4. INTRODUCCIÓ
1. Destinataris/àries
Aquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 1 va adreçat a aquelles persones adultes que
volen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen un
domini bàsic de la llengua.
2. Metodologia
Aquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-
ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.
Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-
lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe per
aconseguir un objectiu.
Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durant
l’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-
ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet que
es posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-
lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.
Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-
cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-
tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-
prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir de
la interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-
trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i les
diferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats de
les persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que pugui
aportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza com
a font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)
també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.
A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-
bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que es
treballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivament
de l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.
3. Les tasques
Cada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de la
unitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-
nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits.
5
5. L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant en
grup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, si és el cas,
el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment amb els altres
membres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rols quan el con-
text comunicatiu ho demani.
Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnat
lliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitar
quan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionar
els conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalment
ha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir els
coneixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-
ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes es
desenvolupin adequadament.
4. Els exponents lingüístics
Per portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponents
lingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.
La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-
sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de la
tasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professorat
fomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entre
els exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.
La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hi
ha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crear
situacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics de
forma contextualitzada i, alhora, controlada.
De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-
tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-
lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més al
seu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-
sentar-ne una llista.
5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxic
Els exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-
maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-
tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-
lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextos
comunicatius diferents dels que ja s’han treballat.
Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-
ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquests
casos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà
6
6. del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjà
de la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà de
deduccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-
xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnat
pugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-
tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-
ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.
6. El material d’aula
El material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-
mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic més
significatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari amb
l’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durant
la unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pel
seu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden ser
d’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.
7. L’avaluació
En aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-
nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.
Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els continguts
de la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de forma
més adequada i profitosa.
Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnat
reflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient de
quines mancances té abans de continuar.
Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-
se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrer
punt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-
cances detectades abans de passar a la unitat següent.
Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,
ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-se
en aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-
provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-
grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.
En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B1 comenci a usar din-
tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, vol
fer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-
lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure en
català amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten.
7
7. UNITAT 1
BENVINGUTS I BENVINGUDES AL CURS!
Tasca 1: Com et dius? (pàgina 8)
Objectiu: saber com es diuen els companys i companyes de classe.
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de formar grups i treballar col·lectivament per recollir a la graella els noms i
cognoms dels seus companys i companyes.
El professorat ha de passar una estona en cada grup per fer el seguiment de la tasca.
Cal recollir el nom d’almenys cinc persones de classe i escriure’ls amb un mínim de correc-
ció ortogràfica per assolir l’objectiu de la tasca.
Cal cloure-la fent que uns quants alumnes presentin alguns companys o companyes.
Tasca 2: On vius? (pàgina 9)
Objectiu: saber l’adreça i el número de telèfon dels companys i companyes de classe.
Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha d’escriure la seva adreça i el seu número de telèfon per resoldre prèviament els
dubtes ortogràfics i de vocabulari.
El professor o la professora ha de formar nous grups, que hauran d’interactuar fins a com-
pletar la informació de la graella. El professorat n’ha de fer el seguiment.
S’haurà assolit l’objectiu comunicatiu si s’aconsegueix recollir l’adreça i el telèfon d’almenys
cinc companys i companyes amb un mínim de correcció ortogràfica.
Cal cloure la tasca fent que uns quants alumnes presentin alguns dels companys o compa-
nyes de qui tinguin la informació treballada.
Tasca 3: D’on ets? (pàgina 10)
Objectiu: saber el lloc de procedència dels companys i companyes de classe.
Desenvolupament de la tasca:
El professor o professora ha de formar nous grups, que han d’interactuar per saber d’on és
cada membre.
L’alumnat haurà aconseguit l’objectiu comunicatiu si descobreix la procedència dels seus
companys i companyes.
8
8. El professor ha de cloure la tasca fent explicar d’on és cadascú a un membre de cada grup,
la qual cosa servirà com a resum dels continguts treballats.
Si es disposa d’un mapamundi, es poden enganxar gomets al país de cada alumne/a.
Tasca final: Ja sé qui sou! (pàgina 11)
Desenvolupament de la tasca:
Cal que l’alumnat interactuï amb la resta de companys i companyes per l’aula. El professorat
ha d’estar a punt per ajudar-los sempre que calgui.
És interessant de fer un petit repàs dels exponents comunicatius treballats abans d’iniciar la
tasca.
Haurà assolit el criteri d’èxit d’aquesta unitat qui sàpiga el nom de la majoria de membres de
la classe i sàpiga donar-ne les dades personals (adreça, telèfon i lloc de procedència), con-
sultant les graelles en què han recollit aquesta informació.
Per cloure la tasca, alguns alumnes poden presentar-se de nou i presentar-ne d’altres, la qual
cosa servirà com a resum de tot el s’ha treballat a la unitat.
GRAMÀTICA
1. L’alfabet (pàgines 12-13)
Completa i recorda-te’n
a b c, ç d e
a be alta ce / ce trencada de e
f g h i j
efa ge hac i jota
k l m n o
ca ela ema ena o
p q r s t
pe cu erra essa te
u v w x y
u ve baixa ve doble ics i grega
z
zeta
9
9. Ara practica-ho
Katherine Walter ca, a, te, hac, e, erra, i, ena, e / ve doble, a, ela, te, e, erra
Alexandra Zgustova a, ela, e, ics, a, ena, de, erra, a / zeta, ge, u, essa, te, o, ve baixa, a
Ruth Bajaña erra, u, te, hac / be alta, a , jota, a, eñe de l’espanyol, a
Tarik Ayadi te, a, erra, i, ca / a, i grega, a, de, i
Ainhoa Zinkunegi a, i, ena, hac, o, a / zeta, i, ena, ca, u, ena, e, ge, i
Completa i recorda-te’n
gu qu ig ix tx
ge - u cu - u i - ge i - ics te - ics
l·l ll ny rr ss
ela geminada doble ela ena - i grega doble erra doble essa
é, ó, í, ú à, è, ò ï, ü
accent tancat accent obert dièresi
Ara practica-ho
Av. del Comerç, n. 31 S’escriu amb ce trencada
Rbla. del Mil·lenari, n. 13 S’escriu amb ela geminada
C. de les Pitiüses, n. 77 S’escriu amb dièresi a la u
C. de Guimerà, n. 16 S’escriu amb ge - u i accent obert a la a
Av. de Marià Fortuny, n. 79 S’escriu amb ena - i grega
Pg. dels Grallers, n. 21 S’escriu amb doble ela
Pl. de les Basses, n. 3 S’escriu amb doble essa
Pl. de les Peixateries, n. 1 S’escriu amb i - ics
Pg. dels Caputxins, n. 83 S’escriu amb te-ics
C. de Puig i Cadafalch, n. 7 S’escriu amb i - ge
Comentari per al professorat: Cal que el professorat introdueixi en treballar l’alfabet
totes les qüestions necessàries sobre la pronúncia tant consonàntica com vocàlica. En rela-
ció amb l’accent i la dièresi, l’objectiu és que l’alumnat reconegui aquests signes gràfics.
En l’activitat de lletrejar noms i cognoms s’hi inclou la grafia ñ, atès que pot ser habitual
en els cognoms de l’alumnat procedent de països de parla espanyola.
10
10. 2. L’article personal (pàgina 14)
Completa i recorda-te’n
–John! Qui és aquest noi?
–És el Paul, un company de classe.
–Ah! Encantada! Jo em dic Nicole.
Ara practica-ho
–Hola! Jo em dic ø Marco.
–Molt de gust! Jo sóc l’Ester i ell es diu ø Hassan.
–Ei! ø Tom! Coneixes l’Ester i el Hassan?
–Hola! Tu ets la Nicoleta, no? Et presento la Paola i l’Augusto.
–Ah! Encantada! Jo em dic ø Nicoleta i aquest és el Saïd.
–Molt de gust!
–Bon dia, ø Gladys!
–Hola, ø Radoslav! Coneixes l’Aziza?
–Doncs no! Molt de gust, ø Aziza. Jo em dic ø Radoslav i sóc un company de classe de la
Gladys.
3. Els demostratius (pàgina 15)
Completa i recorda-te’n
–A classe hi ha gent de països diferents. Aquest noi i aquesta noia d’aquí són equatorians.
–Doncs aquells companys d’allà són ucraïnesos, com aquelles companyes del fons.
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
proximitat aquest aquests aquesta aquestes
llunyania aquell aquells aquella aquelles
Ara practica-ho
Aquest noi del meu costat és el Hans i és alemany, com aquells companys d’allà. En canvi,
aquests d’aquí són romanesos. A classe també hi ha sud-americans: aquella noia del fons és
xilena i aquestes noies d’aquí són argentines. Ah! I aquesta noia del meu costat és brasilera.
També tinc companyes magribines. Són aquelles d’allà. I aquell noi del fons és senegalès.
11
11. 4. Els numerals (pàgines 16-17)
Completa i recorda-te’n
0 1 2 3 4
zero u dos tres quatre
5 6 7 8 9
cinc sis set vuit nou
10 11 12 13 14
deu onze dotze tretze catorze
15 16 17 18 19
quinze setze disset divuit dinou
20 21 22 23 24
vint vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres vint-i-quatre
25 26 27 28 29
vint-i-cinc vint-i-sis vint-i-set vint-i-vuit vint-i-nou
30 31 32 33 34
trenta trenta-u trenta-dos trenta-tres trenta-quatre
35 36 37 38 39
trenta-cinc trenta-sis trenta-set trenta-vuit trenta-nou
40 41 42 43 44
quaranta quaranta-u quaranta-dos quaranta-tres quaranta-quatre
45 46 47 48 49
quaranta-cinc quaranta-sis quaranta-set quaranta-vuit quaranta-nou
50 60 70 80 90
cinquanta seixanta setanta vuitanta noranta
100 200 300 400 500
cent dos-cents tres-cents quatre-cents cinc-cents
Ara practica-ho
46 – 16 = 30 quaranta-sis menys setze són trenta
128 x 4 = 112 cent vint-i-vuit per quatre són cinc-cents dotze
117 + 66 = 183 cent disset més seixanta-sis són cent vuitanta-tres
59 – 18 = 41 cinquanta-nou menys divuit són quaranta-u
73 + 51 = 124 setanta-tres més cinquanta-u són cent vint-i-quatre
12
12. Completa i recorda-te’n
El Bernat viu al primer primera
La Chi Lin viu al cinquè segona
La Simona viu al tercer setena
El Jorge i l’Augusto viuen al quart tercera
La Remedios viu al desè sisena
La Raquel i el Josep M. viuen al novè cinquena
El Pierre viu al segon quarta
Completa i repassa
núm. masculí femení
1 primer primera
2 segon segona
3 tercer tercera
4 quart quarta
5 cinquè cinquena
6 sisè sisena
7 setè setena
8 vuitè vuitena
9 novè novena
10 desè desena
Comentari per al professorat: La finalitat d’aquesta activitat és que l’alumnat sigui capaç
de donar la seva adreça completa i el seu número de telèfon. Per tant, encara no s’han de
treballar les formes un/una i dues.
5. Els interrogatius (pàgines 18-19)
Completa i recorda-te’n
–Hola! Com et dius?
–Em dic Zaïm.
–I tu qui ets?
–Jo sóc la Carina.
–Molt de gust, Carina. On vius?
–Ara visc a Mont-roig.
–Ai, caram. Jo també!
13
13. –Ah, sí? Doncs podríem quedar per anar junts a classe. Quina adreça i quin telèfon tens?
–Visc al carrer Major...
–Espera’t, que m’ho apunto!
Ara practica-ho
–Hola! Jo em dic Gustavo. I vosaltres com us dieu?
–Jo sóc la Tatyana i ell es diu Reinaldo.
–Encantat! I aquells nois qui són?
–Són el Michael i el Lorenz.
–Ah! I qui és el Mohamed?
–És aquell noi d’allà, però no sé qui són aquelles noies.
–Quines noies? Ah, sí! Són búlgares. No sé com es diuen però viuen a Altafulla.
–I tu on vius, Gustavo?
–Jo visc a Valls.
–Ah, igual que aquells nois!
–Quins nois viuen a Valls?
–El Reinaldo i el Hassan.
–Ai, caram! Doncs podríem venir a classe plegats. Els hauré de preguntar quin telèfon i quina
adreça tenen.
Completa i repassa
adverbis interrogatius
adverbi interrogatiu de manera adverbi interrogatiu de lloc
com on
pronom interrogatiu per referir-se a persones
qui
adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
quin quins quina quines
6. La preposició a (pàgina 20)
Completa i recorda-te’n
–On vius?
–Visc a Reus, a l’avinguda dels Països Catalans.
–Ah! Doncs jo visc molt a prop, al carrer de Lepant.
14
14. Ara practica-ho
A classe, tinc companys de tot el Camp de Tarragona. Jo visc a Calafell, al passeig Marítim.
En canvi, l’Aziza i la Souad viuen a Tarragona, a la plaça Corsini. El Pedro Javier viu a Riudoms,
a l’avinguda de Catalunya, i l’Enrique viu a Mont-roig, als Masos d’en Bladé. Ah! I el Manuel
viu a Cambrils, al carrer de Ramon Berenguer IV, a l’Eixample.
7. La preposició de (pàgina 21)
Completa i recorda-te’n
–D’on ets?
–Jo sóc de Colòmbia.
–Doncs jo sóc d’Escòcia.
–La Gladys i la Nadia també són colombianes?
–No, la Gladys és de l’Argentina i la Nadia és del Brasil.
Ara practica-ho
La Tatyana és d’Ucraïna. El Hugh és d’Anglaterra. En canvi, l’Anthony i la Megan són dels
Estats Units. L’Aziza és del Marroc i el Zaim és d’Algèria. Ah! I la Chi Lin és de la Xina. A clas-
se també hi ha molts sud-americans: el Salomón és de l’Uruguai i la Miranda és de Veneçuela.
Em sembla que el Jorge és de l’Equador i l’Enrique és de Bolívia.
8. El present dels verbs dir-se i ser (pàgina 22)
Completa i recorda-te’n
–Jo em dic Moulay Driss.
–Molt de gust! Jo sóc la Raquel.
dir-se ser
jo em dic sóc
tu et dius ets
ell, ella, vostè es diu és
nosaltres ens diem som
vosaltres us dieu sou
ells, elles, vostès es diuen són
Ara practica-ho
–Ei! Qui (ser) sou, vosaltres?
–Jo (ser) sóc la Khadija i ell (dir-se) es diu Max. I tu qui (ser) ets?
15
15. –Jo (dir-se) em dic Sandra.
–Hola, Isabel! Qui (ser) són els teus companys?
–Doncs (dir-se) es diuen Graciela i Marco. La Graciela (ser) és peruana, com tu.
–Ah! Encantada!
–Ei! Com (dir-se) us dieu, vosaltres?
–Nosaltres (dir-se) ens diem Helmut i Angelica i (ser) som alemanys. I tu com (dir-se) et dius?
–Jo, Cristina. Encantada!
9. El present dels verbs viure i tenir (pàgina 23)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Richard! Si vius tan a prop de casa meva podríem venir junts a classe!
–I tant! Et trucaré per quedar! Quin telèfon tens?
viure tenir
jo visc tinc
tu vius tens
ell, ella, vostè viu té
nosaltres vivim tenim
vosaltres viviu teniu
ells, elles, vostès viuen tenen
Ara practica-ho
–Tu (viure) vius a Vilaplana, no?
–Sí. I vosaltres on (viure) viviu?
–A Vilaplana, també.
–Ah, sí? I quina adreça (tenir) teniu?
–Doncs (viure) vivim al carrer de l’Era.
–Ei, Mirta! Que (tenir) tens telèfon?
–A casa, no. Però (tenir) tinc un mòbil. Apunta’l.
–Nosaltres som la Nancy i el Peter.
–Ah, sí! Vostès (viure) viuen a Lleida, no? Jo, també.
–Ai, caram! I quina adreça (tenir) té, vostè?
–Doncs jo (viure) visc al carrer Major.
–Saps quin telèfon (tenir) tenen, l’Aurora i la Remedios?
–No! Em sembla que l’Aurora (viure) viu a Cornudella i la Remedios, a les Borges. Però ni la
Simona ni jo (tenir) tenim el seu telèfon.
16
16. LÈXIC
1. Els gentilicis (pàgines 24-25)
Completa i recorda-te’n
Argentina: argentí/argentina
Austràlia: australià/australiana
Brasil: brasiler/brasilera
Bulgària: búlgar/búlgara
Colòmbia: colombià/colombiana
Equador: equatorià/equatoriana
Espanya: espanyol/espanyola
Marroc: marroquí/marroquina
Nicaragua: nicaragüenc/nicaragüenca
Nigèria: nigerià/nigeriana
Pakistan: pakistanès/pakistanesa
Romania: romanès/romanesa
Rússia: rus/russa
el Salvador: salvadorenc/salvadorenca
Senegal: senegalès/senegalesa
Ucraïna: ucraïnès/ucraïnesa
Completa i repassa
-à/-ana -enc/-enca -ès/-esa -í/-ina altres
australià/ nicaragüenc/ pakistanès/ argentí/ brasiler/brasilera
australiana nicaragüenca pakistanesa argentina búlgar/búlgara
colombià/ salvadorenc/ romanès/ marroquí/ espanyol/
colombiana salvadorenca romanesa marroquina espanyola
equatorià/ senegalès/ rus/russa
equatoriana senegalesa
nigerià/ ucraïnès/
nigeriana ucraïnesa
Comentari per al professorat: Tot i que no cal treballar exhaustivament tots aquests gen-
tilicis, sí que és imprescindible que tot l’alumnat sàpiga expressar la seva procedència i la
dels companys i companyes de classe. Per tant, si hi ha alumnes d’altres procedències, cal
comentar-ne el gentilici a classe.
17
17. UNITAT 2
LA FAMÍLIA GAUDÍ ES REUNEIX DE NOU!
Tasca 1: Les famílies es preparen (pàgina 28)
Objectiu: formar tres famílies i, dintre de cadascuna, identificar el parentiu que cada mem-
bre del grup té amb la resta.
Desenvolupament de la tasca:
En primer lloc, els alumnes han de decidir conjuntament qui és cadascú dintre de la família.
Cal intentar que les famílies siguin variades, amb fills, néts, nebots, cunyats... Cal que el pro-
fessorat intervingui en els grups per aconseguir-ho.
L’alumnat haurà aconseguit l’objectiu de la tasca si és capaç de presentar els seus parents a
la resta de companys i companyes.
Si teniu els mitjans necessaris, feu fotos de les famílies i pengeu-les a l’aula. Durant la resta
de tasques, serviran a l’alumnat per recordar qui són els membres de la seva família.
Tasca 2: Com és la meva família? (pàgina 29)
Objectiu: indentificar físicament cada membre de la família.
Desenvolupament de la tasca:
En aquesta tasca cal repassar la conjugació del present d’indicatiu del verb ser.
Per treballar els exponents, el professorat pot utilitzar imatges de persones perquè l’alumnat
les descrigui utilitzant el vocabulari après. També es pot demanar a l’alumnat que porti foto-
grafies de la seva família real i que la descrigui.
Durant el desenvolupament de la tasca, els alumnes treballen en família. Cada membre ha
d’explicar a la resta dues o tres característiques físiques seves, que poden ser reals o inventa-
des. Remarqueu-ho per evitar que algú se senti incòmode descrivint-se. També ha d’explicar
com va vestit. La resta d’alumnes ho han d’apuntar a la graella.
Per cloure la tasca, els alumnes poden descriure alguns parents seus a la resta de la classe.
Tasca 3: Ens coneixem? (pàgina 30)
Objectiu: conèixer alguns parents de les altres famílies.
Desenvolupament de la tasca:
Heu de formar diversos grups amb dos o tres membres de cada família.
18
18. Els membres de cada grup han d’interactuar entre si. Interveniu-hi perquè tothom expliqui
quina relació té amb el Pau, l’Ester o la Montse, segons quin sigui el cas.
Al final de la tasca, alguns alumnes poden explicar quins parents nous han conegut i com són.
Tasca final: La família Gaudí al complet (pàgina 31)
Desenvolupament de la tasca:
Els alumnes han d’interactuar lliurement entre si per l’aula.
El professorat ha d’estar alerta per ajudar qualsevol alumne/a que ho necessiti. També ha de
facilitar interlocutors a les persones a qui costi relacionar-se.
Al final cal fer la posada en comú. Aprofiteu-ho per acabar de polir les mancances lingüísti-
ques i de vocabulari.
GRAMÀTICA
1. Els possessius (pàgines 32-33)
Completa i recorda-te’n
–Mira! Aquests són el meu fill, la meva jove i els meus néts.
–Caram! Que macos!
–Em sembla que jo també porto una foto de les meves nétes.
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
jo el meu els meus la meva les meves
tu el teu els teus la teva les teves
ell, ella, vostè el seu els seus la seva les seves
nosaltres el nostre els nostres la nostra les nostres
vosaltres el vostre els vostres la vostra les vostres
ells, elles, vostès el seu els seus la seva les seves
Ara practica-ho
–El nostre avi es diu Pep i la nostra àvia, Antònia. Estan molt contents perquè la Laura i l’Enric,
els nostres tiets, acaben de ser pares, però nosaltres encara no coneixem el seu fill.
–Ei, Sandra i Anna. Aquest és el vostre cosinet: l’Adrià. A mi em sembla que té el mateix nas
que la vostra tieta. Mira, Adrià, aquestes són les teves cosines.
–La meva germana, la Laura, acaba de tenir un nen. Per això, avui es reunirà tota la família:
el meu germà Albert i la seva parella, el David, i també els meus / els nostres pares, és clar. Les
meves filles, la Sandra i l’Anna, estan molt contentes.
19
19. 2. Les formes un/una i dos/dues (pàgina 34)
Completa i recorda-te’n
–Aquest noi és el teu germà?
–Sí, jo tinc quaranta-tres anys i el meu germà, vint-i-dos. Per tant, ens portem vint-i-un anys.
–I tu tens germans?
–Sí, tinc dues germanes: la Natàlia i la Marta.
Ara practica-ho
–Tiet, quin telèfon tenen el Ricard i la Maria?
–És el (630) sis-cents trenta (91) noranta-u (92) noranta-dos... Ai, caram! Ara no recordo els
altres dos números!
–Quants cosins tens?
–Ui! Tinc (21) vint-i-un cosins.
–Què dius ara?
–És que el meu pare i la meva mare tenen molts germans!
–Quants anys tens?
–Tinc (51) cinquanta-un anys. Però d’aquí a quinze dies, el (31) trenta-u de maig, en faré cin-
quanta-dos.
–Tu ets avi, oi?
–I tant! Tinc (2) dues nétes i la gran ja té (22) vint-i-dos anys.
3. L’interrogatiu de quantitat (pàgina 35)
Completa i recorda-te’n
–Quant temps fa que vius a Barcelona?
–Ui! Fa més de vint anys!
–Caram! Quants anys tenies quan vas marxar de l’Argentina?
Ara practica-ho
–Quant temps fa que no veus la teva família al complet?
–Fa molt de temps, però a l’estiu ens reunirem tots a casa dels pares: les meves germanes,
els tiets, els cosins... Som una gran família!
–Quantes germanes tens?
–Doncs tinc dues germanes grans i una germana petita. Totes tres tenen fills. Imagina-t’ho!
–Ui! Quin munt de criatures! Quants nebots tens?
–En tinc set! Per tant, els meus pares tenen nou néts.
–Caram! Doncs quanta gent us reunireu?
–Si no em descompto, vint-i-sis persones!
20
20. Completa i repassa
interrogatiu de quantitat
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
quant quants quanta quantes
4. El gènere i el nombre (pàgines 36-37)
Completa i recorda-te’n
–Vet aquí el meu avi i la meva (avi) àvia amb tots els seus (nét) néts. Jo sóc la de les trenes
(llarg) llargues.
–Aquests nois (ros) rossos i (gras) grassos són els meus tiets de petits.
–Aquests són el meu nebot i la meva (nebot) neboda. La de la bufanda (groc) groga i gorra
(blau) blava és la meva filla.
–Aquests són el meu germà i la meva (germà) germana. Els meus (germà) germans petits
encara no havien nascut i les meves (germà) germanes Núria i Júlia, tampoc.
Ara practica-ho
Aquests són els meus (nét) néts i les meves (nét) nétes. La Teresa i l’Anna són les (gran) grans.
La Teresa és la que porta uns pantalons (blau) blaus i una camisa (verd) verda. L’Anna porta
uns pantalons (negre) negres i una jaqueta (gris) grisa. És la que porta els cabells tan (llarg)
llargs. El Ramon i l’Enric són (bessó) bessons. Tots dos són (baix) baixos i (gras) grassos.
Aquesta (noi) noia (alt) alta i (moreno) morena és la Cristina. Aquella altra tan (guapo) guapa
i (pigat) pigada però que està massa (prim) prima és la Montse i és la més (petit) petita. El
Marc i la Marta són (germà) germans. Tots dos són molt (alt) alts. La Marta és (ros) rossa, té
els ulls (clar) clars i porta els cabells (curt) curts. En canvi, el Marc té els cabells (fosc) foscos.
És el que porta uns pantalons de xandall (verd) verds i una samarreta (groc) groga. Oi que tots
són molt (maco) macos i (eixerit) eixerits?
5. Els pronoms personals de complement directe (pàgines 38-39)
Completa i recorda-te’n
–Hola, tiet! Que no em coneixes?
–Doncs no, no et conec!
–Sóc el teu nebot Guillem. Aquest és el Miquel. El coneixes?
–I tant! Aquella és la teva germana Natàlia, oi? A ella també la conec.
–I com és que a la Natàlia i a mi sí que ens coneixes?
–A la Natàlia i a tu us conec des de petits, però del Guillem només n’he vist alguna foto.
–Als vostres germans grans també els conec. En canvi, a l’Ester i a l’Elisabet, com que només
tenen un any, no les conec.
21
21. Ara practica-ho
–Us coneixeu, tu i la meva germana Marta?
–I tant que ens coneixem! Però m’has de presentar els teus germans perquè no els conec.
–De debò que no els coneixes? Mira, aquell noi alt i moreno d’allà és el Francesc.
–Ah! El Francesc sí que el conec!
–Doncs ell a tu no et coneix. A més, no m’has dit que no coneixes els meus germans?
–Home, conec el Francesc de vista però no sabia que era el teu germà!
–Aquell noi moreno i baix és el Ramon.
–El Ramon segur que em coneix, perquè anem al mateix gimnàs!
–És a dir, que també el coneixes?
–Sí, però tens dues germanes bessones, oi?
–Sí.
–Doncs no les conec.
–D’acord! Són la Teresa i la Montse.
–Escolta! Qui és aquella noia rossa d’allà? Em sembla que la conec.
–Doncs és la Teresa. I aquella noia que també és rossa però que està més prima, la coneixes?
–Sí, es diu Montse.
–Doncs, au! Ja coneixes tota la família!
Completa i repassa
singular plural
1a persona em ens
2a persona et us
3a persona el / la els / les
6. El present del verb conèixer (pàgina 40)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Enric! Com va això? Coneixes la Sílvia?
–No, no la conec. Molt de gust, Sílvia!
conèixer
jo conec
tu coneixes
ell, ella, vostè coneix
nosaltres coneixem
vosaltres coneixeu
ells, elles, vostès coneixen
22
22. Ara practica-ho
–Ei, jo encara no conec el petit Albert.
–Doncs mira-te’l! Ara dorm.
–Ui! És igual que el seu pare!
–Si tu no el coneixes, el seu pare!
–No, però l’he vist en fotos.
–Hola, tiets! Quant de temps sense veure-us. Em sembla que no coneixeu el meu xicot!
–No, ni la tieta ni jo el coneixem. Molt de gust, noi!
–Ara arriba l’àvia!
–Ja era hora! Els avis paterns ja coneixen el seu nét i l’àvia materna encara no el coneix.
LÈXIC
1. Les relacions de parentiu (pàgina 41)
Completa i recorda-te’n
Jo em dic Rosalia i us presento la meva gran família. El meu pare es diu Julià i la meva mare,
Mercè. Els meus avis, que es diuen Pau i Rosa, van tenir tres fills: el meu pare i dues filles més,
la Maria i la Joana, que són les meves tietes / ties. La tieta / tia Joana, que és viuda perquè el
seu marit va morir fa anys, ens estima molt a tots els nebots: el Víctor, la Mireia, el Raül i jo.
Ah! El Víctor i la Mireia són els meus cosins i el Raül, el meu germà. Així que l’avi Pau i l’àvia
Rosa tenen quatre néts. Som una família ben avinguda. A l’àvia Rosa li agrada jugar a escacs
amb la mama, és a dir, la seva jove / nora, tot i que la mama diu que la seva sogra no sap
perdre. La mama també s’entén molt bé amb les seves cunyades, la Maria i la Joana, i sovint
van al cine juntes. En canvi, a l’avi Pau li agrada anar a passejar amb el seu gendre Fernando.
Pep Antònia
David Albert Miquel Joana Laura Enric
Sandra Anna Adrià
23
23. 2. El cos humà (pàgines 42-43)
Completa i recorda-te’n
el front
la mà
l’orella el nas
el canell
les dents
la barbeta
l’espatlla
el coll
l’esquena
el cul el genoll
la cama
el turmell
el peu
24
24. els dits
les celles
les pestanyes
la cara
l’ull
la galta la boca
els llavis
el braç el pit els cabells
el colze
el melic
la panxa
el maluc
la cuixa
25
25. 3. Les peces de vestir i els colors (pàgines 44-45)
Completa i recorda-te’n
la jaqueta
l’abric
la samarreta
la brusa
la pamela
el mocador
el vestit
els sostenidors
els pantalons
les calces
les mitges
les botes
les sandàlies
la faldilla
les sabates
26
26. el jersei la caçadora
la gorra
la bufanda
la corbata
la camisa
els calçotets l’americana
el cinturó
els mitjons l’armilla
el xandall els texans
els pantalons
les sabatilles d’esport les botes les sabates
Comentari per al professorat: Després de treballar el lèxic, cal que l’alumnat triï la indu-
mentària per a cada personatge i digui com combinaria els colors. També es poden pro-
posar diferents situacions quotidianes, com anar a treballar, fer esport, sortir amb els
amics, etc., en què calgui triar una indumentària diferent.
27
27. 4. La descripció de persones (pàgines 46-47)
Completa i recorda-te’n
1. La Laia és una noia jove i prima. És pèl-roja. Té els cabells llargs i llisos, i porta una cua.
Té la cara rodona. Té els ulls grossos, els llavis gruixuts i un nas petit. Porta una samarreta de
tirants, una faldilla llarga i estreta, mitjons i sabatilles esportives.
2. La Mireia també és una noia jove i prima. Té els cabells castanys i els porta llargs i llisos.
Té el nas llarg. Té la cara allargada, els llavis prims i uns ulls molt macos. Porta un jersei blanc
i una faldilla curta de quadres. També porta unes botes de taló negres i altes fins al genoll.
3. El Manel és calb i porta un tatuatge al braç. Té els ullls petits i les celles gruixudes. Té un
nas gros i lleig. Té les espatlles amples. Porta una samarreta negra de màniga curta, uns pan-
talons i unes botes. També porta un rellotge.
4. La Mariona és pèl-roja i porta trenes. És una nena pigada. Porta un jersei, uns pantalons
i unes sandàlies.
5. La Cèlia és morena i porta els cabells recollits. És grassa i baixa. Té les galtes rodones. Porta
una samarreta de tirants, una faldilla de flors, unes sabates negres de taló i una bossa negra.
També porta arracades, anells i un collaret.
6. El Pep és petit. És ros i pigat, i té les dents grosses. Porta una gorra, un jersei de coll alt,
uns pantalons curts amb tirants, mitjons i sabatilles esportives.
7. El Ferran és gran. Té els cabells blancs i porta barba i bigoti. Porta ulleres i té el nas gros.
Porta una camisa amb una corbata de llacet, una armilla de quadres, uns pantalons i unes
sabates. També porta un maletí.
8. El Ramon és alt i prim. És moreno i porta els cabells arrissats i curts. Té el nas llarg i les
orelles grosses. Porta una camisa, una corbata, una americana i uns pantalons negres. També
porta unes sabates negres i un paraigua a la mà.
Comentari per al professorat: Atesa la possibilitat que l’alumnat faci descripcions molt
breus, és recomanable que el professor o professora formuli preguntes per completar la
descripció dels personatges.
28
28. UNITAT 3
VIDES QUOTIDIANES
Tasca 1: La setmana pas a pas (pàgina 50)
Objectiu: entrevistar un company o una companya i, alhora, ser entrevistat sobre les activi-
tats quotidianes que es duen a terme durant la setmana.
Desenvolupament de la tasca:
Cal deixar una estona a l’alumnat perquè faci una selecció de les principals accions que duen
a terme cada dia de la setmana. Abans cal comentar que la llista no ha de ser exhaustiva.
Per donar realisme a l’entrevista, l’alumnat ha de prendre notes sobres les respostes del com-
pany o companya, com si fossin periodistes de veritat.
Podeu cloure la tasca fent que alguns alumnes expliquin a la resta de la classe què fa durant
la setmana la persona que han entrevistat. Cal que el professorat motivi la interacció entre
l’alumnat per mitjà de preguntes directes que fomentin l’aparició de les diferents persones
verbals del present d’indicatiu dels verbs treballats a la tasca.
La persona que està més ocupada durant la setmana serà una de les que portaran l’entrevis-
ta a la tasca final d’aquesta unitat.
Tasca 2: De què fas? (pàgina 51)
Objectiu: entrevistar un company o companya sobre la seva activitat professional i a conti-
nuació ser entrevistat sobre el mateix tema.
Desenvolupament de la tasca:
Cal seguir el mateix procediment que a la tasca anterior, però amb un altre company o una
altra companya.
Abans d’iniciar l’entrevista cal deixar una estona a l’alumnat perquè es prepari les preguntes
de l’entrevista.
Cal cloure la tasca fent una posada en comú com a la tasca anterior per tal que l’alumnat
hagi de conjugar les diferents persones dels verbs que s’hagin treballat a la tasca.
Recordeu que s’ha de triar la persona de classe que fa una feina més interessant.
Tasca 3: Què fas en el temps lliure? (pàgina 52)
Objectiu: entrevistar un company o una companya sobre què fa en el seu temps lliure i a
continuació ser entrevistat sobre el mateix tema.
29
29. Desenvolupament de la tasca:
Cal seguir el mateix procediment que a les tasques anteriors, però amb una persona diferent.
Al final de la tasca cal triar la persona de classe que tingui més aficions.
Tasca final: Silenci, si us plau, estem en antena (pàgina 53)
Desenvolupament de la tasca:
Sempre que l’espai ho permeti, cal situar tres seients davant de la classe per a les tres perso-
nes que conduiran l’entrevista. Si aquestes persones ho prefereixen poden moure’s per la
classe com si fossin locutors que es desplacen pel plató per parlar amb el públic. La resta de
la classe ha de seure en fileres, com si fos el públic que intervé en el programa.
Abans de començar la tasca és convenient que les persones que portaran l’entrevista puguin
preparar-se les preguntes. El professor o professora pot suggerir-los que cada entrevistador
s’ocupi de l’àrea temàtica per la qual ha estat escollit. Proposeu-los també que organitzin les
preguntes de forma temporal, de tal manera que quedi cobert cada dia de la setmana, els
caps de setmana, els períodes de vacances, etc.
Cal recordar-los que les preguntes han de cenyir-se als temes i continguts tractats a classe
durant aquesta unitat. Recordeu que es tracta de fer una entrevista, no pas un debat sobre
els hàbits quotidians perquè l’alumnat no té encara prou coneixements per gestionar-lo ade-
quadament.
Mentre aquestes tres persones preparen l’entrevista, la resta de la classe pot repassar tot el
que s’ha fet durant aquesta unitat.
Durant l’entrevista, els entrevistadors hauran d’adreçar preguntes diverses de forma alterna-
da a tot l’alumnat. El temps recomanat de durada de l’activitat és de 30 minuts. Tot l’alum-
nat ha d’haver respost alguna pregunta.
Si és possible, el professorat o un/a alumne/a pot filmar l’entrevista en vídeo. Posteriorment
podeu mirar-vos-el a classe per analitzar l’entrevista i comentar els encerts i els errors come-
sos per facilitar a l’alumnat l’autoavaluació del progrés fet fins aquest moment.
Abans de filmar la tasca és necessari que tota la classe hi estigui d’acord. Abans el professo-
rat ha d’explicar-los els avantatges pedagògics que hi ha en el fet d’observar-se un mateix
en un acte de comunicació en una altra llengua.
30
30. GRAMÀTICA
1. Els interrogatius què/que (pàgina 54)
Completa i recorda-te’n
–Què fas els diumenges?
–Els diumenges treballo. I tu? Que fas festa els diumenges?
–Sí, jo treballo de dilluns a dissabte.
Ara practica-ho
–De què treballes, Nadine?
–Treballo de dependenta en una botiga. I tu a què et dediques?
–Jo sóc cambrera en un restaurant.
–Que treballes els diumenges?
–I tant! Jo faig festa els dilluns. I tu quin dia fas festa?
–Els diumenges.
–I què acostumes a fer?
–Doncs m’aixeco tard, vaig a passejar, dino a casa dels meus sogres i de vegades a la tarda
vaig al cine. I a tu, que t’agrada el cine?
–Sí, però només hi vaig de tant en tant. El que faig sovint és llogar pel·lícules de vídeo.
2. Les preposicions de lloc (pàgina 55)
Completa i recorda-te’n
–De què treballes, tu, Mabel?
–Faig de dependenta a la floristeria del carrer Major. I tu, Ramon?
–Jo treballo en una fusteria.
–I ara vas a treballar?
–No, jo plego a les sis. Ara vaig a comprar.
Ara practica-ho
Jo he treballat de dependent en una ferreteria i també en un magatzem de materials per a la
construcció. Durant un temps també vaig treballar a la cafeteria d’un amic meu i en un pub.
També he fet d’aprenent en un taller mecànic. Ah! I he treballat tres mesos a la gasolinera de
la carretera TV-3141. A més, he treballat a la recepció d’un hotel i a Correus. Ara faig de vigi-
lant de seguretat en un gran centre comercial.
31
31. 3. Les preposicions de temps (pàgina 56)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Mohamed! A quina hora plegues els dissabtes a la tarda?
–Plego a les set.
–Quin horari fas?
–Treballo des de les cinc fins a les vuit.
Ara practica-ho
–Ester, què fas els dissabtes a la tarda?
–Treballo fins a les nou del vespre. I tu?
–Jo faig festa.
–Ah! No treballes els dissabtes?
–Sí, però només al matí, de/des de les nou a/fins a les dues del migdia. I tu treballes tot el dia?
–Sí, de dilluns a dissabte treballo al matí i també a la tarda, però a l’agost faig vacances.
–Quina sort! Jo no faig vacances a l’estiu, però tinc quinze dies de vacances al setembre i
quinze més al febrer.
4. Els adverbis de temps (pàgina 57)
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat expliqui, si cal, el sig-
nificat dels adverbis i les locucions adverbials. A continuació cal deixar que l’alumnat res-
pongui el qüestionari per parelles o petits grups i que després n’exposi els resultats a la
resta dels companys i companyes. Atès que les opcions de resposta són orientatives, cal
donar l’opció que l’alumnat doni altres respostes no previstes.
5. El present del verb anar (pàgina 58)
Completa i recorda-te’n
–Mariona, ja te’n vas?
– Sí, vaig a buscar l’autobús, perquè a les cinc començo a treballar.
anar anar-se’n
jo vaig jo me’n vaig
tu vas tu te’n vas
ell, ella, vostè va ell, ella, vostè se’n va
nosaltres anem nosaltres ens n’anem
vosaltres
Ara practica-ho aneu vosaltres us n’aneu
ells, elles, vostès van ells, elles, vostès se’n van
32
32. Ara practica-ho
–Hola, nois.
–Hola, Hassan.
–On aneu?
–Doncs el Pep i jo anem al cine. Vols venir amb nosaltres?
–I tant! I l’Albert i el David se’n van a casa?
–Sí, que demà s’aixequen molt aviat.
–Ei, Michelle! On va la teva germana tan de pressa?
–Doncs a classe. I tu on vas?
–Jo vaig al bar, que he quedat amb uns amics. Vols venir amb mi?
–I tant!
6. El present del verb fer (pàgina 59)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Marco! Què fas avui a la nit?
–Treballo perquè faig de forner!
fer
jo faig
tu fas
ell, ella, vostè fa
nosaltres fem
vosaltres feu
ells, elles, vostès fan
Ara practica-ho
–Jo, havent dinat, sempre faig un cafè i després una bona migdiada. Tu no fas la migdiada?
–No, perquè tinc el torn de tarda a l’hospital i treballo des de les dues del migdia fins a les
deu de la nit. En canvi, els meus companys de pis fan el torn de matí i com que s’aixequen
molt aviat a la tarda sempre dormen una estona.
–De què treballa el Lluís, que sempre va a dormir tan aviat?
–És que fa de repartidor i comença a treballar a les sis del matí.
–Vosaltres treballeu junts, no? De què feu?
–Doncs fem d’aprenents de fuster en un taller.
33
33. 7. El present dels verbs en -ar (pàgina 60)
Completa i recorda-te’n
treballar
–Per què t’aixeques tan aviat?
jo treballo
–És que avui treballo de set a tres.
tu treballes
Per què no em fas el cafè mentre
jo em dutxo? ell, ella, vostè treballa
nosaltres treballem
vosaltres treballeu
ells, elles, vostès treballen
dutxar-se aixecar-se
jo em dutxo jo m’aixeco
tu et dutxes tu t’aixeques
ell, ella, vostè es dutxa ell, ella, vostè s’aixeca
nosaltres ens dutxem nosaltres ens aixequem
vosaltres us dutxeu vosaltres us aixequeu
ells, elles, vostès es dutxen ells, elles, vostès s’aixequen
Ara practica-ho
Un dia qualsevol a casa meva és un dia de bojos. A les set (aixecar-se) ens aixequem tots.
Mentre la Maria (dutxar-se) es dutxa i (pentinar-se) es pentina jo (preparar) preparo l’esmorzar
per a tots. Mentre els nens i la Maria (esmorzar) esmorzen jo (afaitar-me) m’afaito. I sempre
passa la mateixa història:
–Nens, si no (espavilar-se) us espavileu farem tard!
Quan per fi estem llestos, la Maria i jo (portar) portem el Raül i la Laura a l’escola. Aleshores
jo (agafar) agafo el metro per anar a treballar i la Maria se’n va caminant fins a l’oficina. Com
que la Maria no (treballar) treballa a la tarda, (netejar) neteja una mica la casa. A les set, quan
jo (plegar) plego, (passar) passo per l’escola a buscar els nens i tots tres (tornar) tornem a casa
caminant. Quan (arribar) arribem, jo (posar-se) em poso a fer el sopar i la Maria (banyar) banya
els nens. Havent sopat, la Maria o jo (explicar) expliquem un conte al petit de la casa i des-
prés (mirar) mirem una estona la televisió o (xerrar) xerrem. Després, ens n’anem a dormir i...
34
34. 8. El present dels verbs en -ir (pàgina 61)
Completa i recorda-te’n
–Pep, que no dorms?
–No, és que llegeixo un llibre molt interessant!
dormir llegir
jo dormo jo llegeixo
tu dorms tu llegeixes
ell, ella, vostè dorm ell, ella, vostè llegeix
nosaltres dormim nosaltres llegim
vosaltres dormiu vosaltres llegiu
ells, elles, vostès dormen ells, elles, vostès llegeixen
Ara practica-ho
Jo faig de repartidor i en un dia de feina qualsevol (conduir) condueixo almenys 300 quilò-
metres. Arribo a la feina abans de les nou i (vestir-se) em vesteixo amb l’uniforme. El dia abans,
els mecànics (omplir) omplen el dipòsit de la gasolina. Així que quan arribo em poso en
marxa. Al llarg del dia (repartir) reparteixo paquets des de Sant Celoni fins a Vilanova i la
Geltrú. Aquesta és la meva ruta. Sóc un bon conductor. No contesto el telèfon mòbil quan
sóc a la carretera. Als companys sempre els (insistir) insisteixo que està prohibit.
–Nois, si (sentir) sentiu el mòbil mentre (conduir) conduïu no l’agafeu, perquè us posaran una
multa.
Tot i que em passo moltes hores al volant, no (avorrir-se) m’avorreixo: sempre escolto la ràdio.
Ah! I a l’hora de dinar (llegir) llegeixo el diari mentre al bar el cuiner (fregir) fregeix un parell
d’ous per al meu plat combinat. A les sis plego i llavors els companys de feina i jo (sortir) sor-
tim a fer una cervesa.
35
35. LÈXIC
1. Els dies de la setmana (pàgina 62)
Completa i recorda-te’n
dilluns cap de setmana
1 2 3 4 5
dissabte
6 7 8 9 10 11 12
dimarts 13 14 15 16 17 18 19
diumenge
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
dimecres dijous divendres
matí migdia tarda vespre nit mitjanit matinada
36
37. 3. Les festes (pàgina 64)
Completa i recorda-te’n
1 de gener: Cap d’Any
6 de gener: Dia de Reis
14-17 d’abril: Setmana Santa
23 d’abril: Sant Jordi
1 de maig: Dia del Treball
24 de juny: Sant Joan
15 d’agost: Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
12 d’octubre: Dia de la Hispanitat
1 de novembre: Tots Sants
6 de desembre: Dia de la Constitució
8 de desembre: Immaculada Concepció
25 de desembre: Nadal
26 de desembre: Sant Esteve
Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat expliqui breument què
se celebra, per exemple, el Dia del Treball i la Diada Nacional de Catalunya i que comen-
ti algunes tradicions en festes com Sant Jordi, Sant Joan i Tots Sants.
4. Les estacions de l’any (pàgina 65)
Completa i recorda-te’n
hivern, primavera, estiu, tardor
5. Les accions quotidianes (pàgines 66-67)
Completa i recorda-te’n
El Manel es desperta abans de les set del matí.
Té molta son però s’aixeca.
Llavors es dutxa amb aigua ben calenta.
S’asseca els cabells amb l’assecador
i es pentina.
Tot seguit, es vesteix.
Per començar el dia amb forces esmorza
i si té temps abans de marxar fa el llit.
Ha de córrer una mica, però sempre agafa l’autobús.
El Manel treballa de vuit a tres,
38
38. però sempre plega deu minuts tard.
Després de la feina, torna a casa caminant.
Un cop a casa, dina
i renta els plats.
Havent dinat, fa la migdiada una estona.
A mitja tarda berena una mica.
Al vespre, va a comprar
i després sopa.
Havent sopat mira la televisió una estona.
Quan té son es renta les dents
i se’n va a dormir. Bona nit!
6. Els oficis (pàgines 68-69)
Completa i recorda-te’n
1. dependent 6. electricista i lampista 11. cangur 16. carter
2. caixera 7. administratiu/informàtic 12. paleta 17. metgessa
3. forner 8. escombriaire 13. arquitecta 18. infermera
4. cuiner 9. cambrera 14. reposador 19. peixatera
5. modista 10. pintora 15. carnisser
Completa i repassa
-er/-era -ista -or/-ora altres
caixer/caixera electricista pintor/pintora administratiu/administrativa
cambrer/cambrera modista reposador/ arquitecte/arquitecta
carnisser/carnissera lampista reposadora cangur
carter/cartera dependent/
cuiner/cuinera dependenta
forner/fornera escombriaire
infermer/infermera informàtic/informàtica
peixater/peixatera metge/metgessa
paleta
7. Les aficions (pàgines 70-71)
Completa i recorda-te’n
A la tarda, si té temps, escolta música
i a la nit sempre llegeix una estona.
Cada setmana cuida les plantes
i de tant en tant va al cine.
39
39. Els dissabtes a la tarda passeja pel parc amb el seu gos
i a la nit sovint balla amb els amics.
Els diumenges va d’excursió,
però si fa mal temps es queda a casa i juga a escacs.
Sovint també xateja i navega per Internet.
Molts dies, després de treballar, fa una cervesa.
A l’hivern esquia
i a l’estiu neda a la piscina.
De tant en tant pinta
o cuina algun plat especial.
40
40. UNITAT 4
VOLS QUEDAR AMB MI?
Diagnosi (pàgina 73)
Cal que l’alumnat conegui prèviament que necessitarà informació sobre els llocs interes-
sants i els transports de la seva localitat. Per tant, convindria que el professorat els demani
de buscar-la abans de finalitzar la unitat 3.
També és important que el professorat els faciliti les adreces del lloc web de l’Ajuntament, de
l’Oficina d’Informació i Turisme de la localitat o de qualsevol altre web que els pugui ser útil.
Si hi ha algú que no té accés a Internet, pot treballar conjuntament amb altres persones
que en tinguin. El professorat també pot facilitar informació a l’alumnat que no pugui con-
nectar-s’hi.
Tasca 1: On podem anar? (pàgina 74)
Objectiu: posar-se d’acord per fer una activitat turística a la ciutat o a la comarca.
Desenvolupament de la tasca:
Durant la tasca, l’alumnat ha d’escoltar les propostes de cada membre del grup i ha de
valorar-les segons els seus interessos particulars. Només s’ha d’arribar a les votacions en cas
que no hi hagi acord dins del grup.
Si hi hagués alumnes que no proposen cap activitat, el professorat els ha de donar idees
perquè puguin participar en la tasca. El professorat també ha de procurar que les activitats
proposades siguin interessants i que els permetin conèixer més la ciutat i la comarca.
La tasca s’ha de cloure fent que un membre de cada grup resumeixi les activitats proposa-
des i que a continuació expliqui quina ha estat l’escollida. Cal que el professorat encoratgi
la resta de classe a opinar amb preguntes directes als alumnes.
Tasca 2: On quedem? (pàgina 75)
Objectiu: informar-se sobre el lloc de l’activitat, acordar un lloc per quedar, decidir com
s’hi pot arribar i determinar quin mitjà de transport és millor per desplaçar-s’hi.
Desenvolupament de la tasca:
Cal formar els mateixos grups que a la tasca anterior. Els membres de cada grup han d’in-
teractuar entre si i han de decidir tota la informació que se’ls demana a la graella.
Feu la posada en comú final per conèixer com han organitzat la mateixa informació els
altres grups.
41
41. Tasca 3: A quina hora quedem? (pàgina 76)
Objectiu: decidir i assabentar-se de tota la informació relacionada amb els horaris de l’acti-
vitat.
Desenvolupament de la tasca:
Cal mantenir els mateixos grups que a les activitats anteriors.
El funcionament d’aquesta tasca és igual que en l’anterior. Recordeu que els membres de
cada grup han d’opinar sobre les propostes horàries i modificar-les tenint en compte l’ho-
rari laboral i la situació personal de cadascú si es considera que la nova proposta pot afavo-
rir que s’apunti un nombre major de persones a l’activitat.
Cloeu la tasca fent la posada en comú.
Al final d’aquesta tasca, l’alumnat ja hauria de tenir més o menys clar a quina activitat dels
altres grups es vol apuntar.
Tasca final: Vinga, anem-hi tots! (pàgina 77)
Desenvolupament de la tasca:
En aquesta tasca tothom s’ha de trobar amb un membre dels altres grups per intercanviar
informació.
Quan l’alumnat hagi obtingut tota la informació de les graelles, feu les votacions.
Per fer el cartell de l’activitat guanyadora, podeu utilitzar la plantilla que teniu a continua-
ció. És convenient que cada grup en faci un. Si els falta informació, cal que la demanin als
companys i companyes que han organitzat l’activitat.
Si l’alumnat està animat, feu l’activitat guanyadora per fer realitat l’esforç fet durant aques-
ta unitat.
42
42. Voleu
?
Preu:
Lloc de l’activitat:
Mitjà de transport:
Lloc de trobada:
Hora de trobada:
APUNTEU-VOS-HI!
ENS HO PASSAREM
MOLT BÉ!
43
43. GRAMÀTICA
1. La preposició per (pàgina 78)
Completa i recorda-te’n
–Perdona! Com s’hi va, a l’Oficina d’Informació i Turisme?
–Baixa per l’avinguda Vidal i Barraquer fins a la plaça de la Pau.
–Un cop allà, puja pel primer carrer a la dreta i de seguida hi seràs.
Ara practica-ho
A Reus hi ha dos teatres: el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina. La parada d’autobús és a prop
de la plaça Picasso. Per anar al Teatre Bartrina, que és a la plaça del Teatre, puja pels carrers
Cambrils i Batan fins al raval de Robuster. Un cop allí segueix pel carrer de la Font fins a la
plaça de Sant Pere. Allà gira pel carrer de l’Abadia. A la dreta hi ha la plaça del Teatre. En
canvi, si vols anar al Teatre Fortuny, un cop a la plaça de Sant Pere, continua pel carrer Major,
passa per la plaça del Mercadal i puja pel carrer de Monterols fins a la plaça de Prim. Allà hi
ha el Teatre Fortuny.
2. El pronom hi (pàgina 79)
Completa i recorda-te’n
–Vols venir amb nosaltres al cine?
–I tant! Quan hi aneu?
Ara practica-ho
–Ei, Miquel! Divendres podem anar a sopar tota la colla. Què et sembla?
–M’encantaria, però no puc perquè ø vaig a un concert de rock. Per què no hi anem dis-
sabte?
–Ui! És que dissabte la Marina se’n va d’acampada i el Manel treballa fins a les onze de la
nit.
–Llàstima!
–I si hi anem dijous?
–A mi em va bé!
–Decidit, doncs!
–A quin restaurant ø podem anar?
–A la plaça de la Pau hi ha un restaurant japonès.
–Ah, sí! El Bernat hi va sovint però em sembla que és car.
–I si ø anem a la pizzeria?
44
44. –És que sempre ø anem al mateix lloc!
–Tens raó!
–Aquesta setmana obren un bar de tapes! Què et sembla si hi anem?
–Collonut!
3. Els adverbis de lloc (pàgines 80-81)
Completa i recorda-te’n
a prop/lluny Ei! Sóc el Miquel. Vols acompanyar-me al centre? És lluny d’aquí, però hi ani-
rem amb autobús.
dalt/baix Des de dalt de l’autobús t’ensenyaré la ciutat!
damunt/sota Aquí hi ha l’església. Damunt de la teulada hi ha un niu de cigonyes.
al mig/al fons L’estàtua que hi ha al mig és de Vidal i Barraquer.
a mà dreta/a mà esquerra Aquest edifici que hi ha a mà dreta és el Museu d’Art Modern.
amunt/avall Si un dia vols venir a casa, baixa aquest carrer avall.
davant/darrere Darrere de l’edifici de Correus hi ha el parc de la Ciutat.
dins/fora Els meus amics ja són dins de la cafeteria!
4. El present dels verbs voler i poder (pàgina 82)
Completa i recorda-te’n
–Ei, Laura! Aquesta tarda vaig al cine. Que vols venir?
–Ja m’agradaria, però no puc perquè aquesta tarda treballo.
voler poder
jo vull jo puc
tu vols tu pots
ell, ella, vostè vol ell, ella, vostè pot
nosaltres volem nosaltres podem
vosaltres voleu vosaltres podeu
ells, elles, vostès volen ells, elles, vostès poden
45
45. Ara practica-ho
Si tots els companys de classe (voler) volem fer alguna cosa junts, ens hem de posar d’acord.
Jo (voler) vull anar al cine dissabte a la tarda, però el Pedro i la Pilar no (poder) poden perquè
el cap de setmana se’n van a veure la família a Saragossa i la Graciela tampoc no (poder) pot
perquè treballa. La Mary i el Harry (voler) volen anar a sopar en una pizzeria, però jo no
(poder) puc perquè a la nit no tinc cangur i el Radoslav no (voler) vol venir perquè no li agra-
da la cuina italiana. Tu i la Raquel (voler) voleu anar d’excursió diumenge perquè treballeu
cada dia i només (poder) podeu quedar els diumenges, però la Belinda i jo no (poder) podem
perquè els diumenges al matí també treballem. Encara hi ha una altra proposta: tu (voler) vols
fer una ruta turística per la ciutat, però a les tardes no (poder) pots perquè treballes de les
cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre. Així que ho tenim molt difícil!
5. El present del verb venir (pàgina 83)
Completa i recorda-te’n
–Miquel, que no véns a sopar amb nosaltres?
–I tant que vinc!
venir
jo vinc
tu véns
ell, ella, vostè ve
nosaltres venim
vosaltres veniu
ells, elles, vostès vénen
Ara practica-ho
–Avui anem al cine a la sessió de les sis de la tarda. Que veniu, tu i l’Anna?
–Jo no vinc perquè en aquesta hora treballo, però em sembla que l’Anna sí que ve.
–Adéu, companys! Marxo perquè faig tard!
–Espera’ns, que nosaltres també venim.
–Anem a fer un cafè al bar de la cantonada. Que véns, Gladys?
–Sí. Però que no esperem els altres companys?
–No, anem tirant, que ells ja vénen.
46
46. 6. L’ús dels verbs anar i venir (pàgina 84)
Completa i recorda-te’n
–Aquesta nit vull anar al cine. Vols venir amb mi?
–I tant que sí!
Ara practica-ho
–Aquesta nit (anem/venim) anem al teatre. Vols (anar/venir) venir amb nosaltres?
–Ja m’agradaria (anar/venir) venir, però no puc perquè (vaig/vinc) vaig a sopar amb la famí-
lia, que és l’aniversari del meu avi.
–Aquest cap de setmana (aneu/veniu) aneu d’acampada al Montseny amb la vostra colla, no?
–Sí, però la Marta i la Núria no (van/vénen) vénen. Quina llàstima!
–Ei, Mariona! Quant de temps sense veure’t! Per què no (vas/véns) véns a casa nostra
aquesta tarda i xerrem una estona?
–Aquesta tarda és impossible perquè (vaig/vinc) vaig al dentista. Què et sembla si
(vaig/vinc) vinc demà?
7. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 85)
Completa i recorda-te’n
–On és l’estació de tren?
–Ui! És lluny d’aquí.
–Hauries d’agafar l’autobús per anar-hi. A l’avinguda Roma hi ha la parada més propera.
Ara practica-ho
A la ciutat de Barcelona hi ha més de setanta museus. Alguns dels més coneguts són a
Montjuïc, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Fundació Joan Miró. Però a
Ciutat Vella també hi ha museus molt visitats, com el Museu Picasso i el Museu d’Art
Contemporani de Barcelona (MACBA). A més, a Ciutat Vella hi ha el Museu de Cera de
Barcelona. Alguns dels museus més curiosos també són a Ciutat Vella: el Museu de l’Eròtica,
el Museu de la Xocolata i el Museu de la Màgia. Al barri barceloní de l’Eixample, a més del
Museu Fundació Antoni Tàpies, també hi ha un altre museu curiós: el Museu del Perfum. I si
sou amants dels còmics recordeu que el Museu del Còmic és també al barri de l’Eixample.
47
47. 8. L’imperatiu dels verbs de direcció (pàgina 86)
Completa i recorda-te’n
–Perdona! Com s’hi va, a l’Aquàrium?
–És molt fàcil! Segueix / Continua / Tira / Baixa avall per les Rambles fins a la plaça de
Colom. És just allà!
Ara practica-ho
A Tarragona pots visitar la catedral. Per anar-hi des de la plaça Imperial Tàrraco, (tirar) tira
amunt per l’avinguda Estanislau Figueres i després (seguir) segueix per la Rambla Vella. Al
carrer del Portalet (girar) gira a la dreta i (pujar) puja pel carrer Major. Després pots visitar el
nucli antic de la ciutat. Un cop a la plaça Rusiñol (tombar) tomba a la dreta i (continuar) con-
tinua pel carrer de la Merceria fins a la plaça del Fòrum i una altra vegada a mà dreta pel
carrer de Santa Anna fins a la plaça del Rei, on hi ha el Museu Arqueològic. Després (baixar)
baixa pel passeig de Sant Antoni fins al Circ Romà.
48
48. LÈXIC
1. Els mitjans de transport (pàgina 87)
Completa i recorda-te’n
tren
moto
cotxe
metro bicicleta
avió
tramvia
autobús
taxi
vaixell
49
49. 2. La ciutat (pàgines 88-89)
Completa i recorda-te’n
hospital
estació de tren
hotel
parc gasolinera
església
cinema
restaurant
banc
bar
teatre
pàrquing subterrani
50
50. aeroport
port
mercat
catedral
museu ajuntament
oficina de correus
botiga biblioteca
parada d’autobús
boca de metro
51
51. 3. Les hores (pàgines 90-91)
Completa i recorda-te’n
10.00 12.00 14.00 17.00
Són les deu És migdia. / Són les Són les dues Són les cinc
del matí. dotze del migdia. del migdia. de la tarda.
20.00 22.00 24.00 4.00
Són les vuit Són les deu És mitjanit. / Són les Són les quatre
del vespre. de la nit. dotze de la mitjanit. de la matinada.
Completa i recorda-te’n
És un quart de nou. És un quart i mig Són dos quarts Són tres quarts
d’onze. d’una. de tres.
Completa i recorda-te’n
Són les onze i cinc És un quart d’una i Són dos quarts de set Són tres quarts
minuts. cinc minuts. i cinc minuts. d’onze i cinc minuts.
Completa i recorda-te’n
Falten cinc minuts Falten cinc minuts per Falten cinc minuts per Falten cinc minuts per
per a les sis. a un quart de tres. a dos quarts de nou. a tres quarts de dotze.
Comentari per al professorat: Cal tenir en compte que hi ha altres formes d’expressar les
fraccions horàries. A més, en relació amb les parts del dia, és convenient comentar que es
percep el migdia com el període que va entre les 12 h i les 14 h, tot i que astronòmica-
ment no sigui així.
52
52. UNITAT 5
MERCAT BO I DE PRIMERA, LA MILLOR QUALITAT AL MILLOR PREU
Diagnosi (pàgina 93)
En aquesta unitat l’alumnat haurà de comprar i vendre els productes de les parades que
muntaran. Per tant, si l’aula ho permet, seria convenient de distribuir les taules o les cadires
de tal manera que simulin les parades d’un mercat.
A més, convindria que l’alumnat simulés els productes que compra o ven per donar realisme
a les diverses tasques. Es poden utilitzar fotografies de productes, que poden fer els matei-
xos alumnes, o bé, si no es disposa de mitjans, es poden dibuixar o simplement escriure’n el
nom per exposar-los a la parada. El fet de poder veure els productes facilitarà l’adquisició del
vocabulari, que en aquesta unitat és bastant nombrós.
També convindria disposar d’algun tipus de monedes o bitllets per simular l’intercanvi d’eu-
ros en el moment de pagar. Si no es disposa de mitjans, es poden utilitzar bocins de paper
amb l’import escrit al damunt.
Per tant, cal que uns dies abans d’iniciar la unitat el professorat comenci a preparar-la.
Tasca 1: Què li poso? (pàgina 94)
Objectiu: muntar una parada de mercat i decidir els productes que s’hi vendran.
Desenvolupament de la tasca:
Abans de començar a treballar els exponents lingüístics cal deixar una estona perquè l’alum-
nat formi els grups i decideixi quina parada vol muntar. No us oblideu d’explicar-los què es
ven en cadascun dels establiments que es proposen a l’enunciat de la tasca.
En cas que hi hagi molts alumnes a l’aula hi poden haver parades repetides o se’n poden
muntar altres.
Després de treballar els exponents i les àrees de gramàtica i lèxic, ajudeu l’alumnat a trobar
la paraula catalana correcta de cada producte que volen vendre i a escriure-la correctament
al cartell per exposar a la parada.
Sempre hi ha d’haver un/a alumne/a de cada grup que faci de dependent/a a la parada quan
s’estigui duent a terme la tasca. És convenient que els membres del grup s’intercanviïn
aquest rol en cada tasca.
Tasca 2: I aquests, com són? (pàgina 95)
Objectiu: convèncer els clients perquè comprin un producte determinat i escullin el pro-
ducte de millor qualitat.
53
53. Desenvolupament de la tasca:
L’alumnat ha de decidir en grup les característiques principals de cadascun dels productes
que venen a la parada. Ajudeu-los a trobar les paraules adequades i expliqueu-los-en el sig-
nificat. Treballeu també amb la resta de grups tot el vocabulari que els pugui ser útil.
Podeu cloure la tasca fent explicar a algunes persones com són alguns dels productes que
venen a la parada.
Tasca 3: A quant va la dotzena? (pàgina 96)
Objectiu: posar preu als productes de la parada.
Desenvolupament de la tasca:
Com en la tasca anterior, l’alumnat de cada grup ha de decidir el preu per unitat de cada
producte de la parada.
Procureu que els preus s’ajustin més o menys a la realitat. Per aconseguir-ho podeu utilitzar
la propaganda comercial d’establiments de la vostra ciutat. Feu que els mateixos alumnes
regulin els preus tenint en compte l’opinió dels clients.
La tasca es pot cloure adreçant preguntes a l’alumnat sobre els preus de les diferents para-
des que hagin visitat. En aquests cas, el fet que hi hagi parades repetides pot ser útil per com-
parar preus i qualitat.
Tasca final: Anem a comprar (pàgina 97)
Desenvolupament de la tasca:
Abans d’iniciar la tasca deixeu una estona perquè l’alumnat es pensi el menú que farà i faci
la llista de la compra. També podeu demanar-los que facin aquesta part de la tasca a casa.
Digueu-los que han de ser plats que es puguin preparar amb els ingredients que han vist
aquests darrers dies a les altres parades.
Ajudeu a trobar idees sobre possibles menús a l’alumnat que ho necessiti. Un llibre de cuina
senzilla us pot ser de molta utilitat.
Durant el desenvolupament vigileu que tot l’alumnat segueix els procediments propis de la
compra i la venda en un mercat qualsevol.
Per tal de donar realisme a l’activitat feu que l’alumnat intercanviï diners per productes.
Recordeu que hi ha d’haver sempre una persona atenent cada parada. És convenient que els
alumnes facin torns atenent la clienta perquè tothom pugui fer la compra.
Al final de la tasca tothom ha d’haver adquirit els productes que ha escrit a la llista de la com-
pra a l’inici de la tasca.
Feu l’exposició de menús per cloure la tasca. La plantilla que hi ha a continuació pot ajudar
l’alumnat a redactar-lo.
54
54. MENÚ de
PRIMER PLAT:
Ingredients necessaris:
•
•
•
•
•
SEGON PLAT:
Ingredients necessaris:
•
•
•
•
•
POSTRES:
Ingredients necessaris:
•
•
•
•
•
55
55. GRAMÀTICA
1. Els quantitatius (pàgines 98-99)
Completa i recorda-te’n
Pep,
Has d’anar a comprar taronges per fer suc perquè no en queda cap. Tampoc no queda gens
de sucre. Compra uns quants plàtans, però només quatre o cinc, que si no es fan malbé. Ah!
No compris iogurts, que n’hi ha molts. Queda poca llet. Porta’n un parell de litres. Em sem-
bla que ja hi ha bastants ous per fer una truita per a tots dos. Al congelador no hi ha res.
Porta pèsols i espinacs, que els congelarem. Però no portis pomes, encara que estiguin bé de
preu, que n’hi ha massa. No et gastis gaires calés.
Un petó.
Roser
Ara practica-ho
Fem la llista de la compra. Tu apunta, Manel. No hi ha cap enciam i a la fruitera no hi ha res.
Així que hem de comprar un enciam, pomes i taronges. També podem comprar unes quan-
tes magranes, que ara n’és la temporada. Queden pocs tomàquets. Apunta: un quilo de
tomàquets. Em sembla que hi ha bastant oli: en queda una ampolla sencera. No queden gai-
res llaunes de cervesa: només dues o tres. Podem comprar-ne sis més. També hem d’anar a
la xarcuteria, perquè no hi ha gens d’embotit. Però no hem de comprar formatge, que n’hi
ha molt: hi ha formatge fresc, roquefort i emmental. Ah! I no anirem a la pastisseria perquè
menges massa pastissos i després dius que t’engreixes.
Completa i repassa
invariable
massa
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
molt molts molta moltes
singular plural
bastant bastants
masculí singular femení singular
uns quants unes quantes
masculí singular masculí plural femení singular femení plural
poc pocs poca poques
singular plural
gaire gaires
invariables
gens
cap
res
56
56. 2. Els pronoms de complement directe (pàgines 100-101)
Completa i recorda-te’n
–Bon dia, Dolors. Vull un meló!
–Com el vol? Aquest fa més d’un quilo!
–Ja m’està bé!
–També vull una col!
–Està molt bé de preu! Com la vol?
–Grossa!
–Ah! I un quilo de pebrots!
–Com els vol? Vermells, no?
–Sí, sí!
–Ara només em falta mig quilo de pastanagues!
–Com les vol? Grosses o petites?
–Més aviat petites!
–Ah! I també vull maduixes!
–Quantes en vol?
–Mig quilo!
–Que vol res més?
–No, gràcies.
–Doncs aquí ho té tot.
Ara practica-ho
–Bona tarda.
–Bona tarda. Què li poso?
–Que té sardines?
–I tant que en tinc! Fresques d’avui! Quantes en vol?
–Tres quarts de quilo. Ah! I també vull mig quilo de lluç!
–Com el vol?
–Doncs el vull més aviat petit.
–No vol uns musclos?
–Caram! Que macos! Doncs sí. Un quilo, si us plau!
–Aquí els té!
–També vull dues truites de riu. Però no en té de més grosses?
–Què li semblen aquestes?
–Molt bé! A quant les ven?
–A tres euros i vint cèntims el quilo! Què més?
–Ja ho tinc tot. Gràcies.
57
57. 3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 102-103)
Completa i recorda-te’n
–Que em pot posar un pollastre tallat a quarts, si us plau?
–Ara mateix!
–Manel, què et sembla si comprem unes costelles de xai?
–D’acord!
–Què més li poso, senyora?
–Mig quilo de costelles de xai, perquè ens agraden molt a tots!
–Ei, nois! Què us sembla si comprem carn picada i demà fem macarrons?
–Sí, sí!
–Doncs tres-cents grams de carn picada i ja està!
–Molt bé! Esperin un moment, que els poso la compra en una bossa!
Ara practica-ho
–Bon dia! Què els poso, a aquests senyors tan eixerits?
–Volem mig quilo de llagostins.
–Ara mateix!
–Perdoni! Que ens pot netejar el lluç?
–I tant! Què els sembla aquest? Fa més o menys un quilo.
–Molt bé!
–Què li poso, senyora?
–Vull un quilo de llonganissa.
–Molt bé! Pesa una mica més! Ja li està bé?
–Sí, sí!
–Hola, Maria! Que em pots guardar un braç de gitano de crema per demà, si us plau?
–Sí, dona! Que et guardo dues barres de quart també?
–No, demà en vull tres, perquè tinc convidats!
–Demà estem convidats a casa de la Linda i el Walter. Quin vi els portem?
–I si els portem un parell d’ampolles d’un bon vi del Priorat? Segur que els agrada!
–D’acord!
–Ei, nois! Hem de començar a menjar sa! Què us sembla si comprem unes bajoques per
sopar?
–A mi ja em va bé, però a l’Enric no li agraden!
58
58. 4. El present del verb estar (pàgina 104)
Completa i recorda-te’n
–Aquests préssecs estan massa madurs! haver
jo he de comprar
tu has de comprar
ell, ella, vostè ha de comprar
nosaltres hem de comprar
vosaltres heu de comprar
ells, elles, vostès han de comprar
Ara practica-ho
–Maria, hem d’anar a comprar perquè la nevera està buida.
–Ui, és que estic molt enfeinada. Per què no fem uns entrepans per sopar?
–Hola, mare! La Mariona i jo estem cansats i tenim gana!
–Doncs si esteu tan cansats i teniu tanta gana, ara us faig el berenar!
–Perdoni! Està segura que aquests ous són frescos?
–I tant!
–Doncs a mi em sembla que estan caducats!
5. La perífrasi d’obligació (pàgina 105)
Completa i recorda-te’n
–Ui! Tinc la nevera buida! He d’anar al estar
supermercat!
jo estic
tu estàs
ell, ella, vostè està
nosaltres estem
vosaltres esteu
ells, elles, vostès estan
Ara practica-ho
A les nou arriben els convidats! Així que ens hem de repartir la feina entre tots. Jo encara he d’a-
cabar la macedònia. On és ara el Miquel? Ell ha de sucar el pa amb tomaca. Tu, Maria, has de parar
la taula. Enric i Pep, vosaltres heu de fer l’amanida. I els bessons han de preparar el pica-pica.
59
59. LÈXIC
1. Els aliments (pàgines 106 a117)
Completa i recorda-te’n
les albergínies les cebes
els alls
els espinacs les bledes
l’enciam
Verdureria
les albergínies, els alls,
les bledes, les carxofes,
les carxofes
les cebes, els cogombres,
la col, la coliflor, l’enciam,
els espinacs, les faves,
el julivert, les mongetes,
els naps, les pastanagues,
les patates, els pebrots,
els pèsols, els porros,
els raves, les remolatxes,
els tomàquets
60
60. les mongetes els cogombres
les faves els pèsols
els raves
els naps
les remolatxes
les pastanagues
els pebrots
la coliflor
la col
els porros
el julivert
les patates
els tomàquets
61
61. les maduixes
les cireres els kiwis
els préssecs
les magranes
les llimones
les mandarines
el raïm
les taronges
els mangos
62
62. el meló
la síndria
la pinya
les peres
els plàtans
les prunes
les pomes
Fruiteria
les cireres, els kiwis,
les llimones, les maduixes,
les magranes, les mandarines,
els mangos, el meló, les peres,
la pinya, els plàtans, les pomes,
els préssecs, les prunes, el raïm,
la síndria, les taronges
63
63. les cloïsses
els musclos
els calamars
les sardines
el llenguado
el llobarro
Peixateria
les cloïsses, els escamarlans,
els calamars, les gambes,
els llagostins, el llenguado,
el llobarro, el lluç,
els musclos, el rap,
el salmó, les sardines,
la tonyina
64
64. les gambes els llagostins
els escamarlans
el rap
el lluç
la tonyina
el salmó
65
