1. És l'instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el Govern
de la Generalitat planifica les actuacions adreçades a
dotar Catalunya dels equipaments necessaris per facilitar
a tots els ciutadans de Catalunya la pràctica
fisicoesportiva en les seves diferents vessants d'iniciació,
formació, competició, recreació i manteniment.
Estableix les característiques de les
diferents xarxes d'equipaments
esportius i defineix les prioritats
d'actuació. També incorpora una
normativa tècnica que regula els criteris
bàsics de seguretat, habitabilitat i
funcionalitat que s'han de tenir en
compte en la construcció i gestió d'un
equipament esportiu.

2. -Distribuir harmònicament els equipaments esportius per
tal de promoure un desenvolupament equilibrat del
territori.
-Millorar la qualitat de vida dels ciutadans, dotant-los dels
equipaments necessaris i vetllant per assolir un nivell de
qualitat escaient.
-Establir les directrius per a l’aprofitament adequat del
medi natural com a suport de les activitats esportives.
-Completar la xarxa d’equipaments esportius existents,
potenciant els de titularitat pública, els dels centre
educatius i els de les entitats esportives.

3. -Definir uns models tipològics d’instal·lacions esportives i
establir unes normes i recomanacions referents al disseny
i la construcció per aconseguir un alt nivell de qualitat,
optimitzant els costos de construcció i manteniment.
-Establir les condicions necessàries per a un aprofitament
òptim dels equipaments mitjançant la millora de la seva
gestió i el condicionament.

5. TERRITORI
De tot l’entramat de muntanyes, planes i valls, destaca l’aprofitament
dels espais naturals per a la pràctica fisicoesportiva (20,4% del territori
és considerat espai natural protegit). Permet realitzar la major part de les
pràctiques esportives en el medi natural (mar i muntanya)
Es té en compte, també, el clima:
temperatures mitjanes (22º i 24º);
precipitacions (+ 700mm anuals)

6. DEMOGRAFIA
2003 2015
Es porta a terme un creuament entre les variables territori i edat

7. ÀMBITS TERRITORIALS
El PGTC estableix els següents àmbits territorials
(mobilitat-població resident):
-Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf,
Maresma, Vallès Occidental, Vallès Oriental.
-Àmbit Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès,
Garrotxa, Pla de l’Estany, la Selva i el Ripollès.
-Àmbit Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp,Baix Penedès,
Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
-Àmbit Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta
-Àmbit Comarques Centrals: Bages, Osona, Berguedà, Anoia i
Solsonès.
-Àmbit Ponent: les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, el
Segrià, i l’Urgell.
-Àmbit Alt Pirineu i Aran: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars
Jussà, Pallars Subirà, i la Vall d’Aran

8. Es considera que la quantitat de persones vinculades a algun
tipus d’entitat (practicar-col·laborar) es situa al voltant del 30%

15. PROSPECTIVA
-Estancament dels índexs de pràctica
físicoesportiva (increment de la
pràctica regular en detriment de la
ocasional).
-Evolució de les pràctiques envers
formes més lúdiques.
-Diversificació de les pràctiques.
-Incorporació de la dona a la pràctica
regular.
-Disminució relativa de la taxa de
practicants joves, i increment molt
important de la població adulta.
-Existència d’una oferta més variada.
-Presència creixent del sector
empresarial com a promotor i gestor
d’instal·lacions públiques.

16. Pistes poliesportives, pistes de tennis, camps, pavellons,
sales i piscines a l’aire lliure són presents a totes les
comarques.

18. El PIEC estableix una classificació amb tres tipus de xarxes

19. -Les instal·lacions que conformen la xarxa bàsica han de
complir amb una sèrie de requisits:
Tenir un ús preferentment poliesportiu
Permetre la pràctica d’activitats fisicoesportives més arrelades
a Catalunya
Possibilitar la seva utilització per part de tots els col·lectius:
escolars, esportistes de competició, població en general
Ser utilitzables durant tot l’any
Tenir caràcter permanent
Permetre un bon nivell d’utilització
Bona relació entre el cost i el nivell d’utilització

20. L’emplaçament d’un equipament esportiu s’ha d’adequar a l’ordenació
del territori, competència del Departament de Política Territorial i Obres
públiques.
Harmonia i equilibri amb
el medi ambient
Estudis d’avaluació de
mobilitat Directives europees de
condicionament tèrmic
Sotmeses als preceptes d’edificis
de la Llei d’ordenació de
l’edificació Reglaments de baixa
tensió i d’instal·lacions
tèrmiques
Accessibilitat i supressió
de barreres
Piscines: Decret 95/2000
arquitectòniques
de 22 de febrer
(Departament de Salut)
Reglamento general de policia de Espectáculos Públicos y
Actividades Recreativas

21. Estableix tots els requeriments que han de complir els equipaments
esportius (tots, els que ofereixen un servei esportiu, amb espais
esportius convencionals)
Funcionalitat Habitabilitat (higiene, confort,
manteniment, respecte pel medi
ambient)
Manteniment
Seguretat

23. ANÀLISI DE LA DEMANDA
Permet determinar:
-El tipus i varietat d’activitats fisicoesportives que es fan a Catalunya
-El nombre de practicants (escolars, competició, població general)
-La intensitat de la pràctica (freqüència de pràctica x nº session setmana)
-Espais de pràctica

24. ANÀLISI DE LA OFERTA
-Dotació d’equipaments
-Anàlisi de la utilització dels equipaments
CÀLCUL DE LES NECESSITATS
CONCRECIÓ DE DÈFICITS