1. Imatge d’infant, coneixement…

2. L’infant és fet de cent. L’infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar de jugar i de parlar cent, sempre cent maneres d’escoltar de sorpendre, d’estimar cent alegries per cantar i compendre ... Loris Malaguzzi La imatge d’infant

3. La imatge d’infant Francesco Tonucci Amb ulls de nen

4. Francesco Tonucci Amb ulls de nen La imatge d’infant

5. La imatge d’infant No es de extrañar que padres y educadores estemos molidos. Hemos quedado atrapados en un torbellino de supuestos culturales acerca de cómo criar y educar a la siguiente generación. Se nos dice que cuanto más deprisa, mejor. Que hay que empujar a los niños a aprender a paso ligero. ( ... ) Pero todas estas asunciones sobre los niños y sobre cómo aprenden entran en flagrante contradicción con los mensajes procedentes del ámbito académico, donde los expertos en desarrollo infantil se dedican a investigar cómo crecen y aprenden los niños. Kathy Hirsh-Pasek i Roberta Michnick Einstein nunca memorizó, aprendió jugando

6. Quan estalvies a un infant un esforç que ell podria fer, quan l’ajudes més del que necessita, estàs impedint que creixi. Maria Montessori ( citat a Jugant, jugant, pàg 153 ) Escola infantil Copenhaguen Febrer 2006 La imatge d’infant

8. La imatge d’infant El cuaderno de los padres, nº 9 Setembre-octubre-novembre 2003

9. Fli- Flai-Flo EI 4 anys La imatge d’infant

10. CEIP Dovella EI 5 anys Dolors Marlet La imatge d’infant

11. Si un campesino quiere sembrar, por ejemplo, maíz, preparará la tierra, la revolverá abonará y regará y protegerá el campo de maleza, también de animales y de hombres que puedan pisotearlo. Confía en que el grano de maíz ya sabe como desarrollarse. A un campesino jamás se le ocurriría enseñarle al maíz cómo tiene que echar raíces, formar el tallo y las hojas para desarrollarse al final en una planta portadora de frutos. Rebeca Wild, Calidad de vida Creemos que nuestros hijos no son menos inteligentes que otros seres vivos y que son capaces de crecer y desenvolverse según su propio plan de desarrollo siempre y cuando les acompañemos en este camino con amor y respeto procurándoles un entorno que se adecue a sus auténticas necesidades de desarrollo. La imatge d’infant

12. Coneixement, informació ?

14. FLOTABILITAT: classifiquem materials

15. La flotabilitat U na experiència que vaig viure el curs passat en un P-4. A l’escola treballaven amb el llibre de fitxes de l’editorial C ruïlla, i hi havia una fitxa d’experimentació en la que hi havia dibuixats dos pots amb aigua i dos nens, un amb una bola de plastilina i l’altre amb una bola de suro. Es tractava que els nens/es dibuixessin on quedaria la bola de suro i on quedaria la bola de plastilina. Evidentment els passos a seguir quan has d’acabar les fitxes del trimestre no poden ser gaire extensos i donat que l’escola és de triple línia has de coordinar-te amb dues companyes més, per tant el que vam fer és agafar un pot transparent amb aigua, una bola de plastilina, una de suro i preguntar-l o s si sabien que passaria al posar-les a l’aigua. Van fer diverses hipòtesis i finalment vam comprovar què passava. Després mentre ho dibuixaven al full algun nen va començar a preguntar-se què passaria si poséssim un paper, i un guix? I així van anar sorgint d’altres idees. Com que l’horari era apretat no donava temps de començar a comprovar i vam decidir que l’endemà ho faríem. Va ser molt interessant , tot i que es podria haver dedicat molt més temps i anar molt més enllà, però almenys vaig tenir la sensació que havíem après alguna cosa més que la que pretenia aquell experiment tant simple que proposava la fitxa.

16. Sobre la flotabilitat E ns podríem plantejar si quan feien hipòtesi hi havia alguna possibilitat de contrastar opinions i idees o es tractava de veure qui cridava més fort un “jo crec que sí” o un “jo crec que no”, que podria portar a la idea que qui més crida té més raó. Ho dic perquè jugar a qui l’encerta no és fer hipòtesi , i defensar una postura sense donar raons, tampoc és l’objectiu. I aquest és un perill que pot passar de vegades amb les hipòtesi. I l’altra cosa és que un cop passats aquest preàmbuls, el que fan els nens és mirar que passa i dibuixar-ho, al final una activitat perceptiva amb molt poca implicació intel·lectual , de fet un dibuix al natural Per part teva, aprofitar el poc marge que et deixava la situació i enganxar el fil a partir d’una proposta dels nens és genial, i demostra que al final el que més compta és que les mestres tinguem el convenciment de cap on volem anar, cosa que permet superar tota mena d’obstacles.

18. Com pots fer que s’enfonsi? Com pots fer que suri?

19. Diverses estratègies: Amb aigua? Sense aigua? I si té forats? Li poso el tap?

20. Proposta d’experimentació al parvulari Laura Cabestany Isabel Mª Cayuela Marta Teixidor 11 Desembre 2006 Didàctica de les ciències - UAB Dissenyem un vaixell que suri Amb aquesta activitat volem provocar una situació en la qual creem un dubte als infants (“amb quins materials m’anirà bé de construir un vaixell que suri?”) i aquests hagin de plantejar-se les hipòtesis corresponents i posar-les en pràctica.

23. M3 PENSAMENT MODELS TEÒRICS DE CONEIXEMENT M2 Processos de modelització EMOCIONS El cas de la flotabilitat EXPERIÈNCIES MODELS MENTALS DE L’INFANT M1 LLENGUATGES CULTURA

24. El gran repte dels pròxims anys serà, per descomptat, i no només en la comprensió pública de la ciència, sinó ne l’educació i el treball, conciliar entreteniment i coneixement. No és cert que “la lletra amb sang entra” ni que entri en solitud. Un dels últims descobriments ha estat constatar la naturalesa social de la intel·ligència. Ens ha fet intel·ligents haer de bregar amb el veí. Eduard Punset El secret de la felicitat està dintre d’un mateix Entrevista a: Revista del grup agrupació Mútua, nº 39. Abril 2008

25. Canviar les maneres de pensar: un procés complex LLENGUATGES Formes de comunicar CULTURA Formes d’organitzar el coneixement social EXPERIÈNCIA Formes d’interaccionar amb la realitat EMOCIONS Formes de sentir PENSAMENT Formes de raonar

26. El coneixement és provisional

27. ... que planteja que el coneixement científic és falsejable i està sotmès a contínues revisions. http://portal1.lacaixa.es/Docs/Chan/99/2-99-10-00000216.html

28. Un itinerari de coneixement en xarxa Un itinerari de coneixement ordenat El coneixement es construeix en xarxa o linealment ?

29. Coneixem a fragments ?

30. Activitats unívoques: 1 concepte – 1 activitat Dins - fora Pinta de color blau a dins el cercle Salta dins-fora del cèrcol Fica el cordill dins el rulo Pinta de color blau a dins el cercle Situacions reals: 1 concepte – moltes situacions 1 situació – molts conceptes Dins - fora Posar-se o treure’s la jaqueta Situar-se a la rotllana L’hora d’esmorzar La capsa de les sorpreses La botiga Joc de construccions, maquetes Amagar-se dins la capsa Safates d’experimentació Coneixem a fragments ?

31. Interdisciplinariedad: La naturaleza no tiene la culpa de los planes de estudio y de los proyectos de investigación de escuelas y universidades. Jorge Wagensberg Si la naturaleza es la respuesta, ¿ Cuál era la pregunta ? ( 77 )

32. Quin coneixement escolar ? Memorístic Sense sentit: fer per fer, ara toca Deslligat del context Segmentat, aïllat, compartimentat Simplificat Estàtic El món no es para perquè l’escola vagi poc a poc. Sanmartí, N. (2008) Què comporta desenvolupar la competència científica ? Guix, 344. pp11-16

33. Guix d’infantil, 27 Setembre-octubre 2005

34. Conèixer per actuar

35. Referències bibliogràfiques Tonucci, F. ( 1989 ) Amb ulls de nen . Barcelona: Barcanova Wagensberg, J. ( 2002 ) Si la naturaleza es la respuesta ¿ cuál era la pregunta ? Barcelona: Tusquets. Metatemas, 75. Wild, R. ( 2003 ) Calidad de vida . Barcelona: Herder