Sant Pere de Rodes

1. Andrés Carretero
Raúl Sánchez
Brandon Makoveev

2. 1. Titol
2. Índex
3. Documentació general
4. Origen
5. Anàlisi formal 1
6. Anàlisi formal 2
7. Estil
8. Continguts i significació
9. Funcio
10.Esquema
11.Videos

3. Nom: església de Sant Pere de
Rodes
Arquitecte: desconegut.
Cronologia: església consagrada
l'any 1022
Localització: Sant Pere de Rodes,
al Port de la Selva
Estil: romànic català
Materials utilitzats: pedra, fusta
Sistema constructiu: arquitravat i
voltat.
El monestir de Sant Pere de Rodes encapçala l'estil autòcton de
Catalunya que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d'una sèrie
de corrents artístiques anteriors, com ara l'art carolingi, el pre-romànic i la
pervivència de l'art romà.

4. El començament del que ara és el monestir de Sant Pere de Rodes se
suposa que es remunta a una primigènia cel · la monàstica, situada al
vessant nord de la muntanya de Verdera, sobre el golf del que ara és el
Port de la Selva.
Cap a l'any 610, de tres monjos procedents de Roma, a la recerca d'un
lloc adequat per amagar unes valuoses relíquies, entre les quals hi havia
el cap i un braç dret de Sant Pere Apòstol.
Voltant de l'any 780, un bisbe hispà per nom Atala, acompanyat
d'alguns monjos, i fugint de la invasió musulmana.

5. Elements de suport i soportats:
Els pilars en forma de T i els contraforts són els elements de suport de l'església. Els pilars
tenen tres tipus de columnes adossades: sobre un altíssim sòcol dos registres de
columnes; i als laterals unes columnes adossades aguanten els arcs de mig punt que
separen les naus. Les columnes adosades als pilars van ser aprofitades d'algun altre
edifici de l'antiguitat romana. Aquestes tenen dues classes de capitells: els derivats del
corinti clàssic i els de decoració geomètrica d'entrellaçat.

6. Espai exterior i interior :
El monestir de Sant Pere de Rodes és el més important dels que s'han
mantingut en un estat acceptable a Catalunya. La distribució dels recintes
s'origina entorn d'un claustre. En un costat de l'església hi ha el campanar,
mentre que a l'altra hi ha el menjador i altres dependències. A més, una
torre fortificada assegurava la defensa del monestir pel costat més
vulnerable. La part més important és l'església, de planta de creu llatina, i
amb tres naus. L'absis de la nau central té un deambulatori i a sota hi ha
una cripta.

7. Sant Pere de Rodes encapçala el que coneixem com a estil romànic català,
que es va erigir com un estil propi. Uns trets característics del monestir que van
tenir una forta incidència en l'estil romànic propiament català són: la planta
de creu llatina amb tres naus, el tanssepte i els absis.

8. La llegenda més antiga explica que, cap a l'any 600, uns clergues que fugien de
Roma amb vaixell van desembarcar a la costa pensant que havien arribat a
França. Els religiosos hi amagaren el cap i un braç de Sant Pere per deslliurar-los
de la profanació.
Les primeres referències pròpiament històriques són de l'any 878. La
independència del monestir tingué lloc en temps del noble Tassi, entre els anys
926 i el 944. Cap al 958 es va acabar la capçalera de l'església, on és fàcil
apreciar trets mossàrabs. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Narbona
Guifré l'any 1022.

9. El monestir i l'església tenien una funció religiosa i de recolliment per als
membres de l'orde benedictí i eren un punt de pelegrinatge per
aconseguir indulgències de concessió papal.