projecte petits lectors

Projecte: Petits Lectors
M12_Projecte d'atenció a la infància
Curs 2013-2014- 1er Semestre
Tutora: Esther de los Santos Rodríguez

Grup_02: Formigues
Sílvia Codina Huix
Aina Garcia González
Esther Jaso Galiano
Ingrid Montes Frutos
M. Pilar Sánchez Fernández

ÍNDEX
Pàgina
1. BASE DE LA PROPOSTA EDUCATIVA

3

2.
CONCRECIÓ
PROGRAMACIO
DE
PROPOSTA EDUCATIVA

7

I 2.1. Títol de la programació
LA
2.2. Hàbit de la proposta educativa

8

2.3. Àrees d'aprenentatge i continguts

10

2.4. Temporalització

14

2.5. Objectius específics

21

2.6. Continguts de la proposta educativa

23

2.7. Activitats ensenyament-aprenentatge

25

2.8. Metodologia

64

2.9. Recursos

67

2.10. Avaluació

70

2.11. Tractament de la diversitat

80

2.12. Implicació de l'equip d'educadors

84

2.13. Implicació de les famílies

88

ANNEX 1. Justificació de la necessitat seleccionada

91

ANNEX 2. Desenvolupament de les activitats

93

3. BIBLIOGRAFIA

151

2

1. BASE DE LA PROPOSTA EDUCATIVA
Som 5 treballadores d'una una Llar d'infants on hem detectat que són pocs els infants que
tenen contacte amb els contes de forma habitual a les seves llars. Com equip docent creiem
que és important treballar l'hàbit de la lectura des de ben petits, i és per això que volem
engegar un projecte a fi de promoure aquest hàbit i implicar les famílies en el seu
assoliment.
El nostre projecte l'anomenem Petits Lectors i es duu a terme durant tot el curs escolar. El títol
de la programació que forma part del projecte l'anomenen “Més paraules” i està
encaminada a millorar la necessitat detectada en aquests infants, que és la seva manca de
vocabulari, degut a l'edat i també degut a la diversitat cultural. Treballarem aquesta
necessitat partint de l'eix de les emocions durant tot el 3er trimestre amb la programació
“Posem paraules al que sentim”.
Projecte

PETITS LECTORS

Programació general

Més paraules
Programació 1er Trimestre:
Posem nom als animals
Programació 2on Trimestre:
Descobrim el nostre cos
Posem paraules al que sentim.


3

Els objectius generals als quals fa referència la nostra proposta educativa són:

Àrea 1: Descoberta d'un mateix i
d'altre

1. Explorar les possibilitats
perceptives del propi cos.

expressives

i

2. Progressar en les relacions socials i hàbits de
relació amb els altres.
Àrea 3: Comunicació i llenguatge

1. Iniciar-se en l'escolta i comprensió de textos
literaris breus (contes, narracions, poemes).
2. Estimular l'expressió oral dels infants.


4

La lectura és molt important per la formació de les persones, ja que és una eina bàsica
d'aprenentatge, així com una manera per poder accedir al coneixement i a la cultura. Per
aquest motiu, des de l'educació infantil ja s'ha de treballar aquest hàbit , per tal de
transmetre als infants el gust i l'interès per la lectura, ja que aquesta els acosta a poder
descobrir, aprendre i gaudir.

Les emocions ens permeten poder expressar els nostres sentiments, i si de ben petits els
ensenyem a expressar-se, també estem fent que millori la seva comunicació i relació amb les
persones que els envolten.

La lectura de contes enfocat a treballar les emocions ens obre un ventall molt interessant de
vocabulari per aprendre, així com per desenvolupar l'expressió de dites emocions.

Per aquest motiu el nostre projecte està enfocat en despertar l'hàbit lector en els més petits a
través de tractar les emocions, ja que a part de transmetre nou vocabulari, també els permet
descobrir nous sentiments, a emocionar-se a través de les paraules escrites en els contes. A
més, el fet de que els contes seran explicats en veu alta per part de l'educadora, els permetrà
desenvolupar la intel·ligència i la imaginació, i com a conseqüència, estimular la fantasia.
També els aportarà una sèrie de beneficis, com són: ajudar a que els infants pensin, els farà
veure la manera de solucionar els problemes i de quina forma es pot fer front a una situació
concreta. I sobretot, els ajudarà a escoltar.

5

Amb el projecte volem transmetre als infants que el fet de llegir els pot fer sentir diferents
emocions, i així aconseguir crear, a la llarga, nous lectors. És a dir, a través de la nostra
proposta educativa volem aconseguir potenciar l'hàbit de la lectura als infants pel sol fet de
que llegint, es poden emocionar. Per tant els hem d'arribar a ensenyar que mitjançant els
contes poden riure, plorar, sorprendre, sentir por, sentir ràbia.... pel sol fet de llegir i/o
escoltar les paraules escrites a les seves pàgines.

A través dels contes podem recrear situacions que ajuden als infants a comprendre emocions i
sentiments propis i aliens, i aprendran a viure-les i expressar-les amb naturalitat. O sigui, a
posar paraules al que senten i poder dir “estic content” o “estic trist”. Són moltes les
emocions que es poden treballar, però en aquest projecte ens centrarem en sis només:
alegria, tristesa, por, sorpresa, ràbia i aversió.


6

2. CONCRECIÓ I PROGRAMACIÓ DE LA PROPOSTA
EDUCATIVA
2.1. Títol de la programació: Posem paraules al que sentim
Títol programació: Posem paraules al que sentim, programació inclosa en la programació general
Més Paraules! Que forma part del Projecte: Petits Lectors.
Projecte

PETITS LECTORS

Programació general

Més paraules
Posem nom als animals
Programació 2on Trimestre:
Descobrim el nostre cos
Posem paraules al que sentim.

Curs: 1er Cicle d'educació infantil. P2
Edat i nombre d'infants: 2-3 anys, i un total de 20 alumnes
Nom del grup: Avions
Programació permanent: es desenvoluparà durant tot el curs, ja que millorar el vocabulari dels
infants es fa durant tot l'any.

7

2.2. Hàbit de la proposta educativa
Des de molt petits tenim contacte amb la lectura de manera indirecta, quan la mare ens canta una
cançó de bressol, quan ens expliquen les llegendes...
És important que ens adonem de la gran importància que té la lectura en la nostra societat, ja no
només acadèmicament parlant, sinó que és una bona eina per fomentar la imaginació i una bona
manera d'evadir-se. Així que el nostre projecte està centrat a treballar l'hàbit de la lectura i les
emocions, per tal d'afavorir el bon desenvolupament cognitiu i emocional dels infants.
Hem trobat que molts infants no saben expressar les seves pròpies emocions i sentiments i que
molts d'ells no tenen gairebé cap relació amb els llibres o contes i segons el Currículum i
Orientacions D'educació infantil primer cicle ( Generalitat de Catalunya):
Objectius de cicle:
Els objectius de cicle a la llar d’infants expressen les capacitats que els infants han d’haver
desenvolupat en acabar aquest període. Així, l’infant haurà de capaç de :
Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments
Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del
moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres:
Continguts de l'àrea:
Manifestació i expressió de els pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà
d'expressió i comunicació.

8

L’adquisició i el perfeccionament progressiu del llenguatge oral és la fita principal del desenvolupament dels infants d’aquest cicle. Per això, cal donar continuïtat a les adquisicions i a les formes
d’intervenció prioritzant els moments de vida quotidiana i preveient l’ampliació de situacions
comunicatives on l’ús funcional del llenguatge li atorgui el màxim sentit: situacions on el
llenguatge expliqui les accions, situacions de conversa (individuals i col·lectives), narracions de
vivències i contes amb un llenguatge que evoqui l’experiència viscuda o memoritzada....”
Per tant , l'educador deurà marcar-se com a objectiu despertar en els infants la curiositat, el plaer i
el gust per la literatura infantil. En especial, el gust pels contes, ja que ocupen un lloc
fonamental en la vida de la infància i tenen gran importància en el futur desenvolupament
emotiu-afectiu, intel·lectual i lingüístic.
És important que donem èmfasi a edats primerenques a la lectura, ja que els contes tenen una gran
rellevància en el desenvolupament psicològic dels infants , així com a l'herència cultural. Els
contes són un instrument fonamental pel desenvolupament de les emocions i de la personalitat
dels infants, tal com s'explica en el següent article:
“ REVISTA DIGITAL ENFOQUES EDUCATIVOS”
“EL CUENTO COMO RECURSO DIDÁCTICO EN EDUCACIÓN INFANTIL
(García Chico, María Isabel)


9

Els contes presenten un important valor educatiu ja que:
Afavoreixen el desenvolupament de les distintes capacitats físiques i socials, afectives i intel·lectuals.
Afavoreixen l'adquisició i desenvolupament del llenguatge, enriquint i ampliant el vocabulari dels
infants .
Estimulen la imaginació, creativitat i fantasia, necessàries per descobrir el món i desenvolupar-se en ell.
Fomenten sentiments de seguretat i confiança.
Desperten el gust pels textos escrits i possibiliten el desenvolupament i una actitud positiva per la
lectura.
Afavoreixen aptituds d'escolta, atenció i diàleg.
Estimulen l'observació, memòria i estructura temporal.
Canalitzen les emocions.
Proporcionen plaer.
Són un vehicle per la transmissió cultural de valors.
Ajuden a reforçar els vincles afectius entre qui conta i llegeixi l'infant.
Ajuden a conèixer i comprendre el món, són font d'aprenentatge.
Afavoreixen el procés de maduració global de la personalitat


10

Ofereixen models d'actuació
Ens poden servir per explicar situacions i fenòmens.
Podem utilitzar els contes com a resolució de conflictes. Ajuden a descarregar ansietat i
agressivitat, a eliminar tensions i pors.
Amplien el món de l'experiència infantil.
Eduquen la sensibilitat.
Donen satisfacció al desig de saber.
Són un important instrument motivador per iniciar aprenentatges.
Contribueixen a formar el sentit estètic.
És un important recurs globalitzador.
Preparen per a la vida.
El desenvolupament del llenguatge és un dels objectius en Educació Infantil. Per BRUNER, els
llibres infantils serveixen als infants com una base, que els porta a la comprensió de formes
cada cop més complexes de texts escrits, de la literatura i de la cultura. Essent al literatura
infantil el recurs que s'adequa a les possibilitats del lector i al seu nivell de competència
comunicativa.
Segons COLOMER, la literatura infantil desplega un ampli ventall d'ajudes per a l'inici en la lectura.
La recepció dels contes en les primeres edats s'ha revelat com l'activitat més beneficiosa per
aconseguir l'èxit futur dels infants en els seu accés a l'escrit.

11

Afrontar aquesta labor de manera concreta no és senzill ja que cada nen és diferent en cada
moment. Però a través dels contes, podem recrear situacions que els hi ajudin a comprendre
emocions i sentiments propis i aliens i aprendre a viure-les i expressar-les amb naturalitat.
Les emocions bàsiques que treballarem en aquest projecte “Posem paraules al que sentim”
són l'alegria, tristesa, por, sorpresa, enuig i aversió.
Aquest hàbit el treballarem a partir de diverses activitats enfocades en els contes infantils, no
només treballant des de l'aula sinó també amb la col·laboració de les famílies dels infants.
Intentant d'aquesta manera treballar les tres àrees de desenvolupament, per poder complir els
nostres objectius.
La nostra finalitat és garantir un bon desenvolupament de les capacitats infantils relacionades
amb les possibilitats expressives del cos, expressió de les pròpies emocions, realització de
les normes de comportament social, exploració sensorial per mitjà dels contes... així com
instaurar l'hàbit de la lectura, no només com a obligació sinó com a diversió.


12

2.3. Àrees d'aprenentatge i continguts
A partir de la necessitat ja esmentada amb anterioritat, treballarem l'hàbit de lectura i en concret
l'ampliació de vocabulari com a objectiu de referència en totes les àrees curriculars.

És necessari abordar aquest hàbit des de totes les àrees curriculars (descoberta d'un mateix,
descoberta de l'entorn natural i social, i comunicació i llenguatges) de manera integral i
globalitzadora mitjançant activitats on predomini el joc com a metodologia.

Àrea 1. Descoberta d'un mateix i d'altre.
Es tracta d'un àrea essencial en el procés de desenvolupament de l'etapa d'Educació Infantil, que
integra la construcció d'una imatge personal que progressivament donarà lloc a la construcció
de la pròpia identitat. Així doncs, no només implica el coneixement d'un mateix o d'una imatge
corporal (limitacions, possibilitats motrius etc...) sinó també d'una imatge relativa al
coneixement de les seves emocions, dels seus sentiments, necessitats... Les emocions se
situen a la base de la descoberta d’un mateix i del altres, alhora que se subratlla la seva
rellevància en el desenvolupament de tots els tipus de capacitats (cognitives, relacionals,
d’equilibri personal, d’inserció i actuació social).

Els continguts que treballarem en aquesta àrea són els següents:


13

CONTINGUTS

CONCEPTUALS

Sentiments i emocions: els sentiments i les emocions, propis i dels
altres.
Els sentiments i emocions dels altres a través de la seva
expressió corporal.
Manifestació, regulació progressiva de sentiments, emocions,
vivències, preferències, interessos...

PROCEDIMENTALS

Identificació de les sensacions i percepcions que
partir del propi cos i de la realitat exterior.

s'obtenen a

Acceptació i valoració ajustada de la pròpia identitat i de les seves
possibilitats i limitacions.
ACTITUDS

Habilitats per la interacció i col·laboració i actitud positiva per
establir relacions d'afecte amb les persones adultes i amb els
iguals.


14

Àrea 3. Comunicació i llenguatge.

Aquesta àrea es treballarà amb la integració de les altres dues. L'impuls de les habilitats
comunicatives afavoreix l'autonomia en l' entorn físic, natural, social i cultural.

Les diverses formes de comunicació i representació serveix de nexe entre el món exterior i
l'interior, al ser instruments que fan possible la representació de la realitat, l'expressió de
sentiments, emocions.... El llenguatge oral és especialment rellevant en aquesta etapa, és
l'instrument per excel·lència d'aprenentatge, de regulació de conducta i de manifestació
d'idees i emocions. Cal posar paraules a totes les descobertes que fan els infants, i potenciar
la llengua oral establint amb ells un diàleg al voltant dels esdeveniments del dia a dia.

Els continguts que treballarem en aquesta àrea són els següents:


15

CONTINGUTS
CONCEPTUALS

El llenguatge oral i les necessitats i situacions de comunicació:
expressar emocions.

PROCEDIMENTALS

Escolta i comprensió de contes, històries...

ACTITUDS

Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral
de diversos tipus com explicar els seus sentiments, converses,
dramatitzacions...
Reconeixement i valoració del llenguatge oral com instrument per
comunicar els sentiments, idees i interessos propis, i coneixement
dels altres.


16

2.4. Temporalització
Les activitats es portaran a terme durant el tercer trimestre de curs (abril, maig i juny).
Es faran tres dies per setmana.
La durada de les activitats és orientativa, ja que sempre es respectaran els interessos i les
necessitats dels infants. Per tant, la durada pot ser flexible i adaptar-se als canvis i als
ritmes de cada infant.
Cada sessió estarà formada per:
Ritual d'entrada: L'educador/a explicarà l'activitat que duran a terme i la sessió en concret que
realitzaran aquest dia. Temps: entre 2 i 5 minuts.
Moment desenvolupament: Escoltar “Conte” o dur a terme la activitat en si. Temps: entre 5 i 15
minuts (depèn de l'activitat, explicar el conte són 5 minuts, fer titella o enganxar gomets
poden ser 15 minuts). Finalment, l'educador/a ensenyarà el titella que representa l'emoció
en concret treballada, farà preguntes sobre el que s'ha treballat als infants (moment
conversa). Temps: entre 3 i 5 minuts.
Ritual de sortida: l'educador/a parlarà del què han fet i anirà acomiadant la sessió. Temps: 5
minuts.


17

ABRIL
PRIMERA SETMANA
ST. JORDI
DILLUNS, 21

DIMECRES, 23

DIVENDRES, 25

Activitat 1
Narració llegenda de St. Jordi
Treballem la valentia del
cavaller

Activitat 2
Nou vocabulari.
Relació del nom del personatge
amb el seu dibuix

Activitat 3
Taller amb pares/mares per
fer caretes de drac, princesa
i de cavaller.
Joc lliure

T. 20'

T. 30'

T. 30'

SEGONA SETMANA
EMOCIÓ ALEGRIA
DILLUNS, 28
Activitat 4
Lectura de conte:
l'Elefant
Conversa: alegria

T. 20'

DIMECRES, 30
L'Elmer

Activitat 5
Relació emoció
Trobem cares alegres
Repassem amb gomets
paraula alegria
T. 30'

DIVENDRES, 2 maig

la

Activitat 6
Expressem
alegria:
fem
diferents riures
Fem dansa lliure escoltant:
Contradansa núm. 4
Fem titella alegria
T. 40'


18

MAIG
TERCERA SETMANA
EMOCIÓ TRISTESA
DILLUNS, 5

DIMECRES, 7

DIVENDRES, 9

Activitat 7
Lectura conte: El petit avet
Conversa: tristesa

Activitat 8
Relació emoció amb entorn real
Pintem cares tristes amb la seva
grafia a sota
Fem titella tristesa

Activitat 9
Representem emoció.
Escoltem simfonia núm. 92
Ens fiquem tristos...
Distinció alegria/tristesa

T. 20'

T. 35'

T. 30'

QUARTA SETMANA
EMOCIÓ RÀBIA
DILLUNS, 12

DIMECRES, 14

Activitat 10
Lectura de conte: La vaca
Paca
Conversa: ràbia

Activitat 11
Relació emoció amb l'entorn
real
Busquem paraules amb el so de
la “R”.
Fem titella de la ràbia

Activitat 12
Representació emoció
Ens enfadem
Pintem la ràbia

T. 20'

T. 30'

T. 30'

DIVENDRES, 16

19

MAIG
CINQUENA SETMANA
EMOCIÓ SORPRESA
DILLUNS, 19
Activitat 13
Lectura conte: Un
sorpresa
Conversa: sorpresa

DIMECRES, 21

DIVENDRES, 23

T. 20'

Activitat 15
Ens sorprenem
Fem titella de sorpresa

T. 30'

regal

Activitat 14
Relació emoció
Emplenem amb plastilina les
cares de sorpresa

T. 30'

SISENA SETMANA
EMOCIÓ AVERSIÓ
DILLUNS, 26

DIMECRES, 28

Activitat 16
Lectura de conte: La girafa
Timotea
Conversa: aversió

Activitat 17
Relació emoció
Trobem la cara d'aversió entre
els companys.

Activitat 18
Representació emoció
Fem titella d'aversió

T. 20'

T. 30'

T. 30'

DIVENDRES, 30

20

JUNY
SETENA SETMANA
EMOCIÓ POR
DILLUNS, 2

DIMECRES, 4

DIVENDRES, 6

Activitat 19
Lectura conte: Pere sense por
Conversa: Por

Activitat 20
Relació emoció
Tots tenim por!! Pintem cares i
amb gomets emplenem les
lletres

Activitat 21
Fem titella de la por
Escoltem Oh prat, el meu
prat! I ballem

T. 20'

T. 30'

T. 35'

VUITENA SETMANA
TOTES LES EMOCIONS
DILLUNS, 9

DIMECRES, 11

Activitat 22
Lectura de conte: El monstre
dels colors
Conversa: totes les emocions

Activitat 23
Visita biblioteca

T. 20'

DIVENDRES, 13
Activitat 24
Bits d'intel·ligència
les emocions

T. 40'

sobre

T. 30'

21

JUNY
NOVENA SETMANA
TOTES LES EMOCIONS
DILLUNS, 16
Activitat 25
Joc
simbòlic:
bibliotecaris

T. 30'

Fem

DIMECRES, 18
de

DIVENDRES, 20

Activitat 26
Juguem amb els titelles fets

Activitat 27
Taller
de
contes
amb
pares/mares.
Acabem
el
conte
personalitzat

T. 30'

T. 60'

A més de treballar durant 3 dies a la setmana l'emoció en concret dins les aules de forma
permanent
hi
hauran
2
racons
del
conte:
1. Racó del conte a l'aula (activitat B) on els infants podran trobar tots els contes sobre les
emocions que anirem treballant durant els dies, així com àlbums amb imatges on es vegin
representades diferents situació i emocions.
2. Racó del conte a l'entrada de l'escola (activitat C) on infants i pares podran gaudir també de
contes de la mateixa temàtica (contes d'emocions) entre altres.

22

Paral·lelament, es realitzarà l'activitat de la MALETA VIATGERA (activitat A), una maleta plena
de contes d'emocions i amb un llibreta. Aquesta maleta anirà cada dia, mentre duri la
programació de les emocions, de casa un infant a un altre. Els pares hauran d'explicar els
contes que més els agradin de dins la maleta viatgera als seus fills, i que l'infant faci un
dibuix a la llibreta que hi ha dins, que representi com se sent aquell dia.

A més, demanarem una foto dels infants representant les emocions que anem aprenent, ja que
al final del trimestre, en un taller, elaborarem el conte personalitzat amb ajuda dels pares!!!


23

2.5. Objectius específics

1. Explorar
possibilitats
expressives
perceptives
propi cos.

les
i
del

Àrea 1:
Descoberta d'un
mateix i d'altre
2. Progressar en
les
relacions
socials i hàbits de
relació amb els
altres.

1.1. Reconèixer i identificar diferents emocions i
sentiments: alegria, tristesa, por, ràbia, sorpresa i aversió.
1.2. Reconèixer diferents emocions a partir d'una imatge i
representar-les davant d'un mirall.

2.1. Involucrar i formar a les famílies en l'hàbit de la
lectura posant a la seva disposició diferents recursos,
materials i activitats.
2.2. Aprendre normes socials de convivència (respectar
torn de paraula, silenci en audició...).
2.3. Reforçar el vincle afectiu infant-adult i infant-infant.


24

1.1. Iniciar-se en la lectura d'imatges.

Àrea 3:
Comunicació i
llenguatge

1. Iniciar-se en
l'escolta
i
comprensió
de
textos
literaris
breus
(contes,
narracions,
poemes)

2.
Estimular
l'expressió
oral
dels infants.

1.2. Escoltar les narracions amb atenció.

2.1. Expressar verbalment les emocions i sentiments
propis i dels altres.
2.2. Expressar verbalment una imatge, part d'un conte.


25

2.6. Els continguts de la proposta educativa
Els continguts que treballarem en la nostra proposta educativa sempre es treballaran d'una
forma globalitzadora, ja que és la principal forma de treballar en la que es basa el nostre
projecte. Partint de les 3 àrees d'aprenentatge podem concretar els continguts que formen
part del nostre projecte de la següent manera:
Àrea 1. Descoberta d'un mateix i d'altre.
Conceptuals:
Coneixement de les diferents emocions treballades en ells mateixos i els altres.
Procedimentals:
Aprenentatge de l'expressió de les emocions treballades.
Reconeixement de les diferents emocions treballades.
Actituds:
Col·laboració amb els adults i els seus iguals.


26

Àrea 3. Comunicació i llenguatge.
Conceptuals:
Adquisició de nou vocabulari.
Interiorització del vocabulari treballat.
Procedimentals:
Escolta de diferents contes com a font de plaer i d'aprenentatge.
Comprensió el que s'explica en els contes.
Respecte per les normes en els diàlegs, espera torn de paraula.
Utilització de forma autònoma i correcta llibres i contes.
Interpretació imatges, làmines i fotografies.
Actituds:
Participació en les activitats de lectura de contes.
Escolta dels contes amb atenció
Utilització de la biblioteca amb respecte i cura.


27

2.7. Activitats d'ensenyament - aprenentatge
ACTIVITAT A

LA MALETA VIATGERA

Finalitat educativa

Pretén fomentar l'hàbit de la lectura dels infants a les seves llars, així com la
implicació dels pares en aquesta tasca, ja que han de compartir uns moments
de lectura amb els seus fills/es. També farà que els infants adquireixin nou
vocabulari.

Material

La Llegenda de St. Jordi,
Per treballar l'alegria: L'Elmer l'elefant
Per treballar la tristesa: El Petit Avet,
Per treballar la ràbia: La vaca Paca,
Per treballar la sorpresa: Un Regal Sorpresa,
Per treballar aversió: La Girafa Timotea,
Per treballar la por: Pere sense Por
Per treballar totes les emocions: El Monstre dels Colors
Altres contes: Es necessiten petons, El Regal, Les 100 primeres paraules,
Bebès atrafegats
Una llibreta

Temporalització

Durant 1 dia, cada infant s'emportarà la Maleta viatgera a casa seva (al finalitzar
el trimestre tots els infants han d'haver tingut la maleta viatgera a casa).

Grup

Cada infant amb la seva família a casa

Distribució
l'activitat

de

Cada infant s'emportarà la Maleta viatgera 1 dia a casa seva, llavors amb la
seva família escollirà 2 contes, i els seus pares/mares li hauran d'explicar en veu
alta. Un cop finalitzada la lectura de contes, l'infant haurà de fer un dibuix a la
llibreta que hi ha dins la maleta viatgera representant com se sent aquell dia
(content, trist, enfadat....). Els pares/mares hauran de posar el nom de l'infant i
com els diu l'infant que se sent.

28

ACTIVITAT B

RACÓ DEL CONTE A L'AULA

Finalitat educativa

Pretén fomentar l'hàbit de la lectura dels infants a les aules, així com adquirir
nou vocabulari i nous coneixements.

Material

Contes de diferents emocions (Pere sense por, L'Elmer l'elefant, El petit avet, La
vaca Paca, la girafa Timotea, Un regal per sorpresa, El monstre dels colors, les
emocions, ens necessiten petons, ).
Llegenda de St. Jordi
Contes clàssics (la caputxeta vermella, les 7 cabretes i el llop, els tres porquets,
la ventafocs, la blancaneus, la rinxols d'or, en Patufet...)
Contes d'imatges (colors formes paraules, les 100 primeres paraules...)
Contes sensorials.

Temporalització

Cada dia farem que un grup de 3-4 infants passin pel racó dels contes de dins
de l'aula, durant uns 10 minuts. Si un infant no en té ganes no se'l forçarà, però
si que s'intentarà que se li despertin les ganes de gaudir d'aquest racó. Al
finalitzar, el trimestre tots els infants han d'haver passat pel racó unes 5 vegades
com a mínim.

Grup

Petit grup de 3-4 infants, a la catifa del racó dels contes

Distribució
l'activitat

de

Cada dia un grup de 3-4 infants passarà pel racó del conte, on podran mirar els
contes que tenen a la seva disposició, de forma lliure. També podran demanar a
l'educador/a que els llegeixi un conte determinat... D'aquesta manera aniran
realitzant l'activitat tots els infants, fins que en finalitzar el trimestre, hagin passat
tots per aquest racó com a mínim 5 vegades. No es forçarà a cap infant a gaudir
d'aquest racó, però si que hem de fer que tots en gaudeixin, i que al final tots
vulguin disfrutar d'estones d'aquest racó.


29

ACTIVITAT C

RACÓ DEL CONTE A L'ENTRADA DE L'ESCOLA

Finalitat educativa

Pretén fomentar l'hàbit de la lectura dels infants fora de les aules, així com fer
participar als pares en l'adquisició d'aquest hàbit en els infants. Els pares poden
arribar a l'escola amb temps per gaudir d'un conte amb el seu fill a l'entrada de
l'escola i amb altres pares i nens. Serà un joc per compartir i gaudir de la lectura
en companyia.

Material

Contes de diferents emocions (Pere sense por, L'Elmer l'elefant, El petit avet, La
vaca Paca, la girafa Timotea, Un regal per sorpresa, El monstre dels colors, les
emocions)
La Llegenda de St. Jordi
Contes clàssic (la caputxeta vermella, les 7 cabretes i el llop, els tres porquets,
la ventafocs, la Blancaneus, la rinxols d'or, en Patufet)
Contes d'imatges
Contes sensorials

Temporalització

Lliurement pares/mares i fills/es poden seure en aquest racó i mirar, explicar....
tots els contes que si troben.

Grup

Petit grup pares/mares més els seus fills/es.

Distribució
l'activitat

de

Cada dia abans de deixar els infants a les aules, o un cop els han vingut a
recollir, poden gaudir pares/mares i fills/es una estona en el racó de l'entrada de
l'escola per poder mirar, explicar, compartir contes.


30

ACTIVITAT 1

NARRACIÓ LLEGENDA ST. JORDI I TREBALL DE LA VALENTIA
DEL CAVALLER

Finalitat educativa

Es pretén que els infants adquireixin nou vocabulari, així com que admirin la
valentia del cavaller de St. Jordi. Prenguin consciència que tots poden tenir por
o ser valents sense importar el sexe al que pertanyin. Millorem també la seva
atenció al fer escoltes de lectures en veu alta, així com també el coneixement de
les costums i la cultura catalana.

Material

La Llegenda de St. Jordi

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà)

Moment desenvolupament

5 minuts (explicar el conte)
5 minuts(moment de parlar de la valentia del cavaller de St. Jordi)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts

Gran grup asseguts a la catifa.

Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (es fa un petit resum del que s'ha après i s'acomiada la sessió)

de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i l'educador/a els explica la llegenda de St.
Jordi. Seguidament, parlen de la valentia del cavaller. Es pregunten si serien
capaços de dur a terme el que fa el drac. Qui és prou valent per fer-ho. Qui
s'enfronta a les seves pors??? si un infant té por a dormir sol, que provi de ferho, que si enfronti sense por....

31

ACTIVITAT 2

NOU VOCABULARI: RELACIÓ DEL NOM DEL PERSONATGE AMB
EL DIBUIX

Finalitat educativa

Desenvolupar la memòria dels infants, així com l'adquisició de nou vocabulari.

Material

Imatges dels personatges de la llegenda de St. Jordi (cavaller, princesa, drac),
titelles del conte.

Temporalització

Ritual d'entrada



10 minuts (ensenyant les imatges del conte, titelles del conte)
10 minuts(moment de parlar de la valentia del cavaller de St. Jordi)

Moment de sortida

TOTAL

30 minuts

Gran grup asseguts a la catifa.

Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (moment de parlar dels personatges, recordar entre tots els
seus noms)

de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i l'educador/a els ensenya les imatges i els
titelles de la llegenda de St. Jordi. Llavors els va fent preguntes sobre la història
explicada el dilluns, així com els noms dels diferents personatges.


32

ACTIVITAT 3

TALLER AMB PARES/MARES PER FER CARETES DE DRAC,
PRINCESA I DE CAVALLER

Finalitat educativa

Realitzar una activitat motivadora amb els pares/mares, per tal de que aquests
participin activament en l'educació dels fills dins de l'escola. També ajudarà a
que els infants desenvolupin les arts plàstiques, així com recordar el vocabulari
de la llegenda de St. Jordi.

Material

Imatges sobre cartolina dels personatges de la llegenda de St. Jordi (cavaller,
princesa, drac), tisores, ceres colors, gomets, pals plans, cinta adhesiva,
purpurina.

Temporalització

Ritual d'entrada



15 minuts (desenvolupament de l'activitat amb els pares, pintar
carotes, decorar-les...)
5 minuts (un cop fetes ensenyar-les uns als altres....)

Moment de sortida

TOTAL

30 minuts

Taules i cadires al pati, 10 infants per taula i grup de pares/mares.

Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (educadora fa petit resum del treballat i acomiada la sessió)

de

Els nens/es s'asseuen a les cadires, que hi ha al pati, al voltant de les taules, i
els seus pares/mares, i si aquests no hi són altres pares/mares, els ajuden a
retallar, pintar i decorar la carota que l'infant escull (drac, cavaller o princesa).
Finalment, amb la cinta adhesiva enganxen el pal de fusta al darrera, i ja tenen
una carota feta. Per acabar, tots junts juguen en el pati lliurement.


33

ACTIVITAT 4

LECTURA DEL CONTE: ELMER L'ELEFANT i CONVERSA
ALEGRIA

Finalitat educativa

Adquisició de nou vocabulari, gaudi i plaer amb l'escolta de la narració,
consolidar formes socials (romandre en silenci mentre dura la narració),
identificar l'emoció de l'alegria.

Material

Conte de l'Elmer l'elefant.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (moment de parlar de l'emoció Alegria)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts

Gran grup asseguts a la catifa

Grup
Distribució
l'activitat


de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i l'educador/a els explica el conte.
Després en la conversa que segueix, els preguntem perquè estan contents els
elefants, perquè desprès ja no reien..., ho relacionem amb l'emoció de l'alegria
fent preguntes individuals, com sabem quan estem alegres, que ens fa alegres...


34

ACTIVITAT 5

5.1. RELACIÓ EMOCIÓ: TROBEM CARES ALEGRES

Finalitat educativa

Identificació de l'emoció alegria en diversos formats.

Material

Tot tipus de fotografies amb cares alegres i d'altres no relacionades amb el
tema.

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i recordem la conversa del dilluns i
el conte)


5 minuts (busquem per l'aula les fotografies de cares alegres)

Moment de sortida


TOTAL 5.1.*

15 minuts


Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i recordem el conte explicat el dilluns, parlem
de l'emoció de l'alegria i expliquem el que farem, buscar per tota l'aula
fotografies amb cares alegres, després en acabar contarem les cares alegres i
les altres fotografies no relacionades amb el tema, tots alhora.


35

ACTIVITAT 5

5.2. REPASSEM AMB GOMETS LA PARAULA ALEGRIA

Finalitat educativa

Adquisició nou vocabulari i aprenentatge grafia alegria.

Material

Fitxes amb la paraula alegria escrita, gomets de colors.

Temporalització

Ritual d'entrada



9 minuts (Fiquem els gomets)

Moment de sortida


TOTAL 5.2.*

15 minuts

Grups 3 o 4 infants assentats a les taules i cadires

Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es s'asseuen a les seves cadires i van enganxant els gomets de
diferents colors a les lletres de les fitxes, on apareix la paraula alegria en lletra
de pal.

* Temps total activitat 5

30 minuts (15 minuts 5.1. + 15 minuts 5.2.)


36

ACTIVITAT 6

6.1. EXPRESSEM ALEGRIA: FEM DIFERENTS RIURES

Finalitat educativa

Ser capaços d'expressar alegria.

Material

Expressions facials pròpies.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (expressem alegria)

Moment de sortida


TOTAL 6.1.*

10 minuts

Gran grup

Grup
Distribució
l'activitat

de

ACTIVITAT 6

Un per un, els infants aniran fent riures, l'educador/a donarà més opcions si fos
necessari.

6.2. FEM DANSA LLIURE ESCOLTANT CONTRADANSA NÚM. 4

Finalitat educativa

Sentir l'emoció a través de l'escolta de la música i de l'expressió del seu propi
cos.

Material

Reproductor de música i cançó contradansa núm. 4**

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (ballem)

Moment de sortida


TOTAL 6.2.*

10 minuts

Gran grup

Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es ballaran lliurement per l'aula escoltant la música contradansa núm.
4.

37

ACTIVITAT 6

6.3. FEM EL TITELLA D'ALEGRIA

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció de l'alegria.

Material

Cartolines amb la cara de l'Elmer dibuixada, pals, cola i colors, tisores de punta
rodona.

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i recordem el conte del dilluns)


10 minuts (Fem el titella d'alegria)

Moment de sortida


TOTAL 6.3.*

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants i aquests pintaran les
cartolines de forma lliure, després amb l'ajuda de l'educador/a, retallarem els
titelles i enganxarem els pals per la part del darrera de la cartolina.


40 minuts (10 minuts 6.1. + 10 minuts 6.2. + 20 minuts 6.3.)

**Enllaç contradansa núm . 4: http://www.youtube.com/watch?v=wXO67JH5o5o Contradanza Mozart


38

ACTIVITAT 7

LECTURA DEL CONTE: EL PETIT AVET i CONVERSA TRISTESA

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, gaudir de la narració i comprendre l'emoció de la
tristesa.

Material

Conte del Petit Avet amb imatges.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (moment de parlar de l'emoció Tristesa)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat


de

Després en la conversa que segueix, els fa preguntes sobre la tristesa. Quan se
senten ells/es tristos/es...


39

ACTIVITAT 8

8.1. RELACIÓ EMOCIÓ: PINTEM CARES TRISTES AMB LA SEVA
GRAFIA A SOTA

Finalitat educativa

Adquisició nou vocabulari i aprenentatge grafia tristesa. Així com també, saber
expressar plàsticament la tristesa.

Material

Fitxes amb la paraula tristesa escrita i la imatge d'una cara trista, gomets de
colors, colors.

Temporalització

Ritual d'entrada

el conte)


9 minuts (enganxar gomets a la paraula tristesa i pintar les cares)

Moment de sortida


TOTAL 8.1.*

15 minuts

Grups 3 o 4 infants assentats a les cadires i taules.

Grup
Distribució
l'activitat

de

diferents colors a les lletres de les fitxes, on apareix la paraula tristesa en lletra
de pal, seguidament, pinten les cares tristes que apareixen també sobre de la
paraula.


40

ACTIVITAT 8

8.2. FEM TITELLA TRISTESA

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció de la tristesa.

Material

Cartolines verdes i marrons, cola, colors, estisores punta rodona, paper xinès de
diferents colors.

Temporalització

Ritual d'entrada



10 minuts (Fem el titella de tristesa)

Moment de sortida


TOTAL 8.2.*

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants, i pintaran retallaran les
cartolines amb forma d'avet (amb l'ajuda de l'educador/a), amb el paper xinès
faran guirnaldes i boles de nadal que enganxaran al voltant de l'arbre.
Dibuixaran la cara trista de l'avet i l'educador/a farà dos forats a la part inferior
on els infants podran posar els dits.




41

ACTIVITAT 9

9.1. REPRESENTACIÓ EMOCIÓ: ESCOLTEM SIMFONIA NÚM. 92

Finalitat educativa

Relacionar la música amb l'emoció treballada, expressió del propi cos.

Material

Simfonia núm. 92 de Haydn**, reproductor de música.

Temporalització

Ritual d'entrada

el conte)


5 minuts (Ballem)

Moment de sortida


TOTAL 9.1.*

10 minuts

Grup gran a la sala de psicomotricitat o polivalent.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Posarem la música i els infants realitzaran moviments lliures al ritme de la
música.

**Enllaç simfonia núm. 92: http://www.youtube.com/watch?v=-o3xl52les8 haydn simfonia 92


42

ACTIVITAT 9

9.2. ENS FIQUEM TRISTOS i DISTINGIM ENTRE CONTENT i TRIST

Finalitat educativa

Discriminar les diferents emocions de trist i content a partir d'una imatge d'un
mateix o dels altres.

Material

Diferents fotografies realitzades pel pares dels seus fills o altres membres de la
família, en les quals es reflecteixin els dos estats emocionals (trist i content) per
tal que els nens els puguin diferenciar i expressar amb paraules..

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i recordem els contes de l'emoció
trist i el conte de l'emoció content)


10 minuts (diferenciem les emocions)

Moment de sortida


TOTAL 9.2.*

20 minuts

Gran grup asseguts en forma de rotllana

Grup
Distribució
l'activitat

de

L'activitat es realitzarà amb els nens/es asseguts en rotllana, en la qual
l'educador/a tindrà diferents fotografies aportades pels pares/mares que les
anirà ensenyant, i anomenarà a un/a nen/a perquè digui que veu en la
fotografia, si està trist/a o content/a. De vegades serà el mateix nen/a propietari
de l'imatge qui dirà com se sent i d'altres serà un company.




43

ACTIVITAT 10

LECTURA DEL CONTE: LA VACA PACA i CONVERSA RÀBIA

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, gaudir de la narració i comprendre l'emoció de la
ràbia

Material

Conte de La Vaca Paca en imatges i text.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (moment de parlar de l'emoció Ràbia)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat


de

Després en la conversa que segueix, els fa preguntes sobre la ràbia. Quan se
senten ells/es amb ràbia, que fan quan estan enfadats....


44

ACTIVITAT 11

11.1. RELACIÓ EMOCIÓ RÀBIA: BUSQUEM PARAULES AMB EL
SO DE LA “R”

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, reforçar noves grafies apreses.

Material

El corresponent a l'aula, fitxes amb paraules que comencen per la lletra R.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (busquem objectes que continguin la R per l'aula i mirem les
fitxes que contenen paraules amb la R)

Moment de sortida


TOTAL 11.1.*

10 minuts

Grup gran.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i l'educador/a va dient paraules d'objectes de la
classe que comencen per “r”, els infants les han de buscar i repetir la paraula.
També ensenyarà una fitxa, on hi haurà el dibuix d'un objecte que comença per
la lletra “R”, i l'educador/a dirà el nom de l'objecte i els infants el repertiran.


45

ACTIVITAT 11

11.2. FEM TITELLA RÀBIA

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció de la ràbia.

Material

Cartolines amb la Vaca Paca representant la ràbia (llavis petits, ulls arrugats...)
ceres toves,punxons, canyetes.

Temporalització

Ritual d'entrada



10 minuts (fem el titella de la ràbia)

Moment de sortida


TOTAL 11.2.*

20 minuts

Gran grup

Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants i aquests pintaran la
Vaca Paca, després amb els punxons resseguiran el contorn del dibuix, amb
l'ajuda de l'educador/a, finalment enganxaran la canyeta darrere el dibuix i ja
tindran el titella de la ràbia fet.




46

ACTIVITAT 12

12.1. REPRESENTACIÓ RÀBIA: ENS ENFADEM

Finalitat educativa

Intentar expressar amb gestos quan ens enfadem.

Material

Expressions facials i corporals pròpies

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (ens enfadem)

Moment de sortida


TOTAL 12.1.*

10 minuts

Grup gran.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Cada infant intentarà representar amb la cara, i si cal amb alguna part del cos,
com els braços, la ràbia. Els direm que pensin en alguna cosa que els faci
enfadar molt!!


47

ACTIVITAT 12

12.2. PINTEM LA RÀBIA

Finalitat educativa

Aprendre a representar l'emoció de la ràbia utilitzant la plàstica.

Material

Mural, pinzells, esponges, pintures de colors, les pròpies mans i dits.

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i recordem el conte explicat el
dilluns de la ràbia)


10 minuts (pintem la ràbia)

Moment de sortida


TOTAL 11.2.*

20 minuts

Grup de 10 infants

Grup
Distribució
l'activitat

de

Posarem un mural al terra, i deixarem que els infants experimentin amb la
pintura, les esponges i els pinzells, els hi direm que pensin i dibuixin coses que
els faci sentir ràbia (quan s'enfaden amb el seu germà, quan els prenen una
joguina, que pensin com se sentia la Vaca Paca del conte explicat...)




48

ACTIVITAT 13

LECTURA DEL CONTE: UN REGAL SORPRESA i CONVERSA
SORPRESA

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, gaudir de la narració. Així com adquirir l'emoció
de la Sorpresa.

Material

Conte Un Regal Sorpresa.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (fer una conversa col·lectiva sobre l'emoció Sorpresa)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat


de

Els nens/es s'asseuen a la catifa i l'educador/a els explica el conte. A
continuació es porta a terme una conversa col·lectiva, i es parla de l'emoció de
la sorpresa. Es fan preguntes del tipus: què us crea sorpresa a vosaltres... quan
us heu sorprès... si us fessin el mateix regal que el nen del conte també
quedaríeu sorpresos??....


49

ACTIVITAT 14

RELACIÓ EMOCIÓ: EMPLENEM AMB PLASTILINA LES CARES DE
SORPRESA

Finalitat educativa

Adquisició nou vocabulari i saber expressar plàsticament la sorpresa.

Material

Plastilina de diferents colors, cartolines amb cares de sorpresa.

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (es treballa amb la plastilina)

Moment de sortida


TOTAL

30 minuts

3 o 4 infants

Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es s'asseuen a les seves cadires i taules. Ja tindran el material
preparat. L'educador/a explicarà com fer l'activitat i els hi mostrarà.
Seguidament, els infants ompliran amb plastilina les cares de sorpresa que hi ha
a les fitxes .


50

ACTIVITAT 15

15.1. REPRESENTACIÓ EMOCIÓ: ENS SORPRENEM

Finalitat educativa

Intentar expressar amb gestos quan ens sorprenem.

Material

Les nostres expressions facials i gestuals.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (fem cares de sorpresa)

Moment de sortida


TOTAL 15.1.*

10 minuts

Grup gran.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Cada infant intentarà representar amb la cara, i si cal amb alguna part del cos
com els braços, la sorpresa Els direm que pensin en alguna cosa que els
sorprengui molt!!


51

ACTIVITAT 15

15.2. FEM TITELLA DE SORPRESA

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció de la sorpresa.

Material

Cartolines , cola, colors, tisores punta rodona, pals.

Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i recordem el conte explicat el
dilluns de la sorpresa)


10 minuts (fem el titella)

Moment de sortida


TOTAL 15.2.*

20 minuts

Grup de 3 o 4 infants

Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants, i aquests, pintaran i
faran el titella amb ajuda de l'educador/a.




52

ACTIVITAT 16

LECTURA DEL CONTE: LA GIRAFA TIMOTEA i CONVERSA
AVERSIÓ

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, gaudir de la narració. Així com adquirir l'emoció
de l'aversió.

Material

Conte La Girafa Timotea.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (fer una conversa col·lectiva sobre l'emoció l'aversió)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat


de

continuació, es porta a terme una conversa col·lectiva, i es parla de l'emoció
d'aversió. Es fan preguntes del tipus: quan sentiu aversió??... què li passa a la
girafa per sentir aversió?? ho heu sentit mai vosaltres??....


53

ACTIVITAT 17

RELACIÓ EMOCIÓ: TROBEM LA CARA D'AVERSIÓ ENTRE ELS
COMPANYS

Finalitat educativa

Relacionar l'emoció d'aversió amb la dramatització d'aquesta emoció.

Material

Cos humà.

Temporalització

Ritual d'entrada



17 minuts (desnevolupament de l'activitat)

Moment de sortida


TOTAL

30 minuts

Gran grup.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Els nens/es estaran repartits per l'aula, i posaran cares de diferents emocions,
han d'identificar entre ells/es qui fa l'aversió.


54

ACTIVITAT 18

REPRESENTACIÓ EMOCIÓ: FEM EL TITELLA D'AVERSIÓ

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció de l'aversió.

Material


Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (fem el titella d'aversió)

Moment de sortida


TOTAL

30 minuts

Grup de 3 o 4 infants.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants, pintaran la cara
d'aversió que hi ha representada a les cartolines de forma lliure. Seguidament,
amb les tisores de punta rodona retallaran la cara pintada (amb l'ajuda de
l'educador/a). I finalment, enganxaran el pal a la part posterior del titella. Ja
tindrem el nostre titella d'aversió acabat.


55

ACTIVITAT 19

LECTURA DEL CONTE: PERE SENSE POR i CONVERSA POR

Finalitat educativa

Adquisició de nou vocabulari i descobriment de l'emoció por.

Material

Conte En Pere sense por amb imatges i text.

Temporalització

Ritual d'entrada



5 minuts (fer una conversa col·lectiva sobre l'emoció por)

Moment de sortida

TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat


de

continuació, es porta a terme una conversa col·lectiva, i es parla de l'emoció por.
Es fan preguntes del tipus: a què li tens por? Quina cara es posa quan es té
por?...


56

ACTIVITAT 20

RELACIÓ EMOCIÓ: TOTS TENIM POR!!! PINTEM CARES i
AMB GOMETS OMPLIM LES LLETRES DE LA GRAFIA

Finalitat educativa

Adquisició nou vocabulari i aprenentatge grafia por. Així com també, saber
expressar plàsticament la por.

Material

Fitxes amb la paraula por escrita i la imatge d'una cara espantada, gomets de
colors, colors

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (pintem la cara i enganxem els gomets a la paraula por)

Moment de sortida


TOTAL

30 minuts

Grups 3 o 4 infants

Grup
Distribució
l'activitat

de

diferents colors a les lletres de la fitxa, on apareix la paraula por en lletra de pal.
Seguidament, pinten les cares espantades que apareixen a la matexia fitxa a
sobre de la paraula por.


57

ACTIVITAT 21

21.1. REPRESENTACIÓ EMOCIÓ: FEM TITELLA POR

Finalitat educativa

Consolidació, identificació i representació emoció por.

Material


Temporalització

Ritual d'entrada

5 minuts (introducció del que es farà i es recorda el conte del dilluns
sobre la por)


10 minuts (fem el titella por)

Moment de sortida


TOTAL 21.1.*

20 minuts

Grup de 3 o 4 infants.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Repartirem el material necessari a les taules dels infants, pintaran la cara de por
que hi ha representada a les cartolines de forma lliure. Seguidament, amb les
tisores de punta rodona retallaran la cara pintada (amb l'ajuda de l'educador/a). I
finalment, enganxaran el pal a la part posterior del titella. Ja tindan el titella de la
por acabat.


58

ACTIVITAT 21

21.2. ESCOLTEM OH PRAT, EL MEU PRAT!!!! i BALLEM

Finalitat educativa

Aprenentatge de posar atenció a l'audició i després desenvolupar la seva
creativitat ballant al ritme de la música.

Material

Cd amb la música: Oh Prat, el meu prat!!!**, reproductor de música.

Temporalització

Ritual d'entrada



10 minuts (escoltem primer la música, i llavors la tornem a escoltar i
ballem al seu ritme)

Moment de sortida


TOTAL 21.2.*

15 minuts

Gran grup

Grup
Distribució
l'activitat

de

Primer els infants es posen a la rotllana i escolten la cançó. Després, es tornarà
a posar l'audició, però en aquesta ocasió, els infants es mouran i ballaran
lliurement per tot l'aula.



**Enllaç Oh prat, el meu prat!!!: http://www.youtube.com/watch?v=sz-qVW_22ss oh prat, el meu prat


59

ACTIVITAT 22

LECTURA DEL CONTE: EL MONSTRE DELS COLORS

Finalitat educativa

Adquisició de noves paraules, gaudir de la narració i fer un recordatori de totes
les emocions.

Material

Conte El Monstre dels colors.

Temporalització

Ritual d'entrada


Moment de sortida


TOTAL

20 minuts


Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (fer una conversa col·lectiva sobre ltotes les emocions
treballades)

de

continuació es porta a terme una conversa col·lectiva i es posa en comú tot el
treballat fins ara, es parla de totes les emocions, quines activitats els han
agradat més, com s'han sentit...


60

ACTIVITAT 23

VISITA A LA BIBLIOTECA

Finalitat educativa

Gaudir de la lectura i dels contes que ens ofereix la biblioteca. Conèixer un nou
lloc on poden trobar contes.

Material

Vídeo on ens explica el què es fa en una biblioteca, imatges...
Ritual d'entrada

30 minuts (visita a la biblioteca del poble)

Moment de sortida

5 minuts (quan acabem la visita parlem del què hem vist, si ens ha
agradat...)

TOTAL

40 minuts

Gran grup.

Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (introducció a la visita mitjançant un vídeo)


Temporalització

de

Primer visualitzem un vídeo on ens mostra la biblioteca, el què es fa, quins
espais hi ha...Després ens dirigim a la biblioteca del poble, i un cop allà podrem
mirar els contes i els diferents espais que hi ha. Quan tornem a l'escola, es
parlarà del que hem vist, quins contes ens han agradat més, quin espai de la
biblioteca ens ha sorprès...


61

ACTIVITAT 24

BITS D'INTEL·LIGÈNCIA SOBRE LES EMOCIONS

Finalitat educativa

Visualitzar les diferents emocions mitjançant els bits, relacionar la imatge amb la
paraula. Desenvolupant, també les seves connexions cerebrals (funció dels bits
d'intel·ligència).

Material

6 bits de les 6 emocions treballades.

Temporalització

Ritual d'entrada



10 minuts (visualitzant els bits d'intel·ligència)
10 minuts (parlem de les imatges que veiem i mirem com s'escriuen)

Moment de sortida

TOTAL

30 minuts

Gran grup.

Grup
Distribució
l'activitat

5 minuts (quan acabem la visita parlem del què hem vist, si ens ha
agradat...)

de

Anirem a la rotllana de la classe i allà els mostrarem els bits de les emocions.
Un cop finalitzada la visualització dels bits, parlarem del que hem visualitzat i
mirarem com s'escriuen les paraules que han sortit en els bits d'intel·ligència.


62

ACTIVITAT 25

JOC SIMBÒLIC: FEM DE BIBLIOTECARIS

Finalitat educativa

Representar la tasca de bibliotecaris.

Material

Diversos contes, taules, cadires, prestatges.

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (deixarem que els infants facin de bibliotecaris, uns aniran a
mirar contes i els altres els ordenaran, i els organitzaran per temes
(animals, oficis...))

Moment de sortida

5 minuts (comentarem com ens hem sentit fent el joc simbòlic)

TOTAL

30 minuts

Gran grup.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Anirem a la sala polivalent on posarem cadires, taules, contes perquè els infants
lliurement experimentin amb el material, els ordenin, els classifiquin, els mirin...


63

ACTIVITAT 26

JUGUEM AMB ELS TITELLES FETS

Finalitat educativa

Relacionar els titelles amb l'emoció treballada.

Material

Els sis titelles realitzats durant tot el projecte.

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (desenvolupament de l'activitat en la que els infants mostren
el titella que representa el conte que diu l'educadora)

Moment de sortida


TOTAL

30 minuts

Gran grup.

Grup
Distribució
l'activitat

de

L'educador/a explicarà en que consisteix el joc. Després cada nen/a agafarà la
seva capsa, en la qual tindran els sis titelles que han treballat a la classe durant
el projecte. L'educador/a farà referència a una part d'un conte explicat a la
classe, en la qual aparegui una situació emocional i els nens/es hauran d'aixecar
el titella que representa dita emoció.


64

ACTIVITAT 27

27.1. TALLER DE CONTES AMB ELS PARES/MARES

Finalitat educativa

Compartir un taller amb els pares/mares, en el qual seran els pares/mares els
que explicaran els contes, i no els educadors/es.

Material

Un prestatge amb diferents contes de tot tipus.

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (on els pares/mares explicaran els contes als infants.

Moment de sortida


TOTAL 27.1.*

30 minuts

Gran grup i pares/mares dels infants.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Ens asseurem tots en rotllana pares/mares i nens/es, i seran els pares/mares
els que explicaran els contes, ja siguin de la classe o portats per els
pares/mares. Els nens/es escolliran els contes que hauran d'explicar els
pares/mares.


65

ACTIVITAT 27

27.2. FEM EL CONTE PERSONALITZAT

Finalitat educativa

Fer un recull amb imatges i en forma de conte del treball realitzat durant el
projecte “Posen paraules al que sentim”. Així com recordar, tot fent el conte, les
emocions treballades, i fer participar els pares/mares de l'activiat.

Material

Fotografies fetes per pares/mares i educador/a, cartolines mida mig foli, cola,
portada amb títol “el meu conte d'emocions” i un espai per posar la fotografia de
l'infant, anelles per poder enganxar totes les fulles del conte.

Temporalització

Ritual d'entrada



20 minuts (realització del conte amb els pares/mares)

Moment de sortida


TOTAL 27.2.*

30 minuts

Gran grup i grup de pares/mares.

Grup
Distribució
l'activitat

de

Prèviament l'educador/a explicarà als nens/es i els pares/mares en què
consisteix l'activitat. L'educador/a facilitarà als pares/mares i nens/es un recull
de fotografies fetes per l'educador/a quan es realitzava la representació de les
emocions, altres fotografies les facilitaran els pares/mares. Es tracta de realitzar
un àlbum personalitzat de cada infant (infant amb els seus pares/mares)
enganxant les fotografies en unes cartolines tallades a la mida de mig foli.
També es prepararà una portada, on hi hagi una fotografia de l'infant, i on diu “el
meu conte d'emocions”, i a sota el seu nom. En el cas de que algun pare/mare
no hi pugui assistir ho podrà fer un avi/àvia o qualsevol altra persona amb una
relació directa amb el nen/a. Si això no fos possible, doncs un altre pare/mare
es farà càrrec d'aquesta activitat amb un altre nen/a..



66

2.8. Metodologia
El nostre projecte es durà a terme d'una manera molt dinàmica i divertida pels infants. Aquests
podran gaudir plenament de la millor metodologia destinada a ells que és, la basada en el
joc i l'experimentació, així els infants podran deixar anar la seva imaginació, creativitat i
podran gaudir d'una bona estona amb la resta d'infants, de la mateixa manera que aniran
adquirint nou vocabulari.
L'enfocament pedagògic d'aquest projecte parteix d'una visió globalitzadora, tenint en compte
la diversitat dels infants i fomentant un aprenentatge significatiu, on els infants tinguin un
paper actiu en el seu aprenentatge i utilitzant el joc com el principal recurs metodològic.
En aquest projecte que duem a terme, es desenvoluparà mitjançant uns principis metodològics
que seran:
Autonomia: l'infant serà part essencial de l'aula i aprendrà a relacionar-se amb els altres. A més
fonamentarem la comunicació oral a través de les activitats de comprensió dels contes.
Perspectiva globalitzadora: fer connexions amb els coneixements que l'infant ja té. Partint dels
seus interessos i relacionant continguts de les diferents àrees.
Aprenentatge significatiu: tractarem de partir de les idees prèvies dels infants, per
desenvolupar les activitats relacionades amb la necessitat detectada. I per fer-ho possible,
les activitats seran motivadores i interessants.
Motivació: estimular la iniciativa i l'interès dels nens/es, mitjançant activitats divertides i amb
aspectes lúdics.


67

Aspectes afectius i de relació: Creació d’un clima càlid i acollidor on l’infant se senti segur i
confiat. Ple de màgia i afecte. Establir amb l’educador/a una relació personal de gran qualitat
que els pugui transmetre la confiança, seguretat i tranquil·litat per un desenvolupament idoni.
També és important la relació amb els companys/es, que constitueix tant un objectiu
educatiu: normes, convivència; com un recurs educatiu de 1r ordre: fer junts les activitats,
jugar, guardar torns, conversar.
Segons el tipus d'activitat l'educador/a propiciarà activitats lliures, dirigides, petit grup, gran
grup...
Dins aquest apartat de metodologia, tal i com ens diu en el currículum del primer cicle d'Educació
Infantil s'ha de fer referència a l’activitat, l’espai, el temps, l’agrupament i el paper de la
persona educadora. En aquest apartat només explicarem l'activitat i el paper de l'educador/a,
ja que els altres apartats es desenvoluparan en el següent punt Recursos.

Activitat
Tractarem de fomentar l'exploració i la manipulació dels nens/es desenvolupant estratègies que li
permetin interactuar amb l'entorn més pròxim. Intentarem que els infants mitjançant les
activitats que desenvoluparem, millorin el seu vocabulari i alhora coneguin i identifiquin les
diferents emocions. Cada activitat estarà relacionada amb un conte, i cadascun dels contes
ens mostraran una emoció diferent, d'aquesta manera podrem anar treballant i identificant les
emocions d'una manera lúdica. A través dels contes i la narració oral reforçarem la relació
afectiva, hàbits d’atenció, ampliació de vocabulari...
Els infants han de trobar diversitat de propostes per tenir oportunitats per a l’aprenentatge.
Aquestes propostes han de ser continuades, significatives i realitzades d’acord amb
l’augment de les potencialitats dels infants. Les propostes han de ser interessants,
agradables i atractives.

68

Paper de l'educador/a
El paper de l'educador/a serà actiu i intentarà vetllar perquè tots els infants participin i gaudeixin de
les activitats, fent d'aquestes, propostes engrescadores i potenciadores de diferents
aprenentatges.
Acompanyarà els infants que ho necessitin atenent a les demandes però alhora deixant que
adquireixin una certa autonomia.

En definitiva, una metodologia lúdica i globalitzadora, que parteix dels seus interessos i
necessitats, i que potencia el seu aprenentatge i desenvolupament, amb el propòsit de que es
produeixi un aprenentatge funcional i significatiu. A més a més, hem tractat de confeccionar-les
de la forma més constructivista possible, intentant que l'alumne prengui un paper actiu en el
seu aprenentatge, amb activitats manuals, d'expressió, d'experimentació, aconseguint dia a dia
un major grau d'autonomia en la realització de les pròpies tasques.


69

2.9. Recursos
RECURSOS
1.1 Aula

1. ESPAI

Racó del conte
Racó de plàstica
Zona de reagrupament o catifa

1.2 Pati
1.3 Sala psicomotricitat
1.4 Biblioteca del barri
1.5 Entrada escola

Racó del conte

2.1 Tutor/a aula

2. HUMANS

2.2 Educador/a de recolzament
2.3 Pares i mares


70

RECURSOS
Mural, pintures, plastilina, cartolines, ceres,
pals plans, purpurina, gomets, cinta adhesiva,
gomets, colors, paper xinès, canyetes, cola
Llibretes,
tisores,
pinzells,
punxons,
esponges, anelles, reproductor de música,
reproductor de vídeo

3.3. Didàctic

Contes ( Llegenda Sant Jordi, Elmer l'elefant,
El petit avet, La girafa Timotea, Un regal
sorpresa, En Pere sense por, La vaca Paca, El
Monstre dels colors, Els sentiments d'en Fèlix,
El regal, Es necessiten petons, Bebès atrafegats,
Les 100 primeres paraules....), fotografies (dels
infants, d'emocions), la maleta viatgera, bits
d'intel·ligència d'emocions, titelles de Sant
Jordi, fitxes varies, vídeo descriptiu de la
biblioteca del barri, música per les audicions
( contradansa núm. 4, simfonia núm. 92 Haydn,
Oh prat, el meu prat!!!)

3.4 Altres

4. AGRUPAMENTS

3.1 Fungible

3.2. No fungible

3. MATERIALS

Propis de l'aula: taules, cadires, catifa,
estants

4.1 Petit grup 3/4 infants
4.2 Gran grup
4.3 Grup de 10 infants

71

RECURSOS
5.1 Dilluns, dimecres i divendres
5.2 Tercer trimestre del curs

5.TEMPS

5.3 Sessions de 10' (Racó del conte), 20', 30',
35' i 40' segons les activitats. Durada variable
i flexible en relació amb necessitats i
interessos infants.
6.1 Racó del conte a l'entrada de l'escola

6.
ACTUACIONS
AMB
LES
FAMÍLIES

6.2 Maleta viatgera
6.3 Taller per fer caretes de drac, princesa i
cavaller
6.4 Taller de contes
6.5 Fem el conte personalitzat
7.1 Visita Biblioteca

7. RELACIONS
SERVEIS
EXTERNS


Organització,
documentació,
autorització
dels
pares, justificació de la
sortida,
targeta
d'identificació de cada
infant.

72

2.10. Avaluació

L'avaluació és l'element que ens permet orientar-nos en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Ens permet conèixer que aprenen els infants i com ensenyen els professionals. En l'etapa
d'Educació Infantil la finalitat de l'avaluació es detectar, analitzar i valorar els processos de
desenvolupament dels infants, així com els seus aprenentatges, en funció de les
característiques personals de cada nen/a.
El procés d'avaluació és fonamental en l'anàlisi diària de l'acció, que es converteix en investigació,
ja que, mitjançant l'experimentació de les activitats diàries, obtindrem dades importants sobre
la idoneïtat de les activitats realitzades

i de la interrelació dels diferents elements que

intervenen en el desenvolupament de les activitats del projecte, entre els quals es troben les
actuacions dels educadors/es, la família i les respostes dels infants.
L'anàlisi de les dades de l'observació ens ha de permetre reflexionar sobre l'adequació de la seva
intervenció i saber en quins elements s'han de fer adaptacions. Per tant, tota avaluació
comporta una autoavaluació dels educadors/es.
Es realitzaran durant tot el projecte diferents avaluacions per fer el seguiment dels infants, de les
activitats i dels educadors/es.

73

Infants: Es realitzarà el seguiment dels infants durant el desenvolupament de les activitats del
projecte.
Activitats: Es realitzaran avaluacions diàries de les activitats que es duguin a terme. Recollirem
dades de l'adequació del material, condicions de seguretat dels materials, els espais, el
tractament de les emocions, dels estereotips, el temps previst per fer l'activitat, si ha estat
suficient o no, el moment en què es fa l'activitat.
Educadors/es: L'educador/a haurà de fer una autoavaluació per analitzar la seva intervenció en
l'activitat, la resolució de possibles conflictes, estratègies utilitzades per promoure la
participació dels infants i de les famílies.
Estructurar detalladament el focus d'atenció permet un major nivell d'objectivitat a l'hora de
plasmar en un document les dades recollides en l'observació. Definir l'objectiu de l'avaluació i
els temes que són de més interès:
Què volem avaluar?

Avaluarem

l'organització i coordinació general del projecte, la

realització de les activitats, l'acollida de les mateixes per part dels infants i de les famílies,
el grau de satisfacció.
Quan avaluar? Farem l'observació abans, durant i després de totes les activitats d'aquest
projecte, per després en acabar l'activitat, poder avaluar-la seguint les graelles realitzades
per a cada activitat.

.


74

Quin és el propòsit de l'avaluació? Determinar en quin grau s'han complert els objectius
establerts, tant en els infants com en l'educador/a, com en el projecte en general.
Quina informació necessitem per elaborar l'avaluació? Necessitem definir els indicadors o
ítems, que poden ser quantitatius o qualitatius i registrar-los en una graella.
Quins recursos són necessaris per a realitzar l'avaluació (temps, recursos humans i recursos
econòmics).
Els objectius de l'avaluació són:
Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecució dels objectius.
Revisar i reorientar el desenvolupament del procés, diagnosticant les possibles deficiències.
Identificar els elements que determinen les diferències entre allò que s'esperava i els resultats
obtinguts.
Millorar la intervenció de cada element i aconseguir un aprofitament més gran del propòsit del
projecte per part dels alumnes.


75

Un cop clarificats tots aquestos punts, establirem els procediments que utilitzarem per a recollir
les dades que seran necessàries per a l'avaluació del projecte. Les avaluacions es realitzaran
tant individuals com de grup depenent del tipus d'activitat i del que volem avaluar.
AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA
Ítems observats

Situació observada al context de referència

On volem fer o pensem que seria convenient
desenvolupar el projecte

El projecte està pensat per portar-lo a terme
amb nens/es de 2-3 anys. Hem detectat que hi
ha molt pocs nens que tinguin un bon hàbit
lector, i creiem que per agafar aquest hàbit s'ha
de començar des de ben petits. Així com, una
manca de participació per part de les famílies
en l'educació dels infants i en que els seus
fills/es adquireixin l'hàbit lector.

Qui serà el nostre destinatari

Els infants de classe de P2 “Els Avions”

Implicació en el projecte

Aquest projecte està pensat per desenvoluparlo majoritàriament en l'escola, però amb la
implicació de les famílies. Una part del projecte
també es fa extensible a la llar dels infants, per
tal que agafin l'hàbit de llegir tant a l'escola
com a casa.


76

Ítems observats
Obstacles

que

podem

trobar

Situació observada al context de referència
en

aquest

projecte.

El pitjor obstacle que podem trobar és que les
famílies no col·laborin. Moltes famílies, porten
un ritme de vida molt agitat i arrosseguen els
nens/es
social,

a aquest ritme, altres per motius,
culturals,

etc.,

no

tenen

costum

d'ajudar els seus fills/es en les tasques
educatives.
Beneficis que
Lectors”

aporta el

projecte “Petits

En les activitats proposades els infants
gaudiran del plaer de la lectura de contes, i de
tot un seguit d'activitats relacionades amb el
món dels contes i de les emocions. En acabar
aquest projecte, haurien d'haver agafar aquest
hàbit.


77

AVALUACIÓ CONTINUA
La realitzarem durant tot el procés i aquesta avaluació ens indicarà quina ha estat l'evolució del
nen/a. 'avaluació contínua és fonamental perquè ajudarà als educadors/es durant tot el
projecte a valorar la feina que s'està fent i a prendre decisions encaminades a millorar
l'aprenentatge.
En les activitats de lectura de contes serà necessària la presència de dues educadors/res, una
explicarà el conte i la tutora de la classe farà l'observació i la recollida de dades per després
omplir les graelles d'avaluació com per exemple:
Ítems a observar en les activitats de lectura de contes
ACTIVITAT Núm. 1: NARRACIÓ DEL CONTE LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Nom:
Grup/Classe

SI

NO

A VEGADES

Es mostra atent durant la narració del conte
Gaudeix de l'activitat
Participa en l'activitat seguint les pautes de l'educador/a
Respecta el torn de paraula
Mostra interès durant les intervencions del companys/es
Reconeix els personatges del conte en imatges
Reconeix discrimina el personatge bo i dolent
Utilitza el vocabulari específic del conte


78

Ítems a observar en l'activitat de taller amb pares/mares per fer caretes:
ACTIVITAT Núm. 3:

Taller amb pares/mares per fer caretes de drac, princesa i de cavaller.

Nom:
Grup/Classe
SI

NO

A VEGADES

Participa en l'activitat seguint les pautes de l'educador/a
Gaudeix de l'activitat amb els pares/mares
Mostra interès per l'activitat
Demana ajuda a l'adult quan ho necessita intenta fer-ho sol
Utilitza el material adequadament
Crida l'atenció dels pares/mares contínuament
Treballa a un ritme normal, ni lent ni massa depresa
Treballa net i polit


79

AVALUACIÓ FINAL
L'avaluació final mesura els resultats i pretén donar informació sobre el grau d'assoliment dels
objectius, que es pretenen aconseguir amb les activitats realitzades per aquest projecte
“Petits Lectors”.
ÍTEMS D'AVALUACIÓ GENERAL EN RELACIÓ AMB ELS INFANTS
Els infants han gaudit de les activitats proposades
Els infants han mostrat interès per la lectura de contes
Els infants han assolit els objectius fitxats en el projecte
Els infants han realitzat creacions plàstiques
Els infants han experimentat noves sensacions a través de la lectura
Els infants han gaudit realitzant les activitats relacionades amb els contes
Els infants han experimentat amb les activitats plàstiques i rítmic-musical com a
complement de la lectura
S’han creat vincles afectius entre infant s
S'han creat vincles afectius entre els infants i els educadors/es i família
Han participat activament en les activitats, incloent començament i recollida de materials
Han mostrat el seu grau de satisfacció per la feina feta.


80

ÍTEMS D'AVALUACIÓ EN RELACIÓ AL PROJECTE
Pel que fa al projecte, l'avaluació final ens serà útil per a determinar els següents aspectes:
Punts forts i febles: allò que hem de millorar i allò que no fa falta modificar.
Possible repetició per a altres anys.
Possible generalització a altres llars d'infants.
Els ítems que valorarem són:

Adequació de les instal·lacions:
Dimensions.
Serveis.
Adequació dels materials:
Materials adients per al nombre i característiques dels infants.
Quantitat suficient per al grup.
Agrupament dels infants: ens ha permès desenvolupar l'activitat tal com estava prevista?


81

Temporització de les activitats:
Ha faltat temps per a les activitats? En quines?
Alguna de les activitats s'ha fet massa llarga?
Adequació de l'equip humà:
Nombre de professionals suficient per al desenvolupament de les activitats.
Implicació de les famílies:
Han ofert la seva col·laboració.
Han manifestat el seu interès per les activitats.
Han manifestat el seu interès envers els treballs realitzats pels infants?


82

2.11. Tractament de la diversitat
La diversitat és una característica intrínseca dels grups humans, ja que cada persona té una manera
diferent de pensar, de sentir i d'actuar, independentment dels patrons evolutius, cognitius,
afectius i conductuals amb certes similituds.
Aquesta variabilitat lligada a la diferència de les capacitats, necessitats, interessos, ritme evolutiu...
Abarca un ampli camp de situacions que s'allunyen de l'habitual.
Considerem que en els grups educatius existeix una variabilitat natural, a la que s'ha d'oferir una
atenció educativa de qualitat al llarg de tota l'escolarització. S'ha de tenir present que l'educació
és un dret bàsic, de caràcter obligatori, i per tant, tot ciutadà ha de trobar resposta a les seves
necessitats formatives, per tal de convertir-se en un membre de ple dret en la nostra societat.
Per aquest motiu, entendrem l'atenció a la diversitat com un conjunt d'accions educatives, que en
un sentit ampli, intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de
tot l'alumnat del centre, i entre ells els que requereixen una actuació específica derivada de
factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, de
compensació lingüística o de discapacitat física o psíquica.
L'objectiu del nostre projecte és afavorir la integració i adaptació de tots els infants, les famílies i el
personal. Promoure la formació de tot l'equip en la matèria d'atenció a la diversitat. S'ha de
treballar per garantir unes actuacions inclusives i coeducadores.
L'escola és el reflex del que ens trobem a la societat, per tant si a la societat ens trobem de tot, dins
de l'escola també hem de trobar aquesta diversitat. És important que a l'escola hi hagi nens/es
amb NEE dins de les aules normals, d'aquesta manera, al créixer junts, els infants amb aquestes
necessitats no se senten diferents, i els altres infants veuen a l'infant amb NEE com un més dins
de la seva aula i/o escola, i per tant també dins de la societat. D'aquesta manera aconseguim
una societat més inclusiva, on tot i les diferències existents, uns als altres s'entenen millor. Tots
poden aprendre de tots.

83

La diversitat que podem trobar dins les aules pot ser de característiques diferents, i segons cada
una d'aquestes característiques ens trobem:
Característiques físiques: ens fan diferents un dels altres, i aquestes poden estar lligades a
l'herència, tenir els cabells d'un color o altre, al gènere (masculí o femení), l'alçada, també
podem trobar infants amb discapacitats físiques, com pot ser ceguera, sordera, falta d'alguna
extremitat...
Característiques socials: Diferències segons la procedència geogràfica i cultural, diferències
degudes al nivell socioeconòmic.
Característiques psicològiques: coneixements previs, estils i hàbits d'aprenentatge, capacitats,
nivell de desenvolupament, ritmes de treball i atenció, motivació, interessos, establiment de
relacions afectives.
Al atendre infants amb NEE s'han d'adaptar les programacions i els projectes a les necessitats
individuals de cada infant, així com el tracte directe amb l'EAP. Quan parlem d'adaptar les
programacions estem parlant de plans individualitzats, que ens permetran donar les ajudes,
suports i adaptacions necessàries en els diferents moments i contextos a l'infant en concret.
Aquests infants amb NEE, poden necessitar a dins l'aula mestres d'educació especial, que han de
col·laborar directament amb l'educador/a de l'aula, per tal de fer possible el desenvolupament de
l'infant en concret, d'una forma natural dins l'aula ordinària.
Al disposar d'un model de currículum obert i flexible, amb diferents nivells de concreció permet,
que el centre i el professorat concretin el currículum adaptant-lo a les necessitats educatives
dels nostres alumnes, i al context educatiu en el qual s'insereix el nostre centre.


84

Dins el centre, al tractar la diversitat, ens podem trobar amb infants que necessiten els plans
individualitzats, i d'altres que només amb la resposta que es dona des del centre i l'aula a
l'atenció a la diversitat , ja en tenen suficient.
Les adaptacions que es poden fer són a qualsevol dels diferents elements del currículum, aniran en
funció de les necessitats de cada infant, és a dir, podem adaptar:
Objectius (es fa en les àrees on l'infant té més dificultats), aquesta adaptació es pot fer: prioritzant
determinats objectius, introduir objectius nous, eliminar aquells objectius que considerem que no
són bàsics, canviar la seva temporalització, ampliar o elevar el nivell d'exigència o complexitat,
simplificar els objectius, desglossar els objectius, reformular els objectius.
Continguts: aquesta adaptació va molt lligada als objectius: es poden adaptar variant la seqüència,
repetint-ne alguns, treballar-los a diferents nivells dins del mateix grup, eliminant aquells que no
resultin bàsics...
Avaluació: podem adaptar els instruments, així com els criteris d'avaluació a cada infant, si és
necessari.
Metodologia: s'han d'utilitzar les metodologies més adequades per a cada infant que ho requereix.
Podem utilitzar metodologies que afavoreixin l'atenció a la diversitat, utilitzar estratègies per
mantenir i centrar l'atenció, utilitzar tècniques que facilitin l'experimentació, la reflexió i
l'expressió, utilitzar estratègies per afavorir la realització d'aprenentatges significatius, utilitzar
diferents agrupacions dels infants per tal de donar una atenció més individualitzada.
Materials: es poden escollir materials que puguin ser utilitzats per a tots els infants, tan si tenen NEE
o no, i si no és possible buscarem material adequat pels infants que així ho requereixin.


85

Activitats: han de ser variades i no tots els infants han de fer necessàriament les mateixes activitats
ni amb el mateix grau d'exigència. Per aquest motiu, dins les activitats del nostre projecte hi han
activitats en gran grup i petit grup, ja que d'aquesta manera es pot treballar més detingudament
amb cada infant i també els aporta diferents maneres de relacionar-se.
Espais: podem adaptar els espais a les necessitats dels infants que atenem (espais que facilitin la
mobilitat, reordenar l'espai, senyalitzar l'espai...).
Temporalització: cada infant té un ritme diferent d'aprenentatge per tant s'ha de donar més temps
als infants que així ho requereixen. També s'ha de ser flexible, i modificar les activitats, canviar
de dia o estona, segons l'estat d'atenció i motivació que detectem en els infants.
Dins del nostre centre no disposem de personal especialitzat, però estem en constant contacte amb
l'EAP, amb el qual es té una estreta relació, per tal de detectar, avaluar, participar en les
adaptacions, assessorament del professorat així com dels alumnes i les seves famílies. Quan en
el centre arriba un infant amb NEE o un educador/a té alguna sospita, es parla amb l'EAP, i
aquest fa tot el seguiment per tal d'ajudar a l'infant i la seva família i/o al docent, si és
necessari.


86

2.12. Implicació de l'equip d'educadors/es
Si l'infant és el protagonista per excel·lència del nostre projecte, l'educador/a és un mitjà
indispensable per fer-ho possible.
La tasca de l'educador/a infantil és educar i fer de guia, i acompanyant en el desenvolupament de
l'infant, però això, implica a més d'instruir,col·laborar en la formació de la personeta que té al
seu càrrec.
La primera implicació en aquest projecte és convertir-se en un punt de referència tant pels
pares/mares com pels infants. Els infants necessiten aquesta interacció i vinculació plena
d'afecte per poder desenvolupar-se i relacionar-se amb l'entorn d'una forma segura i així,
adaptar-se i ser part activa durant el projecte. Fer-se mediadors entre l'infant i l'entorn cultural.
Propiciaran un ambient educatiu positiu, prenent una actitud respectuosa i càlida vers els altres i
els infants. Caldrà que el planifiquin i l'organitzin. Podran introduir canvis sempre que siguin
necessaris.
Hauran d'organitzar l’espai i els materials a utilitzar i que aquests, s'ajustin a les necessitats dels
infants i als criteris de: seguretat, autonomia, intimitat, relació i activitat. Oferirà uns espais
estables en els quals, els nens i les nenes puguin orientar-se i explorar amb autonomia,
planificant zones on es pugui estar sols/es, jugar en petit grup...


87

A l'hora de preparar i organitzar les activitats d'ensenyament-aprenentatge, hauran de tenir present
els diferents ritmes de desenvolupament individual i les seves necessitats i interessos. Per això,
hauran de presentar les activitats de manera motivadora per a què l'infant se senti el
protagonista. Oferiran la seva ajuda per a resoldre les dificultats que puguin tenir els alumnes.
Respecte a l'organització del temps tindran en compte els diferents ritmes del grup, integració dels
hàbits, rutines i les seves necessitats, organitzat amb flexibilitat per poder donar lloc a
qualsevol situació inesperada. Serà adequat que es combinin activitats diferents en la
seqüència prevista (amb més o menys exigència, individuals i col·lectives, etc.).
Hauran d'observar, recollint informació, per avaluar la coherència dels objectius amb els recursos
emprats, l'adequació de les activitats, dels materials emprats, dels espais... Documentar les
diferents sessions i les activitats setmanals, per poder transmetre i evidenciar la tasca portada
a terme. Avaluar tant els processos d'aprenentatge dels alumnes com el propi projecte.
Preparant, planificant i organitzant els moment adequats, els mètodes a emprar...
A més de totes aquestes tasques, els educadors/es també hauran d'implicar-se en el següent:
Criteris per a l’agrupació dels infants
Mesures per a la incorporació dels infants i les seves famílies


88

Criteris sobre la selecció d’equipaments i materials.
Criteris sobre l’organització, la utilització i el manteniment dels espais i materials comuns.
Instruments i/o estratègies a emprar per conèixer i documentar el procés seguit per cada infant i el
que ha après.
Canals de comunicació i col·laboració escola-família.
Mesures per organitzar els tallers amb les famílies.
Mesures per fer el seguiment de la tasca a casa dels alumnes.
Criteris per a l’assignació de la persona educadora a un grup d’infants.
Coneixement i utilització dels recursos que els hi pot oferir el barri (visita a la biblioteca).
Organització de reunions periòdiques de l'equip.
Canals de comunicació amb altres entitats o equips d'especialistes.
Observar i avaluar de forma sistemàtica, el procés educatiu de cada infant, de les seves activitats i
de la intervenció educativa.


89

Vetllar pel benestar, la seguretat i el clima relacional on conviuen els infants del grup que se li ha
assignat.
Fer el seguiment dels alumnes amb les necessitats educatives especials, conjuntament amb el
personal especialitzat.


90

2.13. Implicació de les famílies
En la societat actual anomenada, de la informació, en la que la tecnologia està a l'ordre del dia i
que tots els nens/es tenen al seu abast, educar en l' hàbit de la lectura es fa cada dia més
difícil.
És molt important el contacte dels nens/es amb els llibres, principalment aquells que tenen
imatges grans i acolorides, ja que els ajuden a estimular els sentits i desenvolupa la capacitat
d'observació.
La literatura infantil il·lustrada juga un paper molt important en el
desenvolupament d'habilitats, a més d'estimular la fantasia, és un recurs indispensable en
aquesta etapa de 0-3 anys d'educació infantil.
La narració de contes millora l'habilitat d'escolta, la capacitat de parar atenció a allò que se'ls és
narrat. El nen/a millora el seu vocabulari fins i tot des dels primers anys, i contribuint al
reforçament del vincle emocional entre el narrador/a, (educadors/es, pares, etc.) i els nens/es.
És important aprofitar la curiositat dels nens per descobrir tots els aspectes relacionats amb el
món que els envolta, i la lectura és una forma important per anar-los introduint en aquest món.
Aquesta introducció ha de fer-se de forma natural i divertida, de manera que pugui
desenvolupar una forta actitud positiva cap a la lectura, que donarà els seus fruits en els
primers anys a venir, contribuint a l'establiment d'un dels hàbits més importants de tot ésser
humà, aprendre a llegir i fer-ho un hàbit necessita una gran motivació, i això s'inicia des de la
llar d'infants però sempre amb la col·laboració dels pares/mares.
Les famílies desenvolupen un paper molt important en l'educació dels seus fills. No obstant, no
sempre poden portar a terme la seva funció educadora satisfactòriament per moltes raons,
com per exemple: falta de temps, carències formatives, nivell sociocultural, desconnexió amb
l'escola.

91

El projecte “Petits Lectors” pretén ser un dels instruments que ajudi a les famílies a desenvolupar
aquesta tasca i portar-la a terme amb èxit.
L'objectiu és generar instruments de
coresponsabilitat i implicació dels pares/mares en el valor de l'hàbit lector. A les llars d'infants
conscients de la importància que té la família en el procés educatiu dels seus fills/es, han
organitzat tot un seguit d'activitats dins d'aquest projecte, encaminades a que pares/mares i
fills/es gaudeixin de la lectura, i fer d'aquesta activitat un hàbit.
Dins de la llar d'infants a l'entrada, disposaran d'un espai per a pares/mares i fills/es, on podran
gaudir un estoneta cada dia abans d'acomiadar-se del nen/a, mirant un conte.
Les activitats estan dissenyades per a que la família sigui part activa en aquest projecte, ja que, si
no hi ha una continuïtat a casa, és impossible instaurar aquest hàbit en el nen/a.
La primera activitat conjunta que es durà a terme en aquest projecte és “La maleta viatgera” . És
una activitat que es realitzarà a casa, de manera que és necessària la implicació dels
pares/mares per dur-la a terme. Es tracta de que l'infant agafi dos contes d'aquesta maleta, i que
sigui el pare o la mare qui els hi llegeixi al nen/a.
També, es duran a terme tallers conjunts família i escola, en els quals es realitzaran des de
manualitats, com el taller de Sant Jordi on realitzaran una màscara, i el taller del conte
personalitzat que es durà a terme al final d'aquest projecte, en el que els alumnes i els
pares/mares muntaran un conte d'emocions personal per a cada nen/a. En aquests tallers és
imprescindible l'assistència del pare o mare (en el seu defecte avis o qualsevol altre familiar)
per tal que el nen/a pugui gaudir d'aquesta activitat. Des de la llar d'infants se'ls requerirà també
que portin algun tipus de material que hauran de realitzar a casa per després realitzar algunes
de les activitats.
92

Tant a casa com a l'escola és molt important que els pares/mares i altres familiars llegeixin contes
als seus fills/es, és per això que li donem alguns consells per fer-ho correctament:
Llegeixin en veu alta, als nens/es els agrada que els seus pares/mares els llegeixin contes.
Deixi que el seu fill/a seleccioni els seus contes preferits, i no es sorprengui si li demana que li
llegeixi el mateix conte moltes vegades.
Vagin a la biblioteca un cop per setmana com a qualsevol altre activitat.
Deixi que els nens/es escolleixin el llibres quan van a una llibreria i no els pressioni per que n'agafi
un altre.
Llegeixin a casa de manera habitual, quan un nen/a veu que els seus pares/mares llegeixen, és més
fàcil que adquireixin aquest hàbit.


93

Annex 1. Justificació de la necessitat seleccionada
Quadre resum amb les necessitats detectada per cada membre del grup durant les visites a les
Llars d'infants o Escoles Bressol.
Necessitat
Sílvia Codina

Ampliació del vocabulari i l'expressió oral, així com la comprensió i
parla de la llengua catalana.

Aina Garcia

Més coneixement del propi cos

Esther Jaso

Més participació dels pares.

Ingrid Montes
M. Pilar Sánchez

Treballar les emocions i relacions d'afecte.
Tenir més contes a l'aula

Hem escollit la necessitat del vocabulari, ja que pensem que ens dona més joc al moment de
desenvolupar totes les activitats, així com també podem incloure totes les necessitats
detectades, o millorar-les a través de la necessitat del vocabulari.
Concretem una mica més, el fet de que al treballar la necessitat del vocabulari treballem també
les altres necessitats detectades:
El fet de treballar el vocabulari ens permet tenir més contes a l'aula, ja que per treballar el
vocabulari una bona font per aquest, són els contes amb paraules i imatges, i contes de tot
tipus. Per tant, estem desenvolupant l'hàbit de la lectura, i millorant les dues necessitats, la
del vocabulari i la dels contes.


94

També millorem el coneixement del propi cos, ja que millorant el vocabulari enriquim aquest
aspecte. El fet de parlar de les parts del cos, nombrar-les, mirar contes d'aquesta temàtica,
fer jocs per descobrir el propi cos estem enriquint el vocabulari, i també fem que els infants
tinguin més coneixement del propi cos, així com també, ajudem a desenvolupar l'hàbit de la
lectura.
Millorar la participació dels pares/mares a través del vocabulari, també es pot dur a terme, ja
que si fem tallers amb ells/es, els donem llibres perquè els llegeixin amb els seus fills/es,
els fem cantar cançons amb els seus fills/es... estem millorant la necessitat de la
participació dels pares/mares, i la de vocabulari, així com també enriquint el
desenvolupament de l'hàbit de la lectura.
I per últim, per millorar el vocabulari a través de les emocions, és la que ens ajuda a englobar
tot dins un mateix, és a dir quan millorem el vocabulari, podem treballar amb contes
d'emocions concretament, o a través de qualsevol conte, ja que tots desperten algun tipus
d'emoció. A més, podem fer participar als pares/mares, com també millorar el coneixement
del propi cos, ja que les emocions també ens fan sentir el cos.
Per tots aquest motius, hem decidit treballar la necessitat del vocabulari amb l'eix central de les
emocions a través dels contes, ja que els contes, a part d'aportar-nos nou vocabulari, també
són una font d'aprenentatge de tot tipus.
A més a més, el fet de treballar amb contes fomenta l'hàbit de la lectura entre els infants, degut
a que la seva observació des de petits els desperta l'interès per dita lectura, perquè els
infants veuen que és una font inacabable d'informació, diversió, entreteniment,
coneixement, expressió de sentiments.....


95

projecte petits lectors

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (19)

Semelhante a projecte petits lectors

Semelhante a projecte petits lectors (20)

projecte petits lectors