1. Introducció
Segons va preveure l’autor, Joan Benet i Petit, amb
aquest tercer volum, que comprèn els quatre darrers
llibres d’El Trobador de la Mare de Déu, acabem la pu-
blicació del compendi de poemes dedicats a les mare-
dedéus de les comarques de Catalunya. Segurs de no
equivocar-nos massa, podríem dir que aquest poemari
és com un cens de marededéus trobades de Catalunya.
Sovint ens preguntem com és que aquestes figures
que el nostre imaginari en diu «trobades» van anar a
parar als amagatalls del temps per ser retornades als
homes. Hi ha diverses explicacions d’aquests fets i del
perquè són tan nombroses a Catalunya, ja que ha estat
i és terra de pas i assentament de diferents onades de
gents que n’han construït la nostra llarga existència
com a país.
Seria bo escoltar un dia un historiador que ens fes
entendre aquest fet marià que Joan Benet i Petit ha
lloat a bastament en els seus versos tot recollint-ne la
tradició.
Són diverses les opinions i diferents els autors, però
els uns i els altres intenten fer-nos comprendre el feno-
men de les marededéus trobades, alguna de les quals
indicaria que no es tracta d’un origen únic sinó de
múltiples, totes les quals s’haurien de valorar.
El fet de l’existència de diferents ermites dedicades
a la Mare de Déu va lligat a la resposta de la gent cre-
ient a les directrius de l’Església Catòlica. Això sí,
adaptant-les als moment viscuts en cada època en el
transcurs del segles.
Una aportació al respecte feta per Mossèn Joan
Roig, rector d’Ulldemolins i professor de Teologia Or-
19
001-El trobador III.indd 19 05/09/12 11:24

2. todoxa i especialista en goigs, ens diu que és a partir
del Concili d’Efes, l’any 431, que va prendre molta vo-
lada el culte a la Mare de Déu, ja que alli es va declarar
que Maria era la veritable Mare de Déu.
Una altra explicació la troben al llibre Historia del
Cristianismo de Sylvie Barnay, el qual comenta que en
les segles xi i xii l’Església Catòlica va proclamar el
culte a la Verge Maria per fer més propers els valors
del Cristianisme i acostar-los a la gent del poble de for-
ma més visible, accessible, diversa i múltiple.
L’autor Xavier Fàbregas al seu llibre Tradicions, mi-
tes i creences dels catalans, ens situa en un pla on «l’oro-
grafia sembla determinant a l’hora d’escollir els llocs de
culte primitius (cita com a exemple el massís de Mont-
serrat) i és molt probable, però, que sota cadascun
d’aquests signes s’amagui la petjada d’un culte primitiu
precristià». I continua: «per substituir uns llocs de culte,
el cristianisme es va veure impotent a vèncer el costum
de la població que s’adreçava a uns indrets determinats i
demanava a l’esperit de torn, a l’accident geogràfic que
mostrava un poder i una exuberància sobrenaturals, fer-
vor i protecció».
«Sants i marededéus substituirien els antics ídols, els
dimonis, i exercirien un poder rebut per delegació, es
convertirien en una sucursal de la divinitat». I acaba
dient que és possible que moltes divinitats locals au-
tòctones anteriors al cristianisme fossin de sexe femení
i la manera més segura de substituir-les va ser recórrer
a la Mare de Déu. Calia llavors particularitzar la mare-
dedéu de cada accident geogràfic.
També afegeix que Maria és una divinitat de trajec-
tòria ascendent a l’Església catòlica romana, com ens
ho prova la seva penetració dins el dogma en el trans-
curs dels dos darrers segles: dogma de la Immaculada
20
001-El trobador III.indd 20 05/09/12 11:24

3. Concepció al segle xix i Assumpció, promogut per
Pius XII el 1950.
Mossèn Climent Forner, autor entre altres llibres de
poemes dels Goigs Marians del Bisbat de Solsona, en la
seva atalaia de prevere i de veí de Serrateix, ens comu-
nica que algunes marededéus trobades eren creades
per confrares a fi de donar origen a una confraria que
aglutinés i fes créixer el fervor de la devoció a Maria i
a la vegada fos motiu de gaudi amb els aplecs i romiat-
ges on es constituïen actes de relació social
Mossèn Roig completa l’aportació dient que la inva-
sió sarraïna hi té molt a veure, ja que va provocar que
s’amaguessin imatges per tal que no fossin profanades i
evitar despertar represàlies entre membres de creences
diverses. Però, naturalment, no totes les trobades són
degudes a la invasió dels portadors de la religió musul-
mana, ja que en els comtats del nord de Catalunya poc
hi arribaren, i allà en tenim de trobades i moltes.
Així el poeta Benet ens ho manifesta en el poema:
En venir la moreria,
Dolça Ocella, adéu, adéu.
En general, podem comprendre que el conjunt de
les marededéus glossades i cantades per Joan Benet i
Petit han estat trobades tal com descriu la tradició, i a
d’altres, sense ser trobades, els hem buscat l’aurèola de
ser-ne. Dintre de les primeres i les segones en tenim
d’una gran bellesa, fet que ens fa pensar que l’artesà
que les va crear era un artista de qualitat reconeguda
d’on surt, doncs, una bellesa com la de la marededéu
de Montserrat sinó de mans del que devia ser el millor
artista en imatgeria de l’època i de diferents contra-
des? I com aquesta, moltes d’altres imatges.
21
001-El trobador III.indd 21 05/09/12 11:24

4. La sensibilitat de la representació de les imatges
també la veiem influïda per l’època en què van ser cre-
ades. Així n’hi ha de preromàniques, de romàniques,
de gòtiques o de modernes. I també hi veiem la influ-
ència de les vicissituds de l’entorn, com en el segle xiv
amb motiu de la pesta negra, on les imatges no tenen
el nen en braços per demostrar que no se li pot agafar
afecte, ja que igual que els altres nens podia ser endut
per l’esmentada pesta, una imatge que reflecteix també
la por del moment, sobretot dins del «període de la
mort dels infants» (anys 1362-1367), com s’anomena
al temps de propagació d’aquesta infecció.
El Trobador de la Mare de Déu es perfila com una
odissea mariana en el sentit descriptiu de paisatges ge-
ogràfics, de personatges històrics i a la vegada llegen-
daris, on el vocabulari reitera paraules escollides per
aïllar una història, una explicació. No és gratuït, el vo-
cabulari. És una paraula, un vocable poc emprat, el
que assoleix la magnitud de l’explicació, fet que deixa
de ser lleuger per esdevenir central en l’explicació dels
esdeveniments dins del poema. La calculada introduc-
ció d’un mot en els versos dóna rellevància per subrat-
llar l’explicació en forma de poesia.
Benet i Petit és un viatger a peu o amb els mitjans ac-
cidentals de la seva època que busca descriure el seu país
perquè no quedi en l’oblit. I en fa una descripció on els
valors no són els homes, sinó que és la terra la que fa les
persones. L’autor ha creat una història dins de la descrip-
ció, una mica carlina, del seu país i la seva terra, tot obvi-
ant la quotidianitat de les relacions personals més diàries.
És aquí on s’hi troba bé per deixar el seu llegat de
mestre. Tot combinant poesia amb vocabulari i histò-
ria dóna presència a la fe col·lectiva que el nostre poble
ha creat i venerat.
22
001-El trobador III.indd 22 05/09/12 11:24

5. He esmentat que l’odissea on Joan Benet i Petit se-
gueix la navegació per la terra, on no té sotracs ni bat-
zegades, on la libació és per la creació d’amor marià,
on tot és descriptiu d’un país real que en seu moment
tenia el perill d’esdevenir una sèrie de noms no localit-
zats, un país en perill de perdre’s. Així podem veure en
la seva navegació per terres catalanes la voluntat de
deixar testimoni del que ha existit.
Dins l’obra de Benet, els poemes de lloança i descrip-
ció de santuaris i ermites marianes en tot el seu contin-
gut són com un conte.
Uns contes com els que ell ens explicava a l’escola,
narrats durant anys i que anava creant cada dijous, perquè
després féssim un dibuix i una redacció. Aquest relats els
protagonitzava «el Jordi Petit» i era l’heroi i fil conductor
de la imaginació del fets, algun, que eren calcats als de la
història real; així parlaven les «aventures del Jordi Petit»,
com li déiem abats, capellans, nobles, comtes, gegants,
fetillers, muntanyes, rius, camins, coves i castells.
És per mi aquesta una manera de llegir els poemes,
com rondalles o relats on tot hi és present amb referèn-
cies a la nostra historia; al nostre paisatge i art del qual
—molt especialment als rius, muntanyes i pics—; a
personatges històrics; a altres de poc rellevants, bous,
cercadors afortunats de imatges perdudes i per ells
trobades; a les humils plantes del camp i rieres, i a la
parla del homes.
D’aquesta manera, la lectura permet seguir una vi-
sió transversal, o de cambra amb parets de diferents
miralls, per trobar —els detalls, sempre pedagògics i
un suport per a l’expressió poètica, usats amb precisió
pel mestre, que hagué de donar cabuda al coneixe-
ment i als sentiments.
23
001-El trobador III.indd 23 05/09/12 11:24

6. Adjuntem una mostra de diferents parts dels poe-
mes que mirallegen a tall d’exemple.
Sobre les referències als bous:
Allò que es diu arreu
i que amb plaer s’escolta
és el que va passar
al bou i a la pastora.
(Nostra Senyora de Raminyó)
Quan un brau de la ramada
no parava de bruelar
embanyava al cel la testa.
(Mare de Déu dels Arcs)
A l’ombri d’una boixera
va trobar-la un bon pastor;
i de genolls i cota testa
la hi mostra un bou calmós.
(Nostra Senyora del Caoner)
Per on amb passa ferma,
el bou enderiat
cercava la foranca
oberta en el segat.
(Mare de Déu del Tagamanent)
Cap on va aquell bou calmós
que no gira crit ni pedra,
del Castell de Berguedà
fins atènyer la cinglera?
(Nostra Senyora de Queralt de Berga)
24
001-El trobador III.indd 24 05/09/12 11:24

7. En l’espill de la història ens dóna uns versos didàc-
tics, on el mestre Benet escriu:
Pels romans o els gots plantat
Segons tota versemblança.
(Mare de Déu de Santiga)
Dels famosos bergistans
duu la sang dintre les venes;
Titus Livius la retreu
com fornal de gent de guerra.
(Nostra Senyora de Queralt de Berga)
Un convent benedictí
hi plantava Carles Magne.
(Nostra Senyora de Mont, Sous)
I en ermita consagrada
per l’heroi bisbe Gotmar,
forjador de pàtria nova
el novè segle en tombar.
(Nostra Senyora de Lurda de Tona)
En venir la moreria,
dolça Ocella, adéu, adéu.
(Nostra Senyora de Viladordis)
Tan arran era dels moros
el seu néixer i l’engrandir,
que dels sarraïns emprava
l’arabesc de burí fi.
(Nostra Senyora de Montserrat de Vilomara)
25
001-El trobador III.indd 25 05/09/12 11:24

8. Un cenobi de templaris
que, amb coltells i breviaris,
i hàbits blancs folrats d’acer,
la mainada sarraïna
esbandiren com rubina.
(Nostra Senyora de Palau Solità)
Al costat de la capella
hi floria un monestir,
amb fils d’or d’una llegenda,
Comte Jofre la bastí.
Caçadors del Comte Guifré
a Montserrat van venir;
una fera mai no vista
el seu pas va interferir.
(Mare de Déu de Montserrat de Monistrol)
Potser veié la fi
del comte Cap d’Estopes.
(Nostra Senyora de la Serra de Raminyó)
Vingué la guerra del Francès,
de dol sens fi sembrà la terra.
(Nostra Senyora de Puig-l’Agulla)
Si l’any nou el va aplanar
al buf de la francesada,
i al vint-i-un i trenta-cinc
per les lleis dades a Espanya.
(Nostra Senyora de la Salut de Sant Feliu de Pallerols)
26
001-El trobador III.indd 26 05/09/12 11:24

9. Per a veure nous agravis,
arribar cal al dinou
amb les guerres fratricides
sense entranyes ni control.
(Mare de Déu de Bellmunt)
Empesos pel brau oratge
d’aquell nostre trenta-sis.
(Nostra Senyora de Palau Solità)
Vindrà una altra maltempsada
que ho farà trontollar tot.
(Mare de Déu de Bellmunt)
I, ja per acabar, aquesta selecció que parla de l’amor:
Sobre el carro de l’amor
que ignora tots els obstacles.
(Nostra Senyora de Fucimanya)
Només de l’amor
en voldríem ser lladres.
(Nostra Senyora de Collsabadell)
Esclaus de l’amor
que és dolç esclavatge.
Per heure l’amor
d’aquesta gran dama
seria gosat
de ser també lladre.
27
001-El trobador III.indd 27 05/09/12 11:24

10. Sinó de l’amor
que a tots avassalla.
Qui us ha dit dels mals del cor
que roseguen com la quera.
(Nostra Senyora de Gràcia de Santa Susanna)
Per arrodonir la meva presentació citaré algunes
frases de Busquet Molas, publicades al diari barceloní
El correo Catalán, en la seva secció de «Buenos días
Barcelona», amb motiu de les diverses edicions del
primer llibre del Trobador.
«Aportació a la lexicografia amb un domini de la llen-
gua i com un perfecte coneixedor dels termes que quasi han
quedat circumscrits a determinades comarques»
5.3.1961
«Es deixa portar pel paisatge que escriu detalladament
i amb frases contundents si el lloc ho és»
«Encara rica pedrera per l’estudi de veus peculiars de
cada comarca perfectament circumscrits en aquesta corona
poètica de tall popular amb galanteria d’estil»
25.2.1962
A la mort de Joan Benet, Busquets Molas publica:
«Luto en las ermitas» on ressalta els versos:
Les cançons d’ahir la tarda
al matí s’han tornat planys.
Joan Pons Benet
Valldoreix, 2012
28
001-El trobador III.indd 28 05/09/12 11:24