1. Antologia de la poesia catalana Informació sobre els autors del bloc II Miguel Pérez Nieto 1er BATX CT1 Literatura catalana Curs: 2009/10 ETP CLOT

2. Poeta, periodista i dibuixant . De jove estigué a París, on féu de venedor de llibres i de marxant de pintura. Entre altres revistes, dibuixà a "Le Rire" i a "Papitu" (1908-10), on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d'anticlericals. Introduí l'avantguarda a Catalunya amb Oda a Guynemer , (1915) i publicà Poemes i cal·ligrames (1920). Influit per Apollinaire, Amour et paysage (París, 1920), una mena de haikai traduïts del català. Dirigí la revista avantguardista " Trossos ". Com a crític, teoritzant artístic i polemista publicà Arte y artistas (1912), Conferències de combat (1923), Els drets i els deures de la joventut (1924), Crear un públic (1925), El gris i el cadmi (1926), on esbossa uns retrats literaris, Marginàlia diversa (1928), La pintura catalana contemporània (1931) i L'actualitat artística (1931). Col·laborà a "La Publicidad", "La Veu de Catalunya", "Vell i Nou", etc. Fundà i dirigí La Nova Revista (1927-29) i fou un dels fundadors del diari "El Matí". Convertit al catolicisme, edità les obres de Chesterton en català i es decantà cap al neoclassicisme en estètica i l'apologètica en religió. Esperit subtil i dandi, franctirador cultural, la seva obra és com una sèrie d'apunts impressionistes o de teoria artística. Després del 1939 escriví, només en castellà, a "Solidaridad Nacional" i a "Destino" i publicà Elogio del arte español (1942). Barcelona, 1887 - Barcelona, 1955 Josep Maria Junoy i Muns

3. La seva vida és intensa i marcada per una tuberculosi que l'acaba conduint precoçment a la mort. Té una infància desafortunada . El seu pare, fogoner de vaixell, mor d'accident en alta mar. Amb set anys, Salvat-Papasseit passa a viure a l'Asilo Naval Español, instal·lat a la corbeta Mazarredo; més tard l'acull la corbeta Consuelo i després la Tornado, totes atracades al port de Barcelona. Quan té uns dotze anys, sent el desig d'incorporar-se a l'Església i en les estones lliures comença a escriure pensaments de caràcter polític. Inici de la seva vocació. Conegut sobretot com a poeta , és autor també d'articles, de manifestos i d'altres proses de caire polític i social . La seva obra és marcada per l'inconformisme, l'idealisme i l'ombra d'una mort precoç . Els seus poemes , que tenen influències avantguardistes però també tradicionals , evolucionen des de Poemes en ondes hertzianes (1919) passant per La gesta dels estels (1922) i culminant amb l'entusiasme vital del poeta a El poema de la rosa als llavis (1923). Mor de tuberculosi el 1924 . La ciutat de Barcelona el recorda amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat i Rafel Subirachs, entre d'altres. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)

4. Poeta i narradora . La seva poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. En conseqüència influència ribiana i de tota la generació postsimbolista és molt present en la seva obra . Els temes que es repetiran durant tota la seva obra són: la tristesa, la desolació amorosa , la melangia ..., sentiments continguts i objectivats gràcies a la disciplina del vers. La seva obra és breu i es troba recollida en dos volums: Poesia (1981) i Contes (1985). Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March). Durant la postguerra desenvolupa una tasca important en la represa de la cultura i la llengua catalanes . L'any 1981 publica el volum Poesia , que recull tota la seva obra poètica , amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epílegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va ser una de les primeres membres i, posteriorment, sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985).

5. Josep Vicenç Foix neix a Sarrià el 1893 . Fill del pastisser amb més renom del lloc, estudia a l'escola pública de la vila on coincideix amb el pintor Josep Obiols. Inicia, després del batxillerat, la carrera de Dret amb certa desgana i abandona els estudis al segon any. En lloc d'assistir a les classes, Foix va a la Biblioteca Universitària i llegeix els clàssics catalans, grecs, llatins i francesos. La lectura i la literatura són a partir de cert moment la seva dedicació, a banda d'ajudar el seu pare en la confiteria de Sarrià. Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes , ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia". Comença a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribarà fins ben entrada la dècada dels 50. Incorpora al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme . Col·labora a les principals revistes catalanes i destaca com a difusor de l’art d'avantguarda . Publica llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), influïts pel surrealisme. La guerra civil espanyola i el franquisme estronquen el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964). L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes . Va ser un dels primers cinc membres i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Josep Vicenç Foix (Barcelona, 1894-1987)

6. És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants . Tot i que es dóna a conèixer com a narrador , en poesia aconsegueix un ràpid reconeixement. També té un paper important en la recuperació del teatre català . Estudià Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original. La seva obra poètica compta amb Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües , el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1974 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. Nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys) …El 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera. Va ser un dels membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Salvador Espriu (La Selva 1913 – Barcelona 1985)

7. Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català sense distinció de gèneres (literari, visual, poemes objecte...). És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Els seus inicis literaris entorn 1937, quan el té 18 anys i és cridat a lluitar el front de Lleida amb els republicans. A la guerra s'inicia la seva carrera poètica. Concretament, li demanen que escrigui un text per animar els seus companys al front. Després de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona (1941) es relacionà amb J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, màxims representants de les avantguardes d'abans de la guerra. La coneixença del poeta brasiler João Cabral de Melo Neto (1948), fou determinant per a que l'obra del poeta adquirís un fort compromís social , palès en el seu cabdal poemari Em va fer Joan Brossa (1952). El 1947, fundà la revista Algol . L'any següent, amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Arnau Puig i altres fundà la revista avantguardista Dau al Set . L'any 1949 publicà el primer llibre de poemes i el 1951 estrenà les primeres peces teatrals. L'aparició del seu volum Poesia rasa (1970), va sacsejar el panorama literari català. Al llarg de la seva vida col·laborà amb pintors, escultors, músics, fotògrafs, cineastes i artistes de tots els gèneres : entre ells Antoni Tàpies , Joan Miró , Eduardo Chillida, Frederic Amat... Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Josep Maria Junoy , Carles Sindreu... Per bé que la seva obra plàstica no sigui extensa, mercès a ella, Brossa ha esdevingut un referent mundial. Va morir el 1998 Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral. Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 1919 – Barcelona 1998)