1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Carles Vallbona
Granollers
AULA D’ACOLLIDA
Unitat 10.2 – LA TARDOR. LA CASTANYADA
Departament d’Orientació
Nom arxiu: Data : setembre 2009
CAACO_DOSSIER_1011_AJ20_R1_tardor_castanyada_2n_any
Elaborat: A.J. pàg. 1 de 14
Revisat: MT - Tutora Aula acollida
Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

2. LA TARDOR
LES ESTACIONS
La Terra gira al voltant del Sol i aquest moviment és el que ocasiona les estacions.
Hi ha quatre estacions: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern
La tardor dura 3 mesos. Comença el 21 de setembre i acaba el 20 de desembre.
Durant aquesta estació la temperatura va baixant, respecte a l'estiu.
EL TEMPS
El temps es torna variable, vénen vents freds, pluges i de vegades unes bones
tronades. A la tardor els dies són cada vegada més curts i les nits més llargues.
Dita:
“A la tardor ni fred ni calor”
Embarbussament:
Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou
poc.
ACTIVITAT
1. Aprèn la dita i l'embarbussament.
2. Escriu l'embarbussament de memòria i després comprova si ho has fet bé.
2

3. LA NATURA
Quan arriba la tardor hi ha arbres que perden les fulles (els arbres de fulla caduca),
però abans que caiguin canvien de color: es tornen grogues, ocres i vermelloses.
També s'assequen i llavors cauen de les branques.
Hi ha arbres, com els pins i les alzines, que tenen les fulles tot l'any. Es diu que són
de fulla perenne.
Castanyer a finals de tardor Pi
Poesia:
LA TARDOR (Bofill, F.; Puig, A. ; Serrat, F.)
Els arbres es muden
de__________i de ______, foc
les fulles tremolen
port
sota un sol de _______.
El __________les fa caure, roig
les duu fins al__________. vent
Quan surtis de _________,
groc
trepitja- les __________!
Les__________s'amaguen, cop
l'hivern és a prop. fort
Les flors, espantades,
mosques
es tanquen de___________.
casa
ACTIVITAT
3. Completa la poesia amb les paraules que hi falten.
3

4. ELS FRUITS
A la tardor maduren molts fruits: avellanes, ametlles, pinyons, castanyes i glans.
També es cullen els gira-sols, que donen oli i “pipes”.
També podem trobar: raïm, figues, caquis, xirimoies, moniatos, codony, pomes,
peres, mandarines i taronges.
Embarbussament:
Quan m'ajupia codonys collia
Quan m'aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
ACTIVITAT
4. Aprèn l'embarbussament i busca al diccionari les paraules:
Codony:
Ajupir-se:
Collir:
4

5. 5. Escriu a sota de cada fruita de tardor el seu nom..
5

6. LA VEREMA
La tardor és el temps de la verema. A les vinyes es cull el raïm i es transporta a la
premsa per treure'n el most i trasformar-lo en vi als cups. Antigament, quan no hi
havia premses, el most s'obtenia trepitjant fort els raïms.
ACTIVITAT
6. Busca al diccionari aquestes paraules:
vinya:
most:
cup:
7. Aprèn l'embarbussament
La boteta de vi vi té.
Té tap?
Tap té.
Té tap i tapó?
Tap i tapó té.
Tap bóta
6

7. EL ANIMALS A LA TARDOR
Els ocells migratoris
Les cries dels ocells que van néixer a la primavera ja han crescut i viuen pel seu
compte. Quan comença a fer fred, alguns ocells emigren a zones càlides del sud.
Les orenetes, les cigonyes i els estornells se'n van en grans estols, volen milers
de quilòmetres guiats pel seu instint. La seva orientació és perfecta i retornen
després (a la primavera) als mateixos llocs d'on van partir.
Oreneta cigonya estornell
Els rossegadors Els cargols o caragols
Molts animals recullen aliments per les La tardor, humida i plujosa, és el temps
èpoques més fredes quan el menjar més adequat per veure cargols al camp.
escasseja. L'esquirol, previsor, guarda i D'aquí ve la dita:
amaga fruits (pinyes, aglans, nous) en “Per tots Sants Castanyes i cargols
els forats dels arbres. amb banyes.”
Els insectes
Els insectes es preparen pel fred. Les formigues s'amaguen als seus formiguers on
han emmagatzemat força provisions.
7

8. ELS BOLETS
Els bolets són la part visible d’un ésser que viu sota terra, sobre la fusta, entre
l’herba o la fullaraca i que se’n diu fong. Els fongs no són animals ni vegetals (no
tenen arrels, ni fulles, ni clorofil·la, són immòbils i es reprodueixen per espores).
No tots els fongs donen lloc a bolets, n’hi ha molts de microscòpics i la seva
importància és extraordinària, com és el cas dels llevats, les floridures, els
antibiòtics, etc. Sense ells no seria possible la transformació de la farina en pa, l’ordi
en cervesa, ni el most en vi, encara que molts d'ells són els responsables de què es
malmetin els aliments. Tampoc seria possible curar moltes malalties, abans
considerades com mortals, sinó hagués estat pel descobriment de la penicil·lina feta
pel doctor Fleming. Els fongs també transformen les restes de la matèria orgànica
d'animals i plantes en substàncies aprofitables pels vegetals.
Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que
d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre.
Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o
un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.
Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.
Hi ha gran varietat de bolets, però la majoria no tenen valor culinari
A Catalunya hi ha molta tradició boletaire, no només per preparar alguns plats, sinó
també per l'afició que tenen molts catalans d'anar a buscar bolets, i omplir els seus
cistells.
Alguns del bolets comestibles més populars són:
el rovelló el rossinyol el fredolic la llanega
ACTIVITAT
8.Has menjat bolets alguna vegada?
9. Al teu país hi ha costum de menjar bolets?
8

9. LA CASTANYADA
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots
Sants (1 de novembre), tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la
vigília d'aquesta diada. Com el Halloween dels països anglosaxons, prové d'una
antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes,
panellets, moniatos i fruita confitada.
La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell que és un vi dolç fet amb raïm
de la varietat moscatell.
Al voltant d'aquests dies, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i
calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).
Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments -altament energètiques- prové del
fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició
cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden
els campaners a fer aquesta dura feina, i tots plegats consumeixen aquests aliments
per no defallir.
Altres versions diuen que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva
dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita
seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment,
panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les
ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels
difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba
pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la
venda al carrer.
9

10. Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra
en l'àmbit familiar, escolar i d'amics.
ACTIVITAT
11. Contesta les preguntes
•Quan se celebra la Castanyada?
•Quin són els menjars típics de la castanyada?
•Què és el moscatell?
•Quin origen té aquesta festa tradicional?
•Busca al diccionari la paraula revetlla.
•Coneixes altres revetlles? Quines?
10

11. Dites de La Castanyada:
“De castanyers i castanyeres s'han vestit, i castanyes torrades ens han
repartit.”
Cançó:
LA TARDOR QUE JO CONEC! (Dàmaris Gelabert)
La tardor que jo conec
té gust de raïm i cep,
d'olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d'aigua i un paraigua
i el vent que s'enduu barrets.
La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.
ACTIVITAT
12. Il·lustra la cançó amb els dibuixos dels elements marcats en negreta.
11

12. LA ROBA DE TARDOR
A la tardor el temps és variable i plou sovint. Els dies de pluja convé que portem:
El paraigües les botes d'aigua i l'impermeable
Portem, cada vegada més, mànigues llargues i pantalons llargs, jaqueta fina o
caçadora i mocador de coll.
Cada cop fa més fred. Ens hem d'abrigar els peus amb mitjons i sabates, sabatilles
esportives o botes
ACTIVITAT
13. Quines d'aquestes peces de vestir i calçat no uses normalment a la tardor.
Ratlla-les.
el biquini, els pantalons llargs, els pantalons curts, la samarreta de tirants, la
bufanda, la caçadora, les sandàlies, el banyador, els guants.
12

13. ELS PANELLETS
RECEPTA DE PANELLETS
INGREDIENTS PER 1 KG.
400 g. 200g aprox. PELL DE
D’AMETLLA 400 g. DE DE PATATA LLIMONA OU
MOLTA SUCRE BULLIDA RATLLADA
100 g. DE 1 PAQUET DE 100 g. 1 POT DE 100 g. COCO
PINYONS CODONY D’AMETLLA CIRERES RATLLAT
CONFITAT RATLLADA CONFITADES
ESTRIS DE CUINA
UNA OLLA UN GANIVET UNA UN BOL UN PINZELL
FORQUILLA
UN DRAP DE SAFATES DE
CUINA FORN UN FORN RATLLADOR UN PLAT
13

14. ACTIVITAT
14 Il·lustra la recepta dels panellets amb les imatges dels ingredients i dels estris
que indica a cada espai.
15. Escriu l'elaboració de la recepta dels panellets. Fes frases curtes i ordena-les
temporalment.
14