Josep Maria de Sagarra

1. 6è de primària. Curs 2012-13 LLENGUA CATALANA
Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

2. I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Estudià batxillerat entre Reus i
Barcelona. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Penya
Gran de l'Ateneu Barcelonès. El 1916 ingressà a l'Instituto Diplomático y Consular de
Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la literatura, on desplegà el seu talent
creatiu en tots els camps que li podien reportar beneficis econòmics: el teatre, el
periodisme, les cançons o els espectacles de varietats. Des de 1918 fins a 1921 és
corresponsal d'El Sol a Berlín. Cançons de taverna i d'oblit (1922), Els ocells amics (1922),
La filla del carmesí (1929); la novel·la All i salobre (1929), el 1930 estrena Corona
d'espines, el 1931, L'Hostal de la Glòria i aquest any recita, ell mateix, El poema de Nadal al
Palau de la Música. El 1932 publica la seva novel·la més reeixida, Vida privada, i l'any
següent estrenava El Cafè de la Marina. El 1936, a causa del desconcert generat per la
Guerra Civil, marxa cap a París, on es casa amb Mercè Devesa. L'entrada dels alemanys a
França provoca la seva tornada a Catalunya. Acaba la versió de Dante, tradueix el teatre de
Shakespeare i escriu El poema de Montserrat (1950). Retorna, també, a la seva activitat
periodística, en llengua castellana, desenvolupada a Destino, el 1951, i a La Vanguardia
Española, a partir de 1957. El 1954 publica el volum Memòries. Va morir a Barcelona quan
intentava aconseguir finançament per a escriure un llibre sobre Roma.