1. Una broma del mestre
En un poble de L'Índia, un home molt sant, que als vilatans lis semblava una persona bona a la vegada
que extravagant. Als vilatans, lis resultava curiositat per aquell home a la vegada que els confonia. El
que va passar és que li van demanar que els prediques. L'home que sempre estava disponible,va
acceptar. El dia de predicar, el mestre, va tenir l'intuició de que l'actitud dels assistents, no era sincera i
que tenien que rebre una lliçó. Va arribar el moment del discurs i tots el vilatans es van disposar a
escoltar el sant confiats en passar una bona estona gràcies a ell. El mestre és va presentar davant d'ells.
Després d'un silenci, va preguntar:
-Amics, sabeu de que us vinc a parlar?
No, van contestar.
-En aquest cas, va dir, no vaig a dir-vos res. Sou tan ignorants que res podria parlar-vos que no val la
pena. En tant, no vaig a dir-vos res, no us dirigiré la paraula.
Els assistents, desorientats, es van anar a les seves cases. Es van reunir al dia següent i van decidir
reclamar. L'home no va dubtar d'acudir fins ells i lis va preguntar:
-Sabeu de que us vinc a parlar?
Si ho sabem, van dir els vilatans.
Sents així, va dir el mestre, no tinc res que dir-vos, perquè ja ho sabeu. Que passeu una bona nit amics.
Els vilatans es van sentir burlats, però no es van donar per vençuts i van tornar a convocar el sant. Ell
va mirar els assistents en silenci i calma. Després va preguntar:
-Sabeu de que us vinc a parlar?
No volent-se atrapar de nou, els vilatans ja havien meditat la resposta.
Alguns sí i altres no.
Y l'home santa va dir:

2. -En aquest cas, els que ho sàpiguen, que ho transmetin als que no ho saben.
Dit això, l'home sant va marxar cap al bosc.
El mestre diu: El mestre diu: sense acritud però amb fermesa, l'ésser humà ha de vetllar per si mateix