motivació per no prendre drogues

1. CONCIENCIACIÓ DEL PERILL DE LES DROGUES
INDEX
1- Introducció.
2- Definició: Què són les drogues?
3- Vies d’administració.
4- Tolerància.
5- Dependència o Addicció.
6- Síndrome de abstinència.
7- Tipus de drogues. Classificació.
8- Sobredosi.
1- Abans de decidir consumir algun tipus de droga (tabac, alcohol,
cànnabis...) és bàsic tenir una informació de la composició i dels seus
efectes i riscos, així com tenir coneixement que exceptuant l’alcohol ni el
tabac, la resta de drogues són il·legals i el consum o possessió es
considera delicte penal.
2- Són les substàncies naturals o sintètiques que quan s’introdueixen a
l’organisme humà per diferents vies, són capaços de modificar l’estat
físic i psíquic de la persona, afectant la percepció, pensament,
coneixement, sensacions i emocions, generant addicció.
3- Les drogues es poden consumir de diverses maneres:
- fumant (tabac, cànnabis).
- via oral (amfetamines).
- aspirant-les a través de la mucosa nasal (cocaïna).
- inhalant-les (dissolvents).
- injectant-les (heroïna).
Sovint una mateixa droga es pot consumir per diferents vies. La via
d'administració d'una droga pot afectar la durada i la intensitat dels
efectes que produeix i facilitar el risc de dependència o d'infeccions.
4- Les drogues poden causar alteracions sobre el sistema nerviós central:
poden relaxar-lo (efectes depressors), excitar-lo (efectes estimulants) o
pertorbar-lo ocasionant trastorns perceptius (efectes al·lucinògens). Una
persona consumidora de drogues arriba a tenir tolerància quan el seu
cos s’ha acostumat a la substància i té la necessitat de prendre
quantitats cada vegada més grans per tal de notar els mateixos efectes
que abans aconseguia amb quantitats més petites. Quan el cos s’ha
habituat a prendre drogues s’ha arribat a un consum abusiu.

2. 5- El consum inicial de la droga podria estar relacionat amb determinats
factors socials o de personalitat (alguns dels quals podrien tenir una
certa base genètica) que poden predisposar a l'addicció.
Quan es fa un consum repetit d'algunes drogues, l'organisme s'hi adapta
per compensar alguns dels efectes produïts per la droga. Aquesta
tolerància es manifesta per la necessitat d'anar augmentant les
quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans
produïen dosis petites. L’individu pot passar d'un consum controlat a
un abús. El següent pas seria l'addicció: un estat de progressiva pèrdua
de control on les conductes de l'individu s'adrecen compulsivament a la
ingesta d'una droga. Aquest comportament arriba a convertir-se en un
hàbit en el qual l'addicte cerca els efectes positius immediats de les
drogues sense tenir en compte les seves conseqüències negatives a
llarg termini.
Totes les drogues poden generar:
- Dependència física: Es dóna quan l'organisme ha adaptat el seu
funcionament a un consum repetit d'una substància i necessita mantenir
un determinat nivell d'aquesta a la sang per seguir funcionant amb
normalitat. Quan s'interromp o es retira el consum, el cos pateix la
síndrome d'abstinència en la qual necessita la substància i té una sèrie
de reaccions físiques -"el mono"- com tremolors, alteracions de la son i
dels nivells de certes hormones i fins i tot convulsions.
- Dependència psíquica: És causada pel consum intensiu i continuat de
qualsevol droga, a excepció dels al·lucinògens. Quan no es pren la
substància, apareix la necessitat i el desig persistent de consumir-ne així
com una manca de capacitat d'experimentar plaer (anhedonisme) i
irritabilitat acompanyada d'ansietat i/o depressió (disfòria).
Aquesta dependència és de major o menor grau d'acord amb certs
aspectes que poden precipitar la necessitat de consumir:
•La substància: el tipus de substància, la dosi, la puresa, la freqüència i
la durada del consum en el temps, la via d'administració...
•La persona: les expectatives que es tenen abans de consumir, l'estat
d'ànim del moment, l'estat fisiològic i la constitució de l'individu.
•L'ambient: el lloc de consum i l'ambient relacional (entorn) associats
amb el consum.
•Les motivacions de la persona per consumir-les.
Algunes drogues es consideren legals i d'altres, il•legals. El fet que un
tipus de droga es consideri legal (com passa amb l’alcohol o el tabac)
implica tan sols una regulació diferent de la producció i de la
comercialització, i en cap cas vol dir que no sigui perillosa.

3. Totes les drogues comporten un risc i no hi ha cap consum que es pugui
considerar totalment segur. El risc resulta de la combinació de tres
factors: els efectes que provoca la substància, la manera com es fa
servir (la dosi, la forma d’administrar-la, els efectes que es volen obtenir
consumint-la...) i la vulnerabilitat del consumidor.
Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu
voltant moltes altres persones en paguen les conseqüències. Les
drogues interfereixen en la relació amb l'entorn, la família i la feina, i
poden arribar a comprometre seriosament el procés d'aprenentatge,
especialment en el cas dels joves i adolescents. A més, les drogues
incrementen el risc de patir tota mena d'accidents.
Per tot plegat, a més de les conseqüències individuals, és tota la societat
(de forma més o menys important) la que pateix els problemes de les
drogues. I aquests problemes són de tota mena: sanitaris, econòmics,
culturals, d'inseguretat, etc.
No és estrany, per tant, que les drogues suposin una preocupació
col•lectiva ni que, per fer front a les seves conseqüències, molts països
hagin posat en marxa polítiques de prevenció i rehabilitació, amb un cost
econòmic elevat.
En un món globalitzat, cada vegada és més difícil distingir entre països
productors i països consumidors de drogues. En l'actualitat, els països
consumidors també produeixen (plantes i drogues sintètiques), mentre
que a les zones de producció primària (d'opi o de fulles de coca), el
consum augmenta cada dia. A més, des de fa molt de temps, hi ha
drogues legals (com és el cas de l'alcohol) que es produeixen i
consumeixen en gran part del planeta.
Per altra banda, els grups que es beneficien del tràfic il•legal han
desenvolupat formes molt complexes de producció, comercialització i
blanqueig dels beneficis econòmics, que han acabat per involucrar-hi
una bona part dels països.
Com a conseqüència, també ha calgut establir convenis i acords
internacionals de col•laboració per afrontar la situació.
6- El síndrome d’abstinència son les diferents alteracions psíquiques
(neguit, insomni, irritabilitat…) i físiques (suors, tremolors, nàusees…)
que poden presentar les persones dependents d’una droga al cap d’unes
hores sense prendre-la. Aquestes molèsties es fan més intenses amb el
pas del temps, i desapareixen en tornar a consumir la droga, fet que
contribueix a mantenir el seu consum.
7- L'alcohol etílic o etanol és un derivat de la fermentació de carbohidrats
vegetals que és present en totes les begudes alcohòliques en diferent
proporció.
En igualtat de dosi consumida, els seus efectes i la capacitat de generar
addicció varien en cada persona segons el pes, el sexe, l'ètnia, la base
genètica i altres factors, com per exemple haver menjat abans o no...

4. En dosis baixes resulta estimulant, mentre que, en dosis més altes, es
comporta com un depressor (sedant), podent induir fins i tot efectes
hipnòtics (productors de son), anestèsia i mort.
El seu consum excessiu i irresponsable causa una intoxicació aguda o
borratxera que pot desembocar en un coma etílic.
L'alcohol pot produir una sensació d'eufòria, relaxació i optimisme, una
desinhibició en el comportament, un increment de la sociabilitat, una
sobreestimació de les pròpies facultats, una disminució de l'autocrítica i
dels reflexos, una falsa apreciació de les distàncies, agressivitat,
alteracions cognitives com pèrdua de la memòria... Sovint dificulta les
relacions sexuals i exposa a conductes de risc i comportaments,
relacions i embarassos no desitjats.
A la llarga, produeix addicció, una reducció del volum d'estructures com
l'escorça cerebral associada a alteracions cognitives i altres seriosos
problemes de salut: infarts, diversos càncers, atacs de cor, cirrosi,
impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central,
pèrdua de memòria, desordres psicològics...
El Cànnabis és una planta, la Cànnabis sativa, de la qual se'n deriven
les drogues conegudes com a marihuana (maria o herba) i l'haixix (costo
o xocolata). La primera s'extreu de les fulles, tiges i flors seques de
cànnabis i la segona de la seva resina, que s'obté premsant la planta i
sol estar molt adulterada. El porro o canut no és res més que l'haixix
barrejat amb tabac. També es pot consumir l'oli d'haixix, una barreja
d'aquesta resina amb dissolvents.
Els diferents preparats de la planta normalment es consumeixen de
forma fumada (de manera que s'absorbeixen ràpidament pels pulmons,
juntament amb tots els altres derivats del fum), però també es poden
menjar o beure. Aquests derivats, consumits tant per finalitats
terapèutiques com recreatives, contenen substàncies psicoactives que
provoquen efectes tan estimulants com depressors que són molt
variables segons l'individu, les seves expectatives i el context.
Els principals efectes descrits són: relaxació i lleu sensació d'eufòria,
alteracions de la percepció (sensació d'increment de les capacitats
sensorials i al•al·lucinacions, fonamentalment de tipus visual), disminució
de la coordinació motora i alentiment del temps de reacció, sensació de
desconnexió amb el món i alteració de la percepció del temps, alteració
en la memòria a llarg termini...
El consum abusiu del cànnabis pot repercutir molt negativament en la
salut: perjudica el cor i l'habilitat del sistema immunològic per combatre
malalties infeccioses i càncer, augmenta el risc de bronquitis i càncer de
pulmó i de llengua (ja que al fumar-lo s'inhala la part nociva del tabac,
del paper i del mateix cànnabis), i pot produir trastorns psíquics en
persones amb antecedents psicòtics, així com addicció.

5. La Cocaïna és una droga que s'extreu de les fulles de l'arbust
Erythroxylon coca. Té molts altres noms en argot com coca, neu, pasta,
blanca, farlopa..., i es ven molt sovint adulterada amb altres substàncies
com pols de talc o laxants.
Es pot administrar de diverses maneres: les fulles de coca, amb un
contingut molt baix de cocaïna, es masteguen; la pasta de coca o pasta
base, extreta de la cocaïna, normalment es fuma; el clorhidrat de
cocaïna, extret de la pasta base, s'ensuma o es dissol en aigua i
s'injecta; i el clorhidrat de cocaïna processat (l'anomenat crack) es fuma
o s'inhalen els vapors produïts pel seu escalfament.
El consum de cocaïna produeix un sentiment d'eufòria, un increment de
l'estat d'activació i alerta, una disminució de la sensació de fatiga,
hiperactivitat motora, desinhibició i ganes de parlar.
Quan desapareixen els efectes positius, la persona sol quedar en un
estat pseudodepressiu i pateix ansietat i nerviosisme, irritabilitat i
agressivitat, al•al·lucinacions, tremolor i idees paranoides.
Pot comportar complicacions cardiovasculars greus que a vegades
acaben amb una hemorràgia cerebral o una aturada cardíaca, i, amb el
temps, pot provocar l'aparició de complicacions psiquiàtriques (ansietat o
psicosis), alteracions neurològiques, arítmies cardíaques, apatia sexual
o impotència, problemes respiratoris, dany a la mucosa nasal i perforació
del septe nasal.
Se sol fumar barrejada amb tabac o marihuana. Aquesta via
d'administració fa que la droga arribi molt ràpidament al sistema nerviós
central ja que dels pulmons va directament al cor i d'aquí al cervell. Com
amb la forma fumada s'aconsegueixen els efectes immediatament,
aquesta esdevé la via d'administració més addictiva.
L’heroïna, també coneguda com a cavall o jaco, és un derivat sintètic de
l'opi extremadament addictiu i que pot administrar-se injectat, fumat o
esnifat.
Els consumidors d'heroïna manifesten després del seu consum una
sensació d'eufòria inicial intensa, seguida d'una eufòria més serena
acompanyada d'un alleujament de tota tensió i ansietat.
Posteriorment causa sequedat de boca, pesadesa de cames, nàusees,
vòmits i picors intenses. Les pupil•les es contrauen, la memòria i
l'atenció es deterioren i les facultats mentals es torben degut a la
depressió del sistema nerviós central fins a presentar una disminució de
la freqüència cardíaca i respiratòria que pot provocar la mort.
El consum continuat d'heroïna provoca aprimament, restrenyiment,
càries, anèmia, insomni, irregularitat menstrual, inhibició del desig sexual
i quadres d'ansietat o depressió.
El fet que l'heroïna que es ven al carrer tingui un baix grau de puresa
representa un greu problema de salut per l'alt risc de sobredosi que es
pot presentar quan es pren la droga amb un grau de puresa més alt que

6. l'habitual i per la toxicitat de les substàncies amb les que es troba
barrejada (sucre, quinina, llet en pols...).
Són destacables els riscos de l'administració intravenosa com ara el
contagi de la SIDA i altres malalties associat al fet de compartir
xeringues.
Causa una forta dependència i genera tolerància amb gran rapidesa fent
que el/la drogodependent/a hagi d'anar incrementant progressivament la
dosi. Per això, quan s'interromp o es disminueix el seu consum apareix
una síndrome d'abstinència molt intensa que provoca a l'addicte/a
nàusees, vòmits, diarrea, suor, febre, insomni, ansietat i neguit.
Les drogues de disseny (èxtasi) també anomenades drogues de síntesi,
són substàncies derivades de les amfetamines que se sintetitzen a
laboratoris clandestins i, en menor o major mesura, solen tenir efectes
al•al·lucinatoris i estimulants i capacitats neurodegeneratives.
S'ingereixen normalment per via oral en forma de píndoles. El prototipus
de droga de disseny és l'èxtasi o MDMA, també coneguda com MDM,
M&M o Àdan, que té com a contaminants més habituals la cafeïna, la
ketamina i l'efedrina. Altres drogues de disseny són la PCP (pols d'àngel
o píndola de la pau), la ketamina, la TMA-2 o la DOM/STP...
L'èxtasi produeix un sentiment de connexió amb els altres o empatia,
una lleugera eufòria, agitació psicomotriu, hipertèrmia, sudoració,
ansietat, sentiments de despersonalització, alteracions de la percepció
visual, nàusees, mal de cap, tensió i dolor muscular i disminució de la
gana. Fins i tot s'han donat casos d'insuficiència cardíaca i hepàtica i
d'infarts cerebrals pel consum d'aquesta píndola.
També pot induir atacs de pànic i psicosis, així com "flashbacks" (quan
els símptomes perduren fins i tot una setmana després d'haver ingerit la
droga).
Els consumidors amb antecedents de trastorns mentals poden entrar en
un quadre depressiu i paranoic.
Les amfetamines
LSD
Bolets al·lucinògens
Ketamina
Inhalants
8- Prendre una quantitat superior a l’habitual en poc temps.