Aquesta presentació es fa per abordar continguts relacionats amb els sistemes polítics i el sistema espanyol i català, així com l'organització administrativa. Destinat a alumnes de 3r d'ESO

1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I
TERRITORIAL A L’ESTAT ESPANYOL
Sistema polític i unitats administratives per a la gestió del territori espanyol i català
Glòria Garcia Tema 8 CS
Institut Guindàvols Nivell: 3r ESO

2. Models d’estat
• En els estats federals les unitats territorials gaudeixen de una
vertadera autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en
determinats camps legislatius i administratius. Generalment els
serveis socials solen ésser competència dels estats federats mentre
que la política exterior, defensa i ordenació econòmica és
competència del govern central. Estats Units, Alemanya i Mèxic són
exemples d’aquest model.
• Els estats unitaris o centralistes són aquells en què tot el territori
estatal està governat des d’un sol aparell centralitzat, sense
autonomia política per a les possibles nacions que els integren i que
poden perdre la seva identitat a causa d’una política unificadora. Una
delegació política administra les decisions polítiques del govern
central a tot el territori estatal. Per exemple França, Portugal, Polònia,
Txèquia, Eslovàquia, Finlàndia.
• Els estats descentralitzats són estats unitaris amb un cert grau
d’autogovern a través d’entitats territorials autònomes que, a
vegades, coincideixen amb les nacions que formen l’estat. Aquestes
entitats tenen competències, no plenes, delegades per l’estat central.
Per exemple, l’estat espanyol, Regne Unit, Itàlia Dinamarca, Suècia,
Irlanda entre altres.

3. Formes d’organització política
Segons la
Segons qui és el
participació dels
cap d’estat
ciutadans
Democràcia Monarquia
El cap d’estat és el rei, la
El poble participa en els
reina o l’emperador. El
processos d’elecció dels
càrrec és vitalici i
seus representants.
hereditari.
Dictadura República
Règim autoritari en què El cap d’estat és el
una persona o una president, elegit pel
institució controla tot el Parlament o per elecció
poder. popular.

4. El sistema democràtic
La sobirania
nacional
Bases del
Els drets El sufragi
individuals sistema universal
democràtic
La divisió de
poders: legislatiu,
executiu i judicial.

5. El sistema polític espanyol
• La Constitució és el document que regula la vida política i administrativa a Espanya. La que
està envigència va ser aprovada l’any 1978 per les Corts Generals.
• En ella s’estableix que la forma de govern a Espanya és la Monarquia Parlamentària.
• El rei ha jurat la Constitució i sanciona les lleis que aproven les Corts, però no governa.
• El poder legislatiu el detenten les Corts Generals, organitzades en dues cambres: El Congrés
dels Diputats i el Senat. Redacten i aproven les lleis.
• El poder executiu recau en el govern, amb el seu president, que és el resultat del que els
ciutadans ha elegit en les eleccions que se celebren cada quatre anys. Fa complir les lleis a
través de la tasca del govern, en el qual s’integren els ministres.
• El poder judicial recau en els jutges i magistrats. Els tribunals vetllen pel correcte
compliment de les lleis.
• La Constitució reconeix el dret a les autonomies a redactar i aprovar els seus propis estatuts

6. El govern de Catalunya
• La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què
s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
• Està formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o
Govern, per la Presidència de la Generalitat i per les altres
institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.
• El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya.
Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la
Generalitat i controla i impulsa l'acció política i de Govern. Exerceix,
així mateix, les altres competències que li són atribuïdes per
l'ordenament jurídic i en especial per l'Estatut de Catalunya.

7. L’Espanya de les Autonomies
• Segons la Constitució Espanyola de 1978, el territori espanyol
s’organitza en tres nivells fonamentals:
• el municipi,
• la província i
• la Comunitat autònoma.
• La Constitució espanyola ens diu, específicament a l’article 137:
“L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en
les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes
entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos
respectius.”

8. Els municipis
• És l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari
de participació ciutadana en els assumptes públics.
• És el nivell que permet més la participació dels ciutadans. Aquesta
participació es concreta en les eleccions locals, en què s'elegeix el
consistori que governa els ajuntaments, que són la institució bàsica
del poder local.
• El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena
capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té
encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat
respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals
assumeixen.
• L’Ajuntament com a corporació pública, és l’òrgan jurídic que
representa i administra els interessos d’un municipi.
• A Catalunya hi ha uns 946 municipis, i a Espanya superen els 8.000,
de diversa extensió.

9. Municipis d’Espanya

10. Municipis de
Catalunya

11. Serveis municipals
• Els serveis que han de prestar els ajuntaments (Article 64 de
Llei municipal i de règim local de Catalunya)
• Fins a 500 habitants: Enllumenat públic, cementiri, recollida de
residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable,
clavegueres, accés a nuclis de població, pavimentació i
conservació de les vies públiques, control d'aliment si begudes.
• Als municipis amb una població superior als 5.000 habitants: a
més: Parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de
residus.
• Als municipis amb una població superior als 20.000 habitants, a
més: Protecció civil, prestació de serveis socials, escorxador,
prevenció i extinció d'incendis, instal·lacions esportives d'ús
públic. Als municipis amb una població superior als 50.000
habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció
del medi.

12. Les províncies
• És una unitat administrativa de primer grau.
• És l’òrgan d’administració territorial en el qual l’Estat aplica les
polítiques de la seva competència.
• A Espanya hi ha 50 províncies.
• El seu origen data del 1833, en què es va dividir el territori en
49 províncies, i l’any 1927 les Illes Canàries es van separar en
dues províncies: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas.
• La Diputació Provincial és l’òrgan de govern i està formada
pels representants dels municipis.
• A les províncies insulars hi ha una altra institució de govern
per a cada una de les illes: a Canàries es diu Cabildo Insular, i
a les Balears, Consell Insular.

15. Les Comunitats Autònomes
• D'acord amb l'article 143 de la Constitució Espanyola, les
Comunitats Autònomes es conformen com a exercici del dret a
l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que
integren l'Estat espanyol. Els Estatuts d’Autonomia regulen la
vida política i administrativa de les mateixes.
• Les Comunitats Autònomes són formades per províncies amb
característiques històriques, culturals i econòmiques comunes
o per territoris d'entitat regional històrica.
• Les autonomies gaudeixen d'autonomia legislativa i
competències transferides per l’estat central, així com de la
facultat d'administrar-se mitjançant llurs propis representants.
• Hi ha 17 Comunitats Autònomes i 2 ciutats autònomes.
• Cada autonomia té el seu propi Parlament.

17. LA DIVISIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA: COMARQUES
• Catalunya té comarques (a diferència d’altres CCAA): l’Estatut
estableix que la Generalitat ha d'estructurar la seva
organització territorial en municipis i comarques.
• També permet la creació de demarcacions supracomarcals i
altres agrupacions específiques basades en fets urbanístics i
metropolitans.
• Les comarques es defineixen com uns ens supralocals formats
per agrupacions de municipis.
• La comarca es defineix com una entitat local de caràcter
territorial constituïda per l’agrupació de municipis contigus
amb una personalitat jurídica pròpia (PAU 2006). Compten
amb un Consell Comarcal format per representants dels
ajuntaments

18. Comarques de Catalunya