1. http://ocw.innova.uned.es/cartografia/corte
s_geologicos/cog_02.htm

2.  Un recurs natural és qualsevol component
del medi natural, tant matèria com energia,
que és important per al ús de les
persones.

3.  RECURSOS ENERGÈTICS
 RECURSOS NO ENERGÈTICS
 RENOVABLES
 NO RENOVABLES

4.  Roques que s’aprofiten per les seves propietats
fisicoquímiques, sense tenir en compte les substàncies
i l’energia que se’n pugui extreure.
 Construcció
 Siderúrgia
 Química
 Agrícola.
 Normalment, en explotacions superficials a cel obert
(graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte
ambiental. Mines: explotacions subterrànies.

5. CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS VIDRE CERÀMICA
PEDRES DE CIMENT NATURALS (Quars, TERRISSES I
CONSTRUCCIÓ PORCELLANE
(basalt, roques
(pissarres, (sorra i grava) Quarsita i
calcàries) calcària) S
plutòniques,
pissarra,
(argila)
calcàries...)
ROQUES CALÇ ARTIFICIALS RAJOLES O
ORNAMENTALS MAONS (argila)
(marbre, quarsita,
(marbre, (basalt, quars,
calcàries, calcàries, marbre,
conglomerat, marga) quarsita,
gres) pissarra,
calcàries,
conglomerat)
GUIX PRODUCTES
REFRACTARIS
(argila)

6.  Pedres o fragments de
mides diverses (blocs,
graves, sorres, argiles o
llims)
 Fabricació formigó, ciment i
morters.
 Construcció
 Catalunya: explotacions de
graves i sorres per fabricar
àrids i vidres.

7.  Manipulació àrids
naturals: trituració i
classificació per
grandàries.
 Són rentats i
utilitzats
immediatament a la
construcció.

11.  Àrids cohesionats amb
matèria aglomerant.
 CIMENT (pòrtland):
Barreja de calcària,
argila i sorra silícica.
 GUIX: Com aïllant
parets.
 CALÇ: òxid de calci
impur. Sòlid blanc
alcalí. Construcció,
agricultura...

12.  No poden ser polides,
només tallades. Per àrids
i per construcció.
 Catalunya: més de 80
pedreres.
 Basalt
 Roques carbonatades
(calcàries, dolomies,
marbres): jardineria,
ciments, paviments...
 Pissarres: teulades, àrids.
 Granítiques: àrids i
pedres de construcció
(granits)

14.  80% construcció
 11% ciment
 6% indústria electrònica
 3% ceràmica fina
 TERRISSES (fang i
porcellana)
 RAJOLES
 PRODUCTES
REFRACTARIS
(indústria)

15.  Elements de ceràmica.
 En tots els llocs on l'argila és
abundant la tradició de la
utilització de la ceràmica és molt
antiga, tant en la construcció com
fora de ella. Els objectes fets amb
aquest material són també molt
diversos, alguns d'ells coneguts
des de segles: maons, teules,
rajoles, etc., altres més nous:
blocs [9], revoltons, gelosies [10],
etc. Sigui com sigui, es tracta de
productes d'una indústria molt
viva i que al costat d'elements
molt antics en combina d'altres
renovats contínuament .

18. Las distintas arcillas se formaron,
primero a partir de la
descomposición de las
formaciones rocosas y, por la
acción de distintos factores,
presión tectónica, movimientos
sísmicos, distintos tipos de
erosión, etc., y segundo por la
adquisición, durante el viaje
hasta su lugar de sedimentación,
de diferentes impurezas de
origen mineral; por lo tanto,
dependiendo de las
características de la roca de
origen, existen innumerables
tipos de arcillas, cada una de las
cuales posee unas propiedades
particulares.

20.  Origen:Quars:
mineral present en
sorres, gresos i
quarsites, o en filons.
 Barrejat amb òxids
alcalins, calç o fluor.

21.  A partir dels cartons dibuixats pels tallers
artístics, l'art de fer vitralls consistia, a
l’edat mitjana i fins el segle XX en la
realització d'un gran nombre de trossos
de vidre que són tintats o tenyits de color
en la seva massa i realçats amb traços de
grisalla per ser finalment units amb tires
de plom que delimiten les figures i aïllen
els diferents colors per mantenir el seu
valor. La massa de vidre plena de
bombolles i impureses actua sobre la llum
trencant-la en mil raigs de color. La pròpia
tècnica, per no esborrar les figures amb la
irradiació dels finestrals, imposa una
composició plena en un espai sense
profunditat, amb un dibuix precís i una
certa riquesa de color.

23. Vitrall del sostre del Palau de la Musica
Catalana fet per Antoni Rigalt

29.  MINERALS
METÀL·LICS I NO
METÀL·LICS.

30.  FERRO: 4,7% de l’escorça
(abundant). Extret de la
magnetita, l’hematita
(oligist), limonita. (30-60%
de metall).
 Acer: aliatge del ferro.
 Maresme, Gironès, Pirineu
 ALUMINI (7,5% escorça).
Extret de la bauxita.
 Anoia, Alt Penedès.

31.  COURE: 0,01 de
l’escorça: calcopirita,
cuprita, malaquita i
atzurita.
 Tercer més emprat.
 Aliatges:
 Coure+zinc:llautó.
 Coure+estany: bronze
 Coure+zinc+níquel:
alpaca.
 Berguedà, Pirineus

32.  ESTANY: Obtingut de
la cassiterita. Dúctil.
 MERCURI: Cinabri.
Utilitzat abans a
termòmetres. Molt
tòxics.
 PLOM: Galena. Nociu
per a la salut humana.
Usos industrials i
additiu gasolina.
Priorat.

33.  ZINC: esfalerita.
Canalitzacions,
telefonia, electricitat...
 TITANI:Ilmenita,
aeronàutica,
medicina. Baixa
densitat.
 TUNGSTÈ:
Wolframita.

39.  SILICI:Silicats. (25%
escorça, més
abundant).
Electrònica, ciments,
vidres. Silicones i
coles.
 SOFRE: Pirites.
Fertilitzants, sulfúric,
colorants, pesticides.

40.  SODI: En dipòsits d’halita o sal
gemma. Industria alimentària,
blanquejant...
 CALCI: 3,5% escorça. En
calcita, dolomita, fluorita,
guix. En construcció i
agricultura, indústria (paper,
pintures, vidre...).
 POTASSI: 2,6% Silvina,
carnal·lita.
Fertilitzants, indústria
alimentària, medicina.
 Durant el segle passat va
haver-hi una gran activitat
minera, però van tancar
progressivament fins als anys
80.
 Actualment, la única extracció
activa de minerals Catalunya
és de silvina a la conca
potàssica del Bages.

41. Els pigments són substàncies naturals o químiques que tenen la propietat de
reflectir i absorbir una determinada fracció de l'espectre de llum blanca.
Les composicions dels pigments són molts diverses però els podem agrupar en
dos grans grups o famílies: els inorgànics (procedents de minerals: terres o
metalls) i els orgànics (derivats de vegetals o animals o obtinguts via sintètica a
través de derivats d'hidrocarburs).
Cada pigment segons la seva tonalitat rep un nom determinat. Aquest nom
normalment ens indica la seva composició química: blanc tità, blanc de plom, blanc
de zenc, groc de crom, groc d'antimoni (de Nàpols), roig de cadmi, blau de cobalt,…

44.  PEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat,
horitzontal. Roques
 Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte visual,
contaminació acústica, atmosfèrica, esllavissades,
despreniments...)

45.  Extracció de graves o  Extracció de graves o àrids
a partir de dipòsits de
àrids a partir de sediments. No fa falta
dipòsits de sediments. barrinar el terreny.
 Impactes
No fa falta barrinar el  Contaminació d'aqüífers si
terreny. n’hi han.
 Impacte:  Contaminació (pols, soroll)
 Impacte visual
contaminació  Destrucció del terreny.
d'aqüífers si n’hi han.

46.  Minerals dispersos en
el subsòl.
 Forat a terra en forma
d’embut, esglaonat.
 Fort impacte,
contaminació
d'aqüífers, aigües
àcides.

47.  Explotació en filons o
estrats a profunditat.
 Pou (vertical)
 Galeria (horitzontal)
 Riscs: esfondraments
o subsidència.
 Poc impacte visual,
però sovint en
contamina l’aigua
subterrània.

48.  MODIFICACIONS DEL
SÒL:
 Modificacions dels
horitzons dels sòls.
 Aportacions de fertilitzants
i pesticides.
 Instal·lacions de sistemes
de reg.
 Instal·lació de mesures
antierosió (feixes, murs
per el vent...)

49.  CEREALS: Blat,arròs, blat de moro.
 LLEGUMS
 TUBERCLES
 ARBRES FRUITERS
 HORTALISSES
 COTÓ, LLI , CÀNEM
 Es cultiva l’11% del total de la Terra. Segons uns
especialistes, es podria arribar al 24%
 Més agricultora de subsistència als països en vies
desenvolupament.
 Catalunya: 33% camps de conreu

50.  AGRICULTURA  AGRICULTURA
INTENSIVA TRADICIONAL
 És més rendible  Menys rendible
 Es cultiven grans  Terrenys de tot tipus
extensions, planes.  Poca maquinària, més
 Molta maquinària mà d’obra.
pesant.  Fertilitzants orgànics.
 Abús dels fertilitzants i  Diversos tipus de
plaguicides. plantes.
 Monocultius.  Llavors naturals.
 Llavors manipulades
genèticament.

51.  Molts conreus
(lleguminoses, cereals)
són destinats al bestiar.
(farratge)
 Pastures o prats
d’herba: extensions de
terreny amb herba
tendra,sense tija, que
rebrota dues o tres
vegades l’any.
Destinades al bestiar
boví i oví.

52.  BOVÍ (Bous, vaques)
 EQUÍ (Cavalls)
 PORCÍ
 OVÍ, CAPRÍ
 AVIRAM
 CONILLS

53.  Com en el cas de l’agricultura, també podem
distingir la ramaderia intensiva (cria amb
pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període
de creixement...) de l’extensiva: tradicional,
transhumància... Baix rendiment, però més
sostenible ambientalment.

56. fibra de rami Fibra de cànem
Nativa de la India treballant la fibra de coco
Capolls de cuc de seda
Assecat de fibra de Sisal a
Madagascar

61.  Explotació de boscos per producció de fusta.
 Dos tipus de boscos:
 BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques
amb reserves.
 BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de
tales superior.

62.  CATALUNYA: 28% del territori.
 Zones mediterrànies: pi blanc
 Muntanya mitjana continental seca:
boscos de pi roig, roure, faig o avet.
 Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.

64.  Explotació sostenible
 Menys rendible
 Espècies autòctones de creixement lent: els
nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no
s’empobreix.
 Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se.
 Maquinària lleugera, respectuosa.
 El sòl es regenera ràpidament després de la tala.
 Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres
per individus joves de la mateixa espècie.

65.  No és una explotació
sostenible.
 Més rendible.
 Espècies de creixement
ràpid (no autòctones): pi
insigne, eucaliptus australià:
implica empobriment
progressiu del sòl.
 A vegades, si la tala és força
intensiva, el sòl no es pot
regenerar a curt termini.
 S’utilitza maquinària pesant,
que malmet el bosc.

69. El BOSQUE DE OMA

70.  Ordenació del territori:
protecció dels recursos:
agraris, miners,
urbanístics...
 Carta Europea dels
Sòls (Estrasburg,
1972): el sòl és un
recurs de la biosfera,
s’ha d’evitar la
degradació o
destrucció.

71.  Mantenir el sòl amb
vegetació
 Sentit llaurades amb
corbes de nivell de
terreny: menys
escolament.
 Bancals de pedra per
afavorir la retenció
d’aigua.
 Dics en xaragalls.
 Repoblacions forestals.

72.  Zones de pastura estable, sostenible.
 Barreres vegetals contra l’erosió eòlica.
 Murs de contenció en zones de risc
d'esllavissades i despreniments.
 Planificació urbanística: no a la construcció
indiscriminada.
 Espais naturals protegits.
 Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús
abusiu de fertilitzants i plaguicides.