2. BIOGRAFIA
● Va néixer l'1 de juliol de
1913 a Barcelona.
● Va anar a l'escola pública
de Sant Feliu de
Llobregat.
● Més tard la seva mare,
que era d'origen francès,
la va fer anar a un
internat a Perpinyà.
3. ● Als catorze anys
comença a escriure i
estudia per ser
bibliotecària.
● Durant la guerra civil va
salvar molts llibres de
cremar-se.
● Després de la guerra es
va posar a treballar d'
administrativa.
4. OBRA
● Ha escrit molts
llibres de poemes
infantils i juvenils.
● Aquest any es
celebra l'Any Joana
Raspall, perquè ella
compleix 100 anys
el dia 1 de juliol.
5. LA MEVA ESTRELLA
Si pogués comprar una estrella,
per petitona que fos,
em pensaria ser l’amo
del tresor més fabulós.
Hi tindria una caseta
amb les parets transparents
per veure com creix la lluna
i com corren tots els vents.
La meva estrella tindria
un nom inventat per mi,
i als amics us el diria
perquè hi poguéssiu venir.
6. El conill i la granota
Un conill anava
a menjar les herbes
més verdes i fresques
de vora la font.
Si un dia plovia,
s'hi feia un toll de d'aigua
i per traspassar-lo
no hi havia pont .
A ell no li agrada
mullar-se les potes.
-De l'aigua i la pluja
jo protestaré!
La vella granota
treu el cap i crida :
-Rac,rac; doncs jo amb aigua
és quan estic bé.
7. LA REL
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg
sóc l'amic que li dóna
aigua.
8. CAP POEMA
El poeta voldria fer un poema.
Diria la frescor del parc en calma...
la sentor de la gespa... de les roses...
el brogit dels infants... i les xerrades
dels ocells enniuant-se dalt dels arbres...
Però els estols xiscladors de gavines,
com sagetes creuant el cel de posta,
li han embullat els mots.
Adéu, poema!
9. ROSES
Al llit tinc llençols
estampats de roses;
roses mentideres
que no fan olor.
M'adormo evocant
belles primaveres
i els somnis se m'omplen
de llum i color.
10. ROSELLES
No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernat
Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
