1. La Guerra Civil Espanyola
1936-1939

2. • Enfrontament entre les Dues Espanyes:
Guerra Civil
• Moment de revolucions
• Preludi de la Segona Guerra Mundial

3. Azaña, Largo Caballero, Negrin, Franco, Goded, Mola,
Miaja, Rojo, Líster, Modesto Alemanya, Itàlia, Portugal, legió
marroquina
Brigades Internacionals, URSS
França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum)
i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat

4. Espanya queda dividida
Fidel a la
República
En mans dels
Catalunya sublevats
País Valencià
Madrid Marroc
Castella-La Manxa Part
Extremadura d’Andalusia
País Basc Navarra
Astúries Castella i Lleó
Cantàbria Galícia
Part d’Andalusia Aragó
Rioja
Illes Balears
(sense
Menorca)

5. Descoordinació
Improvisació
Revolució (CNT-FAI)
Grans Ciutats
Zones industrials
Bàndol republicà

6. Bàndol republicà. Milicianes

9. Bàndol republicà- Exèrcit Popular Revolucionari. A partir maig 1937

10. Brigades
internacionals
40.000
voluntaris
Brigades dels
EUA
Anglesa
Irlandesa,…

11. Unitat total de
comandament
Galícia, Meseta Nord,
Navarra, Aragó
Exèrcit
sublevat
“Nacionales”

12. La Legió Còndor

13. Impacte d’una bomba a Barcelona, març
1938

14. • FASES DE LA GUERRA
• 17/18 Juliol 1936
fins
• 1 Abril 1939

15. Juliol1936 Els primers combats (guerra de columnes) i Batalla de Madrid
Desembarcament exèrcit africà
Els republicans van respondre amb
Ocupació frontera d’Irun (Mola)
etapa
De Sevilla a Badajoz Ofensiva des de Catalunya per
recuperar Aragó i Mallorca
(fracàs)
Alliberament de l’Alcàsser de Toledo
Nov 1936 Comença la Batalla de Madrid
Mola pel Nord Junta de Defensa
(Miaja)
Franco pel Sud Milícies Populars
Intent d’encerclar Brigades internacionals
Primera
“No passaran”
Madrid, Jarama i
Guadalajara
Còrdova
Sevilla
(no s’aconsegueix)
Març 1937

16. Abril 1937 Guerra del Nord
Davant la resistència a Madrid La República
Franco decideix ocupar el Nord Per frenar l’ofensiva del Nord
Es busca el inicia
Ofensives de
Control recursos miners i Brunete (Madrid)
siderometal.lúrgics Fracassen
Belchite (Aragó)
Segona etapa
Ofensiva del Nord
Bombardeig de
Gernika (24/4/07)
Bilbao(6/37)
Santander(8/37)
Gijón(10/37)
Octubre 1937

17. Desembre 1937 L’avenç cap a la Mediterrània
S’inicia l’ofensiva republicana a Terol
Recuperació exèrcit franquista
(febrer 38) Ocupació de Terol (Gener 38)
S’incia
Tercera etapa
Avenç exèrcit franquista cap a la Mediterrània (març 38)
S’aconsegueix
Divisió territori republicà
Març 1938

18. Juliol 1938 Batalla de l’Ebre. Derrota republicana
Comença l’ofensiva republicana a l’Ebre
Novembre 1938 Derrota republicana. Contraofensiva exèrcit “nacional”
Desembre 1938 Retirada brigades internacionals
Ocupació de Barcelona, després d’un any
Febrer 1939
de bombardejos continuats
Quarta etapa
Ocupació de Catalunya
Cop d’estat del General
Casado
Casado es rendeix a
Franco
28 Març 1939 Tropes franquistes entren a Madrid
1 Abril 1939 Comunicat de Franco de la Victòria

20. Cuartel General del
Generalísimo
Estado Mayor
En el dia de hoy, cautivo
y desarmado el Ejército
Rojo, han alcanzado las
tropas nacionales sus
últimos objetivos. La
guerra ha terminado.
El Generalísimo
Franco
Burgos 1º Abril 1939

21. Evolució política a la zona republicana
President República: Manuel Azaña
Presidents Govern
18 19 20
Casares Quiroga Martínez Barrio José Giral
Exèrcit desorganitzat Poder popular espontani
soldats servei militar COMITÉS LOCALS I
llicenciats PROVINCIALS
MILICIES
POPULARS
Comitè Central de Milícies
Antifeixistes
A Catalunya
21 juliol 36
Totes les organitzacions
Proposta de Companys catalanes d’esquerra

22. Evolució política a la zona republicana
crea
Procès revolucionari Juntes, comitès, milícies,
consells...
significa
Suplantació del govern central provoca anticlericalisme
Dispersió organitzativa (debilitat militar, desordre i repressió)
8.360 assassinats a Catalunya, 130.000 a tota Espanya
S’inicia una
Revolució socioeconòmica
Ocupació i repartiment de terres
Realitzada per Basada en Confiscació d’indústries
UGT, CNT-FAI, POUM Col·lectivitzacions de terres i indústries
A Catalunya Experiències comunisme llibertari
Col·lectivització i autogestió
“Pla de transformació socialista del país” 2000 empreses col·lectivitzades
Decret de Col·lectivitzacions
Sindicats i obrers controlen les empreses
El govern controla indústries estratègiques
Les col·lectivitzacions són frenades
pel govern i els comunistes, a partir
de MAIG DEL 37

23. Evolució política a la zona republicana
Setembre de 1936 Govern de coalició Trasllat a València
Francisco Largo Caballero, PSOE 4 ministres anarcosindicalistes des
President del Govern fins maig 1937 del nov’36:
Socialistes, sindicalistes, republicans •Peiró, Indústria
comunistes, ERC i PNB. •López, Comerç
•Garcia Oliver, Justícia
•Montseny, Sanitat
Es reorganitza
Obra de
Estat Major de l’Exèrcit govern Reobertura de les Corts
Unificació de les milícies Estatut Autonomia País Basc (1/10)
Creació d’un Exèrcit Popular
Substitució Comités per Consells
provincials i municipals
Reducció preu vivenda,
control bancs
Discrepàncies dels comunistes amb Lango Caballero.
Anarquistes, tot i participar en el govern, actuaven pel
seu compte en les col.lectivitzacions

24. Revolució o
Guerra?
• PCE, PSUC, PSOE, …
• Aliança amb sectors de la petita
burgesia, petits empresaris, petits
propietaris agrícoles.. Posar ordre
• CNT-FAI , POUM a la reraguarda.
• Col.lectivitzacions • Estat fort, per guanyar la guerra
– Industrials i agrícoles
– Transport Fets de Maig ‘37
• Aragó, Andalusia, Llevant
2-7 maig 1937
• Aprofundiment
transformacions Resistència CNT
revolucionàries per edifici telefònica
Pça. Catalunya
mobilitzar-se contra
el feixisme
Assassinat d’Andreu
Nin, líder del POUM

25. Després dels fets de maig del 37
Nou govern Cap del govern Juan Negrín, proper Trasllat a Barcelona
als comunistes
Sortida ministres anarcosindicalistes
Control comunista
Nacionalització de l’economia i paralització de les col·lectivitzacions
Política de resistència a ultrança
Centralisme Supressió de competències a la Generalitat
Programa dels 13 punts per possible armistici Negativa de Franco. Nov’38
Retorn dels brigadistes. Nov 38
Després derrota de la Batalla de l’Ebre (Nov. 38) i l’ocupació de Catalunya (26 gener 39
BCN) el govern republicà, el basc i el català passen la frontera, amb milers de persones.
El 28 de febrer de 1939 Manuel Azaña dimiteix, ningú no el substitueix
Negrín torna a València, per dirigir la resistència. França i GB reconeixen Estat franquista
Cop d’Estat a Madrid del Coronel Casado, per pactar la rendició amb Franco: Negativa
28 març 1939 tropes 1 d’abril 1939 Exili de Negrín
franquistes entren a Madrid La guerra s’acaba

27. Obra Generalitat Guerra Civil
• Jul36: Comitè Milicies Antifeixistes
• Ag36:
– Comissió Indústries de Guerra
– Consell d’Economia de Catalunya
• Planificació
• Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat (24/10/36)
• Set36:
– Dissolució Comitè Milicies Antifeixistes.
– Govern d’unitat. (Acció Catalana,ERC, POUM, PSUC, CNT).
– Reconstrucció aparell judicial
– Militarització milicies
• Comissariat de Propaganda
• Consell de l’Escola Nova Unificada
• Servei del Patrimoni històric
• Llei d’interrupció de l’embaràs

28. Evolució zona sublevada
L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat
Concentració de poder militar i polític en Franco (1/10)
Autoritarisme feixista
Junta de Defensa Nacional (Burgos)
Direcció militar i política
Clima de Dirigida per Es decideix
Repressió Supressió de la reforma agrària, la reforma
i terror Educativa, depurar funcionaris republicans
Franco (Generalíssim i Caudillo)
Sotmet a disciplina les
milícies carlines i falangistes
Unifica les forces polítiques (Decret d’unificació)
Falange Española Tradicionalista y
Partit únic
de las JONS (Fet y de las JONS
Amb el suport de
l’Església posteriorment
Movimiento Nacional
Nacionalcatolicisme

29. Consolidació del nou Estat
Gener de 1938
Llei d’Administració Central de l’Estat
Concentració de poders legislatius
Dictadura feixista autoritària
Política econòmica intervencionista
La legislació franquista durant la guerra
Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)
(Sindicalisme vertical, paternalisme, prohibició
Fuero del Trabajo de vagues...) Inicis Estat Corporatiu
Llei de Premsa i Impremta (Censura)
Llei de Responsabilitats polítiques (repressió)
Abolició de les autonomies
CONSOLIDACIÓ DEL
FRANQUISME

30. Conseqüències
• Exili republicà. França, Mèxic,…
• Més de mig milió de morts.
• Camps de presoners, de treballs forçats,
(250.000)
• Pèrdua reserves, disminució població activa,
destrucció infraestructures viàries i fabrils,
destrucció vivendes, caiguda renda
• Final experiència modernitzadora, democràtica i
revolucionària
• Aïllament polític internacional
• 40 anys de dictadura militar feixistitzant

31. Robert Cappa, 1936