Míriam Lillo, Martina Reguera, Kirill Kazarine y David Avia

1. ELS ESTATS
TOTALITARIS
Martina Reguera Sanchez,
Kirill kazarine,
Miriam Lillo Lozano,
David Avia Rosaleñ
4ªA

2. INDEX
INTRODUCCIÓ.
LA PAU DEL PARIS:
-Condicions i conseqüencies.
- Alemanya es senthumiliada.
LA COSOLIDACIÓ DE LA PAU:
- Les democracies.
- La societat de nacions.
- Crisi notable.
- Inestabilitatpilitica i social.
- Tensions entre potencies.
- -La recuperacio económica.
CRISI DE 1929:
- Causes de la depressió
- El crac de Wall Street
- La gran depressió
- La lluita contra la crísi: EEUU i Alemanya
L’ASCENS DELS TOTALITARISMES
- Totalitarismefixísta
- El feixismeItalià
- El totalitarisme nazi
- Elsjueus sota el nazisme

3. CONCLUSIONS.
Despresd’haverrealitzat una breuinvestigacio sobre elsestatstotalitaris en la década de
1920, anem a parlar-vos delsfetsocorreguts a Europa ,consequencies y causes
delsdiferentsobstacles que van tindre que afrontar algunspaisos de l’Europa.
Després de la Primera guerra mundial
La conferencia de pau de Paris es va dur a terme el 18 de gener de 1919, aquesta va ser una
reunio internacional, organitzadapelsguanyadors de la Primera Guerra Mundial amb la
finalitat de negociar elstractats de pau entre elsvençuts i elsanomenatsaliats, França,
l'ImperiBritànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, elsEstatsUnits i el Regned'Itàlia. Aquesta
conferencia va durar fins a l’agost de 1920, ambdiferents problemas
durantelsseutranscurs. Aquestaprovocà la desaparició de tres imperis; l’alemany,
l’imperiaustrohongarès i l’imperiotomà, a part de la creació de nousEstats a Europa amb el
renaixement de la Polonia, i la creacióTxecoslovàquia i el RegnedelsSerbis, Croats i
Eslovens.
Per aquestmotiu les coloniesalemanyes es van dividir
entre el Regneunit, França, Belgica, Sud-Africa,
elsEstatsUnits i el Japo ; al
mateixtempsl’OrientMitja, anteriormentpossesio
otomana, es dividi entre elsmandataris de la Lliga de
nacions a França i Anglaterra. Totaçó va provocar
que Alemanya es sentirahumiliada.
Totselspaisoseuropeus van quedar endeutats,
excepteAlemanya, que l’estatl’havia de
pagaarreparacions de guerra per ser les potencies
guanyadores. Per
reduirelsdeuteselsbancscentralsdelsestatseuropeus
van imprimir paper moneda, la qual cosa va comportar
una terrible inflació.
A mes, elscontrastos entre elsdiferentsgrupssocials van
augmentarformantgovernsd’esquerres a la majoriad’estats, però les diferencies socials , la
crisi i la inestabilitat de les relacionsinternacionals van radicalitzarelsmovimentspolitics.
Aixó va portar a constantsalternances de govern, revolucions i copsd’estat, a
consequenciad’aixó la población va perdre la confiança en la democracia.
Finalment, totselspaisos de vellcontinent es van imposar i elsregimsautoritaris que
prometienrestablirl’ordre i simpatitzavenambelspodersestablerts.

4. A més de les constantsalternancesamb el govern, a Europa van ocórrerdiversestensions
entre potències.
En 1922 França va ocupar la regiómésindustrialitzadad’Alemanya, a causa
d’unincomplimentd’unpagamentalemany.
Aquestsuccés va fer que la crisiAlemanyaagreujara, però en canvi, també va evidenciar que
l’economia de les principals potencies depeniad’unamillora de l’economiaalemanya.
Per a que Alemanya no perguera mes regionsindustrialitzades , en 1924, Pla Dawes li
concedia a Alemanya un calendari de pagaments flexible, per a establirelsterminis, aquest
tenia en comptel’economiaalemanya i la quantitat a pagar.
En 1925 els dos païsosenfrontats van arribar a un acord.
Gràcies a l’estabilització de les relacions, Europa es va modernitzar, a més,
l’industriaelèctrica i automobilísticaoferienllocs de treball i millorscondicionslaborals.
AlsEstatsunits la crisi no li va afectar tantcom a Europa, aquest país va experimentar un
gran creixementeconòmic, convertint-se en el centre del capitalisme mundial.
Van sostenir una política internacional aïllacionista, ja que no estavensegurs de la situació
internacional, a més, ambaquesta política van recuperar totallòoriginalmentamericà.
Això va comportat un rebuigdelsimmigrants, un retorn del puritalisme i un augment de les
tensionsracials.
Mes tard, el republicans es van mantenir al poder i varen donar un gran impuls a la industria
estadounidesa amb les seues mesures proteccionistes, les concessions de credit als països
europeus, encoratjant l'individualisme i la competencia dels ciutadans i donant llibertat per
a l'especulació i l'establiment d'una nova mentalitat empresarial
Aquesta nova mentalitat, tenia com a objectiu aconseguir una matjor productivitat amb la
intenció de reduir els costos i augmentar els beneficis mitjançant una ampliacio del mercat,
aixo es va aconseguir gracies
F. W. Taylor, que va crear una nova organitzacio de treball a les cadenes de muntatge que
implicava una estandarditzacio del producte.

5. Més tard en el mon automobilistic, l'empresari Henry Ford, va donar suport a aquesta nova
organització de treball i es va convertir en un dels pioners del nou sistema de treball.
Aquest sistema abaratia els costos fent possible una reduccio dels preus i de la jornada
laboral i un increment dels salaris.
Tot aixó va potenciar el consum i va afavorir mes la producció en sèrie.
A més, va provocar un extraordinari creixement de la producció industrial nord-americana,
que va fer posible una concentració d'empreses financieres i industrials i una especulació
borsària desenfrenada.
El nou sistema de producció va ajudar a que apareixera la venda a terminis, la publicitat i
els magatzems, també van apareixer els mitjans de comunicació, com la radio i el cinema, a
més, les masses van començar a gaudir de temps lliure, molta gent pertanyent al sector
terciari, gràcies al creixement extraordinari, van emmigrar del camp a la ciutat.
També el nou model de societat va agradar, les dones es van alliberar.
Pero com tot, aquesta societat també tenia problemes, certs grups van ser maarginats. Les
classes benestants van tindre un fustració espiritual, i va augmentar el gangsterisme.
Per altra part, L’expansió que van viure Estats units durant aquesta década de 1920 va
terminar amb el crac de la borsa de Nova York, concretament en 1929.
El creixementeconòmicnord-americà va estar acompanyat de la crisi de
sobreproduccióagrària i de l’increment de l’atur i un
augmentmoderatdelssalaris,conseqüència del procéstecnològic i la racionalització del
treball.
A partir de 1927, l’especulacióborsària es va disparar sensetenir en compte la situació real
de l’economia,i en 1929 diversos índex vas començara indicar dificultats, va provocar un

6. pànicborsari, moltíssimespeculadors van vendre les sevesaccions i el preu general va a
començar a baixar en picat.
Milers de nord-americanshavieninvertit en borsa i es varen arruïnar.
El consum va disminuir, el estocs van acumular i elspreus van baixar.
Això va comportar una davallada de la producció industrial, un agreujament de la
crisiagrària, un augment de l’atur ,elsestatsunits van suspendreelscrèdits a
l’estranger,lacrisi també es va estendrealsdominisbritànics i alspaïsosasiàtics,africans i
llatinoamericans.
L’any 1932 Rooselvet va guanyar les eleccionsgracies a la proposta del New Deal(l’estat es
comprometia a donar suport a l’economia i lluitar contra l’atur).
Per a fer-hopossible varen establiralgunes mesures, la distribució de subvencions i el
control de la produccióagrícola,l’establiment del preu mínims i d’unsalarimínim, la
implantació de treballspúblics per absorbirl’atur.
A causa de una gran cisielspaïsos es varen aplicar polítiquesproteccionistes, això va fer una
reduccióextraordinària del comerç internacional, i , a la seua vegada augmenta les
diferencies entre les diferents potencies politiques.

7. Elsestatsunits, junt a Gran Bretanya i Françadisposaven de zones de influencia ales
qualspodien exportar la seuaproducció des d'on importaren matèries primes, mentre que
alemanya, italià i japó no tenienzones de accés comercial ni a matèriesprimeres.
Totaçò va fer desembocar en noves politiques de realment i expansió territorial i per una
vegada mes va crear conflictesinternacionals.