1. B. Cerqueu informació addicional sobre l’evolució de l’escriptura a primària. Cerqueu com a
mínim un altre autor destacat en aquest estudi i feu una breu síntesi de la seva teoria i
implicacions educatives.
Els nens aprenen a escriure de forma gradual. En general, els nens inicien una
aproximació al llenguatge escrit en l'última fase d'educació infantil, al voltant
dels 5 anys.
En aquesta etapa els nens aprenen a distingir el seu nom i es familiaritzen amb
el llenguatge escrit d'una forma lúdica. No obstant això, l'abordatge de la
lectoescriptura no s'inicia fins a primària, quan el nen té 6 anys.
Aquesta etapa els nens escriuen fent dictats, tenint importància la relació
audició-visió.
El nen es recolza exclusivament en un model sonor i ha de ser capaç de
discriminar allò que sent, traduir-los a lletres i reproduir sobre el paper,
col·locant en l'espai en el mateix ordre que han estat escoltats en el temps.
A primària la lectura comprensiva és molt important per a l’escriptura, a primer
de primària ja apareix la representació mental, i es quan es comença a veure
quins nens tenen un aprenentatge més fluït.
Seguidament als nens ja se’ls hi dona una lliure escriptura, escriuen el que el
nen s'està imaginant.
Aquesta capacitat es comença a desenvolupar al principi de primària i any rere
any es torna més complexa, donant com a resultat la possibilitat que els nens
facin redaccions, exàmens de preguntes obertes o treballs.
De nou a onze anys els nens escriuen fàcilment els dictats, les paraules són
més rectes i saben utilitzar la mà millor per escriure.
L’ortografia encara és insegura i es el que s’intenta millorar.
L’escriptura als dotze anys ja està quasi automatitzada i la progressió és
regular i organitzada, cada cop és més veloç, i a l’escola cada curs demanaran
més de l’escriptura dels nens.

2. Es va doctorar en Psicologia amb una tesi dirigida per Jean Piaget, la seva
recerca en el camp de l'adquisició de la llengua escrita va descobrir que els
nens construeixen idees originals i sistemàtiques sobre l'escriptura i que les
posen en acció tant en intentar interpretar el escrit com en tractar d'escriure per
si mateixos. La seva teoria aporta una interpretació del procés de transformació
de la comprensió de l'escriptura, explica com el nen transforma els seus
conceptualitzacions i s'allunya definitivament d'una visió normativa que avalua
les escriptures infantils sobre la base de la norma adulta.
Els nens més que una mestra que comença a ensenyar, necessiten una mestra
que els mostri què vol dir saber llegir i escriure.
Emilia Ferreiro no va crear un mètode nou de lectoescriptura, les seves
aportacions sobre la pedagogia i les teories metodològiques apunten en la
reflexió i el debat sobre els mètodes tradicionals en l'ensenyament de la lectura
i escriptura.
Emilia Ferreiro ens explica les cinc fases del procés de construcció de la
lectroescriptura, la primera seria la fase simbòlica, on els nens representen
gargot, en la segona fase, busca combinar les formes de les lletres. En aquesta
fase el nen intenta escriure. En la tercera fase, el nen està treballant amb
síl·labes i formula hipòtesis. A la quarta fase el nen incorpora el numero mínim
de grafies i estableix relació entre so i grafia. La cinquena i última etapa el nen
és capaç de comprendre cadascun dels caràcters de l'escriptura i coneix lletres
de dues o més síl·labes. Construeix hipòtesi de quantitat i varietat a partir de
pautes sonores i sap que les lletres es representen per síl·labes i fonemes.
Les aportacions en llibres, articles conferències i entrevistes de l'educadora,
són abundants.
Les aportacions quantiosíssims a la investigació de l'escriptura com a procés
constructivista, ha revolucionat el debat de l'alfabetització.