2. “El tractament de les llengües a l’escola en un
context plurilingüe”
El projecte de l’IES Miquel Tarradell
SESSIÓ d’INTERCANVI DE CLIC de BADALONA
23 de gener de 2008

3. Índex temàtic
1. Contextualització del centre
2. El projecte “Educar millor és possible”
3. El tractament actual de les llengües
(i cultures) en el centre
3.1. De les llengües pròpies de l’alumnat
3.2. De les llengües curriculars
3.2.1. Els agrupaments flexibles
4. Propostes de millora
4.1. El projecte de lectura
5. Torn obert de paraules

4. 1. Contextualització del
centre

7. L’institut
Obert el curs 1996-97.
Situat al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
És un centre d’atenció educativa preferent (CAEP).
Ofereix estudis d’ESO, batxillerat, CFGM (Atenció sociosanitària)
i CFGS (Integració social i Educació infantil).
Claustre format per 50 professores i professors.
Té més de 400 alumnes.
Més del 85 % de l‘alumnat d’ESO i Batxillerat és d’origen
immigrant i s’ha incorporat tardanament al nostre sistema
educatiu.
Hi ha alumnes d’una trentena de nacionalitats.
S´hi parlen de 25 a 30 llengües diferents.
(http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm)

8. Perfil de l’alumnat
De famílies amb una precària situació
socioeconòmica.
Amb pocs hàbits de treball escolar.
Amb escassa motivació.
Amb poca inquietud intel·lectual.
Amb baix nivell d’autoestima.
Amb poques expectatives laborals.
Amb poca competència social.

9. Filosofia
El centre fa una opció per un
ensenyament inclusiu, promocionador i
ajustat a les necessitats del territori on
treballa.
Els processos d’acollida de l’alumnat,
nouvingut o no, il·luminen bona part de
l’acció educativa del centre,
però...

10. ... la situació contextual de l’IES és
extraordinàriament dinàmica, canviant,
imprevisible, la qual cosa obliga a variar
sovint les estratègies educatives, sobretot
les d’atenció a la diversitat.

11. 2. El projecte “Educar
millor és possible...”

12. Qui?
• Fundació Jaume Bofill
• Grup de Recerca en Educació
Moral de la Universitat de
Barcelona (GREM)
• IES Miquel Tarradell

13. Per què?
• Necessitat de plantejar una bona resposta
educativa dins una realitat complexa.
• Superar la idea de curs i de formació en
centres: pretensió de reflexió, d’anàlisi i
d’intervenció sobre la globalitat del centre
i el treball educatiu.
• Treball en xarxa.
• Treball en equip.

14. On i quan?
• A l’IES Miquel Tarradell
• Des de juny de 2001 fins a juliol
de 2003

15. Què?
• Treball de maximització i enfortiment de la
innovació educativa, no de qualsevol
pràctica educativa.
• Minimització i canvi dels llasts educatius
que pogués arrossegar el centre.

16. Criteris compartits: “el decàleg”
• Educar és possible.
• Educar millor és possible.
• Les escoles de pobres no han de ser pobres escoles.
• Es tracta de diversitat de cultures, però sobretot de
diversitat de diversitats d’adolescents.
• Per a un grup important d’alumnes, l’escola és la principal
oportunitat de no acabar exclosos.
• No és possible retornar a la pura instrucció, no val
qualsevol forma d’ensenyar i aprendre, sobretot si es tracta
d’adolescents.
• En la societat de la comunicació la utilització d’eines
informàtiques i sistemes directes d’accés a la informació
modifica l’ensenyament i l’aprenentatge.
• Els nouvinguts, els nois i noies que tenen darrere seu una
família que ha viscut un procés migratori, han de ser
ciutadans de primera de la societat en què participen.
• Especialment a l’adolescència, educar és acompanyar.
• L’escola no educa (no hauria d’educar) sola.

17. Condicions de treball
• Implicació activa i lideratge de l’equip
directiu del centre.
• Acord d’una majoria significativa del
Claustre, després d’un treball previ de
sensibilització.
• Constitució d’una comissió de seguiment
del projecte.

18. Marc de recerca-acció
• Detecció d’un problema.
• Anàlisi i definició del problema.
• Consideració d’informació rellevant.
• Decidir i planificar una solució.
• Executar el pla.
• Avaluar-ne els resultats.
• Modificar el pla i consolidar els encerts.

19. Etapes del procés d’intervenció
(fase prèvia)
• Negociació i acord.
• Demanda del centre a FJB i contacte amb
GREM.
• Primer claustre amb participació dels assessors
externs, primers documents (Pedagogia de la
quotidianitat, acompanyament educatiu).
• Primers acords d’intervenció: accés a les aules,
reunions, etc. per part dels assessors.

20. Etapes del procés d’intervenció
(primer any)
• Immersió i coneixement: temps dilatat per “viure el
centre” per part dels assessors amb breus retorns
escrits (3 mesos).
• Diagnosi i presa de decisions: document de “propostes
per engegar”: Calendari de temes, temps i espais per a
la discussió. (2 mesos).
• Aprovació per part del Claustre de tres línies de treball:
– Llengües i agrupament de l’alumnat.
– Didàctiques i innovació curricular.
– Acompanyament educatiu i acció tutorial.
• Preparació de les actuacions (darrer trimestre del primer
any).
• Avaluació del primer any de funcionament: breu
qüestionari d’opinió.

21. Etapes del procés d’intervenció
(segon any)
• Desenvolupament del projecte:
– Acció tutorial. Revisió a fons, participació dels alumnes,
compartició per part de l’equip docent.
– Agrupaments i llengües.
– Innovació curricular. Projecte integració TIC, cooperació,
aprenentatge diversificat, projectes o centre d’interès (crèdit
d’acollida, crèdit cooperatiu...).
– Altres propostes: treball en xarxa, mediació...
• Avaluació del projecte:
– Quantitativa
– Qualitativa
(enquesta en profunditat amb elements quantitatius i d’altres de
valoració oberta, propostes, etc.)

22. Àmbits d’avaluació
• Trobades de l’equip extern.
• Trobades amb l’equip directiu.
• Trobades amb la comissió de seguiment
del projecte.
• Trobades amb el Claustre.

23. Principals innovacions vinculades
al projecte
• Acció tutorial.
• Agrupament de l’alumnat i llengües.
• Treball cooperatiu sobre mitjans de
comunicació; ús sistemàtic de les TIC.
• Crèdit cooperatiu.
• Altres.

24. “Acostumats a l’escassetat dels recursos
que es destinen a la formació i a la recerca,
el treball que hem pogut realitzar ens ha
semblat un luxe”
“La nostra conclusió actual és que es pot
transformar una escola primària en uns tres
anys, una escola superior en uns sis anys, i
un districte escolar en uns vuit anys”
(Fullan, M. Los nuevos significados del cambio educativo)

25. Línies de treball prioritàries
Acollida
“...l’entrada en el centre és clau...”
Innovació
“...no ens serveix la manera tradicional d’ensenyar...”
Convivència
“...atesa la diversitat del nostre alumnat hem d’assegurar una bona
relació de tots i totes...”
Entorn
“...l’escola no educa sola...”

26. 3. El tractament actual de
les llengües (i cultures) en
el centre

27. 3.1. El tractament de les llengües
pròpies de l’alumnat
• S’emmarca en un projecte més ampli
d’acollida del centre
• Vol valorar una de les principals
aportacions dels nois i les noies
nouvinguts a l’institut
• Vol fer visibles i audibles totes les
llengües que parla l’alumnat del centre

28. Concrecions:
• Web “Llengües del món”
(http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm)
• Crèdit cooperatiu
• Presència de totes les llengües en les diverses
celebracions del centre: Sant Jordi, 8 de març,
actes final de curs...
• Altres: visites a centres escolars per mostrar la
diversitat lingüística, participació en programes
de ràdio i televisió...

29. Si hi ha una acollida emocional exitosa:
augmenta l’autoestima,
augmenta la motivació per aprendre,
es tenen actituds positives
cap a la llengua/les llengües
d’acollida

30. 3.2. El tractament de les llengües
curriculars
3.2.1. Agrupaments flexibles de llengua
(català i castellà) a l’ESO
3.2.2. Reforços i desdoblaments
(anglès)

31. 3.2.1.Els agrupaments flexibles de
llengua com a resposta
• Un procés previ de reflexió i discussió de tres
anys.
(en el marc del projecte d’innovació educativa “Educar millor és possible” dut a terme
amb la Fundació Jaume Bofill i el GREM de la Universitat de Barcelona del 2000 al
2003)
• Aprovació pel claustre.
• Implementació de 1r a 4t d’ESO el curs 02/03.
• Implicació més directa:
-Departaments de Lleng. i literatura catalanes i Lleng. i literatura castellanes
-Psicopedagoga
-Mestra de pedagogia terapèutica
-Tutores d’acollida
• Inici d’un fons de materials didàctics relacionats
amb les llengües.

32. Definició
• Consisteixen a dividir • L’alumne/a, en funció
els/les alumnes en del seu progrés i si
grups tan homogenis assoleix els objectius
com sigui possible, del grup on està, pot
segons la seva passar al grup (o
competència grups)
lingüística, en les immediatament
assignatures de superior al llarg del
Llengua catalana i curs.
literatura i Llengua
castellana i literatura.

33. Objectius
• Millorar l’atenció a la diversitat.
• Facilitar l’aprenentatge de les llengües
catalana i castellana.
• Estimular l’alumnat.
• Plantejar nous mètodes d’ensenyament i
aprenentatge de llengües.
• Conscienciar el claustre que “tots i totes –
independentment de la matèria de què
som especialistes- som professors i
professores de llengua”.

34. Organització (de dos/tres a quatre/cinc)
Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5
ADAPTACIÓ Nivell BÀSIC Nivell ELEMENTAL Nivell INTERMEDI Nivell SUPERIOR
CURRICULAR
Alumnat amb baixa Alumnat amb una Currículum ordinari Currículum ordinari
Alumnat amb competència millor competència
NECESSITATS comunicativa que comunicativa Ràtio més elevada S’introdueixen, si és
EDUCATIVES necessita continuar possible, continguts
ESPECIALS i/o l’aprenentatge Situacions del curs següent
ESPECÍFIQUES intensiu dels comunicatives orals i
aspectes més bàsics introducció llengua
de la llengua Ràtio més elevada
Les classes són escrita
impartides per les
especialistes en Situacions Català: alumnes que
pedagogia comunicatives orals surten de les aules
terapèutica i d’Acollida 1 i 2
psicopedagogia Català: alumnes que
surten de l’aula
És recomanable que d’acollida
el nombre d’alumnes
no sigui superior a Castellà: alumnes de
sis llengües no
romàniques que
surten de l’aula
d’acollida

35. Assignacions i canvis de grup
• QUI?
Tutores de les aules d’acollida
Professorat de l’àrea de llengua
Equips docents
L’alumnat de 1r d’ESO s’agrupa a partir de la informació obtinguda en les
reunions de coordinació primària-secundària i d’una prova de col·locació a principi de
curs
• QUAN?
Reunions periòdiques previstes en el
pla anual (“reunions de llengua”)

36. Requisits que no es poden
obviar
• El professorat dels departaments de Llengua i literatura
castellanes i Llengua i literatura catalanes accepta
impartir indistintament les dues llengües, castellà i
català.
• La participació del professorat de Psicologia i Pedagogia
i del de Pedagogia Terapèutica és imprescindible.
• S’ha poder comptar també per impartir classes de
llengua amb professorat especialista d’altres matèries.
• Hi ha d’haver per força una coordinació
interdepartamental.
• S’ha de comptar amb espais suficients: aules ordinàries i
aules d’informàtica (1 de cada tres classes tenen
adjudicada aula d’informàtica i s’intenta que els grups 1
treballin a una aula amb ordinadors)

37. Avaluació
• 1r àmbit d’avaluació: pràctica reflexiva en les
“reunions de llengua”.
• 2n àmbit d’avaluació: equips docents, equip
directiu i Claustre.
D’aquesta pràctica reflexiva sorgeixen els canvis i els
ajustaments dels agrupaments flexibles i, també,
propostes de millora i nous projectes lligats a
l’ensenyament-aprenentatge de les llengües (curs 07/08:
projecte de lectura; curs 08/09: projecte de la llengua
oral)

38. Punts forts (“filosofia” adient)
• Donen resposta a les necessitats
lingüístiques del centre.
• També donen resposta a les necessitats
individuals de l’alumnat: els/les alumnes
reben en funció de les seves necessitats
específiques d’aprenentatge.
- disminució de la ràtio
- major homogeneïtat

39. • La possibilitat de promocionar de grup en
la mesura que hagin assolit els objectius
marcats, però respectant alhora els
diferents ritmes d’aprenentatge ha resultat
ésser un estímul real per a l’alumnat.
• La idea que els agrupaments són una
oportunitat per a millorar i no un càstig ha
calat en l’alumnat.

40. Punts febles (“pràctica” complicada)
• Els agrupaments flexibles suposen una
complexitat tècnica i organitzativa notable:
40 grups/40 professors/es/40 aules
No es pot comptar amb el professorat de l’àrea de llengua com a tutor
del grup-classe si no imparteix matèries que no són de la seva especialitat
• La coordinació de tot el professorat que
imparteix algun d’aquests grups és complexa.

41. 4. Propostes de millora

42. 4.1. El projecte de lectura com a
exemple
Objectius:
• Estimular el gust per la lectura de l’alumnat
d’ESO i Batxillerat.
• Millorar el nivell d’eficàcia lectora de l’alumnat
del centre.
• Implicar tot el professorat del centre en la tasca
de la millora de la lectura de l’alumnat, entesa
com a competència bàsica necessària per al
desenvolupament de totes les disciplines
curriculars.

43. Concreció:
• Mitja hora de lectura diària a ESO i BATX (70
sessions de lectura setmanals)
- ESO: lectura silenciosa llibres biblioteca classe triats lliurement
- Grups alfa ESO: lectura guiada en veu alta d’un mateix llibre
- Batxillerat: lectura silenciosa dels llibres de lectura obligatòria
• Grup “impulsor” de 4 professors/es (8 hores de
dedicació)

44. Per saber-ne més...
• Maria PADRÓS, Anna ZAFON, Jaume FUNES i Josep M. PUIG.
“Educar millor és possible” Un projecte d’innovació a l’IES Miquel
Tarradell. Fundació Jaume Bofill. Finestra Oberta, núm. 40. Abril
2004.
• Albert GRAU. “IES Tarradell: la vida por dentro”, a Cuadernos de
Pedagogía, núm. 354. Febrer 2006.
• “Centre acollidor. IES Miquel Tarradell de Barcelona” dins El centre
educatiu acollidor (audiovisual en format DVD). Caixa d’eines 06.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Maig de 2007.
• Josepa FEIXA. “L’acolliment dels nouvinguts. L’experiència de l’IES
Miquel Tarradell”, dins Llengua i ciutadania. El paper de
l’aprenentatge de les llengües en l’adquisició de l’autonomia
personal. Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya, 2007.

45. http://www.iestarradell.org
IES MIQUEL TARRADELL
IES MIQUEL TARRADELL
C/ dels Àngels, 1bis
C/ dels Àngels, 1bis
08001 Barcelona
08001 Barcelona
93 4412380
93 4412380
a8052581@xtec.cat
a8052581@xtec.cat