1. Nom: Nerea Medina
Curs:2n Bat. B

2.  El meu treball tracta sobre els cosmètics ,perquè és un tema que
m’agradaria conèixer més a fons ja que familiars meus treballen en rames
relacionades que des de petita les he vist detalladament, i que en un futur
m’agradaria dedicar-me algun tema relacionat .
 En el treball he volgut centrar-me més en com són de perjudicials els
cosmètics tant en les persones com en els animals ,la seva classificació i
quines són les normatives a seguir.
 Per parlar del meu treball principalment explicaré que és un cosmètic:
 Segons la legislació espanyola,en el Real Decret 1599/1997:
 Un cosmètic és tota substancia o preparat destinat a ser posat en contacte
amb les diverses parts superficials del cos humà o amb les dents i les
mucoses bucals, amb la finalitat exclusiva o principal de netejar-los,
perfumar-los,modificar el seu aspecte, i corregir les olors corporals i
protegir-los i mantenir-los en un bo estat.

3.  Per una altra part segons la llei 25/1990:
 Un cosmètic és tota substancia i les seves associacions o
combinacions destinades a la seva utilitat en les persones o els
animals que es presenten dotades de propietats per prevenir,
diagnosticar, tractar ,alleujar o curar malalties o per afectar a
funcions corporals o a l’estat mental.
 Tenint en compte les definicions que estableixen la llei, les
principals diferencies entre els productes com cosmètics i les que
no els son radiquen en:
 La forma d’administració. Els cosmètics només poden posar-se en
les diverses parts superficials de la pell, es a dir, només poden
administrar-ne per via tòpica.
 La finalitat. Els cosmètics tenen com a finalitat netejar, perfumar o
protegir per mantenir en bo estat les parts superficials del cos
humà.

4.  1. Petita història dels cosmètics
 1.1. Cosmètics facials
 1.1.1. Cosmètics antienvelliment
 1.2 Cosmètics corporals
 1.3 Cosmètics capil·lars
 2. Els cosmètics al mercat
 2.1 Comercialització dels productes cosmètics
 2.1.1 Productes fabricats a Espanya
 3. Normativa de les disposicions Europees dels cosmètics
 4. Classificació dels cosmètics
 4.1 Segons la seva aplicació
 4.2 Per la seva presentació
 5. Cosmètics tòxics
 5.1 Ingredients perillosos
 6.Els experiments amb animals
 7.Conclusió

5.  En temps prehistòrics els primers humans van utilitzar materials de
plantes, animals o minerals, com ho demostren els petits contenidors
d'ossos buidats que han estat trobats amb pastes acolorides fetes de
greixos i òxids de ferro o magnesi.
 Segons ens diuen els antics escrits, uns 5000 anys abans de Crist hi va
haver una civilització anomenada sumària, on hi havia una reina i en la
seva estada mortuòria es van trobar nombrosos estris de bellesa, el que
ja ens demostra d'una manera fent dels coneixements de cosmètica
assolits en aquella època.
 Al Japó, les geishas utilitzaven llapis labials fets a partir de pètals aixafats
de càrtam per pintar-se les celles i les comissures dels ulls igual que els
llavis.
 Al Segle XX és dels grans descobriments científics.
 Els productes de Bellesa deixen de ser un luxe. L'evolució de la nova
cosmètica va cap el més natural .

6.  "La cosmètica facial té com a missió fonamental proveir
tractaments al cutis del nostre rostre perquè el mateix
llueixi saludable i de bon semblar. Gràcies al gran mercat de
productes per cosmètica facial, hi ha milers d'opcions que
no només corregeixen deficiències a la cara sinó que
prevenen malalties i ens fan mostrar al món la nostra millor
cara ".

 La cosmètica facial, és la part de la cosmètica que es dedica
a l'aplicació de tota classe de tractaments per al rost, coll i
la zona de les orelles. És molt important que per al bon
aspecte de totes les persones que tinguin una classe
determinada de tractaments de cosmètica fàcil.
 No cal esperar a tenir arrugues o tenir problemes amb
l'acne per això. És una cosa que ha de formar part de la
neteja de moltes persones.

7.  Aplicació de productes de cosmètica facial
 L'aplicació de la cosmètica és un dels elements que per a moltes
persones se'ls fa molt més complex. És cert que hi ha molts
tractaments de cosmètica facial que s'han d'aplicar per un expert i
coneixedor de la matèria. El rostre humà ha de ser masegat amb
la deguda cura i que una mala aplicació d'un producte determinat
pot estimular la producció d'arrugues innecessàries. La veritat és
també, que hi ha molts productes de cosmètica fàcil que poden
ser auto aplicat i que un pot treure-li molt benefici.

 La cosmètica facial té molt de futur i no només això, és un dels
més interessants camps en els quals la gent li està traient molt
profit.

8.  No hi ha cosmètics capaços de paralitzar o revertir de forma permanent
el fenomen general de l'envelliment cutani intrínsec, el qual cursarà de
forma inexorable amb la velocitat que marca la idiosincràsia dels
individus.

El paper de la ciència cosmètica en el tractament del envelliment cutani
aspira a combatre els símptomes de l'envelliment cutani intrínsec i, si és
possible, revertir els danys del fotoenvelliment. En conseqüència els
tractaments cosmètics són de caràcter simptomàtic perquè en la
majoria dels casos només aconsegueixen endarrerir les manifestacions
de l'envelliment cutani intrínsec i corregir les del extrínsec.


9.  Per raons d'eficàcia el disseny d'una preparació cosmètica
antienvelliment hauria d'actuar enfront de tots els símptomes
principals de l'envelliment cutani o facial amb els efectes següents:
 Fotoprotecció
 Acció antiradicals lliures

 Acció antiarrugues
 1.Relaxants musculars tòpics
 2.Augment de la producció de proteïnes
 3.Acció blanquejant
 4.Augment de la fermesa i elasticitat
 5.Augment de la velocitat de la regeneració cutània.
 6. Acció antiinflamatòria
 7.Inhibició de metalopreteasas
 8.Hidratació
 9.Citoquines
 10.Altres

10.  Així com la pell del rostre necessita una cura especial, la pell del cos
també. Si bé és més gruixuda i resistent, també necessita d'hidratació i
exfoliació a part, ja que tendeix a assecar-se i descamarse amb molta
facilitat.
 Per atendre la demandes de la pell del cos hi ha, la cosmètica corporal
que comprèn els productes i tractaments hidratants, exfoliants,
reductors, depilatoris, higiènics, anticel · lulítics, entre d'altres.
 • Els productes corporals són de diversa composició: química, herbal,
floral, fruita, mineral o una barreja de totes. Amb la nova tendència
ecològica, els productes orgànics s'estan imposant estar lliure d'efectes
secundaris i d'elements que atemptin contra el medi ambient.
 • Aquests productes vénen en diverses formes: locions, gels, cremes,
sprays, sabons, olis, màscares, butllofes, càpsules, algues, etc.
 • Els cosmètics corporals s'apliquen de manera directa a través de
massatges i reflexologia a l'abdomen, gepa de bisó (al voltant de la
vèrtebra C7), espatlles, cuixes, glutis, articulacions inferiors i a la zona
lumbosacra.

11.  La cosmètica capil·lar ha demostrat al llarg de molts anys que té un paper
fonamental en tot el relacionat amb el cabell, és per això que a
continuació detallem quines són les funcions més específiques de la
cosmètica capil·lar.
 Principalment les missions de la cosmètica capil·lar són prevenir, corregir,
protegir i conservar el cabell sa, per la qual cosa si analitzem un moment
les seves funcions, ens adonem de seguida que la cosmètica capil·lar té
un paper importantíssim i és present en qualsevol moment del tracte del
cabell.
 Hi ha cosmètica capil·lar d'ús particular i d'ús professional, però en
ambdós casos, la cosmètica capil·lar troba el seu lloc en el món de
l'estètica i salut dels cabells de forma més que justificada. Gràcies a que
la cosmètica capil·lar es troba en contínua recerca i desenvolupament,
evoluciona amb els temps i sempre troba solucions a problemes nous.
 Els productes tenen components naturals i tenen una composició
específica per a cada estereotip de cabell. Un tractament capil·lar
adequat pot corregir des d'una lleu afecció fins a eliminar un problema
que origina la caiguda del cabell.


12.  Aquest és un sector que gasta anualment grans quantitats de diners en
publicitat i marketing ,per el que no es estrany que existeixi un
poderós mercat internacional que promociona i difon unes consignes
estètiques, a traves d'un sofisticat engranatge publicitari i mediàtic
sense procedents en la mercadotecnia contemporània.

 Els productes cosmètics en Espanya, es regeixen per el Real Decret
1599/1997, on es determinen les condicions tècnic -sanitàries que han
de reunir aquests productes, el control sanitari i els requisits que han
de complir les instal·lacions on s'elaboren.
 És la normativa qui regeix pel que fa als productes procedents de fora
d'Espanya. També defineix la inspecció,les infraccions i les sancions
corresponents.
 Per comercialitzar un producte cosmètic a Espanya, els tràmits a seguir
son diferents segons si el producte esta fabricat en Espanya , la Unió
Europea ,o fora d'aquesta.

13.  La fabricació de cosmètics o alguna de les seves
etapes del procés com l’envàs, el condicionament,
el control... Han de realitzar-se en empreses amb
autorització expressa, per aquestes activitats,
atorgada en la Direcció General de Farmàcia i
Productes Sanitaris (DGFPS).
 Aquesta autorització es concedirà un cop s'hagi
comprovat que l'empresa sol·licitant te les
instal·lacions, mesures, elements i personal
adequats per dur a terme aquestes activitats.

14.  El Parlament Europeu ha aprovat, finalment, una nova
reglamentació sobre l'elaboració i etiquetatge dels cosmètics
per a la comercialització dins dels països membres de la Unió
Europea.
 Aquesta nova normativa busca omplir els buits existents en
les lleis relacionades i reforçar la protecció dels consumidors
davant les declaracions de vegades enganyoses sobre
l'eficàcia dels cosmètics i millora la seguretat dels
nanomaterials.
 Els països membres de la Comunitat Europea tindran termini
de quatre anys per aplicar el reglament excepte en les
disposicions relacionades amb els nanomaterials i les
substàncies cancerígenes, mutàgenes i tòxiques per a la
reproducció, que s’hauran d'aplicar abans.

15.  Cosmètics d'Higiene: La higiene o neteja profunda
de la pell.
 Cosmètics decoratius :La millora de l'aspecte
estètic de la pell.
 Cosmètics correctius: S’utilitzen amb la finalitat
de corregir o millorar aquells defectes que ens han
anat sortint.

16.  Cosmètics Cutanis:
 Aquells cosmètics fets per millorar qualsevol alteració a la pell.
 - Hidratants
 - Emol·lients
 - Sabons
 - Sals De Bany
 - Anticel · lulítics
 - Antiestries
 - Antiarrugues
 - Broncejadors
 - Tònics
 - Maquillatges


17.  Cosmètics extra cutanis:

Glàndules
Cosmètics que no s’utilitzen directes a la pell -Antiseborreic: son aquelles per ajudar al

trastorn funcional del cuir cabellut, la

cara i el tors.
 Per els cabells podem trobar:
 Tints -Sudorípares: Desodorants
 Xampús
 Locions -Mamàries: Reafirmants
 Reductors
Onduladors i allisadors

Dents
 Pèls Dentifricis
 Depilatoris
 Cavitat Oral
 Barba / Bigoti Elixirs
 Pre-Afeitat i Post-Afeitat Parpelles
Ombres Ulls
 Ungles Llapis
 Vernissos
 Celles
Dissolvents

Llapis
Levigants
 Eponiquiolíticos Pestanyes
 Llavis Màscares
Barres labials
Llapis

18.  1. Pols: barreja de sòlids finament dividits. Poden ser solts (talc) o
compactes (maquillatge)

 2. Loció: dissolució transparent d'una substància en un líquid (loció
"after-shave")

 3. Emulsió: sistema difàsiques (oliós i aquós) barrejats amb un
emulgent.
 Hi ha 2 tipus:
 - Llet emulsió líquida (llet netejadora)
 - Crema: emulsió semisòlida (crema hidratant)

 4. Pasta: equivalent a la crema però més espessa (pasta de dents)

 5. Pomada: equivalent a la crema però molt greix (A / O) (pomada
emolient protectora de llavis)

 6.Altres

19. Mecanismes de penetració dels cosmètics
Conceptes Generals

La pell es comporta com una barrera a l'hora
d'introduir una substància. Tanmateix té cert poder
per absorbir part d'un cosmètic que s'apliqui via
tòpica. És l'absorció percutània.

 La penetració pot realitzar-se per 2 vies diferents:

 • Via transepidèrmica: travessant la epidermis

 • Via Transanexial: pels fol·licles pilosos (PA solubles
en greix) i glàndules sudorípares.
 La penetració via tòpica és petita en comparació a
altres: inhalació, ingestió, parenteral.

20. La llista de químics nocius per a la salut poden ser tan comuns en els
cosmètics tant per l'home com la dona d'avui que poden estar presents
en gairebé tots els cosmètics.
La majoria de cosmètics no tenen control.
Bona part de la indústria cosmètica utilitza encara com ingredients dels
seus gels, sabons, perfums, xampús, maquillatges, desodorants,
productes per a nadons, dentifricis, escumes d'afaitar, etc., Substàncies
tòxiques capaços de provocar una infinitat de trastorns més o menys
greus, càncer inclòs. Una realitat consentida per les autoritats que s'ha de
posar en coneixement del lector.
Moltes causen al·lèrgies, problemes de pigmentació, irritació de la pell,
trastorns hormonals i danys genètics a futurs nadons entre d'altres. A
més de ser agressius per a la pell, aquests agregats químics poden ser
nocius per a la salut a llarg termini. Molts d'aquests ingredients són
cancerígens i són usats per la indústria cosmètica només perquè resulten
més econòmics.


21. Aquí enumerarem només els components perillosos més
comuns.
• Olis minerals
Es tracta de substàncies derivades del petroli que la
indústria cosmètica utilitza com agents antibacterians i
per millorar la textura de les cremes de tal manera que
resulti agradable posar sobre la pell. També són un dels
ingredients principals dels productes per al cabell, les
locions per després de l'afaitat, els desodorants, les
esbandides bucals, els olis per a nadons, les pastes de
dents, etc.
.

22. 
 • Ftalats

 Els ftalats són substàncies dissolvents i suavitzants que es poden
trobar amb excessiva facilitat en cremes, esmalts d'ungles,
perfums, laques de pèl i desodorants..

 • Fenol i fenil

 El fenol i el fenil són substàncies que s'utilitzen com desinfectants
en l'àmbit de la medicina i com conservants en la indústria de la
cosmètica. En el cas del fenol, per exemple, és convenient saber
que es tracta d'un alcohol que es produeix mitjançant l'oxidació
parcial del benzè la qual cosa el converteix en un ingredient tòxic
que pot afectar el sistema nerviós central, al cor, al fetge, al ronyó i
a la pell..
 Pel que fa al fenil que s'inclou molt sovint en els cosmètics amb el
nom de phenylenediamine Sulfate-penetra per la pell, accedeix al
torrent sanguini i pot causar problemes hepàtics.


23.  La gran majoria dels productes cosmètics, incloent
perfums, xampús, pasta dentífrica, tintures per als
cabells, cremes, maquillatge i desodorants,
s'experimenten primer en animals. Només a la
Unió Europea s'utilitzen anualment 38.000 éssers
vius en proves de toxicitat.
 Des de 1992 diferents organitzacions de drets i
benestar dels animals vénen lluitant perquè es
substitueixin aquests experiments i es prohibeixi la
comercialització de productes cosmètics per a la
elaboració de realitzar assajos amb animals.


24.  La DOSI LETAL 50 (DL50)

 La prova DL50 es va desenvolupar el 1927 per mesurar la
toxicitat aguda de certs compostos en animals vius.
Consisteix en l'administració forçada mitjançant ingesta,
inhalació o vies parenterals, de diferents quantitats d'una
substància, el que comporta doloroses i agonitzants
conseqüències per als animals (dolor, convulsions, diarrea,
hemorràgies nasals i bucals, vòmits, mort). El test es deté
quan mor el 50% de la població dels animals (el que sol
succeir al cap d'uns dies), i el 50% que sobreviu és sacrificat
per determinar diferents paràmetres d'òrgans i teixits. Per a
cada test són necessaris uns 200 animals. En teoria, el test
DL50 proporciona informació sobre la quantitat de
substància necessària per tenir efectes no desitjats en els
humans. Sorprenentment, fins i tot els mateixos científics
que la van dissenyar qüestionen la seva fiabilitat, i no
obstant això se segueix realitzant.


25.  El Test Draize
El test Draize va ser creat fa més de 45 anys per John H. Draize, un toxicòleg
que treballava per la Food and Drug Administration (FDA) dels EUA .
Aquest test s'utilitza per mesurar la irritació mitjançant l'observació dels danys
que causa una substància en els ulls i la pell dels animals. Es solen utilitzar
conills albins per diferents raons: són barats, fàcils d'obtenir, tranquils i no
agressius, fàcils de manipular pel personal del laboratori, i tenen ulls grans
amb el que facilita l'aplicació i observació dels efectes de la substància. En el
test Draize d'irritació ocular s'apliquen solucions de productes directament als
ulls d'animals conscients, generalment sense administració d'analgèsics.
Durant els set dies que sol durar la prova, els animals pateixen un extrem
dolor, úlceres i hemorràgies, de manera que se'ls immobilitza per evitar que
satisfacin el seu instint de gratar-se i rentar-se. Amb aquesta finalitat, també
se solen mantenir els ulls oberts amb clips. Sovint, els animals acaben cecs .
Al final del test, es sacrifica als animals per avaluar els efectes interns de les
substàncies que s'han testat.

26.  La conclusió que he estret d’aquest treball es principalment que el tema de la
cosmètica és un tema molt ampli i amb moltes rames relacionades, per tant
em va costar centrar-me en el tema o temes del treball.
 En les parts del treball he pogut extreure que els cosmètics han de regir unes
normatives completes per a que es puguin comercialitzar tot i que encara i
així també en surten cosmètics tòxics que no tindrien que sortir al mercat i
que donen lloc a reaccions químiques.
 Tots els cosmètics estan classificats de cada manera i cadascú te una
utilització però també me n’he adonat que experimenten amb animals per
saber les reaccions d’aquests productes cosmètics, i que tot i ser un
torturament, i la mort d’alguns animals, n’hi ha encara alguns països que és
legal i d’altres que no ho és però que encara i així els utilitzen i els martiritzen.
 Aquest treball m’ha demostrat que n’hi ha moltes classes de cosmètics però
n’hi ha els que son més coneguts i els productes químics com naturals que
s’utilitzen.
 El tema del treball m’agrada’t encara més al saber més sobre aquest tema i
sobre les condicions i contradiccions que tenen a l’hora els cosmètics .
