1a. Trobada Comunitat Programari Lliure a l'Alt Camp

1. 6e Festa Internet a Valls

2. Que és un Hack Lab?

3. Hacklab = hacker + laboratori.
Espai físic on es reuneix un grup de gent per
investigar, debatre i difondre temes
relacionats amb Internet, les noves
tecnologies i els drets civils en aquests
àmbits.
En un hacklab utilitza un aprenentatge
cooperatiu i utilitzant programari lliure

4. PROGRAMARI LLIURE
● Dues línies, dos maneres d'entendre-ho.
● Definició.
● Filosofia.
● Orígens del programari lliure.
● Què podem fer?
● Programari lliure vs. Programari privatiu.
● Raons per usar programari lliure.
● Frases cèlebres per acabar.

5. Cultura lliure
D'on prové aquest concepte?
De l'aparició de les llicències de
programari lliure.
Amb la creació del copyleft

6. Llicències de programari lliure
● Garanteixen als programes informàtics 4 llibertats bàsiques:
1) La llibertat d'utilitzar el programa, amb qualsevol
propòsit.
2) La llibertat d'estudiar com funciona el programa i
modificar- lo, adaptant-lo a les teves necessitats.
3) La llibertat de distribuir còpies del programa.
4) La llibertat de millorar el programa i fer públiques
aquestes millores.
● Referents com FSF (Free Software Foundation) o OSI (Open
Source Initiative)

7. CopyLeft
● Copyleft és una forma de llicència i pot ser usat per modificar
els drets d'autor d'obres i treballs.
● Sota aquest tipus de llicències poden protegir-se:
– Programes informàtics,
– Art i música,
– Cultura i ciència, i
– Qualsevol tipus de producció creativa.
● Es una alternativa a les restriccions que imposen les normes
dels drets d'autor.
● Efecte víric: qualsevol treball derivat d'un treball amb copyleft,
ha d'alliberar-se amb una llicència igual o compatible.

8. Tipus de llicències lliures per
programari
● [GPL] Llicència pública general de GNU (FSF):
– Molt utilitzada.
– Garanteix els drets d'autor, però permet la redistribuició i
modificació.
– Manté l'efecte víric.
● [AGPL] Llicència publica general d'Affero:
– Derivada de la GPL, però específica per programari de
servidors de xarxa.
● [BSD] Llicència lliure, pròpia dels sistemes BSD.
● [MPL] Llicència lliure, sota la qual es troba Firefox.

9. Tipus de llicències lliures per
programari
● [OpenSource] Llicències englobades dins Open Source Initiative
(OSI):
– Basades en 10 premisses sobre el programari.
– Garantitza la lliure distribució.
– Codi font accessible.
– Permet la creació d'obres derivades.
● El programari de codi obert (OpenSource) i el programari lliure són
filosòficament diferents:
– La FSF, planteja plantejar l'assumpte en termes ètics.
– OSI dona més rellevància als beneficis pràctics de compartir
codi, buscant l'interès de la indústria de programari.

10. Tipus de llicències lliures per obres
creatives
● Open Communication License: Per a publicacions.
License
● GNU Free Documentation License: Per a documentació de programari.
License
● Creative Commons (CC):
(CC)
– Inspirades en la llicència GPL (General Public License) de la FSF.
– No son llicències de programari.
– Idea principal: crear un model legal per facilitar la distribució i l'ús de
continguts de tot tipus.
– Molta música, art, literatura, audiovisuals i altres continguts estan sota
aquest tipus de llicències.
● ColorIURIS: sistema alternatiu de gestió i cessió de drets d'autor.
ColorIURIS
● Aire Incondicional: llicència lliure molt fàcil d'entendre i aplicable a continguts
Incondicional
varis.

11. Programari
Codi font
=
Recepta de cuina
Programa
=
Resultat de la recepta (un pastís, un plat, ...)

12. Patents de programari
● Programari privat:
– Codi font:
● Tancat sota clau, només accessible per l'empresa
propietària.
– Programa:
● Es venen còpies del programa sota llicència
propietària.
● No està permesa la redistribució d'aquesta còpia.
● No està permès l'estudi i l'adequació del codi.
●
No s'en pot fer formació i difusió (sense permís
oficial)
●
Propici a ser piratejat.

13. Programari lliure
● Programari lliure:
– Codi font:
● Disponible (obligatori!): ja sigui adjuntat amb el
programa o accessible des de la xarxa o altres
mètodes.
– Programa:
● Es posa el programa a disposició del públic, a través
de la xarxa, o inclòs en el propi sistema operatiu.
● Està permesa la redistribució del programa.
● Està permesa la venta del programa.
● Està permès l'estudi i l'adequació del codi.
● No té motius per ser piratejat.

14. Models de negoci
Free Software ≠ Software Gratis
● Els models de negoci sobre el programari lliure recauen en
l'oferta de serveis addicionals com:
– Personalització i/o instal·lació del mateix.
– Suport tècnic.
– Formació i desenvolupaments a mida.
– Donacions i patrocinis.
● En contraposició als models de negoci basats en llicències de
programari privat.

15. Dues línies, dues maneres
d'entendre linux.
+ = Linus Torvalds = Linux
+
+ = Richard Stallman = GNU
Controvèrsia pel nom GNU/LINUX

16. Definició
● "Programari Lliure" (Free software) és un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el
concepte, heu de pensar en "free" com a lliure, "discurs lliure" (free speech) i no com a gratuït
(free beer).
● El Programari Lliure és un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir,
estudiar, canviar i millorar el programari.
● No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes
ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no
se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
● De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la
seva distribució.
● Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les
condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa.
● Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també
comercialment (és a dir, pagant).
● En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar
lliure.
● L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

17. Filosofia
● Es basa en quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:
– La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol
propòsit (llibertat 0).
– La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i
adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L'accés al codi font es una condició prèvia per a això.
– La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als
vostres veïns (llibertat 2).
– La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les
vostres millores al públic, per a què tota la comunitat
pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font és
una condició prèvia per a això.

18. Mapa Conceptual

19. Orígens del programari Lliure
● Entre anys 60 i 70 del segle XX => programari considerat com un afegit que els venedors dels grans ordinadors de
l'època aportaven als seus clients perquè aquests poguéssin usar-los.
● Programadors i desenvolupadors de programari compartien lliurement els seus programes entre ells.
● A finals 70, => companyies van iniciar l'hàbit d'imposar restriccions als usuaris, amb l'ús d'acords de llicència.
● Cap al 1971, les persones que feien ús d'ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el
programari sense cap tipus de restriccions.
● Als anys 80 la situació va començar a canviar. Els ordinadors més modernes començaven a utilitzar sistemes
operatius privatius, que impedien realitzar modificacions a aquest programari.
● Entre les empreses de programari s’aniria estenent un model de codi tancat, en virtut del qual el programari es venia
sense codi font i, cada cop més, les llibertats dels usuaris anaven minvant.
● El 1984, Stallman crea la Free Software Foundation amb l’objectiu de crear el sistema operatiu lliure inspirat en
Unix, GNU (significa GNU no és UNIX), i la potenciació del programari lliure.
● L’any 1991, un estudiant de 21 anys, Linus Torvalds va publicar a la xarxa el seu propi nucli de sistema operatiu,
inspirat en UNIX que més endavant s’anomenaria Linux. Centenars de programadors van començar a treballar en la
millora d’aquest nucli que era justament el “cor” que li faltava al sistema GNU que Stallman estava dissenyant i es van
preocupar per integrar al seu voltant tot el programari de GNU ja desenvolupat i molts altres programes lliures.
● Linux s’ha convertit en el vaixell insígnia del moviment del programari lliure, atès que és un sistema operatiu
completament lliure que inclou tota mena d’eines per a servidors i usuaris finals

20. Que podem fer?
● Amb el programari lliure podem fer el què vulguem:
– Fer negoci amb ell, per exemple, instal·lant-ho
i cobrant per fer-ho
– Fent còpies i venent-les, sempre i quan algú
les vulgui pagar ja que estan lliures a la
xarxa.
– L'únic que no podem fer és modificar-ho,
cobrar-ho a algú, i no transmetre
públicament el codi font de la teva
modificació.

21. Programari lliure
vs.
Programari Privatiu
Aspecte GNU/Linux Windows
Filosofia El sistema és lliure, qualsevol el pot usar, modificar i El sistema pertany a microsoft, única companyia que el
distribuir. pot modificar.
Preu Gratuït, podem tenir tantes llicències com desitgem Segons les versions, centenars d'euros cada llicència
Desenvolupament Milers de voluntaris a tot el món, qualsevol pot participar, El desenvolupa Microsoft, que ven algunes dades
pertany a la comunitat tècniques rellevants i n'amaga d'altres.
Codi font Obert a tothom Secret empresarial
Estabilitat Molt estable, és difícil que es quedi penjat. Els servidors Poc estable, és molt comú veure's obligat a reiniciar el
que el fan servir poden funcionar sistema, els servidors no aguanten més enlla d'un parell
de setmanes sense reiniciar.
Seguretat Extremadament segur, té diversos nivells de protecció, no Molt poc segur, existeixen milers de viurs que ataquen
existeixen virus en l'entorn Linux. sistemes windows.
Facilitat d'ús Actualment és molt fàcil acostumar-s'hi, doncs el podem Quan funciona és molt senzill de fer servir
adaptar a les nostres necessitats.
Disponibilitat de Existeixen programes per quasi tot el que necessitem, i Igual que linux però la majoria són de pagament, i amb
programes. en trobem gran varietat i gratuits i gestionats per un instal·lacions individuals.
centre de programari.
Preu N'existeixen de pagament, però la majoria són gratuïts. La majoria són de pagament.
Comunicació amb Llegeix i escriu en tot tipus de sistemes i treballa en tot Només llegeix i escriu els seus propis sistemes d'arxius i
altres S.O. tipus de xarxes. té incompatibilitats de dades entre algunes versions.

22. Raons per usar programari lliure
● 1. És gratuït. Per a tots i per a totes, per a qualsevol ús: privat, públic o comercial.
● 2. El codi font és públic. Pots modificar-lo lliurement (si ets programador i saps com fer-ho, evidentment) i adaptar-lo a les
teves necessitats. Però no cal patir, la versió estàndard funciona de meravella.
● 3. No depèn d'un proveïdor en particular.
● 4. No et quedes endarrerit amb els canvis de versió, ni has de comprar noves actualitzacions.
● 5. Programes, manuals i diccionaris (correctors ortogràfics) es tradueixen a molts idiomes: castellà, català, basc i gallec per
exemple.
● 6. Per tant, pots tenir correctors en diferents llengües (anglés, francés, italià, alemany, etc.)
● 7. Hi ha fòrums on els usuaris diuen les seves opinions i el que es podria millorar. Allí pots consultar els teus dubtes, sempre
hi ha algú que et dona una solució.
● 8. És segur i fiable (no apareix cap pantalla blava d'error del sistema). Pot aparèixer un Kernel Panic!!
● 9. Els arxius ocupen menys memòria que el mateix document en altres programes.
● 10. No et quedaràs aïllat en el teu treball, encara que els altres utilitzen altres programaris.
● 11. Pots obrir tots els arxius de Microsoft Office o d'altres aplicacions, veure el seu contingut, modificar-lo si cal i tornar a
guardar-lo en el
● mateix format, o en format lliure (conveni OpenDocument).
● 12. Pots exportar tots els teus documents a format PDF (i tanmateix protegir-los contra còpia) o altres formats: HTML,
Microsoft
● Office, etc.
● 13. Les actualitzacions es produeixen cada pocs mesos, i es poden baixar per internet (sense

23. Frases Celebres
● LINUS TORVALDS: (Pare del sistema operatiu Linux)
– Realment, no m'estic preocupant de destruir Microsoft. Això serà justament un efecte colateral
(en una entrevista al New York Times)
– El programari lliure és com el sexe, és millor quan és gratis (en resposta a algú preocupat pel
futur de Linux)
– La intel.ligència és l'habilitat d'evitar fer el treball, aconseguint la feina feta. (Font desconeguda)
– La filosofia de Linux és 'Somriu davant el perill'. Oops. Equivocat. 'Fes-ho tu mateix'. Si, això és.
● RICHARD STALLMAN: (Creador de la biblia del software lliure i de la FSF i
fundador del sistema operatiu GNU)
– L'èxit és la meta? Penso que no. L'objectiu és aconseguir, defensar i mantenir la
nostra llibertat.
– Posar patents a llicències sobre el programari és com posar patents sobre les
receptes culinàries. Ningú podria menjar a menys que pagués per la llicència de
la recepta.
– Ensenyar als nens l'ús de programari lliure a les escoles, formarà individus amb
sentit de llibertat.
Controvèrsia pel nom GNU/LINUX

24. P ro g ra m a ri d e Programari
p r o p ie ta r i lliure

25. Programari de propietari
●
Basades en Copy Right
●
El codi d’aquest es tancat ( no es pot
modificar el programa)
●
Desarrollat per empreses
●
Les distribució es sota claus d’accés i de
difícil distribució gratuïta.

26. Programari lliure
●
Basat en llicències lliures
●
El codi d’aquest es obert ( es pot modificar,
distribuir i copiar el programa)
●
Desarrollat per una comunitat de voluntaris i
la distribució es en molts casos gratuïta

27. Alternatives
●
Office • O p e n O ffic e
●
Internet Explorer • M o z illa F ir e fo x
●
MSN • A m s n , G a im
●
Nero • B lu e M ir r o r C D -D V D
●
Kazaa • E m u le , A r e s
●
Corel Draw • O p e n D r a w , In d e s c a p e
●
Photoshop • G im p
●
AutoCAD • F re e C A D

28. Quin S.O. utilitzen programari lliure?
Tots el Sistemes Operatius tenen programes
lliures, però es possible que el canvi de S.O.
el programa varïi.
Podem trobar les alternatives en la següent
pàgina web
http://www.freealts.com/

30. Distribucions de GNU/Linux
Una distribució és un conjunt format per:
● El sistema operatiu.
● Una sèrie de programes, alguns
preinstal·lats i d'altres preparats per
instal·lar.
● Eines per instal·lar i configurar el sistema.

31. Tipus de distribucions (I)
● D'ús general
●
Debian
●
Ubuntu
●
Linux Mint
●
openSUSE
● Temàtiques
●
Sabayon Linux Gaming: Per jugar, inclou molts jocs.
●
Edubuntu: Orientada a l'educació.
●
Mythbuntu: Centre multimèdia.
●
ArtistX: Moltes eines per vídeos, musica, arts
gràfiques, etc.
●
SystemRescueCD: Per recuperar dades.

32. Tipus de distribucions (II)
● Per ordinadors obsolets
● Puppy Linux
● Damm Small Linux
● Elive
● Deli Linux
● Per consoles
● Yellow Dog: Per la Playstation 3.
● GeeXboX: Per la Wii.
● Dslinux: Per la Nintendo DS.

33. ● Debian
A favor / En contra (I)
● A favor: Estabilitat, molts programes
disponibles, rapidesa de funcionament,
molta documentació.
● En contra: Versions antigues de
programari, poques eines de
configuració, per usuaris experimentats.
● Ubuntu
● A favor: Fàcil d'utilitzar, gran comunitat
d'usuaris, molta documentació, amb molts
programes disponibles i actualitzats.
● En contra: Noves versions massa sovint.

34. A favor / En contra (II)
● OpenSUSE
● A favor: Actualitzat, de fàcil us, bon
aspecte i disseny de la interfície d'usuari,
estable.
● En contra: Falta de rapidesa i rendiment.
● Fedora
● A favor: Àmpliament usat, bon suport,
innovació, escriptori ben dissenyat, eines
de configuració
● En contra: No tan estable com Debian, ni
tan senzill o actualitzat com OpenSUSE o
Ubuntu.

35. Estadístiques (I)
Les 10 distribucions més utilitzades durant
els últims 12 mesos (font: distrowatch.com)
1 Ubuntu
2 Fedora
3 Linux Mint
4 openSUSE
5 Mandriva
6 Debian
7 PCLinuxOS
8 Sabayon
9 Arch
10 Puppy

36. Estadístiques (II)
Número de paquets disponibles en algunes
distribucions (font: distrowatch.com)
Debian 23.000
Ubuntu 23.000
Linux Mint 20.000
Gentoo 12.000
Sabayon Linux 12.000
Fedora 8.000
PCLinuxOS 5.025
Knoppix 3.600
Puppy 300

37. Casos d'Exit del Programari Lliure.
●Compliment GNU/GPL (obtenció codi font).
●Sobirania de Programari (sense dependre d'empreses forànies).
●TCP/IP integrat.
●Entorn Multiescriptori.
●Nucli (Kernel) personalitzable i a mida.
●Ús com a Terminal.
●Extensíssima documentació.
●Certificacions i Cursos a Mida.
●Compromís amb la filosofia (graus).
Institut Enginyers
Electricistes i
VHS vs BETA Bluetooth SIG Electrònics

38. Web Servidor
Servidor Mail Squid Proxy
(llistes distribució)
Consola Remota (X)
Gestor Documental Asterisk
Ofimàtica Domini Microsoft
Detecció Intrusions.

39. Microsoft Windows Integration AntiVirus Edició Gràfica
Escriptoris Gràfics
Virtualització Encriptació
Nokia Qt MultiPlataforma
Linux Apache Mysql PHP linuxjuegos.com

40. EinesTIC (OpenBravo POS) Amarok Kaffeine
AiroPeek, Kismet, Aircrack
Chrome, Firefox, Opera

41. Eines Auditoria Seguretat Informàtica (Hacking/Cracking)

42. Dispositius Linux
“In a world without walls and fences, who needs Windows and Gates”

43. Ús de Linuxelade desembre i el(1,66%)
Dades recollides entre 8
l'estat 10 de gener:
font: http://gs.statcounter.com/

44. Creixement de l'ús de
GNU/Linux

45. GNU/Linux guanya en el món dels
servidors Apache
GNU/Linux

47. http://hacklabvalls.org