2. L’home té una necessitat de comunicar-se i és
aquesta necessitat el que fa que sigui un “ser
social” per naturalesa.
La major part de la comunicació entre humans
es basa en les relacions socials i en compartir
sentiments, emocions i actituds, per tant, l’acte
social és comunicació pura.

3. És l’intercanvi de significats entre les persones, i és possible
en el grau en què els individus tenen en comú uns
coneixements, uns desigs i unes actituds. (Krech)
Posa en relació als subjectes, essent un requisit bàsic i
fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
TIPUS
Dins el procés d’ensenyament-aprenentatge trobem dos
tipus de comunicació: la tècnica i la didàctica.

4. COMUNICACIÓ TÈCNICA
Fa referència a la transmissió de la informació dins del
procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta, generalment
verbal, informa sobre les activitats a realitzar, el
coneixement dels resultats...És totalment objectiva (ha de ser
contrastada amb altres informacions)
COMUNICACIÓ DIDÀCTICA
Fa referència a la forma d’interactuar del professor amb els
alumnes dintre del procés d’ensenyament. Aquesta
comunicació, no verbal, inclou tots els contactes a nivell
afectiu que es produeix entre ambdós. Aquesta és molt
menys objectiva.

5. Tradicionalment s’ha concedit al
professor la virtut de ser la font
d’informació, el que posseeix el saber.
Aquest és el punt de partida de
possibilita la comunicació. Ningú pot
transmetre una informació que no té,
però això no t’assegura una bona
qualitat de l’ensenyança. Dependrà de:
-L’estructura didàctica dels continguts
-La selecció de la informació d’acord a
aquesta estructura, i a les
característiques i nivell de l’alumnat.

6. Per a que hi hagi comunicació ha d’haver-hi els
següents elements:
– Emissor: és el que transmet
– Receptor: és el que rep
– Missatge:és el contingut de la informació que
l’emissor transmet al receptor. Els continguts
són simbòlics: fets, idees, coses o
sentiments.
– Codi: el missatge es transmet mitjançant
símbols (paraules, signes,...)L’emissor
codifica i el receptor descodifica. Codis:
televisiu, carrer, professió, classe,...
– Canal: és el medi mitjançant el qual es
transmet el missatge (aire, telèfon, internet,...)

7. EL PROCÉS
PROFESSOR
ALUMNE
SELECCIÓ I ORGANITZACIÓ
PERCEPCIÓ I ASSIMILACIÓ
CANAL
EXPRESSIÓ
ELABORACIÓ I EMISSIÓ DEL
MISSATGE
RETENCIÓ
RECEPCIÓ DEL MISSATGE

8. ELS PROBLEMES EN LA COMUNICACIÓ
Segons Weaver
PROBLEMES TÈCNICS
Amb quina precisió pot ser transmesa la informació?
Cal tenir molt en compte els canals
de comunicació (auditiu, visual, i
kinestèsic-tàctil). En el nostre
missatge incideixen una sèrie
d’estímuls de l’entorn, que guarden
cap relació amb el missatge i que
conformen la fressa. Fressa que pot
ser causa d’interferència.

9. EL PROBLEMA DEL SIGNIFICAT
Amb quina precisió el missatge transmès és portador del
significat desitjat?
El significat del missatge docent ha d’estar en relació íntima
amb l’objectiu que es pretén complir amb la seva
transmissió.
EL PROBLEMA DE L’EFICÀCIA
Quins requisits ha de complir un missatge docent per afectar
la conducta de l’alumne en la forma desitjada pel professor?

10. Característiques fonamentals per tal que la informació arribi
amb eficàcia
Objectiva: vertadera i sense errors conceptuals o descriptius.
Suficient: equilibri entre la saturació o insuficiència de dades.
Organitzada: estructurada respecte als elements i aspectes
bàsics o complementaris dels continguts.
Adequada: selecció dels canals de comunicació i formes
d’expressió, adaptades a les capacitats i nivells comprensius dels
receptors del missatge.

11. FASES DE LA COMUNICACIÓ
EMISSIÓ DEL MISSATGE PER PART DEL PROFESSOR
COMPRENSIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE
RETENCIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE
UTILITZACIÓ DEL MISSATGE PER PART DE L’ALUMNE

13. CANALS PER A LA TRANSMISSIÓ DEL MISSATGE
1- L’AUDITU O VERBAL
En podem distingir dues formes:
Descripcions: A partir d’un conjunt
de paraules precises pretenem que es
formi la imatge mental de l’alumne.
Explicacions: exposicions d’una
sèrie de raonaments que justifiquin el
perquè de l’execució, tal i com el
professor la proposa.

14. 2- KINESTÈSIC-TÀCTIL
Mitjançant aquest canal rebem les sensacions que el propi
moviment genera i que informa sobre l’execució realitzada.
Medi didàctic: les ajudes
Medis materials: simuladors,
taules, trampolins...
3- VISUAL

15. Sorprendre, emocionar i convèncer per fer reaccionar
“L’emoció permet que el missatge
no es quedi al cap i baixi fins al
cor; el lloc on res s’oblida”
Emocionar = fer treure la
conclusió a qui es pretén
emocionar

17. CONCEPTE
FORMA DE
COMUNICACIÓ
NO VERBAL QUE
UTILITZA EL
LLENGUATGE DEL
COS

20. GESTOS INNATS

21. GESTOS CULTURALS

22. GESTOS CREATIUS

23. ZONES EXPRESSIVES

26. -ENS FORMEM UNA IMPRESSIÓ DE LES PERSONES EN
MENYS DE 10’’.
-LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES TROBA SUBJECTA PER
COMPLERT A LA ROBA I A LES APARENCES. AQUESTES
PRIMERES IMPRESIONS SÓN IL·LÒGIQUES I INCONSCIENTS,
I TOTALMENT RESISTENTS AL CANVI.
-EL TEU ASPECTE COMUNICA EL QUE CADASCÚ SENT
RESPECTE A SI MATEIX.
-L’INTERLOCUTOR TAN SOLS CAPTA LA INFORMACIÓ A
TRAVÉS DELS SENTITS.
-LES NOSTRES PARAULES MAI SERAN UNA CÒPIA EXACTA
DE LES IDEES.
-EN EL NOSTRE MISSATGE HI HAURÀ OMISSIONS,
GENERALITZACIONS O DISTORSIONS DEL QUÈ VOLEM DIR.

27. Albert Merabaian, un expert en
comunicació, diu que l’impacte de la
comunicació depèn:
Moviments del cos i
expressions de la
cara
Volum, to, ritme,
timbre, pauses,...
També es transmeten missatges en la forma de vestir,
maquillar-se, amb el perfum, etc. També amb objectes
personals com: cotxe, mòbil,...

28. 3 sistemes principals de
comunicació no verbal
• PARALLENGUATGE (com es diu, la
forma)
• KINÈSIA (llenguatge del cos)
• PROXÈMIA
(ús de l’espai)

29. El Parallenguatge
• Comunica sentiments, actituds i personalitat, i
dóna èmfasi a la parla.
• Amb el parallenguatge es pot intuir l’estat d’ànim
dels altres i la seva actitud.
• Les mateixes paraules poden tenir diferents
significats segons: volum, to, velocitat,etc.
(insults)
• A primer cop d’ull, les persones es jutgen per la
seva forma de parlar.
– To variat i bon ritme
persones dinàmiques i
extravertides
– Parlen a poc a poc i de forma monòtona
fredes,
poc treballadores i introvertides

30. • Consells per millorar la c. Paralingüística:
– Volum (intensitat del so): cal variar-lo per
emfatitzar determinades idees i no avorrir.
– To (qualitat vocal, ressonància): cal que sigui
adequat al missatge. Sarcàstic =canvia missatge
– Claredat: evitar arrossegar paraules, parlar a
trompicons i no vocalitzar bé.
– Velocitat o ritme: poden reflectir estats d’ànim i
emocions. Evitar els extrems.
– Pauses: aconsellable utilitzar una pausa al
principi, després de cada idea important i
després de la conclusió.

31. – Fluïdesa i pertorbacions (vacil·lacions,
intents de començar, repeticions de
paraules): és normal, però si és excessiu es
dóna sensació d’inseguretat,
incompetència,... Cal evitar:
• Molts períodes de silenci
• Utilització excessiva de: bé, doncs, sons,...
• Moltes repeticions, tartamudeig,males
pronunciacions, omissions i paraules sense sentit

32. La Kinèsia
• És l’estudi dels moviments corporals o el
llenguatge del cos.
Els gestos ajuden a descobrir els
sentiments d’una persona.
Si menteix
insegura
contenta
enfadada
nerviosa

33. LA MIRADA
TRANSMETRE SINCERITAT
NO MANTENIR LA MIRADA
FIXADA.
CAL REPARTIR LA MIRADA AMB
CALMA I SENSE PRECIPITACIÓ.
HEM DE TRASMETRE VIVACITAT
I INTERÈS.

34. EL
SOMRIURE
IDEAL MANTENIR ELS LLAVIS
RELAXATS SENSE ENSENYAR
LES DENTS
NO FORÇAR LA NOSTRA
SIMPATIA. UN SOMRIURE
EXAGERAT O FORÇAT ÉS
PERJUDICIAL.
“...dibuixa’ls-hi un somriure, que
ningú et podrà dir no...”
LAX’N’BUSTO

35. VELOCITAT
MOVIMENT
LA AMÍGDALA CEREBRAL TÉ
S
LA FUNCIÓ DE PROVOCAR
RESPOSTES EMOCIONALS
FINS I TOT ABANS DE SER
CONSCIENTS DEL QUE ESTÀ
SUCCEINT
PRECIPITACIÓ = IMPRESSIÓ
NEGATIVA
PARSIMÒNIA EXAGERADA =
SUPÈRBIA I SENSACIÓ DE
PERDRE EL TEMPS.

36. LES MANS
ENSENYAR ELS PALMELLS DE
LES MANS ÉS SIGNE DE
SINCERITAT
EN MOMENTS DE TENSIÓ LES
MANS LES SOLEM TENIR
TANCADES I AMB ELS DITS
CONTRETS.
LES MANS HAN D’ACTUAR
AMB LLIBERTAT

37. EL COS
LA POSTURA S’INTERPRETA DE
FORMA INCONSCIENT.
PROVOCA QUE ENS FORMEM
UNA IDEA DEL CARÀCTER DE
LA PERSONA: AGRESSIVA,
TÍMIDA, ACTIVA...
SABER ESTAR

38. La Proxèmia
Ús i percepció de l’espai social i personal.
La utilització de l’espai influeix en la capacitat
de relació amb els altres.
A casa cadascú té assignat un espai de
convivència. Si un visitant l’ocupa ens sentim
envaïts.
A tots els llocs que hi estem assíduament
tenim el nostre propi espai (aula, cotxe,
cadira,...)

39. • En una comunicació passa el mateix,
cada persona té una distància o zona que
se sent més segura.
– Si hi ha invasió, pot afectar negativament a la
comunicació (actitud defensiva).
– Si és massa allunyada dificulta el feedback.
Z. Íntima: fins ½ metre.
Persones q estimes i familiars
Z. Personal: ½-1,5 m. Amb
amics i persones conegudes
Z. Social: 1,4-4m. Per treballar
en equip o gent poc coneguda
Z. Pública: +4m. Distància
còmode per dirigir-se a un grup
o persones q no coneixes

40. COMUNICACIÓ= E3
ENSENYAR
ENTRENTENIR
EMOCIONAR

42. El rendiment no depèn tan sols de les capacitats del
jugador respecte al joc. Existeixen factors emocionals que
incideixen en les possibilitats finals de rendiment.
Per tant, parlarem de GESTIÓ...
De gestió del famós...”ENTORNO”
La relació amb: el cos tècnic, els
jugadors, servei mèdic, delegat,
treballadors del club, directius, la
premsa, els representants, els
aficionats... I amb el pares i/o dones
dels jugadors...

43. 1- EL COS TÈCNIC
“EL CARÁCTER ES LA MITAD DEL DESTINO” W.Shakespeare
Ha d’estar unit i amb una idea comuna (“sentir de la mateixa manera
l’esport”)
Molt important el sentit de l’humor: “No hi ha una cosa seriosa que
no pugui dir un somriure” Gandhi
És important repartir responsabilitats, així com compartir i
intercanviar diferents formes de treball

44. Repartir responsabilitats permet:
-Fer grups de pocs jugadors.
-Evita l'avorriment de repetir sempre les mateixes rutines.
-Diferències beneficioses en els canvis de direcció de l’equip
És important alternar les tasques habituals més incòmodes
-Transportar i col·locar el material al camp, al gimnàs...
-Avisar als jugadors del moment per sortir al camp.
-Fer els canvis de material i redistribució del terreny de joc.
-Recollir les pilotes, pitralls, conos...
- Omplir les ampolles d’aigua...

45. 2- ELS JUGADORS
Conèixer el vestuari
3-4 JUGADORS AMB FORTA PERSONALITAT
Aglutinen al seu voltant jugadors amb caràcter més suau. Tindrem
problemes si entre ells estan enfrontats. Són el termòmetre del grup.
10-12 QUE ACTUEN SEGONS LES CIRCUMSTÀNCIES
Es deixen portar. Si guanyem estan contents, si es perd fastiguejats.
Són un pes d’inèrcia dins l’equip.
2-3 JUGADORS DIFÍCILS O MOLT DIFÍCILS
Inconformistes negatius: tot està malament, tot són protestes. Acaben
cansant

46. Compte amb els grups condicionats per la competició:
-Els que no juguen es van unint, es busquen
-Els que juguen reforcen la seva amistat...quan es guanya.
LA CLAU ES TROBA EN NO INTENTAR FER A TOTS ELS JUGADORS
IGUALS. EL PUNT DE PARTIDA ÉS ENTENDRE A QUI ANEM A DIRIGIR
“Todos
los jugadores deben gozar de un trato
personal”
“Un entrenador inteligente trata a sus jugadores
al mismo tiempo como individualidades y como a
un equipo” D. Morris, sociòleg anglès.

47. “SE TRATA DE CONOCER A TUS JUGADORES, Y
TAMBIÉN A LOS QUE TIENES ENFRENTE” J. Cruyff
“UN ENTRENADOR BUENO ES EL QUE PONE A UN
JUGADOR DONDE RINDE BIEN. UN GRAN
ENTRENADOR ES AQUÉL QUE LO PONE DONDE
RINDE POR ENCIMA DE SU NIVEL
ACONSTUMBRADO” D.P. Simeone
“NO HAY FUTBOLISTAS SINO HOMBRES QUE
JUEGAN A FÚTBOL” A.Pedernera.
“Yo
no sé de fútbol, yo sé de hombres” Guy Roux

48. CAL INCULCAR LA CULTURA DEL TREBALL!
“CUANDO SOMOS JÓVENES PENSAMOS QUE PODEMOS JUGAR SIN
ENTRENAR” F.Baressi
TIPOLOGIES DE JUGADORS
EL QUE NO VOL SER ENTRENAT
No escolta, o fa just el contrari del que se li diu.
És possible que hagi tingut conflictes amb tècnics autoritaris, o bé es pot
sentir coaccionat per fer quelcom amb el que ell no confia.
Cal guanyar-se la confiança mica en mica. Reafirmar-lo pot ser útil per
aconseguir que rendeixi.

49. PREPOTENT (NARCICISTA)
És un jugador egoista, que intenta tirar endavant
sense pensar en els demés. Habitualment és
agradable, es guanya als del seu voltant, però
posteriorment es salta les normes, i sempre té
excuses.
Hem d’aclarir-li que existeixen uns límits definits...i
unes sancions si ens saltem la normativa.
EXTROVERTIT
És imprevisible. Ningú sap que passarà amb ell. Està massa ansiós abans de
cada partit. Cal que li deixem molt clar què esperem d’ell.
EL QUE TÉ FÒBIA A L’ÈXIT
El seu problema és guanyar. Cal que entengui que tan sols ell és responsable
de les seves pròpies accions.

50. PROPENS A LES LESIONS
Pot ser per diversos motius: no té cura de la seva
salut, juga sense controlar el risc de cada acció o
no es protegeix, pateix una mala preparació...
MALALT FINGIT
S’abona a la lesió i ho sap. Sol ser un jugador de partit i no
d’entrenament. Pot simular una lesió per no haver d’entrenar. Són
jugadors immadurs, que habitualment se’ls ha sobreprotegit.
AMB LESIÓ PSICOSOMÀTICA
El mal psicològic és el que produeix les lesions físiques, que poden ser
conseqüència de l’ansietat de la competició.

51. INTROVERTIT
Es tanca en si mateix. No li agrada
relacionar-se amb els altres membres de
l’equip en cap activitat. És important que
els tècnics li demostrin confiança.
DEPRESSIU
Es pren la derrota molt més en serio que qualsevol altre. Pot estar
deprimit durant diversos dies. Cal alliberar-lo fent-nos nosaltres amb par
de la responsabilitat.

52. EVOLUCIÓ DE LA TEMPORADA
PRETEMPORADA
-Tots els jugadors volen participar al màxim i treballen a fons.
-Tot és positiu
-Gran interès i voluntat en el treball
-Existeix un entusiasme generalitzat, i no hi ha grans problemes.
-Alguns poden dubtar de la seva permanència en el club.
-Poden haver-hi incorporacions de darrera hora.
-Després dels primers amistosos comencen els càlculs.

53. TEMPORADA
-Primeres alineacions, primeres desil·lusions
-Es comencen a fer grups: els que sí i els que no. Dels que no poden optar
per abandonar o seguir lluitant.
-El mercat d’hivern pot suposar la fugida de jugadors... I l’arribada de noves
incorporacions (poden provocar canvis de relació en el grup).
-Si hi ha bons resultats els que no
juguen callen i aguanten. Si hi ha mals
resultats comencen les ruptures, es
deterioren les relacions i s’inicien els
missatges a la premsa.
-Al final de temporada apareixen les
primeres negociacions.
- Si els objectius no es poden assolir
és difícil mantenir la concentració en
el treball.

54. 3- ELS ALTRES COMPONENTS DEL CLUB
AMB EL SERVEI MÈDIC
AMB EL DELEGAT
AMB ELS TREBALLADORS
FISIOTERAPEUTA, METGE(?)
Uns són autònoms i altres
requereixen ajuda.
Hi ha dos llocs claus:
l’encarregat de material i el
responsable de manteniment
del camp

55. 4- ELS DIRECTIUS
RELACIÓ CONTRACTUAL
-CAL FER-HO TOT PER ESCRIT.
-FINS QUE NO FIRMEM EL DOCUMENT DEFINITIU NO ÉS
CONVENIENT COMENÇAR A TREBALLAR.
-INCLOURE CLÀUSULES QUE ENS PROTEGEIXIN EN CAS
DE DESTITUCIÓ.
-UTILITZAR CLÀUSULES QUE ENS VINCULIN AMB LA
RESTA DEL COS TÈCNIC.
- SI T’ACOMIADEN CAL QUE HO COMUNIQUIN PER
ESCRIT. SI NO ÉS AIXÍ HEM DE SEGUIR ANANT A
TREBALLAR.

56. 5- EL PERSONAL D’OFICINA
És important conèixer el personal d’oficina per saber a qui ens hem de
dirigir quan requerim alguna cosa, però... Moltes vegades veuen a
l’entrenador com una font d’informació per obtenir primícies!. És
recomanable aparèixer poc per les oficines, així evitarem malentesos.

57. RELACIONS EXTERNES
6- L’AFICIÓ
Cal tenir molt present que sense ells no existiria el “boom” de l’esport
És aconsellable quan s’arriba a un club conèixer la història de l’entitat (et
permet tenir una visió global del què ha sigut i del que representa per a
l’afició).
En els mals moments hem de ser capaços d’aguantar les recriminacions de
l’afició. Cal evitar respondre!
També hem de ser capaços de suportar els aficionats dels altres
clubs...faltes de respecte, insults, objectes, escopinades...

58. Betis

59. PARES
ES
D
IN
SS
RE
TE
TS
A
SO
BR
EP
RO
T
EC
TO
RS
EXCESSIVAMENT CRÍTICS
CRI
D
ANE
RS
NA
RE
NT
“E
S”
OR
D

60. 7- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
LA INFORMACIÓ ÉS UN PRODUCTE ESTRATÈGIC I CAL
APRENDRE A UTILITZAR AQUESTA EINA AMB TANT PODER.
“ERES DUEÑO DE TUS SILENCIOS I ESCLAVO DE TUS
PALABRAS.”
“EL PERIODISMO TE SUBE CUANDO ESTÁS SUBIENDO,Y TE
BAJA CUANDO ESTÁS BAJANDO.” O. Corbata

61. “En una entrevista escrita, la conversación suele durar el tiempo
suficiente para llenar treinta folios, de los que se van a publicar, como
màximo, cuatro o cinco. Aun el mejor periodista que tenga que resumir
esos treinta folios en cuatro, no podrá recoger todo lo que el
entrevistado ha dicho, o convertirá en apodícticas afirmaciones que
estaban llenas de matices” Umberto Eco
COM ACONSEGUIR FER ENFADAR ALS PERIODISTES...
-No contestar a les trucades
-Ser evasiu en les respostes, portant al periodista a sentir-se enganyat.
-Desconsiderar als periodistes novells.
-Concedir exclusives als periodistes amics.
-Ser intolerant, exigent, no comprendre les preses...

63. 8- REPRESENTANTS
Delegar assumptes que no dominem és
el nostre dret, ens evita incertesa. Tots
sabem que el món del futbol es mou (en
gran mesura) pels “contactes”....el que
coneix a més dirigents gaudeix de més
possibilitats de treballar.
De totes maneres, el nostre millor aval
és la qualitat del treball.