1. Dissabte, 14 de gener de 2012, a les 19.00 h
LLUM DEL NORD
LLUM DEL NORD
I PART 31’
Jean Sibelius
Concert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47
I. Allegro moderato
II. Adagio di molto
III. Allegro, ma non tanto
II PART 45’
Edvard Grieg
Les dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números
1. En el casament
3A. Halling (violí sol)
4. Lament d’Ingrid
7. A la cova del rei de la muntanya (cor)
11. Cançó de Solveig
12. Mort d’ase
13. El matí
15. Dansa àrab (cor)
16. Dansa d’Anitra
21. Escena nocturna (cor i actor)
22. Cant dels feligresos (cor a cappel·la)
23. Cançó de bressol de Solveig (instrumental)
Veronika Eberle, violí
Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora)
Rubén Gimeno, director
Orquestra Simfònica del Vallès
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets
a les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com
Amb la col·laboració especial de
Catalunya Música enregistra aquest concert.
Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat CONCERT SIMFÒNIC 05

3. La cultura se succeeix, des de la guerra de Troia, entre Orient i Oc·
cident. Sabem que el Sud existeix, però ningú no ens parla del Nord
després de Wagner o Tolkien. En aquest concert mirarem cap al
Nord, cap a on volen les aus en migració i cap a on l’estrella polar
s’obstina a guiar·nos quan estem desorientats. Des de la llum blan·
ca i consistent del concert de Sibelius a la peripècia estranya del rar
personatge Peer Gynt, per a qui la vida va estar marcada pel pes de
les diverses dones que el van anar domesticant. La dona és sempre
la llum que ens orienta quan estem perduts i és la força que porta
els valors de la humanitat cap al Nord. La dona, els valors d’allò fe·
mení, són els pilars de la humanitat. Són el Nord sempre perdut de
la humanitat. Atansem·hi les ànimes.
Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Orquestra Simfònica del Vallès

4. El silenci després de Bach
L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des
de l’espai del qual emana tota música possible i tot
missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un
breu fragment de Bach a cada concert només per re·
trobar la relació amb el silenci des de la bellesa de
l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu·
rificació per endinsar·nos en el concert amb l’ànima
més neta del soroll diari.
En el concert d’avui la violinista Veronika Eberle ens
ha confirmat que, en el cas d’interpretar un bis, el
dedicarà a Bach.

5. FANFARES per a la celebració JOAN VIVES I SANFELIU
Nou compositors amics ens han Estudià piano a l’Acadèmia Marshall, i harmonia,
regalat una fanfara per celebrar contrapunt, composició, orquestració i direcció d’orquestra
el nostre 25è aniversari. Les amb Antoni Ros Marbà. Als vint·i·dos anys estrena el seu
interpretarem al llarg de la primer musical, Granja animal. Com a compositor o director
temporada. La del concert d’avui musical ha treballat amb Dagoll Dagom (Glups!, El Mikado,
ens l’ha regalat l’amic Joan Vives. Historietes, T’odio amor meu, Els pirates, La Perritxola, Mar
i cel i Boscos endins) i La Cubana (Especial Cap d’Any 1990,
MOLTES GRÀCIES, Joan, Marathon Dancing, Cegada de amor, Les Teresines, Una nit
PER LA TEVA FANFARA! d’òpera, Mamá, quiero ser famoso i Cómeme el coco, negro).
Ha realitzat nombrosos treballs per a la televisió i és autor
de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música,
Catalunya Informació, entre d’altres. Ha estrenat també
l’obra Vedute Veneziane, un concert per a trompeta piccolo i
orquestra barroca, encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya,
amb Mireia Farrés com a solista. Ha compost també la
música de més d’una dotzena de pel·lícules.
Els seus darrers treballs per a l’escena han estat el musical
Cuando Harry encontró a Sally (n’és autor de la lletra i de la
música), del qual s’ha fet una versió en alemany (Harry und
Sally) que ha estat portada per tot Alemanya, i, conjuntament
amb Piti Español, el musical familiar Un cau de mil secrets,
que es representa a la Pedrera de Barcelona.
Joan Vives va guanyar el Premi Max 2006 a la millor direcció
musical per Mar i cel. Viu a Barcelona amb la seva dona,
Mercè, i els seus gossos, Max i Dana.
Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

6. Música de paraules
EL BOSC BLANC, per Francesc Parcerisas
Ella li diu que havien acordat que ca i molsa que fa de frontera entre segment del dia, d’una estació de
ell mai no li preguntaria si encara la terra i el bosc; les notes intenten l’any–. És una llum que vibra amb la
pensava en el bosc blanc. De fet, ja resseguir els camins albats que les ressonància amb què la corda fa vi·
no pensaven en el silenci del bosc puntes tendres de les arrels busquen brar la fusta –la corba de l’instrument
blanc, en la densitat de la neu on per aferrar·s’hi, per entortolligar·s’hi, com a silueta desvalguda del cigne
s’enfondeixen les passes, en l’esgarip per convertir en arrelament les lumi· damunt les aigües de l’estany, amb
de l’ocell que trenca la quietud –una nescències del fred. Que no li ho torni el cap una mica cot, o la capçada de
quietud sempre més enllà de la per· a preguntar, pensa: que havien que· l’arbre a l’entrada del bosc, amb els
cepció dels sentits–; només pensem dat que cadascú ja coneixia prou la branquillons vinclats sota el pes de
en allò que ens separa. Li havia repetit càrrega de dolor i de goig que el bosc la neu que s’hi acumula com una ali·
que el mateix ésser és un horitzó que blanc tenia per a tots dos. Li diria que mara apagada des de temps remots–.
ha deixat de ser una línia que delimita hi ha una llum que no és la llum del Que no li ho preguntés –notes mas·
espais coneguts i dimensions previsi· bat del sol, ni la llum crepuscular que sa denses d’una presència que, per
bles; ara tot era, afectivament, un joc anuncia les tenebres; que allò que vol contrast, accentua la solitud d’aquest
de llum, de la llum i de l’ombra, de la captar és més aviat la llum verdos· món–, que necessita del silenci per
llum i del blanc, de la sospita blanca enca amb què el capaltard vol colgar escoltar millor. Que ara, si tanca els
que s’acosta melangiosa cap als peus els petits pàmpols daurats que sem· ulls, sap que la llum és feta de pin·
de les ombres. Com un paisatge. Com blen eixorivir encara el jorn morent. zellades gruixudes, com un decorat
un paisatge sota una melodia. Com Aquesta llum, però, no és un element sense massa subtileses i, tanmateix,
una melodia en un paisatge. No, no de la nostra conversa, ni es corres· amb la consistència d’un vidre fred i
cal recordar el sentit de les paraules, pon amb cap país conegut, ni amb transparent: verd de festa, groc em·
com no cal recordar l’emoció sense cap hora del rellotge: té el so d’una borratxat de mandarina, blau negro·
paraules de la música. No li calen. Allò corda tibant que llampegueja amb la senc d’albergínia, roig encès d’urpes
que, en aquest cas, la música repro· solitud de l’infant o del dol jove –una de foc... Que no digui res fins que aca·
dueix és el degoteig menut que corre llum massa perfecta i cristal·lina per bi aquest opus 47 en re menor.
per sota la flonjor del tou de fullara· donar·li el desenvolupament d’un
Francesc Parcerisas (Begues, 1944). És poeta, traductor i crític i, actualment, degà de la
Institució de les Lletres Catalanes. El seu últim llibre és Dos dies més de sud (2006).
Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès
i compta amb la col·laboració de

7. Sabies que... Per Pere Andreu Jariod
... tant Grieg com Sibelius són conside- Recomanacions
rats compositors nacionalistes? ... la música més coneguda de Grieg té
Les referències al folklore i les tradi· l’origen en un drama de Henrik Ibsen? SIBELIUS
cions de la seva terra són constants en Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers Concert per a violí i
orquestra
la seva música. Ambdós van néixer en Peer Gynt, que va publicar l’any 1867. Jasha Heifetz
països escandinaus: Grieg a Noruega, i Algun temps més tard, el mateix es· (violí) · Orquestra
Sibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són criptor noruec va demanar a Grieg que Filharmònica de
considerats els compositors de música compongués una música incidental (que Londres · Thomas
clàssica més importants dels seus res· acompanyés l’acció teatral) per a les pri· Beecham (director)
CD EMI (2006)
pectius països. meres representacions. L’estrena va ser
el 1876. El compositor, però, no va deixar Concert per a violí i
... Jean Sibelius somiava de petit que de treballar en aquesta obra fins al final orquestra (en dues
era un gran virtuós del violí? de la seva vida, i en va fer diverses re· versions, l’original i la
Des dels 15 anys i fins que en va fer 25, visions. definitiva)
Leonidas Kavakos
Sibelius va dedicar molts esforços i mol· (violí) · Orquestra
tes hores a l’estudi del violí, fins que es ... Peer Gynt tracta de les peripècies Simfònica de Lahti
va adonar que mai no arribaria a ser un d’un jove aventurer? · Osmo Vänskä
virtuós d’aquest instrument. Tot i això, És una història fantàstica que es basa en (director)
el músic finlandès va continuar tocant contes i llegendes del folklore de Norue· CD BIS (1998)
el violí, dedicant·hi nombroses peces de ga. El protagonista és Peer, un jove se· GRIEG
música de cambra, a més del concert i ductor de no gaire bona reputació, des· Peer Gynt
altres composicions per a violí i orques· vergonyit i nòmada, que sempre defuig Orquestra i Cor de la
tra. el compromís. Simfònica de Göteborg
· Ensemble Vocal
Gosta Ohlins · Cor de
... el Concert per a violí i orquestra de ... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les Cambra Pro Musica ·
Sibelius va ser retocat després de suites orquestrals? Neeme Järvi (director)
l’estrena? Grieg va compondre vint·i·cinc números CD Deutsche
Escrit entre la segona i la tercera simfo· musicals per a l’estrena, amb la partici· Grammophon (1990)
nia, una mala crítica apareguda després pació de solistes vocals i d’un cor. El ma·
Peer Gynt
de la primera audició del concert feta teix compositor va preparar, anys més Orquestra
a Hèlsinki i dirigida pel mateix compo· tard, dues suites (seleccions) per ser Filharmònica de
sitor l’any 1904, va motivar que modi· tocades amb orquestra sola, que és com Bergen · Cor Vest ·
fiqués l’obra. Aquesta versió definitiva s’acostuma a interpretar aquesta músi· Ensemble Vocal de
del concert es va estrenar a Berlín l’any ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió Bergen
Ole Kristian Ruud
següent, amb Karel Halíř com a solista i de sentir també altres fragments de la (director)
Richard Strauss de director. composició original. CD BIS (2005)

8. Les dones de Peer Gynt
7. A LA COVA DEL REI DE LA MUNTANYA resplendeixen com les estrelles.
Sacrifiqueu·lo! Un fill de Crist ha seduït la filla del rei!!!
MORIRÀS!!! Pel desert ha vingut el Profeta,
· Un jove troll: Li tallo un dit? amb el pit tot cobert d’or i perles.
· Un altre: L’arrossego pels cabells? Al seu bon pas, tot es féu llum;
· Una jove troll: Deixeu·me que li mossegui la cuixa! rere seu, tot restà en la penombra.
· Una bruixa troll (amb un cullerot): Cal que l’adobem Pel desert ve el Profeta
amb salmorra? amb el pit tot cobert d’or i perles,
· Una altra (amb un ganivet de carnisser): El faig a la com un simple mortal (bis).
brasa o rostit al forn? La Kaba resta buida, la Kaba buida;
· El Vell de Dovre (lentament i amb totes les seves for- ell mateix va proclamar·ho, ell ho revelà.
ces): Prou! Calmeu·vos!
21. ESCENA NOCTURNA
15. DANSA ÀRAB PEER GYNT:
· Ha arribat el Profeta, Cendres, núvols, pols i boira,
· soneu flautes i panderetes! (bis) material d’edificar!
· El Profeta, el Profeta, el més savi de la terra Farcit de fulles podrides:
· cavalca cap a nosaltres sobre el mar d’arena. quin sepulcre emblanquinat!
· El Profeta, el Profeta, el més recte de la terra Somni, fum, saviesa morta
· navega cap a nosaltres sobre el mar d’arena. són la base d’eixa torre
· Soneu flautes, panderetes, pedra a pedra erigida:
· que el Profeta és a la nostra terra. la Torre de les Mentides.
· Soneu flautes, panderetes, Fugint del penediment
· el Profeta, l’Infal·lible. vanitós i prepotent,
· Soneu flautes, soneu les panderetes, dalt la torre hi dirà:
· ja és aquí, ja ha arribat el Profeta! “La va fer Peer Gynt, el Gran!”.
Solo: PEER GYNT (para l’orella): Què és aquest plorar
El blanc del cavall que galopa d’infant? Què són aquestes boletes
és llet de les fonts que al Paradís brollen. que van rodolant per terra?
Inclineu·vos! Ell és el Senyor! Que voleu barrar·me el pas? (donant·los puntades de
Són els seus ulls com estrelles que guien, tendres. peu).
Som les idees,
Mai cap nadó podrà vèncer tu ens alimentes
la resplendor que irradien ses ninetes. flaques de cames
Brillen com estrelles (bis), sempre ens engendres.

9. PEER GYNT: Vaig tenir sols una idea el gel penetra
i era camatorta i guenya! com una llança…
Podríem viure no tenim força!
com aus al cel, lliures,
i no per terra PEER GYNT: Per plorar al castell de Dovre
com madeixes grises! de tothom vaig ser la riota!
Som les obres
PEER GYNT (s’entrebanca): Bola nècia! Quina barra! Fer no realitzades
entrebancar el teu pare!?! (s’escapa). per pors i dubtes
Som una consigna vam ser estrangulades
que mai no has pronunciat. quan vindrà el Dia
La teva vida, vindrem prest a jutjar
mandrosa, ens ha anorreat. la teva vida:
Pels cucs fressades seràs condemnat!
fins a l’ossada,
ens menyspreen PEER GYNT: No em podeu pas condemnar
com fruita macada. pel que no he fet ni he signat!
PEER GYNT: No heu nascut pas perquè sí! VEU D’ASE (des de lluny): Uix! Quin mal conductor! /
Com a adob podreu servir! M’has ben decebut! / Aquí ha nevat fa poc / i ja sents
Som tonades quins esternuts… / Ha errat el camí, / Peer, on és el
que encara no has cantat. castell? / El diable t’ha enganyat / utilitzant el teu
Quantes vegades fuet…
tu ens has estroncat!
Dins teu furioses PEER GYNT: Val més que fugi d’aquí! / Que portar els
restàvem esperant; pecats d’un altre / els propis i els del diable, / massa
no esperarem pas més pes serà per a mi.
dins la teva gola!
22. CANT DELS FELIGRESOS
PEER GYNT: Reculeu, rebles superflus! Benaurada l’albada, les llengües sagrades
No he tingut temps per a romanços! com rajos de foc resplendents
Som les gotes, per tota la terra encenen lloances
que els teus ulls no han vessat. i cants en la llengua del Cel.
El gel temible
fondríem de bon grat.
Però al teu cor feble

10. BIOGRAFIES

11. Orquestra Simfònica del Vallès
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació Patrocinadors
principals
d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò·
nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral,
en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.
Fundació
Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en
una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels
seus concerts, de la seva qualitat...
La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a la
ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora
l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala·
na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.
Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica,
l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin·
fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.
Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora,
del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, Patrocinadors
i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director
titular Rubén Gimeno.
L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de
Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
WEB www.osvalles.com BLOG www.osvalles.com/blog
www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

13. Rubén Gimeno, director
Rubén Gimeno és el director titular La seva activitat en el camp de la
de l’Orquestra Simfònica del Vallès, lírica l’ha portat a dirigir les noves
formació amb la qual va començar produccions del Teatro Campoamor
la seva titularitat en la temporada d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua,
2009/10. azucarillos y aguardiente.
Així mateix, ha estat director artístic Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Or·
de la Joven Orquesta de la Sinfónica questra Simfònica de Galícia, i La del
de Galícia durant gairebé una dèca· Soto del Parral al Teatro de la Zarzue·
da, tasca que va compaginar amb la. La temporada 2010·11 va debutar
el càrrec de violinista de l’Orquesta dirigint els Contes d’Hoffmann dins
Sinfónica de Galícia. del cicle d’Òpera a Catalunya.
Com a director convidat ha col·laborat El seu inici en la direcció va pro·
amb una gran part de les orquestres duir·se de la mà de James Ross,
espanyoles, com Orquesta Sinfónica tot graduant·se a la Universitat de
de Galícia, Orquesta Nacional de Es· Maryland. Posteriorment estudià
paña, Orquesta Sinfónica de Teneri· al Conservatori d’Estocolm sota el
fe, Orquestra d’Euskadi, Orquesta mestratge de Jorma Panula, i va
Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta rebre classes de mestres com Alan
de Màlaga, Orquestra de València, Gilbert, Esa·Pekka Salonen, Jukka
Orquestra Simfònica de Barcelona i Pekka Saraste i Leonard Slatkin.
Nacional de Catalunya, Orquesta Ciu·
dad de Granada i Oviedo Filarmónica, Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim·
entre d’altres. fònica d’Euskadi per al segell Claus,
dins de la seva sèrie de compositors
Fora de les nostres fronteres ha diri· bascos.
git la Norrkoping Symphony Orches·
tra, Gavle Symphony Orchestra, Ha inaugurat la nova temporada de
Orquestra de Cambra de Ginebra, l’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir
Orquestra de l’MMCK (Japó) i l’Or· d’amore.
questra Nacional de Colòmbia, col·
laborant amb solistes de la categoria
de Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill
Gerstein, María Bayo, Midori, Michel
Camilo i d’altres.

15. Veronika Eberle, violí
«Aquesta actuació va destacar per un im-
pressionant grau de confiança, una expe-
riència de lleugeresa insuperable, bellesa
musical, flexibilitat i maduresa artística»
Frankfurter Allgemeine Zeitung
Amb només 21 anys Veronika Eberle s’ha
convertit en un dels talents més promete·
dors d’Alemanya els darrers anys.
Sir Simon Rattle la va presentar al Festi·
val de Pasqua de Salzburg 2006, amb un
concert de Beethoven amb la Filharmònica
de Berlín, fet que suposà el desplegament
imparable de la seva carrera internacional.
Darrerament ha obtingut un gran èxit en
els seus recitals a Nova York (Carnegie
Hall), París (Théâtre de la Ville), Salzburg
(Mozarteum) i Munic (Herkulessaal), i ha
debutat en concert amb la Filharmònica
de Los Angeles, NDR Hamburg i Mozar·
teum Salzburg (Mozartwoche), Orchestre
Philharmonique de Montecarlo i Scottish
Chamber Orchestra. També ha estat artis·
ta resident del Marlboro Festival als Estats
Units.
Entre els seus projectes de futur cal desta·
car el debut en concert amb la Filharmòni·
ca de Nova York, la BBC Symphony, la BBC
Scottish Symphony, l’Academy of St. Martin
in the Fields, l’Orquestra de Cambra de Mu·
nic i la Musikkollegium Winterthur.

17. Cor Madrigal
Va ser fundat per Manuel Cabero el tista Perejaume en ocasió de l’aniver·
1951 a Barcelona. El 1993 Mireia sari de Verdaguer, l’exposició “Ami·
Barrera n’assumeix la direcció. L’ac· dament de Joan Coromines” i a la
tivitat del cor se centra en la inter· inauguració de l’exposició “Pessebre
pretació del repertori contemporani, Sert” a la Fundació Miró, com també
tot mostrant un especial interès en amb la Companyia IT Dansa, que diri·
la divulgació dels autors catalans. geix Catherine Allard.
Paral·lelament, aborda les obres per
a cor i orquestra dels períodes barroc De les darreres temporades cal re·
i clàssic. marcar les gires per Euskadi i An·
dalusia amb l’Orquesta Barroca de
El Cor Madrigal ha estat dirigit per Sevilla (Messies de Häendel i Missa
grans batutes com Celibidache, Co· en Si menor de Bach), amb l’Orques·
missiona, Cambreling, Cao, McCreesh, ta Sinfónica de Galicia a la Corunya i
Decker, Foster, King, Mas, Mena, Pablo Lisboa (Lobgesang de Mendelssohn) i
Pérez, Pinnock, Pons, Oue, Ros Mar· amb I Solisti Veneti, i les actuacions
bà, Rostropóvitx, Scimone i Vicent. En als Festivals de Música Antiga de
l’etapa que Manuel Cabero hi va ser Barcelona i Aranjuez, cicle d’Iberca·
al capdavant, el Cor Madrigal va can· mera al Palau de la Música i al Ciclo
tar en l’estrena mundial d’Atlàntida de de Grandes Intérpretes de la UAM a
Falla i en la primera audició a Espa· l’Auditorio Nacional de Madrid.
nya de la Missa Solemnis de Mozart.
El Cor Madrigal compta amb la col·
En l’àmbit discogràfic cal destacar laboració de l’Institut Català d’Indús·
l’enregistrament de la música coral tries Culturals.
de Joaquim Homs, amb motiu del
centenari del seu naixement, realitzat
per a la Fundació Autor de l’SGAE.
Al Gran Teatre del Liceu ha participat
en les produccions de les òperes Kàtia
Kabànova de JanáČek, Oedipe d’Enes·
co, Le portrait de Manon de Massenet
i Les mamelles de Tirésias de Poulenc,
i a la cantata La Pesta de Gerhard. El
Cor Madrigal ha col·laborat amb l’ar·

18. Fem comunitat. Compartim emocions
L’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als tres anys següents. Entre els valors que el configuraven i
que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música
crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho
hem cregut per tal de, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’Orquestra, iniciar una intensa
activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats
molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conservatoris, escoles de música, presons, hospitals...
La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament.
En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofi·
tar per oferir·los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar·se, per dir on són i què fan...
La resta està, també, a les vostres mans.
Som la Simfònica del Vallès

19. Propers Concerts Simfònics al Palau
EL DE5TÍ DE BEETHOVEN
CONCERT
6
28 GEN. 12
Mirela Lico, violí
Òscar Diago, oboè
Shi-Yeon Sung, directora
19.00 h
Johann Sebastian Bach: Oratori de Pasqua, BWV 249 (Simfonia)
Franz Schubert: Simfonia núm. 3, en Re major, D. 200
Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67
TROMBOMANÍAC
CONCERT
7
17 MAR. 12
Christian Lindberg, trombó i director
Franz Berwald: Estrella de Soria (obertura)
19.00 h Ferdinand David: Concert per a trombó i orquestra en Mi bemoll
major, op. 4
Johann Sebastian Bach: Suite per a violoncel (versió trombó)
Piotr I. Txaikovski: Simfonia núm. 5 en Mi menor, op. 64
DE L’ETERNITAT AL FUTUR
CONCERT
8
31 MARÇ 12
Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010)
Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010)
Rubén Gimeno, director
19.00 h
Franz Liszt: Concert núm.1 per a piano
Piotr I. Txaikovski: Variacions sobre un tema rococó, op. 33
Johannes Brahms: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68