Font: Ara. Data: 14.09.13.

1. DISSABTE
14 DE SETEMBRE DEL 2013
Selecció
d’articles
sobre la Diada
de la premsa
internacional
més
influent
COM ENS
VEU EL MÓN
THE
CATALAN
WAY
PEREVIRGILI
.

2. 02 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara
La mirada
del mónLa Via Catalana s’ha fet sentir arreu. La premsa
internacional ha posat de nou Catalunya sota els focus.
Els articles es mouen entre la fascinació i l’escepticisme
pel futur de la reivindicació independentista
C
entenarsdemilersdepersonesvanfer
onejarbanderesiesvandonarlesmans
dimecresaCatalunya,unamostradela
voluntatpopularqueelspolíticscatalanses-
perenquefacirevifarlasevaapostaperlase-
paraciódelaregiómésfortad’Espanya.
Lacadenahumanaesvafereldiaenquèels
setmilionsimigdecatalanscelebrenlaseva
diadanacional.L’anypassatcentenarsdemi-
lersdepersonesesvanreunirelmateixdiaa
Barcelona,alnord-estdelterritoriespanyol,
en el que va convertir-se en l’esdeveniment
independentistamésimportantdelahistòria
fins avui. [...] La voluntat sobiranista de Ca-
talunyasegueixsentunadelesprincipalspre-
ocupacionsdel’executiudeMadrid.[...]
Dimecrespassat,davantd’ungrupdecor-
responsalsestrangers,Masvareconèixerque
“hihaunfullderutacatalà,perfectamentde-
limitat,ques’estàseguintpasperpas”,endi-
reccióalacreaciód’unestatpropi.Aquestfull
deruta“passaperlesurnes”,vaafegir.
Lamanifestaciódel’anypassatvacatapul-
tarMasalprimerpladelpanoramapolítices-
panyol.Aquellamanifestacióesvaorganitzar
per mostrar el sentiment d’insatisfacció i la
voluntatsobiranistadesprésqueRajoyesne-
guésanegociarunnouconcerteconòmicper
a Catalunya. Els membres del govern català
(elsquals,enlesconversesdeldiaadia,par-
len d’Espanya com si fos un país a part) es-
tandeciditsaferrealitatlessevesaspiracions
independentistes.
El revés patit per Mas al novembre, quan
els votants el van castigar per haver desviat
l’atenció de les polítiques d’austeritat adop-
tades pel govern català i per la greu situació
econòmicaqueafectaelpaís,lihaconceditun
balód’oxigeninesperat.Aixòtambél’haobli-
gatacentrar-seenl’enrevessadapolíticaca-
talana i a formar coalició amb altres partits
políticsquecomparteixenelsseusanhelsse-
paratistesperònol’agendaeconòmica.
Mas i els seus socis de coalició parlamen-
tàrias’hancompromèsacelebrarunreferèn-
duml’anyqueve,perònoéstanevidentsipo-
dranfer-ho,nitampocquina forma prendrà
laconsulta.
Molts dels participants a la cadena de di-
mecres,algunsamblabanderagrogaiverme-
lla de Catalunya, es mostraven convençuts
que tard o d’hora els seus polítics organitza-
ranunreferèndumsobrelaindependènciade
laregió.
“La primera vegada que voti, vull que si-
guiperlaindependència”,declaravaJuditBu-
xeda, que acaba de fer-ne 18, l’edat mínima
pervotaraEspanya.“Elscatalansvolemgo-
vernaridecidircompromourelanostrahis-
tòria,llenguaiculturasensequeEspanyaens
diguicomhemdefer-ho”,vaassegurar.
Mashadeixatlaportaobertadecaraafu-
tures negociacions amb Madrid, malgrat la
negativa de Rajoy a cedir en cap aspecte.
Després de trobar-se aquest mes de setem-
bre amb Rajoy a Madrid (en el que se supo-
sava que havia de ser una reunió secreta),
Mas va insinuar que es podrien organitzar
unes eleccions autonòmiques catalanes
que,comamolttard,secelebrarienafinals
del2016,enllocdecomplirladatalímitdel
2014 per al referèndum, a què s’havia com-
promèsambelsseussocisdecoalicióproin-
dependentistes.
Adornadaambidealsdegranvolada,ladis-
putaentreelsgovernsdeMadridiCatalunya
secentraenunaqüestiómoltmésmundana:
sis’hauriadereduironolapartdelpressupost
estatal destinada a Catalunya, una part gens
menyspreable per a una economia general-
mentacabaladacoméslacatalana.
Alhora,lamalagestiódelgoverncatalàso-
bre les seves pròpies finances ha centrat
l’atenció de la societat i els mitjans. Els polí-
tics catalans estan implicats en diversos es-
càndolsdecorrupcióvinculatsalabombolla
immobiliàriaquevaesclatarl’any2008.L’any
passat l’executiu de Mas va ser incapaç de
complir l’objectiu de dèficit marcat per Ma-
drid,alhoraqueintentavareduireldeutepú-
blicenuns50.000milionsd’euros.
A Barcelona, la capital catalana, s’hi van
ferduescadenes,unadelesqualsencerclava
la Sagrada Família, la basílica inacabada
d’Antoni Gaudí. Un gran nombre de perso-
nes es van aplegar també en algunes de les
placesmésimportantsdelaciutat.“AEspa-
nyaiarreudelmón,algunespersonesdeien
que el clam independentista de l’any passat
estava desapareixent i morint, però això (la
cadenahumana)ésunamaneramoltvisual
dedemostrarquenoésaixí,enabsolut”,as-
senyalava Alfred Bosch, cap del partit Es-
querraRepublicanadeCatalunyaalCongrés
espanyol,quefatempsquelluitaperaconse-
guirlaindependència.
Mentremilersdepersonesarreudelterri-
toricatalàfinalitzavenelsactescommemora-
tius de manera pacífica, un grup de radicals
d’extrema dreta van assaltar la Delegació de
laGeneralitataMadridivanllançar-higasla-
crimogen,ambunbalançfinaldecincperso-
nes lleument ferides, segons informaven els
mitjansdecomunicacióespanyols.e
H
undreds of thousands of people
waved flags and joined hands
acrossCataloniaonWednesday,in
a show of popular force that Catalan le-
adershopewillrevivetheirpushforSpa-
in’seconomicallymostpowerfulregionto
secede from the rest of the country.
Thehumanchainwasformedonwhat
Catalonia’s 7.5 million inhabitants cele-
brate as their national day. Last year,
hundreds of thousands gathered on the
same day in Barcelona, in northeastern
Spain, in what was the largest separatist
event to date. [...] The separatist push in
Catalonia remains one of Madrid’s main
domestic challenges.
OnWednesdayhetoldabriefingoffo-
reign correspondents that “there is a Ca-
talan road map that is perfectly establis-
hed and that we’re following step by
step,” all the way toward forming a new
state. That road map “goes through the
ballot box,” he added.
Mr. Mas shot to the forefront of Spa-
nishpoliticswithlastyear’sdemonstrati-
on, organized as a show of popular dis-
content and separatist aspiration after
Mr. Rajoy refused to grant Catalonia the
favorable fiscal treatment it demanded.
Catalonia’s leaders, who in conversation
talkaboutSpainasifitisaseparatecoun-
try,remaindeterminedtosucceedinthe-
ir separatist push.
Mr. Mas’s setback in November, when
voters punished him for shifting attenti-
on away from his government’s unpopu-
larausteritymeasuresandotherpressing
economic issues, gave him unexpected
breathing space. It also forced Mr. Mas to
focus on Catalonia’s messy internal poli-
tics and form a coalition with lawmakers
who share his separatist ambitions but
not his economic agenda.
He and his parliamentary coalition
partners say they are committed to hol-
ding a referendum next year, but their
ability to stick to that pledge is far from
certain,asistheshapethatvotewilltake.
Many participants in Wednesday’s hu-
man chain, some wearing the red and ye-
llowflagofCatalonia,saidtheytrustedthat
their politicians would eventually force a
referendumontheregion’sindependence.
“Iwantmyfirst-evervotetobeonefor
independence,” said Judit Buxeda, who
recently turned 18, the minimum voting
ageinSpain.“Wewanttobeinchargeand
decide how to promote our own history,
language and culture without being told
by Spain how to do it.”
Mr. Mas has recently left the door
open for further negotiations with Ma-
drid, despite Mr. Rajoy’s refusal to cede
any ground. This month, after holding
what was meant to be a secret meeting
withMr.RajoyinMadrid,Mr.Massugges-
ted that a Catalan vote might end up ta-
king place as late as 2016, in the form of
a regional election, rather than meeting
the 2014 referendum deadline to which
heagreedwithhispro-independenceco-
alition partners.
While couched in high-minded ideals,
muchoftherecentfeudingbetweenMadrid
and Catalonia has centered on the more
mundaneissueofwhetherrelativelyafflu-
entCatalonia’ssomewhatoversizeshareof
thenationalbudgetshouldbereduced.
Atthesametime,Catalonia’sownfinan-
cial mismanagement has come under the
spotlight.Catalanpoliticiansareentangled
in corruption scandals linked to the cons-
tructionbubblethatburstin2008.Lastye-
ar, the government of Mr. Mas failed to
meet the budget deficit target set by Ma-
drid. It has also been struggling to reduce
about $66 billion in public debt.
In Catalonia’s largest city, Barcelona,
there were two separate human chains,
one circling the Sagrada Familia, the unfi-
nished basilica built by Antoni Gaudí. Lar-
gecrowdsalsogatheredinsomeofBarce-
lona’s main squares. “Some people in Spa-
in and around the world were saying that
the separatist impulse of last year was
dying down or changing, but this is a very
visualwaytoshowthatthisisfarfrombe-
ing the case,” said Alfred Bosch, leader in
theSpanishParliamentoftheleft-leaning
Esquerra Republicana de Catalunya party,
which has long pushed for independence.
Whilethemassgatheringcametoape-
aceful end in Catalonia, a group of extre-
mists, using tear gas, attacked a Catalan
cultural center in Madrid in the early eve-
ning,leavingfivepeoplelightlyinjured,ac-
cording to Spanish news reports.e
Els catalans s’agafen
de la mà per fer pressió
per la independència
Linking Hands, Catalans Press Case
for Secession
Raphael Minder
12/09/2013USA / THE NEW YORK TIMES
Adornada amb ideals
de gran volada, la disputa
se centra en el pressupost
estatal dedicat a Catalunya
THE CATALAN WAY

3. 03ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013
D
imecres centenars de milers d’inde-
pendentistes catalans es van agafar
de la mà per formar una cadena hu-
mana de 400 quilòmetres i fer així pressió
a favor de la seva causa, però els espera un
repteorganitzatiumésdifícil:obtenirelsu-
port necessari per organitzar un referèn-
dumdesecessió.[...]
El govern català calcula que 1.600.000
personesesvansituaralllargdecarreteres,
platgesicarrersperformarlacadena,quees
va desplegar des dels contraforts dels Piri-
neusfinsalmarMediterrani.Elshelicòpters
delestelevisionssobrevolavenelrecorregut
i, si hi havia algun forat, no semblava gaire
perceptiblealesseqüènciesdevídeo.ABar-
celonal’ambienterafestiu.[...]Elsmanifes-
tants,vestitsambelscolorsgrocivermellde
labanderacatalana,arribavenambunmis-
satgeperaMadrid.Unanoiaportavauncar-
tellquedeia“CatalunyanoésEspanya”.
Fa molt que Catalunya, la regió més rica
i industrialitzada d’Espanya,
afirma que el govern central
discriminalasevallenguaicul-
tura,alhoraquerecaptaunvo-
lum d’ingressos fiscals molt
méselevatqueelsdinersretor-
natseninversions.Ladolorosa
recessióqueviuEspanyahain-
tensificat els conflictes sobre
l’escassetatderecursosihaati-
atlesflamesdelsecessionisme.
[...] La setmana passada, en
una entrevista radiofònica, va
semblarqueMasesdesdeiadel
compromísdeconvocarlacon-
sultal’anyvinent,al·legantque
noesperavaqueelgoverncen-
tral l’autoritzés, i plantejava la
possibilitat de convocar unes
eleccions el 2016 que també permetrien als
votantspronunciar-sesobrelaindependèn-
ciaitindrienlaforçad’unreferèndum.
Els comentaris de Mas van provocar les
queixes dels membres del segon partit més
importantdelParlamentdeCatalunya,Es-
querraRepublicana(ERC),quetéunhisto-
rialendefensadelaindependènciamésllarg
que no pas la Convergència i Unió (CiU) de
Mas, una força més moderada. Totes dues
formacionsvanforjarunaaliançapolíticade
conveniència –que inclou el compromís
conjunt de convocar el referèndum– des-
présque,enleseleccionsdelnovembrepas-
sat,ERCveiéscomaugmentavaelseunom-
bred’escons,mentrequeCiUenperdia.
Davantlescrítiquesdelmovimentinde-
pendentista,Masesvaretractarivaafirmar
que el referèndum tindria lloc el 2014 “sí o
sí”. [...] Parlar d’un ajornament és un sacri-
legiperalsindependentistes.“Normalment
lahistòrial’escriuenelsquesabenaprofitar
lesfinestresd’oportunitatabansnoestan-
quin”,afirmavaElisendaPaluzieiHernán-
dez, independentista i professora d’econo-
miaalaUniversitatdeBarcelona.
Altresanalistesassenyalenque,totique
Artur Mas ha intentat enfilar-se a l’onada
independentista,nocontrolaaquestmovi-
ment,queésforçadispers.
“Aquest moviment sempre ha estat més
aviatcosadelagentquenodelspolítics”,diu
JoanSerra,portaveudel’AssembleaNacio-
nal Catalana, la principal de les 14 entitats
ciutadanesquehanorganitzatlacadena.De-
fineixlaprotestadedimecrescom“unapro-
va de força” i una demostració de capacitat
d’organització.Elsindependentistesvandis-
senyarunaaplicaciódemòbilpermantenir
informats els participants i van desplegar
dronesperferfotografies.[...]
A Madrid, on el moviment independen-
tistaesveuambrecel,latelevisióestatalva
oferir una cobertura superficial de la cade-
nahumana.Vapresentarimatgesendirec-
tedelsmanifestantsalllargdelacadenadu-
rant uns quatre minuts, quan es van agafar
les mans, i després va tallar amb una infor-
mació borsària i una notícia sobre la com-
memoraciódel’11-SaNovaYork.L’11dese-
tembredel’anypassatelsindependentistes
van criticar durament la televisió estatal
perquè va emetre la informació sobre una
manifestació d’aproximadament un milió
decatalanscomacinquenanotíciadeldia.
EnunincidentaMadrid,uns15manifes-
tantscontrarisal’independentismevanir-
rompre en una delegació cultural catalana
cridant“CatalunyaésEspanya”.[...].
Alguns catalans que s’oposen a la inde-
pendènciahanditqueseriaunerrordonar
massaimportànciaal’actededimecres.Els
manifestants són “una minoria hipermo-
bilitzada”, i els mitjans de comunicació ca-
talansfavorablesalaindependènciaampli-
fiquenlasevaveu,afirmaJoaquimColl,his-
toriadordelaUniversitatdeBarcelona.Diu
queelsentimentcontrariaMadridsorgita
Catalunyacomareacciódavantlallargare-
cessióeconòmicaespanyolaespotcompa-
rar amb el sentiment contrari als immi-
grantsial’euroquehaaparegutenaltrespa-
ïsoseuropeuscastigatsperlacrisi.e
H
undredsofthousandsofpro-inde-
pendence Catalans joined hands
to form a nearly 250-mile human
chain Wednesday to press their cause,
butatougherorganizationalchallengeli-
es ahead in lining up support for a seces-
sion referendum. [...]
Catalan government officials estima-
ted some 1.6 million people lined up on
highways,beachesandcitystreetsalong
the length of the chain, which ran from
the foothills of the Pyrenees Mountains
totheMediterraneanSea.TVhelicopters
flewovertheroute,andiftherewereany
gapsinthechain,theydidn’tappeartobe
significantinvideofootage.InBarcelona,
theatmospherewasfestive.[...]Thede-
monstrators, decked out in Catalonia’s
yellow and red colors, came with a mes-
sageforMadrid.Oneyounggirlheldasign
reading “Catalonia is not Spain.”
Catalonia,Spain’swealthiestandmost
industrialized region, has long asserted
that the central government discrimina-
tes against its language and culture whi-
le draining off much more in tax revenue
than it returns in investment. Spain’s pa-
inful recession has intensified the dispu-
tes over scarce resources and fanned se-
cessionist flames.
[...] In a radio interview last week, Mr.
Masappearedtobackoffapledgetohold
the vote next year, saying he didn’t ex-
pectthecentralgovernmenttopermitit.
Instead,heofferedtheoptionofholding
a parliamentary election in 2016 that
wouldalsoallowvoterstotakeaposition
on independence and would carry the
force of a referendum.
Mr. Mas’s comments provoked grum-
bling from members of the second-lar-
gest party in Catalonia’s parliament, the
Republican Left of Catalonia, or ERC,
which has a longer history of backing in-
dependence than Mr. Mas’s more mains-
tream Convergence and Union Party, or
CiU.Thetwopartieshavefashionedapo-
litical alliance of convenience?which in-
cludes a joint pledge for the referen-
dum?since the ERC gained seats and the
CiU lost some in parliamentary elections
in November.
In the face of criticism from the inde-
pendence movement, Mr. Mas retreated
from what he told the radio interviewer
and said the referendum will occur in
2014 “one way or another.” [...] Talk of
delay is anathema to independence ac-
tivists. “Normally history is decided by
those who know how to use windows of
opportunity before they close,“ said Eli-
senda Paluzie i Hernández, an indepen-
dence backer who is dean of economics
at the University of Barcelona.
OtheranalystspointoutthatwhileMr.
Mashastriedtoridethepro-independen-
ce wave, he doesn’t control the diffuse
movement.
“This is a movement that’s always be-
enmoreaboutaveragepeoplethanabout
politicians,“ said Joan Serra, spokesman
fortheCatalanNationalAssembly,thelar-
gestofsome14citizensgroupsthatorga-
nized the chain. He called Wednesday’s
protest “a show of strength” and a de-
monstration of organizational capacity.
Pro-independence forces developed a
phone app to keep participants informed
anddeployeddronestophotographit.[...]
In Madrid, where the inde-
pendence movement is vie-
wed warily, the chain protest
receivedcursorycoverageon
state television. It showed li-
ve shots of protesters along
thechainforaboutfourminu-
tes after they joined hands,
thencuttoastock-marketre-
port and a story on the 9/11
remembrance in New York.
Last Sept. 11, independence
activistswidelycriticizedsta-
te television for making a
march by about one million
Catalansitsfifth-mostimpor-
tant story of the day.
In one incident in Madrid,
approximately 15 anti-sepa-
ratist demonstrators burst into a Catalo-
nianculturalofficeshouting“Cataloniais
Spain“. [...]
Some Catalans who oppose indepen-
dence said it would be mistaken to give
Wednesday’s demonstration too much
weight. The protestors are “a hyper-mobi-
lizedminority”whosevoiceisfurtherampli-
fied by pro- independence Catalan media,
said Joaquim Coll, a historian at the Univer-
sity of Barcelona. He said the anti-Madrid
sentiment that has surged in Catalonia in
response to Spain’s long recession is com-
parable to the anti-immigrant or anti-euro
sentimentthathasemergedinsomeother
crisis-battered European countries.e
Els separatistes catalans aconsegueixen
una gran manifestació, però
el referèndum és més difícil
Catalan Separatists Pull Off Protest
But Referendum Is Harder
Matt Moffett
12/9/2013USA / THE WALL STREET JOURNAL
A Madrid, on
el moviment
independentista
es veu amb
recel,
la televisió
estatal va oferir
una cobertura
superficial
de la cadena
humana
THE CATALAN WAY
CRISTINA CALDERER

4. 04 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara
E
ls catalans van sortir dimecres en
massa a reclamar els seus drets com
a nació. L’any passat, en la comme-
moraciódeladerrotadel1714enmansdela
CoronaenlaGuerradeSuccessióespanyo-
la, els separatistes catalans van prendre fí-
sicamentBarcelonasensetrencarniunvi-
dre. Aquest any es van agafar les mans en
una cadena humana des dels Pirineus fins
alafronteraambValència(deparlacatala-
na).Elproblemanodesapareixerà.Laqües-
tióéssiespotresoldrepolí-
ticamentabansnoesdevin-
guiunacrisiconstitucional.
Tot i l’aclamada transi-
ció d’Espanya de la dicta-
dura franquista a la demo-
cràcia,encaranos’haacon-
seguit una llar plurinacio-
nalprouconfortableperals
pobles culturalment i lin-
güísticamentdiferents.Ai-
xòdesconcertamoltsespa-
nyolsiirritamoltscatalans
ibascos–l’arreldelproble-
ma–. Es tracta de pobles
amb una identitat profun-
dament arrelada, que es remunta a segles
enrere. L’Espanya democràtica els va do-
nar poders reals. Però, per apaivagar els
nacionalistesespanyols,tambéesvaator-
gar alguna forma d’autogovern a 15 regi-
ons. Es va crear una insostenible bonan-
ça financera per als interessos locals a tot
el país, sense abordar de ple els drets his-
tòricsdecatalansobascos.
Elseparatismecatalàvaagafarembran-
zida després de la sentència del Tribunal
Constitucionaldel2010quevatombarles
millorespactadesenl’Estatutd’Autonomia
acordattantpelParlamentcatalàcomper
l’espanyol.Lacrisifinancerahaaugmentat
lasensaciódegreuge;Catalunyaésungran
contribuent net al pressupost d’Espanya,
mentrequeelsbascostenenautonomiafis-
cal.Elpresidentespanyol,MarianoRajoy,
va rebutjar, fa un any, la demanda catala-
nad’untractamentsimilar.Quanelpresi-
dentcatalà,ArturMas,vaconvocarelecci-
onsanticipadescomarespostaivaacabar
perdent escons, Rajoy va
treure pit. Però van ser els
separatisteselsquevanob-
tenirlamajoriaenaquestes
eleccions.Il’esquerrafede-
ralista també creu que els
catalans haurien de tenir
dret a decidir el seu futur.
Probablement tenen raó,
peròcaldriaanarpasapas.
Espanyols, catalans i
bascos–quevolendonarun
nouimpulsalsseusdretsel
2015– han de tornar a la
ideadeconvivència.Aques-
ta paraula evocadora de la
coexistènciaentrejueus,cristiansimusul-
mans en el món precastellà d’Al-Àndalus
noésanacrònica.L’Espanyaplurinacional
necessita un federalisme asimètric, que
atorguialesminoriesnacionalsproudrets
iespaipermantenir-sedinslafamília.
Rajoy i Mas estan començant a tenir
aquesta conversa –espero que no sigui
massa tard–. Això pot semblar un con-
flictepostmodern,peròelnacionalisme
téunaformaperillosadefrustrarlesex-
pectatives.e
C
atalansonWednesdayturnedoutin
vast numbers to lay claim to their
rights as a nation. Last year, com-
memorating their 1714 defeat by the
crown in the War of the Spanish Succes-
sion, Catalan separatists physically took
over Barcelona without breaking a pane
of glass. This year they linked arms in a
human chain from the Pyrenees to their
borderwith(Catalan-speaking)Valencia.
This problem is not going away. The
question is whether it
can be resolved politica-
lly before it turns into a
constitutional crisis.
Despite Spain’s
acclaimed transition
from Franco’s dictators-
hip to democracy, it still
has not fashioned a
comfortable enough
plurinational home for
culturally and linguisti-
cally distinct peoples.
This puzzles lots of Spa-
niards and angers many
Catalans and Basques –
the root of the problem.
Thesearepeopleswithadeep-rooted
identity going back centuries. Democra-
tic Spain gave them real powers. But to
mollify Spanish nationalists, some form
ofhomerulewasawardedto15otherre-
gions.Thiscreatedafinanciallyunsustai-
nable bonanza for local interests across
thecountry,withoutsquarelyaddressing
thehistoricrightsofCatalansorBasques.
Catalan separatism took off after a
constitutional court ruling in 2010
struck down enhancements to its statu-
te of autonomy agreed by both the Ca-
talan and Spanish parliaments. The fi-
nancial crisis has added to the sense of
grievance; Catalonia is a big net contri-
butor to Spain’s budget, while the Bas-
ques have fiscal autonomy.
MarianoRajoy,Spain’sprimeminister,
turned down a Catalan request for simi-
lartreatmentayearago.WhenArturMas,
theCatalanpresident,calledasnapelec-
tioninresponseandlost
seats, Mr Rajoy gloated.
But separatists won a
majorityinthatelection,
and a federalist left also
thinks Catalans should
be given the right to de-
cide their future. That is
surely right. But first
things first.
Spaniards, Catalans
and Basques – who plan
a push for greater
rights in 2015 – need to
revisit the idea of con-
vivencia. This evocati-
ve word, for the coexistence of Jews,
Christians and Muslims in the pre-Casti-
lian world of al-Andalus, is no anachro-
nism. Plurinational Spain needs an
asymmetric federalism that gives nati-
onal minorities rights and space enough
to stay inside the family.
Mr Rajoy and Mr Mas are starting to
have this conversation – hopefully not
toolate.Thismaylooklikeapostmodern
conflict.Butnationalismhasadangerous
way of confounding complacency.e
La qüestió catalanaCatalan question
Editorial
13/9/2013UK / FINANCIAL TIMES
THE CATALAN WAY
I
t is a monument to defeat. On Sep-
tember11th,Catalonia’snationalday,
newlyuncoveredruinsofoldBarcelo-
na were exposed three centuries after
the Catalans l ost a war against Spain’s
new king. The Diada was celebrated this
year by hundreds of thousands of peo-
ple forming a 400km (250-mile) human
chain across Catalonia, imitating the
1989 Baltic Way chain demanding inde-
pendence from the Soviet Union.
The organisers were less clear about
the Catalan aim, some calling it a direct
demand for independence, others
saying it was just a demand for a refe-
rendum that the Popular Party (PP) go-
vernment of Mariano Rajoy in Madrid re-
fuses to sanction. Polls show just over
half of Catalans back independence,
but that a whopping 80% want a refe-
rendum.
An independence march in last year’s
Diada caught politicians by surprise.
The Catalan president, Artur Mas, pled-
ged to call a vote in 2014, exactly 300
years after Philip V’s troops squashed
the Barcelona revolt and also when
Scotland votes on independence from
the United Kingdom. But with Mr Rajoy
blocking even a non-binding referen-
dum, Mr Mas may now postpone his
“consultation” until 2016.
His plan to turn the regional election
that year into a “plebiscitary vote” is
fraught with problems. Catalans can
hardly be expected to elect a new go-
vernment to run health care, education
and social services solely on the issue of
independence. Mr Mas and Mr Rajoy ha-
ve held talks to try to break the de-
adlock. But the Catalan president holds
out little hope of success.
MrMas,whobacksindependencebut
has coalition partners who do not, may
now wait. A general election in 2015
could see Mr Rajoy ousted or weakened,
and perhaps needing support from Mr
Mas’s Convergence and Union in Ma-
drid’s parliament. Or the Socialists may
return to power. They favour constitu-
tional reform that would create a fede-
ral state. But such a change requires PP
support. A further complication is that
the separatist Catalan Republican Left
party, which props up Mr Mas’s minority
governmentinBarcelona,couldforcean
earlier regional poll.
A banner over the ruins of old Barce-
lona says its defenders promised to “win
or die”. They lost and Philip V took away
most of Catalonia’s self-government. A
recovery in Spain may yet pop the inde-
pendence bubble. But Madrid’s intransi-
gence on the referendum could pump it
up again. Catalans and Spaniards badly
need a new understanding.e
É
sunmomentdederrota.L’11dese-
tembre,dianacionaldeCatalunya,
es van exposar, tres segles després
queelscatalansperdessinlaguerracon-
tra el nou rei d’Espanya, les ruïnes de
l’antiga Barcelona, descobertes fa molt
poc. La Diada va celebrar-se aquest any
ambcentenarsdemilersdepersonesfor-
mant una cadena humana de 400 quilò-
metres a través de Catalunya, imitant la
Via Bàltica del 1989, que va demanar la
independència de la Unió Soviètica.
Els organitzadors catalans, però, teni-
en menys clar el seu objectiu. Alguns de-
manaven directament la independència,
però d’altres simplement feien una crida
a celebrar un referèndum que el govern
del Partit Popular de Rajoy rebutja per
il·legal. Les enquestes mostren que poc
més de la meitat dels catalans donen su-
port a la independència, però ni més ni
menysqueun80%volenunreferèndum.
Una marxa independentista durant
l’última Diada va agafar els polítics per
sorpresa. Artur Mas es va comprometre
a convocar una votació el 2014, exacta-
ment 300 anys després que les tropes de
FelipVesclafessinlarevoltadeBarcelona
i també quan Escòcia voti si vol indepen-
ditzar-sedelRegneUnit.PeròambRajoy
bloquejant fins i tot un referèndum no
vinculant, Mas pot ser ara qui ajorni la
“consulta”finsal2016.
Elseupladeconvertirleseleccionsau-
tonòmiques aquell any en “un vot plebis-
citari” està ple de dubtes. No es pot espe-
rarqueelscatalansescullinunnougovern
quegestionielsistemasanitari,l’educació
ielsserveissocialsbasant-seúnicamenten
laqüestiódelaindependència.MasiRajoy
hanmantingutconversesperintentarsor-
tir del punt mort, però el president català
tépoquesesperancesd’èxit.
Mas,quedónasuportalaindependèn-
cia–adiferènciadelsseuscompanysdeco-
alició–,potoptararaperesperar.Rajoypo-
dria perdre a les eleccions generals del
2015, o sortir-ne prou afeblit per necessi-
tar el suport de CiU al Congrés. O els so-
cialistespodrientornaralpoder.Ellsestan
a favor d’una reforma constitucional per
crear un estat federal. Però un canvi així
requereix el suport del PP. Un problema
addicional és que els separatistes d’ERC,
quesónunpuntalalgovernenminoriade
Mas,forcineleccionsanticipades.
UnapancartasobrelesruïnesdelBorn
recordaqueelsseusdefensorsvanprome-
tre“guanyaromorir”.VanperdreiFelipV
va acabar amb la major part de l’autogo-
vern de Catalunya. Una recuperació eco-
nòmicaencarapodriaferesclatarlabom-
bolla de la independència. Però la intran-
sigènciadeMadridaunreferèndumlapo-
dria tornar a inflar. Catalans i espanyols
necessitenunanovaentesa.e
Res a perdre, excepte les cadenesNothing to lose but their chains
14/9/2013UK / THE ECONOMIST
Plurinational
Spain needs an
asymmetric
federalism that
gives national
minorities rights
and space
enough to stay
inside the familiy
Al’Espanya
plurinacionalcal
unfederalisme
asimètricquedoni
alesminories
nacionalsprou
espaiidrets
permantenir-se
dinslafamília

5. 05ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY
Quan han sabut que faltava gent a la
regió del delta de l’Ebre per com-
pletarlacadenahumana,queeldi-
mecres 11 de setembre havia de travessar
tot Catalunya de nord a sud, no van dub-
tarniunsolinstant.PerquèlaViaCatala-
na per la independència fos un èxit i cap
delstramsdels400quilòmetresderecor-
regut quedés buit, centenars de catalans
van agafar dies de vacances i van agafar
elcotxeperfer100,200ifinsitot300qui-
lòmetres en cotxe cap a l’extrem sud de
Catalunya.
“Peraccelerarelprocésdesecessió,és
fonamental que el món sencer compren-
gui i vegi que Catalunya desitja ser inde-
pendent”, ha declarat Xavi Puig, un cata-
làde38anysquevarecórrer275quilòme-
tres amb la seva dona embarassada de 7
mesos i el seu fill de 4 anys des de Tore-
lló,alnord,finsaAlcanar,l’últimmunici-
pi de Catalunya abans de la Comunitat
Valenciana.
Lamanifestacióorganitzada
perlaDiada,lafestanacionalde
Catalunya, va esdevenir una
nova demostració de força dels
independentistes,desprésdela
del 2012, quan va aplegar prop
d’unmiliódepersonesaBarce-
lona. L’Assemblea Nacional
Catalana(ANC),unapotentas-
sociació a favor de la indepen-
dència, va decidir aquest cop
prendre com a exemple la Via
Bàltica,unagrancadenahuma-
na de 600 quilòmetres que va
reunirpropde2milionsd’esto-
nians,letonsilituansperrecla-
marlasevaindependènciadela
URSS l’agost del 1989. “Espe-
rem que el resultat sigui també
positiuperanosaltres”,vaafirmarJaume
Marfany, vicepresident de l’Assemblea
Nacional, que no tem comparar el jou so-
viètic amb l’actual estat de les autonomi-
es espanyol.
Crescuts després de l’experiència del
2012, que va conduir Artur Mas a convo-
car eleccions anticipades i a anunciar un
referèndum d’autodeterminació per al
2014, els independentistes estan con-
vençuts que sortint massivament al car-
rer venceran les últimes reticències del
president del govern català. “Hem après
de l’any passat que quan un vol, un pot:
els polítics ens escolten i s’alcen en con-
seqüència a les nostres demandes”, ex-
plica Cristina Gutiérrez, una militant.
Si el govern central es nega a donar un
marc legal a la consulta del 2014, Mas ha
alertat que convocarà eleccions autonò-
miquesel2016quetindranelvalord’una
consulta sobre la secessió. “Massa tard”,
responen els independentistes. “Catalu-
nya no pot ser més transigent, ha arribat
a un límit, econòmicament”, insisteix
JaumeMarfany,fental·lusióal’argument
segons el qual Espanya abusa dels recur-
sos de Catalunya.
Però el risc és veure com el moviment
va prenent força. Sobretot si la recupe-
ració econòmica es confirma. Tal com
professa el diputat d’Esquerra Republi-
cana de Catalunya (ERC) Alfred Bosch,
“la crisi no és el motor de l’independen-
tisme, tot i que n’és un poderós carbu-
rant”. Segons el Centre d’Estudis d’Opi-
nió català, el 47% dels catalans són par-
tidaris de la independència, enfront del
25% de fa tres anys.
ÉssobreaquestaonadaquesurfejaAr-
tur Mas. Amb el risc que se l’emporti. En
unany,elseupartit,ConvergènciaDemo-
cràtica de Catalunya (CDC), ha perdut
onze escons al Parlament i ha hagut d’es-
tablirunpacteambERC,queactualment
apareix com el favorit en certs sondejos.
Ha perdut el suport de grans empreses,
que li han manifestat que malament que
veuenlaindependència,tenintencomp-
te que la meitat de les exportacions cata-
lanesesdestinenalarestad’Espanya.“Jo
no tinc confiança en Artur Mas –assegu-
raJoanHernández,de48anys,procedent
de Vilafranca del Penedès–. Ell pertany
a la dreta burgesa i si Madrid fa conces-
sions en el pla econòmic, abandonarà la
independència”.
Després d’haver enviat una carta
aquestjuliolaMarianoRajoy,proposant
cincescenarisperorganitzarunreferèn-
dumel2014,ArturMass’hareunitense-
cret amb el cap del govern espanyol a fi-
nals d’agost. De manera encoberta, les
negociacions han començat. Catalunya
ja ha aconseguit que Madrid fixi un ob-
jectiu de dèficit públic asimètric entre
regions, cosa que li ha suposat un bene-
fici. El govern central ha de renovar el
sistema de finançament de les autono-
mies el 2014 i podria oferir a Catalunya
pagarmenysperlasolidaritatamblesal-
tres regions.
Artur Mas podria aleshores transfor-
mar el referèndum per la independèn-
cia en una simple consulta popular so-
bre les diferents formes d’estat possi-
bles. Però, en públic, manté un discurs
exaltat, fins al punt de comparar la llui-
ta per la independència amb la de Mar-
tin Luther King pels drets dels afroame-
ricans. Una comparació que agrada.
Carlos Bernet, treballador del sector
elèctric, i Andreu Roig, del sector de la
construcció, dos dels 30.000 voluntaris
de l’ANC, assenyalen que “al principi ha
estat difícil mobilitzar la gent, però
aquests últims dies les nostres oficines
han estat tot el dia plenes: la gent ha en-
tès que dimecres és un gran dia per a la
nostra història”.e
Q
uand ils ont su qu’il manquait du
monde dans la région du delta de
l’Ebrepourcompléterlachaînehu-
mainequidevait,mercredi11septembre,
traverserdunordausudtoutelaCatalog-
ne,ilsn’ontpashésitéuninstant.Pourque
la Via Catalana, la Voie catalane vers l’in-
dépendance, soit un succès et qu’aucun
maillon du parcours, long de 400 km, ne
manque, des centaines de Catalans ont
posé des jours de congé et pris leur voi-
ture pour faire 100, 200, parfois 300 km
vers la pointe sud de la Catalogne.
«Pour accélérer le processus de
sécession,ilestfondamentalquelemon-
de entier comprenne et voie que la Cata-
logne souhaite être indépendante», no-
te Xavi Puig, un Catalan de 38 ans qui a
fait 275 km avec sa femme enceinte de
7 mois et son fils de 4 ans depuis Torello,
au nord, pour se rendre à Alcanar, la der-
nière ville du sud avant la Communauté
valencienne.
LamanifestationorganiséepourlaDi-
ada, la fête de la Catalogne, se veut une
nouvelle démonstration de force des in-
dépendantistes, après celle de 2012 qui
avait rassemblé près d’un million de per-
sonnes à Barcelone. L’Assemblée natio-
nalecatalane(ANC),puissanteassociati-
on en faveur de l’indépendance, a cette
fois décidé de prendre exemple sur la «
voie balte », une grande chaîne humai-
nede600kmquiavaitrassembléprèsde
2millionsd’Estoniens,deLettonsetdeLi-
tuaniens réclamant leur séparation de
l’URSS en août 1989. « Nous espérons
que le résultat sera aussi positif pour
nous»,affirmeJaumeMarfany,vice-pré-
sident de l’ANC, qui ne craint pas de com-
parer le joug soviétique au système es-
pagnol décentralisé.
Fortsdel’expériencede2012,quiavait
conduitArturMasàconvoquerdesélecti-
ons anticipées et à annoncer un référen-
dumd’autodéterminationen2014,lesin-
dépendantistes sont convaincus qu’en
sortantmassivementdanslarue,ilsvain-
cront les dernières réticences du prési-
dent du gouvernement catalan. «Nous
avons appris l’an dernier que quand on
veut, on peut : les politiques nous écou-
tent et agissent en conséquence», résu-
me Cristina Gutierrez, une militante.
Silegouvernementcentrals’opposeà
donneruncadrelégalàlaconsultationde
2014, M. Mas a prévenu qu’il convoque-
rait en 2016 des élections régionales à
valeur de plébiscite sur la sécession.
«Troptard»,répondentlesindépendan-
tistes. «La Catalogne ne peut tenir da-
vantage,elleestarrivéeàunelimite,éco-
nomiquement», insiste M. Marfany, re-
prenant l’argument selon lequel l’Espag-
ne pille les ressources de la Catalogne.
Mais le risque est surtout de voir le
mouvements’essouffler.Surtoutsilare-
priseéconomiqueseconfirme.Commeen
convient le député de la Gauche républi-
caineindépendantistecatalane(ERC)Al-
fred Bosch, «la crise n’est pas le moteur
de l’indépendantisme, mais il en est un
puissant carburant». Selon le Centre
d’étuded’opinioncatalan,47%desCata-
lans sont favorables à l’indépendance,
contre moins de 25 % il y a trois ans.
C’est sur cette vague que surfe M.
Mas. Au risque d’être emporté. En un an,
sonparti,Convergencedémocratiquede
Catalogne, a perdu onze sièges au Par-
lement, et a dû nouer un pacte avec ERC,
qui apparaît aujourd’hui favori dans cer-
tains sondages. Il a perdu le soutien des
grandes entreprises, qui lui ont dit tout
le mal qu’elles pensent de l’indépen-
dance, alors que la moitié des exportati-
ons catalanes ont pour destination le
reste de l’Espagne. «Je n’ai pas confi-
anceenArturMas,assureainsiJoanHer-
nandez, 48 ans, venu de Vilafranca del
Penedès. Il appartient à la bourgeoisie
de droite et si Madrid fait des concessi-
ons sur le plan économique, il abandon-
nera l’indépendance.»
Après avoir envoyé une lettre en jui-
llet à Mariano Rajoy, proposant cinq
scénariospourorganiserunréférendum
en 2014, Artur Mas s’est réuni en secret
avec le chef du gouvernement espagnol
finaoût.Encoulisse,lesnégociationsont
débuté. La Catalogne a déjà obtenu que
Madrid fixe un objectif de
déficitpublicasymétriquese-
lon les régions, qui lui a
bénéficié. Le gouvernement
central doit rénover le systè-
medefinancementdesauto-
nomies en 2014 et pourrait
lui offrir de payer moins pour
la solidarité avec les autres
régions.
M. Mas pourrait alors
transformer le référendum
sur l’indépendance en une
simple consultation populai-
re à choix multiple sur les
différentes formes d’Etat
possibles. Mais en public, il
maintientundiscoursexalté,
allantjusqu’àcomparerlalut-
te pour l’indépendance avec celle de
Martin Luther King pour les droits des
Afro-Américains. Des propos qui plai-
sent.CarlosBernet,employédanslesec-
teur électrique, et Andreu Roig, dans la
construction, deux des 30 000 volontai-
resquecomptel’ANC,soulignentqu’«au
début,celaaétédifficiledemobiliserles
gens, mais ces derniers jours, notre bu-
reau est toujours plein: ils ont compris
que mercredi est un grand jour dans no-
tre histoire».e
Una cadena humana de 400 km
per una Catalunya independent
Une chaîne humaine de 400 km
pour une Catalogne indépendante
Sandrine Morel
12/9/2013FRANCE / LE MONDE
Es diu que
Espanya abusa
dels recursos
de Catalunya.
Però el risc és
veure com el
moviment va
prenent força si
la recuperació
econòmica
es confirma
CÈLIA ATSET

6. 06 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara
C
entenarsdemilersdepersoneses
van manifestar a Catalunya per
un estat independent. Amb tot,
l’escissió d’Espanya difícilment con-
vertiria aquesta terra en un lloc millor.
Centenars de milers de catalans es
van agafar de la mà per manifestar-se
per un estat català independent. El que
a primera vista unia les persones eren
les seves cares radiants. I qui anava a
preguntar pels seus sentiments rebia
una resposta contundent. Ells tenien
la pell de gallina, sentien amor per Ca-
talunya, orgull de Catalunya. Una jor-
nada històrica, en això tothom hi esta-
va d’acord. Tota la felicitat que van ex-
perimentar havia de valer molt la pena.
Quins van ser els motius que els van
portar al carrer? Marcar en el mapa eu-
ropeu una nova frontera. Per això se’ls
van eriçar els pèls dels braços. Com si
una nova frontera convertís el món en
un lloc millor.
Una escissió de Catalunya de la res-
ta d’Espanya no convertiria tampoc
Catalunya en un lloc millor. Els cata-
lans ja no tindrien cap rei més i el FC
Barcelona ja no es podria tornar a en-
frontar al Reial Madrid a la lliga espa-
nyola. Pel que fa a la resta de coses, Ca-
talunya continuaria sent tan democrà-
tica tan jurídico-estatal, tan adinerada
i tan corrupta com ho és ara com a part
d’Espanya.
Els separatistes catalans parlen de
la seva llibertat com si visquessin avui
en dia sense aquesta llibertat. Per ai-
xò es dibuixa ràpidament un somriu-
re sobre els seus rostres quan pensen
en la fundació d’un estat propi. L’espe-
rit del nacionalisme s’ha escapat de
l’ampolla. I no hi tornarà mai més.e
THE CATALAN WAY
A
Còrsega, al País Basc, a Bèlgica, a
Escòcia o a Catalunya: molts eu-
ropeus volen el seu propi estat.
La qüestió va sobre identitat i llengua,
però cada cop més sovint també sobre
diners. [...]
Catalunya: cadena humana contra
Madrid
Amb una cadena humana, que havia de
cobrir 400 quilòmetres, els catalans es
vanmanifestardimecresperlaindepen-
dència. La Via Catalana ha de mostrar a
l’opinió pública mundial com és de seri-
osa(peralscatalans)lacreaciód’unestat
propi. Justament fa un any 1,5 milions
dels7,5milionsdecatalansjaesvanma-
nifestar per desvincular-se d’Espanya.
Els comparativament parlant adinerats
catalans consideren que Madrid se
n’aprofita,jaqueanyrereanyhandepa-
gar al govern central més ingressos fis-
cals dels que reben de tornada.
El conflicte entre Catalunya i el go-
verncentrals’aguditzacadacopmésdes
del 2006. Els catalans es van designar a
si mateixos com a “nació” en l’Estatut
d’Autonomiaaprovatllavors.Elconser-
vador Partit Popular (PP), que actual-
ment està al govern de Madrid, ho va
portar davant el Tribunal Constitucio-
nal. Quatre anys més tard els catalans
van haver d’esborrar aquest terme de
l’Estatut. De seguida es va convocar el
julioldel2010unaprimeramanifestació
massiva, un mar de banderes de ratlles
grogues i vermelles.
“Som una nació, nosaltres decidim”,
aquestvaserellema.Encaraaquellma-
teix any Artur Mas, de la nacionalista-
burgesa CiU, va prendre el poder. En
aquelltempslacrisieconòmicacadacop
es va estendre més també a la rica Cata-
lunya.Eljulioldel2012,Masvaexigirdel
primer ministre espanyol Mariano Ra-
joy una millor compensació financera
peraCatalunya,Rajoys’hivanegar.Mas
vaconvocareleccionsdemaneraantici-
padaidesdellavorsesvaposaralcapda-
vantdelaideaseparatista:“Undivorcifa
mal,peròl’alternativaéspitjor”.[...]e
A
ufKorsika,imBaskenland,inBelgi-
en,SchottlandoderKatalonien:Vi-
eleEuropäerwolleneineneigenen
Staat. Dabei geht es um Identität und
Sprache, aber immer häufiger auch um
Geld. (...)
Katalonien: Menschenkette gegen
Madrid
MiteinerMenschenkette,die400Kilometer
lang werden sollte, demonstrierten die Ka-
talanen am Mittwoch für Unabhängigkeit.
Die“viacatalana”sollderWeltöffentlichkeit
beweisen,wieernstesihnenmitderBildung
eineseigenenStaatesist.Genauvoreinem
Jahrdemonstriertenbereits1,5Millionender
7,5 Millionen Katalanen für eine Loslösung
von Spanien. Die vergleichsweise wohlha-
benden Katalanen sehen sich von Madrid
übervorteilt, da sie Jahr für Jahr mehr Ste-
uereinnahmen an die Zentralregierung ab-
führen,alssiezurückerhalten.
Der Konflikt zwischen Katalonien und
der Zentralregierung spitzt sich seit dem
Jahr 2006 immer mehr zu. In einem da-
mals verabschiedeten Autonomiestatut
bezeichneten sich die Katalanen als “Na-
tion”. Die konservative Volkspartei (PP),
die derzeit die Regierung in Madrid stellt,
zogvordasVerfassungsgericht.VierJah-
re später mussten die Katalanen diesen
Terminus aus dem Statut streichen.
Prompt kam es im Juli 2010 in Barcelona
zur ersten Massendemonstration, einem
Meer aus rot-gelb gestreiften Fahnen.
“Som una naciò, nosaltres decidim” –
“Wir sind eine Nation, wir entscheiden”,
Europeus que es volen escindir
de la seva pàtria
Europäer, die sich vom Mutterland
abspalten wollen
Pavel Lokshin / Ute Müller
11/9/2013DEUTSCHLAND / DIE WELT
Katalanischer Nationalismus
12/09/2013DEUTSCHLAND / BERLINER ZEITUNG
H
undertausende demonstrierten
in Katalonien für einen unabhän-
gigenStaat.DabeiwürdedieAbs-
paltung von Spanien das Land wohl
kaum zu einem besseren Ort machen.
Hunderttausende Katalanen haben
sichbeiderHandgenommen,umfüreinen
unabhängigenkatalanischenStaatzude-
monstrieren. Was die Menschen auf den
erstenBlickeinte,warenihrestrahlenden
Gesichter. Und wer sie nach ihren
Gefühlenbefragte,erhieltstarkeAntwor-
ten. Sie spürten Gänsehaut, Liebe zu Ka-
talonien, Stolz auf Katalonien. Ein histo-
rischer Tag, darin waren sich alle einig. All
das Glück, das sie empfanden, wäre einer
größeren Sache wert gewesen. Weswe-
gen waren sie auf die Straße gegangen?
Um auf der europäischen Landkarte eine
neue Grenze einzuzeichnen. Deswegen
richteten sich ihnen die Härchen auf den
Unterarmen auf. Als wenn eine neue eu-
ropäische Grenze die Welt zu einem bes-
seren Ort machen würde.
EineAbspaltungKataloniensvomRest
Spaniens würde noch nicht einmal Kata-
lonienzueinembesserenOrtmachen.Die
Katalanen hätten keinen König mehr und
der FC Barcelona würde nicht mehr in der
spanischenLigagegenRealMadridantre-
ten. Ansonsten bliebe Katalonien so de-
Martin Dahms
mokratisch,sorechtsstaatlich,sowohlha-
bend und so korrupt wie jetzt als Teil Spa-
niens.
Die katalanischen Separatisten reden
von ihrer Freiheit, als lebten sie heute in
Unfreiheit.DeswegenhuschteinLächeln
über ihr Gesicht, wenn sie an die Grün-
dung eines eigenen Staates denken. Der
Geist des Nationalismus ist aus der
Flasche entwichen. Er wird nicht mehr
zurückkehren. e
Nacionalisme català
so das Motto. Noch im selben Jahr über-
nahm Artur Mas von der bürgerlich-na-
tionalistischen CiU die Macht, damals
griff die Wirtschaftskrise immer mehr
auch auf das reiche Katalonien über. Im
Juli 2012 forderte Mas von Premier Ma-
riano Rajoy einen besseren Finanzaus-
gleich für Katalonien, Rajoy weigerte
sich. Mas rief vorzeitig Neuwahlen aus
und setzte sich fortan an die Spitze der
separatistischen Idee: “Eine Scheidung
tut weh, aber die Alternative ist schlim-
mer”. (...) e
DAVID RAMOS / GETTY IMAGES
PERE VIRGILI

7. 07ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY
V
aserunaprovadeforçamoltreeixi-
da la que els nacionalistes catalans
vanvolerperahir,diadelaDiada,la
festa nacional de Catalunya. Desenes de
milers de persones van participar en una
cadena humana que va anar desplegant-
seapartirdelesprimereshoresdelatar-
daalllargdetotalacosta,quevadesdela
fronterafrancesa,alnord,finsaladivisò-
ria amb el País Valencià, al sud. Quatre-
centsquilòmetresdemansunidesambun
sol lema, el sí en el referèndum per la se-
cessióqueArturMas,presidentdelaGe-
neralitat–l’autonomiaregionalcatalana–,
hapromèsdeconvocarl’anyvinent,però
queelgoverncentraldeMadridesnegaa
autoritzar.
L’organitzacióquehaconvocatlescele-
bracions de la Diada també aquest any,
l’ANC(AssembleaNacionalCatalana),s’ha
inspirat en la cadena humana que van fer
milersdeciutadansdelesrepúbliquesbàl-
tiques(Estònia,LetòniaiLituània)el1989
perexigirlaindependènciadel’URSS.“Te-
nimeldretadecidir”,vadirMasmentrela
cadena humana acabava en una gran ma-
nifestació a la plaça Catalunya de Barcelo-
na. “Avui –va afegir Mas– hem enviat un
missatgeclardelavoluntatdelpoble”.
Fins al moment, també les enquestes
donen la raó als que fan pressió perquè
secelebriunreferèndumd’autodetermi-
nació.L’última,publicadaahir[perl’11de
setembre]perl’observatoriMyWordper
a la ràdio Cadena SER, assenyala que el
52%delscatalansestarienafavordelain-
dependència,el24%encontra,iunaltre
20% estarien indecisos, i que en qualse-
volcasmésdel80%delapoblaciódeCa-
talunya considera que la consulta popu-
lar sobre la sobirania s’hauria de fer. En
altresenquesteslamajorianoexcedeixel
50%,peròcontinuasentunamajoriaàm-
plia a favor de la creació d’un nou estat.
Si el govern central, a Madrid, continua
oposant-se a la consulta, el pla de Mas
preveu celebrar les eleccions regionals
del 2016 com un plebiscit per la Catalu-
nyaindependent,ambunprogramaelec-
toral que prevegi l’autodeterminació.
El continu augment dels catalans favo-
rablesalasecessióques’hadonatenelsúl-
tims anys té en el seu rerefons, per des-
comptat, la crisi econòmica, que ha tornat
aencendrelarivalitatambMadrid.Faanys
queelscatalansdemanenalgoverncentral
unnouacordfiscal,similaralquejaexisteix
ambelPaísBasc,quelipermetriarecaptar
impostos directes i no haver de renegoci-
arcadaanyelsfonsqueMadriddedicaala
regió. Després de l’educació i de la policia,
quejaesgestionendemaneraautònoma,el
pactefiscalserial’últimaconcessió,ielgo-
verncentraltélafermaintenciód’evitar-la.
Però potser és l’única manera de contenir
una marea secessionista que aspira a fer
que la Diada, dia infaust en què es recorda
la conquesta de Barcelona el 1714 per les
tropesborbòniques,esdevinguiuna“festa
de la llibertat”. La cadena humana ha dei-
xattambéunrastrealParlamentitalià,on
Bossi i tots els diputats de la Lliga Nord
s’han posat una samarreta en solidaritat
amblesreivindicacionscatalanes.e
U
naprovadiforzaampiamenterius-
citaquellavolutaieridainazionalis-
ticatalaninelgiornodella“Diada”,la
festa nazionale della Catalogna. Decine di
migliaia di persone hanno preso parte ad
unacatenaumanacheèandatadispiegan-
dosi dalle prime ore del pomeriggio lungo
tutta la costa che va dal confine francese,
anord,finoaquelloconlaregionediValen-
cia, a sud. Quattrocento chilometri di ma-
ni unite con un solo slogan, il «sì» al refe-
rendumsecessionistacheilpresidentede-
llaGeneralitat,l’autonomiaregionalecata-
lana,ArturMas,hapromessodiconvocare
l’anno prossimo ma che il governo centra-
le, a Madrid, si rifiuta di autorizzare.
L’organizzazionecheanchequest’anno
ha convocato le celebrazioni della Diada,
l’Anc (Assemblea nazionale catalana), si è
ispirataallacatenaumanachenel1989re-
alizzarono migliaia di cittadini delle re-
pubbliche baltiche (Estonia, Lettonia e Li-
tuania)peresigerel’indipendenzadall’Urss.
«Abbiamo il diritto di decidere», ha detto
Mas, mentre la catena umana si conclude-
va con una grande manifestazione della
piazza Catalunya di Barcellona. «Oggi – ha
aggiunto Mas– abbiamo lanciato un mes-
saggio chiaro sulla volontà del popolo».
Ancheisondaggidannofinoraragione
a chi preme per un referendum sull’auto-
determinazione. L’ultimo, pubblicato ieri
[per l’11 de setembre] dall’osservatorio
MyWordperlaradioCadenaSer,rilevache
il 52% dei catalani sarebbero a favore
dell’indipendenza, il 24% contrari, un al-
tro 20% indecisi. Ma che comunque più
dell’80%degliabitantidellaCatalognari-
tiene che la consultazione popolare sulla
sovranità si debba comunque fare. In al-
tri sondaggi la maggioranza non supera il
50%marimaneinognicasoampiaafavo-
re della creazione di un nuovo Stato. Se il
governocentrale,aMadrid,continueràad
opporsialreferendum,ilpianodiMaspre-
vede di celebrare le elezioni regionali del
2016 come un plebiscito per la Catalogna
indipendente, con un programma eletto-
rale che preveda l’autodeterminazione.
Nelretroscenadelconsistenteaumen-
to negli ultimi anni dei ca talani favorevoli
allasecessionec’èovviamentelacrisieco-
nomica che ha riacceso la rivalità con Ma-
drid. Da anni i catalani chiedono allo Stato
centraleunnuovoaccordofiscale,similea
quellochegiàesisteconiPaesiBaschi,che
gliconsentirebbediincassaredirettamen-
te le tasse e di non dover ogni anno rine-
goziare i finanziamenti che Madrid versa
alla regione. Dopo l’istruzione e la polizia,
che sono già gestite in forma autonoma,
l’accordo fiscale sarebbe l’ultimo strappo
cheilgovernocentralevuoleassolutamen-
te evitare. Ma è forse anche l’unico modo
per contenere la marea secessionista che
aspiraatrasformarela“Diada”dagiornoin-
fausto, nel quale si ricorda la conquista di
Barcellona nel 1714 da parte delle truppe
borboniche, a “festa di libertà”. La catena
umana ha avuto uno strascico anche nel
parlamentoitalianoconBossietuttiidepu-
tati della Lega che hanno indossato una t-
shirtdisolidarietàconlerivendicazionica-
talane..e
Una cadena humana de 400 km
Catalunya demana la independència
Una catena umana di 400 km
La Catalogna chiede l’indipendenza
Omero Ciai
12/9/2013ITALIA / LA REPUBBLICA
U
namanifestazionesièsvoltaieriin
Catalognaperchiedereunreferen-
dum sull’indipendenza dalla Spag-
na.Unarichiesta,questa,duramentecon-
testata dal Governo centrale di Mariano
Rajoy. Il presidente della regione catala-
naArturMas,diConvergènciaiUnió,ètor-
natoadaffermareche“ognisoluzionepas-
sa per le urne”. Confermando lo svolgi-
mento lo scorso 29 agosto di una riunio-
ne con il presidente del Governo centrale
Rajoy, i cui contenuti “devono restare se-
greti”,Mashainoltredichiaratodi“nonve-
derelavolontàpolitica”dapartediMadrid
di rispondere ai bisogni della regione. Il
presidentedellaCatalognahaquindiriba-
dito di voler proseguire il percorso legale
per organizzare un referendum sull’auto-
determinazionenel2014.Questamattina
il portavoce del governo catalano, Fran-
cesc Homs, ha reso noto che entro la fine
dell’anno verrà con tutta probabilità deci-
sa la data di svolgimento della consulta-
zione popolare.
In una delle regioni più ricche della
Spagna,laspintaindipendentista–checo-
munque trova numerose voci avverse
all’interno della stessa Catalogna– trova
ancora una volta nella crisi economica
A
hir a Catalunya va tenir lloc una
manifestació per demanar un re-
ferèndum per independitzar-se
d’Espanya. Una petició, aquesta, forta-
mentqüestionadapelgoverncentralde
Mariano Rajoy. El president de la regió
catalana, Artur Mas, de Convergència i
Unió, va tornar a dir que “qualsevol so-
lució passa per les urnes”. Confirmant
queel29d’agosthaviatingutunareunió
amb Rajoy, el president del govern cen-
tral, els continguts de la qual “s’han de
mantenir en secret”, Mas també va de-
clarar “no veure voluntat política” de
Madrid per satisfer les necessitats de la
regió.Totseguit,elpresidentdelaGene-
ralitatvareiterarlasevaintenciódecon-
tinuarelcurslegalperorganitzarunre-
ferèndum d’autodeterminació el 2014.
Aquest matí, el portaveu del govern ca-
talà, Francesc Homs, ha anunciat que
molt probablement abans de finals
d’aquest any s’haurà decidit la data de
la consulta popular.
Enunadelesregionsmésriquesd’Es-
panya, el creixement del moviment in-
dependentista –que en qualsevol cas té
moltes veus adverses dins de Catalunya
mateix–trobal’elementdesencadenant,
unavegadamés,enlacrisieconòmica:la
regiódenunciaelqueconsiderauntrac-
tament fiscal injust per part de Madrid
i una crisi del model polític de les auto-
nomies, vigent a Espanya des que es va
restaurar la democràcia als anys setan-
ta.“Desprésdemésdetrentaanysdede-
mocràcia,Catalunyaéslaregióquemés
contribueixalproducteinteriorbrutial
creixement econòmic espanyol i, alho-
ra, la regió on la inversió pública és més
petita”, va dir Mas ahir.e
Manifestació independentista
a Catalunya
Manifestazione indipendentista
in Catalogna
13/9/2013VATICANO / L’OSSERVATORE ROMANO
l’elemento scatenante: la regione denun-
ciaquellocheasuoavvisoèuntrattamen-
to fiscale iniquo da parte di Madrid e una
crisi del modello politico delle autonomie,
in vigore in Spagna da quando è stata ri-
pristinatalademocrazianeglianniSettan-
ta. “Dopo oltre trenta anni di democrazia,
la Catalogna è la regione che contribuisce
maggiormente al prodotto interno lordo
e alla crescita economica spagnola e do-
vel’interventopubblicoèminore”haaffer-
mato ieri Mas.e
JOSÉ JORDAN / AFP

8. SOTA ELS FOCUS DE LA PREMSA MUNDIAL
THE CATALAN WAY
EXPRESSO/ PORTUGAL
La independència de Catalunya
és una mala idea
Més enllà de l’impressionant cadena humana, l’im-
pressionant nombre de catalans que estan a favor
delaindependència(el52%,segonslesenquestes)
i més enllà de totes les raons que pugui tenir Cata-
lunyaperqueixar-sedelcentralismedeMadrid(que
ésunfet),laindependènciad’aquestaregióésuna
malanotíciaperaPortugaliperatotEuropa.
Novallapenainvocarraonshistòriques,molten
voga als segles XIX i XX, perquè les raons històri-
ques,engeneral,amaguenraonshistòriquesante-
riorsaaquestes.Perexemple,elRegned’Aragó,que
va incloure Catalunya, era transfronterer i tenia
partsqueavuisónfranceses–Narbona,Carcassona
ifinsitotTolosa,perexemple–.Lacroadacontraels
albigesos(ocàtars)vaacabarambelgranregneara-
gonèsivalimitar-loalafronteradelsPirineus.
Les raons històriques s’invoquen, normalment,
comacausa,perònopassendelsarguments.Lave-
ritableraódelapopularitatdelaindependènciaaCa-
talunya,emsembla,infeliçment,queésaquesta:és
unadeleszonesmésriquesd’Espanyaquenovolso-
lidaritzar-seamblesquetenenméscarències.[...]
A Txecoslovàquia, la separació de la República
Txecad’Eslovàquiatambévatransmetrelaideaque
els més rics (els txecs)
deixavenenrereelsmés
pobres (els eslovacs). A
Eslovèniaelcasnovadi-
vergir gaire quan es va
independitzardeSèrbia.
I podríem seguir amb
Escòcia i Flandes, i així
consagrar la descompo-
sició d’una Europa que
havia de ser solidària,
però on pocs han vetllat
perlasevaideaoriginal.
És per això que per a Portugal i Europa la inde-
pendènciadeCatalunyaésunamalaidea.Ésperai-
xòquenoentencgairel’eufòriaambquèmoltspor-
tuguesos reben la notícia de la Via Catalana. ¿Pot-
ser és perquè pensen que debilita Madrid? Però la
veritatésqueensdebilitaanosaltresiatotEuropa,
enunmomentenquènomésl’enfortimentdelcon-
tinent i la solidaritat dels més rics amb els més po-
bresésunaesperançaperalacrisiquevivim.e
LA NACIÓN / ARGENTINA
Un ultimátum para Mas y Rajoy,
que enfrentan distintos retos
Los independentistas catalanes dieron vuelta al
relojdearena.Conlamasivamovilizacióndelmiér-
colesledieronunultimátumtantoaMarianoRajoy
comoaArturMas.Elsentimientoseparatista,mo-
derado hace unos años, empieza a vislumbrarse
mayoritario al compás de las dificultades que Ma-
dridyBarcelonaencuentranparadialogarsobrelo
que es evidente: la incomodidad de Cataluña en el
actual esquema del Estado español.
Presionado por el reclamo, Mas radicalizó hace
un año su nacionalismo y pasó de pedir una refor-
ma fiscal a pregonar el
Estado propio. Exige
que se permita a los ca-
talanes votar en un ple-
biscito si quieren o no
seguir en España.
La respuesta de Ra-
joy fue siempre la mis-
ma:laConstituciónnolo
permite. Esa pared agi-
gantó el malestar de los
catalanes que ven a Es-
paña como una entidad
que se aprovecha de su riqueza, limita su idioma
y desprecia su diversidad. Pero, ¿cuánto tiempo
podrá mantener Rajoy esa postura? ¿Aceptará el
riesgodeenfrentarunasecesiónunilateral,enme-
dio de la dramática crisis económica de la que in-
tenta sacar al país?
Mas está atrapado. Su coalición quedó atada a
unaalianzatácticaconlaizquierdarepublicana,los
independentistas más radicales. Ante ellos se
comprometióaconseguirelplebiscitoen2014.La
movilización de ayer le exige cumplir. [...]
La consigna de una “Cataluña libre” que sona-
baelmiércolesenBarcelonaganafuerzaalcompás
de la crisis económica e institucional que erosio-
na a España desde hace 5 años. El independentis-
moconsiguedíaadíasuspequeñostriunfos;esun
proyecto incierto, pero al menos es un proyecto.
El desafío que pesa sobre Rajoy es ofrecerles
a los siete millones de catalanes un nuevo desti-
no común. La urgencia de Mas es que no lo devo-
ren las expectativas que generó al embanderar-
se con el sueño de la independencia.e
LE FIGARO / FRANCE
Una cadena humana
per la independència catalana
Els independentistes encara són aquí. Un any
desprésdelamanifestaciómassivapelscarrers
deBarcelona,elspartidarisdelasecessiódeCa-
talunya han aconseguit una nova demostració
de força. Malgrat la pluja intermitent, 400 qui-
lòmetres,denordasuddelaregió,s’hancobert
d’una cadena humana. Centenars de milers de
persones, vestides sovint amb una samarreta
groga, que es venia a 12 euros per finançar l’or-
ganització de la Via Catalana, segons la plata-
forma organitzadora de la iniciativa, l’Assem-
blea Nacional Catalana.
Amb samarretes, amb els colors sang i or de
la senyera (la bandera catalana, que té quatre
franges vermelles sobre un fons groc), o amb
la segona equipació del Barça, que també por-
ta aquests colors i que fa furor entre els joves.
Totssónsímbolsnacionalsaquestdimecres:in-
comptables banderes, esclar, però també him-
nespatriòticsisardanes(ladansaregional,que
es balla en grup i en cercles). [...]
Lasevareclamacióéssimple:laindependèn-
cia, per referèndum, un escrutini que segons
ells hauria de coincidir amb el tricentenari de
la festa nacional el
2014.José,56anys,diu
que ja en té prou que
“Espanyaespoliïelsca-
talans” i vol poder “de-
cidir el seu futur”. Les
paraules es fan ressò
del discurs del presi-
dent regional de Cata-
lunya, sense que sapi-
guemrealmentquicor-
re darrere de qui, si els
polítics o els electors.
Després de la Diada del 2012, Artur Mas ha pu-
jatalcavalldel’independentisme.Desprésd’ha-
ver cedit terreny polític als independentistes
radicalsd’EsquerraRepublicanaenuneselecci-
onsqueellmateixhaviadeciditavançar,elpre-
sident català no s’ha mogut de la seva posició.
[...] El referèndum, diu Mas, haurà de preveu-
re l’opció d’un “estat propi”, l’eufemisme habi-
tual de CiU per parlar d’independència.e
Les raons
històriques
s’invoquen
com a causa,
però no
passen dels
arguments
Els
partidaris de
la secessió
han obtingut
una nova
demostració
de força
Mas está
atrapado.
Su coalición
quedó atada
a una alianza
táctica con
Esquerra
Henrique Monteiro Martín Rodríguez Yebra Mathieu de Taillac
CATALUNYA PRESENTA CASAL CATALÀ LA PLATA ROGER ORRIOLS