1. CRONOLOGIA HISTÒRICA
Breu repàs per la història dels Comtats Catalans, la Corona d’Aragó i els
Països Catalans
Qui perd els orígens perd la identitat.
J.Fuster

2. FORMACIÓ DE LA LLENGUA
PENÍNSULA IBÈRICA
SUBSTRAT
X a.C. – IV a.C.
ÍBERS, FENICIS,
CELTES,
INDOEUROPEUS
SUPERSTRAT
ROMANITZACIÓ
III a.C. – V d.C
ROMANS: LLATÍ
V – VII
GERMÀNICS I
ÀRABS

3. SUBSTRAT / X aC - IV aC
• El SUBSTRAT PREROMÀ de Catalunya provenia de:
– l'indoeuropeu (pobles que van arribar aquí entre els ss X-V
aC)
– el fenici (el 645. aC funden Eivissa)
– el grec (van arribar al s. VII aC, a Empúries)
– l'iberobasc (VI-V aC: Íbers i bascs eren diferents.)
indoeuropeu
DEFINICIÓ SUBSTRAT
Llengua d'un territori que és
substituïda per una altra llengua (per
conquesta o colonització), però que
influeix en la nova, aportant-hi alguns
trets ling.
EXEMPLES:
banya,blat,
mots camí,maduixa,
comuns
tancar,
trencar,rusc
màscara púnica d'Eivissa
fenici
grec
iberobasc
pissarra,
calaix, esquerra,
prestatge bassa,
lleganya,
Gerri,Gerb
Besalú, Verdú, Eivissa,
, Arinsal,
Empúries,
topònims Vallabriga,
Maó,
Olost,
Roses
Queralb
Tagomago
Tossa,
Cotlliure

4. ROMANITZACIÓ/ III aC - V dC
Els romans conqueriren mig
continent i hi implantaren el
llatí vulgar o col·loquial. La zona
es diu ROMÀNIA i la van
convertir en una unitat
lingüística.
A Catalunya, van desembarcar a
Empúries l'any 218 aC
L'evolució del llatí vulgar donà
origen a les llengües
romàniques, a partir del s. VIII
dC: GALAICO-PORTUGUÈS,
CASTELLÀ, CATALÀ, OCCITÀ,
FRANCÈS, RETOROMÀNIC,
ITALIÀ, ROMANÈS I SARD.
llatí
català
castellà francès
italià
ROTA
roda
rueda
roue
ruota
MATER
mare
madre
mère
mare
PETRA
pedra
piedra
pierre
pietra
LEONIS
lleó
león
lion
leone
LEX
llei
ley
loi
legge

5. Mapa de les llengües romàniques
a partir del S.VIII d.C

6. SUPERSTRAT GERMÀNIC/ V dC - VII dC
•
•
•
•
Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no van
imposar la seva llengua.
Els visigots,que s'instal·laren a Hispània, adoptaren el llatí.
Els francs s'instal·laren a la Catalunya Vella i formaren comtats, a on nomenaven
comtes.
En debilitar-se l'Imperi franc, els comtats s'independitzaren i el càrrec de comte
passà a ser hereditari.
LÈXIC GERMÀNIC
DEFINICIÓ SUPERSTRAT
EXEMPLES:
noms comuns
espia, treva, elm, bandera, gris,
guerra, guaita, guanyar, feu, herald,
baró,roba, esparver, òliba, blau, blanc,
sabó, llesca, sala, estona, fresc, orgull,
lleig, boig, gana, escuma...
topònims
Llengua que s'introdueix en la
zona d'un altra, però no arriba a
subtituir-la, tot i que hi deixa trets
ling.
Campdevànol, Montsoriu, Escariu
antropònims
Arnau, Bernat, Berta, Elvira, Frederic,
Guillem, Jofre, Raimon

7. SUPERSTRAT - ELS ÀRABS/ V dC - VII dC
Els àrabs entraren a la península l'any
711, durant el període de formació de
les llengües romàniques.
No van trobar cap resistència dels
visigots.
Arriben fins zona franca (Batalla de
Poitiers- 732)
LÈXIC ÀRAB
EXEMPLES:
menjars
xarop,sucre,albercoc,albergínia,
alfals,arròs,llimona,safrà,síndria,taronja
camp ,casa i
construcció
sèquia,sènia,nòria,aixeta,safareig,barri
raval,guix,rajola,catifa,matalàs,setrill
arracades,barnús,cotó,senalla,alcohol
mar, exèrcit i
comerç
A la Catalunya Vella la influència
àrab durà un segle.
A la Cat. Nova va durar 4 segles, i
a València i les Illes, 5 segles i mig.
xaloc,llebeig,garbí,drassana,almirall,
talaia,albarà,duana,magatzem,tarifa.
topònims
Alcalà,Calasseit,Alcúdia,Calaf,Benicarló
Vinaròs
antropònims
Borja,Medina,Gallifa,Gassull,Mesquida

8. ADSTRAT/ al llarg de tots els segles
•
•
•
Està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra.
Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un
mateix territori.
Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seues veïnes.
castellà
faisó, beutat,
ambaixada,
bacallà, bressol
borratxo, broma,
burro, buscar,
llàstima
bistec, bar, còctel,
beixamel, biberó,
camerino,
rècord, eslògan,
bidet, bufet,
adàgio, alegro,
bàsquet, xut,
silueta... el sufix –
piano, sonata... tennis, hoquei...
ATGE

9. ALERTA...
Unes nocions d’història...

10. DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ (s.V d.C)...
ENTRADA DELS
POBLES
GERMÀNICS
(visigots, sueus,
vàndals, alans,
francs)
(s.V d.C)
http://www.youtube.com/watch?v=9xyj5M1FGH0
Batalla de Germània contra els romans

11. Pobles germànics a Europa

12. Entrada dels
àrabs el 711
(s.VIII d.C)
Fins a la Marca
Hispànica

13. CATALUNYA NOVA
territoris de Catalunya conquerits per
Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir,
les antigues taifes de Lleida i Tortosa
COMTATS CATALANS
Territoris de l’actual Catalunya amb
vassallatge a l’Imperi Franc.

14. I un cop tenim el territori...
...i la llengua que es parla...

15. 1- CONSOLIDACIÓ I NAIXEMENT

16. Fets
polítics
Fets
lingüístics
878 - Guifré el Pilós reuneix els comtats de la
Marca Hispànica i els converteix en hereditaris
(naixement del casal de Barcelona).
El jurament de fidelitat als reis francs continua.
976- Borrell II no va jurar fidelitat al rei
franc i això marca l'inici de la
independència de Catalunya
1137-Ramon
Berenguer IV, es
casa amb Peronella
d'Aragó: neix la
Corona catalanoaragonesa
1137-Ramon
Berenguer IV
conquereix la
Catalunya Nova
Tortosa (1148)
Lleida (1149)
813, al Concili de Tours, els bisbes van ordenar
les predicacions en llengua romanç, perquè la
gent ja no entenia el llatí.
839, l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell,
que és un text en llatí, relaciona uns topònims en
català, en un document anomenat Capbreu, per
identificar el seu corresponent nom llatí, en l'acta
842: Escrit en francés, primer text en
llengua romanç (Jurament d’estrasburg).
XII- Forum Iudicum (jurídic)
El títol: comte-rei
La llengua: català-aragonés
Base dels dialectes del
català
Primers
textos en
català
XII- Homilies d’Organyà
(religiós)

17. 2- EXPANSIÓ DE LA LLENGUA XII-XIII

18. Fets
polítics
Amb la derrota de Muret (1213) mor
el rei Pere I, el succeeix Jaume I i les
aspiracions d’expansió es desviaren
cap als territoris àrabs
Fets
lingüístics
RAMON LLULL (1233-1316)
BERNAT DESCLOT
4 GRANS CRÒNIQUES
2ª ½ s.XIII
La Corona es va estendre cap al sud i cap a
l'est , i la frontera lingüística va quedar
establerta al final del regnat de Jaume I: les
illes (repoblades per gent de la Cat. Vella) i
València (repoblada per gent de la Cat.
Nova)
Mallorca:1229
Eivissa: 1235
València:1238
Menorca: 1287
PERE EL CERIMONIÓS
RAMON MUNTANER
JAUME I o Llibre dels Fets
Literatura jurídica en català: els Furs de
València, els Costums de Tortosa, els
Usatges o el Llibre del Consolat de Mar
No hi ha poesia en català
Tota és en occità

19. 3- PERFECCIONAMENT ESTILÍSTIC XIV

20. Fets
polítics
Fets
lingüístics
Expansió com a llengua de creació i de
govern entre els segles XIII i XVI, temps en
què la corona catalanoaragonesa va
estendre els seus dominis per Sicília,
Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes i
Neopàtria
Literatura
religiosa
(Hereva de la
tradició de Llull)
SANT VICENT FERRER
FRANCESC EIXIMENIS
ANSELM TURMEDA
ISABEL DE VILLENA
Pere el Catòlic
1196-1213
Jaume I
1213-1276
València, Mallorca, Eivissa
Pere el Gran
1276-1285
Sicília (1282)
Alfons III
1285-1291
Jaume II
1291-1327
Sardenya (1324)
Alfons el Benigne
1327-1336
Pere el Cerimoniós
1336-1387
Joan I
1387-1396
Martí L’Humà
1396-1410
Atenes (1380)
CANCELLERIA REIAL
Elaborava els documents
propis de l'administració, en
català, aragonès i llatí.
Aquesta institució va crear un
estil madur i elegant, un
model de llengua com el que
avui seria el cat. estàndard.

22. Fets
polítics
s. XV Martí l'Humà mor sense fills, i
el Compromís de Casp (1412)
proclama Ferran d'Antequera, per
la qual cosa s'instaurava un rei
castellà com a regent de la corona
catalana.
A partir de Ferran d'Antequera, el
cast. va compartir usos i funcions
amb el català, especialment entre
les classes altes.
Fets
lingüístics
HUMANISME
Introduït per Alfons el Magnànim
des d’Itàlia. (Bernat Metge)
POESIA
Primera Poesia en català
(Ausiàs March)
NARRATIVA CAVALLERESCA
(Joanot Martorell)
NORMALITZACIÓ
València es converteix en el
centre polític, econòmic i
cultural de la Corona d’Aragó
El català del s. XV ja està normalitzat,és
llengua de cultura malgrat no té una
gramàtica, però se segueixen les normes de
la Cancelleria Reial i els escriptors.
La invenció de la impremta encara
contribueix més a la seva normalització.
A finals del segle apareixen tractats de
lingüística, com ara els reculls de formes
incorrectes de B. Fenollar

24. Fets
polítics
Fets
lingüístics
Ferran el Catòlic es va casar amb Isabel
de Castella (1479) i això va unir els dos
regnes (castellà i catalanoaragonès),
conservant la seva personalitat, lleis i
costums, però va desaparèixer la
dinastia catalana.
En el Renaixement (XVI) i el
Barroc (XVII), el català va viure
una etapa de decadència pel que
fa a la literatura culta. Com que
les classes altes es
castellanitzaven, els escriptors
preferien escriure en castellà per
aquest aquest públic.
Amb Carles I d’Àustria (1516) la corona
catalanoaragonesa perd la seva cort,
malgrat conservar les Institucions.
Part dels nobles catalans se'n van a la
cort carlista i adopten el castellà.
L'expulsió dels moriscos (1609) fa que
València perdi 1/3 de la població i sigui
repoblada per castellans. Amb la
conseqüent crisi econòmica
La literatura popular d’aquest
període fou rica i abundant.
Tota ella en català
Teatre religiós i
profà
Poesia popular: goigs,
nadales, corrandes,
cançons de bandolers.

25. Fets
polítics
Guerra dels Segadors (1640-1659)
Les terres del nord de Catalunya
(Rosselló Capcir, Vallespir, Conflent i la
meitat de la Cerdanya) foren cedides a
la corona francesa i, immediatament, el
català va ser prohibit a l'educació i en
els usos oficials.
Malgrat això es mantingué com a
llengua de la legislació i de
l’Administració, i com a única llengua
popular
Expulsió dels moriscos (1609)
fa que València perdi 1/3 de la població
i sigui repoblada per castellans. Amb la
conseqüent crisi econòmica
Fets
lingüístics
Les editorials de Barcelona
i València preferien editar
en castellà perquè hi havia
més demanda.
El llatí continuava
essent considerat
llengua culta
(universitats, església,
lit. jurídica i filosòfica).
Pèrdua de la consciència
ling. i la desconfiança
envers la pròpia llengua.
El castellà prenia l'ús públic,
mentre que el català es
reduïa a l'àmbit privat i
entre classes populars.
Van entrar molts
castellanismes en
el lèxic
El català es va
dialectalitzar molt
més i aparegueren
els noms de "llengua
mallorquina",
"llengua catalana" i
"llengua valenciana"
per primer cop.

26. Fets
polítics
Fets
lingüístics
1700 Mor Carles II sense descendència
Felip d’Anjou
(Borbó)
Arxiduc Carles d’Àustria (Àustria)
Castella i França
Corona d’Aragó, Anglaterra i
Portugal, Països Baixos
Guerra de
Successió
(1704-1714)
Felip V
Espanya esdevenia un estat
uniforme, amb un fort
centralisme i els funcionaris
castellans s'instal.laren a
Catalunya
Decret de
Nova
Planta
(1716)
Tractat
d’Utrecht
(1713)
El català va ser exclòs de la
legislació i de l’Administració de
justícia i municipal, de
l’ensenyament i de la
documentació notarial i de
comerç.
Gibraltar i Menorca per a Anglaterra
Sicília per a la casa de Savoia
Sardenya per a Àustria

27. http://www.youtube.com/watch?v=UJUZxqJLIuc

28. Fets
polítics
Romanticisme i Nacionalisme a tot Europa
Catalunya es contagia del moviment de
recuperació de l'ús literari del català.
Fets
lingüístics
El català s'introdueix a la premsa
amb diaris com La Renaixença i La
Veu de Catalunya, i revistes com
L'Avenç.
PREOCUPACIÓ PER LA LLENGUA
Llengua i Nació s'indentificaven i
s'exalçava el passat medieval i la
cultura popular.
El pròleg de J. Rubió i Ors a Lo Gaiter del
Llobregat (1841)
Es considera el programa ideològic de la
Renaixença. En ell es propugna:
-La fixació gramàtica i ortogràfica
-Afermar la seva unitat
-L'expansió en els mitjans de comunicació
socials i privats.
Restauració dels Jocs Florals (1859)
Es donen a conèixer obres i autors, fins
i tot fora de les nostres terres.
-Apareixen estudis sobre la llengua
-S’elaboren diccionaris (de Marià Aguiló),
-Tractats de barbarismes i ortografies (Josep Balari).
-Polèmiques entre els erudits pel model lingüístic
L'Avenç es va proposar...
-Eliminar l'anarquia ortogràfica i descastellanitzar-la.
-Establir normes per unificar la llengua popular i la
culta,i depurar i enriquir el vocabulari.
-La seva campanya ling. (1890-92) assentà les bases
del que faria Pompeu Fabra al s. XX.

29. Fets
Literaris
Fets
lingüístics
ÀNGEL GUIMERÀ
(TEATRE)
“Mar i Cel” ,“Terra Baixa”
NARCÍS OLLER
(NARRATIVA)
“La febre d’or”
“L’escanyapobres”
Diglòssia ling. de la 1ª ½ s. XIX
Castellà: vida oficial, premsa,
ciència, ensenyament.
ROMANTICISME
S.XIX
Català: vida privada, la poesia, la
cançó,els acudits...
JACINT VERDAGUER
(POESIA)
“L’atlàntida”, “Canigó”
Camí a la normalització lingüística
SANTIAGO
RUSIÑOL
(TEATRE)
JOAN
MARAGALL
(POESIA)
VÍCTOR
CATALÀ
(NARRATIVA)
MODERNISME
finals XIXprincipi XX
JOAN
ALCOVER
COSTA I
LLOBERA
ESCOLA
MALLORQUINA
-Desvetllament del catalanisme
polític de la burgesia
-Presa de consciència que la
llengua pròpia també pot ser
culta: el català entrà en la poesia
d'autor, el teatre, la novel.la, la
vida pública, etc

31. Fets
polítics
Fets
lingüístics
Enric Prat de la Riba
(President de la Mancomunitat de Catalunya)
reivindica l'ensenyament de la llengua
catalana i el seu ús a l'Administració.
I Congrés Internacional
de la llengua Catalana
(1906)
Impulsat per
Antoni Maria
Alcover
Comença l’elaboració
del Diccionari catalàvalencià-balear
(1926)
El culminarà
Francesc de Borja
Moll (1962)
Creació de
l'Institut d'Estudis
Catalans (1907)
IEC (POMPEU FABRA) (1913-1930)
-Les Normes ortogràfiques, 1913.
-La Gramàtica, 1918.
-Les Converses filològiques ,1919-28
(articles de divulgació).
-El Diccionari general ,1932.
El català es va dotar d'una normativa
unificada:
-tenia en compte el català antic i el modern
-adoptava neologismes i llatinismes
-depurava el català de barbarismes.
Tota la societat i els intel·lectuals adoptaren
les seves normes, que són les que fem servir
avui dia.
La Dictadura de Primo de Rivera(1923-30) abolí la Mancomunitat, però no afectà la vitalitat de la llengua.
La Segona República (1931-1939), la Constitució de 1931 i l'Estatut d'Autonomia de 1932, van permetre
a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua cooficial i la realització d'una
política activa de suport al seu ensenyament.

32. http://www.youtube.com/watch?v=YJ6sIJsnTXk&feature=rel
ated
Missatge de la filla de Franco

33. Fets
polítics
Fets
lingüístics
1939 i 1975 dictadura del general Franco
La persecució del català, basc i gallec, va
ser intensa i sistemàtica, fins al 1962.
La
propaganda
feixista va
entrar a les
escoles i en la
vida en
general
Les
personalitats i
intel.lectuals
republicans
es van haver
d'exiliar
La classe
mitjana es va
mantenir
catalanista,
però l'alta
burgesia es va
castellanitzar.
Es va
prohibir
l'edició de
llibres,
diaris o
revistes
Les biblioteques van ser
depurades, els noms de
pobles i carrers es
castellanitzaren i es prohibí
la telegrafia i les converses
telefòniques en català
El cinema, la
ràdio, el
teatre, i la
televisió
únicament
podien ser en
castellà
La documentació
administrativa, notarial,
judicial o mercantil també i
la que es feia en català es
considerava nul·la de ple
dret
En aquest temps molts escriptors
formats en l'època anterior, alguns
d'ells des de l'exili, com Carles Riba,
Mercè Rodoreda o Pere Calders, i
altres a l'interior, com Salvador
Espriu, o Vicent Andrés Estellés,
van escriure obres molt rellevants.
La forta immigració
castellanoparlant , a
partir dels anys 60,
tornà a complicar el
procés de
ressorgiment
cultural de la
llengua
"Nova Cançó"
Raimon, Pi de la
Serra, Lluís Llach,
Ovidi Montllor, Joan
M. Serrat,
Guillermina Motta,
Ma. del Mar Bonet.

34. http://www.youtube.com/watch?v=3GpqoFwx
0AY&feature=fvwrel

35. Situació legal actual
Els Països Catalans continuen fragmentats, encara que disposen d'una
certa capacitat d'autogovern. S'aproven els respectius estatuts
d'autonomia, en els quals queden reflectides les competències dels
governs dits a partir d'ara "autonòmics":
la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern Balear.
- Art.3 de la Constitució espanyola
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el
deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials amb les respectives comunitats
autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modelitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

36. Situació legal actual
Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
2. L’idioma català és l’oficial a Catalunya, així com també ho és el castellà,
oficial a tot l’Estat espanyol.
3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà
les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les
condicions que permetin derribar a llur igualtat plena quant els drets i
deures dels ciutadans de Catalunya
Art.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la
castellana, el caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i
d’usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l’idioma.

37. Situació legal actual
Art. 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
1.Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el
castellà. Tothom té dret a conèixer l’ús i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i
adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seva llengua...
El fet d’anomenar valencià a la llengua ha provocat constants problemes
institucionals i jurídics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua.
Els estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les
universitats valencianes han de demostrar amb un examen posterior que
coneixen la llengua "valenciana", perquè en els seus diplomes només
apareix "llengua catalana".

38. Situació lingüística a la resta dels Països Catalans
-A Andorra la seua Constitució de 1993 va ratificar el català com a única llengua oficial
del territori.
-Però es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar en francès i
en espanyol i no haver de cursar ni tan sols l'assignatura de Llengua Catalana
- A la Catalunya Nord el català no té reconeixement oficial i només és
promogut gràcies a iniciatives privades com La Bressola (1976),
associació que va fundar diverses escoles exclusivament en català
- A la Franja d'Aragó el català tampoc no és oficial. Els successius
governs aragonesos del PP i del PSOE mai han reconegut que allà es
parla català
- A l’Alguer el català tampoc no té reconeixement oficial i està en
retrocés en relació amb l’italià.

39. Vitalitat de la llengua
Educació
Mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió…
Altres àmbits: música, lectures, esports,
retolació de cartells, avisos megafonia
transports públics, etiquetatge de productes,
món jurídic i de l’administració, immigració,
turisme, escoles d’idiomes…
??????

40. • http://www.youtube.com/watch?v=HGu25LQ
oDvg&feature=related