta, Vicenç Castelló de secretari i Maria Lluï-          ciutadà i tothom s’apunti a disfrutar-lo sobretot en
sa Capdevila de tresorera. I la Coordinadora es              els dies de les dues festes majors. I, juntament amb
planteja un objectiu: a la festa major d’estiu hem           aquest repte, fer que creixi la participació en la Co-
de tenir un Mamut com cal. I, efectivament, el vam           ordinadora i en la Colla, que augmenti el nombre
tenir, gràcies a l’esforç de tots i gràcies a la bona col·   d’entitats adherides, que augmenti també el nom-
laboració de l’Ajuntament. A destacar la campanya            bre de Mamutaires d’Honor… I tot, perquè Vilade-
dels Mamutaires d’Honor, que són entitats, comer-            cans vagi creixent en personalitat i en cohesió, que
ços i persones individuals que volen fer una petita          d’això es tracta.
aportació econòmica per finançar la festa.                   L’adreça de la Coordinadora és: mamutviladecans@
Aquell any 2010, doncs, el Mamut va aparèixer                gmail.com
després del pregó, i va fer la seva primera actuació                                                  Josep Lligadas
estel·lar a la primera Mamullada, el gran èxit de la

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                         5
La Coeducació

C
            oeducar és educar per a la igualtat i la
            integració real de nens i nenes, evitant
            rols sexistes. Afrontar el desequilibri que
            tradicionalment s`ha implantat amb els
rols assignats a homes i dones fa plantejar el treball
de la coeducació d`una forma específica. És per
això que tota la comunitat educativa ha de compro-
metre el seu esforç amb la tasca educativa perquè
entre tots fem una societat més igualitària i justa
oferint les mateixes oportunitats independentment
dels rols i dels prejudicis sexistes.
Ens calen polítiques de gènere per a tothom. Cal
que la societat entengui que és un problema de tots.
Les discriminacions contra les dones se sustenten
                                                          menines i masculines que afavoreixin l`equitat en-
sobre una estructura social basada en una identitat
                                                          tre els sexes al mateix temps que el reconeixement
masculina discriminadora.
                                                          de les diferències com un valor i una elecció de lli-
Vivim en una societat que divideix les persones,          bertat.
homes i dones. S’han de promoure actuacions con-
                                                          Si treballem enfront de la competitivitat i l’egoisme,
cretes per tal de canviar la situació i dirigir-nos cap
                                                          es coincideix en la necessitat d’una nova cultura per
a una societat més lliure, menys misògina i més
                                                          a l’educació d’una manera de viure que es pugui
igualitària.Al llarg de la història les dones han anat
                                                          ensenyar. Actualment la cultura predominant a la
construint espais de relació i coneixement, uns sa-
                                                          nostra societat i als mitjans de comunicació no ens
bers diversos i diferents que ens han ajudat a resol-
                                                          val per educar.
dre conflictes i a fer-nos cada vegada més grans tot
i que encara queda camí per fer.                          La influència d`aquests mitjans de comunicació en
                                                          la transmissió de models, les pautes familiars tra-
Actualment en molts centres educatius la coeduca-
                                                          dicionals, el tipus de relacions interpersonals, afa-
ció es troba en una situació ambigua, alguns consi-
                                                          voreixen representacions femenines i masculines
deren que coeduquen però tenen encara llibres on
                                                          construïdes sobre la base de la desigualtat i sovint
no es recull el saber de les dones, a part que hi ha
                                                          potencien fortes resistències al canvi.
situacions abusives en l`ocupació dels espais. Els
suposats sabers científics amb els quals s’ensenya        Podria semblar que la joventut actual no manté els
són a vegades masclistes o racistes.                      estereotips i els esquemes tradicionals de gènere,
                                                          però la majoria de revistes, pel·lícules i música ju-
En els darrers cinquanta anys l`estructura familiar
                                                          venils s`obstinen a mantenir discursos de feminitat
ha canviat, s`ha vist alterat el seu entorn afectiu,
                                                          i masculinitat molt similars als d’èpoques anteriors.
l’escola, doncs, en el seu àmbit d’actuació ha de
                                                          Sota l`aparença de desimboltura i llibertats indivi-
continuar el debat entorn de la coeducació, iden-
                                                          duals es prioritzen els trets d’agressivitat i força en
tificant clarament els reptes que això suposa. S’han
                                                          els nois i la subordinació als cànons de la bellesa en
d’intentar crear noves habilitats i destreses que no
                                                          les noies.
estiguin marcades pel fet de ser nen o nena.
                                                          Però malgrat l’herència cultural i les múltiples con-
Les feminitats i les masculinitats, amb totes les se-
                                                          tradiccions de la situació actual els esforços de su-
ves variants, tenen diversos components entre els
                                                          peració no s’aturen i es pot afirmar que la transfor-
quals hi ha el biològic, però també i amb molta for-
                                                          mació social ja ha començat i feliçment no es pot
ça la construcció que les societats i les cultures han
                                                          capgirar.
fet al llarg dels segles.
                                                          (Bibliografia: Curs de coeducació per a les persones de
Des de l’educació no només ens cal treballar a favor
                                                          referència dels consells escolars).
de les nenes sinó també a favor dels nens, és a dir, a
favor d’altres maneres d’entendre les identitats fe-                                   Montserrat Pastor Pujadó




Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                    6
Extra omnes!

O
             sigui: Tothom fora! Es          nitats i adulacions del
             veu que és l’expressió          poder de qualsevol
             que fan servir al con-          institució que no pas
             clave per tancar por-           amb l’Església entesa
tes i començar la feina d’elegir             com a Assemblea –és
Papa, un dels pocs càrrecs elegi-            el sentit original del
bles –encara que molt restringida-           terme grec– dels se-
ment– dins de l’Església. De fet,            guidors de Jesús, el
aquest “Tothom fora” encaixa bé              Crist. Ara Ratzinger
dins una institució que ja s’ho ha           deixarà de ser infal·
pres per costum: les decisions es            lible i totpoderós. Ha
prenen sempre entre els “barons”             reconegut les seves
que diria la Teresa Forcades, ba-            limitacions i el seu
rons i ben grans, i ordenats, no fos         fracàs, cosa que el fa
cas. O sigui que la resta sempre             molt més proper al
estem “extra omnes”.                         comú dels mortals.
                                                                         Fotograma de la pel·lícula Habemus Papam, de
És un tic tan interioritzat dins             Ha tingut el valor de Nanni Moretti, que, certament, ha resultat gairebé
l’Església que costa treure-se’l de          destapar el tema de profètica!
sobre fins i tot als més progres.            la pederàstia i com
No fa gaire van emetre per TV3               sol passar en aquests casos, n’ ha sin tan obsessionats amb el sexe i
un reportatge titulat “L’Església            quedat ben esquitxat.                   no es passessin el dia amonestant
rebel”, que feia referència a tota           Amb el seu gest ha col·locat els fo- tothom, no resultaria tan hipòcri-
la insubmissió civil i eclesiàstica          cus sobre l’imprescindible saneja- ta tot plegat. Em dol molt que en
de molts cristians en l’època del            ment de les canonades vaticanes. un moment en què estem saturats
nacionalcatolicisme. El signava,             Els cardenals ja no poden fer veu- per la corrupció política de tot-
entre d’altres, Església Plural,             re que no veuen allò que Benet hom qui toca poder, la l’Església
una associació progressista. Però            XVI ha fet evident.                     no es diferenciï de la resta.
en el reportatge, entre la quin-             I, curiosament, com deia algú no Però per a mi l’Església continua
zena d’entrevistats només dues               fa gaire, per primera vegada el sent aquest espai que m’ajuda a
dones, i dels homes gairebé tots             Papa sembla un home de fe i no tirar endavant, bo i compartint
eren capellans o ex-capellans. O             un sàtrapa persa (una expressió molts dels valors dels ciutadans
sigui que el documental resultava            que Joan XXIII amb sentit de l’hu- no creients. Em posa al davant
d’allò més clerical.                         mor es va aplicar a si mateix).         dia sí i dia també que Déu vol un
Potser per tot plegat crec que el                                                    món just per a totes les persones,
                                             Jo sóc catòlica practicant (o prac-
gest de Benet XVI en plegar és                                                       especialment per a les més po-
                                             ticant a estones, per ser més fidel
un gest importantíssim, que obre                                                     bres i que es refia de cadascun
                                             a la realitat). I sóc crítica amb l’or-
portes. Com a mínim trenca una                                                       de nosaltres (cristians o no) per
                                             ganització de la meva Església,
imatge que a mi em sembla dis-                                                       fer la feina. Al costat de l’exigèn-
                                             però de fet és una institució que
torsionada del Papa: infal·lible                                                     cia, hi ha l’acolliment, l’acompa-
                                             m’estimo i que valoro. I no dei-
(encara que només quan parla ex-                                                     nyament mutu, el perdó quan no
                                             xa de sorprendre’m, aquests dies
cathedra, o sigui quan fa valer la                                                   estic a l’altura, el sentit de festa.
                                             que se’n parla tant, veure el re-
seva autoritat), màrtir de la causa                                                  Sense seguretats ni varetes mà-
                                             duccionisme que se’n fa des dels
(a l’estil de Joan Pau II, que consi-                                                giques. Valoro la contemplació i
                                             mitjans de comunicació. Dins
derava més important el seu sacri-                                                   l’espiritualitat. L’Església és molt
                                             l’Església hi ha hagut i continua
fici personal que no pas la respon-                                                  més plural i casolana d’allò que
                                             havent-hi pederàstia, interessos
sabilitat concreta dins l’Església),                                                 els mitjans de comunicació –i ella
                                             econòmics inconfessables, enve-
i autoritat de les autoritats. De fet,                                               mateixa– ens posen al davant. Jo,
                                             ges, vanitats (ai, aquests cardenals
el Vaticà sempre produeix la desa-                                                   en lloc de l’Extra omnes més aviat
                                             amb tantes randes, si es veiessin
gradable sensació que s’hi venera                                                    diria: tothom hi és benvingut, que
                                             amb els meus ulls!), masclisme,
més el Papa que no pas Jesús. Tot                                                    ja no recordo com es diu en llatí.
                                             etc. Segurament si els qui diuen
plegat té més a veure amb les va-            representar l’Església no estigues-                               Mercè Solé


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                             7
Els dijous d’Òmnium continuen

Ò
             mnium Cultural ofe-
             reix un altre any el
             seu cicle de prima-
             vera, una proposta
de tres converses, tres dijous de
primavera, amb tres personatges
per parlar i compartir inquietuds
sobre la llengua, la cultura i el
país.
Començarem el proper dijous 21
de març, amb la presència de la
periodista Rita Marzoa, amb la
xerrada titulada “Tots al davant”.
Analitzarem com podem dina-
mitzar la societat civil, comen-
çant per mobilitzar les entitats
del nostre país, per tal de poder
convèncer a la ciutadania del seu
dret a decidir.
                                             convençuts de la conveniència
El 18 d'abril serà el torn del també         de la independència, ja se n'han
periodista, Francesc Escribano,              adonat. Poc o molt segurs, amb
ex-director de TV-3 i actual direc-          o sense pors, però la volen. I no
tor de la productora Minoria Ab-             cal dir que els arguments racio-
soluta. En Francesc ens aportarà             nals han ajudat a tombar moltes
la seva visió del paper que ha de            resistències. Tanmateix, decisions
jugar la nostra televisió pública, i         d'aquesta transcendència, tant les
els mitjans de comunicació, d’una            que són a favor com les que són
banda per la situació històrica              en contra, van acompanyades de
que estem vivint com a país i, de            sentiments, més enllà dels argu-
l’altra, per l’oportunitat (també            ments. Els lligams emocionals,
històrica i il·lusionant) que tenim          els sentiments de pertinença, les
els catalans i les catalanes per a           pors irracionals... És per això que,
fer de Catalunya un país lliure.             ara mateix, el futur de la indepen-
Reforçant el compromís social i,             dència de Catalunya es juga més
no cal dir, sense obviar la realitat         en el terreny de l'emoció que en
lingüística del nostre País, en un           el dels arguments, que en tenim
futur estat propi. Defensant que             de sobres. Com hem d'encarar
les emissores públiques han de                                                      d'enguany amb la presència del
                                             aquest final d'etapa?
complir un rol social sense per-                                                    destacat pintor català Joan Pere
                                             Totes les xerrades les realitzarem a   Viladecans, amic de Salvador Es-
dre qualitat en la seva programa-
                                             les vuit del vespre a la sala Escor-   priu i creador d'obres pictòriques
ció. Qualitat que tan sols es gua-
                                             xador de l'Ateneu Pablo Picasso.       a partir de la producció literària
nya amb la creació de continguts
“compromesos amb la realitat so-             Una altra proposta que volem           de l'autor de Sinera. L'activitat es
cial més propera”.                           compartir amb vosaltres és l'ho-       realitzarà a la Biblioteca de Vila-
                                             menatge a Salvador Espriu amb          decans el dimecres 24 d'abril a les
Finalment el 16 de maig, rebrem
                                             motiu del centenari del seu nai-       19:00h.
la visita de Salvador Cardús, so-
                                             xement. Acte organitzat conjun-        Per tot això us animen a partici-
ciòleg i doctor en ciències econò-
                                             tament amb el grup poètic El Ca-       par a totes i a cadascuna de les
miques, amb qui reflexionarem
                                             liu i la Biblioteca de Viladecans.     propostes que us fem des d'Òm-
sobre si ha arribat a un punt en el
                                             L'activitat estarà emmarcada dins      nium Viladecans.
qual sembla que tots els catalans
                                             dels actes culturals del Sant Jordi
i les catalanes que podien estar                                                                           Ricard Caba

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                           8
Viladecans i la independència

L
         ’Assemblea Nacional Catalana va orga-               la crisi en una Catalunya sobirana) i ha de ser pro-
         nitzar el passat 1 de març un debat titulat         per (no només una lluita de partits polítics).
         “Viladecans i la independència” amb la par-
                                                                                                      Carles Lozano
         ticipació dels partits polítics viladecanencs
partidaris del dret a decidir. L’acte, que va omplir
a vessar l’Auditori Picasso, va ser presentat per To-
màs Caroz (ANC) i hi vam participar Carles Loza-
no (CiU), José Luis Atienza (ICV), Bàrbara Lligadas
(ERC), Albert Buigues (grups de suport a les CUP) i
Joan Pidelaserra.
Com a introducció, vaig tenir ocasió de presentar un
estudi sobre el suport que tenen en la nostra ciutat
les formacions partidàries de la independència de
Catalunya, en previsió de la Consulta Popular que
el President Artur Mas s’ha compromès a convocar
l’any 2014.                                                  Resultat de les eleccions del passat 25-N a Catalunya
Les principals conclusions que en vam extreure, a
partir de les dades de les eleccions del passat 25 de
novembre, són:
•	 A nivell de tot Catalunya, les formacions parti-
    dàries de l’Estat Propi van rebre 1.787.656 vots, el
    49,18% del total; si hi afegim altres partidaris del
    Dret a Decidir (com Iniciativa Verds), en situem
    en un 59,11%
•	 El Baix Llobregat és la comarca que va donar
    menys suport a l’Estat Propi, amb un 33,84%
•	 Entre les ciutats catalanes de més de 25.000 ha-
    bitants, Viladecans és la tercera que va donar-hi
    menys suport, amb un 23,33%, superant només              Resultat de les eleccions del passat 25-N a Viladecans
    a Cornellà de Llobregat (21,77%) i Santa Coloma
    de Gramenet (18,86%)                                      ELECCIONS 25-N: BARRIS DE VILADECANS
•	 Dins de la nostra ciutat, s’observen diferències              Vots dels partits favorables a l’Estat Propi
    importants entre els barris. Entre els menys par-                       (CiU, ERC, CUP, SI)
    tidaris de la independència trobem els de Mont-
    serratina, Mas Ratés i Can Sellarès; els que hi do-             Viladecans                     23,33%
    nen més suport són Torre Roja, Alba-rosa i, molt                Barri Antic                    37,53%
    especialment, el Barri Antic.                                   La Torre-Roja-Campreciós       28,54%
•	 La nota més positiva és que, tot i que s’ha par-                 Alba-Rosa-Can Guardiola        28,43%
    lat d’una mobilització destacada dels sectors                   Barri de Sales                 25,93%
    més antisobiranistes, les formacions catalanistes
                                                                    Grup Sant Jordi                25,72%
    es mantenen per sobre dels 7.300 vots (el segon
    millor resultat de la història), dels quals, tres cin-          Can Palmer-Can Batllori        23,67%
    quenes parts corresponen a Convergència i Unió.                 El Ginestar                    22,29%
En la fase de debat, vaig tenir ocasió de suggerir tres             Eixample Centre                22,17%
claus per aconseguir augmentar el nombre de par-                    El Torrent Ballester           19,25%
tidaris de l’estat propi. En la meva opinió, hem de                 El Poblat Roca                 18,27%
ser convincents en que el nou estat serà democràtic
                                                                    Can Sellarés                   16,73%
(cosa que inclou un compromís per la pluralitat, el
respecte a les minories i la lluita contra la corrupció),           Mas Ratés                      15,72%
ha de ser pròsper (demostrar que sortirem abans de                  La Montserratina               13,88%

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                      9
Independents o no, un sol poble




F
         a uns dies vàrem gaudir d’un bon debat          lans tinguem debilitat el nostre benestar i serveis
         entorn a la independència de Catalunya          públics. Per altra part, ICV-EUiA i la gent de suport
         promogut per la ANC de Viladecans, on           de les CUP, i el militant del PSC, van plantejar que
         es van poder sentir diversos plantejaments      aquest procés nacional havia d’estar acompanyat
sobre com exercir el “dret a decidir”.                   per un canvi social i que el model actual, exercit des
Crec que hi va haver una exposició en la qual es         del Govern actual de Catalunya, tenia molt a veure
plantejaven els resultats de les darreres eleccions      amb la situació dels i de les catalanes. Des d’alguns
com a un plebiscit entorn de la independència de         ponents es va ressaltar que a més del dèficit fiscal
Catalunya. Això que podia ser un element impor-          amb l’Estat Espanyol teníem a Catalunya un impor-
tant no era l’únic que es posava en qüestió, ja que      tant frau fiscal que impossibilitava el finançament
les polítiques exercides pels diferents partits també    de les polítiques de la Generalitat.
eren un element a tenir en compte. També, es volia       Sota un punt d’acord, “el dret a decidir”, va sorgir
presentar la nostra ciutat i a la nostra comarca com     un interessant debat de models d’esquerres o de
una illa on en el futur procés serien “territoris uni-   dretes per a una futura Catalunya, encara que per
onistes” com si algunes decisions no fossin tan legí-    a alguns en aquest moment només era important
times com les altres. Per mi, Viladecans no ha estat,    l’anar vers un nou Estat Català, independentment
ni és, ni serà una illa. Senzillament, és Viladecans     del model social, econòmic o polític del nou Estat.
amb la seva composició social i el reflex electoral      Des del meu punt de vista, som davant d’un im-
d’aquesta composició. I és que els de Viladecans,        portant repte com a Nació, i que indubtablement és
encertadament o no, som així.                            possiblement més important que el resultat, ja que
En altres moments es van arribar els raonaments          hem d’exercir un dels drets reconeguts a la Carta
dels ponents, uns varen plantejar que el vot a favor     de Drets Humans de les Nacions Unides, “el dret
“d’un estat propi” era d’aquells que se senten cata-     a l’autodeterminació dels pobles”. El resultat final,
lans o que volen viure millor i que creuen que amb       sigui favorable a uns o altres haurà d’anar acompa-
un estat propi això serà una realitat. Però també van    nyat amb el fet que l’endemà de la consulta, els ciu-
plantejar que un vot en contra d’aquest estat propi      tadans i ciutadanes de Catalunya, el Baix Llobregat
seria d’aquells que no es senten catalans o creuen       i Viladecans siguin un sol poble.
que viuran millor a l’Estat Espanyol. Tant CiU com
                                                                                            Miguel de la Rubia
ERC van plantejar l’espoli de l’Estat Espanyol a
Catalunya com el principal motiu de que els cata-
Campanya per penjar banderes
                                sarhauís als balcons

“N
                    o t’amaguis! No l’amaguis! Posa         Així farem evident sentiments que creiem que
                    la bandera sahrauí al balcó!”           aquests dies compartim la majoria de nosaltres: so-
                    La Plataforma d’Acció Interna-          lidaritat amb el poble sahrauí, solidaritat amb els
                    cional per als Presos Sahrauís          presos polítics sahrauís, rebuig a l’ocupació marro-
Gdeim Izik inicia una campanya que demana que               quina i a la complicitat de la comunitat internacio-
les persones solidàries amb el poble sahrauí no             nal i suport al referèndum d’autodeterminació del
s’amaguin, que es mos-                                                                   poble sahrauí.
trin a la societat d’una                                                                 El 27 de febrer, 37è ani-
manera clara i inequívo-                                                                 versari de la proclama-
ca: penjant una bandera                                                                  ció de la República Àrab
sahrauí al balcó o a la fi-                                                              Sahrauí Democràtica, la
nestra.                                                                                  Plataforma d’Acció fa
Cal que el moviment so-                                                                  una crida a la ciutadania
lidari amb el poble sah-                                                                 perquè un cop passi la
rauí marqui de manera                                                                    diada mantinguin pen-
inequívoca i gens ambi-                                                                  jades les banderes sah-
gua davant del veïnat i                                                                  rauís fins que el poble
de la societat. Som molts                                                                sahrauí pugui decidir
i moltes les persones                                                                    lliurement el seu futur.
solidàries amb el poble                                                                  El 27 febrer celebrem 37
sahrauí, disperses, que                                                                  anys de la proclamació
potser no coincideixen                                                                   de la República Àrab
en actes, concentracions                                                                 Sahrauí Democràtica. 37
o manifestacions. L’efecte d’una bandera al balcó és        anys de lluita contra l’ocupant, de sofriment i d’es-
d’una contundència extraordinària, que difícilment          perança.
podria ser obviada per l’opinió pública.                    La població sahrauí sofreix l’exili, pateix la vulne-
                                                            ració dels drets humans als territoris ocupats pel
  Teatre per un Forat, a l’Àtrium                           Marroc, l’espoli de les riqueses naturals, la indife-
                                                            rència de la comunitat internacional i la traïció dels
                                  Nou èxit del “Teatre      governs espanyols.
                                  per un forat”, la crea-   El moviment solidari recordem el 27 de febrer amb
                                  ció del grup de teatre    el compromís d’estar sempre al costat del poble
                                  del Centre Ocupacio-      sahrauí, al costat de la justícia. La solidaritat i la
                                  nal Caviga, que ja ha-    justícia no poden ser neutrals.
                                  vien presentat aquest
                                  estiu passat al Teatre    És necessari fer evident la nostra solidaritat amb el
                                  al carrer.                poble sahrauí a cada moment per aconseguir la mà-
                                                            xima implicació i difusió.
                                  Un molt bon especta-
                                  cle, sens dubte, que      Penjar una bandera sahrauí al balcó és un petit acte
                                  en un teatre tancat       simbòlic que reafirma la solidaritat particular i col·
                                  com és l’Àtrium va        lectiva amb el poble sahrauí, davant l’ocupació, les
                                  permetre apreciar-ne      constants agressions, el sofriment i el silenci infor-
                                  els detalls. I una        matiu.
                                  excel·lent     reflexió   La Plataforma d’Acció demana que s’enviïn fotos
                                  sobre els prejudicis      de balcons i finestres al correu electrònic accion.pre-
                                  en relació a la disca-    sos@gmail.com <mailto:accion.presos@gmail.com>
                                  pacitat.                                                         Rosa Mercader


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                      11
Obre un nou espai de restauració

C
           onservant el nom de Sant Jordi ha reobert    L’objectiu d’aquesta reforma ha sigut la transfor-
           les seves portes la cafeteria/bar situada    mació del local, però amb petits canvis. S’ha refor-
           al Grup Sant Jordi, molt a prop de l’esco-   mat pensant sobretot en els clients, que estiguin cò-
           la Sant Gabriel, del centre esportiu Áccu-   modes, que puguin trobar un espai nou i diferent,
ra i a només 100 metres del Centre Comercial Vila       lluminós, alegre i vital. Amb un pressupost ajustat i
Marina, i posant                                                                         només amb canvis
l’accent en el men-                                                                      de color, mobiliari
jar que agrada a                                                                         i llum s’ha acon-
tothom: les tapes,                                                                       seguit un resultat
els pinxos, els bo-                                                                      extraordinari.
cates... és a dir, la
cuina casolana de                                                                       La prova defini-
tota la vida.                                                                           tiva que estàvem
                                                                                        fent bé les coses
El gestor d’aquest                                                                      la vam tenir quan
canvi és el senyor                                                                      –mentre duraven
Luis Manuel Flores Curbenas, el                                         les obres– va venir a “xafardejar”
qual acaba d’arribar des de Vene-                                       un grup de nens veïns i van escriu-
çuela amb la seva família, disposat                                     re a la nova pissarra: “Benvinguts
amb totes les seves energies i tot el                                   Amics. El Millor Bar del Món”.
seu entusiasme a reconstruir aquest
espai perquè sigui un lloc de troba-                                    Si voleu ampliar aquesta informa-
da ideal per a famílies i parelles del                                  ció, podeu contactar amb el telèfon
veïnat i de rodalies.                                                   629 705 007 o bé amb info@puzzle-
                                                                        arquitectura.com
La reforma de l’espai l’ha dut a ter-
me “Puzzle”, un consultori d’arquitectura i interio-                                        Gabriela Rojman
risme que ja fa 25 anys que treballa en aquesta àrea.




             Nous locals a la parròquia de la Mare de Déu de Sales (o la del Tobogan, com mol-
             ta gent la coneix). La parròquia compleix enguany els 50 anys des de la seva cre-
             ació, sempre amb Mn. Celestino Bravo, que continua al peu del canó, al capdavant.
             Els locals s’inauguraren el passat 2 de març amb la presència del bisbe Agustí
             Cortés i de gent de totes les parròquies de Viladecans.




Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                12
Aturem Eurovegas un any després

E
          l 16 de març de 2012, ara          tics, la majoria de partits polítics,   Però des de la PAEV sempre hem
          fa just un any, en una             personalitats del mon cultural, etc.    sigut conscients que la protecció
          assemblea de ciutadans             van manifestar obertament la seva       del Delta del Llobregat no s’acaba-
          i entitats a Viladecans            oposició frontal a aquest disbarat.     va amb l’enderrocament d’Euro-
es va constituir la plataforma               Es va produir una mobilització          vegas. Així que, el 27 d’octubre de
“Aturem Eurovegas – Salvem                   ciutadana sense precedents per la       2012, en una assemblea a Sant Boi,
el Delta del Llobregat” (PAEV).              defensa del Delta del Llobregat. El     vam decidir refundar-nos en una
La possibilitat que l’empresa “Las           21 d’abril es va organitzar un bici-    nova plataforma: “Delta Viu – Pla-
Vegas Sands Corporation” constru-            cletada que va reunir més de 2.000      taforma per la recuperació dels es-
ís un macro-complex d’oci i joc al           persones al cor del Parc Agrari, el     pais agraris i naturals del Delta del
cor dels terrenys agrícoles del Del-         17 de juny vam omplir la Plaça de       Llobregat”, mantenint l’esperit de
ta del Llobregat suposava un cop             Sant Jaume, el 8 de juny un Con-        lluita però en clau més constructi-
mortal per a aquest espai natural            cert al Parc de Vilamarina de Vila-     va. Els objectius principals són la
i la pagesia deltaica, però sobretot         decans, el 25 de juny vam rebre a la    defensa del Delta del Llobregat i
implicava la perpetuació d’un mo-            comitiva de Las Vegas Sands a l’ae-     de la Vall Baixa, i el foment de mo-
del de desenvolupament econò-                roport i a la zona agrícola de Sant     dels de desenvolupament sosteni-
mic caduc que és, en gran part, el           Boi, el 28 de juliol vam portar la      bles socialment i ecològicament,
responsable d’aquesta crisi-estafa           protesta al Mercat de la Boqueria...    tot dinamitzant l’agricultura i po-
que estem patint els darrers anys.           Fins i tot el Setmanari La Directa i    sant en valor els espais naturals
No era casualitat que aquest pro-            la PAEV va editat i repartir 100.000    d’aquestes zones.
jecte arribés en aquell moment:              exemplars d’una publicació en de-       Aquesta nova plataforma hereta
taxes d’atur històriques, amb                fensa del Delta del Llobregat, per      el compromís d’oposar-se al pro-
milers de famílies desnonades                tot el Baix Llobregat.                  jecte d’Eurovegas, i el 26 de gener
amb tots els seus membres pa-                                                        de 2013, coincidint amb la ma-
rats. Davant d’aquesta conjun-               El Delta del Llobregat rere             nifestació organitzada a Madrid
tura, el magnat Adelson, amb la              Eurovegas                               el 27 de gener contra aquest des-
connivència del govern de CiU,               Després de sis intensos i esgota-       propòsit, es va concentrar a l’es-
i dels alcaldes dels PSC de la               dors mesos de lluita, vam rebre         tació de Sants per mostrar la seva
zona, prometia que Eurovegas                 la notícia que Eurovegas marxava        solidaritat amb el poble de Ma-
crearia 200.000 llocs de treball.            a Madrid. Però la alegria va ser        drid i per acomiadar els tres com-
Això va fer que els primers mesos            continguda ja que només s’acom-         panys que marxaven a la capital
l’opinió pública i gran part de la           plia un dels objectius de la PAEV.      per participar en la manifestació.
població acollís aquest projecte             Tot i així, ha sigut una experiència    Recentment hem llençat la campa-
amb el braços oberts. Però la in-            molt positiva que ens ha generat        nya “Pagesia per al futur”, fent una
commensurable feina de la PAEV               molta angoixa però que ha tingut        crida a les administracions perquè
(bicicletada, manifestacions, infi-          dues  conseqüències  molt destaca-      facilitin i impulsin l’accés als ter-
nitat de xerrades, etc.) va aconse-          bles:                                   renys agrícoles de la plana deltai-
guir a poc a poc girar la truita, des-                                               ca que actualment estan en desús. 
muntant amb arguments sòlids                 •	 Comunió entre una part de la
                                                pagesia i els ecologistes, histò-    També hem fet una exposició iti-
les suposades bondats d’aquest                                                       nerant sobre els valors naturals
projecte especulador que només                  ricament poc avinguts. Aques-
                                                ta aliança és vital i indispen-      del Delta del Llobregat i les seves
portaria beneficis als promotors...                                                  amenaces que des de novembre
i als seus còmplices del carrer de              sable per a la conservació del
                                                Delta del Llobregat.                 del 2012 està viatjant per la comar-
Còrsega.                                                                             ca, amb la intenció que durant els
                                             •	 Trobada d’un conjunt d’en-           pròxims dos anys en puguin gau-
El poder de l’opinió publica                    titats i persones del territori      dir totes les poblacions deltaiques.
Més de 4.500 entitats i milers de               que fins aleshores lluitaven de      Celebrem que un any després la
persones es van adherir a la plata-             manera inconnexa. D’aques-           lluita sigui encara molt viva i espe-
forma, i una diversitat molt gran               ta plataforma ha sorgit un           rem que us engresquin les nostres
de col·lectius socials com el Col·              grup heterogeni de persones          propostes de futur i ens recolzeu
legi d’Advocats, Associacions de                preocupades per la defensa           per aconseguir un Delta Viu!!! 
Veïns, la Unió de Pagesos, centres              d’aquest meravellós racó de la
                                                geografia catalana.                                          Ricard Caba
excursionistes, estaments eclesiàs-


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                             13
El 23-F, Sant Ramon sota la neu
                                                   Fotografies de Jaume Muns




Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                               14
Fogons a Viladecans
                                                        Crema per Sant Josep

                                             E
                         les
                     -nos s!
               nvieu
                                                       l meu avi es deia Josep, i pel seu sant era costum que fes cre-
                         e
          Ei, e s recept                               ma catalana, això sí, sempre amb una cassola nova. Parlo de
                e
          vostr
                                                       finals dels anys 20 i mitjans dels 30 del segle passat. Després
                                                       la meva mare va continuar, i aquesta és la seva recepta.
                                             Ingredients per a 6 persones:  1 litre de llet sencera; 180 gr. de sucre; 6
                                             rovells d’ou;  pell de llimona; 40 gr. de midó de blat (es pot substitu-
                                             ir per una cremadina o un sobre de flam); 1 tronquet de canyella.
                                             Preparació: Poseu a bullir 75 cl. de llet amb la pell de llimona i la ca-
                                             nyella. A part diluïu el midó o la cremadina en 25 cl. de llet, procu-
                                             rant que no faci grumolls. Afegiu-hi el sucre i els rovells i barregeu-ho
                                             bé. Quan la llet amb la pell de llimona ja bulli, aboqueu-ne una mica  a
                                             la barreja de la llet, sucre i ous. Remeneu-ho molt bé perquè es barregi
                                             i aboqueu-ho tot a la resta de la llet. Torneu-ho al foc fins que la barreja
                                             s’espesseixi, però que no  arribi  a bullir. Es treu del foc, i es pot  po-
                                             sar en platets o bols individuals, o en una plàtera, segons es vulgui.
                                             Ah, també es pot cremar sucre per sobre, però aquesta ja no es la re-
                                             cepta de la meva família.
                                                                                                         Maria Armengol




                                                   Manifestar-nos on toca
 C
             rec que el conjunt de la societat catalana s'està equivocant. Ens estem equivocant. Tal i com
             estan les coses, actualment és ser un il·lús pensar que el Govern de la Generalitat pot seguir
             governant sense fer ni una sola retallada més. Sincerament, a tots aquells que diuen que no
             se n'ha de fer cap més ja no me'ls crec. Si governessin ja en parlaríem. L'altra cosa és com
 la Generalitat ha fet fins ara i com segueix fent aquestes retallades. Si s'estan retallant sous als funci-
 onaris, retirant recursos per a la sanitat i l'ensenyament, fonamentals en la nostra societat, llavors la
                           pregunta és: ¿per què no es va començar pels sous més alts, els alts càrrecs, els
                           cotxes oficials dels polítics, les dietes innecessàries, etc.? Amb això els nostres
                           governants no donen gens d'exemple i ara només ens faltaven tots aquests
                           casos de corrupció. Els ciutadans n'estem més que farts, sobretot aquelles per-
                           sones que pateixen els efectes més greus de la crisi. Sort d'organitzacions com
                           Càritas, Creu Roja, la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques i moltes més.
                           Si no ara mateix els carrers estarien plens de persones fent pillatge, robant-se
                           i atacant-se entre elles.
                           Si el Govern Central de Madrid fos fiscalment just amb Catalunya i donés els
                           diners que necessitem i que ens pertoquen, segurament la Generalitat no hau-
 ria de fer ni una retallada més. Així ho han dit i reiterat ja uns quants economistes i persones prou ente-
 ses en aquests temes. Llavors jo pregunto: què fem organitzant multitud de petites manifestacions gai-
 rebé diàries sense grans efectes? Què fem a la Plaça de Sant Jaume davant de la Generalitat? El que hem
 de fer és unir-nos tots els ciutadans i anar a manifestar-nos davant de la Delegació del Govern Central
 que tenim a Barcelona. El problema més gran de tots els catalans, pensem com pensem a nivell polític,
 estiguem aturats o no, desnonats o no, és aquest. Per què, doncs, no anem a manifestar-nos on toca?
                                                                                                  Marta Pombo Sallés


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                            15
la mirada aguda
                                                                        secció a càrrec d’Eio Ramon




        Charadrius alexandrinus-Corriol camanegre-
                              Chorlitejo patinegro
                                Viladecans 06/12/12. 5 exemplars hivernant a la platja del Remolar

Fa 16 cm de llargària. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, al llarg de la línia de la costa. Fa el
niu en una petita depressió on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que són covats
pels dos progenitors al llarg de 25 dies. La seua àrea de distribució s’ha vist reduïda en les darreres
dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, malgrat el seu nom anglès
(Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya.

                                                                                             Font: wikipedia.




Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                  16
Recerca històrica
             La primera Falange de Viladecans.
                                                                                                III Año Triunfal, 1939


A
             quest mes de març de 2013 es compliran 74                     Puig i Joan Comellas Guitart, evolucionin ideològicament
             anys de la constitució de la primera junta di-                cap a postulats falangistes i donin suport al bàndol fran-
             rectiva, coneguda, de la Falange Española                     quista així com a les xarxes quintacolumnistes, que a la
             Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Na-               rereguarda intentaven soscavar la moral i defensa del
cional Sindicalista (FET y de las JONS), a Viladecans, el                  règim republicà. Sembla que aquesta seria l’evolució ide-
partit únic sobre el qual es sustentarà la dictadura militar               ològica d’alguns dels fejocistes de Viladecans, entre ells
de Franco. Es un bona data per a conèixer qui formava                      Jaume Abril, Joan Comellas, Andreu Calbet Puigdomè-
aquella primera Falange local.1                                            nech, Marcel·lí Calbet Cendra o Joan Miernau Domènech.
El 7 de març de 1939, el doctor Vicente Ferro, com a cap                   D’altres com Vicente Ferro, home conservador, de fortes
local de Falange proposa a la Secretaria Provincial del Mo-                creences religioses, o de dretes, com Nicasi Marieges Mas
vimiento l’estructura orgànica de Viladecans:                              o Joan Janer Roselló, també farien aquest recorregut ideo-
                                                                           lògic cap la quintacolumna i el falangisme.
Cap: Vicente Ferro Estrade
Secretari: Alfred Deu Perull (Borrull ?)                                   Així, el 31 de gener de 1938 una batuda del Servei d’In-
Delegat d’Informació i Investigació: Joan Miernau Domènech                 vestigació Militar (SIM) de la República provocà la caigu-
Delegat de l’Auxili Social: Gregorio Giménez y Fernández                   da del grup quintacolumnista de Viladecans. En aquesta
de Córdoba                                                                 batuda són detinguts i empresonats Jaume Abril, Vicente
Delegat d’Administració: Josep Calvet Ventosa                              Ferro, Joan Janer i Marcel·lí Calbet, alguns per ser catòlics,
Delegat d’Organitzacions Juvenils: Nicasi Marieges Mas                     altres per ser falangistes, en la clandestinitat, i d’altres per
Delegada de la Secció Femenina: Maria Tort Roca                            ser les dues coses.
Els antecedents d’aquesta Falange local que es constitueix,                És molt possible que en Ferro, Abril o Marieges, com a
documentalment, cinc setmanes després de l’entrada de                      falangistes, formessin part d’alguna de les xarxes quinta-
les tropes franquistes a Viladecans (25 de gener de 1939),                 columnistes que, secretament, operaven a Barcelona, en-
cal cercar-la un o dos anys abans, en el temps de la revo-                 tre elles la denominada Luis de Ocharán, de filiació falan-
lució i la guerra, quan la vida de tothom està en perill i es              gista, que tenia per cap Carlos Carranceja, amic de Luys
radicalitzen les postures polítiques. La violència revoluci-               Santamarina, màxim cap de la falange secreta catalana.
onària, sobretot en els primers mesos del conflicte armat,                 Aquesta xarxa de falangistes quintacolumnistes quedaria
va implicar la persecució i l’assassinat de frares, monges,                desarticulada amb l’assassinat del seu líder, Carranceja, i
capellans i “homes d’església i d’ordre”, i en molts pobles,               dinou persones més, entre elles, Jaume Abril, el 4 d’abril
la destrucció d’esglésies, rectories, ermites i símbols religi-            de 1938, a les costes de Garraf, a mans de membres del
osos. A Viladecans, aquesta virulència quedaria reflectida                 SIM. Tots ells eren de filiació falangista. Janer i Calbet es-
en l’ensorrament de l’església parroquial i la destrossa de                taran empresonats fins al novembre de 1938 i Ferro fins al
la talla de la Mare de Déu de Sales, i en l’empaitada dels                 gener de 1939, alliberat amb l’entrada de les tropes fran-
homes d’església i d’idees conservadores o dretanes. Mal-                  quistes a Barcelona.
grat això, al poble, no es va produir cap assassinat de                    Tenim constància d’altres persones, que després formari-
religiosos ni de seglars perquè els homes del Front Popu-                  en part de la Falange local, i que en els anys revolucio-
lar i del Comitè de Milícies Antifeixistes van vetllar per la              naris, també formarien part d’aquesta xarxa de sabotatge
seva integritat, com així ho van testimoniar Vicente Ferro                 contra la República, entre ells Joan Miernau que divulga-
Estrade i Francesc Arnau Pasqual –falangistes tots dos, i el               ria “los partes nacionales” i que “al liberarse Viladecans
segon membre de la primera Comissió Gestora Municipal                      fué de los primeros en organizar la Falange Local”; o l’An-
franquista– al març de 1943, en les declaracions realitza-                 dreu Doñate Royo que faria “propaganda a favor del Mo-
des en el consell de guerra instruït contra Josep Iturrioz,                vimiento entre los jóvenes de su edad”.
per al cas dels assassinats del quatre germans Gabrielistes,               Al Baix Llobregat també operava una altre xarxa quinta-
exculpant els dirigents locals Josep Iturrioz Rebull (ERC) i               columnista, denominada “V Columna”, que tenia per cap
Marià Sanjuan Cuchí (CNT).                                                 a Francisco de Carol, de Sant Vicenç dels Horts, el qual
Serà aquesta persecució revolucionària practicada sobre                    trobarem com a cap de la Falange de Sant Vicenç el 20 de
els catòlics i homes d’església la que farà que el jovent lo-              març de 1939 quan les milícies falangistes d’aquell poble,
cal adscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya,                entren a Viladecans i amb l’aquiescència de les autoritats
els coneguts com a “fejocistes”, liderats per Jaume Abril                  municipals –Pere Masellach Monmany com a alcalde– i
                                                                           de la Falange local –Vicente Ferro, com a cap–, detenen i
1	 Per ampliar la informació es pot consultar el meu article “La           traslladen a la prefectura de Falange de Sant Vicenç dels
Falange local en els primers anys del franquisme a Viladecans (1939-       Horts els veïns i parella Adolfo Casé Pitarque i Virginia
1945)”, publicat a Materials del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comar-   Amposta Amposta. Aquests, després de la celebració d’un
cal del Baix Llobregat, núm. 17, 2011.


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                                              17
consell de guerra, seran assassinats al Camp de la Bota el               Barcelona, a la pena de sis anys i un dia d’internament en
8 d’agost de 1939, una vegada “S.E. el Jefe del Estado, no-              camps de treball pel delicte d’alta traïció. Els tribunals es-
ticiada que le ha sido la parte dispositiva de la sentencia              pecials van ser creats pel govern republicà per a perseguir
(...) se da por Enterado de la pena impuesta”.                           als grups quintacolumnistes així com als derrotistes o es-
Per tant, com veiem, alguns dels que formaran aquesta                    pies contraris a la República. Ferro, una vegada alliberada
primera estructura de la Falange local, l’any 1939, ja eren              Barcelona, tornaria a Viladecans a exercir la medicina en
coneguts del Movimiento. Hi destaca, però, la presència                  paral·lel a la seva prefectura a la Falange local, entre 1939
d’una dona, Maria Tort Roca (Viladecans, 1912) com a                     i 1941. Entre l’agost i el novembre de 1940, per problemes
responsable de la Sección Femenina i que també formarà                   de salut, delegaria el comandament en Joan Comellas, que
part de la primera Comissió Gestora Municipal, constitu-                 feia les funcions de secretari del partit.
ïda el 6 de febrer de 1939. Maria Tort serà la primera dona              Nicasi Marieges, nascut a Viladecans l’any 1906, pagès de
regidora en la història de Viladecans. Ocuparà el càrrec,                professió i afiliat a l’Institut Català de Sant Isidre durant
sembla, però, que de manera testimonial fins al 2 d’abril                la República i “forzado a la Unió de Rabassaires” durant
de 1941. Al desembre de 1939 ja no figura com a delegada                 la revolució declara que “durante el dominio rojo-separa-
local de la Sección Femenina.                                            tista” va ingressar en el grup falangista Santa Maria, de
D’aquesta primera organització falangista cal assenyalar                 Barcelona i que per això va estar detingut. L’any 1939 el
el seu cap, en Vicente Ferro, i els delegats d’Investigació              trobarem dins d’aquesta primera estructura orgànica de
i Informació així com el d’Organització Juvenil, en Joan                 Falange i entre 1941 i 1945 serà alcalde de Viladecans.
Miernau i Nicasi Marieges, respectivament, perquè poste-                 Finalment, cal ressaltar el nomenament del jove Joan Mi-
riorment seran alcaldes, falangistes, de Viladecans.                     ernau –21 anys, l’any 1939– en la influent delegació d’In-
Vicente Ferro (1895-1943), gadità de naixement, arriba a                 formació i Investigació; important, perquè des d’aquesta
Viladecans a principis de la dècada de 1920. Es casarà amb               delegació on es confeccionaven tots els informes d’ante-
una neboda de Pere Masellach Monmany, l’alcalde de les                   cedents polítics i socials que les diverses autoritats civils,
dictadures, perquè ho va ser durant la dictadura de Primo                militars i judicials, demanen sobre els veïns, encausats en
de Rivera (1923-1930) i després amb la primera Comissió                  consells de guerra, expedients de responsabilitats políti-
Gestora Municipal franquista (1939-1941). Ferro, metge de                ques, avals per a la sortida de presoners dels camps de
professió, i metge titular de Viladecans entre 1929 i 1938               concentració i batallons de treball o depuracions profes-
i 1939-1941, era un home de conviccions catòliques i polí-               sionals, d’entre altres. Informes que tots sabem, podien
ticament conservador. Es desconeix la seva filiació fins al              canviar la vida de les persones. Miernau seria regidor
6 d’octubre de 1934, quan amb el fracàs de la insurrecció                municipal entre 1947 i 1952 i alcalde de Viladecans durant
de l’esquerra contra el govern filofeixista de la CEDA, va               el període de 1952 a 1965.
ser nomenat cap local d’Acció Ciutadana, entitat formada                                                     Manuel Luengo Carrasco
per antics membres del Sometent. Coneixem la seva de-
tenció al gener de 1938 i com al novembre del mateix any
es condemnat pel Tribunal Especial de Guardia núm. 1, de



                                         Estructura de la Falange Española Tradicionalista
                                                   y de las JONS de Viladecans (1939-1941)
                                                   7 març 1939                          1940                         1941
                 Càrrec
                                                      Nom                               Nom                          Nom
                                                                            Vicente Ferro Estrade        Vicente Ferro Estrade
Cap                                      Vicente Ferro Estrade
                                                                            Joan Comellas Guitart        Joan Comellas Guitart
Secretari                                Alfred Deu Perull (Borrull ?)      Joan Comellas Guitart        Joan Comellas Guitart
                                                                            Andreu Calbet Puigdoménech
Delegació de Informació i Investigació   Joan Miernau Domènch                                      José María Léon Gómez
                                                                      Joan Bonich Martí
                                                                      Gregorio Gimenez y Fernández
                                         Gregorio Gimenez y Fernández de Córdoba
Delegació de l’Auxili Social                                                                       Joan Janer Roselló
                                         de Córdoba
                                                                      Joan Janer Roselló
                                                                      Francesc Piñol Bosch
Delegació d’Administració                Josep Calvet Ventosa                                      Claudi Balletbó Pugés
                                                                      Claudi Balletbó Pugés
Delegació d’Organitzacions Juvenils      Nicasi Marieges Mas          Baldiri Barat Baqués         Baldiri Barat Baqués
Delegació de la Secció Femenina          Maria Tort Roca                                           Josefa Comellas Guitart
Delegació de Formació Nacional Sindica-
                                                                            Andreu Calbet Puigdoménech
lista
Delegació de Propaganda                                                     Jaume Gorgas Pugés           Jaume Gorgas Pugés
Cap de Milícies                                                             Nicasi Marieges Mas          Nicasi Marieges Mas
Delegació d’Excaptius                   Joan Janer Roselló                  Joan Janer Roselló           Joan Janer Roselló
Delegació d’Excombatents                                                                                 Miquel Cardona
                                                                                                         Nicasi Marieges Mas
Delegat de la CNS                                                           Nicasi Marieges Mas
                                                                                                         Benito Fernández Larrauri


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                                          18
Històries viladecanenques
                                                                 secció a càrrec d’Andreu Comellas



            El Joanet de cal Menut del Begues,
                     místic, pagès, fejocista (2)

D
            els joves dirigents de           ladecans, després de ser detingut      no en tenia prou, o per variar, cada
            la Federació de Joves            pel S.I.M. amb altra gent de Vila-     setmana la seva cosina Rosa Faura
            Cristians de Catalunya,          decans, i tancat al vaixell “Villa     li comprava un llibre als encants,
            més de dos-cents mori-           de Madrid” sota acusació de ser        ara de Joaquim Ruyra, ara Pitar-
ren tirotejats a les tanques dels ce-        quintacolumnista de la Falange,        ra, Guimerà, o Casas i Amigó...
mentiris o en qualsevol revolt de            acabà essent afusellat, sense judi-    Val a dir dels llibres llegits durant
carretera, a la llum de la lluna o a         ci, juntament amb dinou detinguts      tota la seva vida, que cap altre li
ple sol, en els primers dies poste-          més, a les Costes de Garraf, en una    agradà tant com “Mireia”, de Fre-
riors al 18 de juliol de 1936. Dels          vergonyosa acció de represàlia de      deric Mistral, traduït per Maria-
pobles del voltant, els passats per          la policia militar del Govern de la    Antònia Salvà, comprat en aquells
les armes a Gavà van ser quatre,             República d’Espanya que provocà        mesos “d’assaonar el dur codony”,
dos al Prat i un a Sant Boi. En el           les protestes del president Com-       que es diu en el poema. Abans
conjunt de Catalunya bona part               panys el dia 4 d’abril de 1938. Va     de fer els seixanta anys de vida,
d’ells va poder fugir o amagar-se.           tenir la desgràcia que el seu cog-     amb la seva esposa Antònia Doña-
Alguns passaren a col·laborar amb            nom el feia primer a totes les llis-   te i Royo, és a dir, el meu pare i la
els sublevats, com fou el cas del            tes alfabètiques.                      mare meva, resseguiren amb Land
president Millet; altres s’incorpo-          En Joan Comellas i Guitart, per        Rover els llocs i paisatges d’aquell
raren a l’exèrcit republicà un cop           la seva banda, abans del Nadal         gran poema escrit en provençal,
“normalitzada” la situació, com el           de l’any 1937, quan va ser l’hora      avui llengua pràcticament morta,
vicepresident Pere Tarrés. Tots ells         d’anar al front de la seva lleva, no   que li representà a l’autor el pre-
ho feren més o menys de cor, i és            s’hi presentà. I, després de sospe-    mi Nobel de Literatura de 1904:
que tots també tenien per bons els           sar el risc de passar a França, va     la plana de Crau, Nimes, Arles,
valors de la República: Llibertat,           acabar amagant-se al pis dels on-      Aigües-Mortes, La Camarga, Aix
Igualtat i Fraternitat. En Jaume             cles Salvador Faura i Pepeta Gui-      en Provence, etc.
Abril, president del grup de Vi-             tart, a l’eixample barceloní, du-      Però no sols de poesia i narrativa
                                             rant els darrers quinze mesos de       visqué l’home en aquells mesos de
                                             la guerra, sense treure el nas per     vida monacal, també va aprendre
                                             l’escala ni deixar-se veure per cap    a llegir en francés, diccionari en
                                             finestra. Evidentment que aque-        mà i gramàtica a prop, allargassant
                                             lla tràgica guerra que els militars    els minsos coneixements adquirits
                                             feixistes havien iniciat contra la     de petit a l’escola amb l’herma-
                                             legalitat republicana no tenia cap     no pagès Fulgence Fuzeau com a
                                             justificació. Però també val la pena   mestre. D’aquesta manera podia
                                             tenir present que aquells joves        seguir el punt de vista de la prem-
                                             cristians van experimentar que         sa francesa que de tant en tant la
                                             allò que més estimaven, el seu         seva cosina li proporcionava. Tam-
                                             cristianisme, era cruelment perse-     bé, com a aliment substitutiu de
                                             guit pels que s’havien fet els amos    l’esperit del “Cercle d’Estudis” de
                                             del poder en el bàndol republicà.      la Federació, llegia diversos llibres
                                             I van reaccionar com millor van        religiosos enduts de casa, com
                                             saber.                                 ara “El diàleg interior” de Carles
                                             Recloure’s en un pis volia dir lle-    Cardó o, “La Doctrina Social de la
                                             gir. En els quinze mesos d’estada a    Iglesia”, del pare Rutten, dominic
                                             Barcelona en Joan Comellas es va       belga recolzador de Cardijn, on
                                             enllestir les obres completes d’en     comentava les encícliques “Re-
                                             Verdaguer i d’en Maragall. Per si      rum Novarum” i “Quadragésimo


Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013                                                                            19
Pd t 64
Pd t 64
Pd t 64
Pd t 64

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (16)

PdT 01
PdT 01PdT 01
PdT 01
 
PdT 49 novembre 2011
PdT 49 novembre 2011PdT 49 novembre 2011
PdT 49 novembre 2011
 
Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012Pdt 59, octubre 2012
Pdt 59, octubre 2012
 
Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06
 
PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010
 
Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03Punt De Trobada 03
Punt De Trobada 03
 
Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 
Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01Viladecans, punt de Trobada 01
Viladecans, punt de Trobada 01
 
L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054
 
L Agulla 055
L Agulla 055L Agulla 055
L Agulla 055
 
Pdt 69
Pdt 69Pdt 69
Pdt 69
 
PdT53
PdT53PdT53
PdT53
 
Pd t 58
Pd t 58Pd t 58
Pd t 58
 
PdT 43 abril 2011
PdT 43 abril 2011PdT 43 abril 2011
PdT 43 abril 2011
 
PdT 57
PdT 57PdT 57
PdT 57
 
PdT 36 setembre 2010
PdT 36 setembre 2010PdT 36 setembre 2010
PdT 36 setembre 2010
 

Destaque (11)

PdT 55, maig 2012
PdT 55, maig 2012PdT 55, maig 2012
PdT 55, maig 2012
 
PdT 60
PdT 60PdT 60
PdT 60
 
Punt de Trobada 47
Punt de Trobada 47Punt de Trobada 47
Punt de Trobada 47
 
Pdt 62
Pdt 62Pdt 62
Pdt 62
 
Punt de Trobada número 54, abril 2012
Punt de Trobada número 54, abril 2012Punt de Trobada número 54, abril 2012
Punt de Trobada número 54, abril 2012
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 
PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012PdT 52 febrer 2012
PdT 52 febrer 2012
 
PdT 44 maig 2011
PdT 44 maig 2011PdT 44 maig 2011
PdT 44 maig 2011
 
Pdt 48
Pdt 48Pdt 48
Pdt 48
 
Pdt 51
Pdt 51Pdt 51
Pdt 51
 
Pdt 61
Pdt 61Pdt 61
Pdt 61
 

Semelhante a Pd t 64 (20)

Pd T 31
Pd T 31Pd T 31
Pd T 31
 
Número 20
Número 20Número 20
Número 20
 
NúMero 20
NúMero 20NúMero 20
NúMero 20
 
Pd T 26
Pd T 26Pd T 26
Pd T 26
 
Pd t 30
Pd t 30Pd t 30
Pd t 30
 
Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30
 
Pd t 29
Pd t 29Pd t 29
Pd t 29
 
Pd T 29
Pd T 29Pd T 29
Pd T 29
 
Número 16
Número 16Número 16
Número 16
 
Número 02
Número 02Número 02
Número 02
 
NúMero 16
NúMero 16NúMero 16
NúMero 16
 
Número 14
Número 14Número 14
Número 14
 
Pd T 27
Pd T 27Pd T 27
Pd T 27
 
Pd T 27
Pd T 27Pd T 27
Pd T 27
 
Pd t 27
Pd t 27Pd t 27
Pd t 27
 
Pd t 22
Pd t 22Pd t 22
Pd t 22
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Punt De Trobada 05
Punt De Trobada 05Punt De Trobada 05
Punt De Trobada 05
 
NúMero 18
NúMero 18NúMero 18
NúMero 18
 
PdT 41 febrer 2011
PdT 41 febrer 2011PdT 41 febrer 2011
PdT 41 febrer 2011
 

Mais de puntviladecans

Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72puntviladecans
 
Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70puntviladecans
 
La parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagèsLa parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagèspuntviladecans
 
Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011puntviladecans
 
Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011puntviladecans
 

Mais de puntviladecans (9)

Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72Viladecans Punt de Trobada72
Viladecans Punt de Trobada72
 
Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71Punt de Trobada 71
Punt de Trobada 71
 
Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70Viladecans Punt de Trobada, número 70
Viladecans Punt de Trobada, número 70
 
Pd t 62
Pd t 62Pd t 62
Pd t 62
 
La parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagèsLa parla del viladecans pagès
La parla del viladecans pagès
 
Recerca històrica
Recerca històricaRecerca històrica
Recerca històrica
 
Recerca històrica
Recerca històricaRecerca històrica
Recerca històrica
 
Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011Memòria càritas 2011
Memòria càritas 2011
 
Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011Punt de Trobada número 50, desembre 2011
Punt de Trobada número 50, desembre 2011
 

Pd t 64

  • 1. http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.net Punt de trobada Viladecans 64 Any 7 15 de març de 2013 Publicació independent d’informació i opinió Simples números Cada cop és més clar que per als qui tenen el poder les persones no tenim valor, ni la vida concreta i propera, ni les il·lusions i els dolors que vivim. De fet, quan sentim parlar els go- vernants sobre les mesures per afrontar la crisi, queda ben clar que les persones no comp- ten. Només compten les xifres, i si per aconseguir fer quadrar les xifres cada cop més gent ha de patir, això no té cap importància. Mai no surt de la seva boca cap paraula que mostri que realment són conscients del dolor que estan provocant. Aquesta concepció és el que hi ha, en definitiva, al darrere de les reformes que es volen fer en la gestió municipal. Volen reduir ajuntaments, volen reduir les competències dels ajun- taments, i volen reduir la pluralitat de la representació en els ajuntaments. Diu que és per racionalitzar les despeses i abaratir costos. Potser sí, tot i que a l’hora de fer càlculs econò- mics, els que en saben sempre acaben demostrant allò que els interessa demostrar. Però en tot cas, l’àmbit municipal és l’àmbit més proper a la ciutadania, un lloc des del qual es pot conèixer la realitat millor que des de cap altre, un punt de referència sobre el qual és més possible incidir i intervenir. I això permet, entre altres coses, que qui hi tingui interès pugui descobrir que l’actuació en la vida col·lectiva –o sigui, la política– no és només una cosa de les altures, sinó que és també el treball i la lluita perquè el lloc on visc i els carrers que trepitjo siguin un espai on valgui la pena viure. Amb la reforma que volen fer, aquest àmbit proper tindrà menys camps d’actuació i menys possibilitats de representar els ciutadans, i les decisions es prendran en llocs cada cop més llunyans, per fer que tots ens anem sentint cada cop més simples números en les estadístiques i cada cop menys persones amb qui cal i val la pena de comptar. I no, no ho hem de permetre. Sumari 2 Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Mireia Comas Equip de redacció 3 Un paseo por mi ciudad. Manuel González Anna Besora 4 Cinc anys de pèrdua de drets de les dones. Mercè Civit M. Carmen Castellano 5 Tres anys de la Coordinadora del Mamut. Josep Lligadas Maria Comas Josep Lligadas 6 La Coeducació. Montserrat Pastor Jaume Muns 7 Extra omnes! Mercè Solé Montserrat Pastor 8 Els dijous d’Òmnium continuen. Ricard Caba Miguel de la Rubia Mercè Solé 9 Viladecans i la independència. Carles Lozano (els quals, tot sigui dit, no compartim 10 Independents o no, un sol poble. Miguel de la Rubia necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 11 Penjar banderes sarhauís als balcons. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa 12 Obre un nou espai de restauració. Gabriela Rojman per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 13 Aturem Eurovegas un any després. Ricard Caba comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 14 El 23-F, Sant Ramon sota la neu. Jaume Muns nos arribar la seva adreça. Gràcies. 15 Manifestar-nos on toca. Mara Pombo Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 15 Fogons a Viladecans: Crema per Sant Josep. Maria Armengol signats i no sobrepassar les 40 ratlles 16 La mirada aguda: Corriol Camanegre. Eio Ramon o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 17 Recerca històrica: La primera Falange de Viladecans. M. Luengo El nostre correu electrònic: 19 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Begues, puntviladecans@telefonica.net místic, pagès, fejocista (2). Andreu Comellas El nostre bloc: 21 Conèixer Viladecans: 1720: una Festa Major tràgica. J. Lligadas. http://puntviladecans.blogspot.com Segueix-nos al Facebook 23 La memòria en imatges: El món no avança, gira. Jaume Muns
  • 2. Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana. Una lectura sobre la viduïtat La històriadora viladecanenca Mireia Comas ha estat guardonada, dins els Premis Ciutat de Barce- lona, amb el Premi Agustí Duran i Sampere d’Història, per la seva tesi doctoral titulada “Les dones soles a l’edat mitjana: una lectura sobre la viduïtat”. Amb aquest motiu, a més de felicitar-la, li hem demanat que ens faci cinc cèntims sobre el seu treball. A mb només una lleu- gràcies al desenvolupament d’es- gera mirada a la do- tratègies per adaptar-se a les cir- cumentació medieval, cumstàncies canviants de la seva descobrim l’abundàn- vida. D’aquesta manera, podem cia de textos on apareixen viudes dir que la viduïtat pot compren- de totes les condicions socials. Les dre dues parts: en primer lloc, el viudes són del tot identificables en fet d’esdevenir vídua, és a dir, la documentació. I això és perquè la pèrdua del marit i, per tant, el al costat del seu nom s’especifica canvi d’estatus; i, en segon lloc, clarament el seu estatus de viuda la construcció d’un nou rol social o bé, en molts casos, el de muller i l’adaptació a les noves circums- d’un marit difunt. El principal ob- tàncies de la seva vida. jectiu del treball guardonat ha es- A partir de la lectura dels testa- tat analitzar el paper que les viu- ments d’homes casats, es pot es- des jugaren en el si de la societat tablir la situació en què quedaven dels segles XIV i XV, especialment les dones un cop enviudaven. En pel que fa a la ciutat de Barcelona general, els marits tendien a dei- i la seva àrea d’influència. xar les seves mullers en millor Hem volgut fixar-nos en les con- posició d’allò que dictava la llei, ci propi o bé una ocupació labo- seqüències que comportava el fet que bàsicament només reconeixia ral, tot i que cal tenir present que de perdre la condició de dona ca- la restitució del dot que la dona aquesta circumstància no sempre sada, tant a nivell econòmic, com havia aportat al matrimoni. Això garantia l’entrada suficient de di- social i personal, tenint en compte ens porta a pensar que la majoria ners a la llar per poder subsistir que la viduïtat suposa un canvi de marits intentaven evitar els d’una manera digna. És per això profund que implica una altera- possibles entrebancs amb què es que convenia trobar altres fonts ció, en alguns casos dramàtica, de podia trobar la dona en enviudar, d’ingressos per cobrir les necessi- les circumstàncies vitals, especial- no només de caràcter econòmic, tats, que es podien trobar tant en ment de les dones: la seva posició, sinó també causats pels enfronta- la caritat institucionalitzada com així com també les seves obligaci- ments amb els hereus i els parents en la que podien exercir familiars ons i responsabilitats, es podien del difunt. i amics, per tal de contribuir favo- veure àmpliament afectades, a Pel que fa a les qüestions econò- rablement en millorar les condici- causa de la seva dependència so- miques, cal dir que aquesta era ons de vida d’aquestes dones. cial i econòmica del marit durant una de les principals dificultats a En definitiva, amb aquesta recerca els anys de casada. Aquesta nova què havien de fer front les vídues. preteníem establir uns elements situació feia que, en molts casos, L’ombra de la pobresa amenaçava comuns que permetessin definir, s’haguessin d’enfrontar a vivèn- en molts casos el seu dia a dia i, de la millor manera possible, la cies i problemes per als quals no fins i tot, algunes d’elles acabaven condició de la vídua barcelonina havien rebut cap preparació, ja patint l’exclusió social. Tanmateix, de finals de l’Edat Mitjana. Però, que la seva educació, general- no podem obviar que moltes ví- com sempre, la casuística és molt ment, es limitava al rol tradicional dues tenien al seu abast una sèrie variada i podríem trobar tantes d’esposes i mares. I, a més, havien de recursos que els permetia fer històries possibles com vídues estat sempre sota la tutela d’un front a les dificultats o almenys van existir a la Barcelona baixme- home, primer del pare i després trampejar-les. Un dels mitjans per dieval. del marit. Tanmateix, la superació mantenir-se era tenir un nego- d’aquestes dificultats era possible Mireia Comas Via Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 2
  • 3. Un paseo por mi ciudad S i sales a dar un paseo por Vilade- cans, que es mi ciudad, pasarás una tarde agradable. Yo te reco- mendaría que no fueses con mu- cha prisa, y te tomases el paseo con inte- rés, y observarás que hay cosas que merece la pena pararse a mirarlas. Seguramente, has pasado infinidad de veces por el mismo lugar y no te has dado cuenta que hay algunas cosas dignas de contemplar, a las cuales antes no le diste importancia. Sabes que el responsable de no pararnos a contemplar los lugares de interés con de- tenimiento, es la falta de tiempo. Vivimos en una sociedad que todo tiene un precio y el del tiempo es muy caro. Yo te sugiero que dejes alguna vez las pri- sas a un lado, y contemples los siguientes lugares, el edificio Modolell que es don- de esta instalado el ayuntamiento, la Torre del Baró, la zona del Torrente Ballester, el parque Can Xic, la Biblioteca, el Atrium, el parque Josep Tarradellas, la Torre Roja, y si te sientes cansado baja al Parque de la Marina, siéntate frente al lago y mira el juego del agua, que con tanta presión sale del centro del estanque. Siguiendo este hu- milde consejo te sentirás bastante relajado. Cuando descanses, súbete a la pasarela y observarás el parque en su totalidad y quedarás impresionado por su estilo mo- derno, su dimensión, y lo mas bonito de un parque, su limpieza. Y para terminar, sube por el paseo de la Marina que te gus- tará mucho, y cruza la carretera siguiendo la dirección a Sant Climent, te darás de morro con una preciosa avenida que tiene una magnifica zona para pasear, carril de bicicletas, parques infantiles, y una hermo- sa arboleda y muchos bancos para descan- sar, y para rematar el paseo pásate por el parque de Can Ginestar. En fin, no se si habré descrito bien los lu- gares de interés de mi ciudad, pero son los que para mí tienen más importancia, por eso te he invitado a dar este paseo, espe- ro que te guste igual que me gusta a mí. Gracias. Manuel González Fernández Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 3
  • 4. Cinc anys de pèrdua de drets de les dones A quest 8 de Març es econòmica i personal de les do- S’estan reduint o eliminant les compleix el cinquè nes. encara insuficients polítiques any de la crisi econò- Amb l’excusa de la crisi, moltes públiques per fomentar la igual- mica i financera més de les reivindicacions històriques tat real entre homes i dones tant dura des dels anys 30 del darrer com són la igualtat salarial, el re- en l’àmbit públic com privat; es segle, amb greus conseqüències partiment equitatiu del treball redueixen les aportacions de la socials per a la població i sobretot entre homes i dones o la coedu- Generalitat als ajuntaments per per les dones. També fa un any cació, ara ja ni se’n programes i serveis d’atenció a que el govern del Partit Popular parla. les dones que pateixen violèn- va aprovar amb la complicitat de cia masclista; s’eliminen progra- CiU –que es va abstenir– la re- mes en matèria d’igualtat; el forma laboral més agressiva per govern del PP amenaça de als treballadors i sobretot per a carregar-se el dret a l’avor- les treballadores del nostre país. tament i ara amb la reforma Les polítiques d’austeritat que que vol fer a l’administració estan duent a terme els diver- local deixa sense competèn- sos governs porten a una re- cies als ajuntaments, els que ducció dràstica de l’Estat del més han fet en aquest sentit. Benestar. Retallant en salut Les dones sempre hem llui- i educació públiques, en es- tat pels nostres drets i pels de coles bressol, en la Llei de tota la comunitat, i ho haurem dependència i en polítiques de continuar fent amb més in- d’igualtat, incrementen les tensitat. La defensa dels nivells desigualtats socials i també les de benestar aconseguits i del desigualtats entre els homes dret a un treball digne per a i les dones, reduint els seus tothom i sense discriminaci- drets. ons per a les dones són els Les dones estan assumint la feina reptes que tota la ciutada- de tenir cura de les persones que nia progressista hauríem els governs han deixat de pres- de defensar, així com els tar, són les que estan pal·liant els drets cívics i democràtics efectes de la crisi en el marc de la L’aplicació de tota la població. Una so- família, la qual cosa implica llar- de la reforma laboral cietat on persisteixen les desi- gues jornades laborals de treball ha augmentat les desigualtats ja gualtats de gènere o la violència remunerat i sobretot de treball existents en el món laboral tant masclista no és una societat total- no remunerat, amb conseqüènci- en la quantitat com en la qualitat ment democràtica. es negatives envers la seva salut de l’ocupació femenina. Segons Unes altres polítiques per afron- i el seu benestar. Fins quan po- els estudis realitzats pels sindi- tar la crisi són possibles i neces- dran assumir aquesta càrrega de cats CCOO i UGT, a partir de la sàries per a construir una societat treball? reforma laboral la bretxa salarial més justa, equitativa i democràti- A més, hem de tenir en compte entre homes i dones s’ha incre- ca eliminant les situacions de vi- que un important percentatge mentat i les condicions de treball olència, discriminació i pobresa d’ocupació de les dones el tro- s’han precaritzant encara més. que pateixen les dones arreu del bem en els serveis públics que Moltes de les reivindicacions que món. ara s’estan desmantellant. La fei- ja estaven assolides per molts Mercè Civit na que fins ara era remunerada, anys de lluita de les dones, avui la continuen fent sense remune- estan en qüestió en l’àmbit labo- rar, amb les conseqüències que ral, social i ideològic. això comporta per a l’autonomia Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 4
  • 5. Tres anys de la Coordinadora del Mamut E l febrer del 2010, o sigui ara fa tres anys, va néixer la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”. I ara, com que d’acord amb els estatuts ha calgut renovar les responsabilitats de la Coordinadora, bo serà recordar una mica com ha anat tot plegat, perquè aquesta és una bona història de treball conjunt que ha donat uns magnífics resultats. Només cal veure la cara dels nens quan s’acosten al Mamut per con- firmar que, efectivament, la cosa ha anat bé. Tot va començar quan, en aquesta revista, vam pen- sar que aniria bé remoure una mica l’ambient de la ciutat plantejant-nos de fer alguna cosa per do- nar identitat pròpia a la festa major. I per parlar-ne, vam convocar, a la festa major d’hivern de 2009, festa. Després, a la festa major d’hivern del 2011, una taula rodona amb els partits presents a l’ajun- va fer la primera cercavila nocturna amb torxes i vi tament. A la sortida d’aquell acte, algunes entitats calent. I, a partir d’aquí, ha estat present a les festes vam decidir reunir-nos per veure com podíem con- majors d’estiu i d’hivern, a la cavalcada de Reis, i a cretar tot allò. I, a partir del fet que l’any anterior un munt de festes de tots nivells, perquè tothom té s’havia fet pública la troballa de restes de mamuts ganes de tenir-lo a prop. a la bassa de laminació de Can Guardiola, va sorgir Per portar-lo, s’ha creat la Colla del Mamut, que la idea de crear, com a símbol ciutadà, la figura d’un està aconseguint que el Mamut vagi aprenent a Mamut. Seria un símbol molt nou, que no es podria moure’s, a ballar, a fer una mica de tot. I mentres- considerar més d’un grup que d’un altre, sinó que tant, la Coordinadora va fent la seva funció gestora, d’entrada tothom se’l podia sentir propi. alhora que intenta ser també un punt d’encontre de Aquell any, ja, a la festa major del 8 de setembre, les diferents entitats de la ciutat que s’hi van ad- just després del pregó, uns exploradors ens van dir herint. Aquest objectiu de ser punt d’encontre és que havien vist el Mamut però que només l’havien segurament el que més cal treballar perquè sigui pogut fotografiar. I una gran pancarta amb la imat- realitat, ja que de les 25 entitats que la formen, són ge del Mamut va ser penjada del capdamunt de la encara massa poques les que hi participen de ple. Torre Modolell, amb una certa desil·lusió de la gent Però tot arribarà… que esperava un Mamut pròpiament dit… Però ja Ara, després de la renovació de responsabilitats, la aquell any un munt de mocadors grocs van mostrar presidenta és Mercè Solé, el vicepresident Joan Ni- que aquell símbol era assumit per tothom. eto (que també és el Cap de Colla de la Colla del El febrer següent, neix la Coordinadora, ja amb un Mamut), el secretari Vicenç Castelló i el tresorer Mi- bon nombre d’entitats incorporades, i amb Josep guel de la Rubia. El repte principal és continuar fent Lligadas de president, Josefa Delgado de vicepre- que el Mamut sigui vist per tothom com un símbol sidenta, Vicenç Castelló de secretari i Maria Lluï- ciutadà i tothom s’apunti a disfrutar-lo sobretot en sa Capdevila de tresorera. I la Coordinadora es els dies de les dues festes majors. I, juntament amb planteja un objectiu: a la festa major d’estiu hem aquest repte, fer que creixi la participació en la Co- de tenir un Mamut com cal. I, efectivament, el vam ordinadora i en la Colla, que augmenti el nombre tenir, gràcies a l’esforç de tots i gràcies a la bona col· d’entitats adherides, que augmenti també el nom- laboració de l’Ajuntament. A destacar la campanya bre de Mamutaires d’Honor… I tot, perquè Vilade- dels Mamutaires d’Honor, que són entitats, comer- cans vagi creixent en personalitat i en cohesió, que ços i persones individuals que volen fer una petita d’això es tracta. aportació econòmica per finançar la festa. L’adreça de la Coordinadora és: mamutviladecans@ Aquell any 2010, doncs, el Mamut va aparèixer gmail.com després del pregó, i va fer la seva primera actuació Josep Lligadas estel·lar a la primera Mamullada, el gran èxit de la Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 5
  • 6. La Coeducació C oeducar és educar per a la igualtat i la integració real de nens i nenes, evitant rols sexistes. Afrontar el desequilibri que tradicionalment s`ha implantat amb els rols assignats a homes i dones fa plantejar el treball de la coeducació d`una forma específica. És per això que tota la comunitat educativa ha de compro- metre el seu esforç amb la tasca educativa perquè entre tots fem una societat més igualitària i justa oferint les mateixes oportunitats independentment dels rols i dels prejudicis sexistes. Ens calen polítiques de gènere per a tothom. Cal que la societat entengui que és un problema de tots. Les discriminacions contra les dones se sustenten menines i masculines que afavoreixin l`equitat en- sobre una estructura social basada en una identitat tre els sexes al mateix temps que el reconeixement masculina discriminadora. de les diferències com un valor i una elecció de lli- Vivim en una societat que divideix les persones, bertat. homes i dones. S’han de promoure actuacions con- Si treballem enfront de la competitivitat i l’egoisme, cretes per tal de canviar la situació i dirigir-nos cap es coincideix en la necessitat d’una nova cultura per a una societat més lliure, menys misògina i més a l’educació d’una manera de viure que es pugui igualitària.Al llarg de la història les dones han anat ensenyar. Actualment la cultura predominant a la construint espais de relació i coneixement, uns sa- nostra societat i als mitjans de comunicació no ens bers diversos i diferents que ens han ajudat a resol- val per educar. dre conflictes i a fer-nos cada vegada més grans tot i que encara queda camí per fer. La influència d`aquests mitjans de comunicació en la transmissió de models, les pautes familiars tra- Actualment en molts centres educatius la coeduca- dicionals, el tipus de relacions interpersonals, afa- ció es troba en una situació ambigua, alguns consi- voreixen representacions femenines i masculines deren que coeduquen però tenen encara llibres on construïdes sobre la base de la desigualtat i sovint no es recull el saber de les dones, a part que hi ha potencien fortes resistències al canvi. situacions abusives en l`ocupació dels espais. Els suposats sabers científics amb els quals s’ensenya Podria semblar que la joventut actual no manté els són a vegades masclistes o racistes. estereotips i els esquemes tradicionals de gènere, però la majoria de revistes, pel·lícules i música ju- En els darrers cinquanta anys l`estructura familiar venils s`obstinen a mantenir discursos de feminitat ha canviat, s`ha vist alterat el seu entorn afectiu, i masculinitat molt similars als d’èpoques anteriors. l’escola, doncs, en el seu àmbit d’actuació ha de Sota l`aparença de desimboltura i llibertats indivi- continuar el debat entorn de la coeducació, iden- duals es prioritzen els trets d’agressivitat i força en tificant clarament els reptes que això suposa. S’han els nois i la subordinació als cànons de la bellesa en d’intentar crear noves habilitats i destreses que no les noies. estiguin marcades pel fet de ser nen o nena. Però malgrat l’herència cultural i les múltiples con- Les feminitats i les masculinitats, amb totes les se- tradiccions de la situació actual els esforços de su- ves variants, tenen diversos components entre els peració no s’aturen i es pot afirmar que la transfor- quals hi ha el biològic, però també i amb molta for- mació social ja ha començat i feliçment no es pot ça la construcció que les societats i les cultures han capgirar. fet al llarg dels segles. (Bibliografia: Curs de coeducació per a les persones de Des de l’educació no només ens cal treballar a favor referència dels consells escolars). de les nenes sinó també a favor dels nens, és a dir, a favor d’altres maneres d’entendre les identitats fe- Montserrat Pastor Pujadó Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 6
  • 7. Extra omnes! O sigui: Tothom fora! Es nitats i adulacions del veu que és l’expressió poder de qualsevol que fan servir al con- institució que no pas clave per tancar por- amb l’Església entesa tes i començar la feina d’elegir com a Assemblea –és Papa, un dels pocs càrrecs elegi- el sentit original del bles –encara que molt restringida- terme grec– dels se- ment– dins de l’Església. De fet, guidors de Jesús, el aquest “Tothom fora” encaixa bé Crist. Ara Ratzinger dins una institució que ja s’ho ha deixarà de ser infal· pres per costum: les decisions es lible i totpoderós. Ha prenen sempre entre els “barons” reconegut les seves que diria la Teresa Forcades, ba- limitacions i el seu rons i ben grans, i ordenats, no fos fracàs, cosa que el fa cas. O sigui que la resta sempre molt més proper al estem “extra omnes”. comú dels mortals. Fotograma de la pel·lícula Habemus Papam, de És un tic tan interioritzat dins Ha tingut el valor de Nanni Moretti, que, certament, ha resultat gairebé l’Església que costa treure-se’l de destapar el tema de profètica! sobre fins i tot als més progres. la pederàstia i com No fa gaire van emetre per TV3 sol passar en aquests casos, n’ ha sin tan obsessionats amb el sexe i un reportatge titulat “L’Església quedat ben esquitxat. no es passessin el dia amonestant rebel”, que feia referència a tota Amb el seu gest ha col·locat els fo- tothom, no resultaria tan hipòcri- la insubmissió civil i eclesiàstica cus sobre l’imprescindible saneja- ta tot plegat. Em dol molt que en de molts cristians en l’època del ment de les canonades vaticanes. un moment en què estem saturats nacionalcatolicisme. El signava, Els cardenals ja no poden fer veu- per la corrupció política de tot- entre d’altres, Església Plural, re que no veuen allò que Benet hom qui toca poder, la l’Església una associació progressista. Però XVI ha fet evident. no es diferenciï de la resta. en el reportatge, entre la quin- I, curiosament, com deia algú no Però per a mi l’Església continua zena d’entrevistats només dues fa gaire, per primera vegada el sent aquest espai que m’ajuda a dones, i dels homes gairebé tots Papa sembla un home de fe i no tirar endavant, bo i compartint eren capellans o ex-capellans. O un sàtrapa persa (una expressió molts dels valors dels ciutadans sigui que el documental resultava que Joan XXIII amb sentit de l’hu- no creients. Em posa al davant d’allò més clerical. mor es va aplicar a si mateix). dia sí i dia també que Déu vol un Potser per tot plegat crec que el món just per a totes les persones, Jo sóc catòlica practicant (o prac- gest de Benet XVI en plegar és especialment per a les més po- ticant a estones, per ser més fidel un gest importantíssim, que obre bres i que es refia de cadascun a la realitat). I sóc crítica amb l’or- portes. Com a mínim trenca una de nosaltres (cristians o no) per ganització de la meva Església, imatge que a mi em sembla dis- fer la feina. Al costat de l’exigèn- però de fet és una institució que torsionada del Papa: infal·lible cia, hi ha l’acolliment, l’acompa- m’estimo i que valoro. I no dei- (encara que només quan parla ex- nyament mutu, el perdó quan no xa de sorprendre’m, aquests dies cathedra, o sigui quan fa valer la estic a l’altura, el sentit de festa. que se’n parla tant, veure el re- seva autoritat), màrtir de la causa Sense seguretats ni varetes mà- duccionisme que se’n fa des dels (a l’estil de Joan Pau II, que consi- giques. Valoro la contemplació i mitjans de comunicació. Dins derava més important el seu sacri- l’espiritualitat. L’Església és molt l’Església hi ha hagut i continua fici personal que no pas la respon- més plural i casolana d’allò que havent-hi pederàstia, interessos sabilitat concreta dins l’Església), els mitjans de comunicació –i ella econòmics inconfessables, enve- i autoritat de les autoritats. De fet, mateixa– ens posen al davant. Jo, ges, vanitats (ai, aquests cardenals el Vaticà sempre produeix la desa- en lloc de l’Extra omnes més aviat amb tantes randes, si es veiessin gradable sensació que s’hi venera diria: tothom hi és benvingut, que amb els meus ulls!), masclisme, més el Papa que no pas Jesús. Tot ja no recordo com es diu en llatí. etc. Segurament si els qui diuen plegat té més a veure amb les va- representar l’Església no estigues- Mercè Solé Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 7
  • 8. Els dijous d’Òmnium continuen Ò mnium Cultural ofe- reix un altre any el seu cicle de prima- vera, una proposta de tres converses, tres dijous de primavera, amb tres personatges per parlar i compartir inquietuds sobre la llengua, la cultura i el país. Començarem el proper dijous 21 de març, amb la presència de la periodista Rita Marzoa, amb la xerrada titulada “Tots al davant”. Analitzarem com podem dina- mitzar la societat civil, comen- çant per mobilitzar les entitats del nostre país, per tal de poder convèncer a la ciutadania del seu dret a decidir. convençuts de la conveniència El 18 d'abril serà el torn del també de la independència, ja se n'han periodista, Francesc Escribano, adonat. Poc o molt segurs, amb ex-director de TV-3 i actual direc- o sense pors, però la volen. I no tor de la productora Minoria Ab- cal dir que els arguments racio- soluta. En Francesc ens aportarà nals han ajudat a tombar moltes la seva visió del paper que ha de resistències. Tanmateix, decisions jugar la nostra televisió pública, i d'aquesta transcendència, tant les els mitjans de comunicació, d’una que són a favor com les que són banda per la situació històrica en contra, van acompanyades de que estem vivint com a país i, de sentiments, més enllà dels argu- l’altra, per l’oportunitat (també ments. Els lligams emocionals, històrica i il·lusionant) que tenim els sentiments de pertinença, les els catalans i les catalanes per a pors irracionals... És per això que, fer de Catalunya un país lliure. ara mateix, el futur de la indepen- Reforçant el compromís social i, dència de Catalunya es juga més no cal dir, sense obviar la realitat en el terreny de l'emoció que en lingüística del nostre País, en un el dels arguments, que en tenim futur estat propi. Defensant que de sobres. Com hem d'encarar les emissores públiques han de d'enguany amb la presència del aquest final d'etapa? complir un rol social sense per- destacat pintor català Joan Pere Totes les xerrades les realitzarem a Viladecans, amic de Salvador Es- dre qualitat en la seva programa- les vuit del vespre a la sala Escor- priu i creador d'obres pictòriques ció. Qualitat que tan sols es gua- xador de l'Ateneu Pablo Picasso. a partir de la producció literària nya amb la creació de continguts “compromesos amb la realitat so- Una altra proposta que volem de l'autor de Sinera. L'activitat es cial més propera”. compartir amb vosaltres és l'ho- realitzarà a la Biblioteca de Vila- menatge a Salvador Espriu amb decans el dimecres 24 d'abril a les Finalment el 16 de maig, rebrem motiu del centenari del seu nai- 19:00h. la visita de Salvador Cardús, so- xement. Acte organitzat conjun- Per tot això us animen a partici- ciòleg i doctor en ciències econò- tament amb el grup poètic El Ca- par a totes i a cadascuna de les miques, amb qui reflexionarem liu i la Biblioteca de Viladecans. propostes que us fem des d'Òm- sobre si ha arribat a un punt en el L'activitat estarà emmarcada dins nium Viladecans. qual sembla que tots els catalans dels actes culturals del Sant Jordi i les catalanes que podien estar Ricard Caba Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 8
  • 9. Viladecans i la independència L ’Assemblea Nacional Catalana va orga- la crisi en una Catalunya sobirana) i ha de ser pro- nitzar el passat 1 de març un debat titulat per (no només una lluita de partits polítics). “Viladecans i la independència” amb la par- Carles Lozano ticipació dels partits polítics viladecanencs partidaris del dret a decidir. L’acte, que va omplir a vessar l’Auditori Picasso, va ser presentat per To- màs Caroz (ANC) i hi vam participar Carles Loza- no (CiU), José Luis Atienza (ICV), Bàrbara Lligadas (ERC), Albert Buigues (grups de suport a les CUP) i Joan Pidelaserra. Com a introducció, vaig tenir ocasió de presentar un estudi sobre el suport que tenen en la nostra ciutat les formacions partidàries de la independència de Catalunya, en previsió de la Consulta Popular que el President Artur Mas s’ha compromès a convocar l’any 2014. Resultat de les eleccions del passat 25-N a Catalunya Les principals conclusions que en vam extreure, a partir de les dades de les eleccions del passat 25 de novembre, són: • A nivell de tot Catalunya, les formacions parti- dàries de l’Estat Propi van rebre 1.787.656 vots, el 49,18% del total; si hi afegim altres partidaris del Dret a Decidir (com Iniciativa Verds), en situem en un 59,11% • El Baix Llobregat és la comarca que va donar menys suport a l’Estat Propi, amb un 33,84% • Entre les ciutats catalanes de més de 25.000 ha- bitants, Viladecans és la tercera que va donar-hi menys suport, amb un 23,33%, superant només Resultat de les eleccions del passat 25-N a Viladecans a Cornellà de Llobregat (21,77%) i Santa Coloma de Gramenet (18,86%) ELECCIONS 25-N: BARRIS DE VILADECANS • Dins de la nostra ciutat, s’observen diferències Vots dels partits favorables a l’Estat Propi importants entre els barris. Entre els menys par- (CiU, ERC, CUP, SI) tidaris de la independència trobem els de Mont- serratina, Mas Ratés i Can Sellarès; els que hi do- Viladecans 23,33% nen més suport són Torre Roja, Alba-rosa i, molt Barri Antic 37,53% especialment, el Barri Antic. La Torre-Roja-Campreciós 28,54% • La nota més positiva és que, tot i que s’ha par- Alba-Rosa-Can Guardiola 28,43% lat d’una mobilització destacada dels sectors Barri de Sales 25,93% més antisobiranistes, les formacions catalanistes Grup Sant Jordi 25,72% es mantenen per sobre dels 7.300 vots (el segon millor resultat de la història), dels quals, tres cin- Can Palmer-Can Batllori 23,67% quenes parts corresponen a Convergència i Unió. El Ginestar 22,29% En la fase de debat, vaig tenir ocasió de suggerir tres Eixample Centre 22,17% claus per aconseguir augmentar el nombre de par- El Torrent Ballester 19,25% tidaris de l’estat propi. En la meva opinió, hem de El Poblat Roca 18,27% ser convincents en que el nou estat serà democràtic Can Sellarés 16,73% (cosa que inclou un compromís per la pluralitat, el respecte a les minories i la lluita contra la corrupció), Mas Ratés 15,72% ha de ser pròsper (demostrar que sortirem abans de La Montserratina 13,88% Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 9
  • 10. Independents o no, un sol poble F a uns dies vàrem gaudir d’un bon debat lans tinguem debilitat el nostre benestar i serveis entorn a la independència de Catalunya públics. Per altra part, ICV-EUiA i la gent de suport promogut per la ANC de Viladecans, on de les CUP, i el militant del PSC, van plantejar que es van poder sentir diversos plantejaments aquest procés nacional havia d’estar acompanyat sobre com exercir el “dret a decidir”. per un canvi social i que el model actual, exercit des Crec que hi va haver una exposició en la qual es del Govern actual de Catalunya, tenia molt a veure plantejaven els resultats de les darreres eleccions amb la situació dels i de les catalanes. Des d’alguns com a un plebiscit entorn de la independència de ponents es va ressaltar que a més del dèficit fiscal Catalunya. Això que podia ser un element impor- amb l’Estat Espanyol teníem a Catalunya un impor- tant no era l’únic que es posava en qüestió, ja que tant frau fiscal que impossibilitava el finançament les polítiques exercides pels diferents partits també de les polítiques de la Generalitat. eren un element a tenir en compte. També, es volia Sota un punt d’acord, “el dret a decidir”, va sorgir presentar la nostra ciutat i a la nostra comarca com un interessant debat de models d’esquerres o de una illa on en el futur procés serien “territoris uni- dretes per a una futura Catalunya, encara que per onistes” com si algunes decisions no fossin tan legí- a alguns en aquest moment només era important times com les altres. Per mi, Viladecans no ha estat, l’anar vers un nou Estat Català, independentment ni és, ni serà una illa. Senzillament, és Viladecans del model social, econòmic o polític del nou Estat. amb la seva composició social i el reflex electoral Des del meu punt de vista, som davant d’un im- d’aquesta composició. I és que els de Viladecans, portant repte com a Nació, i que indubtablement és encertadament o no, som així. possiblement més important que el resultat, ja que En altres moments es van arribar els raonaments hem d’exercir un dels drets reconeguts a la Carta dels ponents, uns varen plantejar que el vot a favor de Drets Humans de les Nacions Unides, “el dret “d’un estat propi” era d’aquells que se senten cata- a l’autodeterminació dels pobles”. El resultat final, lans o que volen viure millor i que creuen que amb sigui favorable a uns o altres haurà d’anar acompa- un estat propi això serà una realitat. Però també van nyat amb el fet que l’endemà de la consulta, els ciu- plantejar que un vot en contra d’aquest estat propi tadans i ciutadanes de Catalunya, el Baix Llobregat seria d’aquells que no es senten catalans o creuen i Viladecans siguin un sol poble. que viuran millor a l’Estat Espanyol. Tant CiU com Miguel de la Rubia ERC van plantejar l’espoli de l’Estat Espanyol a Catalunya com el principal motiu de que els cata-
  • 11. Campanya per penjar banderes sarhauís als balcons “N o t’amaguis! No l’amaguis! Posa Així farem evident sentiments que creiem que la bandera sahrauí al balcó!” aquests dies compartim la majoria de nosaltres: so- La Plataforma d’Acció Interna- lidaritat amb el poble sahrauí, solidaritat amb els cional per als Presos Sahrauís presos polítics sahrauís, rebuig a l’ocupació marro- Gdeim Izik inicia una campanya que demana que quina i a la complicitat de la comunitat internacio- les persones solidàries amb el poble sahrauí no nal i suport al referèndum d’autodeterminació del s’amaguin, que es mos- poble sahrauí. trin a la societat d’una El 27 de febrer, 37è ani- manera clara i inequívo- versari de la proclama- ca: penjant una bandera ció de la República Àrab sahrauí al balcó o a la fi- Sahrauí Democràtica, la nestra. Plataforma d’Acció fa Cal que el moviment so- una crida a la ciutadania lidari amb el poble sah- perquè un cop passi la rauí marqui de manera diada mantinguin pen- inequívoca i gens ambi- jades les banderes sah- gua davant del veïnat i rauís fins que el poble de la societat. Som molts sahrauí pugui decidir i moltes les persones lliurement el seu futur. solidàries amb el poble El 27 febrer celebrem 37 sahrauí, disperses, que anys de la proclamació potser no coincideixen de la República Àrab en actes, concentracions Sahrauí Democràtica. 37 o manifestacions. L’efecte d’una bandera al balcó és anys de lluita contra l’ocupant, de sofriment i d’es- d’una contundència extraordinària, que difícilment perança. podria ser obviada per l’opinió pública. La població sahrauí sofreix l’exili, pateix la vulne- ració dels drets humans als territoris ocupats pel Teatre per un Forat, a l’Àtrium Marroc, l’espoli de les riqueses naturals, la indife- rència de la comunitat internacional i la traïció dels Nou èxit del “Teatre governs espanyols. per un forat”, la crea- El moviment solidari recordem el 27 de febrer amb ció del grup de teatre el compromís d’estar sempre al costat del poble del Centre Ocupacio- sahrauí, al costat de la justícia. La solidaritat i la nal Caviga, que ja ha- justícia no poden ser neutrals. vien presentat aquest estiu passat al Teatre És necessari fer evident la nostra solidaritat amb el al carrer. poble sahrauí a cada moment per aconseguir la mà- xima implicació i difusió. Un molt bon especta- cle, sens dubte, que Penjar una bandera sahrauí al balcó és un petit acte en un teatre tancat simbòlic que reafirma la solidaritat particular i col· com és l’Àtrium va lectiva amb el poble sahrauí, davant l’ocupació, les permetre apreciar-ne constants agressions, el sofriment i el silenci infor- els detalls. I una matiu. excel·lent reflexió La Plataforma d’Acció demana que s’enviïn fotos sobre els prejudicis de balcons i finestres al correu electrònic accion.pre- en relació a la disca- sos@gmail.com <mailto:accion.presos@gmail.com> pacitat. Rosa Mercader Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 11
  • 12. Obre un nou espai de restauració C onservant el nom de Sant Jordi ha reobert L’objectiu d’aquesta reforma ha sigut la transfor- les seves portes la cafeteria/bar situada mació del local, però amb petits canvis. S’ha refor- al Grup Sant Jordi, molt a prop de l’esco- mat pensant sobretot en els clients, que estiguin cò- la Sant Gabriel, del centre esportiu Áccu- modes, que puguin trobar un espai nou i diferent, ra i a només 100 metres del Centre Comercial Vila lluminós, alegre i vital. Amb un pressupost ajustat i Marina, i posant només amb canvis l’accent en el men- de color, mobiliari jar que agrada a i llum s’ha acon- tothom: les tapes, seguit un resultat els pinxos, els bo- extraordinari. cates... és a dir, la cuina casolana de La prova defini- tota la vida. tiva que estàvem fent bé les coses El gestor d’aquest la vam tenir quan canvi és el senyor –mentre duraven Luis Manuel Flores Curbenas, el les obres– va venir a “xafardejar” qual acaba d’arribar des de Vene- un grup de nens veïns i van escriu- çuela amb la seva família, disposat re a la nova pissarra: “Benvinguts amb totes les seves energies i tot el Amics. El Millor Bar del Món”. seu entusiasme a reconstruir aquest espai perquè sigui un lloc de troba- Si voleu ampliar aquesta informa- da ideal per a famílies i parelles del ció, podeu contactar amb el telèfon veïnat i de rodalies. 629 705 007 o bé amb info@puzzle- arquitectura.com La reforma de l’espai l’ha dut a ter- me “Puzzle”, un consultori d’arquitectura i interio- Gabriela Rojman risme que ja fa 25 anys que treballa en aquesta àrea. Nous locals a la parròquia de la Mare de Déu de Sales (o la del Tobogan, com mol- ta gent la coneix). La parròquia compleix enguany els 50 anys des de la seva cre- ació, sempre amb Mn. Celestino Bravo, que continua al peu del canó, al capdavant. Els locals s’inauguraren el passat 2 de març amb la presència del bisbe Agustí Cortés i de gent de totes les parròquies de Viladecans. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 12
  • 13. Aturem Eurovegas un any després E l 16 de març de 2012, ara tics, la majoria de partits polítics, Però des de la PAEV sempre hem fa just un any, en una personalitats del mon cultural, etc. sigut conscients que la protecció assemblea de ciutadans van manifestar obertament la seva del Delta del Llobregat no s’acaba- i entitats a Viladecans oposició frontal a aquest disbarat. va amb l’enderrocament d’Euro- es va constituir la plataforma Es va produir una mobilització vegas. Així que, el 27 d’octubre de “Aturem Eurovegas – Salvem ciutadana sense precedents per la 2012, en una assemblea a Sant Boi, el Delta del Llobregat” (PAEV). defensa del Delta del Llobregat. El vam decidir refundar-nos en una La possibilitat que l’empresa “Las 21 d’abril es va organitzar un bici- nova plataforma: “Delta Viu – Pla- Vegas Sands Corporation” constru- cletada que va reunir més de 2.000 taforma per la recuperació dels es- ís un macro-complex d’oci i joc al persones al cor del Parc Agrari, el pais agraris i naturals del Delta del cor dels terrenys agrícoles del Del- 17 de juny vam omplir la Plaça de Llobregat”, mantenint l’esperit de ta del Llobregat suposava un cop Sant Jaume, el 8 de juny un Con- lluita però en clau més constructi- mortal per a aquest espai natural cert al Parc de Vilamarina de Vila- va. Els objectius principals són la i la pagesia deltaica, però sobretot decans, el 25 de juny vam rebre a la defensa del Delta del Llobregat i implicava la perpetuació d’un mo- comitiva de Las Vegas Sands a l’ae- de la Vall Baixa, i el foment de mo- del de desenvolupament econò- roport i a la zona agrícola de Sant dels de desenvolupament sosteni- mic caduc que és, en gran part, el Boi, el 28 de juliol vam portar la bles socialment i ecològicament, responsable d’aquesta crisi-estafa protesta al Mercat de la Boqueria... tot dinamitzant l’agricultura i po- que estem patint els darrers anys. Fins i tot el Setmanari La Directa i sant en valor els espais naturals No era casualitat que aquest pro- la PAEV va editat i repartir 100.000 d’aquestes zones. jecte arribés en aquell moment: exemplars d’una publicació en de- Aquesta nova plataforma hereta taxes d’atur històriques, amb fensa del Delta del Llobregat, per el compromís d’oposar-se al pro- milers de famílies desnonades tot el Baix Llobregat. jecte d’Eurovegas, i el 26 de gener amb tots els seus membres pa- de 2013, coincidint amb la ma- rats. Davant d’aquesta conjun- El Delta del Llobregat rere nifestació organitzada a Madrid tura, el magnat Adelson, amb la Eurovegas el 27 de gener contra aquest des- connivència del govern de CiU, Després de sis intensos i esgota- propòsit, es va concentrar a l’es- i dels alcaldes dels PSC de la dors mesos de lluita, vam rebre tació de Sants per mostrar la seva zona, prometia que Eurovegas la notícia que Eurovegas marxava solidaritat amb el poble de Ma- crearia 200.000 llocs de treball. a Madrid. Però la alegria va ser drid i per acomiadar els tres com- Això va fer que els primers mesos continguda ja que només s’acom- panys que marxaven a la capital l’opinió pública i gran part de la plia un dels objectius de la PAEV.  per participar en la manifestació. població acollís aquest projecte Tot i així, ha sigut una experiència Recentment hem llençat la campa- amb el braços oberts. Però la in- molt positiva que ens ha generat nya “Pagesia per al futur”, fent una commensurable feina de la PAEV molta angoixa però que ha tingut crida a les administracions perquè (bicicletada, manifestacions, infi- dues  conseqüències  molt destaca- facilitin i impulsin l’accés als ter- nitat de xerrades, etc.) va aconse- bles: renys agrícoles de la plana deltai- guir a poc a poc girar la truita, des- ca que actualment estan en desús.  muntant amb arguments sòlids • Comunió entre una part de la pagesia i els ecologistes, histò- També hem fet una exposició iti- les suposades bondats d’aquest nerant sobre els valors naturals projecte especulador que només ricament poc avinguts. Aques- ta aliança és vital i indispen- del Delta del Llobregat i les seves portaria beneficis als promotors... amenaces que des de novembre i als seus còmplices del carrer de sable per a la conservació del Delta del Llobregat. del 2012 està viatjant per la comar- Còrsega. ca, amb la intenció que durant els • Trobada d’un conjunt d’en- pròxims dos anys en puguin gau- El poder de l’opinió publica titats i persones del territori dir totes les poblacions deltaiques. Més de 4.500 entitats i milers de que fins aleshores lluitaven de Celebrem que un any després la persones es van adherir a la plata- manera inconnexa. D’aques- lluita sigui encara molt viva i espe- forma, i una diversitat molt gran ta plataforma ha sorgit un rem que us engresquin les nostres de col·lectius socials com el Col· grup heterogeni de persones propostes de futur i ens recolzeu legi d’Advocats, Associacions de preocupades per la defensa per aconseguir un Delta Viu!!!  Veïns, la Unió de Pagesos, centres d’aquest meravellós racó de la geografia catalana. Ricard Caba excursionistes, estaments eclesiàs- Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 13
  • 14. El 23-F, Sant Ramon sota la neu Fotografies de Jaume Muns Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 14
  • 15. Fogons a Viladecans Crema per Sant Josep E les -nos s! nvieu l meu avi es deia Josep, i pel seu sant era costum que fes cre- e Ei, e s recept ma catalana, això sí, sempre amb una cassola nova. Parlo de e vostr finals dels anys 20 i mitjans dels 30 del segle passat. Després la meva mare va continuar, i aquesta és la seva recepta. Ingredients per a 6 persones:  1 litre de llet sencera; 180 gr. de sucre; 6 rovells d’ou;  pell de llimona; 40 gr. de midó de blat (es pot substitu- ir per una cremadina o un sobre de flam); 1 tronquet de canyella. Preparació: Poseu a bullir 75 cl. de llet amb la pell de llimona i la ca- nyella. A part diluïu el midó o la cremadina en 25 cl. de llet, procu- rant que no faci grumolls. Afegiu-hi el sucre i els rovells i barregeu-ho bé. Quan la llet amb la pell de llimona ja bulli, aboqueu-ne una mica  a la barreja de la llet, sucre i ous. Remeneu-ho molt bé perquè es barregi i aboqueu-ho tot a la resta de la llet. Torneu-ho al foc fins que la barreja s’espesseixi, però que no  arribi  a bullir. Es treu del foc, i es pot  po- sar en platets o bols individuals, o en una plàtera, segons es vulgui. Ah, també es pot cremar sucre per sobre, però aquesta ja no es la re- cepta de la meva família. Maria Armengol Manifestar-nos on toca C rec que el conjunt de la societat catalana s'està equivocant. Ens estem equivocant. Tal i com estan les coses, actualment és ser un il·lús pensar que el Govern de la Generalitat pot seguir governant sense fer ni una sola retallada més. Sincerament, a tots aquells que diuen que no se n'ha de fer cap més ja no me'ls crec. Si governessin ja en parlaríem. L'altra cosa és com la Generalitat ha fet fins ara i com segueix fent aquestes retallades. Si s'estan retallant sous als funci- onaris, retirant recursos per a la sanitat i l'ensenyament, fonamentals en la nostra societat, llavors la pregunta és: ¿per què no es va començar pels sous més alts, els alts càrrecs, els cotxes oficials dels polítics, les dietes innecessàries, etc.? Amb això els nostres governants no donen gens d'exemple i ara només ens faltaven tots aquests casos de corrupció. Els ciutadans n'estem més que farts, sobretot aquelles per- sones que pateixen els efectes més greus de la crisi. Sort d'organitzacions com Càritas, Creu Roja, la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques i moltes més. Si no ara mateix els carrers estarien plens de persones fent pillatge, robant-se i atacant-se entre elles. Si el Govern Central de Madrid fos fiscalment just amb Catalunya i donés els diners que necessitem i que ens pertoquen, segurament la Generalitat no hau- ria de fer ni una retallada més. Així ho han dit i reiterat ja uns quants economistes i persones prou ente- ses en aquests temes. Llavors jo pregunto: què fem organitzant multitud de petites manifestacions gai- rebé diàries sense grans efectes? Què fem a la Plaça de Sant Jaume davant de la Generalitat? El que hem de fer és unir-nos tots els ciutadans i anar a manifestar-nos davant de la Delegació del Govern Central que tenim a Barcelona. El problema més gran de tots els catalans, pensem com pensem a nivell polític, estiguem aturats o no, desnonats o no, és aquest. Per què, doncs, no anem a manifestar-nos on toca? Marta Pombo Sallés Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 15
  • 16. la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Charadrius alexandrinus-Corriol camanegre- Chorlitejo patinegro Viladecans 06/12/12. 5 exemplars hivernant a la platja del Remolar Fa 16 cm de llargària. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, al llarg de la línia de la costa. Fa el niu en una petita depressió on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que són covats pels dos progenitors al llarg de 25 dies. La seua àrea de distribució s’ha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, malgrat el seu nom anglès (Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya. Font: wikipedia. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 16
  • 17. Recerca històrica La primera Falange de Viladecans. III Año Triunfal, 1939 A quest mes de març de 2013 es compliran 74 Puig i Joan Comellas Guitart, evolucionin ideològicament anys de la constitució de la primera junta di- cap a postulats falangistes i donin suport al bàndol fran- rectiva, coneguda, de la Falange Española quista així com a les xarxes quintacolumnistes, que a la Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Na- rereguarda intentaven soscavar la moral i defensa del cional Sindicalista (FET y de las JONS), a Viladecans, el règim republicà. Sembla que aquesta seria l’evolució ide- partit únic sobre el qual es sustentarà la dictadura militar ològica d’alguns dels fejocistes de Viladecans, entre ells de Franco. Es un bona data per a conèixer qui formava Jaume Abril, Joan Comellas, Andreu Calbet Puigdomè- aquella primera Falange local.1 nech, Marcel·lí Calbet Cendra o Joan Miernau Domènech. El 7 de març de 1939, el doctor Vicente Ferro, com a cap D’altres com Vicente Ferro, home conservador, de fortes local de Falange proposa a la Secretaria Provincial del Mo- creences religioses, o de dretes, com Nicasi Marieges Mas vimiento l’estructura orgànica de Viladecans: o Joan Janer Roselló, també farien aquest recorregut ideo- lògic cap la quintacolumna i el falangisme. Cap: Vicente Ferro Estrade Secretari: Alfred Deu Perull (Borrull ?) Així, el 31 de gener de 1938 una batuda del Servei d’In- Delegat d’Informació i Investigació: Joan Miernau Domènech vestigació Militar (SIM) de la República provocà la caigu- Delegat de l’Auxili Social: Gregorio Giménez y Fernández da del grup quintacolumnista de Viladecans. En aquesta de Córdoba batuda són detinguts i empresonats Jaume Abril, Vicente Delegat d’Administració: Josep Calvet Ventosa Ferro, Joan Janer i Marcel·lí Calbet, alguns per ser catòlics, Delegat d’Organitzacions Juvenils: Nicasi Marieges Mas altres per ser falangistes, en la clandestinitat, i d’altres per Delegada de la Secció Femenina: Maria Tort Roca ser les dues coses. Els antecedents d’aquesta Falange local que es constitueix, És molt possible que en Ferro, Abril o Marieges, com a documentalment, cinc setmanes després de l’entrada de falangistes, formessin part d’alguna de les xarxes quinta- les tropes franquistes a Viladecans (25 de gener de 1939), columnistes que, secretament, operaven a Barcelona, en- cal cercar-la un o dos anys abans, en el temps de la revo- tre elles la denominada Luis de Ocharán, de filiació falan- lució i la guerra, quan la vida de tothom està en perill i es gista, que tenia per cap Carlos Carranceja, amic de Luys radicalitzen les postures polítiques. La violència revoluci- Santamarina, màxim cap de la falange secreta catalana. onària, sobretot en els primers mesos del conflicte armat, Aquesta xarxa de falangistes quintacolumnistes quedaria va implicar la persecució i l’assassinat de frares, monges, desarticulada amb l’assassinat del seu líder, Carranceja, i capellans i “homes d’església i d’ordre”, i en molts pobles, dinou persones més, entre elles, Jaume Abril, el 4 d’abril la destrucció d’esglésies, rectories, ermites i símbols religi- de 1938, a les costes de Garraf, a mans de membres del osos. A Viladecans, aquesta virulència quedaria reflectida SIM. Tots ells eren de filiació falangista. Janer i Calbet es- en l’ensorrament de l’església parroquial i la destrossa de taran empresonats fins al novembre de 1938 i Ferro fins al la talla de la Mare de Déu de Sales, i en l’empaitada dels gener de 1939, alliberat amb l’entrada de les tropes fran- homes d’església i d’idees conservadores o dretanes. Mal- quistes a Barcelona. grat això, al poble, no es va produir cap assassinat de Tenim constància d’altres persones, que després formari- religiosos ni de seglars perquè els homes del Front Popu- en part de la Falange local, i que en els anys revolucio- lar i del Comitè de Milícies Antifeixistes van vetllar per la naris, també formarien part d’aquesta xarxa de sabotatge seva integritat, com així ho van testimoniar Vicente Ferro contra la República, entre ells Joan Miernau que divulga- Estrade i Francesc Arnau Pasqual –falangistes tots dos, i el ria “los partes nacionales” i que “al liberarse Viladecans segon membre de la primera Comissió Gestora Municipal fué de los primeros en organizar la Falange Local”; o l’An- franquista– al març de 1943, en les declaracions realitza- dreu Doñate Royo que faria “propaganda a favor del Mo- des en el consell de guerra instruït contra Josep Iturrioz, vimiento entre los jóvenes de su edad”. per al cas dels assassinats del quatre germans Gabrielistes, Al Baix Llobregat també operava una altre xarxa quinta- exculpant els dirigents locals Josep Iturrioz Rebull (ERC) i columnista, denominada “V Columna”, que tenia per cap Marià Sanjuan Cuchí (CNT). a Francisco de Carol, de Sant Vicenç dels Horts, el qual Serà aquesta persecució revolucionària practicada sobre trobarem com a cap de la Falange de Sant Vicenç el 20 de els catòlics i homes d’església la que farà que el jovent lo- març de 1939 quan les milícies falangistes d’aquell poble, cal adscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, entren a Viladecans i amb l’aquiescència de les autoritats els coneguts com a “fejocistes”, liderats per Jaume Abril municipals –Pere Masellach Monmany com a alcalde– i de la Falange local –Vicente Ferro, com a cap–, detenen i 1 Per ampliar la informació es pot consultar el meu article “La traslladen a la prefectura de Falange de Sant Vicenç dels Falange local en els primers anys del franquisme a Viladecans (1939- Horts els veïns i parella Adolfo Casé Pitarque i Virginia 1945)”, publicat a Materials del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comar- Amposta Amposta. Aquests, després de la celebració d’un cal del Baix Llobregat, núm. 17, 2011. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 17
  • 18. consell de guerra, seran assassinats al Camp de la Bota el Barcelona, a la pena de sis anys i un dia d’internament en 8 d’agost de 1939, una vegada “S.E. el Jefe del Estado, no- camps de treball pel delicte d’alta traïció. Els tribunals es- ticiada que le ha sido la parte dispositiva de la sentencia pecials van ser creats pel govern republicà per a perseguir (...) se da por Enterado de la pena impuesta”. als grups quintacolumnistes així com als derrotistes o es- Per tant, com veiem, alguns dels que formaran aquesta pies contraris a la República. Ferro, una vegada alliberada primera estructura de la Falange local, l’any 1939, ja eren Barcelona, tornaria a Viladecans a exercir la medicina en coneguts del Movimiento. Hi destaca, però, la presència paral·lel a la seva prefectura a la Falange local, entre 1939 d’una dona, Maria Tort Roca (Viladecans, 1912) com a i 1941. Entre l’agost i el novembre de 1940, per problemes responsable de la Sección Femenina i que també formarà de salut, delegaria el comandament en Joan Comellas, que part de la primera Comissió Gestora Municipal, constitu- feia les funcions de secretari del partit. ïda el 6 de febrer de 1939. Maria Tort serà la primera dona Nicasi Marieges, nascut a Viladecans l’any 1906, pagès de regidora en la història de Viladecans. Ocuparà el càrrec, professió i afiliat a l’Institut Català de Sant Isidre durant sembla, però, que de manera testimonial fins al 2 d’abril la República i “forzado a la Unió de Rabassaires” durant de 1941. Al desembre de 1939 ja no figura com a delegada la revolució declara que “durante el dominio rojo-separa- local de la Sección Femenina. tista” va ingressar en el grup falangista Santa Maria, de D’aquesta primera organització falangista cal assenyalar Barcelona i que per això va estar detingut. L’any 1939 el el seu cap, en Vicente Ferro, i els delegats d’Investigació trobarem dins d’aquesta primera estructura orgànica de i Informació així com el d’Organització Juvenil, en Joan Falange i entre 1941 i 1945 serà alcalde de Viladecans. Miernau i Nicasi Marieges, respectivament, perquè poste- Finalment, cal ressaltar el nomenament del jove Joan Mi- riorment seran alcaldes, falangistes, de Viladecans. ernau –21 anys, l’any 1939– en la influent delegació d’In- Vicente Ferro (1895-1943), gadità de naixement, arriba a formació i Investigació; important, perquè des d’aquesta Viladecans a principis de la dècada de 1920. Es casarà amb delegació on es confeccionaven tots els informes d’ante- una neboda de Pere Masellach Monmany, l’alcalde de les cedents polítics i socials que les diverses autoritats civils, dictadures, perquè ho va ser durant la dictadura de Primo militars i judicials, demanen sobre els veïns, encausats en de Rivera (1923-1930) i després amb la primera Comissió consells de guerra, expedients de responsabilitats políti- Gestora Municipal franquista (1939-1941). Ferro, metge de ques, avals per a la sortida de presoners dels camps de professió, i metge titular de Viladecans entre 1929 i 1938 concentració i batallons de treball o depuracions profes- i 1939-1941, era un home de conviccions catòliques i polí- sionals, d’entre altres. Informes que tots sabem, podien ticament conservador. Es desconeix la seva filiació fins al canviar la vida de les persones. Miernau seria regidor 6 d’octubre de 1934, quan amb el fracàs de la insurrecció municipal entre 1947 i 1952 i alcalde de Viladecans durant de l’esquerra contra el govern filofeixista de la CEDA, va el període de 1952 a 1965. ser nomenat cap local d’Acció Ciutadana, entitat formada Manuel Luengo Carrasco per antics membres del Sometent. Coneixem la seva de- tenció al gener de 1938 i com al novembre del mateix any es condemnat pel Tribunal Especial de Guardia núm. 1, de Estructura de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Viladecans (1939-1941) 7 març 1939 1940 1941 Càrrec Nom Nom Nom Vicente Ferro Estrade Vicente Ferro Estrade Cap Vicente Ferro Estrade Joan Comellas Guitart Joan Comellas Guitart Secretari Alfred Deu Perull (Borrull ?) Joan Comellas Guitart Joan Comellas Guitart Andreu Calbet Puigdoménech Delegació de Informació i Investigació Joan Miernau Domènch José María Léon Gómez Joan Bonich Martí Gregorio Gimenez y Fernández Gregorio Gimenez y Fernández de Córdoba Delegació de l’Auxili Social Joan Janer Roselló de Córdoba Joan Janer Roselló Francesc Piñol Bosch Delegació d’Administració Josep Calvet Ventosa Claudi Balletbó Pugés Claudi Balletbó Pugés Delegació d’Organitzacions Juvenils Nicasi Marieges Mas Baldiri Barat Baqués Baldiri Barat Baqués Delegació de la Secció Femenina Maria Tort Roca Josefa Comellas Guitart Delegació de Formació Nacional Sindica- Andreu Calbet Puigdoménech lista Delegació de Propaganda Jaume Gorgas Pugés Jaume Gorgas Pugés Cap de Milícies Nicasi Marieges Mas Nicasi Marieges Mas Delegació d’Excaptius Joan Janer Roselló Joan Janer Roselló Joan Janer Roselló Delegació d’Excombatents Miquel Cardona Nicasi Marieges Mas Delegat de la CNS Nicasi Marieges Mas Benito Fernández Larrauri Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 18
  • 19. Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas El Joanet de cal Menut del Begues, místic, pagès, fejocista (2) D els joves dirigents de ladecans, després de ser detingut no en tenia prou, o per variar, cada la Federació de Joves pel S.I.M. amb altra gent de Vila- setmana la seva cosina Rosa Faura Cristians de Catalunya, decans, i tancat al vaixell “Villa li comprava un llibre als encants, més de dos-cents mori- de Madrid” sota acusació de ser ara de Joaquim Ruyra, ara Pitar- ren tirotejats a les tanques dels ce- quintacolumnista de la Falange, ra, Guimerà, o Casas i Amigó... mentiris o en qualsevol revolt de acabà essent afusellat, sense judi- Val a dir dels llibres llegits durant carretera, a la llum de la lluna o a ci, juntament amb dinou detinguts tota la seva vida, que cap altre li ple sol, en els primers dies poste- més, a les Costes de Garraf, en una agradà tant com “Mireia”, de Fre- riors al 18 de juliol de 1936. Dels vergonyosa acció de represàlia de deric Mistral, traduït per Maria- pobles del voltant, els passats per la policia militar del Govern de la Antònia Salvà, comprat en aquells les armes a Gavà van ser quatre, República d’Espanya que provocà mesos “d’assaonar el dur codony”, dos al Prat i un a Sant Boi. En el les protestes del president Com- que es diu en el poema. Abans conjunt de Catalunya bona part panys el dia 4 d’abril de 1938. Va de fer els seixanta anys de vida, d’ells va poder fugir o amagar-se. tenir la desgràcia que el seu cog- amb la seva esposa Antònia Doña- Alguns passaren a col·laborar amb nom el feia primer a totes les llis- te i Royo, és a dir, el meu pare i la els sublevats, com fou el cas del tes alfabètiques. mare meva, resseguiren amb Land president Millet; altres s’incorpo- En Joan Comellas i Guitart, per Rover els llocs i paisatges d’aquell raren a l’exèrcit republicà un cop la seva banda, abans del Nadal gran poema escrit en provençal, “normalitzada” la situació, com el de l’any 1937, quan va ser l’hora avui llengua pràcticament morta, vicepresident Pere Tarrés. Tots ells d’anar al front de la seva lleva, no que li representà a l’autor el pre- ho feren més o menys de cor, i és s’hi presentà. I, després de sospe- mi Nobel de Literatura de 1904: que tots també tenien per bons els sar el risc de passar a França, va la plana de Crau, Nimes, Arles, valors de la República: Llibertat, acabar amagant-se al pis dels on- Aigües-Mortes, La Camarga, Aix Igualtat i Fraternitat. En Jaume cles Salvador Faura i Pepeta Gui- en Provence, etc. Abril, president del grup de Vi- tart, a l’eixample barceloní, du- Però no sols de poesia i narrativa rant els darrers quinze mesos de visqué l’home en aquells mesos de la guerra, sense treure el nas per vida monacal, també va aprendre l’escala ni deixar-se veure per cap a llegir en francés, diccionari en finestra. Evidentment que aque- mà i gramàtica a prop, allargassant lla tràgica guerra que els militars els minsos coneixements adquirits feixistes havien iniciat contra la de petit a l’escola amb l’herma- legalitat republicana no tenia cap no pagès Fulgence Fuzeau com a justificació. Però també val la pena mestre. D’aquesta manera podia tenir present que aquells joves seguir el punt de vista de la prem- cristians van experimentar que sa francesa que de tant en tant la allò que més estimaven, el seu seva cosina li proporcionava. Tam- cristianisme, era cruelment perse- bé, com a aliment substitutiu de guit pels que s’havien fet els amos l’esperit del “Cercle d’Estudis” de del poder en el bàndol republicà. la Federació, llegia diversos llibres I van reaccionar com millor van religiosos enduts de casa, com saber. ara “El diàleg interior” de Carles Recloure’s en un pis volia dir lle- Cardó o, “La Doctrina Social de la gir. En els quinze mesos d’estada a Iglesia”, del pare Rutten, dominic Barcelona en Joan Comellas es va belga recolzador de Cardijn, on enllestir les obres completes d’en comentava les encícliques “Re- Verdaguer i d’en Maragall. Per si rum Novarum” i “Quadragésimo Viladecans Punt de Trobada - Núm. 64 - Març 2013 19