3. • El REBT estableix les normes bàsiques que
han de complir les instal·lacions perquè siguin
segures i fiables. REBT , REBTII
DEFINICIÓDEFINICIÓ
• Les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
són el conjunt d’aparells i circuits associats
amb l’objectiu de produir, convertir,
transformar, transmetre, distribuir o utilitzar
l’energia elèctrica amb tensions nominals
E≤1000 V en CA i E ≤ 1500 V en CC.
4. TIPUS D’INSTAL·LACIONSTIPUS D’INSTAL·LACIONS
• Instal·lacions domèstiques: 240V bifàsica
• Instal·lacions industrials: 400V bi o trifàsica
• Instal·lacions d’enllumenats exteriors:
enllumenats d’espais privats o públics, com
autopistes, places, jardins...
• Instal·lacions locals de concurrència
pública: hotels, col·legis...
5. PARTS DE LES INSTAL·LACIONSPARTS DE LES INSTAL·LACIONS
• Instal·lació d’enllaç:
– Escomesa
– Caixa general de protecció
– Línia general d’alimentació
– Centralització de comptadors
– Línies de derivació individual
• Instal·lació interior:
– El quadre de protecció i comandament
– Les línies elèctriques interiors
6. INSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇINSTAL·LACIÓ D’ENLLAÇ
• Es la que
uneix la xarxa
de distribució
de baixa
tensió de la
companyia
distribuidora
amb les
instal·lacions
interiors dels
consumidors.
7.
8. LÍNIA D’ESCOMESALÍNIA D’ESCOMESA
• És el punt de lliurament de l’energia elèctrica
per part de la companyia a l’edifici receptor.
• Marca el límit de propietat companyia i usuari.
• Generalment hi ha una línia d’escomesa per
edifici de com a màxim de 150 kW.
• Tipus:
– Aèries:conductors aillats que van per postes i façanes
– Subterrànies: conductors aillats
– Mixtes
9. CAIXA GENERAL DE PROTECCIÓ (CGP)CAIXA GENERAL DE PROTECCIÓ (CGP)
• Conté els elements de protecció, com els
fusibles, de la línia general d’alimentació. Hi
ha un fusible que talla cada fase en cas de
curtcircuit, té també un born de connexió pel
neutre i presa a terra si és metàl·lica.
• Es col·loca a l’exterior de l’edifici i en un lloc
de trànsit i accés fàcil.
• Les caixes estan normalitzades i les posa la
companyia distribuidora.
10.
11. LÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓLÍNIA GENERAL D’ALIMENTACIÓ
• Uneix la CGP amb la centralització de
comptadors.
• Està constituida per conductors de coure,
aillats en l’interior de tubs empotrats o
muntatge superficial amb una tensió
d’aillament de 1000V.
• En el cas d’alimentació a comptadors
centralitzats es permet una caiguda de tensió e
de 0,5% sino estan centralitzats 1%.
12. COMPTADORSCOMPTADORS
• Aparell que mesura l’energia elèctrica que
consumeix l’abonat.
• Tipus:
– Comptadors de potència activa: mesura energia de casa en
kWh.
– Comptadors de potència reactiva: mesura l’energia reactiva
gastada pels receptors inductius. Indústries. Es mesura en
quilovoltamperes hora (kVAh).
• El comptador individual es munta fora o dins del
local de l’abonat.
• Els comptadors centralitzats han d’estar en un lloc
no humit, ventilat i il·luminat. Planta baixa edificis.
• Es col·locan a una altura entre 0,5-1,8m.
15. LÍNIES DE DERIVACIÓ INDIVIDUALLÍNIES DE DERIVACIÓ INDIVIDUAL
• Uneixen els comptadors de cada abonat amb el quadre
de comandament i protecció situat a l’interior de cada
habitatge.
• Les línies dels habitatges són monofàsica amb 3
conductors (fase, neutre i protecció).
• Les línies de indústries o locals comercials és trifàsica
amb 5 conductors (3 fases, neutre i protecció).
• En el cas de cases unifimaliars o un sol abonat no
existeix ni línia general d’alimentació ni la derivació
individual, la caixa general de protecció enllaça
directament amb el comptador i aquest amb el quadre
de comandament i protecció de la instal·lació interior.
• e=0,5% concentrats planta i e=1 concentrats
16. Quadre de protecció i comandamentQuadre de protecció i comandament
• És el quadre de distribució d'on parteixen els circuits
elèctrics interiors. Aquest quadre està format per un
conjunt d'aparells, la finalitat dels quals és la protecció
de persones i receptors de la instal·lació.
• Es col·loca a prop de l'entrada a l'habitatge,
normalment en una caixa encastada a la paret.
• Format per:
– Interruptor de control de potència màxima (ICPm).
– Interruptor diferencial (ID).
– Petits interruptors automàtics (PIA).
– Presa de terra
19. ICPM Interruptor control de potènci màximaICPM Interruptor control de potènci màxima
• L'empresa subministradora d'electricitat controla la
potència que consumeix l'abonat mitjançant un
interruptor de control de potència (ICP). Quan el
consum de l'abonat és superior a la potència
contractada, s'interromp el subministrament elèctric.
• A més, l'ICP també assegura la protecció de la
instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits, tot i
que cada element d'una instal·lació es protegeix també
de manera independent mitjançant els PIA.
• Popularment se'l coneix amb el nom de limitador de
potència o magnetotèrmic.
20. MAGNETOTÈRMICMAGNETOTÈRMIC
• Tots els elements d’un circuit elèctric (cables,
transformadors, interruptors, etc.) tenen un
corrent nominal que és el corrent pel qual han
estat dissenyats i per tant és el corrent màxim
que hi pot circular, per d’amunt d’aquest es
cremarien o es farien malbé.
• Un magnetotèrmic és un dispositiu capaç
d’interrompre el corrent d’un circuit quan es
sobrepassa uns valor màxims.
23. MAGNETOTÈRMICMAGNETOTÈRMIC
• El seu funcionament es basa en dos dels
efectes produïts per la circulació del corrent:
efecte magnètic (electroimant i bobines) i
efecte tèrmic o efecte Joule (làmina
bimetàl·lica).
• Estructura: el dispositiu té dos parts un
electroimant i una làmina bimetàl·lica
connectades en sèrie per on circulen el corrent
que ha d’arribar a la càrrega.
27. Funcionament magenèticFuncionament magenètic
• Electroimant:
En cas de curtcircuit
el corrent que circula
per la bobina (part
magnètica) crea un
camp magnètic
suficientment fort
com per atreure la
tija, cosa que
provoca la
desconnexió
instantània.
28. Funcionament magenèticFuncionament magenètic
– Quan circula un corrent que sobrepassa el valor
d’intensitat fixat pel magnetotèrmic es crea una
força mitjançant un dispositiu mecànic (M) que
obre el contacte C. Normalment aquest valor sol
estar comprès entre 3 i 20 vegades la intensitat
nominal de l’aparell i la seva actuació és molt
ràpida 25 mil·lèsimes de segon.
– Aquesta part del magnetotèrmic està destinada a
la protecció envers cortcircuits a on es produeixen
un augment molt ràpid i elevat de corrent.
29. Funcionament tèrmicFuncionament tèrmic
• Làmina bimetàl·lica:
– Un bimetall són dos metalls fermament units, amb
diferent coeficient de dilatació, que al escalfar-se
mitjançant la circulació del corrent elèctric, fa que
el bimetall es dilati es corbi fins que aquest activa el
mecanisme d’obertura de l’interruptor.
– S’obre el contacte per corrents superiors als
nominals però que no fan disparar el sistema
magnètic. Protecció envers situacions de
sobrecàrrega a on el consum va augmentant a
mesura que es connecten més aparells.
31. Tipus magnetotèrmicsTipus magnetotèrmics
• A més d'aquesta desconnexió automàtica, l'aparell
està proveït d'una palanca que permet la
desconnexió manual del corrent.
• Unipolars i omnipolars.
• Anomenem corba característica a la gràfica que ens
dóna el temps de desconnexió en funció del corrent
que provoca aquesta desconnexió.
• Hi ha tres tipus de magnetotèrmics segons la corba:
– Corba C (abans s’anomenava U) és la normal: el valor del
corrent que es considera curtcircuit Img oscil·la entre 3.85 (5)
i 8.8 (10)vegades el corrent nominal.
32. – Corba D és la menys sensible: el
valors Img oscil•la entre 10 i 14
vegades el corrent nominal. S’utilitza
per protegir motors ja que el corrent
absorbit pels motors en el moment
d’arrencar es elevat (6 i 9 cops el
corrent nominal).
– Corba B (abans L) és la més sensible:
el valor està entre 2.6 i 3.85 (3) a (5)
cops el corrent nominal. S’utilitza en
les instal·lacions domèstiques per
protegir els diferents subcircuits de la
instal·lació (PIA)
– Tipus magnetotèrmics
37. Interruptor diferencial (ID)Interruptor diferencial (ID)
• Els diferencials són interruptors que tenen la missió
de detectar els corrents de defecte produïts a la
instal·lació. El seu objectiu principal és el de protegir
les persones que poden estar en contacte amb la
instal·lació quan hi ha un corrent de fuita. Protecció
cap els contactes directes o indirectes.
• Funcionament ID
• diferencial.htm
38. Interruptor diferencial (ID)Interruptor diferencial (ID)
• Estructura:
– Està format per dues bobines situades en sèrie
amb els conductors d’alimentació de corrent
(fase i neutre). Cada bobina genera un camp
magnètic oposat.
– Un nucli o armadura que mitjançant un
dispositiu mecànic pot accionar contactes.
39. Interruptor diferencial (ID)Interruptor diferencial (ID)
• Funcionament normal:
• Si no hi han corrents de fuita
La I1 o corrent que entra
per la fase és igual a la I2 o
corrent que retorna per el
neutre després de passar per
la càrrega.
• Els camps magnètics que es
generen a les dues bobines
són oposats i el resultant és
nul. Per tant els contactes es
mantenen tancats.
40. Interruptor diferencial (ID)Interruptor diferencial (ID)
• Funcionament amb fuita:
• Si la càrrega té una derivació a
terra circularà un corrent de fuita
(If) i ara I2=I1-If i serà menor.
• Els dos corrents diferents
produeixen un camp magnètic no
nul i produirà una atracció sobre el
nucli N, desplaçant-se de la seva
posició d’equilibri provocant
l’apertura dels contactes C1 i C2.
Una vegada reparada l’avaria o
passat el perrill elèctric es podrà
tornar a rearmar el dispositiu.
41.
42.
43.
44.
45.
46. Interruptor diferencial (ID)Interruptor diferencial (ID)
• L’ID s’activa al detectar un corrent de defecte Id que
sigui superior al seu llindar de sensibilitat Is.
• La protecció diferencial està basada en la 1ª Llei de
Kirchoff, es a dir quan es produeix la derivació a
terra d’una fase, existeix un desequilibri entre la
suma de les intensitats de la xarxa; aquest
desequilibri que provoca la Id el detecta el
diferencial.
• Els interruptors diferencials més utilitzats per
intensitats nominals d’entre 5 i 125 A, tenen dos tipos
de sensibilitat i una resposta de 50 ms:
– Interruptors de mitjana sensibilitat .......... Is = 0,3 A = 300 mA
– Interruptors d’alta sensibilitat .................. Is = 0,03 A = 30 mA
49. Presa de terraPresa de terra
• La presa de terra és el punt de connexió de la
instal·lació elèctrica interior i els elements de protecció
amb la presa de terra de l'edifici. Aquest punt uneix les
carcasses metàl·liques dels receptors (rentadora, forn
elèctric, etc.) amb la presa de terra de l'edifici
mitjançant el conductor de protecció amb aïllament
groc-verd.
• La presa de terra és en realitat un conductor de poca
resistència al pas del corrent elèctric, per així tancar el
circuit a terra i, en estar en paral·lel amb la resistència
que representa el cos de l'usuari que és major, fer que
la major part del corrent se'n vagi a terra. A més
s'augmenten els corrents de fuita fent saltar l’ID.
50. Presa de terraPresa de terra
• Aquesta línia de terra és un conjunt de piquetes
metàl·liques enterrades en el sòl i de vegades
acompanyades d'una barreja de sals en el cas que el
terreny tingui una alta resistivitat. Les piquetes es
connecten a la instal·lació elèctrica mitjançant un
cable. En les instal·lacions interiors s'identifica
aquesta línia pel seu aïllant de color groc i verd.
• Per seguretat és obligatori col·locar a terra alguns
aparells: si es produeix un contacte entre un alt
voltatge i la carcassa d'un aparell no posat a terra,
qualsevol part de la carcassa, inclosos els
comandaments, pot produir un xoc perillós.
55. Petits interruptors automàtics (PIA)Petits interruptors automàtics (PIA)
• Són magnetotèrmics que tenen la missió de protegir
contra sobrecàrregues i curtcircuits cadascun dels
circuits interiors que conformen una instal·lació, de
manera independent. Cal col·locar tants PIA com
circuits elèctrics independents tingui la instal·lació.
• PIA o els ICP, no protegeixen contra contactes elèctrics,
ja que la seva missió és protegir la instal·lació elèctrica
de sobrecàrregues (massa elements connectats a la xarxa
elèctrica).
56. Línies elèctriques interiorsLínies elèctriques interiors
• Surten dels PIAs i alimenten a tots els
receptors de l’habitatge.
• Formades:
–Conductors
–Tubs
–Aparells de comandament i connexió
57. ConductorsConductors
• Els conductors són cables de coure i estan aïllats per
plàstic de diferent color per diferenciar-los:
– Fase: negre, marró o gris
– Neutre: blau
– Terra: verd i groc
• Les seccions dels conductors varien segons la
potència i consum dels receptors, però de forma
general:
– 1,5 mm2
alimentació enllumenat.
– 1,5 mm2
preses de corrent de grau electrificació mínima.
– 2,5 mm2
preses de corrent de grau mitjà i elevat.
– 4 mm2
circuit rentadora i escalfador aigua grau mitjà i 6 mm2
grau elevat.
– 6 mm2
circuit de cuina, frigorífic i assecadora.
59. ConductorsConductors
– La secció del terra serà sempre igual al de la fase.
– La caiguda de tensió (ΔV) e es produeix com a conseqüència
de la resistència dels conductors. Com a regla general es
permet una e màxima de:
• 3% en tots els circuits interiors d’habitatges, per tant si
considerem l’e de la línia principal d’alimentació i la
derivació individual la caiguda dels circuits interiors seran
d’un 1,5 %.
• 3% en instal·lacions d’enllumenat.
• 5% en la resta d’instal·lacions.
– Aïllats amb PVC fins 750 V de tensió nominal.
61. Caiguda de tensióCaiguda de tensió
• Si d’una font de tensió Vo alimentem un
receptor de potència P mitjançant una línia de
longitud L i secció S, en els borns de la càrrega
la V serà menor que Vo, degut a la resistència
R dels conductors.
• Aquesta diferència entre V i Vo és la caiguda de
tensió:
– caiguda de tensió (c.d.t.) e= V- Vo
• En forma porcentual:
– caiguda de tensió %: e % = (Vo-V)*100/Vo
62. Càlcul de secció conductors: e i ImaxCàlcul de secció conductors: e i Imax
• Càlcul per cable de corrent continu:
• Càlcul per cable de corrent altern monofàsic:
P = V*I*cos ϕ
• Càlcul per cable de corrent altern traifàsic:
P = √3*V*I*cos ϕ
http://www.tuveras.com/lineas.htm
S = 2*ρ*L*I/emax
S=secció mm2
L=longitud (m)
ρ=resistivitat (mm2
Ω/m) I=intensitat (A)
S = 2*ρ*L*I*cos ϕ/emax
cos ϕ= factor de potència (0-1)
S = √3*ρ*L*IL
*cos ϕ/emax
63.
64. TubsTubs
• Els conductors estan canalitzats a través de
tubs protectors que donen protecció a
diferents agents externs: humitat, corrosió...
• Són generalment de PVC rígid o flexible i la
seva secció depèn de la secció dels conductors
i del nombre de conductors. Les seccions estan
tabulades.
• http://www.tuveras.com/interiores/tablas_tub
os.htm
65. TubsTubs
• Es poden instal·lar:
– Muntatge superficial.
– Empotrat
– Dins de motllures...
• Han d’aguantar fins 60ºC T.
• Segons normativa no pot haver un tram sense
caixa de registre>15 m.
• Situats a 50 cm del sostre o del terre i a 20 cm
de finestres o portes.
67. Cablejat i connexionsCablejat i connexions
• Cada circuit interior tindrà el seu conductor
de terra.
• Les unions de conductors es realitzaren dins
de les caixes de derivació i mai en l’interior
dels tubs. S’utilitzen borns o regletes de
connexió de la secció corresponent.
• El retorçament directe dels cables per unir-los
està totalment prohibit.
69. Instal·lació cambra de banyInstal·lació cambra de bany
• S’han de tenir en compte els volums de
protecció i les prescripcions de la ITC-BT-27.
• Tots els elements metàl·lics han d’estar
connectats entre sí i al terra.
• Es descriuen tres volums alvoltant de la
banyera:
– Volum prohibició, V1:Volum prohibició, V1: fins una alçada de 2,25 m per
sobre de la banyera està prohibit lampades i endolls.
– Volum de protecció, V2 i volum exterior V3:Volum de protecció, V2 i volum exterior V3: a partir
distància d’un 0,6 cm a 1m alvoltant de la banyera es
pot instal·lar lampades protegides mecànicament.
72. Instal·lació en banysInstal·lació en banys
Volume
n
Grado de
Protección
Cableado Mecanismos (2)
Otros aparatos fijos (3)
0 IPX7 Limitado al necesario
para alimentar los
aparatos eléctricos fijos
situados en este
volumen.
No permitida Aparatos que únicamente pueden ser
instalados en el volumen 0 y deben ser
adecuados a las condiciones de este
volumen.
1 IPX4
IPX2, por encima del
nivel más alto de un
difusor fijo.
IPX5, en equipo eléctrico
de bañeras de
hidromasaje y en los
baños comunes en los
que se puedan producir
chorros de agua durante
la limpieza de los mismos
(1)
.
Limitado al necesario
para alimentar los
aparatos eléctricos
fijos situados en los
volúmenes 0 y 1.
No permitida, con la excepción de
interruptores de circuitos MBTS
alimentados a una tensión nominal de
12 V de valor eficaz en alterna o de 30 V
en continua, estando la fuente de
alimentación fuera de los volúmenes 0,
1 y 2.
Aparatos alimentados a MBTS no superior
a 12 V ca ó 30 V cc. Calentadores de
agua, bombas de ducha y equipo eléctrico
para bañeras de hidromasaje que cumplan
con su norma aplicable, si su alimentación
está protegida adicionalmente con un
dispositivo de protección de corriente
diferencial de valor no superior a los 30
mA, según la norma UNE 20.460-4-41
2 IPX4
IPX2, por encima del
nivel más alto de un
difusor fijo.
IPX5, en los baños
comunes en los que se
puedan producir chorros
de agua durante la
limpieza de los
mismos(1)
.
Limitado al necesario
para alimentar los
aparatos eléctricos
fijos situados en los
volúmenes 0,1 y 2, y
la parte del volumen
3 situado por debajo
de la bañera o ducha.
No permitida, con la excepción de
interruptores o bases de circuitos de
circuitos MBTS cuya fuente de
alimentación esté instalada fuera de los
volúmenes 0, 1 y 2. Se permiten
también la instalación de bloques de
alimentación de afeitadoras que
cumplan con la norma UNE-EN 60742 o
UNE-EN 61558-2-5
Todos los permitidos para el volumen 1.
Luminarias, ventiladores, calefactores, y
unidades móviles para bañeras de
hidromasaje que cumplan con su norma
aplicable, si su alimentación está protegida
adicionalmente con un dispositivo de
protección de corriente diferencial de valor
no superior a los 30 mA, según la norma
UNE 20.460-4-41.
3 IPX5, en los baños
comunes en los que se
puedan producir chorros
de agua durante la
limpieza de los
mismos(1)
.
Limitado al necesario
para alimentar los
aparatos eléctricos
fijos situados en los
volúmenes 0,1,2 y 3
Se permiten las bases sólo si están
protegidas por un transformador de
aislamiento; o por MBTS; o por un
interruptor automático de la alimentación
con un dispositivo de protección por
corriente diferencial de valor no superior
Se permite los aparatos sólo si están
protegidos bien por un transformador de
aislamiento; o por MTBS; o por un
dispositivo de protección de corriente
diferencial de valor o superior a los 30 mA,
todos ellos según los requisitos de la
73. Determinació potència habitatgeDeterminació potència habitatge
• Grau d’electrificació: la càrrega elèctrica assignada
a l’habitatge que dependrà del nombre de receptors i
estarà relacionat amb la superfície d’aquest.
• Segons normativa hi ha dos graus:
– Bàsic: 5750W.
– Elevat: 9200W el tindrà habitatges amb <160m2
• Coeficient de simultaneïtat: permet rebaixar la
potència màxima prevista perquè es considera que
no tots els receptors estan en marxa a la vegada, ni
tots els habitatges demanen al mateix temps la seva
potència màxima.
88. Càlcul potència total edificiCàlcul potència total edifici
• La potència total d’un edifici és la càrrega màxima
que haurà de suportar simultàniament tota la
instal·lació, tenint en compte:
– Pth Potència dels habitatges. S’aplica coeficient simultaneïtat.
– Psg Potència serveis generals que són comuns per tots els
veïns com: enllumenat escala, ascensor, depuradora piscina...
– Plco Potència locals comercials i oficines.
– Pg Potència garatge.
Pt= Pth+ Psg+ Plco Pg
90. Factura elèctricaFactura elèctrica
• El preu de l’energia està fixat en la tarifa
elèctrica. Les companyies subministradores
proposen a l’Adminitració central els preus
justificats per un estudi raonat dels diferents
costos.
• Hi han tarifes de baixa tensió <1000V i alta
tensió >1000V.
91. TARIFA ELÈCTRICATARIFA ELÈCTRICA
• Tarifa Bàsica:
– Potència: depèn de la potència contractada per
l’abonat. Es paga una quantitat fixa cada més per kW
contractats.
– Consum d’energia: és l’energia mesurada pel
comptador de l’abonat. La unitat és el kWh. És una
part variable.
92. TARIFA ELÈCTRICATARIFA ELÈCTRICA
• Complements de Tarifa:
– C discriminació horària: És un descompte que té la finalitat
d’incentivar el consum quan el sistema elèctric està
infrautilitzat (nit, dissabtes, diumenges…). És necessari tenir
un equip de comptatge que pugui discriminar les hores.
– Complement per energia reactiva: és´un recàrrec percentual
que s’aplica a la tarifa bàsica per compensar o per evitar el
consum d’energia reactiva degut a les càrregues inductives o
capacitatives que fan que el factor de potència sigui petit.
– Complement d’estacionalitat: És un recàrrec o bonificació que
s’aplica sobre el terme d’energia segons l’època de l’any.
93. Plànol en planta instal·lació elèctricaPlànol en planta instal·lació elèctrica