2. CONEIX LA TEVA CIUTAT
1. INS Príncep de Girona
2. Casa Batlló
3. Monument Colom/ Maremàgnum
4. Drassanes/ Museu Marítim
5. Jardins Costa i Llobera
6. Fundació Joan Miró
7. Estadi Olímpic/ Palau Sant Jordi
8. Poble Espanyol / Casa Ramona /
Font Màgica/Palau Nacional
9. Columnes Venecianes
10. Torres Venecianes
11. Estació de Sants
12. Plaça Escorxador/ Escultura Dona i Ocell
13. Palau Reial/ Universitats
14. Universitats
15. Camp Nou
16. Casa de les Punxes.
3. 1. INS Príncep de Girona
Els orígens del Príncep de Girona.
Sabies que l'institut ja té 33 anys d'història?
I que va néixer als barracons on ara hi
construeixen una escola bressol?
Quines peculiaritats ha viscut?
Aquí tens un petit resum de la història del
nostre centre.
4. El Príncep de Girona va començar a funcionar el curs 1978-79 com a institut de
conveni entre el Ministerio de Defensa i el Ministerio de Educación y Ciencia, i acollia
preferentment els fills dels militars que estaven destinats a Barcelona (ve d'aquí que
molts haguem sentit relacionar l'institut amb els militars).
El van ubicar als barracons que hi ha entre l'institut actual i el Jovellanos . Hi havia un
barracó dedicat a les oficines, despatxos i sales de professors, i la resta eren per a
cadascun dels nivells que s'hi impartien: BUP i COU. També hi havia laboratoris de física
i química, biologia i geologia, una aula de música i uns vestuaris per a l'educació física.
Al cap de poc temps, el nivell de l'alumnat va acabar sent força alt (hi havia molta
demanda i els alumnes entraven per nota). Així, de seguida va anar adquirint bona fama
al barri.
El Príncep de Girona tenia un director sorgit del claustre de professors i, al mateix
temps, un coronel que gestionava el personal que hi treballava, el manteniment de
l'edifici i les instal·lacions. El coronel també era membre del Consell Escolar, però a
nivell docent pràcticament no intervenia.
Finalment, l'1 d'abril del 1998 el Príncep de Girona va ser transferit a la Generalitat,
igual que els terrenys (aquests, cedits per 99 anys), amb la condició que no s'hi pot
construir res que no estigui relacionat amb l'ensenyament públic no universitari.
5. 2. La Casa Batlló
L'actual Casa Batlló, és el resultat de la reforma
total d’una antiga casa convencional construïda l’any
1877.
Gaudí va rebre l’encàrrec de renovació total de
l'immoble del propietari Josep Batlló i Casanovas
(industrial tèxtil). Sobre aquesta base, Gaudí va
construir aquesta sorprenent casa, una de les més
fantasioses i especials de Barcelona.
El projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de l’any 1904,
va ser fortament qüestionat per les autoritats
municipals de l’època, degut a una sèrie d’elements
del disseny de Gaudí que superaven àmpliament els
límits de les ordenances municipals.
Els canvis realitzats per Gaudí a l’antic edifici van
ser totals. De fet, l’edifici de Gaudí és un edifici nou.
6. Gaudí hi va afegir la galeria, els balcons, les golfes i dos pisos
addicionals així com tota la ceràmica policroma.
A l'interior, els espais van ser completament reorganitzats per obtenir
una ventilació i una il·luminació més naturals (el pati està recobert de
ceràmica progressivament més clara a mida que baixem des del terrat fins
a la planta baixa per tal d'aconseguir una il·luminació uniforme ).
A fora, Gaudí va realitzar una de les façanes urbanes més espectaculars
i brillants del món. Va utilitzar els típics elements constructius modernistes
com la ceràmica, la pedra, el ferro forjat amb un extraordinari resultat.
La façana és impressionant tant si es contempla de dia com de nit.
Van col·laborar en la realització de la façana els arquitectes
Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver, els metal·listes Germans Badia,
els fusters Casas i Bardes, el ceramista Sebastià Ribó i els Tallers Pelegrí
realitzadors dels vitralls.
La casa Batlló és una de les millors obres modernistes de la nostra ciutat
des de l’any 1906.
8. Monument de Colom/Maremàgnum
El monument a Colom és a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud
de la Rambla i el passeig de Colom, davant el port de Barcelona. L'estàtua, que
dóna la benvinguda als visitants que arriben a la ciutat per la ronda del Litoral,
està situada a sobre d'una columna de ferro i tot el conjunt fa una alçària de 60
metres.
A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar fins a la
semiesfera que és sota els peus de l'estàtua, des d'on es pot veure una
panoràmica de la ciutat.
El monument és un homenatge al descobridor Cristòfol Colom; l'estàtua té el
braç estès, i amb el dit índex assenyala cap al mar i no cap a Amèrica, que és just
en sentit contrari. Aquesta posició del monument ha creat sempre molta
controvèrsia.
El monument a Colom, que es va inaugurar l'1 de juny de 1888, es va construir
com a punt culminant de les obres de millora del litoral de la ciutat que es van fer
amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. El monument va ser impulsar
en aquell moment per l'alcalde de la ciutat, Francesc Rius i Taulet, el va concebre
Gaietà Buïgas i l'estàtua, de set metres d'alçària, és obra de l'escultor Rafael
Atché.
Un dels punts de trobada més utilitzats a Barcelona és el Maremàgnum, un
agradable centre comercial que es troba molt prop de la Rambla.
10. Drassanes/ Museu Marítim
Les drassanes reials de Barcelona, és un edifici civil gòtic emplaçat a la
façana marítima de la ciutat i que es va començar a bastir al final del segle XIII
durant el regnat de Pere el Gran. És de les poques drassanes medievals que
es conserven. Des del seu origen es van destinar a la construcció de les
galeres de la flota de la Corona d'Aragó.
El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les
Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre
el segle XIII i el segle XVIII, surt documentat amb data de l'any 1243, on
s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes. Està
declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Amb data 23 d'octubre de 1936 i per decret de la Generalitat es va crear el
Museu Marítim de Catalunya, Josep Tarradellas, conseller Primer de la
Generalitat, signava el decret :
« La necessitat d'instal·lar el Museu Marítim de Catalunya en un lloc avinent
per conservar-hi, valorats, els exemplars del Museu de l'Institut Nàutic de la
Mediterrània”.
11. 5. Jardins Costa i Llobera
Una de les col·leccions de cactus més importants del
món està a Barcelona. Es tracta dels
Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que ocupen més de
sis hectàrees de la muntanya de Montjuïc.
Han estat tancats durant cinc anys per obres de
millora i de rehabilitació i, des d'aquest gener, tornen a
estar oberts al públic.
Hi ha cactus de pràcticament tots els indrets del món,
des de Sud-àfrica fins a Mèxic, passant per Austràlia,
Xile, Califòrnia, el Marroc i Brasil.
La gran majoria són exemplars propis de països amb
climes tropicals, subtropicals i subdesèrtics, que poden
créixer en bones condicions en aquest indret gràcies a
l'orientació del penya-segat de Montjuïc i a la
climatologia de la ciutat.
També trobem exemplars de Drago, atzavares,
garrofers, oliveres, arbres ampolla, roures australians,
potes de vaca i dotze espècies diferents de palmeres.
12. 6. Fundació Joan Miró
La Fundació té la col·lecció
pública més completa d'obra de
Joan Miró, integrada per
pintures,escultures,ceràmiques,
tèxtils, gravats i dibuixos de
l'artista de totes les èpoques.
14. Estadi Olímpic/ Palau Sant Jordi
És una de les instal·lacions esportives més estimada pels barcelonins i és que
aquí va ser on la ciutat va viure la seva brillant inauguració dels Jocs Olímpics de
1992. Durant uns segons, mig planeta va estar pendent de la seva peveter i,
després, durant les Olimpíades, va ser l'escenari d'alguns dels rècords
d'atletisme que es van veure aquest any.
L'Estadi Olímpic actual és el resultat de la remodelació d'un altre més antic que
existia a Barcelona des de 1929. Se li va dotar d'una nova infraestructura i
equipaments amb alta tecnologia i es va augmentar la seva capacitat fins als
56.000 espectadors (amb l'ajuda de grades professionals es pot arribar fins a les
77.000 persones de públic). Tot això ha fet que aquesta instal·lació esportiva
hagi estat reconeguda per la UEGA amb la categoria de Estadi 5 estrelles.
De la mateixa manera que al Palau Sant Jordi, a l'Estadi Olímpic també se
celebren esdeveniments de tot tipus, tant esportius com socials. Els noms
d'artistes i arquitectes que van intervenir en el seu disseny han fet que l'Estadi
superi la categoria de instal·lació esportiva. La façana recuperada de l'antic
estadi és obra de Pere Domènech i Roure, el frontal el esculpir Vicenç Navarro i
les estàtues que es poden veure sobre la porta d'entrada són de Pau Gargallo.
15. 8. Poble Espanyol, Casa Ramona, Font
Màgica, Palau Nacional
El Poble Espanyol de Barcelona va
ser construït l'any 1929 amb motiu de
l'Exposició Internacional de Barcelona
per donar a conèixer la riquesa i
diversitat de les cultures del territori
espanyol.
És un museu d'arquitectura a l'aire lliure a Barcelona, amb la
reproducció de 117 edificis, carrers i places de l'estat espanyol.
Important mostra d'arts i oficis, i centre productor d'artesania amb
més de 40 tallers-botiga.
Es pot viure en directe l'activitat de tallers de diferents oficis
tradicionals com els de ceràmica, escultura, teixits, joieria, pintura,
vidre, etc.
16. Casa Ramona
La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós,
industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles,
que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que
s'havia cremat.
Casaramona va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch,
un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va
projectar una fàbrica modèlica..
Va ser construïda totalment en maó vist, seguint el tradicional
sistema català de construcció. Les formes aconseguides amb aquest
material, en concret el remat de les façanes, els elements de
ferro forjat i l'ús, si bé que limitat, de pedra i de ceràmica (a les torres
i en un mosaic amb les inicials del propietari) embelleixen el conjunt.
Es va tenir especial cura de la il·luminació, vetllant per les
condicions higièniques dels treballadors: es van obrir finestrals i es
van alçar els sostres per inundar de llum, de sol i d'aire les
instal·lacions, on havien de passar moltes hores els obrers.
De seguida es va reconèixer el gran valor arquitectònic de l'edifici,
rebent el 1er premi del Concurs anual d'edificis artístics concedit per
l'Ajuntament de Barcelona.
L'any 1976 va ser declarat Monument Històric d'interès Nacional.
Està considerat un dels més importants conjunts del Modernisme
industrial.
17. Font màgica de Montjuïc
Aigua, llum, música i color ... màgia!!
Situada als peus de la muntanya de Montjuïc, la Font Màgica s’ha
convertit en una de les imatges típiques de la ciutat de Barcelona.
És un espectacle digne de veure i viure, que emociona a tots els
presents: turistes i autòctons.
La Font es va inaugurar el 19 de maig de 1929, coincidint amb la gran
Exposició Universal que es va celebrar a la ciutat aquell mateix any. El
projecte, presentat per l’enginyer Carles Buigas, pretenia donar un
element decoratiu diferenciador a l’Exposició.
La Font Màgica forma part d’un conjunt ornamental de tota l’avinguda
Maria Cristina. Començant al Palau Nacional, baixen una sèrie de
cascades que van formant estancs fins arribar a l’esplanada on es trona la
Font. D’aquí i fins a la Plaça Espanya, l’avinguda està franquejada per
dues fileres de fonts verticals que prenen color durant l’espectacle.
La Font es converteix en espectacle en el moment que 29 jocs d’aigua
comencen a combinar-se d’una forma harmònica: l’aigua sembla que
prengui vida quan comença a dibuixar formes i moviments sorprenents i
inesperats que es combinen amb el color i la llum.
Al cap d’anys de la seva construcció (cap als anys 80) es va introduir la
música com a element integrador de l’espectacle. Amb aquest detall
musical, l’aigua sembla que balli al seu so i ritme i la font es torni màgica!!!
18. Palau Nacional
Construït per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929
segons un projecte dels arquitectes Enric Catà, Eugenio
Cendoya i Pere Domènech i Roure. A causa del seu
emplaçament ha esdevingut un dels símbols de la ciutat i des
de 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Entre el
1990 i el 1992 va patir un procés de rehabilitació, període en
el que també es creà el nou Museu Nacional d'Art de
Catalunya.
L'edifici, d'estil monumental, té una planta rectangular i dos
pisos, i és organitzat al voltant del Gran Saló Oval. A la
façana, coronada per una gran cúpula d'estil romà, s'alcen
quatre torres, dues de les quals s'inspiren en les torres
xorigueresques de la catedral de Santiago de Compostela. La
decoració de la gran cúpula conté pintures de Josep de
Togores, M. Humbert i Francesc d'Assís Galí, que
magnifiquen el passat d'Espanya dins la línia de patriotisme
que caracteritzava la dictadura de Primo de Rivera.
19. 9. Columnes Venecianes
Les quatre columnes que Puig i Cadafalch va construir a Montjuïc el
1919 i que el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar el 1928, perquè
eren un símbol de catalanitat.
El 10 de novembre de 2009, l’ Ajuntament de BCN va presentar
oficialment el projecte de la seva construcció, i acabar la seva realització
en un termini de set mesos. La presentació fou en el moment del
piromusical de la Mercè, incorporant les quatre columnes com a part de la
posada en escena de l'espectacle.
Les obres per fer de nou les quatre columnes i adequar-les a l'entorn
varen uns dos milions d'euros.
Les columnes originals feien uns vint metres d'alt per dos metres de
diàmetre i estaven col·locades a la plaça Amèrica, avui plaça Carles
Buïgas, en el mateix emplaçament on ara hi ha la Font Màgica.
En la seva reconstrucció s’ ha mantingut el mateix diàmetre, però
l'alçada és de 18,7 metres perquè no sobrepassin els dos pavellons
laterals de la plaça del Marquès de Foronda (Maria Cristina i Alfons XII),
que també són obra de Puig i Cadafalch. La disminució de l'alçada es fa
també per donar una millor perspectiva al monument.
Les torres originals s'aguantaven directament sobre el sauló de la plaça,
però ara es col·loquen sobre una peanya de 20 metres quadrats de pedra
del Figaró.
20. 10. Torres Venecianes
Aquestes torres es van començar a aixecar a partir de
1928 segons un projecte de l'arquitecte Ramon Reventós
i Farrarons, qui també va participar en els projectes del
Teatre Grec i del Poble Espanyol, ambdós inclosos en el
projecte de l'Exposició.
Es troben emplaçades entre les dues grans columnates
que tanquen la plaça Espanya i el Palau Tèxtil i el Palau
de Comunicacions i Transports.
Es van servir com model del campanar de la catedral
de San Marcos de Venècia, d'on prenen el nom de
Torres “Venecianes” com les hi coneix popularment.
21. 11. Estació de Sants
Barcelona Sants i Sants Estació per antonomàsia Sants, és una
estació de ferrocarril i del metro de Barcelona situada al barri de Sants
.
És la principal estació ferroviària de la ciutat, hi fan parada totes les
línies de Rodalies de Catalunya i la majoria de trens de mitjana i llarga
distància que circulen per Catalunya, connectant-la amb la resta
d'Espanya i amb el sud de França.
L'estació es va construir com a estació terminal de la
línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona, després de traslladar
l'estació terminal del centre a la plaça de Catalunya al barri de Sants.
L'any 1977 es va construir l'enllaç entre Plaça Catalunya i l'estació
de Sants. Sobre l'edifici de l'estació hi ha un aparcament i un hotel.
22. 12. Plç. Escorxador/ Dona i Ocell
Absolutament integrat en la trama urbana dissenyada
per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX per expandir
Barcelona, el Parc de Joan Miró ocupa el solar de
l'antic escorxador de la ciutat, equivalent a quatre illes
de l'Eixample.
Hi destaquen les importants plantacions de pins,
alzines i palmeres, així com l'escultura Dona i Ocell,
obra del gran pintor, escultor i ceramista a qui s'ha
dedicat el parc.
23. 13. Palau Reial
El Palau de Pedralbes, antic palau reial, va ser un
obsequi del comte de Güell a Alfons XIII. Una finca rural
que els arquitectes Eusebi Bona i Francesc de Paula
Nebot van condicionar (1924) per quan el rei es traslladés
a Barcelona.
L'entrada es troba situada en el punt més baix del jardí.
S'accedeix a una plaça on arriben els camins laterals i l'eix
principal que estructura longitudinalment tot el jardí i acaba
en la façana del palau.
L'espai està presidit per Mediterrània, un bonic nu
femení obra de l'escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat,
col·locat al mig de l'estany l'any 1962
24. 14. Universitats
A banda i banda de l’eix marcat per l’avinguda
Diagonal agrupa:
A la zona nord, els ensenyaments de l’àmbit
jurídic, econòmic i de ciències socials,
A la zona sud, els de ciències experimentals i
les facultats de Farmàcia i de Belles Arts.
25. 15. Camp Nou
La Construcció del Camp Nou - El vell camp de Les Corts es va quedar petit amb
l'arribada de Kubala i es va fer necessari un canvi d'emplaçament. Des de la seva fase de
gestació fins al dia de la seva inauguració, el 24 de setembre del 1957, la construcció del
Camp Nou va passar per moments complicats però finalment es va convertir en realitat. En
aquest apartat s'explica com es va dur a terme aquest ambiciós projecte.
L'Evolució del Camp Nou - Des del dia de la seva inauguració, el Camp Nou ha anat
millorant la seva cara dia a dia y s'ha adaptat al pas del temps. Amb els anys, el Club ha
remodelat diverses zones de la instal·lació i dels seus voltants, ha construït noves àrees i ha
equipat l'estadi amb la millor tecnologia. Aquestes són les remodelacions que ha patit el
Camp Nou.
Grans Esdeveniments al Camp Nou - A part de ser el lloc on el FC Barcelona juga els
seus partits, el Camp Nou ha servit, en nombroses ocasions, com a seu de diversos
esdeveniments de gran importància internacional. El públic de l'Estadi ha vist als millors
equips de futbol, però també ha pogut presenciar events com ara la visita del Papa i el
concert de Bruce Springsteen
Altres Intal·lacions - Altres instal·lacions que té el FC Barcelona per desenvolupar les
variades activitats que ofereix: el Miniestadi, La Masia, La Pista de Gel i la futura Ciutat
Esportiva.
Altres Estadis del FC Barcelona - El Barça però, no només ha jugat al Camp Nou. Ha
arribat a jugar en nou estadis diferents, un dels més recordats Les Corts, l'estadi que
Kubala va fer petit.
26. 16.La Casa de les Punxes
Projectat per Josep Puig i Cadafalch i construït l’any 1905.
Aquest es un dels edificis més espectaculars de l’eixampla de
la ciutat.
L’edifici mostra una certa aparença "medieval" i també s’hi
endevina una influencia nòrdica.
La façana es construïda en maó vist, encara que també
s’utilitza la pedra en la construcció de les tribunes, en els
remats i en les portes.
Els grans plafons que coronen l’edifici representen un
rellotge de sol, una imatge de Sant Jordi amb la inscripció
"Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat" i altres
motius religiosos o patriòtics.
Segons Permanyer, alguns dels artistes que van col·laborar
amb Puig i Cadafalch varen ser: Alfons Juyol que va fer les
escultures en pedra, Eudald Amigó que va fer les vidrieres,
Enric Monserda que va realitzar la decoració interior i Manel
Ballarín que va desenvolupar els treballs de ferro forjat.
