1. El meu naixement
INTRODUCCIÓ:
Per a la realització d’aquest treball, li he fet una sèrie de preguntes a ma mare sobre com es va
desenrotllar l’embaràs, el part i els primers moments de la meua vida, els resultats es detallen
a continuació.
P. ‐ Quin dia vaig nàixer?
R. ‐El 29 de Novembre de 1997.
P. ‐En quin hospital?
R. ‐En l’Hospital Universitari la Fe.
P. ‐Per que vareu decidir posar‐me el nom d’Aitana?
R. ‐Perquè vaig tindre les meues primeres nàusees que m’indicaren que estava
embarassada a la serra d’Aitana.
P. ‐A quina edat hem vas tindre?
R. ‐Als 32 anys.
P. ‐Preferíeu que fora xic o xica?
R. ‐Ens donava igual.
P. ‐Quan hem vas tindre, després teníeu pensat tindre mes fills?
R. ‐Si, un més.
P. ‐Aquest, teníeu preferència de que fora xic o xica?
R. ‐Ens donava igual.
DURANT L’EMBARÀS:
P. ‐Volies quedar‐te Embarassada?
R. ‐Si
P. ‐Com et vas adonar?
R. ‐Perquè tenia moltes nàusees i retràs de la menstruació.
P. ‐Com va anar l’embaràs?
R. ‐Vaig tindre moltes nàusees durant tot l’embaràs. Portava una vida normal, anant al
treball, i fent totes les faenes sense cap tipus de problema. Realitzava moltes caminades,
perquè era bo per a la circulació de la sang. No m’abellia menjar, però procurava menjar
aliments sans , i no vaig consumir res d’alcohol ni vaig fumar.

2. P. ‐Quant vas engrossir durant l’embaràs?
R. ‐Només 8kilos.
P. ‐Notaves que hem movia a la teua panxa?
R. ‐Aproximadament en la setmana 16 vaig començar a notar un lleuger moviment. En els
últims mesos, els moviment eren ja molt bruscos, donaves moltes petades i es podia
observar com es movia la meua panxa a causa d’aquests.
P. ‐Va haver algun problema durant l’embaràs?
R. ‐Si, vaig tindre una amenaça d’avortament en la setmana 12 d’embaràs.
P. ‐Com ho vas notar?
R. ‐Perquè vaig tindre un sagnat.
P. ‐Com es va solucionar?
R. ‐Vaig tindre que fer repòs, durant 15 dies. Després hem van fer una ecografia per a vore
que tot estava bé.
P. ‐Com es realitza una ecografia?
R. ‐És un aparell, que mitjançant ultrasons es pot veure l’embrió, i així es pot detectar molts
problemes que es poden tindre durant l’embaràs. I l’ecografia es realitza aplicant un gel en
la panxa i mitjançant un aparell anomenat transductor es pot veure en una pantalla el que
corroeix a l’interior de la panxa. El líquid amniòtic, la placenta, l’embrió, els seus òrgans...
P. ‐Tomaves algun medicament?
R. ‐Ferro, vitamines i Àcid Fòlic durant els primers dies, i després una medicació
(Primperam) per a les nàusees.
P. ‐Et van fer alguna prova més?
R. ‐Si, hem van realitzar una ecografia que s’anomena Dopler en la qual es poden veure
amb molta més precisió com esta el fetus. Es realitza en la setmana 20 de l’embaràs.
P. ‐Com es realitza aquesta prova?
R. ‐Per a mi és com una ecografia normal, però l’aparell té més precisió i es pot veure amb
molts més detalls.
P. ‐ Et van realitzar la Amniocentesis?
R. –No, perquè encara tenia 31 anys i aquesta prova només es recomana a partir dels 35
anys o si hi ha algun indicador que mostra que pot haver algun problema
P. ‐En quin centre sanitari et van fer el seguiment del part i totes aquestes proves?
R. ‐En l’hospital la Fe.

3. P. ‐Et van realitzar algun altre tipus de control?
R. ‐Degut una malaltia anterior de caràcter autoimmune denominada Hipertiroïdisme de
Graves Basedow, hem van tindre que realitzar contínuament controls de les hormones
Tiroïdals.
P. ‐Vas tindre algun problema per aquesta malaltia durant l’embaràs?
R. ‐Durant l’embaràs tot va funcionar normalment, però degut a l’alteració hormonal que es
produeix al part vaig tindre una recaiguda de la malaltia.
P. ‐Et van fer alguna prova més?
R. ‐Si, hem van realitzar la monotorització que és una prova en la que et connecten
unes corretges, amb uns sensors per a detectar si hi ha patiment fetal.
EL PART:
P. ‐En quantes setmanes es va produir el part (edat gestacional)?
R. ‐42 setmanes.
P. ‐En quin moment vas anar a l’hospital?
R. ‐Quan vaig començar a sentir contraccions regulars cada 5 minuts.
P. ‐Es va produir immediatament el part?
R. ‐No, les contraccions van cessar, i vaig estar ingressada a l’hospital durant deu dies, fins
que va arribar la setmana 42, i hem van posar degoters d’oxitocina per a provocar el part.
Després de 14 hores sense que s’haguera produït la dilatació necessària per al part van
procedir a realitzar‐me una cesària.
P. ‐Com es realitza la cesària?
R. ‐Una cesària es un tipus de part en el qual es practica una incisió quirúrgica en
l’abdomen y l’úter de la mare para extraure un o més fetus.
P. ‐Fou dolorosa la cesària?
R. ‐Si, jo estava concent, perquè hem posaren anestesia local.
P. ‐Va tardar molt aquesta operació?
R. ‐Una vegada entrar al quiròfan fou ràpida.
P. ‐Vas estar molt de temps ingressada al hospital?
R. ‐10 dies abans del naixement i 9 després d’aquest.

4. ELS MEUS PRIMERS DIES DE VIDA:
P. ‐Quins foren els meus resultats en el test d’Apgar?
R. ‐En el primer un 9 i en el que realitzen als cinc minuts un 10.
P. ‐Quant mesurava al nàixer?
R. ‐50cm. Aquesta dada, esta just a la mitjana d’altura però als deu dies, varem anar a la
teua pediatra i ens va dir, que segurament t’haurien mesurant malament, perquè
suposadament havia crescut 2’5 cm en 10 dies, i això no era normal. 52’5cm et situava per
damunt de la mitjana en la taula d’altura.
P. ‐Quant pesava?
R. ‐3kilos 790grams. Aquest es un pes considerat per damunt de la mitjana.
P. ‐Tipus de lactància
R. –Artificial.
P. ‐Al principi, menjava bé?
R. ‐Menjaves bé, però molt distanciat un biberó d’altre.
P. ‐Dormia bé?
R. ‐Dormies molt bé, 12 hores seguides i no et despertaves per a demanar‐hi el biberó
excepte els dos primers dies.
P. ‐M’aplicareu el programa de vacunació?
R. ‐Si, totes les vacunes. Concretament: Hepatitis B, DTP, Triple vírica(Xarampió,Galteres i
Ruberola). També et van realitzar la prova del taló que consisteix en la detecció precoç de
metabolopatias, mitjançant una mostra de sang en el taló.
P. ‐Vaig tindre alguns problemes al nàixer?
R. ‐Si, dos. Un, va ser que el teu melic no es secava i van tindre que realitzar un cultiu , i et
van tindre que donar un antibiòtic. Un altre, va ser, que vas nàixer amb els peus
lleugerament inclinats cap a dins degut a la postura dins de la panxa. Aleshores ens van
manar uns exercicis per a que tornaren a la seua posició normal.
P. ‐Al final es van solucionar?
R. ‐Si, els dos problemes es van solucionar.
P. ‐Quan vaig nàixer tenia monyo al cap?
R. ‐Si, molt.
P. –Quan hem va sortir la primera dent?
R. –Als sis mesos, amb una miqueta de molèstia que et feia plorar.
P. ‐Quin es el teu RH?
R. ‐El meu grup sanguini es 0 Negatiu.

5. P. ‐Hem van tindre que fer alguna prova per a saber el meu RH?
R. ‐Si, te la van fer, i era Negatiu. Si haguera sigut Positiu, m’haurien tingut que posar una
vacuna per a que el meu cos no generara antígens que podrien causar problemes en cas
d’altre embaràs.
CONCLUSIONS
Les conclusions són que l’embaràs de la meua mare, fou dins del que cap normal, amb
algunes incidències com són l’amenaça d’avortament i la recaiguda de la seua malaltia
a causa del part. També es pot considerar una contratemps la cesària encara que en
Espanya es practica en el 24% dels casos. Els meus primers dies de vida van ser
normals excepte per uns xicotes contratemps que es detallen a la entrevista com són
la infecció del melic i el problema dels peus, els quals es varen resoldre amb
normalitat, i en un breu espai de temps, baix la supervisió de la meua pediatra. La
meua lactància artificial no va provocar cap problema, i vaig guanyar pes i altura amb
normalitat.