3. Va ser publicada a Venècia l'any 1609. Al segle XX va ser representada en un concert a París el 1904. A Espanya es va veure per primera vegada l’any 1955 a Barcelona. INICIS
4.
5.
6.
7. ARGUMENT Acte SEGON Envoltat pels pastors, Orfeu entona un cant a la natura i explica com corria pels ombrívols boscos abans d'haver-se enamorat. L'alegria s'interromp quan arriba la Mensajera, qui li anuncia a Orfeu que una serp pic a la seva estimada Euridice causant-li la mort. La mateixa Mensajera lamenta haver de donar una notícia. Orfeu decideix baixar als infern a rescatar Eurídice (al descens voluntari a l'infern se l'anomena catábasis), entonant un desesperat lament.
8.
9. ARGUMENT Acte quart Orfeu ha arribat als inferns, i amb el seu cant aconsegueix emocionar Proserpina. Aquesta li prega a Plutó que permeti a Orfeu recuperar la seva estimada Eurídice, fent referència al seu antic amor, pel qual ell la va raptar i la va portar als inferns. Orfeu part dels inferns seguit per Eurídice. Aviat li entra el dubte de si ella realment el segueix i, en sentir un soroll, no resisteix la temptació de girar el cap per assegurar-se. En aquell moment ella comença a esvair i un esperit, ministre de Plutó, li amonesta: "Roto has la llei, i indigne de gràcia". Orfeu intenta seguir-la, però és expulsat de l'infern. El cor tanca l'acte amb aquesta observació: "Va vèncer a l'infern Orfeu i va ser vençut per les seves pròpies passions".