SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 13
Baixar para ler offline
L’IMPERI ROMÀ (753 a.C-476 d.C)

    1.    Presentació
    2.    Temps d’estudi
    3.    Medi natural: Territori
    4.    Evolució històrica: Fets i etapes
    5.    Economia
    6.    Societat
    7.    Religió
    8.    Lletres I ciències
    9.    Art
    10.   Invasions del pobles bàrbars: La fi de l’Imperi romà




1.PRESENTACIÓ

  En aquest tema anem a estudiar l’Imperi romà, que va arribar a ocupar gran part dels
territoris d’Europa i la Mediterrània. La importància d’aquest Imperi és l’herència cultural i
artística que va deixar als territoris on es va assentar.

   Per exemple, hui en dia, moltes llengües d’Europa com el castellà, valencià, anglès, francès
o Italià provenen del llatí, que era la llengua dels romans, i per això les anomenem com
llengües romàniques. A més, per tot arreu trobem innumerables monuments d’origen romà,
com ara aqüeductes, temples, estàtues… I també ens va aportar diversos coneixements, tant
de matemàtiques, medicina, literatura…

 Per tot això, podem dir que gran part de la nostra cultura té el seu origen en els
coneixements aportats per l’Imperi romà, que es van desenvolupar en els territoris d’Europa i
part d’Àfrica. En el cas de la península Ibèrica, els romans la van ocupar i la van anomenar
Hispania.

  Per altra banda, per estudiar l’evolució històrica d’Europa, i en aquest cas, el temari de 2n
d’ESO, es imprescindible conèixer què va ocórrer amb els territoris de l’Imperi romà, en els
quals, posteriorment amb la fi de l’Imperi romà, es desenvoluparen l’Imperi carolingi i l’Imperi
bizantí.



2. TEMPS D’ESTUDI

   L’Imperi Romà va sobreviure durant més de 1.100 anys, des de la fundació de la ciutat de
Roma, l’any 753 a.C, fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, al 476 d.C . Per tant, aquesta
civilització es va desenvolupar en l’etapa de la història de l’Edat Antiga. I la seua fí, al 476 d.C
dona pas a l’Edat Mitjana.




                                                                                                  1
Roma
3. MEDI NATURAL: TERRITORI

  Els territoris originaris de l’Imperi romà és situen en l’actual Itàlia (península itàlica), més
concretament a la ciutat de Roma, i des d’ací van expandir-se fins ocupar gran part dels
territoris d’Europa i la Mediterrània.

 Anem a vore on està situada Itàlia i quines són les seues característiques geogràfiques, així
com els pobles que l’habitaven abans de la fundació de la ciutat de Roma al 753 a.C.




  La ciutat de Roma està situada a la vora del riu Tíber, al centre de la península italiana, que
es localitza a la zona central de la Mediterrània. Aquesta península té un relleu muntanyós,
recorreguda de nord a sud per les muntanyes dels Apenins.

Nord: serralada dels Alps.
Est: Mar Adriàtica
Oest: Mar Tirrènica.
Sud: Mar Mediterrània.
De nord a sud: Muntanyes dels Apenins




Al s.VIII a.C, època en la qual es va fundar la ciutat de Roma, la península italiana estava
habitada per diversos pobles preromans: etruscos, llatins i grecs.




                                                                                                2
Roma
4. Evolució històrica: Fets i etapes

  La història de l’antiga Roma es pot dividir en tres etapes, cadascuna d’elles amb
característiques diferents: Monarquia ( 753-509 a.C) República (509-27 a.C) Imperi (27 a.C-
476d.C)



Monarquia (753-509 a.C) :

    •   La llegenda conta que Roma va ser fundada per Ròmul a l’any 753 a.C, un dels bessons
        que van ser llançats al riu Tiber quan eren xiquets i van ser criats per una lloba.
    •   Els etruscos van ocupar Roma i van instaurar una monarquia ( governat per reis)
    •   Els reis governaven de manera autoritària o despòtica, i van ser expulsats a l’any 509
        a.C, finalitzant-se la monarquia.




República (509-27 a.C):

    •   El model adoptat va ser la República ( no hi havia reis, sinó que els ciutadans votaven
        els governants )
    •   El poder es repartia en: assemblees populars ( formades pels ciutadans, que decidien i
        votaven les lleis), els magistrats (que exercien els càrrecs polítics durant un any) i el
        Senat ( format pels antics magistrats, i tenia funció consultiva)
    •   Fets importants:
             o Gran expansió territorial i control de la Mediterrània. Es van fer amb el poder
                 vencent als cartaginesos en les anomenades guerres púniques.
             o Van ocupar tota la península ibèrica (la conquesta va durar del 218 al 19 a.C)
    •   Poc a poc alguns magistrats es van apropiar del poder, com Juli Cèsar, la qual cosa va
        posar fi a la República.




                                                                                               3
Roma
Imperi (27 a.C-476 d.C)

   •   S’inicia al 27 a.C quan el senat va otorgar a Octavi, fill adoptiu de Juli Cèsar tot el
       poder, convertint-se en emperador.
   •   Fets destacats:
            o Període d’estabilitat i pau fins el s.II d.C, anomenat la pax romana
            o Conquistes territorials i màxima extensió territorial.
            o Crisi del s.III,degut a diversos factors com: les invasions del pobles bàrbars
                (com anomenaven els romans als estrangers o pobles fora de les fronteres
                romanes), o la dificultad de mantenir la gran extensió de l’Imperi.
            o Divisió de l’Imperi. Per fer front a la crisi, l’emperador Teodosi, l’any 395 d.C
                va dividir l’Imperi en dues parts, l’Imperi romà d’Occident, amb capital a Roma
                pel seu fill Honori, i l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, pel
                seu fill Arcadi.
            o Fi de l’Imperi. L’Imperi romà d’occident va ser ocupat pels pobles germànics
                a l’any 476 d.C, donant fi a l’Imperi romà. L’Imperi romà d’Orient va poder
                frenar als pobles bàrbars, i es va desenvolupar un nou Imperi, el bizantí.

Expansió de l’Imperi romà:




                                                                                              4
Roma
Divisió de l’Imperi romà (395 d.C):




5. ECONOMIA

  La producció i intercanvi de productes va ser molt intensa en l’Imperi romà, a causa de la
gran extensió de terres.

    •   Agricultura:
            o En cada territori de l’Imperi romà es cultivaven diferents productes.
            o Van aplicar noves tècniques com l’ús d’adobs, el regadiu o el guaret (sistema
                de cultiu en el qual, es deixava descansar una part de la terra)
            o Utilització de ferramentes com l’aladre de ferro i els animals de tir.
    •   Comerç:
            o Roma va dominar el comerç de tota la Mediterrània.
            o Es va incrementar l’ús de la moneda i les rutes comercials terrestres i
                marítimes, organitzant una xarxa de carreteres (calçades)




                                                                                          5
Roma
6.SOCIETAT

  En Roma, les persones no eren iguals i no tenien els mateixos drets. La seua situació
depenia dels diners o propietats que posseïen. Podem diferenciar entre persones lliures i
esclaus.

    •   Persones lliures:
            o Patricis: Eren la noblesa, posseïen terres i diners, i constituïen una minoria de
               població. Tenien tots els drets polítics i econòmics, i eren qui podien exercir
               els càrrecs polítics.
            o Plebeus: Eren la major part de la població. Tenien cert drets polítics, però no
               intervenien en el poder i no tenien els mateixos privilegis que els patricis.
            o Lliberts: Esclaus alliberats.

    •   Esclaus: No eren considerats persones i no tenien cap dret. Eren propietat de l’amo.
        Generalment eren presoners de guerra o fills d’esclaus.
    •   Les dones: No tenien dret a votar i sempre estaven baix les ordres del seu marit o
        pare.




7. RELIGIÓ

  Els romans eren politeistes, és a dir, creien en nombrosos déus, molts d’ells eren d’origen
grec. La casa dels déus eren els temples, on es feien sacrificis en cerimònies religioses. A més
també creien en els àugurs o endevinacions del futur, mitjançant l’observació del vol dels
ocells o en les entranyes dels animals.

Déu Romà           Déu Grec            Característiques
Júpiter            Zeus                Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics
Juno               Hera                Deesa protectora de les dones i el matrimoni
Minerva            Atenea              Deesa de la saviesa, les arts i les ciències
Mercuri            Hermes              Déu del comerç
Neptú              Posidó              Déu de l’aigua i de la mar
Mart               Ares                Déu de la guerra
Venus              Afrodita            Deesa de l’amor i la bellesa

                                                                                              6
Roma
En els primers temps de l’Imperi va sorgir una nova religió monoteista, el Cristianisme. En
un principi aquesta religió van ser prohibida i els seus seguidors perseguits i morts, però amb
l’augment del nombre de cristians, l’any 313 d.C, l’emperador Constantí va establir mitjançant
l’Edicte de Milà, la llibertat religiosa, i ell mateixa es va convertir al cristianisme. L’any 380 d.C,
Teodosi estableix el Cristianisme com religió oficial.



8. LLETRES I CIÈNCIES

 Els romans van destacar en diversos àmbits de la cultura, deixant en tots els territoris
d’Europa una gran herència.

    •   Van desenvolupar el dret i les lleis, que posteriorment es van transmetre a la cultura
        d’Europa
    •   La filosofia destaca en les qüestions del pensament
    •   Es va cultivar la poesia, el teatre, la història i la Medicina.
    •   Es va establir el calendari que coneixem actualment de 365 dies i cada quatre anys un
        dia més a Febrer. (Va ser al 45 a.C per Juli César, i per això es coneix com calendari
        Julià)




                                                                                                     7
Roma
9. ART

 Els romans van destacar en l’arquitectura, mostra d’això es que hui en dia podem trobar-ne
monuments per tota Europa i part d’Àfrica. També destacaren en l’escultura, la pintura i els
mosaics (dibuixos fets amb peces menudes de pedra, marbre o altres materials...)



Amfiteatre: Tenien lloc lluites de gladiadors i combats navals.




                                       Aqüeducte:Servia per transportar l’aigua a les ciutats.

Arc de triomf: per commemorar victòries o fets importants.




                                              Temples: eren considerats la casa dels déus.




                                                                                             8
Roma
10. INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS: LA FI DE L’IMPERI ROMÀ

   A partir del s.III d.C Roma va entrar en una crisi, degut sobretot a les invasions dels pobles
bàrbars (així anomenaven els romans a tots els pobles que estaven fora de les fronteres de
l’Imperi). Van ser els pobles germànics com els saxons, angles, francs, sueus, vàndals, visigots i
ostrogots els que van començar a conquerir els territoris de l’Imperi.

   Teodosi va intentar reforçar l’Imperi, dividint-lo en dues part a l’any 395 d.C, per frenar
l’avanç d’aquest pobles, l’Imperi romà d’Occident amb capital a Roma pel seu fill Honori i
l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble per Arcadi.

   L’Imperi Romà d’Orient va poder resistir les invasions, però l’Imperi Romà d’Occident va ser
ocupat pels pobles bàrbars, i va caure definitivament a l’any 476 d.C amb l’enderrocament de
l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident Ròmul August. Aquesta data marca la fi de
l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana.

 L’Imperi romà d’Orient va canviar el seu nom pel d’Imperi bizantí, i va sobreviure fins al segle
XV d.C.




                                                                                                9
Roma
EXERCICIS

1. Per què és important estudiar la civilització romana?




2. Quan s’inicia i finalitza la civilització romana? A quina Edat de la història es va
   desenvolupar?




3. Pinta de verd la península itàlica:




4.   Sitúa en aquests mapa: Apenins, Alps, Tiber, Po, Mar Mediterrània, Mar Tirrènica, Mar
     Adriàtica, Sicília, Llatins, Grecs i Etruscos.




                                                                                       10
Roma
5. Escriu quines són les tres etapes de la història de Roma amb la seua cronologia.




6. Busca la llegenda de Ròmul i Rem i fes un resum.

7. Explica amb les teus paraules cada etapa de la història de Roma:

8. Fes un esquema amb els grups socials de Roma i les seues funcions o característiques.

9. Com era la religió romana? Explica com va ser substituïda pel cristianisme.

10. Busca monuments d’origen Romà a la Comunitat Valenciana i a Espanya. Escriu on estan
    i com es diuen. Pots utilitzar fotos per afegir a l’informe.

11. Assenyala quines afirmacions corresponen a l’Imperi romà d’Occident o d’Orient.

                                                                     Imperi      Imperi
                                                                     Occident
                                                                                 Orient



En aquesta zona més occidental, l'Imperi Romà va desaparèixer a
conseqüència de les invasions dels pobles bàrbars.

Aquesta zona va sobreviure a les invasions.

Va sofrir guerres i invasions, però els emperadors van poder parar
l'avanç dels bàrbars.

Els pobles bàrbars van vèncer a l'últim emperador en el 476 d.C.

Aquesta part de l'Imperi es va dividir en molts regnes: visigots,
ostrogots, saxons, francs...

Aquesta zona no va canviar la seua organització política ni
econòmica, però sí el seu nom.

A aquesta part de l'Imperi es va conèixer amb el nom d'Imperi
Bizantí, i es va mantindre durant quasi 1000 anys més.




                                                                                           11
Roma
12. Assenyala quines dues situacions van originar la caiguda de l'Imperi Romà:


       La crisi que s'havia originat en el segle III.




       L'emperador va voler repartir l'Imperi entre els seus fills perque es troba sense forces
       per governar-lo.




       Diversos pobles bàrbars van començar a introduir-se en els territoris de l'Imperi Romà.

       L’exèrcit romà estava cansat de protegir els seus territoris.




13. ¿Quina va ser la vertadera causa per la qual l'emperador Teodosi va repartir l'Imperi
    entre els seus dos fills?




14. Explica què va passar amb cadascuna de les parts de l’Imperi quan es va dividir.




                                                                                                  12
Roma
TÈNIQUES DE TREBALL: COMENTARI DE MAPES HISTÒRICS




                                                      13
Roma

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Olmo Heras
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romanshistorialavilaroja
 
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1David de A
 
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,LauraEdat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,LauraDolors
 
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSLA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSXavier Botella
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANAjcorbala
 
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaalekspalau
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteaquitawin
 

Mais procurados (17)

Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Tema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romansTema 15 la forma de vida dels romans
Tema 15 la forma de vida dels romans
 
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
Unitat 10. Mesopotàmia i Egipte Part 1
 
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,LauraEdat Antiga: Grècia /Egipte  de David,André,Laura
Edat Antiga: Grècia /Egipte de David,André,Laura
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSLA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipte
 

Destaque

HE 09. La crisis de la Restauración
HE 09. La crisis de la RestauraciónHE 09. La crisis de la Restauración
HE 09. La crisis de la RestauraciónSergi Sanchiz Torres
 
Resumen españa del siglo XVIII
Resumen españa del siglo XVIIIResumen españa del siglo XVIII
Resumen españa del siglo XVIIIIES PLA DE NADAL
 
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)Crisis del parlamentarismo (1914 1931)
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)IES PLA DE NADAL
 
Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833
 Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833 Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833
Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833SERGIO CALVO ROMERO
 
Franquismo política (1959 1975)
Franquismo política (1959 1975)Franquismo política (1959 1975)
Franquismo política (1959 1975)IES PLA DE NADAL
 
Tema 5. La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismo
Tema  5.  La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismoTema  5.  La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismo
Tema 5. La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismosocialestolosa
 
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPT
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPTHE 03. La construcción del Estado liberal.PPT
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPTSergi Sanchiz Torres
 
Esquema del Reinado de Isabel II
Esquema del Reinado de Isabel IIEsquema del Reinado de Isabel II
Esquema del Reinado de Isabel IIpitufa47
 
HE 07. La Restauración monárquica
HE 07. La Restauración monárquicaHE 07. La Restauración monárquica
HE 07. La Restauración monárquicaSergi Sanchiz Torres
 
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)Isabel Moratal Climent
 

Destaque (17)

Economia (1959 1975)
Economia (1959 1975)Economia (1959 1975)
Economia (1959 1975)
 
Actividades 9 y 11 a
Actividades 9 y 11 aActividades 9 y 11 a
Actividades 9 y 11 a
 
Reforma agraria liberal
Reforma agraria liberalReforma agraria liberal
Reforma agraria liberal
 
HE 09. La crisis de la Restauración
HE 09. La crisis de la RestauraciónHE 09. La crisis de la Restauración
HE 09. La crisis de la Restauración
 
Resumen españa del siglo XVIII
Resumen españa del siglo XVIIIResumen españa del siglo XVIII
Resumen españa del siglo XVIII
 
La mujer en 1953
La mujer en 1953La mujer en 1953
La mujer en 1953
 
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)Crisis del parlamentarismo (1914 1931)
Crisis del parlamentarismo (1914 1931)
 
Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833
 Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833 Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833
Liberalismo frente a absolutismo 1788-1833
 
Franquismo política (1959 1975)
Franquismo política (1959 1975)Franquismo política (1959 1975)
Franquismo política (1959 1975)
 
Tema 5. La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismo
Tema  5.  La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismoTema  5.  La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismo
Tema 5. La crisis de la monarquía borbónica. Absolutismo frente a liberalismo
 
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPT
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPTHE 03. La construcción del Estado liberal.PPT
HE 03. La construcción del Estado liberal.PPT
 
Esquema del Reinado de Isabel II
Esquema del Reinado de Isabel IIEsquema del Reinado de Isabel II
Esquema del Reinado de Isabel II
 
HE 07. La Restauración monárquica
HE 07. La Restauración monárquicaHE 07. La Restauración monárquica
HE 07. La Restauración monárquica
 
HE 10. La Segunda República
HE 10. La Segunda RepúblicaHE 10. La Segunda República
HE 10. La Segunda República
 
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
 
La Segunda Republica
La Segunda RepublicaLa Segunda Republica
La Segunda Republica
 
Tema 14 la guerra civil (2014)
Tema 14 la guerra civil (2014)Tema 14 la guerra civil (2014)
Tema 14 la guerra civil (2014)
 

Semelhante a Resumen roma

1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptxtoniribelles2
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀfinamorenoo
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)professor_errant
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)iescardonapilot
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)iescardonapilot
 
Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)iescardonapilot
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaJaime P
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romanamjvercher
 
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)iescardonapilot
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cDolors
 

Semelhante a Resumen roma (20)

Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
L’expansió dels romans
L’expansió dels romansL’expansió dels romans
L’expansió dels romans
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)Víctor werner pedro (1r_d)
Víctor werner pedro (1r_d)
 
Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)Víctor Werner Pedro (1r_D)
Víctor Werner Pedro (1r_D)
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)
Rebeca Laura Jaume_Júlia (1r_E)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
 

Mais de IES PLA DE NADAL

I República Españlola (1873)
I República Españlola (1873)I República Españlola (1873)
I República Españlola (1873)IES PLA DE NADAL
 
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)IES PLA DE NADAL
 
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xix
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xixEsquema comparativo de las constituciones del siglo xix
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xixIES PLA DE NADAL
 
Partidos políticos españa siglo xix
Partidos políticos españa siglo xixPartidos políticos españa siglo xix
Partidos políticos españa siglo xixIES PLA DE NADAL
 
Construccion estado liberal
Construccion estado liberalConstruccion estado liberal
Construccion estado liberalIES PLA DE NADAL
 
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.IES PLA DE NADAL
 
Tendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixTendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixIES PLA DE NADAL
 
Tendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixTendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixIES PLA DE NADAL
 
Activitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalActivitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalIES PLA DE NADAL
 
Activitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalActivitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalIES PLA DE NADAL
 

Mais de IES PLA DE NADAL (20)

I República Españlola (1873)
I República Españlola (1873)I República Españlola (1873)
I República Españlola (1873)
 
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)
Liberalismo vs absolutismo (1788-1833)
 
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xix
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xixEsquema comparativo de las constituciones del siglo xix
Esquema comparativo de las constituciones del siglo xix
 
Partidos políticos españa siglo xix
Partidos políticos españa siglo xixPartidos políticos españa siglo xix
Partidos políticos españa siglo xix
 
Cuadro resumen isabel ii
Cuadro resumen isabel iiCuadro resumen isabel ii
Cuadro resumen isabel ii
 
El sexenio democrático
El sexenio democráticoEl sexenio democrático
El sexenio democrático
 
Construccion estado liberal
Construccion estado liberalConstruccion estado liberal
Construccion estado liberal
 
ESQUEMAS REVOLUCIÓN RUSA
ESQUEMAS REVOLUCIÓN RUSAESQUEMAS REVOLUCIÓN RUSA
ESQUEMAS REVOLUCIÓN RUSA
 
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.
La Revolución Rusa y la creación del Estado Soviético.
 
Planificació tema 7
Planificació tema 7Planificació tema 7
Planificació tema 7
 
Planificació tema 6
Planificació tema 6Planificació tema 6
Planificació tema 6
 
I guerra mundial
I guerra mundialI guerra mundial
I guerra mundial
 
prova 1
prova 1prova 1
prova 1
 
Práctica nº2
Práctica nº2Práctica nº2
Práctica nº2
 
Tendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixTendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xix
 
Tendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xixTendencias ideológicas siglo xix
Tendencias ideológicas siglo xix
 
Activitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalActivitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudal
 
Activitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudalActivitat 1. Societat feudal
Activitat 1. Societat feudal
 
Què es un terratrèmol?
Què es un terratrèmol?Què es un terratrèmol?
Què es un terratrèmol?
 
Tema1. el planeta terra
Tema1.  el planeta terraTema1.  el planeta terra
Tema1. el planeta terra
 

Último

presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 

Último (7)

presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

Resumen roma

  • 1. L’IMPERI ROMÀ (753 a.C-476 d.C) 1. Presentació 2. Temps d’estudi 3. Medi natural: Territori 4. Evolució històrica: Fets i etapes 5. Economia 6. Societat 7. Religió 8. Lletres I ciències 9. Art 10. Invasions del pobles bàrbars: La fi de l’Imperi romà 1.PRESENTACIÓ En aquest tema anem a estudiar l’Imperi romà, que va arribar a ocupar gran part dels territoris d’Europa i la Mediterrània. La importància d’aquest Imperi és l’herència cultural i artística que va deixar als territoris on es va assentar. Per exemple, hui en dia, moltes llengües d’Europa com el castellà, valencià, anglès, francès o Italià provenen del llatí, que era la llengua dels romans, i per això les anomenem com llengües romàniques. A més, per tot arreu trobem innumerables monuments d’origen romà, com ara aqüeductes, temples, estàtues… I també ens va aportar diversos coneixements, tant de matemàtiques, medicina, literatura… Per tot això, podem dir que gran part de la nostra cultura té el seu origen en els coneixements aportats per l’Imperi romà, que es van desenvolupar en els territoris d’Europa i part d’Àfrica. En el cas de la península Ibèrica, els romans la van ocupar i la van anomenar Hispania. Per altra banda, per estudiar l’evolució històrica d’Europa, i en aquest cas, el temari de 2n d’ESO, es imprescindible conèixer què va ocórrer amb els territoris de l’Imperi romà, en els quals, posteriorment amb la fi de l’Imperi romà, es desenvoluparen l’Imperi carolingi i l’Imperi bizantí. 2. TEMPS D’ESTUDI L’Imperi Romà va sobreviure durant més de 1.100 anys, des de la fundació de la ciutat de Roma, l’any 753 a.C, fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, al 476 d.C . Per tant, aquesta civilització es va desenvolupar en l’etapa de la història de l’Edat Antiga. I la seua fí, al 476 d.C dona pas a l’Edat Mitjana. 1 Roma
  • 2. 3. MEDI NATURAL: TERRITORI Els territoris originaris de l’Imperi romà és situen en l’actual Itàlia (península itàlica), més concretament a la ciutat de Roma, i des d’ací van expandir-se fins ocupar gran part dels territoris d’Europa i la Mediterrània. Anem a vore on està situada Itàlia i quines són les seues característiques geogràfiques, així com els pobles que l’habitaven abans de la fundació de la ciutat de Roma al 753 a.C. La ciutat de Roma està situada a la vora del riu Tíber, al centre de la península italiana, que es localitza a la zona central de la Mediterrània. Aquesta península té un relleu muntanyós, recorreguda de nord a sud per les muntanyes dels Apenins. Nord: serralada dels Alps. Est: Mar Adriàtica Oest: Mar Tirrènica. Sud: Mar Mediterrània. De nord a sud: Muntanyes dels Apenins Al s.VIII a.C, època en la qual es va fundar la ciutat de Roma, la península italiana estava habitada per diversos pobles preromans: etruscos, llatins i grecs. 2 Roma
  • 3. 4. Evolució històrica: Fets i etapes La història de l’antiga Roma es pot dividir en tres etapes, cadascuna d’elles amb característiques diferents: Monarquia ( 753-509 a.C) República (509-27 a.C) Imperi (27 a.C- 476d.C) Monarquia (753-509 a.C) : • La llegenda conta que Roma va ser fundada per Ròmul a l’any 753 a.C, un dels bessons que van ser llançats al riu Tiber quan eren xiquets i van ser criats per una lloba. • Els etruscos van ocupar Roma i van instaurar una monarquia ( governat per reis) • Els reis governaven de manera autoritària o despòtica, i van ser expulsats a l’any 509 a.C, finalitzant-se la monarquia. República (509-27 a.C): • El model adoptat va ser la República ( no hi havia reis, sinó que els ciutadans votaven els governants ) • El poder es repartia en: assemblees populars ( formades pels ciutadans, que decidien i votaven les lleis), els magistrats (que exercien els càrrecs polítics durant un any) i el Senat ( format pels antics magistrats, i tenia funció consultiva) • Fets importants: o Gran expansió territorial i control de la Mediterrània. Es van fer amb el poder vencent als cartaginesos en les anomenades guerres púniques. o Van ocupar tota la península ibèrica (la conquesta va durar del 218 al 19 a.C) • Poc a poc alguns magistrats es van apropiar del poder, com Juli Cèsar, la qual cosa va posar fi a la República. 3 Roma
  • 4. Imperi (27 a.C-476 d.C) • S’inicia al 27 a.C quan el senat va otorgar a Octavi, fill adoptiu de Juli Cèsar tot el poder, convertint-se en emperador. • Fets destacats: o Període d’estabilitat i pau fins el s.II d.C, anomenat la pax romana o Conquistes territorials i màxima extensió territorial. o Crisi del s.III,degut a diversos factors com: les invasions del pobles bàrbars (com anomenaven els romans als estrangers o pobles fora de les fronteres romanes), o la dificultad de mantenir la gran extensió de l’Imperi. o Divisió de l’Imperi. Per fer front a la crisi, l’emperador Teodosi, l’any 395 d.C va dividir l’Imperi en dues parts, l’Imperi romà d’Occident, amb capital a Roma pel seu fill Honori, i l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble, pel seu fill Arcadi. o Fi de l’Imperi. L’Imperi romà d’occident va ser ocupat pels pobles germànics a l’any 476 d.C, donant fi a l’Imperi romà. L’Imperi romà d’Orient va poder frenar als pobles bàrbars, i es va desenvolupar un nou Imperi, el bizantí. Expansió de l’Imperi romà: 4 Roma
  • 5. Divisió de l’Imperi romà (395 d.C): 5. ECONOMIA La producció i intercanvi de productes va ser molt intensa en l’Imperi romà, a causa de la gran extensió de terres. • Agricultura: o En cada territori de l’Imperi romà es cultivaven diferents productes. o Van aplicar noves tècniques com l’ús d’adobs, el regadiu o el guaret (sistema de cultiu en el qual, es deixava descansar una part de la terra) o Utilització de ferramentes com l’aladre de ferro i els animals de tir. • Comerç: o Roma va dominar el comerç de tota la Mediterrània. o Es va incrementar l’ús de la moneda i les rutes comercials terrestres i marítimes, organitzant una xarxa de carreteres (calçades) 5 Roma
  • 6. 6.SOCIETAT En Roma, les persones no eren iguals i no tenien els mateixos drets. La seua situació depenia dels diners o propietats que posseïen. Podem diferenciar entre persones lliures i esclaus. • Persones lliures: o Patricis: Eren la noblesa, posseïen terres i diners, i constituïen una minoria de població. Tenien tots els drets polítics i econòmics, i eren qui podien exercir els càrrecs polítics. o Plebeus: Eren la major part de la població. Tenien cert drets polítics, però no intervenien en el poder i no tenien els mateixos privilegis que els patricis. o Lliberts: Esclaus alliberats. • Esclaus: No eren considerats persones i no tenien cap dret. Eren propietat de l’amo. Generalment eren presoners de guerra o fills d’esclaus. • Les dones: No tenien dret a votar i sempre estaven baix les ordres del seu marit o pare. 7. RELIGIÓ Els romans eren politeistes, és a dir, creien en nombrosos déus, molts d’ells eren d’origen grec. La casa dels déus eren els temples, on es feien sacrificis en cerimònies religioses. A més també creien en els àugurs o endevinacions del futur, mitjançant l’observació del vol dels ocells o en les entranyes dels animals. Déu Romà Déu Grec Característiques Júpiter Zeus Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics Juno Hera Deesa protectora de les dones i el matrimoni Minerva Atenea Deesa de la saviesa, les arts i les ciències Mercuri Hermes Déu del comerç Neptú Posidó Déu de l’aigua i de la mar Mart Ares Déu de la guerra Venus Afrodita Deesa de l’amor i la bellesa 6 Roma
  • 7. En els primers temps de l’Imperi va sorgir una nova religió monoteista, el Cristianisme. En un principi aquesta religió van ser prohibida i els seus seguidors perseguits i morts, però amb l’augment del nombre de cristians, l’any 313 d.C, l’emperador Constantí va establir mitjançant l’Edicte de Milà, la llibertat religiosa, i ell mateixa es va convertir al cristianisme. L’any 380 d.C, Teodosi estableix el Cristianisme com religió oficial. 8. LLETRES I CIÈNCIES Els romans van destacar en diversos àmbits de la cultura, deixant en tots els territoris d’Europa una gran herència. • Van desenvolupar el dret i les lleis, que posteriorment es van transmetre a la cultura d’Europa • La filosofia destaca en les qüestions del pensament • Es va cultivar la poesia, el teatre, la història i la Medicina. • Es va establir el calendari que coneixem actualment de 365 dies i cada quatre anys un dia més a Febrer. (Va ser al 45 a.C per Juli César, i per això es coneix com calendari Julià) 7 Roma
  • 8. 9. ART Els romans van destacar en l’arquitectura, mostra d’això es que hui en dia podem trobar-ne monuments per tota Europa i part d’Àfrica. També destacaren en l’escultura, la pintura i els mosaics (dibuixos fets amb peces menudes de pedra, marbre o altres materials...) Amfiteatre: Tenien lloc lluites de gladiadors i combats navals. Aqüeducte:Servia per transportar l’aigua a les ciutats. Arc de triomf: per commemorar victòries o fets importants. Temples: eren considerats la casa dels déus. 8 Roma
  • 9. 10. INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS: LA FI DE L’IMPERI ROMÀ A partir del s.III d.C Roma va entrar en una crisi, degut sobretot a les invasions dels pobles bàrbars (així anomenaven els romans a tots els pobles que estaven fora de les fronteres de l’Imperi). Van ser els pobles germànics com els saxons, angles, francs, sueus, vàndals, visigots i ostrogots els que van començar a conquerir els territoris de l’Imperi. Teodosi va intentar reforçar l’Imperi, dividint-lo en dues part a l’any 395 d.C, per frenar l’avanç d’aquest pobles, l’Imperi romà d’Occident amb capital a Roma pel seu fill Honori i l’Imperi romà d’Orient, amb capital a Constantinoble per Arcadi. L’Imperi Romà d’Orient va poder resistir les invasions, però l’Imperi Romà d’Occident va ser ocupat pels pobles bàrbars, i va caure definitivament a l’any 476 d.C amb l’enderrocament de l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident Ròmul August. Aquesta data marca la fi de l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana. L’Imperi romà d’Orient va canviar el seu nom pel d’Imperi bizantí, i va sobreviure fins al segle XV d.C. 9 Roma
  • 10. EXERCICIS 1. Per què és important estudiar la civilització romana? 2. Quan s’inicia i finalitza la civilització romana? A quina Edat de la història es va desenvolupar? 3. Pinta de verd la península itàlica: 4. Sitúa en aquests mapa: Apenins, Alps, Tiber, Po, Mar Mediterrània, Mar Tirrènica, Mar Adriàtica, Sicília, Llatins, Grecs i Etruscos. 10 Roma
  • 11. 5. Escriu quines són les tres etapes de la història de Roma amb la seua cronologia. 6. Busca la llegenda de Ròmul i Rem i fes un resum. 7. Explica amb les teus paraules cada etapa de la història de Roma: 8. Fes un esquema amb els grups socials de Roma i les seues funcions o característiques. 9. Com era la religió romana? Explica com va ser substituïda pel cristianisme. 10. Busca monuments d’origen Romà a la Comunitat Valenciana i a Espanya. Escriu on estan i com es diuen. Pots utilitzar fotos per afegir a l’informe. 11. Assenyala quines afirmacions corresponen a l’Imperi romà d’Occident o d’Orient. Imperi Imperi Occident Orient En aquesta zona més occidental, l'Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions dels pobles bàrbars. Aquesta zona va sobreviure a les invasions. Va sofrir guerres i invasions, però els emperadors van poder parar l'avanç dels bàrbars. Els pobles bàrbars van vèncer a l'últim emperador en el 476 d.C. Aquesta part de l'Imperi es va dividir en molts regnes: visigots, ostrogots, saxons, francs... Aquesta zona no va canviar la seua organització política ni econòmica, però sí el seu nom. A aquesta part de l'Imperi es va conèixer amb el nom d'Imperi Bizantí, i es va mantindre durant quasi 1000 anys més. 11 Roma
  • 12. 12. Assenyala quines dues situacions van originar la caiguda de l'Imperi Romà: La crisi que s'havia originat en el segle III. L'emperador va voler repartir l'Imperi entre els seus fills perque es troba sense forces per governar-lo. Diversos pobles bàrbars van començar a introduir-se en els territoris de l'Imperi Romà. L’exèrcit romà estava cansat de protegir els seus territoris. 13. ¿Quina va ser la vertadera causa per la qual l'emperador Teodosi va repartir l'Imperi entre els seus dos fills? 14. Explica què va passar amb cadascuna de les parts de l’Imperi quan es va dividir. 12 Roma
  • 13. TÈNIQUES DE TREBALL: COMENTARI DE MAPES HISTÒRICS 13 Roma