SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 11
 
 
Imperi romà al segle I JUDAEA ESCOLTA, TU SAPS QUI MANAVA EN TEMPS DE JESÚS ? Des de l’any 63 abans de Crist els emperadors romans Octavi August ( fins el 14després de Crist ) i Tiberi (fins el 37 d.C.) governaren Palestina que els anomenaven Judaea i pertanyia a la província de Síria. Primer posaren com a rei a Herodes I el Gran que va fer moltes obres públiques perquè l’economia anava bé.
Roma procurà conservar els costums jueus i la seva assemblea o SANEDRÍ format per 71 membres i presidida pel SUMME SACERDOT. Seguia la llei jueva però no podia condemnar a mort. Els romans controlaven els camins i la moneda exigien un elevat tribut que era recollit pels  PUBLICANS i per això eren mal vistos.  Mar Mediterrani           Herodes Antipes (4 aC-39 d.C)        Filip (4 aC-34 dC) Arquelau (4 aC-9dC) Procuradors romans     Ponç Pilat del 27 al 37dC Els romans consideraren els hereus del  rei Herodes el Gran només governadors. Cosa que semblava bé als SADUCEUS o gent rica del país.
Amb el seu baptisme Jesús inicia la seva missió davant de tothom.  L’aigua es feia servir per a purificar-se, netejar-se espiritualment i renèixer a una nova vida. El desert era el lloc d’oració, solitud i renuncia als béns materials on vivien comunitats com els ESSENIS. Jesús també hi va anar.
Jesús començà a predicar entre els pescadors del mar de Galilea i en aquell entorn van tenir lloc fets meravellosos: la tempesta calmada, la pesca miraculosa, les Benaurances,la multiplicació dels pans i dels peixos... L’agricultura i la ramaderia eren les ocupacions més importants de la població que tenia molts POBRES I MALALTS. Amb el creixement de les ciutats es desenvoluparen oficicis especialitzats. Amb tots els elements del camp sortiran unes bones paràboles... A veure si es fan ja pescadors d’homes Coneixes el  bon pastor ?
Les llànties d’oli eren la font de llum de  les cases,sovint només en tenien una. Jesús parlà de l’importància d’aquesta llum i digué “Vosaltres sou la llum del món”. Les DONES tenien molta  feina a la casa perquè no tenien comoditats  com nosaltres. A més no tenien els mateixos drets i deures que els homes i en  depenien primer del pare i després del  marit. Els NOIS anem a l’escola dels fariseus.
En el Temple de Jerusalem es  celebrava diariament el culte i això feia que hi haguessin uns  7.000 SACERDOTS i que la  major part eren pobres que vivien de les ofrenes. Per la Pasqua era costum menjar un xai sacrificat al Temple. Jo soc el Summe Sacerdot Els que tenien més influència eren els  FARISEUS que complien al peu de la  lletra la llei jueva. El temple comprenia diverses zones i quan més a prop del lloc més sagrat -el Sant dels Sants- estaven menys gent podia entrar-hi.
Getsemaní Casa de Caifàs ? Pretori.Palau d’Herodes Gólgota Palau Asmoneu Sanedrí Temple Jesús va ser condemnat dues vegades:  el primer judici va ser religiós i del Sanedrí presidit pel Summe sacerdot i el segon va ser un judici polític davant de Ponç Pilat el governador romà. Aquí tens un dibuix  que reconstruiex la ciutat de Jerusalem i l’itinerari de Jesús. Jesús va ser sotmés a les tortures públiques habituals en els casos de condemna  a la creu, una pena que  Roma reservava als esclaus  i als rebels. Clavat a la creu semblava abandonat i fracassat. Quants el van cònèixer ...
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Quina moneda tenien en temps de Jesús ? En temps de Jesús feien servir diverses monedes alhora i unes eren d’origen grec i les altres d’origen romà. Per aixó hi havia persones dedicades  a donar el canvi que s’anomenaven canvistes i els podem trobar a l’evangeli de Mateu 21,12.  Les monedes gregues tenien com a peça de base la  dracma  que eran 3.64 grams de plata, als evangelis trobem talents a Mt 18,14, era la  moneda més gran i valia per 6.000 dracmes. En el temple de Jerusalem es feia servir el sistema monetari deTir amb monedes gregues de plata  i calia pagar el tribut del Temple amb una diracma per any que equivalia a 2 dracmes o mig sicle com veiem a Mt 17, 24-27. El sicle, el talent i  la mina no eren propiament monedes sinó unititats de pes o mesures però es feien servir també com a monedes com podem veure a Lc 19,13. Les monedes romanes tenien en el  denari  la seva base, era una moneda de 3,81 grams de plata i era el que guanyava un jornaler en un dia o  jornada de treball com ens explica Mt 20, 2-13.; era també la moneda habitual dels preus de les mercaderies.  Com era el calendari que es seguia en temps de Jesús? El calendari tenia un cicle setmanal però començaven el dia amb la posta del sol (vespre, nit, matí i tarda) i feien els dies de la setmana que no tenien nom propi llevat del dissabte o  sàbat .  L’ any  es dividia en 12 mesos que es comptaven des de cada lluna nova i s’iniciaven amb el mes de nissan  que es correspon al nostre març/abril.  Com els dotze mesos lunars sumaven 354 dies, cada tres anysaproximadament afeguien un tretzé  mes a l’any per compensar l’any solar que té 365 Dies i un quart de dia. Què queda del Temple de Jerusalem ? El Temple de Jerusalem en temps de Jesús estava molt reformat i maco gràcies el rei  Herodes el gran, però fou destruït pels romans el 70 dC. Quan el 638 el califa Omar I va conquerir Jerusalem i va desaparèixer la civilització bizantina, el temple acabà per desaparèixer  també,perquè els musulmans van dominar  la ciutat i en l’explanada del temple construiren el 691 una gran mesquita  anomenada la  Cúpula de la Roca  que encara podem trobar avui. Del temple resta una part del mur exterior de l’època d’Herodes i que els jueus consideren sagrat, és el  Mur de les lamentacions.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Jesús de natzaret acabat
Jesús de natzaret acabatJesús de natzaret acabat
Jesús de natzaret acabatAri Sanchez
 
Jesús de Natzaret: Context Històric
Jesús de Natzaret: Context HistòricJesús de Natzaret: Context Històric
Jesús de Natzaret: Context HistòricPol Nieto
 
Jesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context HistòricJesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context HistòricAdrià Vila Tello
 
Religion jesus de natzaret --------------------------------------
Religion jesus de natzaret  --------------------------------------Religion jesus de natzaret  --------------------------------------
Religion jesus de natzaret --------------------------------------Aperez2000
 
Religion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaretReligion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaretAperez2000
 
JESÚS DE NATZARET
JESÚS DE NATZARETJESÚS DE NATZARET
JESÚS DE NATZARETJudit Solà
 
Jesús de Natzaret /Context Històric/
Jesús de Natzaret /Context Històric/Jesús de Natzaret /Context Històric/
Jesús de Natzaret /Context Històric/Iván Gil
 
power història de la salvació
power història de la salvaciópower història de la salvació
power història de la salvaciódidacnil
 
Judaisme
JudaismeJudaisme
Judaismeeltimo
 
El reino de_los_cielos_2e_
El reino de_los_cielos_2e_El reino de_los_cielos_2e_
El reino de_los_cielos_2e_Miuc1
 

Mais procurados (16)

Reli power
Reli power Reli power
Reli power
 
Jesús de natzaret acabat
Jesús de natzaret acabatJesús de natzaret acabat
Jesús de natzaret acabat
 
Jesús de Natzaret: Context Històric
Jesús de Natzaret: Context HistòricJesús de Natzaret: Context Històric
Jesús de Natzaret: Context Històric
 
Jesús de Natzaret
Jesús de NatzaretJesús de Natzaret
Jesús de Natzaret
 
Jesús de natzaret
Jesús de natzaretJesús de natzaret
Jesús de natzaret
 
Jesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context HistòricJesus i crist Context Històric
Jesus i crist Context Històric
 
Jesus i crist
Jesus i cristJesus i crist
Jesus i crist
 
Religion jesus de natzaret --------------------------------------
Religion jesus de natzaret  --------------------------------------Religion jesus de natzaret  --------------------------------------
Religion jesus de natzaret --------------------------------------
 
Religion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaretReligion jesus de natzaret
Religion jesus de natzaret
 
JESÚS DE NATZARET
JESÚS DE NATZARETJESÚS DE NATZARET
JESÚS DE NATZARET
 
Jesús de Natzaret /Context Històric/
Jesús de Natzaret /Context Històric/Jesús de Natzaret /Context Històric/
Jesús de Natzaret /Context Històric/
 
Jesús de Natzaret
Jesús de NatzaretJesús de Natzaret
Jesús de Natzaret
 
power història de la salvació
power història de la salvaciópower història de la salvació
power història de la salvació
 
Judaisme
JudaismeJudaisme
Judaisme
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
El reino de_los_cielos_2e_
El reino de_los_cielos_2e_El reino de_los_cielos_2e_
El reino de_los_cielos_2e_
 

Destaque

Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de JesúsPalestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de JesúsGissella Flores
 
Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús sergimano1
 
Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de JesúsPalestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesúsladrondeluces
 
Esborrany 1 jesús
Esborrany 1 jesúsEsborrany 1 jesús
Esborrany 1 jesúsana torres
 
Situación económica, política y social en tiempos de jesús
Situación económica, política y social en tiempos de jesúsSituación económica, política y social en tiempos de jesús
Situación económica, política y social en tiempos de jesúshjsz0601
 
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?manu2002
 
Contexto político, social, cultural y religioso
Contexto político, social, cultural y religiosoContexto político, social, cultural y religioso
Contexto político, social, cultural y religiosoaparraamaya3
 

Destaque (7)

Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de JesúsPalestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús
 
Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús
 
Palestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de JesúsPalestina en tiempos de Jesús
Palestina en tiempos de Jesús
 
Esborrany 1 jesús
Esborrany 1 jesúsEsborrany 1 jesús
Esborrany 1 jesús
 
Situación económica, política y social en tiempos de jesús
Situación económica, política y social en tiempos de jesúsSituación económica, política y social en tiempos de jesús
Situación económica, política y social en tiempos de jesús
 
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?
¿cómo era la vida en tiempos de Jesus?
 
Contexto político, social, cultural y religioso
Contexto político, social, cultural y religiosoContexto político, social, cultural y religioso
Contexto político, social, cultural y religioso
 

Semelhante a EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent

Semelhante a EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent (20)

Context històric
Context històricContext històric
Context històric
 
Religió context historic
Religió   context historicReligió   context historic
Religió context historic
 
Religió, context històric
Religió, context històricReligió, context històric
Religió, context històric
 
Jesús I: Context històric
Jesús I: Context històricJesús I: Context històric
Jesús I: Context històric
 
Jesús
Jesús Jesús
Jesús
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
Jesús històric
Jesús històricJesús històric
Jesús històric
 
St. Jaume
St. JaumeSt. Jaume
St. Jaume
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 
1hartmeso
1hartmeso1hartmeso
1hartmeso
 
Mesopotamia 2
Mesopotamia 2Mesopotamia 2
Mesopotamia 2
 
Empuries
EmpuriesEmpuries
Empuries
 
1hartmeso
1hartmeso1hartmeso
1hartmeso
 
Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
Proposta D’Adaptació
Proposta D’AdaptacióProposta D’Adaptació
Proposta D’Adaptació
 
Massada 12
Massada 12Massada 12
Massada 12
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 

Mais de montse ponce

Déus mesopotàmics
Déus mesopotàmicsDéus mesopotàmics
Déus mesopotàmicsmontse ponce
 
Els déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsmontse ponce
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratmontse ponce
 
Historia de la salvació Lego
Historia de la salvació LegoHistoria de la salvació Lego
Historia de la salvació Legomontse ponce
 
Album de la Salvació Lego
Album de la Salvació LegoAlbum de la Salvació Lego
Album de la Salvació Legomontse ponce
 
Gargoles de la_catedral_de_barcelona
Gargoles de la_catedral_de_barcelonaGargoles de la_catedral_de_barcelona
Gargoles de la_catedral_de_barcelonamontse ponce
 
Els constructors del_romanicSOFIA
Els constructors del_romanicSOFIAEls constructors del_romanicSOFIA
Els constructors del_romanicSOFIAmontse ponce
 
Els constructors del_romanicNEREA
Els constructors del_romanicNEREAEls constructors del_romanicNEREA
Els constructors del_romanicNEREAmontse ponce
 
El portico de la gloria DAVID
El portico de la gloria DAVIDEl portico de la gloria DAVID
El portico de la gloria DAVIDmontse ponce
 
Constructors romanics MANEL
Constructors romanics MANELConstructors romanics MANEL
Constructors romanics MANELmontse ponce
 
Els fruits de l’Esperit Sant
Els fruits de l’Esperit SantEls fruits de l’Esperit Sant
Els fruits de l’Esperit Santmontse ponce
 
Construcció catedral de Girona
Construcció catedral de GironaConstrucció catedral de Girona
Construcció catedral de Gironamontse ponce
 
Receptes Quaresma 1
Receptes Quaresma 1Receptes Quaresma 1
Receptes Quaresma 1montse ponce
 
EL Pòrtic de la Glòria
EL Pòrtic de la GlòriaEL Pòrtic de la Glòria
EL Pòrtic de la Glòriamontse ponce
 

Mais de montse ponce (20)

Déus mesopotàmics
Déus mesopotàmicsDéus mesopotàmics
Déus mesopotàmics
 
Els déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmicsEls déus mesopotàmics
Els déus mesopotàmics
 
Montserrat
MontserratMontserrat
Montserrat
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserrat
 
Historia de la salvació Lego
Historia de la salvació LegoHistoria de la salvació Lego
Historia de la salvació Lego
 
Album de la Salvació Lego
Album de la Salvació LegoAlbum de la Salvació Lego
Album de la Salvació Lego
 
Els temples
Els templesEls temples
Els temples
 
Feudalisme mp
Feudalisme mpFeudalisme mp
Feudalisme mp
 
Crismons
CrismonsCrismons
Crismons
 
Gargoles de la_catedral_de_barcelona
Gargoles de la_catedral_de_barcelonaGargoles de la_catedral_de_barcelona
Gargoles de la_catedral_de_barcelona
 
Els constructors del_romanicSOFIA
Els constructors del_romanicSOFIAEls constructors del_romanicSOFIA
Els constructors del_romanicSOFIA
 
Els constructors del_romanicNEREA
Els constructors del_romanicNEREAEls constructors del_romanicNEREA
Els constructors del_romanicNEREA
 
El portico de la gloria DAVID
El portico de la gloria DAVIDEl portico de la gloria DAVID
El portico de la gloria DAVID
 
Constructors romanics MANEL
Constructors romanics MANELConstructors romanics MANEL
Constructors romanics MANEL
 
Icona
IconaIcona
Icona
 
Els fruits de l’Esperit Sant
Els fruits de l’Esperit SantEls fruits de l’Esperit Sant
Els fruits de l’Esperit Sant
 
La família
La famíliaLa família
La família
 
Construcció catedral de Girona
Construcció catedral de GironaConstrucció catedral de Girona
Construcció catedral de Girona
 
Receptes Quaresma 1
Receptes Quaresma 1Receptes Quaresma 1
Receptes Quaresma 1
 
EL Pòrtic de la Glòria
EL Pòrtic de la GlòriaEL Pòrtic de la Glòria
EL Pòrtic de la Glòria
 

Último

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)nfulgenc
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Último (9)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
LES COMARQUES DE CATALUNYA( Plana, costa, muntanya)
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

EL TEMPS DE JESUS. 2.La seva gent

  • 1.  
  • 2.  
  • 3. Imperi romà al segle I JUDAEA ESCOLTA, TU SAPS QUI MANAVA EN TEMPS DE JESÚS ? Des de l’any 63 abans de Crist els emperadors romans Octavi August ( fins el 14després de Crist ) i Tiberi (fins el 37 d.C.) governaren Palestina que els anomenaven Judaea i pertanyia a la província de Síria. Primer posaren com a rei a Herodes I el Gran que va fer moltes obres públiques perquè l’economia anava bé.
  • 4. Roma procurà conservar els costums jueus i la seva assemblea o SANEDRÍ format per 71 membres i presidida pel SUMME SACERDOT. Seguia la llei jueva però no podia condemnar a mort. Els romans controlaven els camins i la moneda exigien un elevat tribut que era recollit pels PUBLICANS i per això eren mal vistos. Mar Mediterrani          Herodes Antipes (4 aC-39 d.C)       Filip (4 aC-34 dC) Arquelau (4 aC-9dC) Procuradors romans    Ponç Pilat del 27 al 37dC Els romans consideraren els hereus del rei Herodes el Gran només governadors. Cosa que semblava bé als SADUCEUS o gent rica del país.
  • 5. Amb el seu baptisme Jesús inicia la seva missió davant de tothom. L’aigua es feia servir per a purificar-se, netejar-se espiritualment i renèixer a una nova vida. El desert era el lloc d’oració, solitud i renuncia als béns materials on vivien comunitats com els ESSENIS. Jesús també hi va anar.
  • 6. Jesús començà a predicar entre els pescadors del mar de Galilea i en aquell entorn van tenir lloc fets meravellosos: la tempesta calmada, la pesca miraculosa, les Benaurances,la multiplicació dels pans i dels peixos... L’agricultura i la ramaderia eren les ocupacions més importants de la població que tenia molts POBRES I MALALTS. Amb el creixement de les ciutats es desenvoluparen oficicis especialitzats. Amb tots els elements del camp sortiran unes bones paràboles... A veure si es fan ja pescadors d’homes Coneixes el bon pastor ?
  • 7. Les llànties d’oli eren la font de llum de les cases,sovint només en tenien una. Jesús parlà de l’importància d’aquesta llum i digué “Vosaltres sou la llum del món”. Les DONES tenien molta feina a la casa perquè no tenien comoditats com nosaltres. A més no tenien els mateixos drets i deures que els homes i en depenien primer del pare i després del marit. Els NOIS anem a l’escola dels fariseus.
  • 8. En el Temple de Jerusalem es celebrava diariament el culte i això feia que hi haguessin uns 7.000 SACERDOTS i que la major part eren pobres que vivien de les ofrenes. Per la Pasqua era costum menjar un xai sacrificat al Temple. Jo soc el Summe Sacerdot Els que tenien més influència eren els FARISEUS que complien al peu de la lletra la llei jueva. El temple comprenia diverses zones i quan més a prop del lloc més sagrat -el Sant dels Sants- estaven menys gent podia entrar-hi.
  • 9. Getsemaní Casa de Caifàs ? Pretori.Palau d’Herodes Gólgota Palau Asmoneu Sanedrí Temple Jesús va ser condemnat dues vegades: el primer judici va ser religiós i del Sanedrí presidit pel Summe sacerdot i el segon va ser un judici polític davant de Ponç Pilat el governador romà. Aquí tens un dibuix que reconstruiex la ciutat de Jerusalem i l’itinerari de Jesús. Jesús va ser sotmés a les tortures públiques habituals en els casos de condemna a la creu, una pena que Roma reservava als esclaus i als rebels. Clavat a la creu semblava abandonat i fracassat. Quants el van cònèixer ...
  • 10.
  • 11. Quina moneda tenien en temps de Jesús ? En temps de Jesús feien servir diverses monedes alhora i unes eren d’origen grec i les altres d’origen romà. Per aixó hi havia persones dedicades  a donar el canvi que s’anomenaven canvistes i els podem trobar a l’evangeli de Mateu 21,12. Les monedes gregues tenien com a peça de base la dracma que eran 3.64 grams de plata, als evangelis trobem talents a Mt 18,14, era la  moneda més gran i valia per 6.000 dracmes. En el temple de Jerusalem es feia servir el sistema monetari deTir amb monedes gregues de plata  i calia pagar el tribut del Temple amb una diracma per any que equivalia a 2 dracmes o mig sicle com veiem a Mt 17, 24-27. El sicle, el talent i  la mina no eren propiament monedes sinó unititats de pes o mesures però es feien servir també com a monedes com podem veure a Lc 19,13. Les monedes romanes tenien en el denari la seva base, era una moneda de 3,81 grams de plata i era el que guanyava un jornaler en un dia o jornada de treball com ens explica Mt 20, 2-13.; era també la moneda habitual dels preus de les mercaderies. Com era el calendari que es seguia en temps de Jesús? El calendari tenia un cicle setmanal però començaven el dia amb la posta del sol (vespre, nit, matí i tarda) i feien els dies de la setmana que no tenien nom propi llevat del dissabte o sàbat .  L’ any es dividia en 12 mesos que es comptaven des de cada lluna nova i s’iniciaven amb el mes de nissan  que es correspon al nostre març/abril.  Com els dotze mesos lunars sumaven 354 dies, cada tres anysaproximadament afeguien un tretzé  mes a l’any per compensar l’any solar que té 365 Dies i un quart de dia. Què queda del Temple de Jerusalem ? El Temple de Jerusalem en temps de Jesús estava molt reformat i maco gràcies el rei Herodes el gran, però fou destruït pels romans el 70 dC. Quan el 638 el califa Omar I va conquerir Jerusalem i va desaparèixer la civilització bizantina, el temple acabà per desaparèixer també,perquè els musulmans van dominar la ciutat i en l’explanada del temple construiren el 691 una gran mesquita anomenada la Cúpula de la Roca que encara podem trobar avui. Del temple resta una part del mur exterior de l’època d’Herodes i que els jueus consideren sagrat, és el Mur de les lamentacions.