1. Escola Pràctiques II
Lleida
Treball de recerca
Curs 2012-2013
Maria Gil
Didac Puig

2. La terra des de l'espai es sobretot de color blau perquè la major part de la
superfície està coberta per l'aigua dels oceans.
La Terra està formada per 6 continents i 5 oceans :
Continents. Oceans.
Europa
Àsia
Àfrica
Amèrica
Oceanía
Antàrtida
Pacífic
Atlàntic
Índic
Àrtic
Antàrtic

3. Quina part de la superficie de la terra ocupa l’aigua?
El 71% de tota la superficie de la terra està coberta per l’aigua dels oceans.
L’oceà més gran és l’oceà Pacífic.
CAPES DEL MAR
L’aigua dels oceans esta dividida en diverses capes, cada una poseeix
caracteristiques particulars de salinitat , presió, temperatura i vida marina,
d’acord a la seva profunditat són anomenades zones abisals.

4. Atmósfera.
Zona fòtica: zona amb llum, els primers
200m. Hi ha la major part d’animals marins.
Zona afòtica: zona on no hi arriba la llum del sol.
Va des dels 200m fins a més d’11.000 metres
de profunditat. Hi ha pocs animals.
La zona més profunda de l’escorça
terrestre es la Fossa de les Marianes
que fa 11.034 m. de profunditat.
La Fossa de les Marianes es troba
a l’Oceà Pacific entre el Japó i les
illes Filipines.

5. En el mar hi trobem tot tipus d’animals. Es coneixem més de 230.000
espècies d’animals marins diferents. Per simplificar-ho els agruparem
d’aquesta manera:
Vertebrats Invertebrats
Mamífers Ocells Peixos Rèptils Crustacis Equinoderms Mol·luscs Celenterats
Balena Pingüí Sardina Tortuga Llagosta Ericó Pop Medusa
Dofí Pelícà Tauró Cocodril Cranc Estrella Calamar Anemone
Foca Gavina Bacallà Sípia
Morsa Tonyina Musclo
Lluç Caragol

6. LA BALENA DE GRENLÀNDIA
Nom: Balena de Grenlàndia, Balaena mysticetus
Característiques: balena amb el cap molt gran, dues terceres parts de la
seva longitud. Por arribar a fer 18 m. de longitud i pesar més de 100 tones.
Són de color negre-blau fosc i davall de la boca i a la cua poden tenir
taques de color blanc. Estan cobertes per una capa de greix d’uns setanta
centimetres que les protegeix del fred. Poden viure més de 150 anys.
Alimentació: s’alimenten de krill i de petits crustacis que atrapen amb les
barbes a mesura que naden amb la boca oberta. Les balenes en lloc de
dents tenen les barbes que són unes làmines flexibles que arriben a fer
més de 3 m. de longitud i en les que queden atrapades el krill i el plancton
(petits organismes que hi ha a l’aigua marina).
Reproducció: les balenes són els animals mamífers més grans i per tant
són animals vivípars. Cada 3 o 4 anys tenen una cria que pot fer entre 3 i
4 metres al neixer i poden pesar uns 1000 kilos. Durant el primer any
s’alimenten de la llet de la mare.

7. EL TAURÓ BLANC
Nom: Tauró blanc, Carcharodon carcharias
Característiques: El tauró blanc es un tauró que medeix entre 5 o 8 metres
de longitut, normalment la femella és més gran. Tenen una forma fusiforme,
es a dir prims dels extrems i més dobles del mig per tal de poder nedar
amb més facilitat. A la seva boca, molt gran i arrodonida, s’hi troben més
de 100 dents triangulars i afilades col·locades en una doble filera i que es
van renovant al llarg de tota la vida. Quan mossega ho fa amb una força
300 vegades superior a la dels humans. Els taurons es pasen tota la vida
nedant ja que si paren s’asfixiarien o s’enfonsarien cap al fons del mar.
Són uns grans nedadors: s’enfonsen fins a 900 metres i fan viatges de
20.000 km en 9 mesos. Poden viure entre 15 i 30 anys.
Alimentació: El tauró blanc s’alimenta principalment de pops, crancs
grans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques i altres mamífers. No
ataquen als humans a no ser que els confonguin amb foques.
Reproducció: el tauró blanc és ovípar. Els ous ,entre 4 i 10, els reté la mare
al seu interior fins que les cries surten de l’ou. Tan aviat con surten
s’allunyen de la seva mare per evitar ser devorats per ella. Al cap d’un any
ja medeixen 2 metres de longitud.

8. LA TORTUGA MARINA
Nom:Tortuga marina(Chelonioidea)
Característiques: Aquestes tortugues viuen a tots els oceans
menys als d’aigua freda. Hi ha 7 tipus de tortugues marines. Aquestes
tortugues quasi sempre estan dins de l’aigua llevat de quan ponen ous.
Les tortugues poden viure 80 anys.
Alimentació: Les tortugues marines s’alimenten de pastures marines
d’angiospermes com ara posidònia, de zooplanton i petits necton.
Reproducció: Les femelles tornen a la platja on van neixer.Fan de
1a 8 nius per temporada.La femella cava un forat circular 40 a 50
centimetres,comença a omplir el niu amb un grapat de closca tova.
Pon entre 50 i 200 ous,despres de la col.locaçio,es reomple el niu
amb sorra i allisen la superficie fins que es queda indetectable visualment.

9. EL PINGÜÍ EMPERADOR
Nom: Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri)
Característiques: Els pingüins són ocells no voladors que viuen al hemisferi
sud,hi ha unes 17 espècies de pingüins. El pingüi emperador viu a
l’Antartida però també hi ha pingüins a Chile , a la Patagonia d’Argentina i
a Sudàfrica. Les ales des pingüins s’han convertit en aletes que els
permeten bucejar. Alguns poden arribar a aguantar 18 minuts sota l’aigua.
Són bons nadadors , fan uns 9 km per hora però alguns arriben a 60 km
per hora. El pingüí emperador fa 1,1 metre d’alçada i pesa uns 30 kg. Pot
viure més de 20 anys. Es calcula que n’hi ha mig milió de pingüins
emperador.
Alimentació: Els pingüins s’alimenten principalment de peixos i de
plancton.Els pingüins tenen una glàndula que els permet eliminar l’excés
de sal ja que només veuen aigua salada.
Reproducció:Els seus nius són molt senzills i alguns fan galeries
subterrànies.El pingüí emperador no fa nius guarda els ous entre les potes.
Ponen 1 o 2 ous cada vegada, pero si neixen 2 pingüins només 1
sobreviurà. La incubació dura entre 33 i 62 dies. Al cap de tres setmanes
de sortir de l’ou els pingüins ja s’independitzen de la seva mare.

10. L’ERIÇO DE MAR
Nom: Eriçó de mar(Echinoidea)
Caracteristiques:El seu cos és de forma generalment globular, és a dir com
un globus, i recobert de punxes mòvils més o menys gruixudes.. Viuen a
tots els fons marins, fins als 2.500 metres de profunditat. i ha unes 950
varietats d’eriços.Entre les espines hi ha unes extructures que tenen un
bulb brillant ,i a la punta hi tenen unes 3 punxes que poseeixen veri.El
eriço es desplase lentament amb l ‘ajuda de les seves espines movils.
Els eriços es troben a les zones rocoses i a la vora del mar .El
contacteamb les seves pues produeix dolor,coïssor i pot provocar paralisi
muscular. Fins que no es treuen les pues continuen desprene veri.
Alimentació:A la boca hi tenen cinc dents dedicades a raspar algues que
troben al fons marí i entre les roques. Els eriçons son hervivors,detritivors
( restes d’animalsi plantes morts) i depredadors.

11. POP
Nom: Polp (Octopoda)
Característiques:El pop es un mol·lusc que te vuit potes. El principal
gènere és Octopus que comprèn 289 espècies diferents.Es caracteritzen
per tenir vuit apèndixs que cal anomenar braços i estan plens de ventoses.
Els pops no tenen esquelet intern, el bec de la boca es similar al d’un lloro i
és la seva part mes dura. Els pops son flexibles i els permet passar a
través d’escletxes i així proteigir-se dels depredadors. Viuen poc, uns sis
mesos però alguns arriben als cinc anys. Els pops tenen tres cors i com
tots els mol·luscs, tenen brànquies.
Són els invertebrats més molt intel·ligents que hi ha.
Els pops tenen tres mecanismes defensius molt característics:
- Expulsió de tinta
- Camuflatge
- Autotomia o capacitat de perdres membres del cos.
Alimentació: Els pops s’alimenten de crustacis i mol·luscs. Atreuen les
víctimes moven les puntes dels braços com si fossin un cuc.

12. El calamar gegant (Architeuthis dux)
El calamar gegant és un animal d'aspecte semblant al calamar comú però
del qual s'han trobat exemplars morts d'aproximadament 18 metres de
longitud fins a la punta dels tentacles.
Té el cos platejat i uns ulls negres i grossos. Viu entre els 400 i els 1500
metres de profunditat on la llum del sol és practicament inexistent. Poden
medir entre 13 i 18 metres però la major part de la seva longitud es part
dels seus dos tentàcles. Els cientifics creuen que hi ha 8 espècies
diferents de calamars gegants
El calamar gegant és un dels invertebrats més grans del món.Tenen uns
ulls molt grossos que poden medir més de 27 centímetres; també tenen
unes dents afilades. Als calamars se’ls mengen els Catxalots ja que en els
seus estòmacs s’hi han trobat restes de calamars gegants. Aquest
mol·lusc gegant creix molt de pressa, se suposa que arriba al seu pes final
de més de 500 kg en menys de 3 anys.
L'any 2001 un submarí va poder filmar i capturar per primera vegada, un
exemplar de calamar gegant a 3.380 metres de profunditat. Calamars
d’aquestes dimensions se n’han vist i trobat de morts en diferents llocs del
mon, Asturies, Canaries, Japó, Mèxic i fins i tot a l’0ceà Antàrtic.

14. Peixos abissals
La zona abissal és una de les parts més profundes en les quals es
divideixen els oceans. Se situa entre els dos mil i els sis mil metres de
profunditat, una zona on amb prou feines hi ha oxigen i la vida és
escassíssima.
La llum solar no arriba més avall dels dos-cents metres de profunditat per
tant la zona abissal està totalment a les fosques per a l’ull humà; la
temperatura de l’aigua és baixa i no sobrepassa els 4º C. Els cossos dels
animals que hi viuen són tous i flexibles, fets de carn semblant a la de les
meduses. A aquestes profunditats el calci és molt escàs, i la vitamina D no
es pot sintetitzar a causa de la manca de llum solar, de manera que, a falta
de dos components bàsics de l’esquelet, els peixos abissals gairebé no
tenen ossos.
A la zona abissal no s’hi troben vegetals, ja que la manca de llum solar els
impedeix fer la fotosíntesi; només s’hi poden trobar alguns animals, força
curiosos, i que estan molt ben adaptats a les condicions en les quals han
de viure. Es belluguen amb moviments lents per buscar preses de les
quals alimentar-se o per fugir d’enemics tan poc ràpids com ells.
Alguns dels peixos són bioluminiscents, és a dir, produeixen llum per a
atraure petits peixos i crustacis que corrin per allà. Altres animals no
disposen d’ulls o els tenen tan atrofiats que gairebé no els resulten útils.
per això a la punta de les seves llargues aletes, potes o antenes tenen
unes fibres nervioses que els fan saber en tot moment què estan tocant.
Alguns peixos es dediquen a ingerir el fang del fons on s’hi troben petites
partícules nutritives, però el principal recurs alimentari és la carn, que els
animals obtenen devorant-se entre ells, o menjant cadàvers de peixos de
la superfície que baixen per gravetat.

16. Quins peixos es pesquen més al món?
Els científics han detectat més de 32.000 tipus de peixos, però no tots són
comestibles.. Els més consumits arreu del món són:
Arengada
Lluç
Sardina i boqueró
Tonyina

17. Turbot
Lisa
Calamar
Gamba
Salmó
Cranc

18. Llamantol
Ostra
Vieira
A Espanya l’any 2011 es van consumir 26,8 quilos de peix per persona.
Més de la meitat és peix fresc.

19. El peixos de Catalunya
Els peixos que més es pesquen a Catalunya son:
Peix blau: sardina, seitó sorell, verat, bonítol, tonyina i emperador;
Peix blanc: besuc, boga, congre, gall, llobarro, llenguado, lluç,
maire, mero, mòllera, orada, pagell, rap, roger,…
Crustàcis: la gamba, l'escamarlà, la galera, el llagostí i la llagosta ...
Cefalòpodes: pescats són el pop, la sèpia i el calamar.
Mol·luscs: el cargol de punxes, la cloïssa, l'escopinya, el musclo,
la navalla, l'ostra...

20. Com es pesquen els peixos?
Segons el lloc on es practiqui la pesca industrial,es pot distinguir entre
pesca litoral i la d´altura.
En la pesca litoral els vaixells són petits i disposen de xarxes i llinyes
potents. S´allunyen poc de la costa i les captures que fan són cada cop
menys nombroses perque els peixos s´exhaureixen.
La pesca d'altura la duen a terme les flotes més importants, que disposen
de vaixells grans i ben equipats que es troben en alta mar setmanes o
mesos. Aquests vaixells porten radars per detectar els bancs de peixos i
així, la direcció i la velocitat en la qual es desplacen, també porten sonars
per mesurar la importància dels bancs detectats. Tenen instal.lacions
frigorífiques per conservar el peix a bord en perfectes condicions.

21. Arts de pesca
Per tal d’extreure l peix del mar s'han comptabilitzat més de 100
instruments de pesca diferents. Aquestes eines que utilitzen els pescadors
s’anomenen arts de pesca. Les més importants són: l’arrossegament,
l’encerclament, el palangre, nansa i la canya.
Arrossegament
La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant
una xarxa de pesca a través del fons del mar.
Aquest sistema de pesca té l’inconvenient que destrossa plantes i algues
del fons marí deixant de vegader enormes solcs al fons del mar i extreu tot
tipus de peix grans, petits i d’altres que no es proposava de pescar.

22. Encerclament
L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en
situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més
gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura
als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
Palangre
Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu dels
Paisos Catalans.Els peixos pescats amb palangre en general són
considerats d'alta qualitat.
Un palangre consta de tres parts:

23. ● Una corda de teixit sintètic anomenada mare.
● Trossos de fil de niló, cadascun dels quals s’anomenen braçolada.
Aquests van lligats en intervals regulars a la mare, i a l’altre extrem
s’hi enfereix un ham.
● Els hams, el nombre dels quals és el mateix que el de les braçolades,
i de mida variable segons el peix que es vol pescar.
Nansa
La nansa és un parany que atrau als peixos que després s’hi queden
atrapats a l’interior.
Es construeixen quasi totalment de jonc o vímet o també amb estructures
rígides metàl·liques recobertes per una xarxa generalment de plàstic.
La boca de la nansa es pot obrir i tancar amb una tapadora per on s’hi fica
l’esquer abans de pescar i s’hi treuen els peixos que han quedat atrapats a
l’interior.
Les nanses mesuren en general, de 120 a 130 cm. d’alçada i uns 70cm. de
diàmetre.

24. Les espècies més freqüents que s’agafen amb nansa son la llagosta, la
sípia, el congre, la bròtola i algun llobarro. També pot capturar-se calamar
i pop roquer.,
Canya
A canya de pescar és un aparell que s'usa per a pescar. Originàriament el
seu cos era de components naturals, principalment qualsevol tipus de pal
llenyós com una branca d'arbre o una canya.
El bambú: va ser el material utilitzat durant segles per a la fabricació de
canyes. A causa de les seves grans prestacions i versatilitats, la canya de
bambú segueix sent molt apreciada en la pesca amb cua de rata.
La fibra de vidre: va ser el material amb què es van fer les primeres canyes
modernes de pesca. La fibra de vidre és un material fort i flexible que
encara avui, és utilitzat en la construcció de canyes per a algunes
modalitats de pesca.
La tonyina sovint es pesca en canya

25. Però, ….podrem pescar sempre?
A l’últim segle la població mundial ha duplicat el consum de peix des dels
9,9 quilos per persona a 18,4 i els pescadors cada dia treuen menys peix
del mar. Degut a la sobreexplotació els peixos no tenen prou temps per a
reproduir-se i créixer :
Com es pot veure en el gràfic a partir de l’any 2000 les captures de peix
van disminuint lleugerament,
Per solucionar aquest problema des de fa mig segle ha anat augmentant la
cria de peix en granges: la aqüicultura. Avui en dia el peix criat en
granges ja es el més consumit al món.

26. En aquests gràfics podem veure que a partir de l’any 1990 la producció de
peix de granges augmenta molt, mentre que el peix que s’extreu del mar
comença a disminuir.

27. L’aqüicultura
L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les
espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com
vegetals (algues principalment).
L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que tracti de criar :
● Piscicultura: aqüicultura dels peixos. Els peixos més importants en
piscicultura són de major a menor : salmó, carpa, tilapia, peix gat i
bacallà. També són objecte de la piscicultura peixos mediterranis
com el llobarro i l'orada . Des de l’any 2009 aquest tipus de peix
representa la meitat del peix que es consumeix al món .

28. ● Algicultura: aqüicultura d'algues. De les algues n’obtenim
productes per a l’alimentació, fertilitzants, bioplàstics, tints,
colorants, productes farmacèutics, combustibles...
● Mitilicultura: aqüicultura de musclos i espècies afins . A Catalunya
se’n cultiva al Delta de l’ Ebre. El 95 % de tot el s musclos
d’Espanya es produeixen a Galícia.Mitilicultura: aqüicultura de
musclos i espècies afins .

29. ● Ostreïcultura: aqüicultura d'ostres.
La ostreïcultura ja es practicava en la època dels romans. Les ostres es
crien per les perles per fer collars, polseres i també per menjar.
● Peneicultura: aqüicultura de gambes
Aquesta es una piscifactoria on es crien gambes (peneicultura) En tres
mesos les larves passen de 0,1 grams a pesar 15 grams.

30. Principals zones pesqueres del món.
Les majors zones de pesca es troben a prop de terra especialment a
l’oceà Pacífic tocant a l’ Àsia. Vora de la costa i a prop de les
desembocadures dels rius els peixos hi troben més aliment.

31. On van a pescar els vaixells espanyols?
Els pescadors espanyols cada vegada han d’anar més lluny per tal de
poder pescar. Principalment pesquen al llarg de l’oceà Atlàntic i alguns
vaixells arriben fins a l’oceà Índic.

32. Quins països dels món són els més
consumidors de peix?
Els països que menys peix consumeixen al món són : Bolivia a l’Amèrica
del Sur, Burkina Faso, Zimbawe,Etiòpia i Sudan a l’ Àfrica, Uzbekistan,
Afganistan, Pakistan, Mongòlia i Azerbaijan a l’Àsia. Són països sense
costa i pocs rius que es troben a l’interior dels continents.
Els països que més peix consumeixen al món són : Grenlàndia, Islàndia
i Portugal a Europa. Xile i les Illes Malvines a l’ Àmerica del sur. Per als
habitants de moltes illes del Pacífic el peix és la principal font d’aliment.
El consum de peix és molt important per a la dieta humana però té el
problema que cada vegada està més contaminat pel mercuri que és
molt tòxit i perjudicial per al nostre organisme.