1. L'ESTRÈS PSICOLÒGIC És una resposta o reacció de l’organisme davant situacions internes o externes que li resulten amenaçants. Es mobilitzen recursos fisiològics i psicològics per poder evitar o fer front a aquesta situació amenaçant. Sempre és perjudicial? Pot ser beneficiós per a la salut i pel rendiment. La preocupació d’un esportista per temes puntuals pot afavorir que tingui cura i es prepari millor.

2. Manifestacions de l'estrès perjudicial. Si l'esportista no gaudeix de recursos per resoldre el problema l’estrès es manifestarà amb reaccions d’ansietat, fúria incontrolada, acompanyades del desig d’evitar o escapar de la situació amenaçant, o lluitar desesperada i agressivament contra ella.

3. Reaccions incontrolades que perjudiquen el rendiment de l’esportista.

4. Altres vegades, la manca de recursos es manifestarà amb frustració, desànim, i desídia. La utilització de recursos per fer front a situacions estressants suposa la mobilització d’energia física i mental extra. Si aquestes situacions no desapareixen l’esportista pot caure en esgotament, disminuint el seu rendiment i incrementant el risc de lesions

5. Està exposat constantment a un ritme de vida estressant (viatges, concentracions, canvis d’horaris...), a la pressió d’haver-se de guanyar un lloc en l’equip, a rendir al màxim en els partits, a la incertesa del resultat, a la tensió abans, durant, i després del partit, als resultats adversos de l’equip o males actuacions personals, a l’avaluació de l’entrenador i dels directius, a l’avaluació del públic i dels mitjans de comunicació i fins i tot dels propis companys, a les lesions esportives... suposa un gran desgast psicològic

6. Situacions potencialment estressants Es poden agrupar en cinc grans apartats Alienes a l’activitat esportiva però que poden influir en el rendiment i la salut de l’esportista (problemes familiars, escolars, econòmics...) Relacionades amb l’organització i les característiques pròpies de la pràctica esportiva Relacionades amb l’entrenament Relacionades amb el partit (competició) Lesions esportives

7. Situacions relacionades amb l'activitat esportiva Un canvi de residència per accés a un centre d’alt rendiment o fitxatge per un club. Exemples Trasllat de la família o viure allunyada d’ella. Buscar i adaptar-se a un nou habitatge. Adaptació a l’estil de vida de la ciutat (noves cultures) Conèixer noves persones...vida social

8. No tenir mitjans per entrenar adequadament (material, instal·lacions, professionals competents...) No cobrar puntualment els sous i les primes.

9. Percebre que els costos són molt més elevats que els beneficis, i percebre que estan en un equip, i amb un determinat entrenador, és difícil assolir els objectius individuals que persegueix. No saber què espera l’entrenador (Com vol que jugui?, quin concepte té de mi?, per quin motiu no em diu res?...) No tenir objectius clars i atractius a llarg, mig, i curt termini, o bé percebre’ls com inabastables.

10. La renovació del contracte (si?, no?, millor?, pitjor?, aquí?, allà?, ...) La incertesa respecte al futur professional i laboral (què faré quan finalitzi la meva vida professional?) El ritme de vida propi d’un esportista d’èlit (temporades llargues, entrenaments, partits, concentracions, fisios, viatges, alimentació...).

11. Renunciar a altres interessos o assumir-los amb dificultats(ex: no poder estudiar o fer-ho amb dificultats.) La relació amb els entrenadors, el directius, el representant, els companys d’equip... Concedir entrevistes, rodes de premsa, acudir a actes públics (preguntes compromeses, vigilar les declaracions, oferir bona imatge, parlar en públic...)

12. Les opinions dels periodistes: comentaris injustos o amenaçants, crear expectatives... Atendre als aficionats, tenir cura de la imatge, i no perdre la intimitat.

13. Possibles estratègies Organització de club i d’equip (ex: acompanyar jugadors nouvinguts, buscar casa, buscar metge...) Definir molt clarament els objectius...els de l’equip i els individuals. Minimitzar els efectes de situacions estressants (viatges amb les millors condicions, les concentracions, orientar en les rodes de premsa...) . La responsabilitats dels directius...

14. P O S I B L E S O P C I O N ES CAMBIAR DE EQUIPO SEGUIR EN ESTE EQUIPO COSTES BENEFICIOS COSTES BENEFICIOS A MEDIO/ LARGO PLAZO A CORTO PLAZO

15. Situacions relacionades amb l'entrenament La sobrecàrrega del treball físic que suposa l’entrenament exigeix una adaptació mental. De la mateixa manera, l’entrenament demanda l’assimilació de conceptes tècnics i tàctics difícils, amb pressa de decisions complexes, el que suposa una càrrega de treball mental. Durant l’entrenament cal provocar estrès de forma controlada i útil. Càrrega psicològica

16. Exemples i estratègies - Falta de motivació - Ambient de treball desagradable, on predominen amenaces, insults, ironies, manca de companyonia... - Pobre comunicació entre persones que formen l’equip. Cal organitzar reunions amb tot el grup, amb grups reduïts, individualment... Cal millorar la comunicació fora i dins el camp. - Sobrecàrrega de treball físic i alta exigència psicològica. - Absència de reptes atractius - Excés d’especificitat, monotonia, i durada massa llarga dels exercicis. - Absència de feedback

17. Situacions relacionades amb el partit La possibilitat de fracassar. El marcador Les decisions de l’àrbitre Les valoracions del públic L’avaluació del cos tècnic, els companys, la premsa La pròpia valoració personal

18. Possibles estratègies -Preparar els esportistes per fer front a situacions estressants durant la competició. (Ex: Xesco) -Evitar situacions potencialment estressants alienes a la competició. (Ex: Mourinho; Jordi Basté) - Recollir informació del rival - Analitzar la informació - Escriure un Pla de Partit del Rival - Elaborar el nostre propi Pla de Partit - Elaborar la xerrada pre-partit Font: Xesco Espar -Preparar bé cada partit (dóna seguretat):

19. -Durant el partit donar poques instruccions, i que aquestes siguin clares i precises... amb el to de veu apropiat i que es refereixin a aspectes que dominen els esportistes. -Evitar bronques incontrolades als esportistes durant el partit i després d’aquest. …

20. Lesions esportives La relació entre l’estrès i les lesions pot tenir diverses lectures: 1- L’estrés afavoreix que els esportistes siguin més vulnerables a lesionarse. (debilita el sistema immunitari, disminueix l’atenció, funcionament corporal defectuós, abús de la pràctica) 2- Les lesions esportives són situacions potencialment estressants (el dolor, aturar l’activitat, operacions, l’intercessa del futur, el canvi de vida, les recaigudes...)

21. 3- També és una situació potencialment estressant quan un jugador lesionat s’ha recuperat i ha de reaparèixer. (jugaré com abans?, respondrà el genoll?, he de tornar a demostrar...). També ens podem trobar amb jugadors que tot i estar lesionats han de seguir competint. (aguantaré?...) Possibles estratègies Atendre a l’esportista Plantejar petits objectius durant la lesió Potenciar l’autoconfiança Informar-los sobre la seva lesió

22. Característiques personals rellevants Motivació bàsica controlada Un excés de motivació incontrolada pot afavorir que els esportistes percebin situacions potencialment estressants com amenaces. Racionalitat i flexibilitat dels valors, creences i actituts dels esportistes. Un jugador que cregui rígidament que no pot fallar serà més propens a patir estrés.

23. Trajectòria esportiva d’èxits i fracassos Experiències passades relacionades amb situacions concretes. Força mental ( Capacitat d’assumir situacions estressants com a reptes). Autoconfiança i autoestima