1. Santiago Rusinyol Carlos Bielsa Gerard Pera Marc Prera de Juan David Lopez

2. Sumari 1-Biografia 2-Obres mes importants 2.1-Caracteristiques de les seves obres 2.2-Premis i dades d’interes 3-Fragments d’ obres importants

3. 1-Biografia Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931). Pertany a una de les famílies de l'alta burgesia catalana. Acudia a Llotja a estudiar dibuix; afeccionat a l'excursionisme escriví Impressions d'una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll (1881); acompanyat per Ramon Casas fa la volta a Catalunya en carro. Decidit a trencar amb la imposició familiar de seguir el negoci, se’n va a París, on viu llargues temporades durant set anys, i entrà en contacte amb els impressionistes Compra un casal a Sitges, que l’ anomena el Cau Ferrat, on reuneix la seva col·leccio de ferros vells. El 1890 monta la primera exposició a Barcelona i se'l comença a considerar el capdavanter del Modernisme. Participa de manera important en la tertúlia dels QuatreGats i fou l'impulsor de les Festes Modernistes de 1892 a 1899

4. És el representant més important de la "bohèmia daurada". Les seves primeres obres de teatre estan marcades per l'enfrontament amb la societat: L'alegria que passa (1891), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). Però ben aviat Rusiñol mostrà interès pels confictes socials: Llibertat (1901) i L'heroi (1903). També obtingué grans èxits amb el quadre El pati blau (1903) i els drames El místic (1904), inspirat en Verdaguer, i La mare (1907). També conrea el sainet i la farsa: Els savis de Vilatrista (1907), El malalt crònic (1902) o els Jocs Florals de Canprosa (1902). Rusiñol també escriví gèneres menors com el vodevil, signats amb el pseudònim Jordi Perecamps: El senyor Josep falta a la dona i La dona del senyor Josep falta a l'home (1915)

5. El teatre de Santiago Rusiñol, amb més de seixanta obres, constitueix el gruix de la producció literària més representativa de l'autor. El conflicte entre l'artista i la societat queda plasmat en la seva novel·la més important, L'auca del senyor Esteve (1907). Replicà al Glosari de Xènius i ridiculitza amb un altre Glosari que publicà a L'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Xarau; escriví algunes narracions com En Josepet de Sant Celoni (1917). Durant la seva llarga estada a Mallorca pintà nombrosos paisatges i escriví L'illa de la calma (1922) i Màximes i pensaments (1927).

6. 2-Obres mes importants NOVELES Anant pel món - 1896 Oracions - 1897 Fulls de la vida - 1898 L'Alegria que passa - 1898 - El jardí abandonat - 1900 Cigales i formigues - 1901 Llibertat! - 1901 El malalt crònic - 1902 Els Jocs Florals de Canprosa - 1902 L'hèroe - 1903 El pati blau - 1903 El místic - 1903 Els punxasàrries - 1904 El bombero - 1904 L'escudellòmetro -1905 La nit de l'amor - 1905 La lletja - 1905 El bon policia - 1905 L'auca del senyor Esteve - 1907 Novel.la (versión teatral - 1917) El català de "La Mancha" 1914 La "Niña Gorda" - 1917 En Josepet de Sant Celoni 1918 TEATRE -Monolegs: L'home de l'orgue - 1890 El sarau de Llotja - 1891 El bon caçador – 1892 Els planys de Joan Garí -1893 El prestidigitador - 1904 Feminista - 1903 El bomber - 1904 L'escudellòmetro - 1905 En 'Barba Azul - 1906 La primera carta - 1907 Un bon home - 1909 L'home de sa casa - 1906 La minyona suïcida - 1920

7. Cuadres lirics L'alegria que passa - 1898 El jardí abandonat -1900 Cigales i formigues - 1901 La nit de l'amor - 1905 La cançó de sempre - 1906 El titella pròdig - 1911 La Verge del mar - 1912 Drames: El pati blau - 1903 L'hèroe - 1903 El místic - 1903 La lletja -1905 La bona gent – 1906 La mare -1907 L'hereu escampa -1908 Ocells de pas - 1909 El redemptor - 1910 Cors de dona - 1914 L'arma - 1917 Els nàufrags - 1919 El català de 'La Mancha'Graziel·la -1922 Les dues filles -1924

8. Comedies Llibertat! - 1901 Els Jocs Florals de Canprosa - 1902 El malalt crònic - 1902 El bon policia - 1905 La 'merienda fraternal - 1907 Els savis de Vilatrista - 1907 La intel·lectual - 1909 El despatriat - 1909 L'auca del senyor Esteve - 1912 El casament de conveniència - 1917 Els analfabets - 1926 En Josepet de Sant Celoni - 1928 Miss Barceloneta - 1930

9. 2.1-Caracteristiques LA PINTURA: "Relació molt singular. Emmarcat dins el corrent naturalista i simbolista, sempre hi ha la seva empremta personal reflectida en un lirisme i subjectivitat que el distingeix en cadascuna de les possibles tendències que conrea". L'HUMOR: "Sinònim del seu sentit de la vida. Beatífic o sarcàstic segons les seves pròpies circumstàncies personals. En cap cas és un humor unidireccional". EL MODERNISME: "El líder per mèrits propis, no només del català sinó també del Modernisme peninsular". EL CATALANISME: "Tot i el seu profund individualisme, mai va renunciar a la seva catalanitat i a posar-la de manifest, sovint més a Madrid que no pas a Catalunya". L'ANECDOTARI: "L'anècdota és el que va reduir el mateix personatge, el que li va fer més mal. La proliferació de l'anècdota, alimentada per ell mateix, és el que sovint no ha deixat veure la seva gran obra artística". L'AMISTAT AMB CASAS: "Depassa el capítol de la volta en carro que van fer els dos. És una relació de respecte artístic i amistat humana. Per Rusiñol, l'amistat era un valor sagrat, com demostra la gran quantitat d'amics artistes com Casas, Utrillo, Morera o Clarassó.

10. 2.2-Premis i dades d’interes Al 1908 va guanyar la exposicio al salo de belles arts La seva obra la auca de Senyor Esteve va ser adaptada al teatre Va escriure articles per diaris com la Vanguiardia i l’esquetlla de la torratxa

12. “ Desperteu-vos i demaneu amb el cor que la terra sia bressol de somnis de poesia; que l’art ens empari i ens il·lusioni la vida: que les cançons ens deixondeixin i que tingueu set d’amor, i que l’esperit ens guiï vers el camí de la glòria. Tingueu fe en la poesia, que ens darà calor a l’ànima, quan tinguem fred en els ossos; beneirà l’alegria i endolcirà la tristesa. La poesia és la fe purificada, i tot ho alcançareu amb ella, que tots els miracles de l’home els ha fet la poesia”. CIGALES I FORMIGUES

13. 4.Rusiñol com pintor:

14. Del 13 de juny de 2006 al 13 de juny de 2007– l’Ajuntament de Sitges va fer reviure simbòlicament l’esperit de les festes modernistes i potenciar la imatge de la ciutat que Santiago Rusiñol va contribuir a crear, una imatge indestriable de l’art i de la cultura, de la civilitat, de la modernitat i de l’europeisme