1. COMENTARI DE TEXT
1) Tasca de Preparació
a) Lectura comprensiva del text, anotació de paraules o mots que no s’entenen, en la historia contemporània
pretén aclarir conceptes que poden tenir un significat específic en el text.
b) Numeració al marge del nombre de línies del text, normalment es fa cada tres línies o cada cinc, amb això
facilitem la localització del paràgraf, sobretot en textos llargs.
c) Idees fonamentals, després ens serviran per a l’anàlisi. En cas de més d’un text, agruparem les idees iguals o
diferents, contingudes en els documents proposats. A l’hora del comentari haurem d’esmentar els
paral·lelismes, divergències o complementarietat dels textos.
d) Material de consulta, haurem d’emprar diferents materials de consulta per tal de preparar l’exercici:
diccionaris o enciclopèdies, llibre
e) Mètode del comentari ha de lògic o literal. Lògic, agrupa les idees seguint la seua expressió en el document.
Literal (manifests, narracions, textos ideològics, etc), es comenten les idees bàsiques prèviament ordenades i
estructurades
2) Presentació.
a) Naturalesa del text/Tipus.
a. Jurídic,
b. històrico-literari [memòries, articles de premsa,etc],
c. històrico-circumstancial [instruccions de despatx, memorials, proclames, etc],
d. text historiogràfic.
e. És un text històrico-literari de caràcter polític o filosòfic.
b) Tema. La intenció per part de l'autor de crear una societat civil o forma de govern més justa que les anteriors,
amb la finalitat que cada integrant de la societat puga salvaguardar els propis béns de manera satisfactòria.
c) Autor. John Locke (1632–1704) fou un filòsof empíric anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats
amb el govern i l'epistemologia. Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va
permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar
represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres
més importants: Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista) i Assaig sobre el govern civil
(considerada el manifest del liberalisme modern). L'obra és de John Locke i es tracta d'un precedent de la
Il·lustració.
d) Destinatari (Hem d’esbrinar a qui va adreça: persona, col·lectiu, grup restringit, etc). El destinatari és la
societat, és un document públic.
e) Context històric . El text que comentem forma part de l'obra Dos tractats sobre el govern civil, ( 1690). Va ser
l'última gran obra que va escriure l'autor anglès. L'obra se situa en el moment en què a la Gran Bretanya
s'estan buscant solucions a la lluita pel poder i posa en dubte l'origen diví del poder del monarca absolut.
Escrita dos anys després de la seua tornada d’Holanda, en el context de la seua participació en les tasques
conduents a donar legitimitat a la monarquia limitada de Guillem III d’Orange i Maria II Estuard.
f) Cronologia. Escrita en 1690.
3) Anàlisi.
a) Conceptes Fonamentals. Aclarim els conceptes:
Llei natural: La llei natural és aquella que existeix amb anterioritat a la formació de la societat civil i,
per tant, no està pactada. Es tracta d'una llei bàsica no escrita que se suposa que és comuna a tots
els éssers humans. Moltes vegades es basava en la tradició .
Societat civil: Locke ens parla de la societat civil com aquella que sorgeix del pacte entre un grup
humà que renuncia als seus drets naturals en pro de l'organització comunitària.
Poder legislatiu: El poder legislatiu és el que redacta les lleis que regiran la comunitat.
2. Poder executiu: El poder executiu s'encarrega de governar, de portar a terme les accions del
govern.
Monarquia absoluta: La monarquia absoluta és aquella en la qual el rei acapara els poders
legislatiu, executiu i judicial.
Estat natural: És l'estat de la societat en el qual impera la llei natural.
b) Idees Fonamentals
1. Els homes s’uneixen i renuncien a la seua individualitat per a constituir una societat civil
2. Aquesta unió farà les normes er les quals es regularà la societat
3. La finalitat de les societats és la protecció del bé comú
4. Les lleis, aprovades per tots, tenen la finalitat de ser justes i resoldre els conflictes entre els membres
5. L’aplicació de la llei la farà un jutge imparcial
6. La monarquia absoluta és incompatible amb la societat civil, perquè no hi ha cap jutge (força superior) que
puga decidir sobre les diferències entre el rei i el súbdit
7. La monarquia absoluta correspon a l’estat natural, imposa la força sobre la resta, front a al seu poder no hi
ha opció a un jutge imparcial
8. La societat (= el poder legislatiu) ha de tenir uns límits: equilibri, normes iguals per a tothom i els impostos
els han de fixar els representants del poble Ç(=assemblea)
c) Resum/ Síntesi. La idea principal del text és que la societat civil ha d'existir per protegir i ajudar les persones i
per tant ha de ser justa. Aquest pensament, doncs, elimina, justament, la possibilitat d'una monarquia absoluta
com a sistema de govern ideal. L'argument principal que fa servir l'autor per defensar aquesta tesi és el fet que
es produeix una unió de persones a les quals una mateixa legislació les protegeix de la llei natural, que deixava
els béns i les persones en estat d’indefensió. Sota unes mateixes lleis els ciutadans estan protegits. Perquè
aquestes lleis siguen justes i no caiguen en l'arbitrarietat dels governants és necessària la separació de poders,
amb una sèrie de contrapesos per tal que cap dels poders ultrapasse els límits.
4) Crítica del document/ Interpretació.
En l'any 1690 els poders de la monarquia estaven limitats perquè טun any abans s'havia destronat als Estuards i el nou
rei, Guillem d'Orange, va haver de jurar la Bill of Rights (Declaració de Drets) que limitava els seus poders i sotmetia les
seues decisions al control del Parlament, això unit a l’Habeas Corpus en l’àmbit judicial, limitaven les arbitrarietats de la
corona.
Hem de parlar de la crisi de l’absolutisme perquè les idees plantejades en aquest text, al costat d’altres escrits de la
Il·lustració, van subvertir els fonaments ideològics sobre els quals es fonamentava l’absolutisme.
Les principals forces que van atacar l’absolutisme van ser els intel·lectuals il·lustrats. Els pensadors com Locke van jugar
un paper molt important al teoritzar sobre l’origen del poder i sobre com s’havia d’organitzar. Van plantejar diverses
alternatives a l’absolutisme mitjançant la delimitació de les esferes d’actuació dels diversos poders, perquè
consideraven que la concentració´ de poders era un signe de despotisme.
El pensament de Locke va tenir gran influencia en la Il·lustració, ja que plantejava qüestions, tal com s’evidencia en
aquest text, que es trobaven en el centre de la discussió teòrica: la igualtat de les persones davant de la llei, la
necessitat d’una separació de poders o la propietat privada. Aquests són alguns dels assumptes que tracta el text i que
van preocupar els il·lustrats i el liberalisme
5) Conclusions
Podem considerar-lo com un text fonamental que debat sobre els problemes que interessen a la societat anglesa del
moment, com s’ha d’articular la participació de les classes dirigents en la nova monarquia limitada, les quals ho
consideren indispensable perquè consideren que el govern i la corona han de recolzar les seues iniciatives (comercials i
colonials), a més convé saber com s’estructura la nova monarquia: divisió de poders, l’autoritat del govern executiu i les
seues iniciatives (hisenda, exercit,) i limitacions (responsabilitat), la funció del Parlament, qui hi estarà representat i com
afectarà a la resta dels ciutadans. Totes aquestes idees i consideracions afectaran al pensament il·lustrat i influiran en
els pensadors continentals del XVIII (Montesquieu, Rousseau, Voltaire, etc)