2. LA PROTECCIÓ DELS ÉSSERS
VIUS
Compartim el món amb milions
d’éssers vius diferents. Però no
tots són igual d’abundants. Per
exemple, les orquídies són
escasses, mentre que les
margalides són molt abundants.
Quan un tipus d’ésser viu és tan
escàs que corr el risc de
desaparèixer, es declara “espècie
protegida”.
3. A les Illes Balears hi ha
nombroses espècies
protegides d’éssers vius, com
el ferreret, el voltor negre, la
geneta, la rapa de porc,
l’estepa Joana, la didalera o la
sabateta del Bon Jesús.
4. Estepa Joana
FERRERET
SABATETA DEL VOLTOR
BON JESÚS NEGRE
5. Diferència entre ésser viu-ésser inert
- Els éssers vius neixen, creixen i es
reprodueixen.
- Cavall
- Margalida
- Els éssers inerts NO neixen, NO creixen,
NO es reprodueixen.
- Rellotge
- Roca
7. ÉSSERS VIUS
Classificació:
a. Plantes
b. Animals: vertebrats e invertebrats
c. Fongs: paràsits, simbions i sapròfits
Els animals necessiten prendre aliments.
Les plantes no prenen aliments. Sols
necessiten aigua, aire, llum del sol i
substàncies del sòl.
14. Per què menjam cada dia?
Prenem aliments per tenir dues coses:
- Energia: per córrer, jugar, estudiar,…
- Materials: per créixer i estar saludables.
La funció de nutrició consta de l’alimentació i una
part que no es veu perquè té lloc a l’interior del
cos: descompondre i aprofitar els aliments.
15. La funció dels animals
Tots els animals, com també l’ésser
humà, s’han d’alimentar d’uns
altres éssers vius o de part d’ells.
Segons l’aliment que prenen, es
divideixen en:
16. La nutrició dels animals
Es divideixen en:
- Carnívors: s’alimenten
d’animals o de parts d’animals.
- Herbívors: s’alimenten de
plantes.
- Omnívors: mengen animals i
plantes.
17. La nutrició de les plantes
No prenen aliments ja que els fabriquen elles.
Necessiten:
- Aigua que prenen del sòl per l’arrel.
- Sals minerals que prenen del sòl per l’arrel.
- Diòxid de carboni, un gas que prenen de l’aire a
través de les fulles.
- Llum del sol que utilitzen a través de la clorofil·la
que tenen a les fulles.
20. LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
- Permet relacionar-nos amb el món en què vivim.
- Sabem què passa al voltant nostre gràcies als òrgans
dels sentits. Per exemple, gràcies a l’orella sabem que
sona el telèfon. Després, actuam segons el que haguem
captat.
- Si sona el telèfon l’agafam
21. La funció de relació
La funció de relació consisteix a captar
informació de l’exterior i a actuar com
sigui convenient.
Els animals realitzen la funció de relació
gràcies als òrgans dels sentits, el
sistema nirviós i els músculs.
22.
23. Les plantes realitzen la funció de relació
d’una manera diferent dels animals.
Les plantes creixen cap a la llum, les arrels
creixen cap a on hi ha aigua, poden tancar
les fulles i poden obrir les flors.
24. Deures
1. Copia i completa (pàg. 44, ex.1)
nirvis, òrgans dels sentits, músculs, cervell
Rebem informació del nostre
voltant mitjançant els ……….
La informació viatja a través
dels……..i arriba al ……. El
cervell decideix que s’ha de
fer i envia ordres, normalment
als.......
25. La funció de reproducció
La reproducció animal es produeix de forma sexual, ja
que hi intervenen animals de sexe femení i de sexe
masculí. Per la reproducció s’han d’unir els mascles i
les femelles. Aquesta unió s’anomena apariament.
Segons en què es formen les cries poden ser:
- Animals ovípars: es formen dins ous.
- Animals vivípars: es formen a l’interior del cos de la
mare.
26. La reproducció de les plantes es produeix de
forma sexual a través de les flors. A partir de les
flors es formen les llavors.
27. La reproducció no sexual dels animals no necessita
apariament. A les plantes, no necessita la intervenció
de flors ni llavors.
28. Deures
Copiar el text de la pàg. 46.
Completar l’esquema de la pàg. 46